Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
2 / 2
Bandera

LÍBAN

Guia i relat d'un viatge per lliure al Líban

Data Data viatge: 2006. Publicat el 15/05/2006
2.6 de 5 (211 vots)

Introducció

Líban. Amb una superfície de només 10.450 km2 aquest petit país ofereix una gran quantitat d'al·licients al viatger: ruïnes romanes, ciutats antigues, estacions d'esquí, bonics paisatges i mostres d'arquitectura islàmica, a més d'una magnífica gastronomia i les possibilitats d'oci nocturn a Beirut (rivalitza amb Dubai en el títol de ciutat més marxosa d'Orient Mitjà.

Des del punt de vista social i religiós també resulta increïble la seva gran diversitat, fet que, per una altra banda, dóna lloc a una precària estabilitat, trencada ja en diverses ocasions degut, sobretot, a les ingerències dels seus veïns Síria i Israel en els assumptes interns del país. També, al llarg de la Història, molts pobles conqueridors es van veure atrets per l'abundància de recursos naturals en sòl libanès i per la seva situació geogràfica privilegiada, pel que la història d'aquest país és tot menys tranquil·la.

Recomanem fervorosament la visita a aquest país, tot i que lògicament caldrà tenir en compte en tot moment la situació de seguretat existent, especialmente després de l'empitjorament registrat des del passat mes de juliol de 2006. Durant el nostre viatge pel Líban el cert és que vam trobar molt pocs viatgers, fins i tot en llocs tan emblemàtics com Baalbek, el que no deixa de ser un al·licient per a gaudir de llocs tan especials. Un altre punt d'interès és el contacte amb la població libanesa, amb la qual, en general, és fàcil entendre's en anglès o francès i oberta a parlar de qualsevol tema. No deixa de sorprendre quan vital i emprenedora és la societat libanesa malgrat les dures proves que li toca superar una darrera l'altra.

^top

Fitxa tècnica del viatge

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Data del viatge

Del 14 al 23 d'Abril de 2006.

Itinerari

mapa

Dia 1: Barcelona - Amsterdam - Beirut
Dia 2: Beirut - Baalbek
Dia 3: Baalbek - Beirut - Byblos
Dia 4: Byblos - Trípoli
Dia 5: Trípoli
Dia 6: Trípoli - Bsharreh / Vall de Qadisha - Trípoli
Dia 7: Trípoli - Sidó
Dia 8: Sidó - Tir - Sidó
Dia 9: Sidó - Beirut
Dia 10: Beirut - Beittedine - Deir al-Qamar - Damour - Beirut
Dia 11: Beirut
Dia 12: Beirut - Amsterdam - Barcelona

Visat

Per a entrar al país és necessari un passaport en vigor amb una validesa mínima de 6 mesos i en el que no figuri cap segell d'Israel. A més també és necessari un visat, el qual es pot obtenir a l'arribada a l'aeroport de Beirut, dirigint-nos al petit quiosc del Byblos Bank, que trobem a la dreta abans d'arribar als mostradors d'immigració, i comprant un segell que el personal d'immigració enganxarà després al nostre passaport. En les dates del nostre viatge un visat de 15 dies costava 17 € o 18 US$ (es podia pagar en les dues monedes, tot i que el canvi aplicat era favorable al dòlar. Per a visites al país inferiors a 48 hores el visat és gratuït. També es pot aconseguir el visat en la frontera amb Síria, en la carretera Damasc-Beirut.

Diners

La moneda oficial al Líban és la lliura libanesa (LL), coneguda també localmente com lira.

No vam tenir cap problema per a canviar euros, però atès que el dòlar americà (US$) és acceptat directament en molts llocs del Líban no és mala idea dur-se'n alguns que ens hagin sobrat d'una altra ocasió, sobretot per a les primeres hores en el país, per al visat o el taxi, per exemple. Per a qui ho desitgi també hi ha disponible una important xarxa de caixers automàtics on disposar d'efectiu (si alguna cosa hi ha en el Líban són bancs). La targetes de crèdit poden ser utilitzades sense problemes en hotels, restaurants o botigues de cert nivell.

Canvi mitjà:: 1 LL = 0,000554 € / 1 € = 1.804 LL

Despeses del viatge

+ 535'74 € (vol anada/tornada BCN-Amsterdam-Beirut + taxes aèries)
+ 276'50 € (transport, allotjament, menjar/beguda, entrades, excursions, altres)
= 812'24 € (total per persona)

Nivell de vida: El transport i el menjar en general són bastant econòmics per al viatger, mentre que l'allotjament és, en proporció, el més car del viatge. Però la poca afluència actual de viatgers al país i el viatjar en temporada baixa ens va permetre negociar els preus d'alguns hotels.

Salut

No hi ha cap vacuna obligatòria i ni tan sols recomanable, fora de les habituals per a viatjar a qualsevol lloc del món.

Seguretat

En el moment de la nostra visita, uns 3 mesos abans del cruent atac israelià, no vam tenir cap problema per a moure'ns per tot el país. Vam poder veure nombrosos llocs de control militars de l'exèrcit libanès (el sirià ja s'havia retirat del Líban) en algunes carreteres i bastant vigilància en ciutats com Beirut, Trípoli o Byblos, però sense cap repercussió en el nostre dia a dia. En aquell moment sabíem del perill real que suposaven les mines encara actives en zones apartades del sud, especialment en la regió ocupada per l'exèrcit israelià durant 20 anys (fins a l'any 2000). A més, per a visitar alguns punts prop de la frontera amb Israel, com el castell de Beaufort, es requeria un permís especial de l'exèrcit. Però, malgrat tot això, la nostra sensació de seguretat en tot el país va ser total, de dia o de nit, en ciutats o zones rurals.

En el moment d'escriure aquestes línies, a principis de 2007, la situació de seguretat en el Líban ha empitjorat i és més inestable des de la fi de la incursió armada israeliana i els darrers assassinats polítics i aldarulls a la capital. L'aeroport de Beirut està de nou obert, però els severs danys en les infraestructures del país poden dificultar el viatge. A més es recomana als viatgers evitar les àrees frontereres meridionals i el nord de la vall de la Bekaa.

Per a més informació oficial sobre la situació en el país:

Ambaixada del Líban a Espanya
Pº Castellana 178, 3º izda. - 28046 Madrid (tel. 91 345 13 68)

També l'Ambaixada d'Espanya a Beirut posa a disposició dels viatgers el telèfon directe 009615464031 per atendre en hores d'oficina totes les consultes sobre la situació actual en el Líban.

Transport

Autobús/Taxi. Per a moure's per l'interior de ciutats grans el millor és el taxi, ja que són pràctics i barats. Cal distingir entre els taxis normals i els servei de taxi (coneguts localment com servís). Aquests últims recorren unes certes rutes i van recollint i deixant passatgers pel camí. El trajecte dintre de la ciutat costa 1.000 LL per persona, però cal assegurar-se abans d'arrencar que el preu serà aquest. Solen ser vells vehicles Mercedes amb matrícula de fons vermell. Entre ciutats pot haver-hi autobusos, minibusos i/o taxis compartits, tenint en compte que el transport en el Líban té el seu origen o final a Beirut, pel que si anem de Trípoli a Sidó hauríem d'anar primer a Beirut i allí canviar a un altre transport a Sidó.

Cotxe de lloguer. A causa de les curtes distàncies, a la falta de transport públic en algunes rutes i al barat del preu de la gasolina podria ser interessant llogar un cotxe, però el preu del lloguer, els embussaments i la forma de conduir dels libanesos, suïcida en alguns casos, poden ser greus obstacles.

Avió/Tren. No hi ha vols interns, però en un país on es pot anar per terra, des d'una punta a una altra, en només 3 hores realment no són necessaris. Tampoc hi ha actualment cap línia de ferrocarril operativa.

Allotjament

Atès que Beirut té una oferta d'allotjaments molt superior a la resta de ciutats del país (en algunes d'elles només hi ha un parell o tres de llocs on escollir) i les curtes distàncies a qualsevol punt del país molts viatgers opten per allotjar-se a Beirut durant tota l'estada en el país i realitzar les excursions als punts d'interès, d'anada i tornada en el mateix dia.

Però nosaltres vam preferir pernoctar en altres ciutats per a poder gaudir major temps d'elles, sense les presses d'haver de tornar a Beirut en el dia. A més, Beirut és una gran ciutat i amb un tràfic caòtic en alguns punts, pel que es pot perdre molt temps entrant i sortint de la ciutat

Gastronomia

La gastronomia libanesa és molt rica i variada, amb especialitats pròpies i adaptades dels diferents països del seu entorn. De fet està considerada la millor de la regió. Per això és fàcil trobar llocs on menjar bé i a un preu molt raonable. La base de la seva cuina és molt mediterrània (en l'esmorzar no era rar que ens posin olives). Esment apart mereix la rebosteria: en les ciutats libaneses no és difícil trobar pastisseries, modernes, però boniques i molt acollidores, on prendre un te acompanyat per algun dels exquisits productes exposats en les seves vitrines. De vici!.

Clima

Bàsicament el clima libanès és mediterrani, tot i que s'aprecien diferències entre la costa, les muntanyes i la vall de la Bekaa. En les dates de la nostra visita vam tenir temperatures agradables de dia i, en general, fresques de nit. Però vam agrair en moltes ocasions dur damunt un polar per a quan no feia sol o bufava el vent. No va ploure cap dia. En el bosc de cedres de Becharre vam poder trepitjar la neu, però ja en quedava poca, tot i que en les muntanyes més altes era encara bastant visible.

Diferència horària

Durant el nostre horari d'estiu hi ha una diferència de +1 hora.

Guia de viatge

Siria y Líbano, Lonely Planet (col·lecció geoPlaneta en espanyol, edició 2005). De les més actualitzades que hi havia en les dates del nostre viatge, tot i que la informació s'havia recollit en el 2003 i es notava ja una certa desactualització en alguns aspectes.

Curiositats

• Durant la nostra estada en el país ens vam creuar amb poquíssims viatgers, fins i tot en llocs tan turístics com Baalbek, pel que gairebé sempre ens trobàvem sols en les visites a llocs d'interès i fins i tot en els hotels, la qual cosa sense dubte era una sort per a nosaltres, però una autèntica desgràcia per al sector turístic libanès.

• Molts conductors libanesos, incloent els de transports col·lectius, semblen amagar un conductor de ral·li dintre seu, ja que són proclius a córrer molt i en llocs que, a priori, no semblarien els més indicats. A més un dels esports favorits del país és cremar roda en corbes o bé a l'arrencar el cotxe. Tant és així que en algunes corbes tancades, idònies per a derrapar, les autoritats libaneses han optat per foradar l'asfalt per a dificultar aquesta pràctica.

• També ens va sorprendre la quantitat de cotxes de luxe que circulen per les ciutats i carreteres del Líban, principalment de Mercedes de gamma alta. De fet vam comprovar que existeix un actiu mercat de venda de cotxes de segona mà que vénen directament d'Alemanya. Però encara ens va sorprendre més la quantitat de vehicles Hummer que arribàrem a veure. Vam contar més de 20 durant la nostra estada, la qual cosa supera de llarg els que havíem vist en qualsevol altre lloc del món.

• També referent a l'alt nivell de vida de part de la població libanesa esmentem l'existència de botigues d'autèntic luxe en la zona nova de Beirut. Serveixi com exemple una botiga dedicada en exclusiva a la venda de telèfons mòbils de superluxe de la marca Vertu (en l'aparador hi havia un model que només costava uns 9.000 US$).

^top

 GUIA / RELAT DE VIATGE: RUTA NORD LÍBAN: BAALBEK, BYBLOS i TRÍPOLI

BEIRUT (I)

COM ARRIBAR

Vol de Barcelona a l'aeroport d'Schipol a Amsterdam amb la companyia KLM (1 hora 50 minuts). Després d'una curta espera de menys de dues hores enllacem amb un altre vol de la mateixa companyia a Beirut. Després de gairebé 4 hores de vol arribem a l'aeroport Rafic Hariri de Beirut a les 23:55 hores.

Després de passar immigració (veure Visat) i recollir l'equipatge sortim fora de la terminal. Aquesta vegada no canviem diners, ja que el canvi ofert era dolent i a més dúiem ja suficients dòlars per a pagar el taxi al centre. Una vegada fora ens assalten uns quants taxistes, els quals ens demanen 25 US$ per anar a la zona de Hamra, en el centre de la ciutat, un preu clarament abusiu. Regategem amb un dels taxistes i sense molt esforç aconseguim un preu de 10 US$, que ens sembla més just tenint en compte l'hora que era.

L'aeroport està uns 9 km al sud del centre de Beirut. Durant el dia (en teoria de 5 a 18 hores) circulen autobusos públics entre l'aeroport i diversos punts de la ciutat (Hamra o l'estació Charles Helou, per exemple), però per agafar-los a l'aeroport cal caminar gairebé 1 km des de la terminal fins a la rotonda per la que passen els autobusos.

DORMIR & MENJAR

En l'hotel Marble Tower (rue Makdessi, en el cor de Hamra. Tel. 354586) paguem 67.500 LL per una habitació doble amb bany, TV, aire condicionat i esmorzar inclòs (buffet lliure). Pel fet d'arribar tardíssim a Beirut vam preferir reservar-lo per Internet dies abans, des de la seva pròpia pàgina web. La veritat és que l'hotel està bastant bé i la seva situació és molt convenient, i l'únic inconvenient pot ser el soroll dels cotxes que arriba del proper carrer Hamra, pel que convé demanar una de les habitacions que dóna a la part de darrera. Al costat d'aquest hotel n'hi ha dos o tres més, però són bastant més cars. Una opció més econòmica és el Regis Hotel (rue Razi, en la zona d'Ain Al-Mreisse. Tel. 361845), del que teníem bones referències, tot i que no podem opinar per no haver estat en ell.

A tir de pedra del nostre hotel, al carrer Hamra (entre els carrers Jeanne d'Arc i Caire), hi ha unes quantes oficines de canvi on canviar euros o dòlars a bon preu, però totes ofereixen el mateix canvi. En les dates del nostre viatge el canvi aquí era de 1.800 LL per euro, enfront dels 1.570 LL en l'aeroport.

COSES A VEURE

Deixem la visita a Beirut per als dies finals del nostre viatge (veure BEIRUT (II)), sent ara només un lloc on passar la nit per a continuar viatge al dia següent cap a Baalbek.

^top

BAALBEK (vall de la Bekaa)

COM ARRIBAR

Primerament agafem un servei de taxi (taxi amb matrícula vermella) al carrer Hamra fins a l'estació d'autobusos de Cola (1.000 LL cadascun). En el camí cap a Cola podem veure alguns edificis encara amb clares petjades de la destrucció de l'anterior guerra. A l'arribar a Cola (en realitat una rotonda al costat d'un viaducte on s'esperen multitud de minibusos i taxis) el taxista ens deixa al costat del minibús que va a Baalbek. Surt quan s'omple i, encara que quan arribem estava buit, en menys de 10 minuts ja sortim cap a Baalbek, donant alguna volta per barris del sud de Beirut per acabar d'omplir el minibús. Paguem 4.000 LL cadascun pel trajecte a Baalbek.

Quan abandonem la capital beirutí agafem la carretera Beirut-Damasc (molt transitada, per cert), la qual ascendeix pel vessant d'una muntanya. Un cop en la part més alta hi ha unes magnífiques vistes de la ciutat i de la Mediterrània. A continuació iniciem el descens per l'altre costat de la muntanya cap a la vall de la Bekaa. En iniciar el descens per l'altre costat comencem a trobar bastants controls de l'exèrcit libanès (apart de les retencions en el tràfic no suposen cap inconvenient per a nosaltres). En arribar a Chtaura, a 44 km de Beirut, deixem la carretera a Damasc i n'agafem una altra cap al nord. Altres 7 km més i passem per la bulliciosa Zahlé (la capital de l'arak, una espècie de conyac amb sabor anisat). En aquesta carretera per la vall de la Bekaa es fa evident la presència d'Hezbollah, amb gran arrelament en aquesta zona, ja que hi ha nombroses banderes, cartells amb la imatge del seu líder Nasralah i també guardioles on poder deixar donatius per a la causa. Arribem a Baalbek després de 2 hores 15 minuts de viatge des de Beirut. El minibús ens deixa en la plaça principal, davant del banc.

DORMIR & MENJAR

En la Pension Jammal (rue Hajjar, Tel. 370649) paguem 45.000 LL per una nova, bonica i enorme habitació doble amb bany, en la part superior d'un edifici que està enfront de la pensió pròpiament dita. A més som els únics hostes en l'edifici. Des de la balconada de l'habitació teníem una estupenda vista de la propera Catedral de Santa Bàrbara i des de la terrassa de l'edifici una no menys impactant vista de les ruïnes amb les muntanyes nevades de l'Anti-Líban com a fons. Molt, molt recomanable, de debò. Arribem a ella seguint els consells d'un amable senyor al que preguntem per un altre lloc, ja que abans havíem mirat altres opcions que venien en la guia LP: Hotel Jupiter (20 US$ l'habitació, però bastant cutre), o el Palmyra Hotel (56 US$ una habitació envellida).

