Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
4 / 5
Malàisia Singapur

MALÀISIA / SINGAPUR

Guia d'un viatge per lliure a Malàisia i Singapur

Data Data viatge: 2005/06. Publicat el 22/01/2006
2.5 de 5 (240 vots)

ÍNDEX GUIA

General

Fitxa tècnica del viatge
Enllaços relacionats

Illes en la costa occidental

Penang / George Town
Langkawi / Pantai Cenang

Malàisia Peninsular

Cameron Highlands
P. N. Taman Negara
Kuala Lumpur
Malaca

Singapur

Ciutat-estat de Singapur

Introducció

Malàisia està entre els països més rics i estables d'Àsia. El viatger hi trobarà unes bones infraestructura de transport, un estàndard alt en l'allotjament i una rica gastronomia.

Bicitaxi tunejada en un carrer de Malaca (Malàisia)
Bicitaxi tunejada en un carrer de Malaca (Malàisia)

Si a més tenim en compte que és un país bastant fàcil de visitar per lliure, llavors podem afirmar que Malàisia és ideal per a viatgers que es vulguin iniciar en el viatge independent per Àsia, ja que combina en un sol país paisatges naturals i humans del sud-est asiàtic, la Xina i l'Índia.

Malaysia, truly Àsia és el lema turístic utilitzat per les autoritats de Malàisia i ve a reflectir aquesta idea de ser diversos països en un.

Des del punt de vista geogràfic, el país està compost per la Malàisia continental (suposa el 40% de la seva superfície), la qual ocupa el sud de la península de Malaca i limita amb Tailàndia i Singapur; i per la zona insular, formada pels estats de Sabah i Sarawak, en el nord i l'oest de l'illa de Borneo que comparteix amb Indonèsia.

La població de Malàisia està formada per un 50% de malais, un 33% de xinesos, un 9% d'indis, i la resta de tribus aborígens, com els Orang Asli. Més de la meitat de la població professa la religió musulmana.

Finalment, aclarir que el terme malai es refereix als individus de l'ètnia malaia (oriünda de la península de Malaca), mentre que el gentilici de Malàisia és malaisi.

Singapur, per altra banda, és una ciutat-estat que s'ha convertit en un dels gegants econòmics d'Àsia. És, per tant, una metròpolis moderna, eficient i vibrant, però on encara és possible trobar mostres del seu ric passat oriental i colonial, així com d'elements de les cultures xinesa, índia i dels malais musulmans.

^top

Fitxa tècnica del viatge

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Data del viatge

Del 24 de Desembre de 2005 al 9 de Gener de 2006.

Itinerari

mapa

Dia 1: Barcelona - París - ... (nit en ruta)
Dia 2: ... - Singapur - George Town (Penang)
Dia 3: George Town - Air Hitam - George Town
Dia 4: George Town
Dia 5: George Town - Pantai Cenang (Langkawi)
Dia 6: Langkawi
Dia 7: Pantai Cenang - George Town (Penang)
Dia 8: George Town - Tanah Rata (Cameron Highlands)
Dia 9: Cameron Highlands
Dia 10: Tanah Rata - Gua Musang - Jerantut - Kuala Tahan
Dia 11: Kuala Tahan (P.N. Taman Negara)
Dia 12: Kuala Tahan - Kuala Tembeling - Kuala Lumpur
Dia 13: Kuala Lumpur
Dia 14: Kuala Lumpur - Malaca
Dia 15: Malaca - Singapur
Dia 16: Singapur
Dia 17: Singapur - París - Barcelona

La nostra ruta per aquest viatge va estar condicionada pels dies disponibles i per la climatologia. En les dates del nostre viatge era època de monsó en la costa oriental de la península malàisia i, tot i que fins a l'últim moment vam contemplar la possibilitat d'anar a les illes Perhentian, al final ho vam descartar perquè el mal temps en aquesta zona era la tònica general i alguns viatgers que venien d'allà ens ho van desaconsellar totalment.

Visat

Per a entrar a Malàisia només s'exigeix el passaport en vigor amb una validesa mínima de 6 mesos. Gràcies a un acord recíproc amb Espanya els ciutadans espanyols no requereixen visat per a entrar a Malàisia per un període de 3 mesos, tot i que es recomanable comprovar la durada de l'estada que han atorgat les autoritats d'immigració en el segell d'entrada.

En el cas de Singapur també és necessari un passaport amb validesa superior a 6 mesos i no és necessari visat d'entrada per a estades que no superin els 30 dies (si s'entra per l'aeroport Changi) o de 14 dies (si l'entrada es produeix per terra a través de la frontera amb Malàisia). Però, un cop a Singapur és possible prorrogar l'estada.

En tots dos països les autoritats locals, així com les companyies aèries, solen ser molt estrictes en el compliment del termini de validesa del passaport, per la qual cosa es recomana comprovar-lo bé abans de viatjar.

Diners

A Malàisia la moneda oficial és el Ringgit o dòlar malaisi (RM), dividit en 100 sen. A Singapur la moneda oficial és el dòlar de Singapur (S$).

No vam tenir absolutament cap problema per a canviar euros en cap dels dos països. La targetes de crèdit poden ser utilitzades sense problemes en hotels, restaurants o botigues de cert nivell, sobretot en les principals ciutats.

Canvi mitjà obtingut en les dates d'aquest viatge:
• 1 RM = 0,22497 € / 1 € = 4,445 RM
• 1 S$ = 0,514 € / 1 € = 1,945 S$

Despeses del viatge

+ 1.126 € (vols BCN-París-Singapur, Singapur-París-BCN i Singapur-Penang + taxes aèries)
+ 376 € (transport, allotjament, menjar/beguda, entrades, excursions, altres)
= 1.502 € (total per persona)

Nivell de vida: El cost mitjà per al viatger a Malàisia és significativament més baix que a Singapur.

Salut

En tots dos països no s'exigeix cap vacuna obligatòria i, com a molt, poden ser recomanables la vacuna del tètanus i la febre tifoidal, especialment a Malàisia.

En qualsevol cas és recomanable vacunar-nos d'allò que especifiqui un Centre de vacunació internacional en funció del nostre tipus de viatge.

Seguretat

Malàisia i, sobretot, Singapur són països molt segurs per al viatger, amb índexs de violència inferiors als d'Europa. Però, com sempre, convé prendre les precaucions habituals i utilitzar el sentit comú, especialment en les grans ciutats i en espais molt concorreguts.

D'altra banda, cal tenir en compte que el tràfic de drogues és castigat amb la pena de mort en tots dos països, tal com s'encarreguen de recordar els nombrosos rètols que hi ha en espais públics.

Transport

Avió. Encara que a la Malàisia peninsular les distàncies entre ciutats no són molt grans ni molt costoses en temps ed desplaçament (sobretot en la costa oest, on hi ha millors infraestructures), l'avió pot ser una bona opció per a desplaçar-se. I, és clar, també per a viatjar a la Malàisia insular.

Les opcions més habituals són la companyia de bandera Malaysia Airlines i, sobretot, la companyia de baix cost Air Àsia. En el nostre cas només prenem un vol regional, des de Singapur fins a l'illa de Penang, amb la companyia Singapore Airlines, ja que estava inclòs en el nostre vol internacional pagant molt poc més.

Autobús. En general, els viatges amb autobús per la Malàisia peninsular, que és la que vam visitar, són còmodes, ràpids i barats. Hi ha nombroses línies amb terminals en totes les ciutats importants que enllacen amb la resta del país.

Els bitllets es poden reservar amb antelació, i en alguns trajectes els vehicles disposen a més d'aire condicionat. D'altra banda, les carreteres per les quals vam circular estaven en bon estat.

Tren. El tren de Malàisia és modern, confortable i barat, però només hi ha dues línies: la que uneix Singapur amb la frontera tailandesa, i que passa per Kuala Lumpur, i la que creua de sud a nord i d'oest a est, amb inici a Gemas i final prop de Kota Bharu (la línia coneguda com Jungle Train).

L'autobús és més ràpid que el tren, però nosaltres vam recórrer el tram entre Gua Musang i Jerantut en el Jungle Train i la veritat és que ens va agradar molt perquè el paisatge des del tren és molt bonic.

Gastronomia

A Malàisia és possible trobar una rica i variada cuina, reflex sens dubte de la pròpia varietat ètnica del país. Per tant, el viatger pot triar entre especialitats de la cuina malaia, xinesa o índia, a més de restaurants de menjar internacional en grans ciutats o en zones turístiques.

De Singapur es diu que és la capital gastronòmica del sud-est asiàtic. El nombre de restaurants a la ciutat és enorme i per a tots els gustos i butxaques.

Des de finals de març fins a finals d'abril se celebra a Singapur un festival gastronòmic, el Singapore Food Festival, que inclou un congrés amb els millors xefs del món, el World Gurmet Summit.

Clima

Tant a Singapur com a Malàisia el clima es manté càlid i humit durant tot l'any, excepte en les zones muntanyenques de Malàisia.

En general l'índex de pluviositat és alt, però a Singapur les pluges es concentren sobretot entre els mesos de novembre i gener, mentre que a Malàisia l'època de monsons va de novembre a març (tot i que afecta especialment la costa oriental peninsular i al territori insular).

Diferència horària

Durant l'horari d'hivern a Catalunya hi ha una diferència de +7 hores, tant a Malàisia com a Singapur. En les dates del nostre viatge es feia fosc sobre les 20 hores.

Idioma

El malai o Bahasa melayu és la llengua oficial de Malàisia, tot i que no és difícil trobar algú que parli anglès.

Aprendre unes quantes paraules de malai ens facilitarà el viatge. En qualsevol guia podreu trobar molt més vocabulari, però aquí us deixem uns quants vocables de Bahasa melayu molt útils i fàcils de pronunciar:

Sí / No (Ja / Tidak), Gràcies (Terima kasi), Bon dia (Selamat pagi), Bona tarda (Selamat tengah hari), Bona nit (Selamat malam), Benvingut (Selamat datang), Adéu (Selamat tinggal), Quant val? (Berapa harganya?), Aigua (Air), Menjar (Makan), Tiquet (Karcis), Platja (Pantai), WC (Tandas), Carrer (Jalan / Lebuh), 1 (satu), 2 (dua), 3 (tiga), 4 (empat), 5 (llima), 6 (enam), 7 (tujuh), 8 (lapan), 9 (sembilan), 10 (sepuluh), 12 (dua-belas), 20 (dua-puluh), 100 (es-ratus), 1000 (es-ribu)

Guia de viatge

Malaysia, Singapore & Brunei travel guide (de Lonely Planet Publications, edició Gener 2004, en anglès).

Malgrat ser bastant recent en el moment del nostre viatge vam trobar casos en què la informació estava desactualizada. Però va ser bastant útil i vam agrair el nou format d'edició, sobretot en els mapes.

^top

Viatge a Malàisia i Singapur: illes de Penang i Langkawi

GEORGE TOWN (illa de Penang)

Com arribar-hi

Vol des de Barcelona a l'aeroport Charles de Gaulle de París amb Air Franceimage (1 hora 35 minuts).

A continuació vam enllaçar amb un vol de Singapore Airlines amb destinació a Singapur. Són 12 hores de vol en un Boeing 747, recorrent un total de 10.734 km.

L'oferta a bord de pel·lícules, documentals, sèries, música i jocs és de les millors que hem vist, però el menjar és una mica escàs i res de l'altre món.

Un cop en l'aeroport Changi de Singapur vam esperar unes 3 hores per a embarcar en el vol de Malaysia Airlines cap a Penang. En aquesta espera vam reafirmar la opinió que ja teníem d'ocasions anteriors: l'aeroport Changi de Singapur és dels millors del món quant a serveis gratuïts al viatger.

Aquí és impossible avorrir-se en les llargues esperes entre vols: butaques que fan massatge als peus, connexió gratuïta a Internet, terrassa-jardí exterior (anomenada Sunflowers Garden pels gira-sols) en la part superior de la terminal 2, cinema o la sala chill-out que reb el nom d'Oasi (música suau, butaques on tombar-se, poca llum, silenci, moltes plantes i uns finestrals amb una vista relaxant). Què més es pot demanar després d'un llarg vol?.

Després d'un curt vol d'una hora arribàrem a l'aeroport internacional Bayan Lepas de l'illa de Penang.

Després de passar immigració i canviar una petita quantitat d'euros en un quiosc situat en la terminal d'arribades, vam sortir de la terminal, vam creuar el pàrquing exterior i, girant a la dreta, caminàrem uns 500 metres per un carrer fins arribar a la carretera principal.

Aquí vam esperar uns 25 minuts a que passés un autobús en direcció a George Town, en concret el Yellow Bus núm. 66 (és un autobús de color groc). El trajecte de 20 km amb autobús fins a la terminal d'autobusos (komtar en malai), en el centre de George Town, val 2'5 RM i suposa uns 45 minuts.

Dormir i menjar

En el Berjaya George Town Hotel (1-Stop Midlands Park, Burmah Rd, George Town) vam pagar 140 RM per una habitació doble amb bany, TV, A/C i esmorzar (a més d'un còctel de cortesia).

L'hotel no està malament, tot i que necessita una renovació i a més està a uns 8 km del centre de George Town (prop del Jardí Botànic), per la qual cosa, sincerament, creiem que no val la pena.

Nosaltres havíem reservat prèviament per Internet, per a la primera nit, sense saber exactament la seva situació. Un taxi des de l'hotel fins al centre costa uns 10 RM, mentre que un autobús urbà (la parada està just davant de l'hotel) surt per 1 RM cadascun.

Per a les nits següents a George Town ens vam canviar al molt recomanable Hotel Malaysia (7 Penang Rd, George Town). Aquí l'habitació ens va costar 98'90 RM, també amb bany, TV, A/C i esmorzar.

Aquest hotel és una mica més senzill que l'anterior, però és més nou, barat i, a més, molt cèntric. Des de l'habitació 410 vam tenir l'afegit d'unes magnífiques vistes sobre la Mansió Cheong Fatt Tze.

Per a buscar hotels encara més barats a George Town cal dirigir-se a Lebuh Chulia, en la zona de Chinatown.

Per a menjar a George Town recomanem el restaurant indi Jaya (a Jl Penang, a 50 metres de l'hotel Malaysia). Obre les 24 hores, es menja molt bé i és bastant barat. L'Ecco Cafe (402 Chulia St), per la seva banda, prepara unes boníssimes pizzes fetes a mà.

Per a prendre alguna cosa en un ambient relaxat, una opció és el cafè Gloria Jean's (2 Jl Penang). I estem totalment d'acord amb la guia Lonely Planet que no cal perdre's per res del món el menú Tiffin que se serveix en l'històric i luxós Eastern & Oriental Hotel (10 Lebuh Farquhar, George Town) cada dia entre les 12 i les 14 hores.

Aquest menú costa 19 RM per persona (cal afegir la beguda i el 15% d'impostos) i es compon de quatre plats i postres, molt complet, i es pot prendre en el luxós restaurant interior o en el jardí exterior que hi ha al costat del mar. És absolutament recomanable pel menjar en sí, el lloc i el servei: un luxe a preu de ganga.

Les millors oficines de canvi per a canviar diners a George Town estan en el carrer Lebuh Pantai (per exemple la del núm. 25A), en el tram comprès entre Lebuh Light i Lebuh Chulia. Val la pena comparar els canvis oferts.

D'altra banda, en la Crystal Guesthouse (294 Lebuh Chulia, George Town) es fa un massatge de reflexologia als peus (25 RM per un massatge de més de 30 minuts amb un oli especial) molt recomanable.

I per a connectar-se a Internet està bé Coco Island (Chulia St): 3 RM l'hora en connexió de banda ampla.

Coses a veure i fer

GEORGE TOWN. La ciutat de George Town, tot i que el seu nom oficial és Ciutat de l'Illa de Penang, és la més important de l'estat de Penang i està situada en la costa nord-est de l'illa de Penang.

Des del nostre punt de vista George Town és un lloc magnífic per a passar uns dies ja que dóna molt de si i és una ciutat prou compacta com per a no atabalar.

Des d'aquí es pot explorar fàcilment la resta de l'illa (tot i que la propaganda oficial parla de platges idíl·liques a l'illa de Penang, la veritat és que no valen gran cosa, sent més encertat anar a Langkawi o bé a la costa oriental de Malàisia).

George Town té un caràcter xinès més marcat que altres ciutats asiàtiques com Singapur o Hong Kong, i en alguns racons de la ciutat el rellotge sembla haver-se aturat uns 50 anys enrere.

ILLA DE PENANG

L'illa de Penang (Pulau Pinang en malai) té una superfície de 285 km² i està situada al costat de la costa nord-occidental de la península malàisia, en l'estret de Malaca.

L'illa de Penang forma part de l'estat de Penang, juntament amb una estreta banda de terra de 760 km² que es troba en el costat occidental de la península.

Tots dos territoris de l'estat estan separats per un canal marí de 3 km d'ample en el punt més estret, però tot i així estan units per carretera a través del pont de Penang, un dels més llargs del món.

L'illa de Penang és coneguda com la Perla d'Orient i representa a la perfecció la mescla ètnica que trobem en la resta de Malàisia: amb més d'un milió d'habitants la població de Penang es reparteix entre un 32% de malais, un 59% de xinesos i un 7% d'indis.

Va ser el primer assentament britànic en la zona, quan l'any 1786 el capità Francis Light va convèncer al Sultà de Kedah per a cedir l'illa a la British East India Company. Des de llavors es va convertir en una de les illes asiàtiques més conegudes, per la seva bellesa natural, pel seu exòtic patrimoni cultural i també per la seva rica gastronomia.

Fa ja alguns anys l'illa també va arribar a ser un important hub aeri del sud-est d'Àsia on trobar vols a preus molt competitius.

Patrimoni de la Humanitat El centre històric de George Town fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 2008, juntament amb Malaca, per ser els dos enclavaments portuaris més històrics de l'estret de Malaca.

Val la pena recórrer els seus carrers a peu i descobrir els seus racons, i millor encara si ho fem a través de les rutes a peu proposades per l'ONG local Penang Heritage Trust, podent-se trobar fulletons amb aquestes rutes en hotels i llocs turístics de la ciutat.

Barri colonial. En aquesta zona de George Town es poden trobar interessants i vells edificis que en el seu moment van albergar l'administració colonial.

Nosaltres vam començar la ruta a Fort Cornwallis, un fort construït en el lloc on va desembarcar Francis Light l'any 1786, quan l'illa estava pràcticament deshabitada. L'entrada al fort costa 3 RM i tot i que no hi ha gran cosa a veure, el lloc és bonic i, a través d'uns panells explicatius, permet conèixer bé la història de l'illa.

L'imponent edifici del City Hall (George Town)
L'imponent edifici del City Hall (George Town)

A l'interior del fort també podem veure uns quants canons de l'època.

Un d'ells, l'anomenat Seri Rambai, és el de major grandària i importància, a més de comptar amb una accidentada història que es remunta a l'any 1603. També és cèlebre pels seus suposats poders de fecundació.

En el costat sud del fort està el bonic edifici de l'State Assembly, construït a mitjans del segle XIX en estil neoclàssic.

I molt prop d'ell trobem la rotonda amb el Victoria Memorial Clocktower, una torre del rellotge amb una cúpula d'estil morisc.

Mentrestant, en el costat occidental del fort Cornwallis, hi ha alguns edificis imponents, com el majestuós City Hall, una obra mestra d'estil neo-barroc de l'època colonial britànica. O també l'adjacent Town Hall.

Una mica més cap al sud-oest, a Lebuh Farquhar, tenim el Museu de l'Estat de Penang, l'església de St. George, l'església anglicana més antiga del país (1818), i la Catedral de l'Assumpció, un edifici de 1861.

Per a tenir una ràpida impressió dels carrers i edificis d'aquest barri res millor que pujar al bus shuttle gratuït, amb inici en el port i final a Komtar, seguint una ruta intermèdia per diversos carrers del barri colonial.

Chinatown. Una mica més al sud del barri colonial, i amb el carrer Chulia com a eix central (entre Lebuh Pantai i Jalan Penang), es troba aquesta zona plena de vida i molt, molt interessant a qualsevol hora del dia o la nit. En aquest barri tenim temples, mesquites, mercats, carrerons, negocis tradicionals, etc.

A Jl Masjid Kapitan Keling hi ha el temple Kuan Yin (Goddess of Mercy Temple), fundat l'any 1728 i sempre molt concorregut per la comunitat xinesa.

Ja al carrer Muntri està el més interessant temple Hainan, que fou restaurat l'any 1995, per a celebrar el seu centenari, per artesans vinguts de la Xina amb elaborades escultures i columnes de dracs.

La mansió Cheong Fatt Tze (George Town)
La mansió Cheong Fatt Tze (George Town)

El temple Khoo Kongsi, a Lebuh Cannon, és un dels millors exemples d'arquitectura i artesania en un temple xinès en tot el sud-est d'Àsia. L'entrada costa 5 RM, però és realment impressionant.

El proper carrer Lebuh Acheh també és molt bonic i en ell hi trobem la curiosa mesquita malaia Acheen St, amb un minaret d'estil egipci. Una mica més endavant trobem la Mansió Syed Alatas, construïda en el segle XIX per un ric mercader d'Aceh.

En el núm. 14 de Lebuh Leith està la magnífica mansió Cheong Fatt Tze (també anomenada La Mansió Blava pel seu característic color blau indigo).

Va ser construïda l'any 1890 per un ric emigrant xinès i va ser rescatada de la ruïna en la dècada de 1990. Ara és potser l'edifici més famós de Penang.

Aquesta mansió, amb elements arquitectònics europeus com ara finestres d'estil gòtic o vitralls d'estil art nouveau, compta amb un pati interior xinès. La Mansió Blava va servir de localització per a la coneguda i premiada pel·lícula Indoxina, protagonitzada per l'actriu Catherine Deneuve.

Al llarg dels carrers Lebuh Muntri i Lorong Stewart hi ha uns quants edificis d'interès que es poden apreciar caminant tranquil·lament. I en els carrers Lebuh Buckingham i Lebuh Campbell hi ha un gran nombre de botigues.

Little India. En les quatre illes que envolten Lebuh Pasar i Lebuh King es concentra aquesta zona de clar sabor indi, amb botigues de saris, espècies, olors, música i vídeos de Bollywood, restaurants, temples, etc.

Un dels carrers de Little India (George Town)
Un dels carrers de Little India (George Town)

I la gent, clar, amb la seva típica vestimenta índia. Tal qual un tros de l'Índia trasplantat aquí!.

I és que, en pocs metres, tot el que veiem es transforma de xinès a indi i viceversa.

Val realment la pena fer un tranquil passeig per aquesta zona, de grandària compacta.

Entre els carrers Lebuh Queen i Jl Masjid Kapitan Keling trobem el temple Sri Mahamariamman, el temple hinduista més antic de la ciutat, de 1833.

Altres. En el carrer Jl Masjid Kapitan Keling està la bonica i harmoniosa mesquita Kapitan Keling, construïda originalment l'any 1801, però ampliada diverses vegades des de llavors. És la mesquita més gran de la ciutat i les seves cúpules tenen una clara reminiscència de l'estil indi mogol per la seva forma i color.

De fet, el carrer Masjid Kapitan Keling és el que reflecteix millor la multiculturalitat de Malàisia, ja que en ell hi trobem temples de quatre religions: el temple taoista Kuan Yin, la mesquita Kapitan Keling, l'església de St George i el temple hinduista Sri Mahamariamman.

L'acolorit temple Wat Chayamangkalaram, situat a Lorong Burma, un carrer perpendicular a Jl Burma i una mica lluny del centre de George Town, és budista tailandès i un dels seus edificis allotja un enorme Buda reclinat de 33 metres de llarg. Aquest temple tanca a les 17 hores, tot i que la resta del recinte es pot visitar fins a les 18 hores.

Vista de la mesquita Kapitan Keling (George Town)
Vista de la mesquita Kapitan Keling (George Town)

Just davant està el temple Dhammikarama, budista birmà, bastant més bonic i menys recarregat que l'anterior. Fou el primer temple budista de Penang.

Per arribar fins a aquesta zona es pot agafar un autobús a Lebuh Chulia, tot i que nosaltres vam agafar un taxi compartit que ens va costar 4 RM.

I per a tornar al centre de George Town vam agafar un autobús en Jl Burma (1 RM cadascú).

Si es disposa de temps val la pena pujar al gratacel Menara Komtar, de 232 metres d'altura, sent el més alt de Penang. Aquesta torre està situada a Lebuh Tek Soon, en el centre de George Town.

Per a pujar al gratacel cal dirigir-se a l'entrada de l'edifici amb el rètol Menara Komtar en la planta baixa de la torre i des d'aquí accedir a l'ascensor especial que en només 45 segons ens porta al mirador Scenic View, situat en la planta 60 del gratacel, on hi ha també un restaurant panoràmic.

Un cop a dalt es paga l'entrada, 6 RM, i ja es pot gaudir d'una sensacional vista en totes les direccions. Nosaltres vam anar al capvespre i des d'aquí vam veure com es feia fosc i s'anaven encenent les llums de la ciutat. És molt recomanable.

PENANG HILL. A uns pocs quilòmetres a l'oest de George Town vam trobar aquest turó, de 820 metres d'altura, des del cim de la qual hi ha unes fantàstiques vistes sobre la ciutat, una part de l'illa i, fins i tot, de la costa continental. A més, a causa de l'altura, la temperatura aquí a dalt és una mica més agradable que a la ciutat.

D'altra banda podem aprofitar per a visitar el colorit i vistós temple hindú Sri Aruloli Thirumurugan. Al costat d'ell també hi ha una petita mesquita, així com una zona enjardinada i alguns quioscos de records, begudes i menjar, ja que aquest és un lloc molt concorregut per la població local en dies festius o de vacances.

Caminant uns 100 metres per un camí al peu del temple hindú s'arriba a l'Hotel Bellevue. Des del seu restaurant, en una terrassa exterior que hi ha en la part posterior de l'edifici, hi ha unes excel·lents vistes, tot i que no recomanem menjar aquí per la seva pèssima relació qualitat/preu (com a màxim prendre una beguda).

George Town i l'Estret de Malaca des de Penang Hill
George Town i l'Estret de Malaca des de Penang Hill

Per arribar a Penang Hill des del centre de George Town vam agafar l'autobús núm. 21, a la cantonada de Jalan Penang amb Chulia, amb el que vam arribar a Air Itam (1 RM/pax), ja als afores de George Town.

Aquest autobús ens va deixar en una cruïlla, des de la que vam caminar uns 600 metres per un carrer fins arribar a l'estació de funicular. El bitllet d'anada costa 3 RM.

El funicular triga uns 30 minuts a salvar el desnivell de 800 metres fins a l'estació superior (a mig camí cal baixar i canviar a un altre funicular per a recórrer l'últim tram).

En els dies festius és convenient arribar a l'estació de funicular ràpid, perquè en cas contrari ens tocarà esperar força temps. Només puja un funicular cada 30 minuts aproximadament i el número de places és molt limitat, per la qual cosa en dies de molta afluència de gent els tiquets es van venent per a següents hores a mesura que les anteriors es van omplint.

D'altra banda, a uns 3 km d'Air Itam es pot visitar el temple de Kek Lok Si, el temple budista més gran de Malàisia, tot i que nosaltres no vam poder fer-ho per manca de temps.

Per a tornar al centre de George Town des de Penang Hill es pot agafar de nou el funicular de baixada, però nosaltres vam optar per baixar a peu per un camí que acaba en el Jardí Botànic.

Aquest camí, amb una longitud de gairebé 5 km, és al principi una pista asfaltada amb pendents molt pronunciats i després es converteix en un camí de terra amb molts graons per a salvar el desnivell, per la qual cosa és molt exigent i un destrossa-bessons (alguns locals fan aquest camí de pujada fent fúting, bufff).

En aquest camí sol haver-hi micos (de fet són macacos de cua llarga) que poden arribar a ser molt agressius si detecten que portem menjar, per la qual cosa és molt recomanable assegurar-se que no en portem o, en cas contrari, tenir-lo molt a mà per a desfer-se d'ell al menor senyal de que l'han detectat.

El camí acaba en el Jardí Botànic, un preciós jardí de 30 Ha. on també hi ha molts macacos (diversos rètols avisen de la prohibició de donar-los menjar, ja que aquesta és la causa de que s'acabin tornant agressius).

Des de la sortida del jardí vam caminar 2 km més fins a Jl Burmah, on vam pujar a l'autobús núm. 5 de tornada al centre de George Town.

PLATGES DE l'ILLA DE PENANG. A l'illa de Penang també hi ha platges, com la de Batu Ferringhi, en la costa nord i a només 30 minuts d'autobús des del centre de George Town, però, pel que sembla, no són, ni de lluny, les millors de Malàisia.

Com que la nostra idea era anar a l'arxipèlag de Langkawi, ja no vam fer cap a la platja de Batu Ferringhi.

^top

PANTAI CENANG (Pulau Langkawi)

Com arribar-hi

Vam agafar un ferri de l'empresa Langkawi Ferri Services. El bitllet l'havíem comprat dies abans en l'oficina de l'empresa, en el núm. 8 de Lebuh King de George Town, i vam pagar 85 RM per un bitllet d'anada i tornada entre l'illa de Penang i l'illa de Langkawi (la tornada es pot deixar oberta per a confirmar el dia i hora en un altre moment).

Hi ha uns quants ferries al dia, però segons l'hora triada el ferri és directe o bé fa una breu parada a l'illa Pulau Payar. Per tal d'accedir al lloc d'embarcament cal dirigir-se a una porta que hi ha al costat de l'Oficina de Turisme (10, Jalan Tun Syed Sheh), prop de la Torre del Rellotge.

El nostre viatge en ferri des del port de George Town fins al de Kuah, la ciutat principal de l'illa de Langkawi, va ser molt plàcid i agradable, però va durar 2 hores i 45 minuts, una mica més del previst.

Al principi de la travessa vam gaudir d'unes precioses vistes sobre Penang, mentre que cap al final el ferri va passar pel costat d'algunes de les boniques illes de l'arxipèlag de Langkawi.

En arribar al port de Kuah, a l'illa principal de Langkawi, el primer que vam fer va ser confirmar la data de la tornada en el ferri a Penang, en l'oficina de la companyia (ara ja teníem clar quants dies estaríem a Langkawi).

A continuació vam llogar una moto a Gemilang Holidays (1-S12, Compleks Jetty Point, Kuah; Tel. 604-9666081), una companyia que venia serveis turístics a l'illa i que està situada en una minúscula oficina en el mateix port.

Després de regatejar vam aconseguir una moto per 30 RM al dia (el preu inicial eren 40 RM), incloent dos cascos per a nosaltres. La moto era d'una marca oriental, tipus Honda Scoopy, amb 4 marxes i embragatge automàtic. Era una mica vella, però va aguantar perfectament els nostres trajectes per l'illa.

Sortint del port vam omplir el petit dipòsit de la moto (el preu de la gasolina era de 1'64 RM/litre i en els dos dies complets que vam circular amb ella vam gastar l'equivalent a 2 € de gasolina). A continuació ens vam dirigir a la zona d'hotels que hi ha a Pantai Cenang, 25 km a l'oest de Kuah.

L'equipatge que portàvem a Langkawi era mínim (vam tenir l'encert de deixar la motxilla gran a l'hotel de George Town), per la qual cosa l'equipatge no va suposar cap impediment per anar amb la moto fins a Pantai Cenang.

Dormir i menjar

En el Sandy Beach Resort (Pantai Cenang) vam pagar 80 RM per un bungalou amb bany, A/C, TV i esmorzar inclòs. El nostre bungalou era bastant bàsic i tampoc estava en primera línia de platja.

De fet aquest no era la nostra opció preferida, però la resta de resorts de la zona estaven plens (estàvem acostant-nos al Cap d'Any!!) i això que en vam recórrer uns quants !!.

Des del bar del complex Sandy Beach, situat gairebé sobre la sorra de la platja, es gaudeix d'una magnífica vista de la platja de Pantai Cenang, així com del mar i de les illes pròximes, com l'illa de Rebak Besar. És molt recomanable no perdre's la posta de sol...

El restaurant Rasa, uns metres més al nord, és un bon lloc per a sopar: molt bon menjar i bon servei, però una mica car. Molt aprop hi ha el restaurant Orkid Ria, bastant nou i amb bon menjar, tot i que és més car que l'anterior.

Per a prendre una beguda res millor que el bar exterior del complex Casa del Mar Langkawi. És car sense pal·liatius, però està molt bé i l'entorn és preciós, al costat de la platja. Als que no són hostes de l'hotel només se'ls permet prendre una beguda en la barra del bar, al costat de la piscina.

I a la platja de Tanjung Rhu recomanem el restaurant Anis, amb bon menjar i barat, tot i que el servei va ser lent i una mica indolent.

A SBR Internet, al costat de l'hotel Sandy Beach, una hora de connexió a Internet costava 3 RM.

Coses a veure i fer

PULAU LANGKAWI. L'illa de Langkawi (Pulau Langkawi en malai) és l'única illa realment habitada de les 99 illes tropicals que conformen l'arxipèlag de Langkawi. Aquest grup d'illes està situat a 30 km de la costa peninsular, en l'extrem nord de Malàisia, i fa frontera amb Tailàndia.

Platja de Pantai Cenang (Langkawi)
Platja de Pantai Cenang (Langkawi)

En general vam trobar en aquestes illes una exuberant vegetació, extraordinàries formacions de pedra calcària i cristal·lines aigües de color maragda.

A més, a les illes principals hi ha una rica herència de fabulosos mites i llegendes: ogres i ocells gegantins, guerrers i princeses de conte, ...

Kuah és la principal ciutat de l'illa principal i està situada en la seva cantonada sud-est. Aquí està el port de sortida i arribada dels ferries que van al continent o a l'illa de Penang, entre d'altres.

Mentrestant, Pantai Cenang, en el sud-oest de l'illa, és una platja de 2 km de longitud on es concentren molts allotjaments, restaurants i altres serveis turístics. Aquí vam trobar els hotels més econòmics i per aquest motiu va ser el lloc que vam triar nosaltres com a base per a explorar l'illa.

A Langkawi podem passar diversos dies gaudint de les seves boniques platges, però també fent altres activitats, com explorar els seus interessants paisatges, amb cascades, coves o fons submarins.

A més, també hi trobem llocs clarament pensats per al turisme internacional que visita l'illa amb paquets vacacionals.

Nosaltres, que anàvem per lliure, vam optar per recórrer tota l'illa amb la nostra moto llogada i anar descobrint els seus racons i punts d'interès sobre la marxa, sense més (ni menys).

Vam iniciar la nostra ruta amb moto per l'illa de Langkawi anant cap al sud uns quants quilòmetres des de Pantai Cenang i arribant a la zona de Pantai Tengah. En arribar a l'extrem del cap sud de l'illa s'acaba la carretera i cal fer mitja volta. En aquest punt hi ha una petita badia i un port pesquer i esportiu.

Plantació d'arbres de cautxú (Langkawi)
Plantació d'arbres de cautxú (Langkawi)

Pel camí vam poder veure uns quants resorts i sobretot l'enorme edifici del Underwater World, el major aquari del país.

Cap al nord de Pantai Cenang vam trobar primer l'aeroport de l'illa i uns 10 quilòmetres després vam arribar a la platja de Pantai Kok.

Aquesta platja es troba en una preciosa badia envoltada de verdes muntanyes. Enfront de la costa podem veure l'illa de Burau, tot i que la platja en si no és res de l'altre món.

Sobre la sorra d'aquesta platja encara podem veure el que queda del Palau d'Estiu que es va construir l'any 1999 per al rodatge de la pel·lícula Ana i el Rei (en la seva versió més recent), tot i que per fora l'edifici de fusta ja està força deteriorat.

Conduint més al nord vam arribar a l'Oriental Village, un complex comercial des d'on parteix el telefèric que puja fins al cim de la muntanya Machincang, de 708 metres d'altura, sent un dels punts més alts de l'illa.

Des del cim d'aquesta muntanya hi ha uns miradors amb vista extraordinàries sobre l'illa. En alguns punts de la carretera de pujada cal conduir amb cura, perquè és fàcil trobar grups de micos enmig de la calçada.

Seguint la carretera 113 cap al nord-est de l'illa vam topar-nos amb el final de la carretera, al costat de Teluk Datai, una badia que queda tancada per un complex turístic que impedeix l'accés a ella. És una llàstima.

Platja de Tanjung Rhu (Langkawi)
Platja de Tanjung Rhu (Langkawi)

Tornant enrere per la mateixa carretera ens vam aturar a Air Terjun Temurun, un bonic slat d'aigua. L'aparcament està al costat de la carretera, al costat d'una cascada artificial.

Des d'aquí cal caminar uns 100 metres per un camí entre el bosc i s'arriba fins on està el salt d'aigua, bastant alt.

És possible banyar-se en la petita piscina que es forma en la seva base. Val la pena visitar aquest lloc.

Seguint la carretera cap a l'est vam passar pel costat de plantacions d'arbres de cautxú, amb una bossa de plàstic penjada en el seu tronc per a recollir aquesta substància blanca.

Després de deixar a l'esquerra una gran factoria cimentera vam arribar a Pasir Hitam, una altra bonica platja d'aigua clara i color verdós, amb unes grans roques sobre la sorra. A més, té la particularitat de tenir una franja d'uns set metres de sorra negra que contrasta amb la sorra clara de la resta de la platja: és la platja Black Sand.

Continuant per la mateixa carretera, encara més a l'est, vam arribar a la platja Tanjung Rhu, la més bonica de totes amb diferència (almenys, aquesta és la nostra opinió).

En aquesta platja la franja de sorra és més ampla que en la resta de platges de l'illa i la sorra és blanca. A més, la platja està envoltada de vegetació, l'aigua té un color turquesa preciós i compta amb uns illots que es troben a només 200 metres de la platja.

Es tracta dels illots Kelam Baya i Chabang. Amb la marea baixa es pot anar caminant des de la platja fins a aquestes illes. En fi, és un lloc de somni on poder banyar-se, prendre el sol o passejar.

Vistes sobre l'illa de Langkawi des de Gunung Raya
Vistes sobre l'illa de Langkawi des de Gunung Raya

Prenent la carretera 112, que creua l'illa per l'interior, vam arribar al desviament cap a Gunung Raya, la muntanya més alta de l'illa, amb 881 metres.

Des del desviament (on hi ha una barrera que ocasionalment pot estar tancada) fins al cim són 12 km d'una espectacular carretera amb forts desnivells.

Des del cim de Gunung Raya hi ha unes magnífiques vistes d'algunes parts de l'illa. Val molt la pena.

A Kuah, la capital de l'illa, no hi ha molt a veure. Prop de l'embarcador dels ferries hi ha un parc on destaca una enorme estàtua amb forma d'àliga.

Per descomptat, amb temps, també és possible fer excursions des d'aquí cap a altres illes de l'arxipèlag de Langkawi, com les de Pulau Dayang Bunting (amb un llac d'aigua dolça) o també Pulau Payar (amb un parc marí), però no sabem si valen la pena o no, ja que no vam tenir l'oportunitat d'anar-hi.

Com a dada curiosa dir que en cap moment vam tenir la necessitat de tancar la moto o els cascos per a evitar robatoris, seguint les instruccions de l'empleat de l'agència on llogàrem la moto. En general, les carreteres de l'illa estan ben asfaltades i les indicacions són clares.

^top

Viatge a Malàisia i Singapur: Cameron Highlands i el parc Taman Negara

TANAH RATA (Cameron Highlands)

Com arribar-hi

Des de Kuah (illa de Langkawi) vam agafar el ferri de tornada a George Town (illa de Penang). Aquest ferri, que va fer una breu parada en l'illa Pulau Payar, va trigar un total de 2 hores i 45 minuts en arribar al port de George Town.

En la nova terminal d'autobusos, al sud de George Town, vam agafar un autobús de la companyia Kemanis Express Service amb destinació a Tanah Rata. Vam comprar els bitllets a Tanah Rata en les seves oficines, al costat de la torre Komtar de George Town, i cada bitllet ens va costar 23,5 RM.

Per arribar a la terminal d'autobusos des del centre de George Town vam agafar un taxi per 20 RM, atès que era molt aviat pel matí, i vam trigar només 15 minuts perquè hi havia poc trànsit.

L'autobús va creuar el llarguíssim pont de Penang sobre el mar que uneix l'illa de Penang amb la Malàisia peninsular. Després es va aturar breument a Butterworth i va continuar viatge fins arribar a Ipoh, on va fer una llarga parada un cop arribats a la seva terminal d'autobusos.

A continuació va reprendre el viatge, iniciant l'ascensió cap a les Cameron Highlands. En total vam trigar més de 4'5 hores en recórrer els 201 km de trajecte entre George Town i Tanah Rata.

En cas de disposar de temps suficient ens hauria agradat fer una parada a la ciutat de Kuala Kangsar, propera a Ipoh, per a visitar el seu centenari Palau Reial o la fascinant mesquita d'Ubadiah.

Dormir i menjar

En el Cameronian Inn (16, Jalan Mentigi, Tanah Rata) vam pagar 50 RM per una habitació doble amb bany privat (i aigua calenta, necessària en aquesta part del país). Vam pagar 1 RM addicional per cada tovallola.

Com que havíem contactat amb l'hotel prèviament per correu electrònic, en arribar amb l'autobús a Tanah Rata ens esperava un empleat de l'hotel per a portar-nos gratuïtament fins a l'hotel, situat a 1,5 km de la terminal d'autobusos.

L'hotel és senzill, però està en una zona tranquil·la i el seu propietari us pot ajudar a organitzar les excursions per la zona. A Tanah Rata estan la majoria dels hotels econòmics de la zona, per la qual cosa és un bon lloc per a establir el camp base en la visita a la zona de les Cameron Highlands.

Un bon lloc per a menjar és el T-Cafe (4 Jl Besar, Tanah Rata), a més d'acollidor. I un altre lloc molt recomanable és el Downtown Cafe (41 Jl Besar, Tanah Rata), sobretot pel seu pollastre amb pinya.

Per a simplement prendre una beguda en un entorn acollidor res millor que el Green Album Cafe (just al costat del cibercafè Evo). I per a esmorzar vam provar el restaurant Rosette (42 Main Road, Tanah Rata), on un esmorzar per a dues persones ens va costar 8'5 RM.

Per a connectar-se a Internet recomanem el cibercafè Evo (57B Persiaran Camellia, Tanah Rata)

Coses a veure i fer

CAMERON HIGHLANDS. Aquest és el nom de la més extensa i coneguda zona de muntanya de Malàisia, situada en l'extrem nord-oest de l'estat de Pahang. El seu nom prové del primer anglès que va explorar la zona, sir William Cameron, que va arribar a aquestes terres l'any 1885 per a cartografiar la zona.

Paisatge de camps de te en les Cameron Highlands
Paisatge de camps de te en les Cameron Highlands

La ciutat més important d'aquesta regió és Tanah Rata, la qual també és la preferida dels motxillers.

Amb una altura mitjana de 1.524 metres sobre el nivell del mar, la regió de les Cameron Highlands gaudeixen d'un clima fresc durant tot l'any, amb una eterna primavera que no supera els 20 °C.

Aquest clima tan característic va fer que un altre anglès, John A. Russells, veiés el potencial d'aquesta zona en el cultiu del te, creant l'any 1929 la primera plantació de te amb el nom de Boh Estate.

La fertilitat de les seves terres també ha possibilitat l'explotació comercial de grans cultius de fruites, verdures i flors.

Gràcies a aquest clima temperat també és un lloc de descans al que acudeixen locals i estrangers fugint de la calor de la costa. De fet, en posar-se el sol s'agraeix tenir roba d'abric a mà.

Hi ha un gran nombre d'activitats a fer en la zona: caminades per la jungla, veure cascades, visites a plantacions de te, jardins i abundants flors silvestres (entre elles la gegantina rafflesia), passejar, jugar al golf, o simplement creure's en algun racó perdut de la campanya anglesa amb els seus típics cottages.

Algunes d'aquestes activitats són ofertes per agències locals en paquets turístics d'un o més dies, però nosaltres ens vam proposar no contractar cap d'aquests tours, ja que algunes de les activitats incloses no ens interessaven gens.

Per això, i per a gaudir de total llibertat, vam triar l'opció de llogar una moto, tal com havíem fet a l'illa de Langkawi. Després de preguntar per tot Tanah Rata la resposta semblava ser que aquí això aquí no era possible, fins que per casualitat vam aconseguir esbrinar que en el Jurina Hill Lodge (Jl Mentigi, Tanah Rata) sí que en llogaven.

Així que vam anar al Jurina Hill Lodge i vam negociar el preu del lloguer d'una moto per a tot l'endemà per 30 RM. El model de moto era similar al que havíem llogat a l'illa de Langkawi, tot i que aquesta era força més nova que aquella.

I tal com ja passava a Langkawi, aquí tampoc era necessari tancar la moto ni guardar els cascos. Tot obert... i no passava res!

Vista sobre el Bharat Tea State (Cameron Highlands)
Vista sobre el Bharat Tea State (Cameron Highlands)

Vam començar la nostra ruta amb moto per les Cameron Highlands, no sense abans assegurar-nos de portar damunt un impermeable, ja que en aquesta zona la meteorologia pot ser molt canviant.

Des de Tanah Rata vam anar cap al sud per la carretera que porta a Tapah.

A uns 4 km de Tanah Rata ens vam aturar en el Bharat Tea Shop & Viewpoint, un mirador des del qual hi ha una vista fantàstica sobre la factoria de te d'aquesta marca i les seves plantacions, les quals s'estenen pels turons adjacents.

Vam continuar cap al sud uns altres 9 km fins arribar a Ringlet, un important centre agrícola de la zona.

En el trajecte per aquesta zona vam poder gaudir d'un preciós paisatge, que a més és molt verd.

Un cop a Ringlet vam donar la volta, tornant per la mateixa carretera, i als 2 km ens vam aturar en l'hotel The Lakehouse Cameron Highlands (30th Mile Ringlet). Aquest hotel de luxe ocupa una magnífica casa de camp d'estil Tudor, envoltada per uns preciosos jardins i boscos, i situada sobre un turó amb vistes al llac Sultan Abu Bakar.

Amb molta amabilitat el personal de l'hotel ens va permetre visitar les zones comunes de l'hotel, així com els seus jardins. Per descomptat és un lloc amb molt encant i caràcter tot i que, com és d'esperar, els preus estan al nivell.

Conclosa aquesta visita vam seguir la ruta i 1'5 km més al nord ens vam desviar a la dreta per anar al Boh Tea Estate, una de les més boniques i interessants plantacions de te de la zona.

Per tal d'arribar fins a la factoria cal seguir la carretera durant uns 8 km, esdevenint aquesta cada cop més estreta. Els camps de te i el paisatge rural al llarg d'aquest trajecte són extraordinaris.

Arribat allà vam aparcar la moto davant de la factoria i vam pujar fins a un mirador seguint un camí que va entre els camps de te (seguiu la indicació viewpoint). Les vistes des del mirador són fantàstiques.

Cottage d'estil tudor en The Lakehouse (Ringlet)
Cottage d'estil tudor en The Lakehouse (Ringlet)

Després de baixar del mirador vam anar a la botiga de la factoria i vam comprar una de les varietats de te que es conreen aquí, després de provar-lo in situ.

Vam tornar amb la moto fins a la carretera inicial, vam vam continuar cap al nord i vam deixar enrere Tanah Rata per anar cap a Brinchang.

Al costat de la carretera hi ha multitud de granges i llocs de venda de flors, maduixes, abelles, etc.

Uns 3 km després de Brinchang ens vam desviar cap a l'esquerra per tal d'agafar la carretera que va cap al Sungai Palas Tea Estate, una altra plantació de te imprescindible en la zona. També aquí el camí que cal seguir per arribar-hi és molt bonic.

Vam visitar lliurement la fàbrica del Sungai Palas Tea Estate i vam poder veure el procés de transformació del te (està explicat en uns panells en anglès i malai). Molt interessant. I després vam visitar també el museu que hi ha en el Centre de Visitants, des del qual hi ha unes bones vistes sobre els voltants.

De tornada cap a Brinchang ens vam aturar en el Kea Strawberry Garden, un dels llocs on es poden veure plantades les famoses maduixes de les Cameron.

Després d'una parada en la plaça del mercat de Brinchang per a dinar, vam visitar el proper temple budista de Sam Poh i també el temple hindú d'Sri Tehndayuthapany Swami, sense massa interès si ja s'han vist temples similars amb anterioritat.

Seguint la carretera cap a Tanah Rata ens vam desviar a la dreta (passat el pont que hi ha després de l'hotel Merlin Inn) per anar a una població Orang Asli que hi ha a 2 km d'aquí.

En aquest llogaret viu una comunitat d'aborígens de Malàisia (és fàcil trobar-hi certes semblances amb els aborígens australians), els Orang Asli, i es tracta d'un assentament on viuen de debò (no és un muntatge turístic). Per aquest motiu, apart de les construccions i els seus habitants, no hi ha molt a veure.

Comunitat aborigen d'Orang Asli (Cameron Highlands)
Comunitat aborigen d'Orang Asli (Cameron Highlands)

La nostra següent parada fou l'hotel Ye Olde Smokehouse, a Bukit Fraser, un altre hotel que ocupa una mansió d'estil tudor anglès i que està situat al costat d'un camp de golf.

Tant l'edificació com l'entorn són molt bonics, tot i que el servei del bar no ens va agradar molt.

Des d'aquí vam anar tornant cap a Tanah Rata per la bonica carretera que envolta el camp de golf.

Poc després ens vam desviar per a visitar les Parit Falls, unes petites cascades que estan només 1 km abans d'arribar a Tanah Rata, però no valien la pena, ja que el lloc estava força brut.

Just quan ja es feia fosc tornàvem a Tanah Rata, donant per acabada aquesta llarga i profitosa excursió amb moto per les Cameron Highlands. Ens va agradar molt.

La zona de les Cameron ofereix també la possibilitat de fer diverses caminades per la jungla, sent una bona manera d'explorar la seva interessant flora i fauna. Les diferents caminades varien molt en dificultat, des de les més fàcils fins a les molt exigents. Només hi havia disponibles mapes molt esquemàtics amb les rutes numerades, podent-se comprar en botigues de records o en gasolineres de la zona.

En la web adjunta es pot trobar una descripció d'aquestes rutes, així com el mapa d'algunes d'elles.

^top

KUALA TAHAN (Parc Nacional Taman Negara)

Com arribar-hi

Arribar fins al parc Taman Negara des de les Cameron Highlands no era, al menys llavors, fàcil ni ràpid i molt menys en transport públic, ja que això suposava anar fins a Kuala Lumpur i d'aquí a Jerantut i Kuala Tahan.

Per això el més còmode fou agafar un transport especial (transfer) fins a Kuala Tahan, la porta d'entrada al parc nacional Tmana Negara. Nosaltres vam comprar les places al nostre hotel de Tanah Rata, el Cameronian Inn, però també s'oferien en altres hotels de la zona o en l'oficina d'informació turística de Tanah Rata.

El preu d'aquest transport especial des de Tanah Rata fins a Kuala Tahan va ser de 65 RM per persona. Ens van passar a buscar per l'hotel amb una còmoda furgoneta sobre les 8:30 del matí.

El primer tram fins a Gua Musang, passant per Brinchang i Kampung Raya, va ser d'uns 125 km de carretera asfaltada i a estones autovia, per la qual cosa en poc més de 2 hores (incloent alguna breu parada) vam arribar a l'estació de tren de Gua Musang.

El conductor del nostre vehicle es va acomiadar aquí de nosaltres, però abans va comprar els nostres bitllets de tren fins a Jerantut (cadascun costava 5'6 RM, però ja estaven inclosos en el preu total del transport).

Aquí vam esperar durant més d'una hora al tren local que venia des del nord per la línia que va de Tumpat (prop de Kota Bharu) fins a Gemas.

Imatge del Jungle Train a l'estació de Jerantut
Imatge del Jungle Train a l'estació de Jerantut

Aquesta línia ferroviarria és coneguda també amb el nom de Jungle Train perquè bona part del seu recorregut transcorre per l'interior de la selva.

El tren era simple, però no era gens incòmode ja que els nostres seients eren soft seat.

Tot i que el tren parava en totes les estacions, la veritat és que anava bastant ràpid entre una i l'altra.

El paisatge que vèiem des de la finestreta del tren era molt interessant, bàsicament selva i petits poblats. La via anava tan incrustada en la jungla que a estones la vegetació entrava per la finestra.

En unes 3'5 hores vam arribar a l'estació de tren de Jerantut, on vam baixar del tren.

Allà ens esperava un nou conductor que ens va conduir fins a l'hotel Sri Emas, a la ciutat de Jerantut, lloc on s'organitzava qualsevol tipus de servei turístic que tenia a veure amb Taman Negara.

Després de mostrar al conductor el voucher contractat a Tanah Rata vam pujar de nou a la furgoneta que ens va portar fins aquí i vam recórrer còmodament els 70 km des de Jerantut fins a Kuala Tahan en només 65 minuts, deixant-nos a l'hotel que li vam indicar al conductor. Eren les 5 de la tarda quan vam arribar a l'hotel!.

Dormir i menjar

En el Teresek View Motel (Kuala Tahan) vam pagar 40 RM per una habitació doble amb bany i ventilador, molt lluminosa i amb vista al riu. El recomanem perquè l'habitació estava força bé i el personal va ser molt atent. A més l'hotel està ben situat.

Abans havíem anat a veure també l'allotjament Durian Chalets, no gaire lluny del Teresek, però no ens hi vam quedar perquè ens va semblar molt atrotinat.

El propi hotel Teresek View Motel té un agradable restaurant obert al jardí. Però en plataformes flotants situades sobre el riu Tembeling, en la riba oposada al parc Taman Negara, hi ha una sèrie de restaurants que són la millor opció per a sopar en aquest lloc.

El camí de baixada fins a aquests restaurants no és fàcil quan es fa fosc, per la qual cosa no és mala idea portar una llanterna. De tots ells, recomanem especialment el restaurant Tahan Corner's. És agradable, decorat amb gràcia i amb molt bon servei, a més d'uns preus molt barats.

Coses a veure i fer

PARC NACIONAL TAMAN NEGARA. Amb una àrea protegida de 4.343 km², Taman Negara és el major parc de la Malàisia peninsular i un dels boscos tropicals més antics del món, amb una flora i fauna que s'han desenvolupat aquí sense interrupció durant uns 130 milions d'anys.

Encara viuen en ell elefants, lleopards o tigres, tot i que són realment difícils de veure. En aquest parc també vam trobar la muntanya més alta de la península malàisia, el Gunung Tahan, amb una altura de 2.187 metres

Taman Negara és una magnífica destinació per a fer caminades per la jungla, ja que a la seva remarcable biodiversitat cal sumar una bona xarxa de senders i la disponibilitat d'experimentats guies.

El riu Tembeling i el parc Taman Negara (Kuala Tahan)
El riu Tembeling i el parc Taman Negara (Kuala Tahan)

Però a més és possible fer ràfting en els ràpids del riu Tembeling, l'exploració de coves, la pesca o les visites guiades per la selva.

Les oficines del parc i el principal accés a ell estan situades en l'extrem sud del propi parc de Taman Negara i només són accessibles per riu.

Al costat d'elles, i per tant dins dels límits del parc, està el luxós Mutiara Taman Negara Resort.

I en la riba oposada del riu Tembeling es troba Kuala Tahan, en el punt oposat on el riu Tahan conflueix amb el riu Tembeling. De fet, la paraula malaia kuala es refereix al lloc on un riu s'uneix a un altre més gran.

Kuala Tahan és un petit poble, ja fora dels límits del parc, on es concentren uns quants hotels i restaurants que són l'alternativa econòmica al car Taman Negara Resort.

Travessar el riu Tembeling d'una riba a una altra no és problema, ja que hi ha unes quantes barques que fan el servei. El cost de la travessia és de 0'5 RM per persona.

A Kuala Tahan, al costat de l'escala que baixa al lloc on s'agafen les barques que travessen el riu (jetty crossing) hi ha una minúscula caseta que fa les vegades d'oficina d'informació turística, on us poden informar sobre la zona. Aquí també hi ha un banc on asseure's i gaudir de la posta de sol sobre la selva i el riu.

L'època de més afluència de visitants al parc de Taman Negara és entre Abril i Agost, dins de la temporada seca que va de Febrer a Setembre. Nosaltres el vam visitar, en teoria, en plena temporada de pluges, la qual cosa no significa que plogui de forma continuada, ni molt menys.

De fet, durant els dos dies que vam estar en la zona a penes va ploure, tot i que en dies anteriors sí havia plogut bastant en la capçalera dels rius, ja que aquests baixaven realment molt crescuts.

A més, el nombre de visitants en la zona era realment baix, cosa que vam agrair a l'hora de caminar pel parc o en el moment de buscar hotels a Kuala Tahan.

Vista sobre Taman Negara des de Bukit Teresek
Vista sobre Taman Negara des de Bukit Teresek

Nosaltres teníem planificat dedicar un dia sencer al parc, per la qual cosa a primeríssima hora del matí vam travessar el riu fins a l'embarcador del resort.

Primerament vam anar a l'oficina del parc per a pagar el permís d'entrada (1 RM per persona i vàlid per a dos dies) més un permís per la càmara fotogràfica (5 RM i vàlid per a un mes).

Aquí vam obtenir també un petit, però útil, mapa amb els camins de la zona.

Aprofitem també per a comprar en el resort els passatges en la barca per al nostre viatge cap a Kuala Tembeling l'endemà.

Ens va cridar l'atenció un cartell amb el poètic missatge "Leave nothing but footprints, take nothing but memories" (quelcom així com "No deixis res excepte les teves trepitjades, no t'emportis res excepte els teus records") que recorda als visitants la necessitat de preservar aquest preciós lloc.

Vam iniciar la caminada creuant el resort i seguint un sender en direcció nord-est i paral·lel al riu Tembeling. En tota aquesta part els camins estan molt ben senyalitzats i no és necessari un guia.

Després de 1'5 km vam agafar un altre sender que pujava cap a Bukit Teresek, una petita muntanya. El camí de pujada va ser dur per la humitat de l'ambient i perque alguns trams eren molt costeruts i relliscosos.

En el cim de Bukit Teresek hi ha dos miradors separats entre sí uns 300 metres. Les vistes des d'aquí sobre la selva són magnífiques.

Vam baixar pel mateix camí i ens vam dirigir cap al Canopy Walkway, el canopy més llarg del món, amb gairebé 500 metres, i suspès a una altura de 40 metres sobre el terra (l'entrada valia 5 RM).

Caminant sobre el Canopy Walkway del parc Taman Negara
Caminant sobre el Canopy Walkway del parc Taman Negara

Veure la selva des d'aquesta altura dóna una perspectiva diferent i molt interessant, a més del divertit de l'experiència, tot i que pot no ser aconsellable a persones que pateixin de vertigen. Val molt la pena.

Després vam continuar la caminada i vam agafar un sender cap a Jenut Muda, el qual anava empitjorant el seu estat ràpidament. Es notava que aquesta part del parc estava molt menys trillada, ja que el camí aquí estava molt més enfangat que en la resta del parc.

A més, vam haver de creuar dos petits rierols mullant-nos els peus. No vam trobar a ningú durant una bona estona i les indicacions eren mínimes. Però finalment, fent cas del nostre sentit de l'orientació, vam aconseguir arribar fins a la riba del riu Tahan.

A partir d'aquí el camí va ser més fàcil, ja que fou suficient amb continuar caminant paral·lels al riu Tahan en direcció sud. Vam passar per Lubok Simpon, una zona de bany sobre el mateix riu, i finalment vam arribar de nou al resort que hi ha a l'entrada del parc, acabant aquí aquest llarg recorregut circular pel parc.

Després vam menjar i beure quelcom en el car, però bonic, restaurant del Mutiara Taman Negara Resort, abans de travessar el riu i tornar a Kuala Tahan.

Com a nota final dir que en el parc de Taman Negara, després de fortes pluges, no és estrany emportar-se adossades a les cames una o més sangoneres durant la caminada i us ho diem per experiència pròpia, i tot això malgrat portar botes, mitjons i pantalons llargs (com s'ho devien fer per arribar fins a la cama?).

En aquest cas, com que no són doloroses, potser el millor és esperar que s'afartin de sang i que saltin per iniciativa pròpia (!). O es pot recórrer també a la sal o al foc per a fer-les saltar.

^top

Viatge a Malàisia i Singapur: Kuala Lumpur i Malaca

KUALA LUMPUR

Com arribar-hi

En el Mutiara Taman Negara Resort havíem comprat el dia anterior al viatge dues places en la barca que diàriament va des de l'embarcador del resort fins a la població de Kuala Tembeling, uns 63 km riu avall.

El preu del trajecte fou de 25 RM per persona i vam trigar gairebé 2 hores en aquest trajecte (va ser més ràpid de l'habitual a causa de que el riu Tembeling anava molt crescut per les pluges dels últims dies).

Aquest trajecte per riu és absolutament recomanable. No us el perdeu!!. És una bona opció de sortir o arribar fins a Taman Negara. A part de la jungla, pel camí vam tenir l'oportunitat de veure alguns kampung Orang Asli (poblats d'aborígens malais), on els seus pocs habitants es guanyen la vida de la pesca en el riu.

Un cop arribats a Kuala Tembeling ens vam adreçar a unes oficines que hi ha al costat de l'embarcador i vam comprar els bitllets d'un autobús directe cap a Kuala Lumpur via Jerantut (35 RM per persona) que sortia cap al migdia.

Mentre esperàvem la sortida de l'autobús vam aprofitar per a fer un volt per aquest petit poble, amb unes estupendes vistes sobre els dos rius que conflueixen aquí.

En una mica menys de tres hores l'autobús ens va portar des de Kuala Tembeling fins a Kuala Lumpur, acabant la seva ruta just davant de l'hotel Crowne Plaza, al carrer Jl Sultan Ismail. Per anar des d'aquí a la zona de Chinatown vam agafar el KL Monorail en la propera estació de Raja Chulan i vam baixar en la de Maharajalela (2'10 RM).

Dormir i menjar

En el Mandarin Pacific Hotel (2-8 Jalan Sultan, Kuala Lumpur) vam pagar 102 RM per una habitació doble, amb bany, TV i esmorzar inclòs. En aquest hotel de preu mitjà realment val el que es paga i té l'avantatge d'estar situat al costat de la zona de més ambient de Chinatown.

El restaurant Charlie's del Heritage Station Hotel, en la KL Railway Station, és un bon lloc per a menjar, en un enorme espai de sabor colonial. També a l'interior del Central Market (Jl Hang Kasturi) hi ha alguns llocs agradables on menjar o simplement prendre alguna cosa, com el restaurant Ginger.

En el restaurant Nando's (123, Jl Sultan) es poden menjar especialitats de pollastre delicioses i forma part d'una cadena amb altres restaurants a Kuala Lumpur.

En el soterrani del centre comercial S&M (Jl Petaling/Jl Cheng Lock) hi ha alguna oficina de canvi amb bons preus.

Coses a veure i fer

KUALA LUMPUR, coneguda localment com a KL, és la capital del país i en menys de 130 anys ha passat de ser un petit poble miner a convertir-se en una ciutat moderna i bulliciosa de més d'un milió d'habitants.

Però a diferència d'altres metròpolis asiàtiques, Kuala Lumpur ha sabut mantenir una certa harmonia entre el nou i l'antic, de tal forma que el trànsit i els gratacels de cristall conviuen sense problemes amb les velles i senyorials mansions colonials.

Per tot això, i molt més, Kuala Lumpur ens va semblar un lloc molt agradable de visitar, ja que les distàncies entre els llocs a visitar no solen ser excessivament grans, tot i que en alguna zona es fa difícil caminar per la presència d'amples autovies i/o viaductes elevats.

Districte colonial. Per a recórrer els punts d'interès d'aquesta zona de Kuala Lumpur vam seguir el recorregut a peu proposat per la guia Lonely Planet.

El riu Klang i la mesquita Masjid Jamek (Kuala Lumpur)
El riu Klang i la mesquita Masjid Jamek (Kuala Lumpur)

Vam començar aquesta ruta en el carrer Jalan Sultan Hishamuddin per a veure la Kuala Lumpur Railway Station, un magnífic i curiós edifici de 1911 construït per un arquitecte anglès, però amb clares influències morisques.

Des de 2001 ja no funciona com a estació de tren, però va ser restaurada i ara forma part del patrimoni nacional malaisi.

L'estació alberga l'Heritage Station Hotel, un hotel amb encant, tot i que necessitat d'una reforma.

I davant de l'estació, a l'altre costat de Jalan Sultan Hishamuddin, destaca el majestuós edifici de la Malayan Railway Administration, construït l'any 1917 i també amb clares influències indo-morisques.

I uns 200 metres més enllà està la Masjid Negara, una de les mesquites més grans del sud-est asiàtic, amb un minaret de 73 metres d'alt.

Tornant cap a l'estació i anant cap al nord vam passar pel costat d'interessants edificis, com la central de Correus o el Vell Ajuntament.

En el trajecte vam visitar la preciosa mesquita Masjid Jamek, inspirada en edificis d'estil mogol indi i situada entre els rius Klang i Gombak.

I des d'aquí vam arribar a la plaça Merdeka (plaça de la Independència en malai), la que fou el centre de la Kuala Lumpur colonial. Abans de la independència del país, l'any 1957, aquest espai era un camp de criquet on jugaven els membres de l'administració colonial britànica.

L'edifici Sultan Abdul Samad (Kuala Lumpur)
L'edifici Sultan Abdul Samad (Kuala Lumpur)

En el costat oriental de la plaça Merdeka destaca l'imponent edifici Sultan Abdul Samad, el qual va ser construït en els últims anys del s. XIX, en una mescla d'estils morisc i victorià.

Enfront d'ell, en el costat oest de la plaça, hi ha l'edifici del Royal Selangor Club. En l'època colonial fou el club només per a blancs més exclusiu de Malàisia.

I en el sud de la plaça Merdeka podreu veure un màstil de bandera que té una altura de 95 metres, sent un dels més alts del món.

Vam continuar cap al nord per Jl Tunku Abdul Rahman i vam arribar a Little India, un conjunt de carrers amb botigues i restaurants de clar sabor indi.

Chinatown. Aquí també vam seguir, més o menys, el recorregut proposat per la mateixa guia LP, començant prop de la mesquita Masjid Jamek i anant cap al sud.

Pel camí vam poder veure boniques façanes de comerços (al carrer Medan Pasar); edificis art-decó com l'edifici del banc OCBC (al costat de l'edifici annex del Mercat Central); temples taoïstes com el de Sze Yah (en el carrer Lebuh Pudu); el Mercat Central (bonic edifici art-decó); o el temple hinduista Sri Mahamariamman, el principal de Kuala Lumpur, amb una entrada molt cridanera.

El nostre recorregut va continuar pel carrer de vianants Petaling, en el cor de Chinatown, la qual s'omple durant el dia i bona part de la nit de moltíssims llocs de venda de roba, aliments i tot tipus d'andròmines.

A més vam trobar tot tipus de quiosquets on menjar, donant lloc a un animadíssim mercat a l'aire lliure que, amb la il·luminació nocturna, és especialment vistós.

Caminant fins a l'extrem sud d'aquest carrer vam arribar al final del recorregut, visitant aquí dos temples xinesos de finals del segle XIX: els temples Chan See Shu Yuen i Koon Yam.

Golden Triangle. Aquest és el districte de negocis, comercial i oci de Kuala Lumpur. Destaca pels seus moltíssims gratacels de totes les formes i mesures imaginables, contenint oficines, hotels i enormes centres comercials.

Les torres Petronas reflectides en l'aigua
Les torres Petronas reflectides en l'aigua

D'entre tots els gratacels de Kuala Lumpur destaquen especialment les Petronas Towers, probablement la seva icona més coneguda.

Són dues torres bessones que, amb els seus 452 metres d'altura, van ser les més altes del món des de 1998 fins ñl'any 2004, quan van ser superades pel gratacel Taipei 101 de Taipei, la capital taiwanesa.

La forma exterior de les torres tenen clares influències de l'art islàmic i la veritat és que són molt atractives.

En total tenen 88 plantes, però només es permet l'accés de visitants a l'Skybridge, un passadís que connecta totes dues torres a l'altura de la planta 41 (a uns 170 metres sobre el carrer, 1/3 del total).

L'accés al Skybridge era gratuït i l'horari de 9.00 a 17.00 (dilluns tancat).

Els torns de visita s'omplien ràpid, per la qual cosa si anàvem tard podíem trobar-nos que ja s'havien completat tots els del dia (especialment en caps de setmana i festius).

Nosaltres vam arribar a la sala d'espera a les 7:55 del matí i ja hi havia unes 60 persones davant nostre. Les taquilles obrien a les 8:30 i començaven a donar entrades per torns (el primer per a les 9:00).

A nosaltres ens va tocar el torn de les 9:15 i mentre esperàvem per a pujar vam entrar en una altra sala on hi havia maquetes, fotos i es projectaven vídeos sobre la construcció de les torres.

Abans de pujar vam haver de passar exhaustius controls de les motxilles (vam haver de deixar a baix, a consigna, una ampolla d'aigua i un trípode, per exemple). Una vegada en l'Skybridge només es permet estar-hi uns 10-15 minuts.

Més que la vista des d'aquesta modesta altura ens va impressionar força veure les torres des de dins. Val molt la pena.

Acabada la visita vam aprofitar per a visitar els bonics jardins del Kuala Lumpur City Centre (KLCC) que hi ha al darrera de les torres, des d'on s'obtenen bones perspectives del gratacels.

També va valer la pena fer un passeig per l'enorme centre comercial Suria KLCC que hi ha als peus de les torres. I sobretot no us perdeu la il·luminació nocturna de les torres Petronas: és senzillament espectacular.

Arribar fins aquí des de Chinatown és molt fàcil: n'hi ha prou amb agafar la línia de metro Putra LRT a Pasar Seni i baixar-se en l'estació KLCC, just davant de les torres Petronas (1'6 RM).

Les torres Petronas vistes des del mirador de la torre Menara Kuala Lumpur
Les torres Petronas vistes des del mirador de la torre Menara Kuala Lumpur

I a 1'5 km al sud-oest de les torres Petronas hi ha la torre de comunicacions Menara Kuala Lumpur, que amb els seus 421 metres d'altura era en aquell moment la quarta més alta del món.

La torre compta amb un mirador panoràmic situat a una altura de 276 metres sobre el terra que permet observar Kuala Lumpur i voltants en totes les direccions possibles.

L'entrada al mirador costa 20 RM i inclou una àudio-guia que explica tots els punts d'interès que es poden veure des d'aquí i aquí és possible quedar-s'hi tot el temps que vulguem.

Realment les vistes des d'aquesta altura són extraordinàries i val molt la pena pujar a aquesta torre.

I al voltant d'ella s'estén la Bukit Nanas Forest Reserve, una zona boscosa de 9'37 Ha. situada en el cor de Kuala Lumpur.

Hi ha camins que permeten passejar per l'interior d'aquest bosc, on ens oblidem de que estem en una gran ciutat, tot i que els mosquits són bastant ferotges.

Per arribar fins a aquesta zona de la ciutat cal baixar-se en l'estació Dang Wanghi del metro Putra LRT.

^top

MALACA

Com arribar-hi

Des del nostre hotel a Kuala Lumpur vam caminar només 5 minuts fins a la terminal d'autobusos de Puduraya, on vam comprar els passatges per al primer autobús que sortia cap a Malaca.

Hi havia diverses alternatives, però vam acabar triant un autobús de només tres seients per fila de l'empresa KKKL i que ens va costar 9'40 RM cadascun.

En només 2 hores d'un comodíssim i tranquil viatge vam arribar a la nova terminal d'autobusos de Malaca. I per anar al centre de Malaca vam agafar un autobús local (cal preguntar en les andanes) que per 1 RM cadascun ens va deixar just davant de la Stadthuys (un taxi costava uns 13 RM).

Dormir i menjar

En l'Hotel Puri (118 Jl Tun Tan Cheng Lock, Malaca) vam pagar 126'5 RM per una magnífica habitació doble amb bany, TV, A/C i esmorzar inclòs.

Pot semblar car, però la veritat és que val molt la pena gastar-se un plus i allotjar-se aquí.

El lloc és fantàstic, d'aquells que no s'obliden, i el servei excel·lent. L'edifici és una elegant mansió d'estil Peranakan (propi dels descendents d'immigrants xinesos que a partir del segle XVI van habitar aquesta zona) que va pertànyer al propietari d'una plantació de cautxú.

En el número 125-127 del mateix carrer hi ha una alternativa una mica més econòmica que l'anterior i és The Baba House, també situat en una bonica casa Peranakan, tot i que sense arribar al nivell de l'Hotel Puri.

A Malaca podem recomanar el Discovery Cafe (3, Jl Bunga Raya) o el Geographér Cafe (83, Jl Hang Jebat).

Coses a veure i fer

MALACA (Bandar Melaka en malai i Malacca en anglès). Aquesta ciutat, situada en el terç sud de la península malàisia, va arribar a ser el port comercial més important del sud-est d'Àsia, per la qual cosa no és estrany que tinguessin lloc aquí les primeres incursions en la zona de les colònies europees.

Detall d'una luxosa mansió Peranakan (Malaca)
Detall d'una luxosa mansió Peranakan (Malaca)

Però ara és una tranquil·la ciutat amb una interessant mescla d'influències xineses, portugueses, holandeses i britàniques, sent probablement la ciutat malàisia amb més història.

Malaca és un lloc de visita obligada per a qualsevol viatger que viatge a Malàisia, ja que la ciutat manté els seus misteriosos carrers xinesos, així com botigues d'antiguitats, temples i edificis que evoquen la presència colonial europea del passat.

La principal atracció de la ciutat és, probablement, l'Stadthuys, un edifici de color rosat que fou l'Ajuntament i la residència del governador durant el període colonial holandès.

Va ser construït entre 1641 i 1660 i es creu que és l'edifici holandès més antic d'Àsia, mostrant totes les característiques pròpies de l'arquitectura colonial holandesa.

L'edificació hostatja oficines del govern i un excel·lent Museu Etnogràfic, que ressalta aspectes de la cultura i la història locals. L'entrada costa 5 RM.

Davant la façana de l'Stadthuys sol haver-hi sempre unes quantes bicitaxis o rickshaws, decorades de forma vistosíssima, a l'espera de ser llogats per a fer un volt pel centre.

I entre l'edifici i el riu està la bonica plaça de la Torre, amb els seus jardins plens de flors, mentre que en el costat nord de la plaça està l'església de Crist, construïda pels holandesos l'any 1753.

Darrere de l'Stadthuys hi ha el turó de Sant Pau i en el seu cim les restes de l'església de Sant Pau.

Aquesta església va ser construïda pels portuguesos l'any 1521 amb el nom de Nossa Senhora da Annunciada, però rebatejada anys després al nom actual pels holandesos i convertida en un cementiri per als seus nobles.

Restes de la fortalesa A'Famosa (Malaca)
Restes de la fortalesa A'Famosa (Malaca)

Davant l'església hi ha una estàtua de Sant Francisco Javier ja que va visitar aquest lloc diverses vegades i després de morir a la Xina el seu cos va ser portat i enterrat aquí l'any 1553 abans de ser definitivament traslladat a Goa (Índia).

Des del cim del turó de Sant Pau hi ha una excel·lent vista dels voltants.

I si baixem per uns graons que hi ha en la part de darrere del turó s'arriba a A'Famosa, un dels símbols de Malaca.

En realitat, A'Famosa són les restes d'una fortalesa que van construir els portuguesos l'any 1511 i que va quedar molt danyada després de la invasió holandesa.

I a només 50 metres d'aquí podem veure el cridaner Melaka Sultanate Palace, una rèplica en fusta del palau del sultà que es va construir segons la descripció que es va trobar de l'original del segle XV. Ara allotja el Museu de Cultura de Malaca.

Al carrer Tun Tan Cheng Lock es poden trobar magnífics exemples de cases Peranakan, luxoses mansions construïdes per rics comerciants (d'origen xinès) durant els anys del boom del cautxú a principis del segle XX.

Bons exemples que val la pena de veure per fora (i per dins quan sigui possible) són el Baba-Nonya Heritage Museum en el núm. 48-50, el Cafe 1511 en el núm. 52, la casa Malaqa en el núm. 70, l'Hotel Puri en el núm. 118, la mansió Chee en 115-117 o l'hotel Bava House en el núm. 125-127.

També val la pena passejar pel carrer Jl Tokong, uns 200 metres al nord de l'anterior. En ella hi ha diversos temples interessants, com el temple Guanfu o el temple Cheng Hoon Teng. Aquest últim és el temple xinès més antic del país, ja que data de 1646.

En el mateix carrer vam trobar la curiosa i bonica mesquita Kampung Kling, construïda l'any 1748 amb una arquitectura que creua elements xinesos, hindús, malais i de Sumatra. Compta amb un minaret de diversos pisos amb estructura de pagoda.

El minaret de la mesquita Kampung Kling
El minaret de la mesquita Kampung Kling

I pocs metres més enllà ens vam trobar amb el temple Sri Poyyatha Vinayagar Moorthi, de 1781, sent un dels temples hindús més antics que es conserven al país.

En aquest carrer també hi ha algunes boniques cases i interessants comerços.

En resum, podem passar hores i hores passejant pel centre històric de Malaca, admirant les barroques façanes d'algunes de les seves cases, els seus temples o les botigues, com és el cas de les botigues d'antiquaris que hi ha en el carrer Jl Hang Jebat, paral·lel a Jl Tokong.

Anant cap al nord des del centre per Jl Bunga Raya s'arriba a Kampung Morten, al costat del riu Melaka.

Aquest és l'únic poblat malai que queda en el centre de Malaca i compta amb diverses cases tradicionals malaies molt interessants de veure.

Una d'elles és Vila Sentosa, una casa de principis del segle XX que ara és un museu privat, amb mobiliari, brodats i relíquies tradicionals malaies. L'entrada és mitjançant un donatiu voluntari.

En la riba fangosa del riu Melaka vam poder veure uns curiosos peixos amfibis que viuen en forats dins del fang i surten per anar a l'aigua.

^top

Viatge a Malàisia i Singapur: la ciutat-estat de Singapur

SINGAPUR

Com arribar-hi

El dia anterior al viatge havíem comprat els passatges a la ciutat de Singapur en la terminal d'autobusos de Malaca. En cap de setmana és millor reservar amb antelació, ja que hi ha més passatgers entre totes dues ciutats.

Vam triar la companyia Delima (17 RM cadascun). Vam trigar un total de 4'5 hores en fer el trajecte, incloent el temps en els llocs fronterers de Malàisia i de Singapur.

L'autobús ens va deixar en la terminal de Lavender St, destinació final d'aquest autobús a la ciutat de Singapur. En realitat no és més que un aparcament d'autobusos, situat al nord-est del barri Little India.

Una cosa a tenir en costa és que aquí no hi ha on canviar diners, per la qual cosa recomanem haver tingut la precaució de canviar abans a dòlars de Singapur a Malàisia o bé en el lloc fronterer, almenys un mínim per a poder arribar al centre).

Caminant uns 500 metres cap al sud de la terminal vam arribar a l'estació Lavender del MRT (metro de Singapur) per a poder anar a qualsevol punt de la ciutat.

Dormir i menjar

En el Hotel 81 Cosy (8 Jiak Chuan Rd - Singapur) vam pagar 89 S$ per una habitació doble amb bany i A/C. El preu normal de l'habitació era de 79 S$, però en tots els hotels de la cadena Hotel 81 els caps de setmana els preus s'incrementaven en 10 S$.

L'habitació no és gran, però això sembla ser l'habitual a Singapur. L'hotel està bé, el servei és atent i és un dels més barats d'aquesta categoria a Chinatown, tot i que recomanem demanar per una habitació que no doni al carrer Jiak Chuan, més sorollosa.

Per a motxillers, una opció més econòmica en aquesta zona, però també més tronada, és l'hostal A Travellers Rest-Stop (5 Teck Lim Rd - Singapur)

I una alternativa intermèdia entre l'un i l'altre és l'alberg HangOut @ Mt Emily (10A Upper Wilkie Road - Singapur, en el districte de Little India), amb preus a partir de 35 S$ (+ impostos) en un dormitori o 80 S$ (+ impostos) l'habitació doble.

L'allotjament a Singapur és car (sobretot si el comparem amb Malàisia) i de manera especial en el barri de Chinatown, però nosaltres vam triar aquesta zona per la seva excel·lent situació i perquè en les dates del nostre viatge estava en plena celebració de l'Any Nou Xinès.

Però en altres zones de la ciutat es poden trobar hotels més barats. Convé buscar ofertes d'allotjament.

El restaurant Harry's, en el complex Esplanade, és un bon lloc per a menjar si estem en la zona.

En el Long Bar, situat en el segon pis del Raffles Hotel (328 North Bridge Rd, Singapur) se serveix el mundialment famós còctel Singapore Sling. És car (20 S$), però el lloc s'ho val. La decoració de local està inspirada en una plantació malaia de 1920.

A més, amb el còctel serveixen un bol de cacauets que van omplint a mesura que l'anem buidant. És tradició tirar les peles al terra, per la qual cosa al final del dia no sorprèn trobar el terra del bar ple d'elles.

Més informació sobre Singapur en un altre dels nostres relats en aquesta web.

Coses a veure i fer

SINGAPUR. Es tracta d'una ciutat-estat, situada gairebé sobre la línia de l'Equador, i formada per una illa principal, amb una superfície de 682 km², i 63 illots al voltant d'ella.

Singapur està separada de l'extrem sud de la península de Malàisia per l'estret de Johore.

La ciutat actual va ser fundada per l'administrador colonial britànic Sir Thomas Stamford Raffles l'any 1819. Convertida ràpidament en un important centre comercial, la població de Singapur va créixer a l'empara del govern britànic.

Va ser colònia fins que l'any 1963, juntament amb Malàisia, Borneo Septentrional i Sarawak, va formar la denominada Federació de Malàisia. Finalment, l'any 1965, Singapur es va separar de Malàisia i es va convertir en un Estat sobirà i integrat a la Commonwealth.

Actualment Singapur és el segon país del món en densitat de població, després de Mònaco. Un 76% de la seva població és d'ètnia xinesa, un 15% malaia i un 6% índia.

En tot just 150 anys, Singapur s'ha convertit en un dinàmic centre del comerç i la indústria, superant així la seva escassetat de recursos naturals per a convertir-se en un dels gegants econòmics d'Àsia.

D'altra banda, la seva estratègica situació, excel·lents facilitats (el seu aeroport és un dels principals hubs d'Àsia), fascinants contrastos culturals i atraccions turístiques contribueixen al seu èxit com a destinació.

TRANSPORT EN LA CIUTAT DE SINGAPUR

Moure's per Singapur és molt fàcil ja que compta amb una xarxa de transport públic envejable, especialment en el que fa referència al metro, denominat aquí MRT (Mass Rapid Transit).

El preu de cada viatge és variable segons les estacions d'inici i final. En comprar un bitllet senzill es paga 1 S$ addicional pel cost de la targeta que serveix de bitllet, però es recupera fàcilment al final del viatge inserint-la en la ranura indicada de qualsevol màquina GTM.

Si la nostra estada a Singapur és d'uns quants dies llavors pot interessar la targeta Ez-Link (per a un dia o menys no val la pena), una targeta electrònica que costa 15 S$ (5 S$ corresponen al cost de la targeta i no es recuperen) i que es pot usar en el metro i en els autobusos.

Per a recórrer la ciutat en un sol dia no hi ha res millor que el CityBuzz, un servei especial d'autobusos que recorre tres rutes circulars per la ciutat (C1-Ruta Orchard, C2-Ruta Chinatown i C3-Ruta Little India) de 10 a 22 hores, amb una freqüència de 15 minuts en parades específiques (indicades amb el dibuix d'una abella, així com també en el frontal dels seus autobusos).

Cada viatge val 1 S$, però hi ha un passi CityBuzz que costa només 5 S$ i permet viatjar de forma il·limitada durant aquest dia per qualsevol de les tres rutes (connectades entre si en parades específiques on es creuen les rutes).

El CityBuzzPass es pot comprar directament al conductor de l'autobús i a partir d'aquest moment ja podrem utilitzar-lo de manera il·limitada durant tot aquest dia.

Els autobusos CityBuzz són de dos pisos, còmodes i amb A/C, i una excel·lent manera de veure la ciutat.

Chinatown. Malgrat que en les últimes dècades aquest barri ha estat transformat per l'especulació immobiliària, continua sent una de les zones més interessants de la ciutat pels seus distintius elements culturals xinesos i per la concentració de població d'origen xinès al llarg de la història.

Bona part del barri va ser enderrocat i urbanitzat de nou, i tot i que la fidel reconstrucció duta a terme va permetre salvar algunes zones, l'especulació ha elevat tant els preus dels edificis rehabilitats que els negocis tradicionals no tenen més remei que anar-se'n d'aquí. El seu lloc l'ocupen botigues i restaurants de luxe.

Malgrat tot, val molt la pena passejar pels seus carrers i admirar les boniques façanes de comerços pintades de colors o la frenètica activitat comercial, a més de ser un bon lloc per a menjar en qualsevol dels seus restaurants.

Celebració de l'Any Nou Xinès a Chinatown (Singapur)
Celebració de l'Any Nou Xinès a Chinatown (Singapur)

Per a comprendre millor la història de Chinatown res millor que visitar el museu Chinatown Heritage Centre (48 Pagoda St, entrada 8 S$).

El temple Thian Hock Keng (158 Telok Ahir St) és el temple Hokkien més antic de Singapur, de 1821, i compta amb una bonica façana, molt acolorida i elaborada.

El temple Sri Mariamman (244 South Bridge Rd), per la seva banda, és el temple hindú més antic i important de Singapur i val la pena fixar-se en el seu cridaner gopuram, una espectacular concentració d'estàtues tallades sobre l'entrada.

Finalment, la mesquita Jamae (18 South Bridge Rd) va ser construïda l'any 1830 per musulmans tàmils seguint un estil indi.

Chinatown és especialment acolorit i animat durant la celebració de l'Any Nou Xinès o Festival de la Primavera, la festa més important a Singapur, a finals de gener o principis de febrer, tot i que les celebracions duren més d'un mes.

Nosaltres vam tenir la sort de coincidir a Singapur amb l'inici d'aquest festival, vivint in situ la multitud de desfilades, focs artificials, carrers decorats amb moltes llums i, sobretot, un ambient de festa major amb carrers plens de gom a gom de gent passejant, comprant o menjant en família en els restaurants i terrasses. Molt recomanable.

Districte colonial. És la zona de la ciutat situada al nord del riu Singapur i en ella es concentren la majoria dels monumentals edificis que es van construir durant el mandat britànic, gràcies a que Sir Stamford Raffles va establir aquí el centre administratiu.

Entre els punts d'interès en aquesta zona de Singapur destaquem l'ultramodern Esplanade-Theatres On The Bay, un complex de teatres i restaurants situats sota dues cúpules de vidre amb geometries que segueixen patrons naturals i que ara és el símbol del Singapur modern.

Prop d'aquí hi ha el Padang, una gran zona verda on, durant el periode colonial britànic, es jugaven partits de criquet.

Vista nocturna de l'Esplanade-Theatres on the Bay (Singapur)
Vista nocturna de l'Esplanade-Theatres on the Bay (Singapur)

Al voltant d'ell hi ha alguns edificis colonials com el City Hall, la Supreme Court o el Victoria Theatre.

En el seu costat oriental vam trobar el parc Esplanade amb alguns llocs històrics.

Una illa al nord està el Raffles Hotel, una institució a la ciutat de Singapur i declarat Monument Nacional l'any 1987.

És possible visitar algunes parts de l'hotel, però cal vestir adequadament (l'esmòquing no és necessari, però en teoria no s'admeten sandàlies ni pantalons curts en homes).

Tot en ell és luxe oriental, amb sabor colonial. En la planta baixa hi ha una galeria comercial, un preciós pati i diversos restaurants i bars. Entre aquests últims cal citar el Bar & Billiard Room, amb la seva meravellosa taula de billar presidida pel retrat de Rudyard Kipling, el famós escriptor i poeta britànic.

En la segona planta de l'hotel està el Long Bar i en la tercera el Raffles Hotel Museum. En resum, val la pena tafanejar pels diversos racons d'aquest fascinant hotel.

Central Business District. Aquesta zona, situada al sud del riu, és el centre financer de Singapur. Pujant a peu per Eu Tong St des de Chinatown vam arribar a l'inici del Coleman Bridge.

Caminant cap a l'est per la riba sud del riu vam trobar a 100 metres l'Elgin Bridge, un pont sobre el riu des del qual hi ha una espectacular vista dels gratacels i el riu a Boat Quay (sobretot de nit, quan tots els edificis estan il·luminats).

A Boat Quay, anant cap a l'est, hi ha un gran nombre de restaurants amb terrasses al costat del riu. Més enllà podem veure alguna de les escultures que hi ha per la zona (de Fernando Botero, Salvador Dalí i Henry Moore, per exemple).

Aquí destaca el majestuós edifici del The Fullerton Hotel Singapore, un elegantíssim hotel que ocupa un edifici històric que ha estat renovat completament (i amb molt de gust, per cert). Una passada!.

Darrere de l'hotel, obert a la Marina Bay, està Merlion Park, una mena de mirador sobre la badia en el qual hi ha una enorme estàtua que representa a un ésser mig peix i mig lleó, adoptat com el símbol turístic de Singapur.

Anant cap al sud per Fullerton Rd vam passar pel costat de Clifford Pier, abans de girar cap a l'oest per Church St, visitar el pròxim Raffles Place, i arribar a South Bridge Rd per a prendre-la cap al sud i tornar així a Chinatown.

Little India. Aquesta és una zona centrada en l'avinguda Serangoon Rd, amb una infinitat de botigues i cases amb molt de color i sabor indi. Recorrent els seus carrers és fàcil oblidar-se de que està en la moderna Singapur, ja que l'olor d'encens i curri, les acolorides robes índies o la música de Bollywood ens traslladen al subcontinent indi.

Comerços de Serangoon Rd (Little India - Singapur)
Comerços de Serangoon Rd (Little India - Singapur)

Potser el temple més important de la zona és el d'Sri Veeramakaliamman, construït l'any 1881 i dedicat a la deessa hindú Kali. L'edifici segueix l'estil dels temples tàmils del sud de l'Índia.

El barri singapurenc de Little India és un lloc excel·lent per a comprar encens, entre moltes altres coses, en alguna dels milions de botigues que hi ha.

Val la pena recórrer a peu tots dos costats de l'extrem sud de l'avinguda Serangoon Rd i alguns dels carrerons que parteixen d'ell, com per exemple Dickson Rd o Dunlop Rd.

Arab St. A només 1 km a l'est de Little India es troba aquest petit barri de Singapur, vertebrat al voltant del carrer Arab St, el qual dóna nom al barri. Ve a ser el centre musulmà de Singapur.

En aquest barri l'edifici més distintiu és la mesquita del Sultà, la més gran de Singapur, però també la diminuta mesquita Malabar Muslim Jama-ath. En la zona també hi ha molts restaurants i cafès.

Orchard Road. És la zona comercial i d'oci de Singapur, però d'estàndard alt. Aquí predominen els centres comercials amb totes les grans marques mundials, restaurants, locals d'oci i hotels de luxe.

No cal dir que aquest és el paradís consumista, però l'infern per a un comprador compulsiu.

Era diumenge a la tarda quan vam visitar aquesta zona i estava tota ella plena de gom a gom de gent comprant, passejant o simplement passant la tarda. Vam començar el recorregut a Tang Square, en la confluència de Paterson Rd i Orchard Rd. A partir d'aquí vam anar seguint l'avinguda Orchard Rd cap a l'est.

I cap al final d'Orchard Rd vam poder veure l'entrada i els jardins de The Istana, la residencia oficial i oficina del President de Singapur. Aquest palau no és visitable, excepte en dies assenyalats.

I el viatge s'acaba ...

Des del nostre hotel, situat a Chinatown, vam anar a peu fins a l'estació de MRT d'Outram Park, on vam comprar els bitllets per anar a l'aeroport Changi (2'70 S$ cadascun, però 1 S$ és recuperable retornant la targeta que serveix de bitllet). Cap al final cal fer transbord per a canviar de línia. En total ens suposà un trajecte d'uns 30 minuts.

El vol de 10.800 km des de Singapur fins a l'aeroport París CDG, amb la companyia Singapore Airlines, va durar un total de 12'5 hores. I un cop a París CDG vam canviar de la terminal T1 a la T2 per a embarcar en el vol d'Air Franceimage amb destinació a Barcelona. Vam arribar a Barcelona després d'un trajecte d'1'5 hores.

^top
Relat d'un viatge a Malàisia i Singapur - Sandro Alarcón & Rosa Moreno [2010]
Un passeig per Singapur, Malàisia, Java i Bali - Isa, Xavier, Daphne & Obi-Wan [2008]
Viatge a Malàisia i Singapur - Raquel Mateo [2006]
Viatge a Malàisia i Singapur - Sònia Graupera [2005]
Malaysia travel information - Miniguía online de Lonely Planet.
^top

RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterInstagramYoutube


2001-2020 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2020 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació