Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
1 / 2
Israel Palestina

ISRAEL / PALESTINA

Relat d'un viatge a Jerusalem i Betlem

per Manel Cristóbal
Published on Data viatge: 2020 | Publicat el 06/02/2020
2.8 de 5 (40 vots)

Introducció

Imatge del Mur de les Lamentacions (Jersualem)
Imatge del Mur de les Lamentacions (Jersualem)

Aquest viatge el vam dur a terme els sis primers dies de l'any 2020. Vull remarcar que en visitar les ciutats de Jerusalem i de Betlem en realitat visitem dos estats diferents: Israel i Palestina.

Sembla mentida que en un territori tan petit puguin estar enfrontades les tres grans religions monoteistes del món, l'islam, el cristianisme i el judaisme, les quals, però, comparteixen les mateixes arrels.

Però en fi, això no és un bloc de religió ni d'història.

No sé si en algun altre lloc del món, crec que no, podreu estar, no ja en un mateix país o en una mateixa ciutat, sinó en uns mateixos carrers i places on les tres religions tenen els seus llocs més sagrats, l'un al costat de l'altre. Això és el que trobareu a Jerusalem.

^top

Fitxa tècnica del viatge

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Dates del viatge

De l'1 al 6 de gener de 2020.

Itinerari

Els dies 1 i 6 (primer i darrer dia d'aquest viatge) van ser per anar a aeroports i volar. Teníem els vols a les 11:30 (anada) i 15:45 (tornada) i no ens donava per fer molt de turisme.

Els dies 2,3 i 5 (dijous, divendres i diumenge) els vam dedicar en exclusiva a Jerusalem i únicament a la ciutat vella. Si es vol visitar tota i amb una certa calma, crec que un dia és del tot insuficient i dos és poc. És un lloc relativament petit, però on cal visitar alguns llocs un parell de cops. I si pot ser, de dia i de nit (a l'hivern això és més fàcil, perquè es fa fosc molt aviat.

El dia 4, que era dissabte (Sàbat), vam anar a Betlem aprofitat que els musulmans no el celebren.

Transport

Vol internacional. Vam viatjar a Israel amb la companyia El Al Airlines. Des de Barcelona és un vol de 4'10 hores. Teníem les targetes d'embarcament ja impreses, però no ens van donar seient fins al final.

Tanmateix és obligatori pujar a l'avio amb els passaports i l'equipatge de mà que no factureu (nosaltres no en vam facturar cap) després d'un control als taulells de facturació.

Personal de la companyia ens va interrogar sobre com havíem arribat a l'aeroport i, si era amb taxi, si el taxista ens havia manipulat les maletes (o algú més).

També ens van preguntar sobre el parentiu entre els que viatjàvem, a on anàvem i per què. Va ser ràpid, ja que depèn de la pinta que feu (ja m'enteneu) crec que us poden fer forces més preguntes.

Podeu llegir que es recomana a la tornada estar tres hores abans a l'aeroport. I és que, encara que sembli mentida, per pujar a l'avió de tornada pregunten més que a l'anada. En el nostre cas també va ser molt ràpid.

De l'aeroport a Jerusalem. Des de l'aeroport Ben Gurion a la ciutat de Jerusalem hi ha uns 56 km. Per fer aquest trajecte us aconsellem agafar el nou tren (no fa pas gaire que està en funcionament).

Aquest tren surt des del mateix aeroport cada 30 minuts (de les 6:31 a les 21:31), excepte els divendres (no hi ha trens) i el dissabte (n'hi ha només a les 20:06, 21:06, 22:06 i 23:23).

L'altra opció és el bus 485 que surt fora de l'edifici de l'aeroport. Cada hora a les hores en punt (excepte el divendres en que el darrer bus és es a les 15:00 i el dissabte en que el primer és a les 19:00).

Tant el tren com el bus arriben al mateix lloc: la Central Station, a Jerusalem Oest, on hi ha l'estació central d'autobusos i la de tren. La de tren està molt, però que molt soterrada.

El tren triga 25 minuts en fer el trajecte de l'aeroport a Jerusalem. És molt puntual i còmode. El bus crec que són uns 40 o 50 minuts, depenent del tràfic. Trobareu moltes guies i pàgines web on encara no esmenten el tren. Tots dos costem 16 xéquels per persona (un 4,30 € segons els canvi).

Des de l'estació central de Jerusalem hi ha la L1 del tramvia (Jerusalem Light Rail) que us portarà aprop dels allotjaments més habituals de la ciutat nova seguint el carrer de Jaffa.

El nostre allotjament estava a uns tres minuts caminant de la parada de Jaffa Center i a quatre parades de tramvia de l'estació central. El tramvia surt just davant de l'estació, a peu de carrer. El bitllet costa 5,90 xéquels (1,50 €).

És a dir, per uns 6 € per persona (24 € en total perquè érem quatre) anàvem de l'aeroport a l'hotel en una hora. Tant els bitllets de tren com els del tramvia es poden comprar a les parades amb targeta de crèdit.

Les altres dues opcions per anar des de l'aeroport Ben Gurion a Jerusalem són el taxi privat, que us pot costar al voltant dels 90 € però no ho puc assegurar, o un taxi col·lectiu de vuit persones que podeu compartir amb altres viatgers i que us pot portar fins la porta de l'hotel.

Però el preu d'aquestes dues opcions continua sent molt més car que amb la combinació tren/bus-tramvia. En tot cas, si arribeu en Sàbat llavors aquesta serà la vostra única opció.

Visat

A l'entrada a Israel, per tal de no segellar el passaport i evitar-vos així problemes en el moment de l'entrada en països àrabs que no reconeixen l'estat hebreu, el personal d'immigració us donarà un visat electrònic amb foto inclosa que haureu de portar sempre amb el passaport. No perdeu aquest visat!!.

Allotjament

La major part d'allotjaments a Jerusalem estan ubicats en la ciutat nova, principalment al Jerusalem jueu (Jerusalem Oest). Com més aprop de la Ciutat Vella i les seves portes d'entrada més cars són.

Els vaig trobar molt cars comparant-los per situació/tipus/categoria. En general Jerusalem és un lloc sorprenentment car. Tant o més car que qualsevol ciutat d'Europa (Israel és equiparable) pel que fa a l'allotjament, el menjar (sigui de restaurant o en un supermercat) i el que pugueu trobar per comprar.

Nosaltres vam allotjar-nos en un apartament per a quatre persones de l'Alon Hotel, amb bany privat, cuina, nevera, calefacció i aire condicionat, utensilis de cuina, tovalloles, etc. Constava de dos llits individuals i un llit doble. Està situat a 13 minuts a peu de la Porta Nova de la Ciutat Vella, just on està el barri cristià.

Moneda

La moneda israeliana s'anomena nou xéquel (ILS) des de l'any 1985. Si aneu a Betlem o altres llocs de Palestina (en teoria sota el control de l'Autoritat Nacional de Palestina) també és oficial el xéquel, a més del dinar jordà.

El canvi durant la nostra estada va ser de 1 € = 3,71 ILS, no gaire bo. Hi ha cases de canvi sense comissió per tota la ciutat vella de Jerusalem (i per la ciutat nova, prop de les entrades). A l'aeroport podeu canviar, però és més car. No vam pagar quasi res en metàl·lic.

Seguretat

Almenys durant els dies que vam ser a la zona no hi va haver cap problema. Ara bé, heu de tenir en compte que a totes les portes per entrar a la ciutat vella de Jerusalem hi ha control de l'exèrcit.

Per entrar a la zona del Mur de les Lamentacions heu de passar per un control amb escànner. El mateix per entrar a l'Esplanada de les Mesquites. En l'accés a aquests dos llocs vam trobar una mica de cua, sobretot en el de les Esplanades. Però res significatiu.

Si aneu a Betlem és altament recomanable que passeu pel checkpoint militar a peu. Amb el passaport en teniu prou. A nosaltres no ens van fer cap entrevista ni preguntes. Vam passar, amb prou feines, sis persones. Plovia i feia fred.

Però aquí travesses un mur mental i polític força evident. Cal reflexionar, més enllà del que es pensi de tot l'entramat històric. No feu de turistes, dins del possible, i poseu-vos mínimament en la pell dels palestins que han de passar per aquí cada dia.

La festa del Sàbat

Si la vostra estada a Jerusalem coincideix en Sàbat cal que tingueu en compte aquest fet.

No és com un diumenge nostre, amb les botiges tancades, però els bars i restaurants oberts. La mentalitat és una altra. El Sàbat, per als jueus (i més encara per als ortodoxes i ultra-ortodoxes), es pren al preu de la lletra.

El tramvia no funciona, ni el trens, ni els autobusos. També estan tancats els bars, restaurants, comerços, supermercats i qualsevol altra botiga.

Pel carrer quasi no es veu ningú, a part de jueus que van al Mur de les Lamentacions o a la sinagoga. Molts van vestits de negre i amb els típics barrets negres.

Jerusalem, pel que es veu, no és com Tel Aviv, més moderna i “laica”, si es que això es pot dir de cap lloc a Israel en l'actualitat.

A més el Sàbat no coincideix amb el dissabte sencer. Comença a la posta de sol de divendres i acaba a la posta de sol del dissabte. Així doncs, el divendres per la tarda , quan es fa fosc, l'activitat es paralitza i el dissabte a la nit es normalitza, però com ja és de nit tampoc s'obre res.

Aquest dia és quan nosaltres vam anar a Betlem ja que, recordeu, a Israel i també a Jerusalem hi viuen un 20% de musulmans.

Pel la qual cosa, si aneu al barri musulmà de Jerusalem, a la zona de la Porta de Damasc, quasi tot està obert, tot i que menys que la resta de dies. I totes les línies d'autobusos musulmans que van cap a Cisjordània o a d'altres llocs tenen els horaris normals.

Sembla increïble, però són dos mons que conviuen o malviuen junts. Un cop a Palestina el món es capgira. A Betlem, fins i tot, és millor anar-hi en dissabte, doncs és dia de marcat. I tota la ciutat és un enorme bullici de gent.

Hores

En les dates d'aquest viatge es feia de dia a les 6:40 i de nit a les 16:40. Malgrat estar a 3.000 km de Barcelona, la diferencia horària és només d'una hora més.

^top

Relat de viatge a Betlem i la Ciutat Vella de Jersualem

BETLEM

Si aneu a Betlem cal que recordeu que deixeu Israel i passeu a Palestina (oficialment Estat de Palestina). Des del 29 de novembre de 2012 l'ONU el reconeix com a Estat Observador no membre.

En fi, aiquest és, per ara, el màxim reconeixement que ha pogut obtenir l'estat palestí, ja que els Estats Units no permeten més, ja que per a que sigui membre caldria que ho aprovés el Consell General de l'ONU.

Tanmateix només cal que aneu a Betlem i passeu el vergonyós mur que s'aixeca entre les dues comunitats per adonar-vos de que esteu en un altre país.

Com arribar a Betlem des de Jerusalem

Betlem està a uns 10 km de Jerusalem. Des del davant de la Porta de Damasc hi ha la central d'autobusos (àrabs) que funcionen diàriament, inclòs el Sàbat, quan la resta de la ciutat està aturada.

Hi ha dues maneres diferents d'arribar a Betlem en autobús:

• agafant l'autobús que para en l'anomenat checkpoint 300. Després haurem de passar caminant el mur i les diferents portes, passadissos i controls d'aquest punt de control.

• amb un autobús directe que no para en el checkpoint 300.

Aquest darrer no entenem per on passa, ens vam fixar i en cap moment vam saber per on travessa el mur. En el nostre cas tampoc va pujar cap policia a l'autobús directe. He llegit que en algun cas si que l'aturaven. Molt estrany.

Imatge del Checkpoint 300, camí de Betlem
Imatge del Checkpoint 300, camí de Betlem

Nosaltres vam fer l'anada a Betlem amb l'autobús directe, a primera hora del matí, i vam agafar l'autobús 21 (costa 7 xéquels/persona).

Triga uns 45 minuts en fer el trajecte i un cop arribats a l'estació d'autobusos de Betlem, per anar al centre antic i la plaça del Pessebre ho podeu fer caminant (són uns 15 minuts).

Per la tornada a Jerusalem vam començar caminant durant uns 30 minuts per una avinguda que acaba en el mur, en el checkpoint 300, a les afores de Betlem.

En aquesta avinguda veiem cases, cada cop més destrossades i abandonades fins arribar al mur, alt, gris i lleig. El mur està ple de pintades i grafits. Molts d'aquest grafits són coneguts, com els de Bansky.

En aquest punt podreu trobar altres turistes, però quan vam estar-hi nosaltres no hi havia quasi ningú, Feia mal temps i això encara feia més gris aquest lloc tan trist.

Vam travessar el mur nosaltres quatre i dues noies palestines. El punt de control és un seguit de passadissos, portes, escàners i càmeres fins arribar a un control de policia on et demanen el passaport.

A l'altre costat, just a la sortida del punt de control, hi ha la parada de l'autobús 234 (5 xéquels/persona). Aquest autobús va trigar 20 minuts ens dur-nos a la Porta de Damasc de Jerusalem.

No us agafeu aquest fet com una fita turística. L'heu de viure com el que és: un control, una separació, un tall fet pels humans per separar éssers humans.

Què visitar a Betlem

Basílica de la Nativitat. Segons la tradició aquest és el lloc on va néixer Jesucrist. Està considerada com l'església més antiga del món cristià, ja que la primera església aquí fou construïda l'any 333 per l'emperador Constantí.

Si sou cristians (i a més pelegrins) doncs és impossible que aneu en les dates de Nadal. Crec que és el moment de mes visites i saturació. Nosaltres vam trobar-hi força gent, vinguda en autocars que feien circuits turístics. Quan vam anar-hi nosaltres estaven fent obres a l'absis.

Malgrat totes les remodelacions i històries viscudes, l'interior de l'església és molt maco. I molt imponent, tenint en compte que la porta d'entrada és molt petita i molt baixa (per entrar-hi us haureu d'ajupir).

Vam haver de fer cua per entrar a la Gruta de la Nativitat a causa de la confluència d'uns grups de turistes amb uns guies lluitant per veure que passava pel davant.

Capella de la Gruta de la Llet. És un altre lloc emblemàtic de Betlem per als cristians on, segons la tradició, es va refugiar Maria, Josep i Jesús per tal d'escapar de la matança d'Herodes i on una gota de llet va caure al terra.

La capella té una entrada força bonica i acull la gruta, ja que és l'entrada a unes coves. Ens va agradar força.

Ciutat Vella de Betlem. Dóna just a la Plaça del Pessebre, on hi ha l'Església de la Nativitat, i a la resta de convents i llocs cristians esmentats, així com el Convent Ortodox i el Convent Llatí.

El millor dia per anar a Betlem, si voleu un bon ambient, és el dissabte, doncs és el dia de mercat. A més, viureu el contrast increïble amb el Sàbat que es viu a pocs quilòmetres, en territori israelià.

Pels estrets i costeruts carrers del casc antic de Betlem és tot ple de les paradetes dels pagesos de la zona, amb fruites i verdures arreu. Com que era hivern hi havia un munt de mandarines i taronges, però també magranes i d'altres fruits.

Tot això s'afegia a les moltes botiges de roba, menjar i de la resta que hi ha en una típica ciutat musulmana. Estava ple de famílies comprant per a la setmana. Tot ple de gent i de caliu.

Molt interessant i fotogènic, però gens turístic. De les desenes de turistes estrangers que hi havia a l'església de la Nativitat, i que havien arribat en els autocars aparcats a la plaça del Pessebre, només ens vam creuar amb uns pocs.

A Betlem vam dinar en un restaurant per a la gent del lloc i no pas per turistes, on vam comprovar que el preu respecte a Jerusalem era la meitat. Vam tastar uns falàfels boníssims!!.

^top

CIUTAT VELLA DE JERUSALEM

Tots els llocs sagrats de Jerusalem se situen en l'anomenada Ciutat Vella, un laberint de carrerons estrets i mil·lenaris, dividit en quatre barris: el jueu, el cristià, el musulmà i l'armeni.

Nosaltres no vam visitar res de la part moderna de Jerusalem. Cada dia anàvem i tornàvem de l'hotel a la muralla de la ciutat vella seguint el carrer de Jaffa i els seus voltants, que són un arteria comercial. La ciutat nova, sigui la part Oest o l'Est sense la ciutat vella no té cap atractiu, almenys això ens va semblar.

Tampoc vam anar a cap museu de la ciutat nova. Però si penseu en visitar-ne algun, crec que lúnic que paga la pena és el Museu de la Història de l'Holocaust, no pas la resta.

El meu suggeriment en la ciutat vella és caminar molt, dóna igual per on, i quants cops. Feu diferents connexions: entre barris; de nord a sud; d'est a oest; de porta a porta. Aneu pel socs (basars) i per les petites esglésies. Entreu als patis dels llocs que, en realitat, són cases particulars que donen a un punt central de la casa.

Quan estigueu perduts és quan millor gaudireu de Jerusalem. I quan estigueu sense cap altre turista al costat millor que millor. Per sort, nosaltres no vam estar envoltats de molts visitants, fora del Sant Sepulcre. Ni tan sols en l'Esplanada de les Mesquites o en el Mur de les Lamentacions. Podem dir que hi ha més gent al Passeig de Gracia!!.

La referència a seguir són sempre les vuit portes d'accés a la ciutat emmurallada. Bé, en realitat són set, doncs una d'elles, l'anomenada Porta Daurada està tancada i és per on entrarà el Messies quan torni a la terra de nou per salvar a vius i morts en el dia del Judici Final.

Portes d'accés a la Ciutat Vella de Jerusalem. Per entrar a la ciutat vella de Jerusalem, la qual està completament emmurallada, s'ha de creuar alguna d'aquestes set portes:

- Porta de Jaffa. És potser la més transitada i fàcil de reconèixer, ja que és on s'ubica la Torre de David. Està situada en el centre del costat oest i és l'entrada que porta directament als barris cristià i jueu.

- Porta de Damasc. És la més imponent. Està en el centre del costat nord de la muralla i per ella s'accedeix per anar directament al soc.

- Porta de Sion (o Zion). També anomenada Porta de David, doncs es creu que la tomba del rei és a prop. Aquesta porta està ubicada en el centre del costat sud de la muralla.

- Porta dels Lleons. Situada en el costat nord de la muralla oriental. És la utilitzada per anar al Mont de les Oliveres.

- Porta Dung (o del fem). Situada en el costat oriental de la muralla sud, junt al Mur de les Lamentacions i l'Esplanada de les Mesquites.

- Porta d'Herodes (o de les Flors). Situada en el costat oriental de la muralla nord de la ciutat.

- Porta Nova. Fou construïda l'any 1887 i està situada en el costat occidental de la muralla nord de la ciutat.

La Porta Daurada era la més antiga de totes i permetia l'accés directe a l'Esplanada de les Mesquites, però va ser segellada pels musulmans l'any 1541 en saber que, segons la tradició jueva, el Messies creuaria per allà quan tornarà. Constava de dues portes, la Porta del Penediment en el costat nord i la Porta de la Misericòrdia en el costat sud.

Camí per sobre de les muralles. Prop de la Porta de Jaffa comencen les rutes nord i sud, que són un passeig per sobre de les muralles i que us permetran arribar a les altres portes i gaudir d'unes increïbles vistes de la Ciutat Vella. L'horari de 9:00 a 16:00 hores.

El passeig pel costat nord us portarà pels barris cristià i musulmà, mentre que la ruta sud va per sobre dels barris armeni i jueu. En qualsevol cas es tracta d'un meravellós passeig, totalment recomanable. Només en l'itinerari nord vam estar quasi dues hores gaudint-lo.

La Ciutadella de David (Jersualem)
La Ciutadella de David (Jersualem)

Torre de David. La Porta de Jaffa dóna just al costat de la Torre de David. És part d'una antiga ciutadella situada en el Barri Armeni.

Des d'ella també hi ha unes fantàstiques vistes de la Ciutat Vella i de la Cúpula de la Roca.

A més aquí s'allotja el Museu de la Torre de David, el qual explica la història de la ciutat.

Tot plegat us hi podeu passar un parell d'hores si sou d'anar parant a cada estança del museu.

Només per la vistes exteriors ja paga la pena de veure, però la ciutadella en si mateixa ja mereix una visita, doncs és una barreja de castell, muralles i museu, tot en un, enganxada a la muralla de Jerusalem.

Barri musulmà. Situat al nord-est de la Ciutat Vella, és el barri més gran, més poblat i amb més ambient de la ciutat. Perdre't pels seus estrets carrers plens de petits basars, d'olor d'espècies, sentir el soroll del regateig i les crides a l'oració, a més de provar el saborós menjar àrab, com el falàfel, t'assegurem que és un veritable plaer per als sentits.

Per accedir a aquest barri pots entrar per la Porta dels Lleons, la Porta de Damasc o la Porta d'Herodes. Podràs visitar diversos punts cristians importants, com set de les estacions del Via Crucis, l'Església de Santa Anna i la piscina de Bethesda. També hi ha llocs jueus importants, com el Petit Mur, la cova de Sedecies i el túnel de Kotel.

Barri jueu. El Call Jueu limita amb els barris Armeni i Musulmà. En ell hi ha nombroses sinagogues i centres d'estudis de la Torà i del Talmud, a més de les quatre sinagogues sefardites.

A més, en aquest barri pots veure l'antic Cardo romà, del que es conserven diverses files de columnes, arcs i els banys, amb mosaics que et recomanem no perdre't. Està al costat d'altres llocs d'interès del barri jueu, com la Casa cremada, l'Església Nea (de l'any 543) i el Museu Arqueològic Wohl.

Una experiència que recomanem en aquesta zona és el passeig per les teulades de Jerusalem, des d'on gaudireu d'unes increïbles vistes de la ciutat vella i de la Cúpula de la Roca. L'escala de pujada està una mica amagada entre els carrers Rehov Chabad i St Mark.

Basílica del Sant Sepulcre. Aquesta església és un dels edificis més sagrats del cristianisme i sens dubte, un dels llocs imprescindibles en qualsevol visita a Jerusalem, ja que en el seu interior es troba, segons els Evangelis, el punt exacte on es va produir la crucifixió, la sepultura i la resurrecció de Jesús.

Interior de l'església del Sant Sepulcre (Jerusalem)
Interior de l'església del Sant Sepulcre (Jerusalem)

En la capella de la Basílica del Sant Sepulcre, on es diu que va descansar el cos de Crist després de la seva crucifixió, es formen llargues cues de devots i turistes que poden assolir les dues hores.

Un moment del dia en què pots fer la visita amb menys gent és a la tarda, poc abans de tancar.

Un altre dels llocs on es concentra més gent és en la Pedra de la Unció, en què segons la tradició, va reposar el cos de Crist després de la crucifixió.

Cal tenir en compte que l'església està custodiada per diverses branques del cristianisme, les quals tenen diverses capelles secundàries que val la pena visitar.

Una de les més famoses d'aquestes capelles interiors és la capella de Santa Helena, una església armènia de segle XII, amb un preciós mosaic a terra. Una altra també interessant és la capella de Josep d'Arimatea, pertanyent a l'Església Ortodoxa de Síria.

L'horari de visita de la basílica és de 5:00 a 21:00 d'abril a setembre (d'octubre a març obre a les 4:00 i tanca a les 20:00). Obre tots els dies de la setamana.

La Via Dolorosa. Aquest és el nom de l'itinerari on hi ha els 14 punts o estacions que van tenir un significat especial en el trajecte que Crist va fer, carregant amb la creu, fins al lloc de la seva crucifixió.

L'itinerari de la Via Dolorosa comença al Pretori, amb les dues primeres estacions situades en el lloc on Jesús va ser interrogat i condemnat per Ponç Pilat.

En les següents set estacions es commemoren les tres caigudes de Crist amb la creu, la trobada amb la seva mare, l'ajuda que li presta Simó el Cirineu, el moment que una dona li neteja la cara i la trobada amb les dones piadoses.

Les últimes cinc estacions estan totes a l'interior de la Basílica de el Sant Sepulcre, de la que hem parlat en el punt anterior. Aquí podràs veure els llocs on Jesús va ser despullat de les seves vestidures, on va ser clavat a la creu, on va morir, on va ser baixat i on se li va donar sepultura.

L'Esplanada de les Mesquites (Mont del Temple). Per accedir-hi heu d'entrar per la porta d'Al-Mughradia, situada a la dreta del Mur de les Lamentacions, en el barri jueu, ja que és l'única permesa per als visitants no-musulmans.

En l'Esplanada de les Mesquites les dues religions, judaisme i islam, estan totalment interconnectades!!.

Per als jueus aquesta muntanya és el seu lloc més important, ja que aquí fou on Déu li va demanar a Abraham el sacrifici del seu fill Isaac. El rei David primer i Salomó després van construir en aquesta zona un gran temple per albergar l'Arca de l'Aliança, l'objecte més sagrat del judaisme.

Aquest Primer Temple va ser destruït i reconstruït poc després, donant origen al Segon Temple, del que es conserva només el Mur de les Lamentacions.

I per als musulmans aquest és el tercer lloc sagrat més important de la seva religió, en tractar-se del lloc on el profeta Mahoma va pujar al cel l'any 621. En aquest punt es troba la gran roca de l'ascensió, protegida per l'espectacular edifici de la Cúpula de la Roca, un dels llocs més bonics de Jerusalem.

Aquest temple, al costat de la Mesquita d'Al-Aqsa, es van construir, segons els jueus, sobre els fonaments del Primer Temple i d'aquí l'origen de tots els problemes.

Exterior de la Cúpula de la Roca (Jersualem)
Exterior de la Cúpula de la Roca (Jersualem)

Els horaris d'accés a l'Esplanada de les Mesquites són bastants restringits i només es permet l'entrada als turistes de diumenge a dijous, de 7:30 a 10:30 i de 12:30 a 13:30.

Tingueu en compte, però, que l'entrada a la Cúpula de la Roca i a la Mesquita d'Al-Aqsa està prohibida als no musulmans. Tampoc es pot accedir a l'esplanada amb simbologia religiosa o amb pantalons curts.

Esteu atents als horaris i als dies d'entrada esmentats en el paràgraf anterior. I aneu-hi abans, doncs podeu trobar cua depenent de l'època en la que hi aneu.

Malgrat no podreu entrar a cap de les mesquites estareu de sobres la poca estona que deixen estar. La Cúpula de la Roca és molt i molt maca.

El Mur de les Lamentacions. Aquest és el lloc més sagrat del judaisme i un altre dels llocs més importants a veure a Jerusalem. En realitat, aquest mur actual correspon al mur occidental de contenció i l'únic vestigi que es conserva del Segon Temple o Temple de Jerusalem. Per d'amunt, a poca distància, està l'Esplanada de les Mesquites!!!.

La zona d'homes i de dones està separada, així que les meves filles i la meva dona vam anar per un costat i jo per un altre. Encara que ho hàgiu vist un munt de vegades per la TV o per altres imatges no deixa de ser sorprenent.

D'entrada, és molt més petit del que creia. El tram de muralla és de pocs centenars de metres. I a més, amb la separació d'homes i dones (més petita la de les dones), augmenta més la sensació de petit.

Però veure els jueus (a part dels turistes) apropar-se al mur, inclosos els soldats amb les seves armes, no deixa de sorprendre. Alguns s'asseuen sobre unes cadires de plàstic (com les de qualsevol fira) que estan pel costat del mur. Una mica més allunyats hi ha petites taules de fusta amb seients on llegeixen textos sagrats.

El meu consell es que hi aneu al menys dues vegades: de dia i de nit. No vam anar-hi en Sàbat, però he llegut que també paga molt la pena.

Deixen fer fotos i vídeos sense que ningú digui res. Però, com sempre, en qualsevol lloc del mon i per a qualsevol fenomen religiós i per molt ateus que sigueu (com és el nostres cas) heu de prendre respecte per la gent que considera el lloc com un lloc sagrat.

El Mont de les Oliveres. Als seus peus es troben els Jardins de Getsemaní, on Jesús resava habitualment i on fou arrestat pels soldats romans. També hi ha un cementiri jueu, amb més de 150.000 tombes, on els jueus volen ser enterrats ja que aquest és el lloc en el que, segons el Llibre de Zacaries, Déu començarà a redimir els morts a la fi dels temps.

Si arribes a la part superior de la muntanya gaudiràs d'una fantàstica panoràmica de Jerusalem. Pel camí podràs visitar diverses esglésies importants, com l'església de Getsemaní, l'església del Sepulcre de Maria, l'església Pater Noster, l'església de Maria Magdalena, l'església del Dominus Flevit, la Capella de l'Ascensió, el Sepulcre de Maria o la Tomba dels Profetes.

Nosaltres vam visitar el Mont de les Oliveres caminant des de la Porta dels Lleons. Primer es baixa (bastant) fins arribar al Sepulcre de Maria i després ja és tot pujada. Aneu per la tarda, ja que la posta de sol des del mirador sobre la ciutat vella de Jerusalem és de postal, incloent la Cúpula de la Roca!!. Porteu un tele-objectiu.

Podeu trobar la plaga d'autocars dels circuits organitzats que aparquen, per tal que la gent no faci un passa de més, en la carretera que hi ha a l'exterior de la muralla. En fi, conviure amb això és el que té qualsevol lloc una mica famós.

Vall del Cedró. Aquesta vall es troba situada entre el Mont de les Oliveres i Jerusalem. En la seva par alta hi ha tres monuments, un al costat dels altres, que s'han donat a conèixer gràcies a excavacions arqueològiques: la coneguda com Tomba d'Absalom (també anomenat Pilar d'Absalom), la Tomba de Zacaries i la Tomba de Bene Hezir.

Nosaltres les vàrem visitar a darrera hora de la tarda, caminant per l'exterior de la muralla i sortint per la Porta Dung. Només érem nosaltres. Estaven a punt de tancar l'accés a l'interior de la Tomba de Bene Hezir que, com la resta, estan esculpides en un mur de pedra calcària situat sota el cementiri dels jueus, mirant a la ciutat de Jerusalem.

Aquesta visita no la teníem dins dels nostres plans. Fins i tot la guia que portàvem no deia quasi bé res d'aquest lloc.

Barri armeni. Al barri armeni, situat al sud de Jerusalem, es por arribar fàcilment entrant per la porta de Jaffa fins el sud, on acaba la muralla sud de la ciutat. Per l'est arribeu al barri jueu. Els carrers aquí són molt més tranquils que en cap altre barri de la ciutat vella. Nosaltres el vam creuar dues vegades anant a/venint del barri jueu.

Interior de la catedral armènia de Sant Jaume (Jerusalem)
Interior de la catedral armènia de Sant Jaume (Jerusalem)

El més interessant de tot en el barri armeni és, sens dubte, l'Església de Sant Jaume.

Hi ha una connexió entre Santiago de Compostela i aquesta església, doncs és aquí, a Jerusalem, on està el cap decapitat de Sant Jaume (en castellà recordem que és Santiago).

Però, si podeu, el que us recomano és anar a l'església de Sant Jaume en diumenge, al voltant de les 15:00, ja que l'església està oberta (vam passar-hi cop un parell de dies abans i estava tancada).

I a més resulta que en aquest dia i hora s'hi fa missa seguint el ritus armeni-ortodox.

Aquesta missa és completament cantada i amb encens que surt de petits botafumeiros.

Tota la cerimònia la vam poder enregistrar. Els capellans, amb les seves túniques i caputxes, i uns altres més joves, com un cor, que es van movent per l'absis van crear un clima molt maco.

La visita a aquesta església va ser una sorpresa molt agradable del nostre darrer dia de vacances. A més, l'interior de l'església, del segle XII (malgrat hi ha elements posteriors), ens va agradar molt.

^top
Relat d'una escapada a Israel i Palestina - Antonia & Gerardo [2019]
Relat d'un viatge a Israel - Rafel Campoy [2008]
Diari de viatge a l’Orient Mitjà - Sandro Alarcón & Rosa Moreno [2007]
JORDÀNIA - Guia i relat d'un viatge a Jordània i Jerusalem - Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2003/04]

RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterInstagramYoutube


2001-2020 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2020 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació