Albània (o Shqipëria, tal com s'anomena en albanès i que ve a significar Terra de les Àguiles) és un petit país europeu situat a la zona dels Balcans. Té una superfície equivalent al 90% de la de Catalunya i una població que no arriba als 4 milions d'habitants (sense comptar els 2 milions llargs d'albanesos emigrats a diferents països).
Limita al nord amb Montenegro, al nord-est amb Kosovo, a l'est amb Macedònia, al sud amb Grècia, a l'oest amb el mar Adriàtic i al sud-oest amb el mar Jònic.
Albània continua essent, després de Moldàvia, el país més pobre d'Europa, a causa sobretot de les seves particulars vicissituds històriques, però també actuals.
Grècia, per la seva banda, és un país del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península balcànica. Fa frontera amb Albània, Macedònia i Bulgària al nord, i Turquia a l'est.
El mar Egeu és a l'est de Grècia, el mar Jònic a l'oest i el mar Mediterrani al sud. La seva superfície supera en poc la quarta part de la d'Espanya, i la seva població és de quasi 11 milions d'habitants.
En les darreres dècades Grècia ha assolit un nivell econòmic força alt, però la gravíssima situació econòmica causada per l'enorme deute acumulat pel país ha donat lloc a importants manifestacions i disturbis, especialment a Atenes, des del començament de la crisi econòmica actual.
L'objectiu principal d'aquest viatge era visitar Albània, però en el moment de planificar-lo vam decidir volar fins Atenes en comptes de fer-ho directament a Tirana, la capital albanesa. La raó principal és que ens venia molt de gust visitar la fantàstica regió de Meteora, situada en el camí d'Atenes a la frontera amb Albània, però també van jugar el seu paper la combinació d'horaris i preus dels vols disponibles. La veritat és que vam encertar aquesta elecció: les visites d'Atenes i Meteora van estar un gran inici de viatge.
Hem d'admetre, i aquesta és la nostra modesta opinió, que Albània potser no té res realment extraordinari per al viatger entre els seus punts d'interès, sobretot si ja heu visitat altres països de la zona, però això no vol dir que no valgui la pena.
Ben al contrari, recomanem moltíssim anar-hi i millor fer-ho avui que demà. Albània és un país encara per descobrir des del punt de vista de la indústria turística internacional, amb una forma de vida molt rural i que ens pot recordar en molts aspectes el nostre país fa unes dècades. I la seva gent és, en general, molt acollidora, honesta i gens assetjadora. Un país per a viatjar i gaudir amb tranquil.litat. I sí, té suficients punts d'interès i peculiaritats com per a tenir-nos engrescats unes poques setmanes de viatge pel país.
Per últim, afegir que als llocs visitats en aquest nostre viatge per territori albanès s'hi podrien afegir, en cas de disposar de més dies o fer-ho més cap a l'estiu, la zona dels Alps albanesos; Shkodër i el seu enorme llac; el costat albanès del llac Ohrid; Korçë; i potser també alguna zona de platja.
Del 6 al 15 d'abril de 2012.
Dia 1: Barcelona - Ginebra - Atenes (Grècia)
Dia 2: Atenes - Palaiofarsalos - Kalambaka - Kastraki
Dia 3: Kastraki - Monestirs de Meteora - Kastraki
Dia 4: Kastraki - Kalambaka - Ioannina - Kakavia - Gjirokastra (Albània)
Dia 5: Gjirokastra - Sarande - Butrint - Sarande
Dia 6: Sarande - Patos - Berat
Dia 7: Berat
Dia 8: Berat - Tirana
Dia 9: Tirana - Kruja - Tirana
Dia 10: Tirana - Viena - Barcelona
La ruta que vam seguir en aquest viatge tenia el seu inici a Atenes, la capital grega. Des d'aquí anàrem fins a Kastraki, en la regió de la Tessàlia, el nostre camp base per a visitar els monestirs de Meteora.
Després vam continuar el viatge via Ioannina fins arribar a Kakavia, lloc fronterer amb Albània i situat en la regió de l'Epir I ja en territori albanès vam anar fins a la ciutat de Gjirokastra, situada cap al nord.
A continuació ens vam adreçar fins a Sarande, en la costa sud-oest del país, amb l'objectiu de visitar el conjunt arqueològic de Butrint, situat uns quilòmetres més al sud, davant l'illa grega de Corfú.
Des de Sarande vam viatjar al nord, via Gjirokastra i Patos, fins arribar a Berat. La següent etapa d'aquest viatge era Tirana, la capital albanesa, des d'on vam aprofitar també per fer una ràpida excursió a la propera població de Kruja.
I a la ciutat de Tirana acabà aquest nostre curt viatge per Albània i Grècia.
La moneda oficial d'Albània és el lek (ALL és l'acrònim oficial, però en aquesta guia utilitzarem Lek), tot i que l'euro també és molt acceptat i de vegades els preus d'alguns productes o serveis turístics es donen directament en euros.
Igualment recomanem canviar a la moneda local i pagar amb aquesta sempre que sigui possible (una excepció podria ser el pagament de l'allotjament, que pot fer-se directament en euros perquè sempre ens donaran el preu en aquesta divisa, tot i que convé preguntar quin seria el preu en Lek per a verificar que ens surt més a compte).
Per altra banda, l'ús de la tarjeta de crèdit està molt poc estès en el pagament d'hotels, restaurants, i altres serveis turístics. I en el cas de ser acceptada pot ser que s'hagi de pagar un percentatge extra.
El millor lloc per a canviar euros a Lek són les oficines de canvi que trobem en moltes poblacions albaneses. Durant aquest viatge el canvi mitjà obtingut fou d'1 € = 139 Lek (veure canvi oficial actualitzat en l'enllaç Eur -> Lek).
A Grècia, per la seva banda, la moneda oficial és l'euro. L'ús de la targeta de crèdit està força estès.
+ 332 € (vol Barcelona - Atenes i Tirana - Barcelona)
+ 50 € (50% del cost de 3 nits d'hotel a Grècia)
+ 168 € 50% (resta despeses Grècia: transport, menjar, entrades, ...)
+ 92 € (50% del cost de 6 nits d'hotel a Albània)
+ 100 € 50% (resta despeses Albània: transport, menjar, entrades, ...)
= 742 € (total per persona)
A hores d'ara Albània continua essent un país força barat per al viatger i més si el comparem amb molts altres països europeus. Això inclou l'allotjament, transport, restaurants, entrades, ... tot ens sorprendrà pel seu preu baix. Lògicament això pot canviar amb el pas del temps, si per exemple Albània adopta l'euro com a moneda o si es popularitza com a destinació turística.
A Grècia, en canvi, el nivell de preus és similar al de casa nostra i fins i tot força superior en algunes coses (la benzina o un cafè, per posar dos exemples). Si teniu carnet d'estudiant (millor si és l'ISIC o carnet internacional, però també accepten el propi carnet de la universitat en qüestió) us podeu estalviar uns quants euros en la visita a Atenes, ja que per exemple no pagareu res en l'entrada combinada de l'Acròpolis o en la del nou Museu de l'Acròpolis (el preu normal és de 12 i 4 € respectivament). Val la pena portar-lo.
Per a entrar en territori d'Albània cal disposar d'un passaport en vigor i amb una validesa mínima de 6 mesos des de la data d'entrada. No cal visat si l'estada al país és inferior als 3 mesos.
Per a viatjar a Grècia és suficient amb el DNI o amb el passaport.
Per a viatjar a Albània i/o a Grècia no hi ha cap vacuna obligatòria i ni tan sols recomanable.
Degut a que les condicions sanitàries a Albània, i en menor mesura també a Grècia, són bastant inferiors a les de casa nostra és altament recomanable dur una assegurança mèdica d'àmplia cobertura que inclogui també la repatriació.
Albània és un país molt segur quant a robatoris i violència comú (només cal fixar-se en la poques mesures de seguretat que tenen les joieries a Tirana, sobretot si les comparem amb les de la resta de capitals europees).
I això que molts grecs (inclòs el conductor de l'autobús que ens dugué de Ioannina a la frontera greco-albanesa), en assabentar-se de que anàvem a Albània ens avisaven de que vigiléssim molt (!!)... la impressió és que era com anar al Bronx de Nova York a les 3 de la matinada amb un bitllet de 100 US$ a la boca.
Doncs bé, la nostra experiència en aquest sentit fou del tot positiva i mai vam sentir cap mena d'amenaça o temor.
Grècia tampoc sembla especialment insegura en aquest sentit, però en el cas concret d'Atenes potser cal vigilar més, també pel fet de que amb la greu situació econòmica i social que travessa ara el país no són rares les manifestacions i concentracions en la plaça Syntagma i voltants (centre de la ciutat), les quals poden donar lloc a incidents.
Nosaltres vam coincidir amb una mani de caire anarquista en la mateixa plaça Syntagma, davant el Parlament, i, tot i que es va desenvolupar pacíficament, la zona estava fortament vigilada per la policia en previsió de possibles aldarulls.
Però en qualsevol cas, sigui a Grècia o a Albània, cal prendre les precaucions habituals i usar el sentit comú en la seguretat personal.
En aquest viatge el mitjà de transport utilitzat, tant a Grècia com a Albània, ha estat principalment el transport públic (autobús i tren), tot i que puntualment hem utilitzat també algun taxi.
Si només haguéssim visitat Albània i a més el punt d'entrada i sortida hagués estat Tirana, la capital, llavors potser ens hauríem plantejat la possibilitat de llogar un cotxe per a recórrer el país a causa de la llibertat i flexibilitat que proporciona. De tota manera, amb el transport públic existent, bàsicament autobusos i furgonetes, es pot arribar a pràcticament qualsevol racó d'Albània (una altra cosa són les freqüències).
En les dates d'aquest viatge, en plena primavera, calia esperar una gran variabilitat en el temps i així fou.
A Atenes vam trobar un temps assolellat i calor (fins a 25ºC). A partir d'aquí el temps es tornà molt més variable, amb alguna pluja ocasional i temperatures força més fresques. I en el camí d'anada de Meteora a Ioannina fins i tot vam veure nevar. En els cims més alts de les muntanyes a Grècia i Albània era una constant la presència de neu, afegint una nota de color addicional als ja bonics paisatges.
A Albània la llengua oficial és l'albanès, una llengua indoeuropea diferenciada, l'única que queda de la branca il·lírica. S'escriu amb l'alfabet llatí i comparteix alguna afinitat lèxica amb el grec i les llengües balto-eslaves i germàniques. A Grècia, per la seva banda, l'idioma oficial és el grec, també una llengua indoeuropea, i que s'escriu amb el seu propi alfabet.
Tant en un país com en l'altre no és difícil trobar algú que parli anglès, italià o qualsevol altra llengua amb la que entendre's. I la majoria d'indicacions, llocs turístics, etc. estan retolats també en anglès, per la qual cosa no hi ha problemes en aquest sentit.
En les pàgines Useful Albanian travel phrases i Words to Get You Around in Greece teniu unes quantes paraules i frases útils d'albanès i grec respectivament per a viatjar per ambdós països.
Tant a Albània com a Grècia l'electricitat és de 220/240 V i 50 Hz.
Els tipus d'endoll són els mateixos que trobem a casa nostra: els de tipus C (de 2 clavilles rodones) i els F (també 2 clavilles rodones i amb contactes laterals), pel que no és necessari cap tipus d'adaptador per a poder recarregar càmeres i altres aparells electrònics que puguem dur amb nosaltres.
L'ús de xarxes wi-fi està força estès tant a Grècia com a Albània. En pràcticament la totalitat d'hotels on ens vam allotjar en aquest viatge hi havia wi-fi gratuït. També en l'aeroport de Tirana, així com en els cafès i restaurants més moderns. Tampoc és difícil trobar cibercafès des d'on connectar-se. A Albània el preu de la connexió a Internet en un cibercafè oscil.lava entre els 60 i els 120 Lek/hora.
L'hora local a Grècia és de +1 hora respecte l'horari oficial a Catalunya, mentre que a Albània és exactament la mateixa hora que a casa nostra.
Per altra banda, en les dates del nostre viatge i en territori grec clarejava sobre les 6:25 del matí i a la tarda es feia fosc passades les 20:30 h. A Albània, en canvi, es feia clar sobre les 5:45 del matí i es feia fosc abans de les 20:00 h.
En aquesta ocasió hem utilitzat guies de diferents fonts per a cobrir els diferents llocs visitats:
• Albania, capítol en Pdf de la guia Eastern Europe travel guide (Lonely Planet, 11ª edició, Octubre 2011, en anglès). La informació donada és, en general, pobríssima perquè és una guia que abasta molts països. Només hi ha mapa de Tirana.
• Greece (Lonely Planet, 8ª edició, Setembre 2008, en anglès). Força bé, però estava una mica desactualitzada.
• Athens i Tirana (guies gratuïtes en Pdf, descarregables des del web inyourpocket.com, en anglès). Amb molta informació i molt útil.