En el mateix carrer Hajjar, uns 50 metres més enllà, està el petit i recomanable restaurant Al-Kayam, on menjar un deliciós shawarma per només 1.500 LL. Seguint aquest mateix carrer cap al nord, al costat del soc, està la cafeteria An-Shams, un bon lloc per a berenar, prendre un te i veure passar la gent per aquest concorregut carrer. Molt prop d'aquí està el recomanable restaurant Chehrazade, situat en la 6ª planta d'un edifici, des de la qual hi ha unes vistes magnífiques.

COSES A VEURE

BAALBEK, a 85 km de Beirut, és una petita ciutat que actua de centre econòmic i administratiu del nord de la Vall de la Bekaa. Per suposat l'interès principal de Baalbek són les seves extraordinàries restes arqueològiques, encara que seria una llàstima marxar de la ciutat sense haver donat una volta per ella. Durant els anys de la cruenta guerra civil libanesa Baalbek va estar fora de l'abast dels viatgers, ja que aquesta ciutat es va convertir a més en la caserna general de la milícia xiïta d'Hezbollah, pel que la situació aquí era de tot, menys pacífica i segura. Per sort, des de mitjans dels anys 90 torna a ser possible visitar aquesta meravella.

Apart del lloc arqueològic hi ha alguns punts d'interès en la ciutat, com la Catedral de Santa Bàrbara, les ruïnes de la Gran Mesquita omeia (va ser construïda amb pedres dels temples), els carrerons del petit soc, el bulevar Ras al-Ain (dels fanals pengen banderoles verdes i grogues amb fotos dels màrtirs i l'anagrama d'Hezbollah) o la pedrera de la qual procedien els blocs de pedra usats en el lloc arqueològic. Aquesta està 1 km al sud del centre i en ella es pot veure el major bloc de pedra mai creat per l'home, amb unes dimensions de 21'36 m de llarg, 4'33 d'alt i 4'6 de profunditat i que podria pesar entre 1.200 i 2.000 Tn.

Patrimoni de la Humanitat Lloc arqueològic de Baalbek (declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1984). La ciutat de Baalbek va tenir el seu origen en temps fenicis com un lloc de culte a Baal, el déu fenici del Sol, i del que deriva el seu nom.

Imatge de Baalbek
Imatge de Baalbek

Durant el període hel·lenístic els grecs van anomenar a la ciutat Heliópolis o Ciutat del Sol). Tot i que l'edat daurada de Baalbek va arribar quan Juli Cèsar la va fer una colònia romana. A causa de la seva importància com àrea agrícola (la vall de la Bekaa és molt fèrtil) per a abastir la part oriental de l'Imperi Romà o potser gràcies a la seva estratègica situació en les importants rutes comercials est-oest (entre el Mediterrani i la Síria interior) i nord-sud (entre el nord de Síria i el nord de Palestina) els romans van triar aquest lloc per a construir els majors temples religiosos de l'imperi. Al llarg de 200 anys varis emperadors romans van supervisar la construcció de magnífics temples en honor a Júpiter, Venus i Mercuri, que també van servir per a demostrar la riquesa i el poder de la Roma imperial.

Amb els seus colossals i imponents temples i ruïnes, Baalbek és un dels més grans i bells exemples d'arquitectura romana en tot el món. També està considerada com una de les meravelles de l'antiguitat. Es poden passar diverses hores visitant aquest complex, la qual cosa ens permet gaudir sense presses del lloc. Al llarg dels segles els temples de Baalbek han sofert expolis, guerres i terratrèmols, així com afegits en l'època medieval, però avui dia podem veure'ls més o menys en la seva forma original gràcies als treballs de restauració d'arqueòlegs alemanys, francesos i libanesos en l'últim segle.

L'entrada al complex costa 12.000 LL i s'accedeix a ell a través d'un majestuós Propileu (entrada cerimonial) que dóna pas a dos grans patis amb columnes. A través d'ells arribem als grans temples del complex: el temple de Júpiter, el temple romà més gran mai construït. Avui dia només queden en peu 6 de les 54 columnes corínties originals. Cada columna té una altura de 22 m. i un diàmetre de 2 m., donant una idea de les enormes mesures del temple original. En el costat nord-oest de la plataforma sobre la qual s'assenta el temple hi ha blocs monolítics que podrien pesar unes 1.000 tones. El temple de Baco és potser un dels més bonics i millor conservat de l'antiguitat. És més petit que el de Júpiter, però major que el Partenó d'Atenes, per exemple. Val la pena envoltar-lo completament per a admirar les seves formes i el seu magnífic estat de conservació. Prop de l'escalinata del temple de Júpiter es poden veure les restes d'una basílica bizantina que va construir l'emperador Teodosi usant pedres del propi temple. A l'entrada hi ha un interessant museu que val la pena visitar. Encara que ja fora del recinte (a 200 m. de l'entrada), el bonic temple de Venus és una petita estructura circular amb voltes i amb columnes estriades que durant l'època bizantina va ser convertida en una església. En resum, per la seva bellesa, estat de conservació i enormes dimensions Baalbek és un lloc que no hem de perdre'ns per res del món.

Patrimoni de la Humanitat AANJAR. Seguint uns 15 km des de Chtaura per la carretera a Damasc i ja molt prop de la frontera amb Síria es troba aquesta petita població de majoria armènia. El seu interès radica en el lloc arqueològic d'Aanjar (declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1984), on, a diferència d'altres llocs arqueològics libanesos, no hi ha una superposición d'èpoques i civilitzacions, sinó que pertany tot ell a l'època omeia (s. VIII). Juntament amb les ruïnes de la mesquita omeia de Baalbek aquestes són les úniques restes d'aquesta època en el país.

Nosaltres no vam poder visitar aquest lloc per falta de temps, pel que no podem donar la nostra opinió, però sembla ser que és molt recomanable. Així que venint de Damasc o bé visitant la vall de la Bekaa no és mala idea dedicar-li unes hores.

^top

BYBLOS (Jbail)

COM ARRIBAR

En la mateixa carretera, al costat del Jamal Bank, agafem un minibús a Beirut (4.000 LL). Arribem a l'estació Cola de Beirut en tan sols 1 hora i 20 minuts a causa de que el conductor del nostre minibús va com un boig.

Un cop a Cola teníem previst agafar un servei de taxi a Charles Helou, on agafar un altre minibús cap al nord per arribar a Byblos, però per a sort nostra ens assabentem que podíem agafar un minibús directe a Byblos des de Cola. Després de preguntar unes quantes vegades aconseguim esbrinar quin era el que anava a Byblos. Pugem a ell, paguem 2.000 LL i sortim poc després. En sortir de la ciutat agafem l'autopista que va cap al nord seguint la línia de costa. Uns 40 minuts després el minibús s'atura en el voral de l'autopista i ens indica que baixem, ja que continua viatge cap al nord i ja estem a Byblos. Sortim de l'autopista i caminem uns 500 metres fins arribar al centre de la ciutat.

DORMIR & MENJAR

En l'Ahiram Hotel (Tel. 540440) paguem 66.000 LL per una habitació doble nova, amb bany, TV, nevera, una balconada que dóna directament al mar, i l'esmorzar inclòs, tot i que el preu inicial era de 99.000 LL més impostos (érem els únics clients de l'hotel i això va ajudar a baixar el preu). La guia LP deia que les habitacions eren brutes i necessitaven una renovació, però ara ja no és així ja que l'hotel estava ja sent renovat del tot. Molt recomanable. A més l'esmorzar és molt complet i a la nit és molt agradable dormir-se escoltant només el trencar de les onades contra la platja. Una opció més econòmica a Byblos és l'hotel Abi-Chmou (al costat de l'entrada al jaciment arqueològic), però estava ple quan arribàrem a la ciutat.

Per a menjar podem recomanar el restaurant Rif Grill, en un carreró a 30 m. del carrer Jbail. Aquí vam poder provar una cervesa local, de nom Almaza, que no està gens malament i per només 2.000 LL. Un altre bon lloc, no tan fashion, és el Rock Restaurant, al costat del Byblos Bank, també al carrer Jbail. Per a prendre alguna cosa res millor que el Cafè du Port-Saint Tropez, una mica car, però amb una magnífica vista sobre el port vell i amb una suggestiva olor a narguile que inunda el local.

COSES A VEURE
Port de Byblos
Port de Byblos

Patrimoni de la Humanitat BYBLOS (Jbail en àrab), 37 km al nord de Beirut, és una de les urbs més antigues que es coneixen permanentment habitades ja que els seus orígens es remunten a fa uns 7.000 anys. Van ser els grecs (1200 a. de C.) qui li van donar el seu actual nom de Byblos (pronunciat baiblos i el significat del qual és papir en grec), a causa de que era un important punt en el comerç del papir. Les seves ruïnes estan considerades com un dels vestigis arqueològics més interessants del país, ja que entre elles es troben restes de construccions del cinquè mil·lenni abans de Crist. Byblos va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1984.

Al sud de la ciutat vella tenim els jaciments arqueològics (l'entrada al complex costa 6.000 LL), una àrea d'excavacions envoltada per una muralla amb l'entrada a través del Castell dels Creuats. És convenient començar la visita pel castell, construït en el s. XII, ja que si pugem dalt de les seves muralles tindrem unes meravelloses vistes sobre els jaciments, la ciutat vella i, en general, dels voltants de Byblos, el que ens permetrà fer-nos una composició de lloc. Un passeig pel jaciment, al costat del mar, ens permetrà veure altres restes d'interès, com les ruïnes del Temple de Baalat Gebal (el més antic de Byblos), el Temple de Reshef, nou tombes reals, o el Temple de l'Obelisc, així com una columnata, el Pou del Rei i un amfiteatre romà. Molts dels vestigis trobats en aquest jaciment avui s'exhibeixen al Museu Nacional de Beirut.

En la ciutat medieval, envoltada per muralles en els seus costats nord i est, trobem la bonica església de Sant Joan Baptista, una catedral de tres àbsides construïda pels creuats. Recomanem també vagarejar pels carrerons d'aquesta part de la ciutat i veure el seu restaurat soc. També el seu petit i interessant port vell, protegit del mar obert per un promontori rocallós i amb una torre de defensa a cada costat de la bocana. Al costat del port val la pena donar un cop d'ull (o menjar en ell, però és car) a la terrassa del mític restaurant Byblos Fishing Club, on hi ha nombroses fotografies del propietari del restaurant, Pepe, d'origen mexicà, amb celebritats del món del cinema i la jet-set internacional en els anys 60, quan Byblos era un lloc de parada obligada per als iots dels famosos. Durant els caps de setmana, el carrer que envolta el port vell sembla ser un lloc on alguns libanesos exhibeixen els seus luxosos cotxes.

^top

TRíPOLI

COM ARRIBAR

Des de l'hotel caminem, en un agradable passeig, gairebé 1 km fins a l'autopista, en el mateix punt en el que ens va deixar el minibús quan arribàrem aquí. No passa ni un minut abans que pari un autobús i ens pregunti cap a on anem. L'agafem perquè va cap a Trípoli. Costa 1.500 LL i en només 40 minuts (gairebé tot és autopista) ja estem en el centre de Trípoli. L'autobús ens deixa uns 200 metres a l'oest de la plaça Al-Tall.

DORMIR & MENJAR

En la Haddad Pension (prop de la plaça Tall, cal buscar un rètol vermell amb el nom per a accedir al carreró on està. Tel. 507709) paguem 22.500 LL per una habitació doble amb bany compartit. El lloc és bastant bàsic, però l'ambient és molt familiar, gairebé com estar hostatjat a casa d'algú, perquè de fet la família propietària viu aquí. El fet que les habitacions no es poden tancar amb clau dóna una idea de la familiaritat del lloc. Algunes habitacions poden ser una mica sorolloses a la nit a causa de la maquinària d'un forn de pa proper. La propietària és molt amable i sol·lícita a l'hora de donar informació sobre la ciutat. La pensió està en un 2º pis i les escales que condueixen a ella poden espantar a algú, però no cal desanimar-se.

Molt recomanable el restaurant Lycée, molt prop del carrer Rachid Rida, entre les places et-Tall i Al-Hajman. Tenint en compte que Trípoli és famosa per ser la capital dolça del Líban res millor que provar algunes de les seves especialitats en l'acreditada pastisseria Rafaat Hallab & Sons, al carrer Tall. Però no marxeu de Trípoli sense haver anat també a la pastisseria Abdul Rahman Hallab & Sons, situada en un preciós i gran edifici amb aspecte de palau al carrer Riad Sohl, en el camí de la ciutat vella a El-Mina. Impressionant.

COSES A VEURE

TRíPOLI, 85 km al nord de Beirut, és la segona capital del país i té un caràcter propi que la fa diferent de la resta, ja que aquí es barreja el modern amb el medieval. Actualment la ciutat de divideix en dues parts: El-Mina (la zona del port i on estava la ciutat antiga) i Trípoli pròpiament dit. Va sobreviure a la guerra civil en millor estat que la majoria de ciutats del país i encara conserva l'encant àrab. La ciutat té 45 edificis, molts d'ells del s. XIV, registrats com llocs històrics, així com diverses mesquites de l'època dels mamelucs i els otomans, madrasses, hammams, caravanserais, i socs que han canviat poc en els últims 500 anys. A nosaltres ens va resultar una ciutat molt agradable de visitar.

La ciutat medieval, als peus de la ciutadella, és on es concentren la major part de llocs històrics d'interès. En canvi la zona coneguda com at-Tall, dominada per una torre del rellotge otomana, és el centre on estan la major part d'empreses d'autobusos i també l'inici i final de moltes rutes de taxis compartits.

La Ciutadella de Saint Gilles o Qal'at Sinjil (entrada: 7.500 LL) està situada sobre un turó i domina bona part de la ciutat. Aquesta fortalesa ha estat modificada nombroses vegades al llarg de la seva història. El cert és que no hi ha gran cosa a veure i no hi ha rètols que expliquin res, però les vistes de la ciutat des d'aquí dalt valen molt la pena. Acabada la visita a la fortalesa recomanem descendir el turó fins al riu que hi ha darrere d'ella per a tenir una bona perspectiva del conjunt.

Després seguim el riu cap al nord per anar al soc Al-Haraj (un basar cobert del s. XIV amb una alta teulada amb voltes suportada per columnes de granit i que avui és ocupat per venedors de matalassos, coixins o esteres). També per aquesta zona està el Khân Al-Misriyyîn o caravanserai dels egipcis. Vagarejant sense rumb pel gran soc arribem, sense saber com, fins al preciós Khân Al-Khayyatin, el caravanserai dels sastres i que és dels més antics de Trípoli (principis del s. XIV), amb una planta diferent a la resta. Pel camí veiem per fora l'edifici del hammam 'Izz ed-Dîne, construït en el s. XIII per un governador mameluc i en ús fins fa poc (ara està tancat per obres). Continuem caminant pel carrer Malik Faisal, entrem en un carreró a l'esquerra i trobem el Khân as-Saboun, el qual va adquirir en el s. XVIII una gran reputació pels seus sabons perfumats d'alta qualitat. Actualment encara queden establiments que venen sabó i el més gran és la botiga d'Ahmad Bader Hassoun, un magnífic lloc on comprar sabons, tot i que el problema és escollir entre la gran quantitat i varietat (per exemple, 1 pastilla de sabó artesanal de gessamí costa 1.000 LL). Darrere d'aquest caravanserai està el hammam el-Abed. del s. XVII i l'únic que continua funcionant a Trípoli.

Mesquita Al-Muallaq (Trípoli)
Mesquita Al-Muallaq (Trípoli)

Camí de la propera Gran Mesquita passem per davant de diverses madrasses, com la madrassa al Tuwashiyat (amb una bella façana), i hammams. La Gran Mesquita va ser construïda en el s. XIII sobre una catedral creuada en ruïnes del s XII, amb un pati envoltat de pòrtics i una sala d'oracions amb voltes. Molt prop d'aquí tenim la preciosa madrassa Al-Qartâwiyat, probablement l'edifici més decorat de Trípoli i l'únic amb una sala d'oració coberta per una cúpula oval. Anant cap al sud pel carrer Cheikh Nassif al-Yazigui i vorejant el cementiri arribem a la bellíssima mesquita Taynâl, amb exemples únics a Trípoli d'arquitectura decorativa durant l'època mameluca. A més el muezzin és molt amable i divertit. Per a nosaltres va ser del millor de Trípoli. Anant ara cap al nord i deixant el cementiri a l'esquerra passem pel costat de la curiosa mesquita Al-Muallaq o mesquita penjant (potser perquè està en un segon pis). Molt prop està el hammam Al Jadid, el més gran de la ciutat, però duu ja més de 35 anys tancat. I és una llàstima perquè el lloc és realment bonic i més si s'arreglés bé. La seva visita és molt interessant (està tancat, però en una botiga propera tenen la clau que permet accedir a ell. Molt interessants les fotos d'època que hi ha davant la porta del hammam.

Per anar a la zona de El-Mina agafem un taxi compartit a et-Tall per 1.000 LL i que ens deixa en la Corniche. Apart de passejar pel passeig marítim, molt concorregut pels locals, i veure el mar i les petites illes que hi ha enfront de la costa no hi ha molt més a veure.

Patrimoni de la Humanitat VALL DE QADISHA (declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1998, conjuntament amb el Bosc dels Cedres). La població d'aquesta vall és principalment cristiana maronita, agrupada en petits pobles entre els 1.500 i 2.000 metres d'altura. Les muntanyes més altes que l'envolten arriben als 3.100 m. Disposant de diversos dies en la zona les possibilitats de caminades pels diferents pobles de la vall, així com pel fons del barranc o per les muntanyes són pràcticament infinites. En el nostre cas només vam poder destinar un dia, pel que ens vam conformar amb veure ràpidament alguns pobles de la vall i, sobretot, Els Cedres.

Bsharre, a 1.400 m. d'altura, està situat en la capçalera de la vall de Qadisha i és el lloc idoni per a visitar els arxi-famosos Cedres del Líban. Però també és famós per ser el poble natal de Gibran Khalil Gibran (1883-1931), un conegut poeta i pintor libanès. Hi ha un museu sobre ell en el monestir Mar Sarkis, en un vessant rocallós a l'est del poble.

Hasroun i la vall de Qadisha
Hasroun i la vall de Qadisha

Per a arribar a Bsharreh agafem un petit autobús que surt a les 8:30 des de la plaça Abdel Hamid Karami (enfront de l'Oficina de Turisme), uns 300 m. al sud-est de la plaça Tall. El trajecte costa 2.500 LL i emprem uns 75 minuts fins a la plaça principal de Bsharreh. Els paisatges que veiem des de la finestreta són certament espectaculars, especialment a partir de la població de Zgharta, pel que ja només això justifica el viatge. Les vistes sobre el barranc que s'obre a la vall de Qadisha, els petits pobles de casa amb teulades de teula vermella, les muntanyes encara nevades, o els pobles penjats sobre el barranc fan d'aquest lloc una experiència magnífica. A estones la carretera no és apta per a viatgers amb vertigen. Per a les millors vistes, en el camí de Trípoli a Bsharreh, és millor asseure's en el costat esquerre de l'autobús, mentre que a la tornada ho és el costat dret.

Els Cedres. Des de la plaça principal de Bsharreh la carretera ascendeix durant 7 km cap al nord fins a arribar a un dels últims boscos de cedres que queden en el Líban. Aquest bosc, conegut com Arz el Rab (Cedres del Senyor), és el més famós de tots, ja que és l'únic que pot donar una idea de la grandària i magnificència d'aquests arbres tan antics. Té uns 375 exemplars de gran edat, alguns dels quals tenen més de 1.500 anys, amb altures que arriben els 32 metres i diàmetres entre 12 i 14 metres. El que veiem avui són les restes d'un enorme bosc de cedres, així com de xiprers o pins, que antigament van cobrir el Mont Líban. També hi ha altres cedres més joves que s'han plantat per assegurar la seva supervivència. Al 1876 es va construir el mur de pedra que envolta les 102 Ha. del bosc per a protegir-lo. Amb posterioritat es van afegir 3 km de camins pel bosc per a poder visitar-lo sense causar danys a aquest fràgil entorn. En el centre del bosc hi ha una capella maronita construïda al 1843.

En el moment de la nostra visita encara quedava una mica de neu en el bosc i al voltant d'ell, realçant encara més la bellesa del conjunt. Vam poder passejar pel bosc durant més d'1 hora, completament sols, amb l'única companyia del so dels ocells. És una visita molt recomanable, ja que el bosc en si i els paisatges limítrofs són realment bonics i diferents a la resta del país. Si encara queda temps i ganes des d'aquí es pot ascendir al Qornet es-Sawda, el pic més alt del Líban amb 3.088 metres d'altura, a peu o en un vehicle 4x4. Des del cim hi ha una vista panoràmica de la costa libanesa cap a l'oest (es diu que en un dia clar es pot veure l'illa de Xipre).

Cedres a la vall de Qadisha
Cedres a la vall de Qadisha

Per arribar als Cedres negociem un taxi a Bsharreh: 10.000 LL per anar, tornar i l'espera allí (90 minuts són més que suficients). És un trajecte d'uns 15 minuts que puja la muntanya i passa per una zona d'hotels de l'estació d'esquí. El taxi ens deixa 1 km més enllà, en un lloc on hi ha diverses botigues de records a costat i costat de la carretera (molt recomanable la compra de figures que representen un cedre i fetes de fusta de cedre, que s'obté de branques caigudes). Continuant per aquesta carretera s'arriba a l'estació d'esquí (a 2.066 m. d'altura) i creuant un port de muntanya podríem anar directament a Baalbek sense haver de donar la volta per Beirut, però aquest port de muntanya està tancat bona part de l'any per la neu i a més no sembla que hi hagi transport col·lectiu, pel que un taxi pot sortir molt car.

Per a tornar a Trípoli des de Bsharreh es pot agafar l'autobús (és bo preguntar a quina hora és l'últim) des de la plaça principal, però nosaltres preferim caminar per la carretera que voreja el barranc en direcció a Hasroun (bonic poble amb cases pintoresques, velles esglésies i jardins), el que ens permet veure una espectacular vista de l'inici del barranc pel costat est, i pujar a un autobús cap a Trípoli. Quan portem caminats uns pocs quilòmetres es deté un autobús que procedeix de Trípoli per a preguntar-nos si tornem a la ciutat i en contestar afirmativament el conductor fa un gest perquè pugem a l'autobús, tot i que ara està anant en sentit contrari. Anem amb l'autobús vorejant la vall pel seu costat nord fins arribar a Hadchit, on deixa passatge i dóna mitja volta i condueix fins a arribar de nou a la plaça principal de Bsharreh, on es deté una estona. La tornada a Trípoli comença realment aquí, ja que la resta va ser per a nosaltres un trajecte extra que ens va permetre veure pobles i una perspectiva de la vall que no havíem vist. La tornada a Trípoli en aquest autobús (2.500 LL) la vam fer en només 65 minuts.

^top

 GUIA / RELAT DE VIATGE: RUTA SUD LÍBAN: SIDÓ, TIR, BEITEDDINE i BEIRUT

SIDÓ (Saida)

COM ARRIBAR

Primerament agafem l'autobús de la companyia Trípoli Express, directe a Beirut, sense parades intermèdies i amb un vehicle gran i còmode. Costa 2.500 LL i surt des de davant de les oficines de la companyia, en la cantonada dels carrers Tall i Fouad Chehab. En poc més de 90 minuts arribem a Beirut i el conductor ens deixa al costat del Museu Nacional, el punt de la seva ruta més proper a Cola, ja que li indiquem que la nostra pròxima destinació és Sidó.

Aquí mateix agafem un servei de taxi que, per 1.000 LL, ens duu fins al centre de transport Cola, a uns 2'5 km d'aquest punt. En arribar-hi preguntem per un transport a Sidó i ens indiquen un parell d'autobusos: un ràpid (1.500 LL) i un altre lent (750 LL). Ens decidim pel ràpid, un autobús gran, molt còmode i amb seients reclinables. Després de només 40 minuts de viatge arribem a la destinació final, en la plaça Saahat en-Nejmeh, molt prop del centre de Sidó.

DORMIR & MENJAR

En l'Hotel Katia paguem 22.500 LL per una habitació doble amb bany, finestra i una balconada (des d'ell vèiem el port i el mar). L'habitació és bàsica perquè l'edifici és un antic convent, la qual cosa és encara molt evident, però és un lloc net, tranquil i ben situat. En el cas d'estades de més dies es pot negociar el preu a la baixa. Aquest lloc està enmig del soc, pel que trobar-lo és bastant difícil. Però si preguntem per ell en el soc sempre trobarem a algú disposat a acompanyar-nos fins a l'entrada. De fet la porta d'entrada a l'hotel està en el carreró al costat del costat esquerre del Khan el-Franj (vist des de l'entrada d'est).

Per a menjar, un bon lloc són els quiosquets que hi ha enfront del Castell del Mar. Recomanem especialment el de Remy Abou, on preparen uns excel·lents entrepans de felafel per 1.250 LL. Sidó és famós per la seva varietat de dolços locals, fàcilment visibles, formant petites piràmides en botigues i pastisseries. L'especialitat més coneguda rep el nom de senioura, una deliciosa galeta que es desfà. Un lloc perfecte per a provar-la és la pastisseria Kanaan, en el carrer Riad as-Solh.

COSES A VEURE

SIDÓ (Saida en àrab) està en la costa, 48 km al sud de Beirut i és una de les ciutats libaneses més importants en quant a patrimoni històric i cultural, la qual cosa no és d'estranyar tenint en compte que té més de 6.000 anys d'història i que va ser una important ciutat fenícia. Avui dia és la major ciutat del sud libanès, però amb una agradable atmosfera de petita ciutat. Des de l'època persa Sidó va ser coneguda com la ciutat dels jardins i encara avui dia està envoltada de plantacions de bananes i cítrics. Tot i que Sidó i Tir no solen estar en el circuit habitual dels pocs viatgers que visiten el Líban nosaltres creiem que val molt la pena visitar el sud libanès. Val a dir que nosaltres vam gaudir molt dels pocs dies que passàrem en aquesta part del país, amb unes particularitats que la fan diferent de la resta.

El Castell del Mar va ser construït pels creuats a principis del s. XII sobre una petita illa connectada a la costa per un pas elevat sobre el mar. L'entrada costa 4.000 LL i el seu màxim interès és la magnífica vista que té sobre el mar, el port i la ciutat vella pujant a la seva teulada. Sembla ser que aquesta fortalesa va ser de gran bellesa, però poc queda dels adorns que decoraven les seves muralles després que els mamelucs destruïssin tots els castells en el mar per a prevenir que els creuats posessin de nou el peu en la costa. Al costat del castell està el Resthouse, un elegant restaurant situat en un bonic edifici medieval. En el seu interior hi ha sostres amb voltes i decoració medieval, i també un preciós pati amb una font.

Socs. Entre el castell del Mar i el de Sant Lluís s'estén la ciutat vella. No gaire lluny del primer està el pintoresc i laberíntic soc cobert de Sidó. Encara que va quedar bastant deteriorat a causa de la guerra poc a poc es va reconstruint. Val la pena perdre's pels seus carrerons per anar trobant les nombroses botigues, negocis i cafès que s'hi amaguen aquí. Per la seva banda els pescadors venen les seves captures en el mercat proper al port, no gaire lluny de l'entrada al soc.

Khan El Franj. Aquest bonic caravanserai és el major i millor conservat de tots els que va construir Fakhreddine II. Té una estructura típica formada per un gran pati rectangular en el centre, amb una font, i envoltat de galeries amb voltes. Va ser el centre de l'activitat econòmica en el s. XIX i també va arribar a albergar el Consulat francès. Avui dia està sent renovat per a ser el centre cultural de Sidó.

Gran Mesquita (Sidó)
Gran Mesquita (Sidó)

Museu del Sabó. Aquest magnífic museu és el primer del país dedicat a l'art de la fabricació tradicional del sabó. És tan interessant l'exposició en si com l'espai on se situa, un edifici de pedra del s. XIII. A més hi ha altres sales amb exposicions auxiliars i també un cafè i una botiga, tot això presentat amb un gust exquisit. Molt recomanable. L'entrada és gratuïta ja que el museu es finança amb fons de la fundació Audi, un clan familiar de banquers libanesos.

Gran Mesquita. Al sud del soc, en el camí al castell de Sant Lluís, es troba aquesta mesquita que antigament va ser l'església de Sant Joan dels Hospitalaris, fins que els creuats van ser expulsats de Terra Santa. Els quatre murs fortificats d'aquest edifici rectangular daten del s. XIII i li confereixen un aspecte inexpugnable, especialment vist des del costat est. L'entrada és molt bonica, ja que per accedir a la mesquita es passa per un antic palau.

El Castell de Sant Lluís (Qalaat El Muizz) va ser aixecat pel rei francès Lluís IX durant les Creuades, a mitjans el s. XIII. Les restes que queden del castell permeten observar diverses etapes en la reconstrucció durant l'època mameluca (s. XVII). Al peu del turó on està el castell, més al sud de la Gran Mesquita, hi ha restes d'unes quantes columnes romanes escampades pel terra.

Turó del murex. Al sud del castell hi ha un turó artificial de 100 metres de llarg per 50 d'alt que es va formar per l'acumulació de les desfetes de conquilles de murex, un mol·lusc que era molt abundant en la zona i que s'utilitzava en les factories del famós tint púrpura en temps dels fenicis. Els romans ja van començar a aixecar edificis sobre aquest turó. Avui dia el turó està cobert de cases i edificis, així com un cementiri. Encara es pot veure alguna conquilla de murex trencada en la part baixa del turó, però a causa de les construccions cada vegada aquesta zona és més inaccessible.

TIR (Sour en àrab, pronunciat sur). està situada uns 40 km més al sud de Sidó. Compte amb cinc mil·lennis de moguda història, però la seva edat daurada la va viure en el primer mil·lenni abans de Crist, quan Tir era fenícia i les seves colònies es van estendre per la Mediterrània i l'Atlàntic. Quan Tir va passar a formar part de l'imperi romà, aquests van construir grans i importants monuments en la ciutat, incloent un aqueducte, un arc triomfal i el major hipòdrom de l'antiguitat.

Tir va patir enormement els efectes de l'última guerra civil libanesa i de fet va estar ocupada per les forces israelianes fins a mitjans de l'any 2000. En algunes zones encara són visibles els rastres de la destrucció i les obres de reconstrucció consegüent.

Nosaltres visitàrem Tir en una fàcil excursió d'un dia des de Sidó, tot i que amb més dies ens hagués agradat passar almenys una nit en aquesta tranquil·la i interessant ciutat. Per a pernoctar a Tir recomanem l'hotel i restaurant Al-Fanar (Tel. 741111), ja que per casualitat passàrem per davant d'ell (està situat al costat del far de Tir) i el seu amable propietari ens va convidar a veure les estupendes vistes del mar i del far visibles des dels seus ventanals posteriors.

Els minibusos de Sidó a Tir surten des de l'aparcament que hi ha en el costat oest de la plaça Nejmeh de Sidó. Costen 1.000 LL i triguen 1 hora en un trajecte de 40 km. La parada final està en la zona portuària de Tir. Per a tornar a Sidó agafem un minibús en aquest mateix lloc.

Patrimoni de la Humanitat Ruïnes arqueològiques de Tir (declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1984 per a intentar preservar-les del pillatge i la guerra). En realitat aquestes es distribueixen en 3 zones:

Zona d'Al-Mina, situada en l'extrem sud-oest de la ciutat. Conté restes de les èpoques grega, romana i bizantina, entre les que trobem edificis civils, columnates, banys públics, carrers amb mosaics i una mena de circ rectangular. Un llarg carrer amb columnes condueix directament al mar. Des de la riba podrem veure a poca distància petites illes que de fet eren els trencaones i molls de l'antic port fenici, anomenat port egipci perquè estava encarat cap al sud, on està Egipte. En conjunt es tracta d'un lloc fantàstic i molt recomanable de visitar, no ja només per les ruïnes en si, sinó per la seva ubicació al costat del mar. L'entrada a aquestes ruïnes costa 6.000 LL.

Ruïnes (antigues i actuals) de Tir
Ruïnes (antigues i actuals) de Tir

Catedral dels Creuats, a només 5 minuts a peu cap a l'oest des de l'entrada de la zona anterior. De fet només queden en peu part dels fonaments i algunes columnes de granit. Les excavacions han trobat aquí una xarxa de vies romanes i bizantines, a més d'alguns edificis. No es permet l'entrada a la zona, encara que nosaltres vam poder entrar-hi ja que en aquell moment la reixa estava oberta pel fet d'haver-hi un equip de topògrafs mesurant). De totes maneres el conjunt és visible des de la carretera.

Zona d'Al-Bass, situada a l'est de les anteriors, suposant un llarg passeig de més de 3 km per a arribar a l'entrada, en el costat est de l'enorme complex. Està format per restes que daten dels segles II al VI: una gran necròpoli romana i bizantina amb interessants sarcòfags, un arc triomfal de 3 ulls, restes d'un aqueducte que portava l'aigua a la ciutat i, sobretot, l'espectacular hipòdrom romà, el major i millor conservat del món, amb una estructura de 480 m. de longitud que permetia asseure's a 20.000 espectadors per a veure les carreres de quadriges. Val la pena pujar a la part superior de les graderies per a tenir una vista privilegiada del conjunt. L'entrada a aquesta zona costa 6.000 LL i és també molt molt recomanable.

El passeig des de la zona d'Al-Mina a la d'Al-Bass ens condueix a un barri residencial de Tir anomenat Hay Er-Raml o barri de la sorra, anomenat així perquè amb l'acumulació artificial de sorra i terra al llarg dels segles avui Tir sembla situada sobre una península, però en l'època fenícia estava en realitat sobre una illa que es va acabar unint al continent a través d'un pas elevat sobre el mar.

A més de les zones arqueològiques val molt la pena donar un calmat passeig pel nucli de Tir proper al port pesquer. Per a començar hi ha un petit però animat soc cobert. Al costat de l'entrada del soc hi ha un khan otomà i en un carrer lateral una casa mameluca (residència del període otomà que serveix de centre d'informació del Directorat General d'Antiguitats). Prop del soc també hi ha una interessant mesquita amb dues cúpules. Molt bonic i fotogènic és el petit però atrafegat port pesquer, existent des de l'època fenícia. En el costat oest del port trobem el barri cristià, una zona pintoresca d'estrets carrerons, amb arquitectura tradicional i nombroses esglésies. Al costat del far hi ha una petita platja de pedretes que dóna accés al mar.

^top

BEIRUT (y II)

COM ARRIBAR

Caminem els 500 m. des de la ciutat vella de Sidó fins a la plaça Saahat en-Nejmeh, on agafem el primer autobús que surt cap a Beirut (1.500 LL). Després d'un curt viatge de 40 minuts arribem, un cop més, a Cola. Aquí agafem un servei de taxi per anar la zona de Hamra.

DORMIR & MENJAR

Escollim de nou l'hotel Marble Tower, perquè ja el coneixíem i la seva relació qualitat/preu ens havia convençut en la nostra primera nit a Beirut.

Per a menjar recomanem especialment el restaurant Al Balad (1145 Ahdab St, molt prop de la plaça Nejmeh. Tel 985375), cuina libanesa exquisida i a preus raonables. Entre la multitud de restaurants de la zona centre també vam provar la la pizzeria Il Parlamento (a Maarad St) i no va estar gens malament, tot i que una mica car. Ja en la zona de Hamra és molt recomanable el cafè-restaurant Al-Kahwa (Bliss St, enfront de l'AUB, en la zona de Hamra), molt freqüentat per estudiants de la universitat i amb un ambient molt agradable, carregat de l'olor del narguileh o shisha. Per a beure o menjar alguna cosa lleugera tenim el Lina's (a Hamra St, en la planta baixa de l'hotel Plaça).

Per a connectar-se a Internet: Pals Internet Centre, en la cantonada dels carrers Hamra i Mahatma Gandhi, a 1.500 LL/hora.

COSES A VEURE

BEIRUT, la capital del Líban, amb una mica més d'un milió d'habitants, és una ciutat vibrant i bulliciosa, potser el resultat d'un passat de més de 5.000 anys i de multitud de desgràcies i calamitats que ha hagut de superar (i encara supera). Sense anar més lluny, Beirut va sobreviure a finals del s. XX a 15 anys d'una cruenta guerra que li va donar el dret a auto-proclamar-se la ciutat que mai mor. Tot i que hi ha diverses zones de la ciutat on són visibles les petjades de la guerra en forma d'edificis acribillats per projectils de tots els calibres.

Si bé és cert que a Beirut no queda gran cosa per a veure això no vol dir que aquesta ciutat no tingui interès per al viatger. Val la pena, sota el nostre punt de vista, dedicar-li almenys un dia.

La Corniche. Passejar per aquest llarg passeig marítim que s'estén al llarg de la costa de Beirut és una agradable forma de passar l'estona, especialment en caure el sol. A més es dóna la circumstància que és el lloc preferit per la població local per a passejar, fer footing, pescar, fumar narguileh, prendre alguna cosa, o veure i deixar-se veure, pel que no hi ha millor lloc per a veure en acció a la societat beirutí en el seu temps d'oci. És tot un espectacle i, per suposat, és molt recomanable.

Imatge de La Corniche de Beirut
Imatge de La Corniche de Beirut

Comencem el passeig per la Corniche en la zona d'Ain-Mreisse, concretament enfront del port esportiu St George Yacht Motor Club. Al costat del port es troba l'hotel St George, enfront del qual va ser assassinat l'ex-primer ministre libanès Rafik Hariri el 14 de febrer de 2005, quan al pas del seu vehicle blindat va esclatar una potentíssima bomba que va acabar amb la seva vida i va augmentar les divisions internes en un país amb un equilibri polític ja de per si molt precari. L'explosió va ser de tal magnitud que diversos edificis propers al lloc (entre ells el del propi hotel St George) van quedar totalment destruïts. En el moment de la nostra visita la zona estava encara tancada al pas i amb vigilància militar les 24 hores, ja que es tracta d'una escena del crim (CSI) en la que l'ONU continuava investigant per a esclarir la responsabilitat d'aquest brutal atemptat. Tot i així és possible observar l'enorme cràter que va causar l'explosió. Vorejant aquesta zona i anant cap a l'oest ens desviem pel carrer Phoenicia per a veure l'enorme edifici bombardejat del Holiday Inn (just darrere del luxosíssim hotel Intercontinental Phoenicia), potser el símbol més visible de la guerra civil libanesa i que avui és una espècie de monument a la bogeria de la guerra. En tractar-se d'un edifici molt alt va ser un lloc molt usat per franctiradors durant la guerra, pel que va atreure projectils de tots els calibres imaginables. Tot i així l'estructura de l'edifici ha aguantat perfectament.

Des d'aquí tornem de nou al passeig marítim i continuem cap a l'oest, gaudint de l'ambient. Des del passeig veiem els enormes jardins i edificis de l'AUB (American University of Beirut, una de les més prestigioses de tot l'Orient Mitjà). Seguint el passeig veiem més ports esportius i platges privades. En arribar a l'altura del far Manara el passeig gira cap al sud, deixant a l'esquerra la zona de Ras-Beirut. Més endavant passem pel costat del parc d'atraccions Luna Park. El tram de passeig que ascendeix el turó fins a la zona de Raouché és el menys bonic de tot el recorregut, però poc més enllà ens espera la visió d'un dels llocs més emblemàtics de Beirut, les Roques dels Coloms. Es tracta d'unes enormes i espectaculars formacions rocoses, a pocs metres de la costa, que serveixen d'atracció per a locals i visitants, especialment durant la posta de sol. Des del passeig hi ha alguns camins que baixen uns 100 m. fins al costat del mar, des d'on tindrem una vista diferent de les roques i també dels bonics penya-segats d'aquesta zona de la costa beirutí. Sobre els penya-segats hi ha nombrosos cafès i restaurants des dels que observar la posta de sol sobre el mar i les roques. Un dels millors situats és el Bay Rock Cafè, amb àmplies terrasses i zones acristallades que donen al mar.

Districte central. És el centre històric i geogràfic de la ciutat, però també el node financer, comercial i administratiu del país. Durant bona part dels 15 anys de guerra civil va estar exposat al foc en tota la seva extensió. En acabar la guerra aquesta zona de la ciutat havia estat arrasada, patint una devastació total de les seves edificacions i infraestructures. Des de mitjans dels anys 90 s'està duent a terme un gegantí projecte de reconstrucció en aquest districte (equivalent a una superfície d'1,8 milions de metres quadrats) amb la finalitat de crear una moderna zona comercial, de serveis i residencial. Aquest projecte inclou la reconstrucció d'edificis històrics, com mesquites o esglésies. Encara que aquest projecte, amb una durada prevista de 25 anys i dut a terme per l'empresa privada Solidere, està ja bastant avançat encara hi ha diverses zones on es continua construint i unes altres on encara són visibles alguns edificis acribillats per les bales.

Tot i que la reconstrucció dels edificis ha intentat seguir l'arquitectura que hi havia el cert és que ara aquesta zona de la ciutat poc té a veure amb la resta. Però amb l'obertura en els nous edificis de nombroses botigues, restaurants i cafès aquest districte s'ha convertit en el lloc de moda de Beirut. Només cal venir aquí al capvespre o un cap de setmana per a veure com s'omplen les terrasses, especialment en els carrers adjacents a la Place d'Étoile (o plaça Nejmeh). Apart de passejar pels carrers hi ha unes quantes coses interessants en aquesta zona. A l'est de la plaça: Banys Romans (restes del que van ser els banys romans que van servir a la ciutat en l'Antiguitat); el Gran Serrall (separat dels banys romans per la Rue des Capucins; enorme edifici construït pels otomans al 1853 i que avui dia és on resideix el Govern del país); Torre del Rellotge (prop del Serrall, construïda al 1897 pels otomans); església dels Caputxins (inaugurada al 1863, al costat dels banys romans); mesquita Amir Munzer (al carrer Weigand; va ser construïda al 1620 i en el seu pati interior hi ha encara 8 columnes romanes); o el jardí Gebran Khalil (un bon lloc per a descansar de la caminada, davant de l'edifici de les Nacions Unides). A l'altre costat de la plaça Nejmeh: catedral Greco-Ortodoxa de Sant Jordi (construïda al 1767 era la més antiga de Beirut en funcionament, però va quedar tan devastada per la guerra que va caldre reconstruir-la), catedral Greco-Catòlica de Sant Elies (de mitjans del s. XIX); mesquita Al-Omari (originalment era una catedral dels Creuats en el s. XII, però va ser convertida en mesquita pels mamelucs en el s XIII); catedral Maronita de Sant Jordi (després de la zona arqueològica, d'estil neo-clàssic); mesquita Khatam Al Anbiyaa (de recent construcció) o la Plaça dels Màrtirs.

Districte de Hamra. Abans de l'inici de la guerra civil, en l'any 1975, la principal via d'aquesta zona, el carrer Hamra, era anomenat el Champs Elysées de Beirut per la seva bulliciosa activitat i per ser freqüentada per turistes durant tot l'any. Avui dia ja no és així, però continua sent un important eix comercial i financer. També posseeix un bon nombre d'hotels, apartaments i cafeteries, pel que és una de les millors zones de Beirut per a buscar hotel. La seva situació geogràfica també fa que sigui bastant convenient per al viatger.

Museus. A Beirut no cal perdre's per res del món el Museu Nacional (entrada: 5.000 LL), en la cantonada d'Abdallah Yafi amb Damas. Va ser obert al 1942 per a hostatjar els nombrosos tresors arqueològics libanesos i durant la guerra civil va resultar molt danyat, a causa de la seva posició estratègica en una intersecció de l'antiga Línia Verda, la frontera que dividia la ciutat entre el Beirut cristià (est) i el musulmà (oest). Gràcies a la previsió dels seus responsables es va aconseguir que els objectes exposats no resultessin danyats. Acabada la guerra es va sotmetre a l'edifici a una intensa restauració i el museu va tornar a obrir les seves portes al 1999. La veritat és que dóna gust de visitar-lo per la seva amplitud, il·luminació i presentació dels objectes exposats. Molt recomanable. Un altre museu que pot ser interessant és el museu Nicolas Sursock (tel. 01-201892), situat al carrer Sursock, en ple cor del barri d'Achrafieh. Està considerat l'únic museu d'art modern del Líban, amb exposicions temporals i una col·lecció permanent d'art islàmic. Va obrir al 1961 i ocupa un palau que va ser la casa privada de Nicolas Sursock, el qual és una joia arquitectònica en si mateix, sent un magnífic exemple d'eclecticisme ja que combina estils artístics italians i orientals. A més val la pena venir fins a aquí per a veure altres exemples de luxosos edificis dels segles XIX i XX que hi ha en els voltants del museu.

BEITEDDINE (significa Casa de la Fe) és un petit poble situat uns 45 km al sud-est de Beirut i a una altura de 850 m. És una de les principals atraccions turístiques del país a causa del palau del mateix nom. Val la pena combinar la visita a Beiteddine amb la del veí poble de Deir al-Qamar.

Palau de Beiteddine. És el millor exemple d'arquitectura libanesa de principis del s. XIX que podem trobar en el país i va ser construït durant un període de 30 anys per l'emir Bechir El Chehab II, qui va governar el Mont-Líban durant més de mig segle. Des de la independència del Líban, al 1943, el palau va passar a ser la residència d'estiu del president del país. Tant per fora com per dintre és magnífic, com sortit d'un conte de les mil i una nits, i si a això li sumem els seus preciosos jardins i interessants museus la visita està més que justificada.

Hammam del palau<br />de Beiteddine
Hammam del palau
de Beiteddine

L'entrada al palau costa 7.500 LL i està obert tots els dies de l'any. Des del pàrquing que hi ha a l'entrada es tenen les millors vistes dels edificis del complex. L'entrada principal condueix a un enorme pati i a la seva dreta trobem un museu amb fotos i documents que expliquen la vida de Kamal Jumblatt, un important polític libanès i líder drus. En el segon pis està l'interessant museu arqueològic i etnogràfic Rashid Karami amb una extensa col·lecció d'objectes de diferents períodes. Al final del pati s'accedeix a la part central del palau, passant d'una arquitectura austera a una altra molt més elaborada i fantasiosa (no en va Beiteddine rep l'àlies d'Alhambra del Líban). En aquesta secció central podem veure cambres luxosament decorades (amb parets i sostres de fusta tallats amb complexes figures i embellits amb cal·ligrafia àrab), bells terres de mosaic, un elegant pati amb una font, balconades de fusta, façanes ricament decorades, ... Des de les balconades de les habitacions privades de l'emir i la seva família (des de l'harén) hi ha unes vistes fantàstiques sobre la vall). Però la nostra preferida és la part que correspon al hammam, el qual consta de diferents cambres seguint la tradició dels banys romans. Per finalitzar esmentarem el jardí de xiprers, amb la tomba de l'emir i la seva primera esposa, i els enormes estables amb voltes, que actualment allotja una col·lecció de bells mosaics bizantins (considerada una de les millors del món) que es van portar aquí des de distints llocs del Líban per a salvaguardar-los durant la guerra.

Per arribar a Beittedine, uns 50 km al sud-est de Beirut, agafem un minibús a Cola (1.500 LL). En realitat el minibús es dirigeix a la propera població de Samqaniye, seguint una bonica carretera de corbes per la part sud d'una vall en les muntanyes del Chouf, i ens deixa, després d'1 hora de viatge, en una rotonda uns 2 km abans d'arribar a la seva destinació. Des d'aquí es pot caminar uns 2 km fins a Beittedine, baixant per la carretera, o bé agafar un servei de taxi (1.000 LL)

Acabada la visita al palau caminem fins al centre del poble de Beiteddine, on podem veure alguns interessants edificis com el palau Mir Amine (construït per un dels fills de l'emir; posteriorment va ser restaurat i ara és un hotel de luxe). Des d'aquí agafem un taxi (4.000 LL els dos) a l'interessant poble de Deir al-Qamar, a 6 km en l'altre costat de la vall (si es disposa de temps i ganes aquest camí de baixada proporciona unes boniques vistes de la vall i del palau).

DEIR AL-QAMAR és una població tradicional, amb nombrosos edificis històrics en bon estat de conservació que mostren com era l'arquitectura libanesa d'antany. A més va jugar un important paper en la història del Líban perquè va ser la residència dels governants libanesos fins al s. XVIII.

El centre del poble està ocupat per l'enorme plaça pública, usada en els seus orígens per a tornejos. Al voltant d'ella hi ha nombrosos edificis històrics (hi ha també una gran font que es va afegir en el s. XIX). En la plaça mateixa està la mesquita de Fakhreddine, construïda al 1493 i restaurada en estil mameluc en el s. XVI per l'Emir Fakhreddine I Maan. Darrere de la mesquita està el soc que albergava els curtidors de pells, tot i que avui ja només té botigues modernes. Darrere del soc veiem l'antic palau de l'Emir Younes Maan (avui dia és una casa particular). En el costat sud de la plaça l'Emir Yousef Chehab (s. XVIII) es va construir la seva pròpia residència usant el material que va obtenir demolint part del palau anterior i avui dia és el Serrall, un bonic edifici que ara hostatja unes oficines municipals. Al nord d'aquest edifici domina la plaça el caravanserai de la seda, construït al 1595 i dissenyat amb l'estil clàssic dels caravanserais. Originalment va ser usat com mercat per a les joies i la seda, però avui dia només s'usa per a activitats culturals. Finalment, a només 1 km de la plaça, en la carretera a Beiteddine, està el curiosíssim castell Musa, construït per un home de negocis que és un fetitxista de la cosa medieval.

Per a tornar a Beirut des d'aquest petit poble vam negociar un taxi a Damour (10.000 LL el taxi), a uns 18 km, ja que al ser un dia semi-festiu ja no hi havia transport col·lectiu que passés per aquí. Un cop a Damour agafem un minibús a Cola (1.000 LL).

I EL VIATGE S'ACABA...

Agafem un taxi al carrer Hamra, prop de l'hotel, i negociem un preu de 10.000 LL per anar a l'aeroport, al que arribem en només 35 minuts (ja és una mica tard i no hi ha molt trànsit). Ja en l'aeroport trobem una oficina del Byblos Bank on canviar les poques lliures que ens quedaven. El nostre vol de KLM triga 4 hores i 15 minuts en arribar a l'aeroport Schipol d'Amsterdam. Després d'una curta connexió arribem a Barcelona en un altre vol de 2 hores i 10 minuts. Tornem a casa havent gaudit enormement d'aquests dies per terres libaneses. Per sempre més el Líban tindrà un lloc al nostre cor.

^top
Viatge a Síria i el Líban - Víctor Bordás & Paquita Poch [2005]
Destination Lebanon - Informació turística oficial sobre el Líban.
The Lebanon Daily Star - Diari libanès en anglès amb informació actual i útil.

facebooktwitterInstagramYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterInstagramYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació