Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
1 / 2
Bandera

JORDÀNIA

Guia i relat d'un viatge per lliure a Jordània i Jerusalem

Data Data viatge: 2003/04. Publicat el 01/02/2004
2.5 de 5 (179 vots)

Introducció

Jordània ocupa un territori summament antic i amb una gran riquesa històrica, tot i que es tracta d'una nació relativament recent. Malgrat té un entorn natural sec i hostil, les seves grans extensions desèrtiques i els seus múltiples vestigis de civilitzacions ja desaparegudes posseeixen una bellesa hipnòtica que ha fascinat a grans viatgers i exploradors de tots els temps. A tot això cal sumar-hi la calidesa i hospitalitat de la seva gent.

La visita a l'antiga i extraordinària ciutat nabatea de Petra ja justifica per si sola un viatge a Jordània, però aquest país ofereix molt més: ruïnes romanes, paisatges desèrtics, castells al desert, reserves naturals, mosaics bizantins, la curiositat del Mar Mort, o el cada cop més popular turisme d'aventura. A més, es tracta d'un país fàcil de recórrer per al viatger independent i, essent bastant compacte en extensió geogràfica, les distàncies són curtes. També, malgrat la conflictivitat d'alguns dels seus veïns, Jordània és un país molt segur per al viatger.

A causa de la proximitat geogràfica nosaltres vam decidir aprofitar també per a visitar l'extraordinària ciutat de Jerusalem. Tot i la situació d'inseguretat que es viu en els territoris palestins no podem deixar de recomanar-vos la seva visita, tant per la seva història com pel seu simbolisme religiós, però convé estar informat de la situació actual a la zona abans d'anar-hi.

^top

Fitxa tècnica del viatge

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Data del viatge

Del 25 de desembre de 2003 al 6 de gener de 2004

Itinerari

mapa

Dia 1: BCN - Istanbul - Amman
Dia 2: Amman - Jerash - Amman
Dia 3: Amman - King Hussein Bridge - Allenby Bridge - Jerusalem
Dies 4 i 5: Jerusalem
Dia 6: Jerusalem - Allenby Bridge - King Hussein Bridge - South Shuna - Madaba
Dia 7: Madaba - Mt. Nebo - Madaba - Amman - Wadi Musa
Dies 8 i 9: Wadi Musa / Petra
Dia 10: Wadi Musa - Ar-Rashiddiyya - Wadi Rum - Aqaba
Dia 11: Aqaba - Amman
Dia 12: Amman - Shuneh - Amman Beach (Mar Mort) - Shuneh - Amman
Dia 13: Amman - Istanbul - BCN

Diners

La moneda és el dinar jordà (abreujada JD), composta per 1.000 fils. No hi ha cap problema a canviar euros i no es cobra cap comissió pel canvi en efectiu. En les ciutats més importants també és fàcil obtenir diners simplement amb una targeta de crèdit en caixers automàtics ATM. En la terminal d'arribades de l'aeroport internacional Queen Allia hi ha oficines on canviar moneda (obertes les 24 h), però el canvi aplicat és bastant dolent i recomanem canviar-hi el mínim. Els divendres i dissabtes els bancs estan tancats.

La moneda israeliana és el nou shekel (abreujada ILS). A Jerusalem els millors llocs per a canviar d'euro a ILS són les oficines de canvi, especialment les que es troben a l'entrada de la Porta de Damasc, a la ciutat vella, o bé en l'eix comercial de la ciutat nova.

Canvi mitjà:
- 1 JD (dinar jordà) = 1,1443 Eur (1 Eur = 0,874 JD)
- 1 ILS (nou shekel israelià) = 0,18928 Eur (1 Eur = 5,283 ILS)

Despeses del viatge

+ 494'85 € (vol anada/tornada + taxes aèries)
+ 22'88 € (visat jordà + taxes de sortida de Jordània)
+ 209'24 € (Jordània: transport, allotjament, menjar/beguda, entrades, ...)
+ 25'36 € (taxes de sortida d'Israel)
+ 53'64 € (Jerusalem: transport, allotjament, menjar/beguda, entrades, ...)
= 805'97 € (total per persona)

Pressupost diari mitjà (sense contar el vol, ni visat, ni taxes):
- Jordània: 23'24 € per persona i dia. - Jerusalem: 17'88 € per persona i dia.

Visat

Jordània. És necessari un visat que només podrà ser expedit sobre un passaport amb una validesa mínima de 6 mesos. Si s'entra al país per l'aeroport internacional Queen Allia d'Amman el visat costa 10 JD i només permet una entrada i una sortida del país (en el cas d'entrar per Aqaba és gratuït al tractar-se d'una zona econòmica especial). Tot i que el visat és vàlid per a més de 15 dies, si l'estada a Jordània ha de sobrepassar aquest termini el viatger ha de presentar-se, abans que venci, en una comissaria de policia per a la seva renovació. Recentment el govern jordà va anunciar la possibilitat d'eliminar el cost econòmic del visat per a afavorir el turisme, però fins la present no hi ha noves notícies al respecte.

Israel. Si es desitja anar a Jerusalem des de Jordània, com en el nostre cas, recomanem fer-ho per la frontera King Hussein-Allenby, per ser la més propera a Amman i també perquè hom torna de nou a Jordània abans de 15 dies no és necessari un nou visat (el govern jordà empra la lògica que Palestina encara forma part del seu territori i per tant no es pot entrar a Jordània si no s'ha sortit del seu territori !!). És molt important tenir en compte que si hom desitja continuar viatge a altres països àrabs o musulmans sense relacions amb Israel (per exemple Síria o Líban) cal anar amb compte de no dur cap segell israelià estampat en el passaport (ni tampoc de sortida o entrada a Jordània per algun punt que indueixi a pensar que s'ha estat a Israel). Per a entrar a Israel el visat no és necessari per a estades de menys de tres mesos i el passaport ha de tenir una validesa mínima de 6 mesos.

Per a més dades sobre el tema dels visats i el pas de fronteres entre ambdós països recomanem consultar la informació actualitzada que proporciona (en anglès) la web Ruth's Jordan.

Salut

No hi ha cap vacuna obligatòria i, en general, no existeixen problemes sanitaris a Jordània ni Israel. Però a causa del alt cost dels serveis sanitaris es recomana, com sempre, dur una assegurança pròpia.

Seguretat

Jordània és, malgrat la conflictivitat existent en alguns dels seus països veïns, un país bastant segur per al viatger. Els estrangers són generalment ben rebuts i acceptats per l'hospitalari poble jordà. No obstant això, el Ministeri d'Afers exteriors espanyol recomana evitar certes zones que poden ser conflictives, com els voltants dels camps de refugiats, zones properes a les fronteres amb Israel i Cisjordània, i les aglomeracions que es creen els divendres en les mesquites. El nostre consell és que, com sempre, convé usar el sentit comú i ser previnguts.

Lamentablement la seguretat a Jerusalem és una mica més precària a causa de els atemptats suïcides que, de tant en tant, sacsegen la zona. La presència policial és bastant notable en la ciutat, així com en altres llocs dels territoris ocupats de Cisjordània, especialment en llocs sensibles pel seu caràcter polític o religiós. També cal tenir en compte l'existència dels ferris controls de seguretat a l'entrada de llocs com el Mur, l'Esplanada de les Mesquites, edificis oficials i fins i tot alguns bars i restaurants en la ciutat nova. Però, dit això, la nostra experiència en la visita a Jerusalem va ser molt positiva en aquest sentit. Per tant recomanem no deixar de visitar aquesta ciutat santa, tot i que aquí, més que enlloc, convé usar el sentit comú, ser previnguts i molt discrets.

Transport

Autobús. Per a moure's per l'interior del país, els minibusos privats i taxis col·lectius permeten circular ràpidament sobre gairebé la totalitat del petit territori jordà a uns preus molt bons. Per a alguns trajectes també hi ha grans autobusos climatitzats de la companyia JETT, més còmodes, però també bastant cars.

En les dates del nostre viatge i a causa de problemes de seguretat, l'única possibilitat per a anar de Jerusalem a la frontera jordana o viceversa era mitjançant taxi col·lectiu (sherut).

Cotxe de lloguer. Llogar un cotxe a Jordània resulta bastant car, a causa de les elevades tarifes de les agències de lloguer de cotxes. Però si els diners no són problema pot resultar una bona opció per a moure's pel país.

Tren. Només hi ha una línia de ferrocarril, la de Hedjaz, que uneix Amman i Damasc, però no realitza cap aturada en territori jordà (excepte Amman, clar).

Clima

En les dates de la nostra visita vam gaudir d'un temps solejat, però fred, amb temperatures al voltant dels 8ºC, sobretot a la nit i especialment a Amman i zona nord. A Aqaba, al costat del Mar Roig, la temperatura era bastant més suau i gairebé primaveral. Quant al Mar Mort, a causa de les seves característiques, gaudeix d'una temperatura varis graus més elevada que a la resta i, per tant, és possible banyar-se en ple hivern sense problemes. A Jerusalem la temperatura era fresca, però una mica més suau que a Amman. En qualsevol cas convé dur roba d'abric i anar preparats per a la pluja, però també per al sol, especialment en les visites a Petra o a Wadi Rum, en ple desert.

Gastronomia

El plat nacional és el mansaf (anyell cuinat amb iogurt i servit sobre arròs), però també el musakhan (plat de pollastre rostit amb cebes, pinyons i oli d'oliva sobre pa) o el maglouba (carn o peix barrejat amb verdura o arròs). Per descomptat també trobem plats tradicionals de la zona, com el kebab, el shawarma, el felafel o el hummus. A Aqaba hi ha una gran varietat de plats de peix.

Diferència horària

+ 1 hora (respecte el nostre horari d'hivern).

Guia de viatge

Jordan, Lonely Planet (5ª edició, abril 2003). Degut a que ha estat publicada recentment (respecte la data del nostre viatge) la informació de la guia és força exacta. En general és completa y pràctica, tot i que vam trobar a faltar algunes dades que creiem interessants per al viatger.

^top

 GUIA / RELAT DE VIATGE: RUTA PER AMMAN, JERASH, MAR MORT i JERUSALEM

AMMAN (I)

COM ARRIBAR-HI

Vol Barcelona-Istanbul amb Turkish Airlines (2.225 km en 3 h. i 15 minuts). Després de 4 hores d'espera a l'aeroport prenem el vol Istanbul-Amman, també de la mateixa companyia (2 hores per a recórrer els 1.200 km que separen ambdues ciutats). Finalment arribem a l'aeroport internacional Queen Alia, uns 35 km al sud d'Amman.

Abans de passar el control de passaports canviem diners en una oficina de canvi per a poder pagar l'import del visat. Atès que el canvi aplicat aquí és bastant pitjor que en la ciutat recomanem canviar aquí el mínim necessari per al visat i poder arribar fins al centre.

Per a anar al centre d'Amman des de l'aeroport és possible agafar un autobús o un taxi. L'autobús Airport Express surt des de fora de la terminal d'arribades 2 i arriba a l'estació d'autobusos Abdali. Costa 1'5 JD i n'hi ha un cada 30 minuts entre les 6:00 i les 22:00, però fora d'aquestes hores n'hi ha només un cada hora. En arribar nosaltres passada la mitjanit i no trobar l'autobús en el seu lloc optem per prendre un taxi, compartint el seu cost amb altra parella de viatgers. Després de l'habitual regateig aconseguim pagar 15 JD entre els 4.

DORMIR & MENJAR

L'Hotel Farah (carrer Al-Hussein Cinema, molt prop de l'Arab Bank. Tel 4651443) és molt recomanable com a opció econòmica. Una habitació doble, petita, amb bany compartit, aigua calenta i calefacció costa 9'9 JD, impostos inclosos. És recomanable realitzar una reserva via correu-e, especialment si arribarem de matinada. Tot i que l'hotel està en una zona molt cèntrica, a la nit és bastant tranquil. L'Al-Saraya Hotel (carrer Al-Jazza'er, al costat est de l'estació d'autobusos Raghadan i a 500 m. del Teatre Romà. Tel. 4656791) és una altra opció, de més nivell i també molt recomanable. L'habitació doble, molt espaiosa, amb TV i bany privat costa 14 JD i té una excel·lent relació qualitat-preu. A més, el seu propietari, Mr. Fayez Al-Kayyali, és molt amable i atent amb tots els hostes (en el seu despatx és fàcil trobar nombrosos viatgers prenent te i xerrant). Aquí s'organitzen viatges a Bagdhad, la capital iraquiana, per a personal d'ONGs, periodistes i aventurers en general.

Al carrer Hashemi d'Amman, gairebé enfront del Teatre romà, està el restaurant Fast Meal, molt net, el menjar està bé i els preus molt ajustats. Contràriament al que passa en molts altres llocs aquí la majoria de clients són dones jordanes, pel que aquest és un lloc recomanat per a dones occidentals que viatgin soles. El Books@Cafe, en l'amagat carrer Omar bin al-Khattab (per sobre del mercat de fruites i verdures), té una llibreria a la planta baixa i un bar-restaurant molt fashion a la planta superior. Està decorat amb gust i és un lloc molt agradable, a més de tenir unes estupendes vistes sobre part de la ciutat. Els preus són una mica cars, però és una oportunitat única per a veure la beautiful people jordana en el seu ambient, amb homes i dones joves vestint roba occidental i amb un look molt modern.

A Jerash recomanem el restaurant Ajloun, just al costat del mercat en la ciutat nova, on es pot demanar un shawarma exquisit a un preu molt raonable.

COSES A VEURE

Amman és avui una ciutat bastant moderna i fins i tot occidentalitzada en molts aspectes, tot i que les restes més antigues que s'han trobat es remunten a més de 3000 anys a. C. En l'antiguitat va tenir el nom de Philadelphia i es va construir, com Roma, sobre set turons (o djebel). Per les seves dimensions i orografia és una mica inhòspita per a recórrer-la a peu, si exceptuem la zona centre. Malgrat no tenir, ni de bon tros, els atractius de Damasc o El Caire, per posar un exemple, sí mereix almenys una breu visita.

La mesquita King Abdullah, a només 400 m. de l'estació d'autobusos Agdali, és molt moderna, però construïda amb bon gust. Especialment impactant és la seva enorme cúpula de color blau. En teoria és l'única mesquita d'Amman visitable per a no-musulmans i l'entrada costa 1 JD. A la nit s'il·lumina amb focus i la vista dels seus minarets i cúpula des de l'exterior resulta molt bonica.

El Teatre Romà és potser el lloc més vistós d'Amman, almenys de totes les restes romanes de la ciutat. Va ser construït al s. II i restaurat fa algunes dècades. Té un aforament de 6.000 seients. Val la pena pujar fins dalt de tot per a tenir una vista sobre aquesta part de la ciutat i els turons que hi ha davant. En hivern tanca sobre les 16:30 i a aquesta hora hi ha una bonica llum sobre l'entorn ja que coincideix amb la posta de sol. L'entrada és gratuïta. Davant del Teatre tenim el Fòrum (no pas el de les Cultures, sinó que va ser una de les places més grans de l'Imperi Romà i de la qual només queden algunes columnes i un petit parc que s'ha construït damunt) i l'Odeon (construït en la mateixa època que el Teatre, servia per a representacions musicals). L'entrada a aquest últim és gratuïta.

Just al costat de la zona anterior està la plaça Hashemita, on sol haver molta població local parlant, fumant i veient passar la vida. A la tarda està especialment animada. Si des d'aquí agafem el carrer Hashemi en sentit oest trobarem un gran nombre de comerços de tot tipus, i entre ells algunes botigues de records, amb una gran varietat i a preus molt competitius. A una mica més d'1 km de la plaça Hashemita hi ha la bonica mesquita King Hussein. Aquesta zona de la ciutat, especialment a partir de la posta de sol, és un formiguer humà.

Jerash és una de les ciutats romanes millor conservades en la regió de l'Orient Mitjà, i per tant una de les atraccions principals de Jordània. Va formar part de la Decàpolis o lliga de les deu ciutats, establerta pels romans en l'any 63 a. C. Les seves ruïnes es van descobrir en el s. XIX i, des de llavors, successives excavacions han deixat al descobert els seus tresors arquitectònics, tot i que, es considera que la major part de la ciutat està encara per descobrir i per aquest motiu continuen els treballs de reconstrucció. La visita a Jerash té a més l'avantatge de ser molt accessible des d'Amman i assequible pel fet de ser un complex molt compacte. Amb temps suficient és possible allargar aquesta excursió per a visitar el castell Qala'at ar-Rabad d'Ajlun, població a 22 km al nord-oest de Jerash. Els minibusos surten de la nova estació de Jerash.

Fòrum de Jerash
Fòrum de Jerash

Entrant per l'Arc d'Adrià (Arc Triomfal) hom passa pel costat de l'Hipòdrom fins arribar a l'entrada sud del recinte, on hi ha un quiosc d'informació on també es compra l'entrada, que ara costa 2'5 JD (s'ha reduït el preu un 50%). Res més creuar la muralla apareix davant els nostres ulls el Fòrum, una magnífica plaça oval de 90 m. de llarg per 80 d'ample delimitada per 56 columnes d'estil jònic, essent aquesta una de les imatges distintives de Jerash. Prenem el Cardo Màxim, l'antic carrer principal on encara són visibles sobre el terra empedrat les marques deixades pels carros romans al circular repetidament per ell. A costat i costat hi ha nombroses columnes i restes d'edificis. És especialment impressionant l'entrada del Temple d'Artemisa. En arribar enfront del bonic Tetrapylon nord, el més conservat, girem a l'esquerra per a visitar el Teatre nord. Des de les graderies superiors del teatre hi ha una magnífica vista de l'entorn, incloent-hi la propera ciutat nova de Jerash. Des d'aquí tornem cap al sud per un camí que ressegueix un terreny elevat i que passa davant el Temple d'Artemisa, bastant ben conservat i les columnes del qual impressionen per la seva grandària. El camí finalment condueix al Teatre sud, bastant més gran que el nord i des de la seva part superior també hi ha unes vistes excel·lents de la ciutat romana amb el Fòrum en primer terme, i la ciutat nova just darrere. Finalment descendim pel Temple de Zeus, del que queda poca cosa, fins arribar de nou al Fòrum i donar per conclosa la visita, sortint de nou per l'entrada sud. En total la visita al recinte requereix unes 3 hores més o menys.

Jerash està 51 km al nord d'Amman i per a arribar-hi es pren un autobús a l'estació Agdali d'Amman, a uns 2 km del centre. Surten minibusos privats quan s'omplen, costen 500 fils i triguen una hora en arribar. L'aturada final és a la nova estació d'autobusos de Jerash, a 1 km del centre en la carretera a Ajlun. Recomanem demanar al conductor que pari a l'arribar a l'encreuament que hi ha davant l'Arc d'Adrià per a estalviar-nos el camí de tornada fins aquí. Per a prendre l'autobús de tornada a Amman cal anar de nou fins a l'estació d'autobusos. La tornada a Amman en un autobús públic costa 375 fils i la seva destinació final és l'estació Agdali.

Mar Mort. Es tracta d'un dels llocs més peculiars del planeta ja que es troba situat a 400 m. per sota del nivell del mar, essent un dels llocs més baixos de la superfície de la terra i el llac de major salinitat del món. Aquest elevat nivell de salinitat provoca que les seves aigües no tinguin peixos ni cap tipus de vida marina i que la flotabilitat de l'aigua sigui molt superior a la de qualsevol altre mar, impedint que els banyistes s'enfonsin. Per altra banda, la gran riquesa de minerals que l'aigua duu dissolts fa que, tant les seves aigües com el llot del fons marí, tinguin importants propietats medicinals. En la riba és curiós observar les estranyes formes que adopta la sal al solidificar-se. L'especial microclima de la zona possibilita el poder banyar-se aquí tot l'any, fins i tot a l'hivern, tot i que sembli inimaginable estant a Amman, només a 50 km.

La nostra visita al Mar Mort va ser una excursió de mig dia des d'Amman. Uns 5 km al sud de l'antic Dead Sea Rest House (ara tancat) s'ha habilitat una nova zona de bany coneguda com Amman Beach. Es tracta d'un senzill complex amb una platja de sorra i palmeres, dutxes, vestidors, algunes botigues i un restaurant. Pagant 3 JD es pot accedir a la platja i utilitzar les instal·lacions esmentades, tot força net. Una dutxa després del bany és especialment necessària, ja que la pell s'acaba encartonant per la pel·lícula de sal blanca que es forma en eixugar-se.

Arribar fins aquí amb transport públic no ens va resultar fàcil, ja que no vam aconseguir trobar un autobús directe. Comencem el nostre periple en l'estació de minibusos al Mar Mort, davant de la Muhajireen Police Station, al carrer Al-Ameerah Basma bin Talal (zona de Jebel Amman). Després de preguntar sobre l'existència d'un minibús directe al Mar Mort i obtenir diverses respostes contradictòries optem per prendre el primer minibús a Shuneh (costa 450 fils). Després de 40 minuts de viatge ens deixa en l'encreuament de les carreteres nº 40 i 65, poc abans d'arribar a Shuneh. Aquí abordem altre minibús que va cap al sud. El trajecte de 15 minuts ens costa 100 fils i s'acaba poc més enllà de Suweimah, on estava l'antic Dead Sea Rest House, però encara queden uns 5 km fins Amman Beach. En aquest punt de la carretera hi ha un control militar (per la proximitat a la frontera israeliana) i després de ser preguntats per la nostra destinació, un oficial del destacament, molt amablement, intercedeix per nosaltres fins aconseguir-nos un vehicle, dels que creuen el control, que ens porti fins allà. Després de 10 minuts en un vehicle 4WD, conduït per un jordà molt amable, finalment arribem a Amman Beach. Per a tornar a Amman vam sol·licitar un taxi a l'entrada del complex abans de marxar i vam compartir-lo amb altres viatgers en la nostra mateixa situació amb l'objectiu d'arribar a l'encreuament proper a Shuneh (pactem un preu conjunt de 3 JD). Un cop a l'encreuament prenem el primer minibús que passa cap a Amman (450 fils).

Fortaleses del desert. Tot i que nosaltres no vam disposar del temps necessari, una possible i interessant excursió d'un dia des d'Amman és la visita a aquests castells, situats a l'est, cap a la frontera amb l'Iraq. Aquestes fortaleses tenen un origen molt antic i han perdurat a l'haver estat modificades i reconstruïdes pels diferents pobles que han habitat la zona. La fortalesa de Qasr Amra, del segle VIII i l'origen del qual sembla correspondre a un castell d'esbarjo construït pels Califes Omeies sobre uns banys d'origen romà, és Patrimoni de la Humanitat ja que posseeix uns frescs originals en molt bon estat. Altres exemples són Qasr Azrak, construït en pedra volcànica, i Qasr al-Hallabat, de possible origen romà i transformat a palau durant l'època omeia.

^top

JERUSALEM

COM ARRIBAR-HI

En l'estació d'autobusos Agdali d'Amman vam compartir amb altres viatgers un taxi privat (acordem un preu conjunt de 10 JD) a King Hussein Bridge, la frontera jordana amb els territoris palestins de Cisjordània. També hi ha minibusos que fan aquest trajecte, tot i que cal esperar que s'ompli el vehicle per a marxar. Emprem uns 50 minuts a recórrer els 56 km que separen ambdós punts. L'avantatge de creuar per aquesta frontera és que Jordània considera que al passar als territoris palestins realment no s'abandona el país, pel que no és necessari un visat de múltiples entrades a Jordània si hem de tornar a ella (com era el nostre cas). Per la mateixa raó tampoc se segella la sortida en el passaport. Però curiosament sí que cal pagar 5 JD en concepte de taxes de sortida del país (?). La compra i registre d'un segell per aquest concepte és l'únic tràmit a realitzar aquí. A continuació pugem a un autobús de l'empresa JETT que espera un cert temps en aquest punt per a traslladar-nos fins el costat israelià (és un curt trajecte d'uns 5 km per un desert terra de ningú, minat i amb torres de vigilància) i que costa 2 JD, però no hi ha altra alternativa.

Un cop creuat el pont sobre el riu Jordà s'arriba a un primer control israelià, on cal baixar de l'autobús per a mostrar el passaport. De nou en l'autobús recorrem 1 km més fins Allenby Bridge, el punt fronterer israelià, no molt lluny de la població de Jericó. Aquí els funcionaris israelians prenen el nostre equipatge per a passar-lo per l'escàner (ens posen una etiqueta en el passaport que servirà per a recollir-lo al final del procés d'entrada). Nosaltres i el nostre equipatge de mà seguim altre camí amb control d'escàner i arc de seguretat, amb una sensibilitat molt elevada, pel que qualsevol cosa metàl·lica pita de seguida. Passats aquests controls ve la part més dura: l'interrogatori per part de les funcionàries israelianes. Amb el nostre passaport en les seves mans es van succeint les preguntes sobre l'objecte i durada de la nostra visita, la nostra professió, hotel a Jerusalem, etc. També hem de mostrar el nostre bitllet d'avió per a provar que no és la nostra intenció quedar-nos a Israel, sigui per a treballar o amb qualsevol altra finalitat (?). Davant l'evidència d'un visat sirià en el nostre passaport se succeeixen noves preguntes sobre el perquè de la nostra visita a aquest país i sobre si hem estat al Iemen, l'Iraq, Afganistan, etc. Superada la prova sol·licitem que el segell d'entrada a Israel sigui estampat en un paper a part perquè no quedi constància de la nostra visita en el passaport, amb vista a futurs viatges a països àrabs que deneguen l'entrada davant l'evidència d'un viatge a Israel (la funcionària pregunta el perquè d'aquesta petició, però no posa cap objecció). D'aquí passem a una segona sala on hem d'esperar asseguts en un banc a ser cridats per a nova bateria de preguntes (algunes d'elles són formulades diverses vegades sota formes diferents, suposem que per a verificar la coherència de les respostes). Finalment una funcionària ens retorna el passaport amb el segell israelià en una fulla a part, desitjant-nos una feliç estada i advertint-nos que anem amb precaució. A continuació recollim el nostre equipatge en una sala contigua. Tot aquest procés al pas fronterer israelià ens va suposar al voltant d'una hora, poc temps si comparem amb alguns viatgers que han arribat a emprar fins 6 hores (tot i que es tracta de casos extrems).

Abans de sortir a l'exterior canviem el mínim per a poder pagar el transport fins Jerusalem en moneda israeliana, ja que el canvi aplicat no és gens bo. A causa de la situació d'inseguretat en la zona actualment no hi ha servei d'autobusos a Jerusalem, pel que l'única possibilitat de transport directe és un taxi col.lectiu anomenat sherut (vehicle Mercedes de 7 places). Fins Jerusalem el preu del trajecte és de 35 ILS i cal esperar que s'omplin les 7 places. Emprem uns 50 minuts a recórrer els 42 km fins la Porta de Damasc de Jerusalem, destí final d'aquests taxis. No és rar trobar controls militars en la carretera.

Convé arribar a aquesta frontera com a màxim cap al migdia, ja que pel que sembla aquesta roman tancada a la tarda (almenys això era així en les dates del nostre viatge). En qualsevol cas sempre és bona idea informar-se prèviament de si està oberta o no abans de sortir cap a ella, ja que el govern israelià pot decidir el seu tancament sense previ avís per raons de seguretat.

DORMIR & MENJAR

Palm Hostel (6 Ha Nevi'im; tel. 6273189). L'habitació doble amb bany compartit costa 80 ILS, tot i que es pot regatejar i pagar 70 si l'ocupem diverses nits. L'habitació és simple, tot i que l'hotel estava en renovació en les dates de la nostra visita. Està molt ben situat, a Jerusalem Est (la part palestina de Jerusalem), enfront de la Porta de Damasc. Disposa de cuina i accés a Internet, i el personal de l'hotel és molt afable i una bona font d'informació. Una altra opció molt recomanable, tot i que de més nivell i preu, és el Petra Hotel & Hostel (1 David St, a uns 120 m. de la porta de Jaffa), l'hotel més antic de Jerusalem amb 170 anys d'història i que ha tingut hostes il·lustres. És convenient reservar amb antelació.

En la zona de Jerusalem Est els restaurants i paradetes de menjar tanquen bastant aviat a la nit. Al carrer Aqabat al-Khanqan, en la Ciutat Vella i a 50 m. de la mesquita Khanqan Salahiyya, es troba el restaurant vegetarià Lina, molt bo i a un preu molt raonable.

Just a l'entrada de la Porta de Damasc hi ha dos petits quioscos molt recomanables per a canviar diners. L'Oficina de Turisme està una mica amagada en un cantó de la plaça Safra, dintre del complex New City Hall.

COSES A VEURE

Jerusalem. Realment no deixa de ser una amarga ironia que la ciutat que va ser anomenada Ciutat de la Pau (Orshalem) pels cananeus fa 5000 anys no n'hagi tingut en els darrers 2000 anys. En cap lloc sant del món han corregut tants rius de sang com aquí. Les tres grans religions monoteistes -judaisme, cristianisme i islamisme- han fet d'ella la poma de la discòrdia de les seves creences. Des dels dies de Jesucrist, la ciutat ha estat conquerida onze vegades i destruïda totalment cinc. A causa del seu enorme simbolisme i càrrega religiosa no és estrany que encara avui es donin casos de l'anomenada síndrome de Jerusalem, en que alguns visitants es tornen bojos i es creuen personatges de la Bíblia. El cert és que, tan si som creients com si no, és impressionant el patrimoni religiós d'aquesta ciutat sagrada.

Per aquesta raó la llista de punts d'interès a Jerusalem és gairebé infinita, ja que a més dels seus carrers i monuments, la ciutat té una intensa vida cultural. Per tot això recomanem preveure una estada de diversos dies a Jerusalem.

Patrimoni de la Humanitat Ciutat Vella (declarada Patrimoni de la Humanitat al 1981). Aquesta zona compacta i completament emmurallada està dividida en quatre barris diferenciats, els barris musulmà, jueu, armeni i cristià. La millor forma de visitar-la és recorrent a peu els seus carrerons i basars, ja que, sens dubte, és tota una experiència, retrocedint en el temps i notant el pes de la història en cadascun dels seus racons. El conjunt és fascinant i en general està ben cuidat. A continuació indiquem, al nostre entendre, alguns dels seus punts d'interès més destacables:

- Portes i muralles. Les muralles que actualment circumden la ciutat van ser construïdes per Suleiman el Magnífic sobre els antics murs romans, a mitjans del s. XVI per a protegir la ciutat. Estan formades per un mur de 12 metres d'altura, amb 35 torres defensives i vuit portes d'accés sobre un perímetre de 4.870 metres. En teoria és possible recórrer el perímetre de les muralles per la seva banda superior (excepte el tram corresponent a l'Esplanada de les Mesquites), proporcionant unes magnífiques vistes sobre la Ciutat vella i els seus monuments més emblemàtics, a causa de la seva elevació sobre l'entorn. Però en les dates de la nostra visita els accessos a la muralla, situats al costat de les portes de Jaffa i Damasc, estaven tancats per motius de seguretat, impossibilitant el pujar a elles. De les 8 portes la més espectacular i característica és, sens dubte, la Porta de Damasc o Damascus Gate (just davant d'ella hi ha una petita plaça on sol haver-hi un petit mercat molt bulliciós), tot i que també són remarcables la Porta de Jaffa (Jaffa Gate), o la Porta de Sant Esteve (St Stephen Gate), per exemple. Tot i que qualsevol de les 7 accessibles (la Porta Daurada o Golden Gate fou segellada ja fa molt temps) mereixen ser contemplades i traspassades.

- Esplanada de les Mesquites (Haram ash-Sharif i Har HaBayit per a musulmans i jueus respectivament). Es tracta d'un lloc sagrat per a musulmans, jueus i cristians, ja que aquí es troba la roca des de la qual suposadament el profeta Mahoma va ascendir als cels i que també honra el sacrifici realitzat per Abraham quan va immolar un anyell en lloc del seu fill Isaac.

Vista de la Ciutat Vella de Jerusalem
Vista de la Ciutat Vella de Jerusalem

Aquesta esplanada ocupa gairebé una sisena part de la Ciutat Vella i està formada per una gran zona plana i pavimentada, envoltada per bells edificis d'estil mameluc i en el centre del qual s'alça l'emblemàtica Cúpula de la Roca (anomenada així per contenir la roca sagrada). L'enorme cúpula, folrada en or, destaca sobre el paisatge urbà de Jerusalem, i corona un edifici de forma octogonal, bellament decorat per fora amb fins mosaics perses. Al costat sud del complex es troba la interessant mesquita Al-Aqsa, la més gran de Jerusalem, per la seva curiosa i inusual combinació d'estils arquitectònics deguts a la seva agitada història. En fi, recomanem passejar amb tranquil·litat per l'esplanada i asseure's a contemplar la serena bellesa del conjunt, així com l'anar i venir de fidels en les hores de rés (davant la mirada atenta de les patrulles militars israelianes). Ningú hauria de marxar de Jerusalem sense abans haver visitat aquest lloc.

Tot i que hi ha 9 portes d'accés al complex, només les de Bab al-Marghariba (al costat del Mur Oest) i la de Bab as-Silsila (en l'extrem oriental del carrer Bab as-Silsila) estan permeses per als no musulmans. L'horari d'accés sembla dependre de nombroses variables, però en qualsevol cas sembla ser que les 14:00 és l'hora límit per a entrar. S'ha d'anar correctament vestit i tenir en compte que hi ha exhaustius controls militars a les entrades, amb arcs de seguretat i escàners. L'entrada al recinte és gratuïta. En el moment de la nostra visita l'accés a la mesquita Al-Aqsa i a la Cúpula de la Roca estava prohibida per a no musulmans. També és important tenir en compte que algunes zones del recinte estan estrictament fora de límits per als visitants.

- Mur Oest. A primera vista es tracta d'un simple mur de pedra de 15 metres d'altura i que correspon en la seva part superior a les restes del Segon Temple, aixecat per Herodes el Gran a l'any 20 a.C., i en la seva base a l'antic de Salomón, però és el lloc més sagrat per als jueus i, sens dubte, un lloc fascinant per al visitant. Des de l'Edat mitjana també és conegut com el Mur de les Lamentacions, pel fet que els jueus venen aquí a resar i a lamentar-se per la destrucció del temple).

La zona enfront del mur és com una gran sinagoga a l'aire lliure i està dividida en dues zones separades per a homes i dones. La zona per a homes sol estar més animada i és bastant més pintoresca per la indumentària i cerimonial associat al rés d'alguns dels creients (des de la zona per a dones no és difícil poder "espiar" a l'altre costat). És curiós contemplar el cerimonial amb el qual es vesteixen alguns homes per a l'oració. Per altra banda, no hi ha problema a poder apropar-se al mur per a visitants no jueus: només és necessari anar correctament vestit i, en el cas dels homes, cobrir el cap amb el yarmulke, un petit capell circular de cartró que se subministra a l'entrada. Un cop al costat del mur podrem contemplar els milers de missatges de paper que els jueus han escrit, amb els seus desitjos i esperances, i dipositat entre les escletxes de les pedres. Aquesta acció és per a ells gairebé com lliurar-lo en pròpia mà a Déu, amb el que les oportunitats per a ser atès augmenten considerablement.

L'accés al Mur Oest és gratuït i, en teoria, està obert les 24 hores. Els dilluns i dimarts al matí i els dissabtes sol haver-hi una major activitat, al coincidir amb algun tipus de cerimònia. Per a entrar al recinte del Mur també hi ha exhaustius controls militars a les entrades. Si abans de passar el control, entrant per Bab as-Silsila, ens desviem per a entrar en el passatge Misgav Ladakh arribarem a un punt panoràmic amb excel·lents vistes sobre el Mur i la Cúpula de la Roca.

- Barri Musulmà. És el més poblat i actiu de la Ciutat Vella de Jerusalem. La Via Dolorosa creua aquest barri des de la Porta de Sant Esteve fins l'església del Sant Sepulcre, ja en el barri cristià. Es tractaria de la ruta que va fer Jesús carregant la creu fins el Calvari, però tot i que estan marcats cadascun dels passos per als pelegrins, aquesta ruta sembla més basada en la fe que en la realitat, ja que ha anat variant el seu traçat amb el temps. Al principi d'aquest carrer es troba el lloc, una mica claustrofòbic, on va néixer la Mare de Déu i van morir els seus pares (deixeu un donatiu). Just al costat està l'Església de Sta. Anna, d'estil romànic i el més bell exemple d'arquitectura dels Croats a Jerusalem. L'entrada costa 7 ILS i certament es tracta d'un lloc molt interessant. Més endavant passem sota l'Arc d'Ecce Homo, al costat del Convent de les Germanes de Sió. Ja en el carrer Aqabat at-Takiya es poden contemplar alguns exemples, en diversos estats de conservació, d'edificis mamelucs de l'edat d'or de l'arquitectura islàmica (s. XIII a XVI). Són identificables per les bandes de pedra vermella i blanca en les seves façanes. Potser el més destacable és el Palau de Lady Tunshuq, que ara sembla servir de taller i magatzem. Aprofitant unes obres en el recinte contigu entrem i pugem per unes escales que ens condueixen fins una sèrie de terrasses interconnectades que ens proporcionen vistes insòlites de les teulades d'aquesta part de la Ciutat Vella. En la cantonada d'aquest carrer i el d'Al-Wad podem veure Ribat Bayrar Jawish, un altre bonic edifici.

- Barri Jueu. Al contrari que l'anterior aquí sempre sembla estar desert. Arrasat durant la guerra de 1948 ha estat gairebé completament reconstruït des que els israelians van reconquerir la ciutat, al 1967, tot i que, això sí, respectant l'arquitectura tradicional per a mantenir l'aspecte de la Ciutat Vella.

- Barri Cristià. Aquí és possible trobar esglésies, monestirs i altres institucions religioses pertanyents a més de 20 sectes cristianes diferents. Sens dubte, l'Església del Sant Sepulcre és el seu edifici més important, edificat sobre el cim del Gòlgota, el turó on Crist va ser crucificat i enterrat. Es tracta d'un conglomerat de diferents estils arquitectònics, producte de les obres portades a terme en diferents èpoques històriques. En l'interior de la construcció es conserva un sortint rocós del Gólgota. Potser sigui més imponent pel seu simbolisme que pel seu aspecte interior i exterior. A menys de 50 m. es troba l'Església Luterana del Redemptor (Redeemer), característica per la seva alta torre que domina tota la Ciutat Vella. És possible pujar dalt de la torre, per una escala molt estreta i en espiral, per a contemplar una vista magnífica de tot l'entorn. Pujar costa 3 ILS, però realment val la pena.

- Barri Armeni. La petita comunitat armènia ha tingut una presència continuada a Jerusalem des del s. IV i viu en una ciutat dintre de la ciutat, ja que habita darrera d'unes muralles que l'aïllen de la resta cada tarda quan es tanquen les portes d'accés al recinte. Tot i que no hi ha molt a veure sí val la pena visitar la Catedral de Sant Jaume. Certament posseeix un aire místic imponent, al que ajuda l'ambient carregat d'encens, els enormes llums daurats i el sòl cobert d'enormes catifes amb vistosos dibuixos. Com, a més, només es pot visitar durant la missa és una magnífica oportunitat per a asseure's en un banc i contemplar extasiat el ritual i els càntics que acompanyen la missa. Aquesta catedral es troba al carrer Armenian Orthodoxy Patriarchate i obre de 2:45 a 15:30.

Mont de les Oliveres. Està situat a l'est de la Ciutat Vella i ocupat en la seva major part pel cementiri Jueu més gran i antic del món, ja que data de temps bíblics. També podem trobar en ell nombroses esglésies, tot i que la major excusa per a pujar fins el seu cim és la meravellosa vista panoràmica sobre la Ciutat Vella (és la que hem vist tantes vegades com a fons en les cròniques dels corresponsals de TV a Jerusalem).

Una possible ruta a peu des de la Ciutat Vella fins el cim podria ser la següent: sortim de la Ciutat Vella per la Porta de Dung (Dung Gate), deixant a l'esquerra els Jardins Arqueològics Ophel. Un cop a la carretera HaOphel girem a l'esquerra, deixant davant nostre la vall Kidron i Silwan, un petit suburbi àrab que s'encimbella pel costat est de la vall. Des d'aquí hi ha una magnífica vista sobre l'enorme Cementiri Jueu, amb milers de tombes que ocupen bona part del turó. Uns 500 m. enllà seguint la carretera prenem un camí que baixa cap a la vall de Jehoshaphat i que connecta amb la carretera de Jericó. Aquest camí ens permet veure de prop diverses tombes del s. I, com la tomba de Jehoshaphat, el Pilar d'Absalom, B'nei Hezir o la tomba de Zacaries. Són boniques, però l'entorn està una mica brut i abandonat. Arribats a la carretera de Jericó continuem a l'esquerra, passant per davant de l'església de Totes les Nacions. És de construcció relativament recent, però val la pena fixar-se en un gran mosaic daurat lluent que adorna la seva façana. Trobem de front i sota el nivell de la carretera un edifici Creuat del s. XII, que ara pertany a l'Església Ortodoxa Grega, sobre el lloc on suposadament està la tomba de la Mare de Déu. Com ve de passada val la pena entrar a fer un cop d'ull, ja que el seu interior és bastant bonic (entrada gratuïta). Al costat de l'església hi ha una gruta molt acollidora, on la tradició diu que es reunia Jesús amb els seus deixebles, i el sostre de la qual té alguns interessants frescs. Ja de pujada, i a l'altre costat de la carretera, trobem la petita entrada a l'Hort de Getsemaní, amb algunes de les oliveres més velles del món (científicament datades sobre els 2000 anys d'edat), i acceptat com el lloc on Jesús va passar els seus darrers instants orant amb els seus deixebles abans de ser arrestat pels soldats romans. L'entrada és gratuïta. Ascendint pel camí al cim passem per davant de l'església russa de María Magdalena molt característica per les seves impactants cúpules daurades a l'estil rus que no passen desapercebudes en el paisatge del turó. Va ser construïda per Alexandre III en memòria de la seva mare. Es pot visitar i l'entrada és gratuïta, igual que la propera església de Dominus Flevit. Tot i que aquest camí de pujada és una mica costerut, la recompensa és la privilegiada vista que ens va proporcionant sobre la Cúpula de la Roca i tota la Ciutat Vella, així com sobre el Cementiri Jueu (és fàcil poder veure grups de jueus vestits de forma tradicional de visita i orant en el cementiri). En arribar al cim, enfront del controvertit hotel Seven Arches, construït pels jordans sobre una part del cementiri, trobem un ampli mirador sobre Jerusalem, amb l'Esplanada de les Mesquites en primer terme. Aquí ens podem passar una bona estona contemplant aquesta vista sense igual, i molt, molt fotogènica. Per a fer fotos potser és millor el matí que la tarda, ja que en el primer cas el sol està a les nostres esquenes i il·lumina de ple la cúpula daurada de la Roca. Per descomptat si el dia és solejat molt millor que si no ho està (ho diem per experiència, ja que nosaltres vam pujar fins aquí una primera vegada amb el cel ennuvolat i una altra ja amb sol).

Altra forma d'anar fins el Mont de les Oliveres és prendre l'autobús nº 75 al carrer Sultan Suleyman de Jerusalem Est (estació d'autobusos Suleyman St Arab). Val 2 ILS i ens deixa just al costat del mirador, passant abans per l'Scopus, un turó veí.

Ciutat Nova. Situada al nord-oest de la Ciutat Vella també té alguns punts d'interès:

- Mea She'arim. Aquest és el barri-gueto on viuen jueus ultra ortodoxes i que constitueix l'únic exemple que resta de gueto jueu tal com eren a l'Europa de l'Est abans de l'Holocaust. Molts dels seus habitants vesteixen de forma més que tradicional, tal com a l'Europa oriental del s. XVIII, i la seva estricta interpretació de la Llei Jueva fa que la seva actitud cap als visitants pugui ser poc amistosa. S'entén que si hom desitja internar-se en els seus carrers s'hagi d'adaptar a les seves peculiars regles, perquè en cas contrari és millor abstenir-se (s'han donat fins i tot casos extrems de llençar pedres sobre visitants per considerar que han trencat les seves regles de conducta). Diversos cartells en les entrades al barri recorden clarament al visitant quines són aquestes regles, com per exemple que les dones no poden vestir roba curta i ni tan sols pantalons llargs, sinó faldilla llarga i mànigues també llargues; els homes han d'anar amb pantalons llargs; i les parelles no poden anar agafades de la mà i molt menys besar-se. També fer fotos pot ferir susceptibilitats.

La nostra visita a Mea She'arim va ser entre curiosa i interessant, ja que hom té la sensació d'estar en una pel·lícula d'època: dones amb llargues faldilles i homes de pell blanquíssima, amb barba i tirabuixons al cabell, i vestits amb levita, sabates i barret de rigorós negre. El silenci és gairebé total i ningú parla, riu o se saluda al carrer. Majorment vam ser ignorats pels residents (que és el millor que pot passar) i en tot moment vam intentar no violar les seves regles de conducta (ni tan sols vam fer fotos i ens vam limitar a passejar i mirar). Aquest barri es troba a 1'5 km de la Porta de Damasc, seguint els carrers Shivtei I'israel i Mea She'arim.

- Carrer Etiòpia. A només 500 m. al sud de Mea She'arim vam trobar aquest bonic i tranquil carrer, on destaca la magnífica Església Etíop (construïda a la fi del s. XIX), amb una impressionant cúpula. Per a algú que hagi estat a Etiòpia veure l'església per fora o entrar al seu interior és com transportar-se directament a aquest bell país africà, i més tenint en compte que els seus monjos i feligresos formen part de la nombrosa colònia etíop que viu a Jerusalem. Es pot visitar gratuïtament i tanca entre les 5 i 6 de la tarda. En altre costat del carrer es pot veure la casa de Ben Yehuda on va viure aquest gran lingüista que va reactivar l'ús de la llengua hebrea.

- Zona centre. Anant cap al sud pel carrer Mounbaz passem pel recinte Rus, adquirit per l'església russa al 1860, i la seva Església de la Santa Trinitat, amb les seves vistoses cúpules de color verd. Continuant per la carretera de Jaffa cap a l'oest arribem a la plaça Sió, d'on arrenca el carrer per a vianants Ben Yehuda. Tant aquest carrer com els adjacents estan plens de botigues, bars i restaurants i solen estar molt animats. A causa del sagnant historial d'atemptats en aquesta àrea no sorprèn que a l'entrada d'alguns locals molt concorreguts hi hagi controls de metalls.

Museus. Amb una història tan llarga i intensa per un part, i una gran vida cultural per un altre, no és estrany que en aquesta ciutat hi hagi una gran quantitat de museus: d'arqueologia, religiosos, d'art modern, etc.

^top

facebooktwitterYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació