Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
1 / 2
Austràlia

AUSTRÀLIA

Guia d'un viatge per la costa del Pacífic d'Austràlia: de Sydney a Cairns

Data Data viatge: 2015. Publicat el 14/12/2015
2.3 de 5 (47 vots)

Introducció

Austràlia és un continent. No hem de perdre-ho de vista. Com en un mapa del món la veiem aïllada ens pensem que és una illa, perdent de vista les seves dimensions: d'est a oest uns 3.800 km (pràcticament de Portugal a Israel) y de nord a sud, pel seu costat més llarg, uns 3.000 km (com de Barcelona a Islàndia).

Imatge de la Green Island
Imatge de la Green Island

En aquest viatge vam fer un itinerari per a conèixer la costa del Pacífic australià. Austràlia esta envoltada per dos oceans: el Pacífic i l'Índic . La costa del Pacífic va pel sud a Melbourne, l'illa de Tasmània i puja per tot l'est del continent fins el Golf de Carpentària.

El nostre itinerari va sortir de la ciutat de Sydney i fins arribar a Cape Tribulation. Son uns 2.000 km de distancia de sud a nord en línia recta, però més de 3.200 km per carretera (com de Barcelona a Tallin).

Aquest part de l'oceà Pacífic comporta visitar dos mars: El Mar de Tasmània i el Mar del Corall. La divisòria entre els dos mars es dóna també entre els dos estats australians que vam travessar; el de Nova Gal·les del Sud i el de Queensland.

Nosaltres vam fer aquest viatge al mes d'agost, l'hivern austral. Així que l'aigua no estava calenta, tot i així mentre anàvem cap al nord la temperatura s'anava fent més suau. Si a Sydney la temperatura de l'aigua estava pels 18ºC, ja la nord al Mar del Corall superava els 22ºC. Malgrat tot, tampoc era la nostra idea banyar-nos constantment, sinó visitar aquest tram de país i de costa. A diferència de tot el sec centre d'Austràlia, és una costa normalment boscosa i verda amb una zona litoral relativament humida. La Gran Serralada Divisòria és la cadena muntanyosa que separa, com el seu nom indica, les dues zones climàtiques i geogràfiques.

^top

A tenir en compte

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Data del viatge

Agost de 2015.

Transport

El nostre itinerari va començar a Sydney, on vam llogar un cotxe que ens va portar fins a Cairns. Allà el vam deixar i vam tornar en avió a Sydney. Les distàncies són massa grans per pensar en fer algun itinerari circular, sinó es per visitar una zona més petita.

A Austràlia és molt habitual agafar un cotxe en un lloc i deixar-lo en un altre. El preu puja, però tot i així les tarifes dels lloguers a Austràlia son assumibles.

Nosaltres el vam llogar a través de l'empresa Europcar, però com sempre, el que cal es fer servir un cercador de cotxes de lloguer que inclogui agències locals. Les dates de lloguer fan variar els preus considerablement, així com els model de cotxe i categoria triats.

Totes les carreteres que vam agafar eren asfaltades i en bon estat, així que en cap moment cal reservar un 4x4 (si no és que us aventureu en el desert). Recordeu que es condueix per l'esquerra i que per a conduir a Austràlia és necessari el carnet de conduir internacional. Normalment la conducció és tranquil·la, amb límits de velocitat per sota del que seria normal i solen complir-los. Tots els voltants de les ciutats tenen radars. .. feu-los cas !!.

Tota la zona del pacífic (junt amb Melbourne i Adelaida) és la més densament poblada d'un país despoblat. En aquesta part del país no us trobareu centenars de quilòmetres sense pobles, ni cotxes. No és Europa, evidentment, però pots viatjar sense problemes, tant pel que fa a benzineres, com llocs per dormir, supermercats i altres comoditats.

Només algun tram d'aquesta ruta té distàncies de desenes de quilòmetres sense vida, però és molt limitat. L'autonomia que us donarà el cotxe és quasi imprescindible per anar parant per tots els llocs de la costa. Sobretot si no us podeu permetre el luxe d'estar-vos molt de temps viatjant. Nosaltres vam estar tres setmanes i ens vam saltar un munt de parc naturals i no vam arribar a la punta nord.

^top

 DIARI D'UN VIATGE DE 3 SETMANES A LA COSTA EST D'AUSTRÀLIA

SYDNEY I LES BLUE MOUNTAINS

Com us he dit abans, vam començar el nostre viatge a la ciutat de Sydney. Allà va arribar el nostre vol.

El cotxe no el vam llogar fins que no vam sortir de la ciutat. L'aeroport és molt a prop (uns 25 km). Hi ha un tren especial que us porta al centre de Sydney en menys de 30 minuts.

Sydney i voltants

Sydney és la metròpoli més gran d'Austràlia, amb uns 4 milions d'habitants. Te un aire americà. Amb el seu centre de negocis amb gratacels i els seus suburbis de cases baixes. Tanmateix hi ha un centre "europeu", amb restaurants, pisos, barris amb vida pròpia. És una ciutat moderna, on el més antic que hi trobem és del segle XIX. I és que aquí un edifici del s. XIX és per a ells una antiguitat. És com una Anglaterra moderna.

Malgrat la seva grandària el centre i totes les seves principals atraccions es poden visitar a peu. Sense problemes. Sense perillositat. Els índexs de criminalitat a Austràlia son molt baixos. No és Estats Units. Aquí hom pot caminar, fins i tot de nit (amb les precaucions normals) sense que tinguis cap sensació de por ni per on vas.

Tanmateix, a l'hivern, a les 17:30 h. ja era fosc. Juntament amb els horaris europeus de dinar i sopar feia que ens anéssim a dormir d'hora. A més a més si aneu a l'hivern cal que us lleveu amb el sol per tal d'aprofitar les hores de llum.

En aquest sentit, un consell important quan sortiu de Sydney amb el cotxe i feu ruta és sortir d'hora pel matí, ja que les distàncies solen ser llargues.

Per a visitar Sydney us aconsello que entreu al web Sydney.com i tafanegeu.

Per a mi el més destacat de la ciutat de Sydney és la seva ubicació geogràfica. La Badia de Sydney forma un immens port natural que la protegeix del Pacífic (del Mar de Tasmània). La metròpoli s'expandeix pels seus voltants amb àrees residencials, platges, ports i bosc.

En la part de la ciutat que més s'endinsa en la badia trobem el dos emblemes de la ciutat: l'Opera de Sydney i el Harbour Bridge . Dos llocs que no us cansareu de veure; tant quan hi sigueu, com des de tots els altres miradors que tingueu a l'abast, ja sigui a terra o des d'un ferri creuant la badia.

Per fer una visita a l'interior de l'edifici de l'Opera cal comprar abans l'entrada. HI ha visites en diversos idiomes, però, evidentment, té molts més horaris en les visites en anglès. N'hi ha un parell en espanyol, però no tots els dies. Per altra banda us aconsello que visiteu tant de dia com de nit els voltants de l'Opera.

Per travessar a peu el Harbour Bridge no cal pagar. Les vistes des del pont són extraordinàries.

També al vespre us recomano pujar a la Sydney Tower. Compreu les entrades per tal d'entrar just quan encara és de día i pugueu estar dins mentre es fa de nit. Totes les entrades les podeu comprar per internet, on les trobareu més barates que si ho feu al lloc. Des d'aquesta torre podreu veure que Sydney té una gran extensió, però que el centre és relativament fàcil de veure. I repeteixo, malgrat el que pugui semblar, es pot recórrer a peu.

Els barris/zones més interessants del centre de Sydney (tots ells donen a la badia) són: tota la zona anomenada Circular Quay, el Sydney Harbour, Darling Harbour, The Rocks, Kiribilli, o The Royal Botanic Gardens.

Des de Circular Quay teniu totes les línies de ferri que us porten principalment al nord de la badia i altres llocs. Molt recomanable és anar a Manly (un trajecte de poc menys de mitja hora en el que passareu per davant de l'Opera, veureu una bona vista de la badia i anireu a parar a la zona de Manly i les seves platges, tant les que donen a l'interior de la badia com les que es troben a l'exterior, en ple oceà. A més, si teniu temps podeu fer un itinerari a peu, entre platges, per la costa.

Qualsevol guia us informa dels diversos trajectes i combinacions de transport públic. El mar és una part indivisible de la ciutat i de la seva vida. En el web Sydney.com esmentat anteriorment trobareu un munt d'idees en funció de la vostra disponibilitat.

A més de totes les zones que donen al mar tenim també el districte de negocis de Sydney, on també estan els grans magatzems i zones de restauració. Un petit Chinatown, el Paddy Market, Macquaire Street, Oxford Street, el Hyde Park, King's Cross, o el Queen Victoria Building són els llocs més interessants. I que es poden visitar en un dia.

Tot i que quan sortiu de Sydney veureu un munt de platges més maques que les de la ciutat, no deixeu de visitar la platja de Bondi pel que significa per al món del surf i per la seva història. Es troba a l'est de la ciutat (en autobús trigareu una mitja hora en arribar-hi). A l'hivern era plena de surfistes, així que no em vull imaginar com estarà a l'estiu.

Les Blue Mountains

Ja amb el cotxe llogat i abans d'anar cap al nord, resseguint la costa, fem una visita a les Blue Mountains. Es troben a uns 100 km a l'oest de Sydney (cap a l'interior del país) i a 1 hora 45 minuts en cotxe. Aquesta fou una de les poques visites de muntanya que vàrem fer en aquest viatge a Austràlia.

Imatge de les Blue Mountains i les Three Sisters
Imatge de les Blue Mountains i les Three Sisters

Si bé la seva alçada es d'uns 1.000 metres, la zona boscosa i els penya-segats fan imprescindible la seva visita. Amb un dia podeu gaudir dels principals miradors i fer també alguna caminada per la zona.

Un dels motius de la seva majestuositat és que la visita la comences per la part alta!. Doncs de Sydney fins a Katoomba remuntes els 1.000 metres d'alçada arribant en cotxe al miradors. Des d'allà s'estén cap a l'est la Vall de Jamison i tot el bosc d'eucaliptus que cobreix la vall i puja fins les roques quedant aturat només pels penya-segats. És aquí on trobem les famoses formacions rocoses de les Three Sisters.

^top

DE SYDNEY A BRISBANE

La zona de costa entre Sydney y Brisbane corresponen quasi tota ella al Mar de Tasmània i a l'estat de Nova Gal·les del Sud. Són quasi bé 950 km seguint la Pacífic Motorway (A1).

Com que és la zona més propera a Sydney, lògicament és la que més transit té, sigui estiu o hivern. A mesura que ens allunyem de Sydney el trànsit es va normalitzant. Tot aquest tram s'anomena la Central Coast i la Nord Coast.

Nosaltres hem arribat a la costa des de l'interior perquè venim de les Blue Mountains, així que ens dediquem més a la costa nord. Un dels llocs interessants aquí és Port Macquaire, amb platges, petits ports, llacs, dunes i boscos. Trobem també el Sea Acres Rainforest Centre.

Més al nord hi ha Coffs Harbour, però sense cap mena de dubte Cape Byron va ser, al menys per a nosaltres, el lloc més bonic de tot aquest tram. A part de la seva bellesa natural, amb el seu far i la seva costa, és també el lloc més a l'est del continent australià. Per a nosaltres també fou el primer lloc on ens vam banyar i on la temperatura de l'aigua era raonable malgrat ser hivern.

Posta de sol vista des de Cape Byron
Posta de sol vista des de Cape Byron

En aquesta zona hi ha unes quantes platges, com la Sharps Beach i altres. La posta de sol des del Cape Byron és molt maca i un munt de gent s'aplega sota el far per veure-la. La posta de sol no és al mar, doncs estem a l'est, però la situació de privilegi als 360º permet la contemplació del sol amagant-se. Molt recomanable. Podeu arribar caminant o en cotxe encara que el pàrquing és molt petit. Des del far es pot arribar caminant fins el mar per un camí que baixa per les roques.

Més al nord, just passada la frontera entre els estats de Nova Gal·les del Sud i Queensland, ens trobem la Gold Coast, un dels llocs més turístics d'Austràlia, sobretot per aquells que busquen un estiu de platges i marxa. Apart de que estàvem a l'hivern, el lloc en si no ens interessava, ja que és una mena de Lloret o Benidorm, que no és pas del nostre gust.

Així que la vam passar de llarg per anar a la ciutat de Brisbane. Està situada a 1.000 km de Sydney i és la capital de l'estat de Queensland. Els seus dos milions d'habitants són quasi la meitat de la població de tot l'estat, el qual té una extensió de 1.700.000 km2, i és la tercera ciutat més gran d'Austràlia.

I és que malgrat l'enorme extensió d'aquest país, la seva població es concentra quasi tota en unes poques ciutats.

Brisbane és una ciutat moderna i agradable. Els punts d'interès en concentren al costat del riu que la travessa (i que porta el mateix nom). El seu centre de negocis i d'oci, amb les gratacels i l'skyline el podeu apreciar des del South Bank Parklands i el Victoria Bridge que comunica la part sud i nord del riu i desembocant en el centre financer i per on es pot caminar tranquil·lament.

Aquí ja fa força més calor que a Sydney. De fet té un clima subtropical, podem dir que ja hem deixat enrere l'hivern austral.

Un lloc interesant, al sud de Brisbane, aneu amb canalla o no, és el Lone Pine Koala Sanctuary . Aquí tindreu l'oportunitat de veure i de tocar cangurs (per a ser més científics el seu nom és ualabis). La zona dels cangurs és un parc cercat on estan en llibertat. No és molt gran i podeu caminar al costat d'ells.

Nosaltres vam veure cries dins de les bosses marsupials traient el cap i les potes. Es molt, però que molt maco, malgrat sigui un recinte tancat. A més a més, ja portàvem un munt de quilòmetres, i de vius només havíem vists un quants a la llunyania. La resta eren morts. I és que a les carreteres d'Austràlia ets fas un tip de veure cangurs esclafats. Recordo un tram, més al nord, on durant un quants quilòmetres, i cada pocs metres, hi havia cadàvers en diferents estats de descomposició.

Així que aprofiteu l'ocasió i visiteu aquest parc. Apart dels cangurs, podreu veure, si surt del seu amagatall, el Diable de Tasmània, un animal quasi extint, i altres besties de la fauna australiana, com l'ornitorinc o el Uombat. Tots ells són animals endèmics d'Austràlia i que no tindreu la sort de veure en llibertat.

Evidentment, el que hi ha també en aquest parc són coales, que de fet donen nom al recinte. Pagant un extra us podreu fer una foto amb un coala en braços. Són uns peluixos autèntics!!!. Es passen el dia dormint a les branques dels eucaliptus. En alguns llocs els podreu veure en llibertat. Però, com en el cas del cangurs, per si les mosques cal assegurar-se. Hi ha altres llocs per tot el país que també tenen recintes d'aquest estil. Encara que no us agradin els zoos paga la pena.

^top

DE BRISBANE A TOWNSVILLE I MAGNETIC ISLAND

Continuem ruta cap al nord. Ara el Pacífic ha passat de ser el Mar de Tasmània a anomenar-se Mar del Corall. A uns 100 quilòmetres al nord de Brisbane hi ha la Sunshine Coast, un altre part de la costa típica de vacances per als australians.

Vista des de Noosa Heads
Vista des de Noosa Heads

Nostaltres vam vistar el Noosa National Park, concretament un lloc anomenat Noosa Heads, un promontori amb unes magnifiques vistes sobre l'oceà. També hi ha la Sunshine Beach, una platja immensa amb ones per a practicar surf, i la Sunrise Beach o la Noosa Main Beach. A més de platges també hi ha el Noosa River, ple de pelicans i moltes altres aus. Estàvem a 22ºC i quasi sense ningú en un lloc on suposo que a l'estiu de ser ple de gent.

Seguim la costa tot vorejant el Great Sandy National Park, que com el seu nom indica, és un mar de dunes de sorra que s'han endinsat terra endins. Però no us enganyeu, tot està colonitzat per diferents especies d'arbres i conformen un bosc on hi ha múltiples itineraris per a fer excursions. Una de curta es arribar al Poona Lake, un llac envoltat de bosc on també ens vàrem banyar.

Arribem a Rainbow Beach. Aquí les dunes també han envaït la costa alçant-se per damunt de la platja. S'anomenen les Coloured Sands. Més al nord, ja deixant enrere el parc nacional, arribem a Hervey Bay.

Sobre les dunes de Rainbow Beach
Sobre les dunes de Rainbow Beach

Aquí hi ha el punt de partida per anar a les Fraser Island i també el lloc de sortida dels tours per a veure balenes. Nosaltres no hi vam anar perquè els diners no ens arribaven per a tots els llocs (s'ha de dir que tot ho vam trobar car) i també perquè encara ens quedaven un munt de llocs per veure, així que havíem d'escollir. En quan a les balenes ja havíem fet una sortida semblant quan vam anar a Sud-àfrica.

La carretera A1 se separa de la costa a partir de Herver Bay. Arribem fins a Rockhampton, on es creua la línia del Tròpic de Capricorni. D'aquesta zona, més interior, ens sorprenen els seus cabalosos rius, curts però amples, que neixen a la Serralada Divisòria. També veiem un munt de rètols de perill d'inundacions... i els de cangurs típics i dels cadàvers. És una zona agrícola i bastant solitària amb grans plantacions de canya de sucre.

L'A1 torna a la costa en arribar a la regió de Mackay, on creuem el Pioneer River. Encara més al nord arribem a Airlie Beach, un altre lloc típic i punt de partida per a la visita a les Withsunday Islands .

Aquí hi trobem un gran nombre de noies motxilleres. No sé si va ser causalitat o no, però el nombre de noies de visitaven la zona era molt més gran que el de nois. De fet, l'alberg de backpackers on estàvem a Airlie Beach semblava una residència de noies de la quantitat que hi havia. Com que jo viatjo amb la meva dona i dues filles, vam col·laborar activament a la desproporció (va pels nois que podeu estar llegint aquest relat!!).

La veritat és que a tot arreu on vam estar era molt segur i, pel que sé, les incidències en aquest apartat son mínimes, per la qual cosa és un bon lloc per que les dones, soles o un grup, pugin viatjar còmodament.

Aquestes són jornades de cotse llargues, de bastants quilòmetres, però ens apropen ja a un dels llocs on volem estar-hi uns dies: la Magnetic Island, situda just davant de Towsnville, una ciutat de 130.000 habitants situada a uns 1.500 km al nord de Brisbane. La vida aquí transcorre al llarg del passeig marítim, l'Stand.

Com que la marea es menja la platja de Townsville, degut a la poca fondària del mar, han condicionat tota una zona de piscines, canons d'aigua i altres atraccions, tot de franc, com un petit parc aquàtic.

Des d'aquí ja es poden fer visites a diferents llocs de la Gran Barrera de Corall. Però sense cap mena de dubte la principal destinació aquí és la Magnetic Island. S'hi arriba des de Townsville en un curt trajecte de ferri de 20 minuts.

La Magnetic Island Només té 50 km2 i una mica més de la meitat de la seva superfície està ocupada per un parc nacional que inclou el Mont Cook, de 500 metres d'alçada, i una gran quantitat de bosc d'eucaliptus. I on hi ha eucaliptus hi ha coales. I efectivament n'hi ha.

Imatge d'un cangur nan (Magnetic Island)
Imatge d'un cangur nan (Magnetic Island)

Hi ha itineraris que creuen els bosc i arriben a runes de miradors de l'exèrcit utilitzats durant la II Guerra Mundial. Un d'aquests itineraris passa per un lloc habitat per coales. Els podrem veure en llibertat, envoltant les branques per no caure i dormir. Es una població estable i protegida. Una altra de les espècies terrestres que podreu veure són uns increïbles cangurs nans de roca!!. Com no ens els esperàvem ens van sorprendre molt. Són molt petits, com un conill. S'acosten al turistes que els hi donen pastanagues. Semblen conillets grans. Viuen entre les roques que cauen sobre el mar, enmig de pedregars que els fan d'hàbitat i amagatalls.

Però com és evident, una altra de les característiques d'aquesta petita illa són les seves platges, algunes de les quals només són accessibles a peu. No us la imagineu com una illa tropical, ja que sembla més una illa mediterrània, amb les seves cales, però situada al Mar de Corall. Les principals platges de l'illa són Horseshoe Bay, Arcadia Bay, Nelly Bay i Picnic Bay, que són a la vegada els nuclis habitats de l'illa i on hi ha els allotjaments. Podeu fer esnòrquel o submarinisme.

^top

DE TOWNSVILLE A CAIRNS I CAPE TRIBULATION

Deixem enrere Townsville per a fer 350 km cap al nord, sempre seguint l'A1, fins arribar a la ciutat de Cairns.

Estem en el lloc per excel·lència per a fer visites a la Gran Barrera del Corall, l'estructura viva més gran de la Terra. És visible des de l'espai i està formada per 900 illes coral·lines. En total la seva llargària és de 3.000 km... les seves dimensions són tan grans que no n'ets conscient quan la veus.

L'única, i caríssima, manera de fer-se una idea és sobrevolant un tram en avioneta o helicòpter. Des de Cairns, i voltants, hi ha un munt de diferents opcions, però totes cares, molt cares. També hi ha propostes per anar a plataformes artificials on poder fer esnòrquel o submarinisme, barques amb fons de vidre, etc.

Platja de Cape Tribulation
Platja de Cape Tribulation

També existeix la possibilitat d'anar a la Green Island, l'únic escull coral·lí que sobresurt de l'aigua (uns poca metres) i que compta amb platges i on hi ha vegetació i un allotjament.

A la Gran Barrera del Corall podreu gaudir d'una gran quantitat de fauna marina, amb innombrables peixos de diferents colors, així com tortugues verdes, llaüt i un munt més. També hi trobareu taurons dels esculls.

En tot cas us tocarà rascar-vos la butxaca. A l'hivern hi havia força gent en la zona, però es podia comprar tot un cop allà, tot i que també ho podreu fer per internet (només cal visitar el web de turisme que us he posat més amunt). Bàsicament totes les agències fan el mateix.

Malgrat ser hivern la temperatura de l'aire aquí ja era superior als 25ºC i la de l'aigua estava pels 23ªC. Estem en un clima quasi tropical. A la costa trobem platges amb palmeres i cocoters i bosc tropical frondós i humit.

Mes al nord arribem fins a Cape Tribulation, a 150 km de Cairns. En aquesta trajecte hi ha un tram de carretera que queda tallat pel riu Daintree, el qual només es pot creuar en un transbordador.

Hi trobareu també platges solitàries on hi ha senyals de perill, no pels taurons, sinó perquè hi viuen els perillosos cocodrils d'aigua salada!!!. Hi ha senyals de perill de taurons, de cocodrils i de meduses: no està gens malament. Tanmateix ens fiquem l'aigua.. encara que sigui un peu; je,je. El paisatge es maquíssim.

Aquest tram de carretera, que continua cap al nord, s'anomena Captain Cook Hihgway i us el recomano especialment, ja que els paisatges són maquíssims. Els llocs per aturar-vos a contemplar el paisatge són molts, com la Four Mile Beach, a Port Douglas, o la Gorja Mossman.

També visitem el Daintree Rainforest, les gorges del Barrow River, i la població de Kuranda (llocs molt típic per la gran quantitat de turisme que hi vam trobar), així com les Barrow Falls, unes cascades que a l'estiu estan més plenes d'aigua, però que tot i així són llocs molt macos de veure. També podeu gaudir de bosc caminant per sobre de plataformes elevades.

Em queda per comentar que la pròpia ciutat de Cairns és un lloc atractiu. L'absència de platges l'han resolt amb un atractiu Stand (passeig marítim), amb unes piscines gratuïtes que acaben just al mar, amb dos horitzons confrontats. Gespa i sorra formen platges artificials. També hi ha llocs per a fer pícnic, barbacoes, així com restaurants i zones d'oci.

Uns 7 km al nord del centre de Cairns hi ha un aeroport internacional. I és de d'aquí on tornem en avió a Sydney després de deixar el cotxe de lloguer a l'aeroport, amb més de 3.000 km a les rodes.

^top
Relat d'un viatge de 29 dies a Austràlia - Víctor Bordás & Paquita Poch [2011]
AUSTRÀLIA - Guia i relat d'un viatge a Austràlia - Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2004]

facebooktwitterInstagramYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterInstagramYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació