EXCURSIONS - Girona

Incursió des del Port de la Selva al sempre sorprenent i espectacular vessant nord del Parc Natural del Cap de Creus, extraordinari pel verge estat d'algunes cales i racons i l'aspecte contundent del paisatge amb els seus relleus i vegetació modelats pel clima sec, l'exposició a la salabror marina i a la implacable duresa de la Tramuntana. És destacable també la lluminositat del conjunt, amb el blau intens del mar al fons. Arribar al cap de Creus després d'aquest recorregut, amb els serveis existents al voltant del far, es viu com un veritable retrobament amb la civilització. L'itinerari segueix, en forma de travessa, el GR 11 des del Port de la Selva fins al seu punt final al cap de Creus. És necessari, per tant, preveure un mitjà de transport de retorn. Per arribar al Port de la Selva des de Figueres cal dirigir-se a Llançà per la N-260 i, en arribar a aquesta població, tombar a la dreta per la GI-612 que segueix el fil de la línia de costa fins a arribar al Port de la Selva. Els punts d'interès de la ruta els trobem a El Port de la Selva (cala Tamariua, Sant Baldiri, Cala Taballera, i Mas de la Birba) i Cadaqués (el cap de Creus i el seu far).

Es tracta d'una ruta a peu i està senyalitzada, amb una longitud de 16'2 km, un desnivell de 500 m. i una durada de 4 hores. El nivell de dificultat és mitjà.

Un recorregut pels carrers més emblemàtics del barri vell on descobrim aspectes de la història del poble i de l'arquitectura popular a través d'alguns dels edificis i elements més representatius. Els punts d'interès són la Casa de la Vila, l'església parroquial de Sant Pere, Can Maranges, la Casa de la Punxa i les tavernes del port, l'Alfolí de la Sal, la casa de pescadors, la plaça de Pequín, la Casa Gran, o el Cementiri Marí.

La ruta és a peu i està senyalitzada, amb una longitud de 2'5 km i una durada d'1 hora i 30 minuts.

Als voltants de Vilajuïga comença l’anomenada ruta dels dòlmens, primitius monuments megalítics utilitzats com a sepulcre a la prehistòria. De la mateixa època són també uns curiosos gravats esculpits en unes lloses planes anomenats inscultures, ancestrals representacions dels primers pobladors de les terres baixes del paratge natural de l’Albera.

La ruta es pot fer a peu i està parcialment senyalitzada. Es tracta d'un recorregut de 5 km i un desnivell de 250 m. Tot plegat suposa 1 hora i 40 minuts.

Aquest recorregut lineal, a través d'una pista de terra compactada, comença a Castelló d'Empúries i acaba a Empuriabrava. Es discorre paral·lel al riu de la Muga des del km 1,10 fins al final. A Empuriabrava es pot aprofitar per recórrer el passeig Marítim, ja que també està adaptat, igual que la platja, que disposa d'unes passarel·les per poder arribar a l'aigua. El paisatge de bosc de ribera és present al llarg de tot l'itinerari fins a la desembocadura de la Muga. El centre històric de Castelló d'Empúries, la basílica i el seu museu i l'Ecomuseu Farinera es poden visitar sense problemes, així com el Butterfly Park, un papallonari i una exposició d'ocells tropicals envoltat d'un jardí botànic. L'inici de la ruta és al poliesportiu de Castelló d'Empúries, on s'hi pot aparcar fàcilment i hi ha espai suficient per baixar còmodament la cadira del cotxe i començar l'excursió. L'itinerari comença just darrere del poliesportiu, on hi ha l'inici de la pista (11 m): per arribar-hi, s'ha de superar un pendent del 4,7% durant 42 m.

La ruta es pot fer amb cadira de rodes. Està senyalitzada i és un recorregut de 12.15 kilòmetres, amb un desnivell de 10 metres i una durada aproximada de 3 hores.

L'itinerari permet gaudir d'una gran panoràmica del Pirineu oriental així com de les planes de l'Empordà i del Rosselló. Tots els punts d'interès d'aquesta ruta es troben a Maçanet de Cabrenys: Santuari de la Mare de Déu de les Salines, Coll dels Pous, la fageda, bosc de les Salines, coll de Sant Martí, i el Moixer.

La ruta es pot fer a peu i està parcialment senyalitzada. Es tracta d'un recorregut de 8 kilòmetres, un desnivell de 390 metres i una durada de 2 hores.

L'extraordinària riquesa del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, l'església de Santa Maria de Castelló d'Empúries i el poble de Pedret centren l'interès de la ruta. És, a més, un agradable trajecte entre camps de conreu, rius i aiguamolls amb el blau del mar de fons. És recomanable no fer la ruta en dies amb forta tramuntana. La ruta s'inicia a Castelló d'Empúries (s'hi arriba des de Figueres per la C-260 en direcció a Roses). Els punts d'interès de la ruta els trobem a Castelló d'Empúries (Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, església de Santa Maria de Castelló, i els antics rentadors públics), Pedret i Marzà (Pedret), i a Peralada (ermita de Sant Joan Sescloses i Vilaüt).

La ruta es pot fer amb bicicleta. El nivell de dificultat és baix i està parcialment senyalitzada. Es tracta d'un recorregut de 20 km, amb un desnivell de 25 m. i una durada d'1 hora i 15 minuts.

Aquest itinerari permet gaudir d'excepcionals panoràmiques de la comarca de l'Alt Empordà. Des del Mas Ventós i des de l'ermita de Sant Onofre s'albira un extens paisatge de la plana empordanesa i de la serra de Rodes. L'excursió comença al Mas Ventós, una àmplia zona d'esbarjo que compta amb un aparcament, on es pot deixar el cotxe, taules i una font. Està a 7 km de Vilajuïga, des d'on s'accedeix per la carretera GIP-6041. L'excursió es pot complementar amb una visita al magnífic monestir de Sant Pere de Rodes, situat una mica més enllà en la mateixa carretera GIP-6041 en direcció al Port de la Selva. Els punts d'interès de la ruta es troben a El Port de la Selva (Mas Ventós, mirador de Mas Ventós, i monestir de Sant Pere de Rodes) i a Palau-saverdera (la serra de Rodes, la plana empordanesa i l'ermita de Sant Onofre).

La ruta es pot fer a peu, amb una distància de 4 km, un desnivell de 60 m, i una durada d'1 h 10 min. Està senyalitzada i és molt fàcil en quant a nivell de dificultat.

Passeig per l'entorn sec i àrid de l'interior de la serra de l'Albera a través de camps de conreu, masos, petits boscos i garriga. Els dòlmens Girasols (monuments megalítics de l'època prehistòrica) i el magnífic monestir de Sant Quirze de Colera, veritable joia de l'arquitectura, posaran el contrapunt històric i cultural a la ruta. Es parteix d'Espolla des del Centre d'Informació del Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera, ubicat en una antiga rectoria. S'hi arriba per la carretera GI-602, que surt a la dreta de la N-II de Figueres a la Jonquera, 5,5 km abans d'aquesta darrera població. És una ruta circular amb inici i final a Espolla.

La ruta es per fer amb bicicleta de muntaya, amb una distància de 22,5 km, un desnivell de 500 m, i una durada aproximada de 2 h 10 min. No està senyalitzada i té un nivell de dificultat mitjà-alt. Es recomana dur cartografia de l'entorn. És necessari proveir-se de casc, roba adequada, material per reparar punxades, un comptaquilòmetres ben ajustat així com una cantimplora i menjar suficient.

Agradable passejada pel Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, darrer testimoni del que van ser les àmplies zones humides que cobrien la costa del golf de Roses. Imprescindibles uns binocles (es poden llogar al Centre d'Informació del Cortalet). Per arribar-hi cal dirigir-se a Figueres, des d'on s'agafa la C-260 cap a Roses. Just passada la cruïlla cap a Castelló d'Empúries, cal prendre a mà dreta la carretera que es dirigeix cap a Sant Pere Pescador (la GIV-6216). A 3 km es troba a mà esquerra l'indicador per anar al Centre d'Informació del Cortalet, que acull les oficines del Parc Natural. S'hi pot trobar informació dels possibles recorreguts a fer així com un full informatiu de l'itinerari complet, òptimament senyalitzat en la seva totalitat. És recomanable començar aviat per tal de veure més ocells i estar més tranquils als amagatalls. De l'1 d'abril al 15 de juny la platja està tancada perquè hi ha ocells nidificant i no es pot fer la volta sencera. També cal informar-se bé els mesos d'hivern o èpoques de pluja, ja que el camí d'accés a la platja pot trobar-se inundat, tot i que amb escassa profunditat. Els punts d'interès, tots ells a Castelló d'Empúries, són el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i els estanys del Matà.

Es tracta d'una ruta a peu, amb una distància de 8.1 km i una durada de quasi 2 hores. Està senyalitzada i és de dificultat mitjana.

A prop de Palamós es troben petites cales amb encant com cala Margarida, s'Alguer o cala de Castell. Destaquen les típiques casetes marineres de cala Margarida i les antigues barraques de pescadors de cala s'Alguer. L'excursió acaba amb la visita al remot poblat ibèric de Castell. Se surt de Palamós, població comunicada amb la Bisbal d'Empordà per la carretera C-31 i amb Sant Feliu de Guíxols per les carreteres C-31 i C-253. Es parteix del Pedró, dalt del nucli antic, cap a la punta del Molí. Es baixa des de la part superior del passeig del Port Nou, per l'esquerra del Port Nàutic, i després es puja per la carretera de la Fosca. Els punts d'interès d'aquesta ruta, tots ells a Palamós, són: el Poblat ibèric de Castell, Sa Cobertera, Cala de Castell, antigues barraques de pescador de s'Alguer, cala s'Alguer, la pineda d'en Gori, el Castell de Sant Esteve de Mar, la badia de la Fosca, i cala Margarida.

Es tracta d'una ruta a peu, amb una distància de 9 km, un desnivell de 250 m. i una durada d'unes 2'5 hores. No està senyalitzada i té una dificultat mitjana-baixa.

Les Vies Verdes són itineraris per fer a peu, a cavall i/o en bicicleta (tot terreny, de carretera o cicloturística) que discorren per antics recorreguts de ferrocarrils ja en desús. El vell traçat del Feliuet, el tren que va unir Girona i Sant Feliu de Guíxols entre 1892 i 1969, ha estat ocupat, en part, per modernes carreteres i polígons industrials; per tant, la recuperació del recorregut original no ha estat completa i ha calgut aprofitar camins i vials més o menys paral·lels. Amb tot, els 40,1 km de la ruta actual constitueixen una magnífica passejada pels paisatges rurals de la plana gironina i empordanesa, salvant les suaus estribacions de les Gavarres i del massís de les Cadiretes deixant-se portar, durant el tram final, pel suau declivi de la vall del Ridaura fins a l'arribada al mar. En definitiva, una excursió fàcil, a l'abast de la majoria de practicants, sobre un ferm regular, amb serveis de tota mena a les poblacions que travessa. Això sí, en ser un recorregut lineal cal preveure el sistema de retorn. Per iniciar el recorregut cal situar-se a Girona, a la plaça dels Països Catalans. Els punts d'interès són nombrosos, entre ells la Riera del Corb a Llambilles, l'estació i Can Rauric a Llagostera, l'estació de la Font Picant a Santa Cristina d'Aro, i la badia de Sant Pol i el monestir a Sant Feliu de Guíxols.

La ruta sencera es pot fer amb bicicleta de qualsevol tipus, amb una distància de 40'1 km, un desnivell de 210 m, una durada d'unes 4 hores, i està senyalitzada. Té una dificultat mitjana-alta si es vol fer tota sencera.

Recorregut a la vora del riu Daró per típics pobles del nord del Baix Empordà com Castell d'Empordà, Casavells, Matajudaica o la capital comarcal, la Bisbal d'Empordà. Es visita també la històrica ciutat fortificada d'Ullastret, on es pot contemplar gran part de l'antiga muralla i algunes torres de vigilància. La ruta comença a la Bisbal d'Empordà i els seus punts d'interès són a la Bisbal d'Empordà (Castell d'Empordà, Ermita de Sant Martí de Llaneres, i Mas Bertran), a Corçà (Casavells i Matajudaica), i Ullastret (torres de vigilància, antiga muralla i església de Sant Pere d'Ullastret).

La ruta es pot fer amb bicicleta de muntanya, amb una distància de 14'4 km, un desnivell de 80 m, i una durada de 50 minuts. Està parcialment senyalitzada i té una dificultat mitjana.

Calella de Palafrugell compta amb bells racons i petites platges com Port Pelegrí o la del Golfet, per on es pot passejar tranquil·lament vora el mar. A cap Roig es visitarà el seu magnífic Jardí Botànic (seu a l'estiu del Festival Jardins Cap Roig) i des dels seus miradors es poden contemplar també les illes Formigues. Els punts d'interès de la ruta són a Palafrugell: Calella de Palafrugell, Port Bo de Calella de Palafrugell, platja de Port Pelegrí, platja del Golfet, Cap Roig, jardins de Cap Roig, Castell de cap Roig i els miradors del Jardí Botànic de cap Roig.

La ruta es pot fer a peu, amb una distància de 5 km, un desnivell de 150 m, i una durada d'1 h 40 min. Està senyalitzada i fàcil en quant a nivell de dificultat.

La ruta surt de Llafranc, visita el dolmen de Can Mina i puja fins a Sant Sebastià, situat a 165 m sobre el nivell del mar. El dolmen havia romàs inèdit fins al 1964, any en què fou excavat. Es tracta d'un probable sepulcre de corredor de cambra subcircular aprofundida artificialment que, pel tipus arquitectònic, pot datar-se de l'any 3400-3000 a. de C. La ruta torna al punt de sortida seguint la baixada cap a Llafranc, per la carretera del far. Els punts d'interès són l'església de Santa Rosa de Llafranc, el dolmen de Can Mina dels Torrents, l'ermita de Sant Sebastià, la torre de Sant Sebastià de Guarda, el far de Sant Sebastià, i el poblat preromà.

La ruta es pot fer a peu, amb una distància de 5.5 km, un desnivell de 180 m, i una durada d'1 h 30 min. Està senyalitzada i té nivell de dificultat mitjà.

Itinerari que recorre l'entorn paisatgístic que va inspirar part del món literari del gran escriptor català Josep Pla. Engrescats en la feina d'elaborar un itinerari planià d'interès cultural i turístic per als visitants de Palafrugell, ens hem trobat rellegint El quadern gris, El meu país i d'altres llibres de Josep Pla que descriuen el paisatge, el poble, la gent i el clima que carateritzen aquest racó de món. Seguint la ruta que us proposem i llegint els textos que us serviran d'embolcall, podreu admirar el paisatge, deixar-vos captivar per la literatura i copsar, en el paisatge i en la literatura, la quinta essència d'aquest país i de la seva gent. Malgrat que els llocs que visita la ruta són de bon trobar, ens sembla imprescindible de subratllar que el Palafrugell actual no és el que Josep Pla va conèixer i descriure. Però, admireu el que ens resta de paisatge i sobretot llegiu en el localisme de Josep Pla la seva voluntat de ser universal. La ruta parteix de Palafrugell i els punts d'interès són: el Carrer Nou núm. 49-51, el Carrer Torres i Jonama núm. 56, la Plaça Nova, Tamariu, Sant Sebastià, Llafranc, Calella de Palafrugell, el Canadell de Calella de Palafrugell, Port Bo de Calella de Palafrugell, el mas Pla, i el cementiri de Llofriu.

La ruta es pot fer amb un vehicle, amb una distància a recórrer de 18 km i una durada aproximada de 3 hores.

Passeig des de Llívia, un racó de la Baixa Cerdanya dins de l'Alta Cerdanya, fins a Puigcerdà passant pel petit poble d'Ur. A la històrica vila de Llívia cal visitar el seu Museu Municipal, a la torre de Bernat de So. De Puigcerdà, cal contemplar les seves cases renaixentistes de la plaça Major. La ruta comença a Llívia, on s'arriba des de Puigcerdà per la carretera N-154. Els punts d'interès els trobem als municipis de Llívia (església de la Mare de Déu dels Àngels, Torre de Bernat de So, i el Museu Municipal de Llívia) i Puigcerdà (campanar gòtic de la plaça de Santa Maria, la plaça Major, cases renaixentistes, el Mirador de la Cerdanya i el llac).

La ruta es pot fer a peu, amb un recorregut és de 13,6 km, un desnivell de 70 m. i suposa unes tres hores. Està parcialment senyalitzada i el grau de dificultat és mitjà-alt.

El cim de les Penyes Altes de Moixeró està situat a la carena que separa la Cerdanya del Berguedà, dins del Parc Natural del Cadí-Moixerò. Per sota passa el túnel del Cadí. El cim està format per dues petites puntes que sobresurten d'un bosc de pi negre. L'excursió proposada permet gaudir de paratges ben solitaris i poc concorreguts en un entorn de paisatge subalpí dominat pel bosc de pi negre i extensos prats. És fàcil veure isards, ja que la vall del torrent del Saüc n'és molt freqüentada. El punt de partida és el refugi de la Pleta dels Ordiassos. Per arribar-hi cal situar-se a Urús des d'un trencall que surt de la carretera E-09, entre la boca nord del túnel del Cadí i Alp. A la placeta que hi ha al costat de l'església, s'inicia una pista, empedrada al principi, que cal agafar. Hi ha una bifurcació i s'ha de girar a l'esquerra per arribar tot seguit a la font Freda (on hi ha un plànol indicador de pistes). La pista puja fins a un collet (1340 m), des d'on es pot anar a l'ermita de Sant Grau prenent-ne una altra que gira a mà dreta (O). La pista baixa per creuar una torrentera i després s'enfila fins a un encreuament. A l'esquerra es troba el refugi de la Pleta dels Ordiassos. Fins aquí es pot arribar en vehicle (4 km des d'Urús). En aquest punt es comença la ruta. Els seus punts d'interès són als termes municipals d'Urús (Collet de Molins o pas de la Guilla, Serrat de la Miquela des del collet de Molins, vistes panoràmiques des de les Penyes Altes de Moixeró, Coll Verginós, Vall del Torrent del Saüc, Refugi del Cortal d'en Vidal, Font del Torrent de les Canaletes, Refugi de la Pleta dels Ordiassos, Font Freda i el propi Urús) i Guardiola de Berguedà (Coll de Jou i les seves vistes sobre la Cerdanya).

Aquesta ruta proposa un recorregut a peu d'11,8 km i una durada aproximada de 4 hores i 40 minuts, amb un desnivell de 900 m. Es tracta d'una ruta de dificultat alta i parcialment senyalitzada.

Bonica passejada en bicicleta pels pobles i racons dels voltants de Puigcerdà a l'abast de tots els practicants. Tot i el desmesurat creixement urbanístic de determinades zones de la Cerdanya, encara és possible trobar a l'interior de certs poblets, i en bona part de l'entorn rural, l'encant i l'harmonia dels temps passats. L'itinerari comença al costat de l'estació de ferrocarril de Puigcerdà. Durant uns quilòmetres, fins a Vilallobent, se segueixen les marques del sender de gran recorregut GR 11. Després, els senyals verticals guiaran la continuació del recorregut sense problemes. Els punts d'interès de la ruta els trobem a Puigcerdà (església de Sant Julià d'Age), Fontanals de Cerdanya (església de Sant Cosme i Sant Damià de Queixans, església de Sant Esteve d'Ancs) i Bolvir (riu Querol).

Es tracta d'una ruta per a fer amb bicicleta, amb un recorregut és de 17,5 km, un desnivell de 240 m. i suposa 1 h 15 min. Està senyalitzada i el grau de dificultat és mitjà-baix.

Recorregut amb cotxe pels pobles i indrets de la Baixa Cerdanya, enmig d'un paisatge lluminós i verd, obert de bat a bat com poques valls al Pirineu, on destaquen les esglésies romàniques, d'una gran puresa i bellesa arquitectònica. L'inici d'aquesta ruta és Bellver de Cerdanya, al peu de la carretera N-260, entre Puigcerdà-la Seu d'Urgell. Els punts d'interès els trobem a Bellver de Cerdanya (església de Santa Eugènia, església de Santa Maria de Talló, i església de Santa Cecília de Beders), Isòvol (església de Sant Pere d'Olopte i església de Santa Maria d'All) i Bolvir (església de Santa Cecília de Bolvir).

La ruta es pot fer amb cotxe o moto, amb un recorregut és de 36 km i una durada d'unes tres hores.

Excursió a un dels paratges més bells de la serra de Cadí, al Parc Natural del Cadí-Moixeró, amb impressionants perspectives de la seva muralla nord. A l'hivern hi ha neu a la part final. La serra ha estat declarada parc natural i cal extremar les mesures de netedat i respecte. L'origen de la ruta és Martinet i els punts d'interès són Estana, el Coll de Pallers, Graus de Riclà, el Coll de Reineres, el Coll Roig, el Prat de Cadí, la roca Verda, la Canal del Cristall i l'Ordiguer des de Prat de Cadí.

La ruta es pot fer a peu, amb un recorregut és de 7 km, un desnivell de 300 m. i suposa unes 2 hores i 15 minuts, amb un nivell de dificultat mitjana.

Excursió molt popular a l'entorn de la petita regió lacustre dels estanys de la Pera, dominada pels emblemàtics cims de Perafita i Monturull, fronterers amb Andorra. Els dos cims tenen una forma ben diferent: el Perafita és esvelt i redreçat, mentre que el Monturull és més voluminós. La pujada a aquests dos cims, força dreta en alguns indrets, permet gaudir de la visió dels estanys: el petit és molt acollidor i amb l'entorn més verd, mentre que el gran té les vores més accidentades. Els punts d'interès partanyen a Lles de Cerdanya i són l'Arànser, el refugi dels Estanys de la Pera, el Perafita, el Coll de Claror, el Monturull, i els estanys de la Pera.

Es tracta d'una ruta a peu, amb una distància de 5.7 km, un desnivell de 600 m. i una durada d'unes 3 hores. No està senyalitzada i és de difcultat alta.

Excursió al puig de Cadiretes, un magnífic observatori tant del litoral de Tossa de Mar com de terra endins, amb bones vistes que abasten el Montseny, el Montnegre i les Guilleries. El punt inicial d'aquesta ruta és a prop de Llagostera, on es pot arribar des de Girona per la carretera C-65 en direcció sud, després de Cassà de la Selva. Des de Llagostera cal agafar el trencall que va a Tossa de Mar a través de Sant Grau (carretera GIV-6744) fins que s'arriba al km 10,3, on es veu a mà dreta la ruta del sender GR-92 -marcat de color vermell i blanc-, que és el començament del recorregut. Tots els punts d'interès d'aquesta ruta els trobem a Llagostera: el menhir d'en Llach, el puig de Cadiretes, i Pedra-sobre-altra.

Aquesta ruta proposa un itinerari a peu, amb un recorregut de 3'6 km, un desnivell de 125 m i una durada d'1 hora. És una ruta senyalitzada i de dificultat mitjana.

Aquesta ruta recorre les valls de Llémena i de Finestres tot travessant boscos i rieres fins a arribar al capdamunt de la serra de Finestres, on, a més d'una frondosa vegetació, hi ha les restes d'un poblat ibèric. L'itinerari surt de Sant Martí de Llémena, al Gironès. Els punts d'interès de la ruta els trobarem a Sant Martí de Llémena (ermita de Sant Martí), Sant Aniol de Finestres (Sant Esteve de Llémena i esglesia de Sant Aniol de Finestres), i Santa Pau (castell).

Aquesta ruta proposa un itinerari a fer en vehicle, amb un recorregut de 35 km i una durada aproximada de 3 hores.

De la vall de Sant Daniel es puja al santuari dels Àngels, des d'on es gaudeix d'una àmplia vista panoràmica de les Gavarres, la plana empordanesa i, més lluny, les Guilleries i els Pirineus. El trajecte transcorre pel massís de les Gavarres, on predomina l'alzina, l'arboç i el boix. Cal sortir de Girona des de l'església de Sant Pere de Galligants i agafar la carretera en direcció a Sant Daniel.

Aquesta ruta proposa un itinerari a peu, amb un recorregut de 14 km, un desnivell de 385 m i una durada de 4 h. És una ruta ben senyalitzada i catalogada de difícil.

Excursió al volcà de la Banya de Boc en la bonica i agradable vall de Llémena. Aquest itinerari, proposat per ser fet a peu, es pot fer també perfectament en bicicleta tot terreny. El punt inicial de sortida és Llorà, on s'arriba des de Girona per la carretera GI-531 en direcció a Sant Martí de Llémena. En arribar al km 13, ja a Llorà, es veu un parc infantil, a la vora del qual es pot estacionar el vehicle. Els punts d'interès estan al terme de Sant Martí de Llémena: vall de Llémena, Llorà, la riera de Llémena, ermita de Sant Medir, ermita de Sant Martí, i el cràter del volcà de la Banya de Boc.

Aquesta ruta proposa un itinerari a peu, amb un recorregut de 8 km, un desnivell de 240 m. i una durada de 2 h 30 min. És una ruta parcialment senyalitzada i de dificultat mitjana.

Fa trenta anys va deixar de funcionar el carrilet que unia Girona i Olot. Aquest antic tram de tren és aprofitat avui com a carril bici per fer excursions més o menys llargues per les comarques del Gironès i la Garrotxa. Aquesta ruta arrenca de Salt, passa per Bescanó, on tenim l'antiga estació del carrilet de Bescanó i la fàbrica Grober, i acaba a Sant Julià del Llor i Bonmatí, municipi de la Selva, on es pot observar la seva antiga colònia tèxtil on fàbriques, habitatges dels obrers i casa de l'amo restaven separats.

Es tracta d'un recorregut en bicicleta amb una distància de 21.4 km, un desnivell de 35 m, i una durada d'1 h 20 min. Està senyalitzada i te un grau de dificultat mitjà.

Recorregut que parteix d'Olot i visita el Casal i el Museu dels Volcans, a la Torre Castanys, el Jardí Botànic, els Paratges de la Moixina, el Camp d'en Broc i arriba a l'esplèndida i ben conservada Reserva Natural de la Fageda d'en Jordà. L'itinerari comença a l'estació d'autobusos d'Olot, al carrer del Bisbe Lorenzana, al centre de la població. Tots els punts d'interès de la ruta proposada els trobem a Olot i a Santa Pau.

Es tracta d'una ruta per a fer a peu, amb un recorregut de 19 km i un desnivell de 250 m. La durada de la ruta és de quasi 5 hores. És una ruta de dificultat mitjana-alta i senyalitzada.

Es recorre pedalejant un tram del trajecte de l'antic tren de via estreta que comunicava les ciutats d'Olot i Girona i que va funcionar des de l'any 1887 fins al 1969. Des d'Olot fins a les Planes d'Hostoles es contemplaran també bells paratges naturals com les valls d'en Bas i d'Hostoles. En els trams asfaltats cal seguir les bicicletes de color blau pintades a terra. A les Preses es poden llogar bicicletes. La ruta comença a l'antiga estació de tren d'Olot, ubicada al final del passeig de Barcelona, just després del pont sobre el Fluvià. Darrere de l'estació, on hi ha una ampla zona per estacionar el cotxe, es troba un indicador del recorregut i una fita quilomètrica (km 57): d'aquí surt el camí. Per tornar a Olot es desfà el camí. Si es disposa d'un cotxe de suport a les Planes d'Hostoles, l'itinerari, sense gairebé desnivell i la meitat de distància, esdevé molt fàcil. Els punts d'interès de la ruta són, entre d'altres, l'estació del carrilet de les Preses i el bicicarril del carrilet.

El mitjà de transport és la bicicleta, amb un recorregut de 46.3 km i un desnivell de 450 m. La durada de la ruta és d'3 h 30 min. És una ruta senyalitzada, de dificultat mitjana-alta si es fa tot el recorregut.

Aquest recorregut artístic té com a centre l'antiga vila comtal de Besalú. Perdre's pels seus carrerons i les seves places fa que el temps passat esdevingui tan proper que les pedres de les cases, dels ponts i de les esglésies semblen voler comunicar al visitant tot el que elles han vist. La darrera part d'aquest itinerari ens porta al petit poble de Beuda. Els punts d'interès són el monestir de Sant Pere, l'hospital de Sant Julià, la Cúria Reial, la plaça de la Llibertat, els banys jueus i el call, el Pont sobre el Fluvià, el carrer Tallaferro, l'església de Sant Vicenç, i la Casa Cornellà, tots ells a Besalú. A Beuda tenim Sant Pere de Lligordà, el Sant Sepulcre de Palera, Santa Maria de Palera, Sant Feliu de Beuda, la casa castell de Queixàs o castell de Beuda, i els jaciments d'alabastre i granit.

El mitjà de transport és a peu, amb un recorregut de 7 km i un desnivell de 400 m. La durada de la ruta és d'3 h 15 min. És una ruta de dificultat mitjana i senyalitzada.

Els entorns del Puigsacalm retroben els paisatges verds, frondosos i inacabables de les serres prepirinenques com cap altre indret de la Catalunya humida. La vista des del seu cim, de 1515 m d'altitud, és d'una grandiositat i bellesa tan extraordinàries que ningú pot dir que coneix bé Catalunya fins que no hi hagi pujat. La ruta parteix de la collada de Bracons i els punts d'interès són la collada de Bracons, la fageda, la collada de Sant Bartomeu, la font Tornadissa i la vista panoràmica des del Puigsacalm.

El mitjà de transport pot ser cotxe o moto, amb un recorregut d'uns 10 km. La durada de la ruta és de 4 hores.

La vall d'en Bas és un bell indret natural format per boscos, vegetació de ribera, prats i rierols. Destaca també del seu paisatge els camps de conreu, sobretot de blat de moro, que s'estenen al voltant dels seus nombrosos però petits nuclis de població. El punt de partida de l'excursió és el Mallol, on s'accedeix per un desviament (la carretera GIP-5226) des de les Preses, població situada al peu de la C-152 entre Olot i Bas. Tots els punts d'interès d'aquesta ruta els trobem a La Vall d'en Bas: El Mallol, església de Sant Bartomeu de Mallol, la vall d'en Bas, vistes del Puigsacalm, Sant Privat d'en Bas, plaça Major de Sant Privat d'en Bas, església de Sant Privat d'en Bas, Joanetes, església de Sant Romà de Joanetes, monument a la família pagesa als Hostalets d'en Bas, monòlit de commemoració de la Pau Remença als Hostalets d'en Bas, i el carrer de la Teixeda als Hostalets d'en Bas.

El mitjà de transport pot ser cotxe o moto, amb un recorregut d'uns 20 km. La durada de la ruta és de 2'5 hores.

A la serra de Finestres, que separa la vall de Llémena -per on discorre l'excursió- i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, es troba el santuari de Santa Maria de Finestres. Des d'aquest temple, que conserva elements del romànic, s'albira el Rocacorba, el Far i les Guilleries. Abans de sortir, o en tornar de l'excursió, cal fer una visita a l'església de Sant Aniol de Finestres. Per arribar a Sant Aniol des d'Olot es pren la C-152 i la C-63 en direcció a Santa Coloma de Farners, a les Planes d'Hostoles es gira a l'esquerra per la GI-531 i, finalment, es trenca, de nou a l'esquerra, per la GI-530. En arribar a Sant Aniol de Finestres, just després de passar el riu, es gira a la dreta i de seguida a l'esquerra per arribar a un aparcament, 25 m més enllà, on es pot estacionar el cotxe i començar l'excursió. Els punts d'interès de la ruta es troben al terme municipal de Sant Aniol de Finestres: el castell del Moro, el Santuari de Santa Maria de Finestres, la Serra de Finestres i la vall de Llémena.

El mitjà de transport és a peu, amb un recorregut de 6,8 km i un desnivell de 500 m. La durada de la ruta és de 2 h 30 min, té una dificultat mitjana i està senyalitzada.

El Montsacopa és un dels volcans més representatius del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Visitant-lo podem observar, d'una banda, la morfologia dels volcans estrombolians, i de l'altra, les relacions existents entre els sistemes naturals i el creixement urbà. L'accés a Sant Francesc, nom local d'aquest volcà, és una passejada que acostumen a fer els olotins. Es tracta d'un itinerari semiurbà ja que, en bona part, transcorre pels carrers de la ciutat d'Olot. La ruta transcorre pel Parc Nou, Torre Castanys, Museu dels Volcans, Centre d'Informació del Parc Natural, Jardí Botànic, Museu Comarcal de la Garrotxa, església de Sant Esteve, volcà de Montsacopa, vistes des del volcà de Montsacopai l'església i ermitatge de Sant Francesc.

El mitjà de transport és a peu, amb un recorregut de 5,4 km i un desnivell de 100 m. La durada de la ruta és d'1 h 22 min. És una ruta fàcil i ben senyalitzada.

L'itinerari és planer i curt, ideal per passejar pel cor de la Fageda d'en Jordà, admirar-ne l'encís i submergir-se plenament en la seva peculiar atmosfera. El punt d'inici de la ruta és l'aparcament de l'Àrea de Can Serra, situada al km 4 de la carretera GI-524 d'Olot a Santa Pau. A l'altre costat de la carretera trobem les escales que donen accés a la Fageda d'en Jordà. Poc abans de baixar-les, trobem, a mà dreta, el monòlit erigit en memòria del poeta Joan Maragall, on podem llegir el famós poema que li va inspirar aquest bosc. Un cop baixades les escales, el sender s'endinsa de seguida a la Fageda. Els punts d'interès de la ruta estan ubicats dins del terme municipal de Santa Pau: Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Fageda d'en Jordà, i el monòlit erigit en memòria del poeta Joan Maragall.

Es tracta d'una ruta a peu, amb una distància total d'1.5 km i una durada de 30 minuts. És una ruta molt fàcil i ben senyalitzada.

Aquesta excursió té per objectiu assolir dos dels pics més alts i emblemàtics de l'Alta Garrotxa: el Comanegra i el puig de les Bruixes. Durant bona part del trajecte es gaudirà de belles perspectives d'aquest Espai d'Interès Natural i es travessaran boscos ben conservats de roure martinenc i faig. Abans o després de la caminada, és molt recomanable visitar el nucli de Beget i la bella església romànica de Sant Cristòfol (s. XII), on es venera una antiga i famosa talla del Sant Crist del segle XII. Per fer aquesta excursió cal apropar-se fins a Beget, poble accessible des de Camprodon (per Rocabruna per la GIV-5223) o des de Castellfollit de la Roca (per Oix per la GIV-5221). El camí a peu comença al final de la pista de la Figuera, que s'agafa a 1 km de Beget des de la carretera que porta a Oix: cal parar-hi atenció, ja que es troba en força mal estat i caldrà un tot terreny per circular-hi. Si no es disposa d'aquest tipus de vehicle, una variant possible és iniciar la marxa a peu des de la bassa de Monars. La pista que hi duu es pren des de la carretera de Rocabruna, a 5 km de Beget (és un trencall de la dreta que es troba després d'una corba pronunciada també a mà dreta: es pot reconèixer perquè pocs metres més amunt de la pista hi ha uns dipòsits d'aigua).

Es tracta d'una ruta a peu, amb una distància total de 13.5 km, un desnivell de 1.050 metres i una durada de 3.5 hores. És una ruta de dificultat alta i parcialment senyalitzada.

El municipi de la Vall d'en Bas el formen set pobles i té com a capital administrativa Sant Esteve d'en Bas. Conforma una unitat geogràfica i paisatgística de primer ordre on serres i carenes encinglerades -entre les quals el massís del Puigsacalm és el més conegut- són envoltades per prats i boscos de faigs, alzines i roures fins a arribar a la plana d'en Bas, que posseeix un dels sòls més fèrtils de Catalunya. La ruta proposada ofereix la possibilitat de fer una bonica i completa descoberta d'aquesta plana, d'on era originari Francesc de Verntallat, personatge històric heroi de la pagesia i protagonista de les trifulgues i guerres remences que a mitjan segle XV es produïren, entre d'altres indrets del país, per aquestes contrades. En principi, l'itinerari es pot fer amb qualsevol tipus de bicicleta, ja que s'han escollit vials que es troben pavimentats, però degut als pendents per accedir al Mallol i, sobretot, a Joanetes, és aconsellable disposar de canvi de marxes. Val la pena tenir informació complementària de cadascun dels nuclis del municipi, car són plens de bells racons i interessants històries. Per accedir al punt de partida des d'Olot cal sortir-ne per la C-152 en direcció a les Preses, Santa Coloma de Farners i Vic. Al cap d'uns 8 km es pren a la dreta la carretera C-153 cap als Hostalets d'en Bas, Rupit i Vic. De seguida es deixa el nucli de Sant Esteve d'en Bas a l'esquerra i, passat un quilòmetre, se segueix novament a la dreta fins als Hostalets d'en Bas. Abans d'entrar-hi s'aparca a mà dreta en un espai destinat a tal efecte: en aquest punt s'inicia la ruta.

Es tracta d'una ruta amb bicicleta, amb una distància total de 26.2 km, un desnivell de 320 m i una durada aproximada d'1 h 45 min. És una ruta senyalitzada i de dificultat mitja/alta.

El recorregut transcorre per una interessant zona de cingleres basàltiques, resultants del refredament de les colades de lava emeses per diferents volcans, amb alguna mostra de bosc de ribera amb espècies de gran valor botànic i interessants mostres d'arquitectura industrial a la vora del riu. En èpoques de fortes pluges, si la riera de Bianya ha revingut, a partir de Fontfreda l'itinerari no és transitable. L'inici recomanat és a la plaça Major de Sant Joan les Fonts. Els punts d'interès són el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, les cingleres basàltiques, un pont medieval, la Riera de Bianya, el Molí Fondo, el Boscarró, els Cingles de Fontfreda i les fonts del terme.

Es tracta d'una ruta a peu, amb una distància total de 5.5 km, un desnivell de 20 m i una durada d'1 h 20 min. És una ruta fàcil i ben senyalitzada.

El bon estat de conservació en què es manté la vall del Bac es deu sobretot al seu aïllament geogràfic. Els seus paratges, avui ruta habitual i quasi exclusiva d’excursionistes, compten amb algunes construccions com el mas de l’Om, la masia de Llongarriu o l’església de Sant Andreu de Porreres que testimonien l’antiga explotació humana d’aquestes terres. L’excursió comença a la sortida del poble de Sant Pau de Seguries, al Ripollès, i continúa per la vall del Bac, el mas de l'Om, l'església de Sant Andreu de Porreres, la masia de Llongarriu, l'hostal de la vall del Bac, i cal Ferrer del Bac.

Aquest itinerari es pot fer en bicicleta de muntanya, té una longitud de 18 km i un desnivell de 285 m.

El Parc Natural de la Zona Volcànica de La Garrotxa és un territori extens de 120 Km2, format per 11 municipis i 26 reserves naturals (per exemple (la Fageda d'en Jorda i els volcans del Croscat i del Montsacopa). Es tracta de la regió volcànica més ben conservada de la península Ibérica, formada per més de 40 volcans d'erupció tranquil·la (efusiva), poc explosiva (estrombolians) i molt explosiva freatomagmàtics). Actualment estan inactius però no extingits. A més hi podem trobar més de 20 colades de lava, una flora molt rica (unes 1.173 plantes amb flor), una vegetació diversa amb alzinars, rouredes i fagedes, 257 espècies d'animals vertebrats i un paisatge serè i equilibrat molt singular.

En la pàgina web Parc Natural Zona Volcànica de la Garrotxa podreu trobar un conjunt de 28 itineraris pedestres per conèixer els indrets més interessants del Parc Natural. Aquests itineraris poden ser curts (mitja hora) o bé més llargs (4 o 7 hores), la majoria ben senyalitzats. D'alguns itineraris existeixen fullets informatius que ajuden a seguir-lo amb informació sobre els indrets que recorre i un petit plànol. Aquestes publicacions (plànol-guia i itineraris) les podeu adquirir als centres d'informació del Parc Natural.

La ruta ens servirà per conèixer Banyoles, la capital del Pla de l'Estany, i en especial el seu barri vell ple 'interessants edificis civils i religiosos i dotat d'una forta personalitat. La ruta té l'inici i el final a Banyoles. Itinerari: Monestir - Carrer Nou - Carrer de l'Església - Placeta del Teatre - Escrivanies - Placeta de la Font - Pia Almoina - Sant Pere - Carrer Girona - Plaça Major - Porta dels Turers.

Es tracta d'un recorregut urbà, a peu, i que pot tenir una durada d'un dia.

Recorregut pels voltants de l'estany de Banyoles que permet contemplar nombrosos i variats punts d'interès com el bosc de can Morgat, els parcs de la Draga i de Coromina, els estanyols Nou i del Vilar i la bella església romànica de Santa Maria de Porqueres. Per fer la volta a l'estany és millor aparcar el cotxe i caminar una estona. El punt de partida pot ser el Club Natació Banyoles, al costat del parc de la Draga, on es pot aparcar. Es deixen enrere les instal·lacions del Club Natació i es camina en direcció nord, entre l'estany i el gran parc de la Draga. El camí és molt agradable i transcorre sempre a pocs metres de l'aigua, enmig d'una vegetació molt variada: els vells plàtans de la Draga, el bosc de ribera, els canyissos dels aiguamolls i el bosc d'alzines i roures de can Morgat. Tots els punts d'interès els trobem a Banyoles (estany de Banyoles, Parc de la Draga, Can Morgat, el paratge dels Desmais, l'Estanyol del Vilar i el front de l'Estany) i a Porqueres (Estany Nou, Parc Coromina i església de Santa Maria de Porqueres).

Excursió de dificultat mitjana, a peu, amb una distància de 7 km, sense desnivell, senyalitzada, i amb una durada d'1 hora i 30 minuts.

Passejada per l'entorn de l'estany de Banyoles que descobreix nombrosos i atractius racons com la masia de Can Sisó i els estanys del seu costat, l'estanyol del Vilar i el paratge dels desmais. El trajecte passa també per la bella església de Santa Maria de Porqueres i el castell de Porqueres. Els punts d'interès són l'estany en sí, els recs de l'estany, el Parc de la Draga, la zona de bany i mirador de la Caseta de Fusta, l'estanyol del Vilar, el paratge dels Desmais, la Font de la Filadora, la Font del Ferro, la Masia de Can Sisó, l'estany Nou, l'estany d'en Sisó, l'estany del Brollador de la Riera Castellana, la Font del Rector, l'església de Santa Maria de Porqueres, el Castell de Porqueres i la Font del Vilar.

Excursió molt fàcil, en bicicleta, amb una distància de 6 km, sense desnivell, senyalitzada, i amb una durada d'uns 40 minuts.

La Ruta dels Veïnats recorre la comarca del Pla de l'Estany i visita alguns dels veïnats i pobles més singulars pel que fa al seu paisatge i també al seu entorn mediambiental. Es tracta d'una ruta que es pot fer en un sol dia i la proposta és prou variada com perquè tothom acabi de confeccionar la ruta al seu gust. L'itinerari proposat és el de Pla de Martís - Esponellà - Crespià - Esponellà - Vilert - Orfes - Galliners - Ollers - Vilavenut - Fares - Fontcoberta - La Farrés.

El mitjà de transport pot ser cotxe o moto.

La ruta ressegueix el curs dels rius Ritort i Ser i recorre els voltants del veïnat del Castell de Roca. Aquesta zona, la vall de Campmajor, és plena de petits estanys d'origen tectònic que són de la família del de Banyoles. Els relleus suaus, la verdor circumdant i el romànic són els atractius indiscutibles de l'itinerari. Els punts d'interès són tots al terme municipal de Sant Miquel de Campmajor: la vall de Campmajor, el veïnat del Castell de Roca, el mirador, l'ermita de la Mare de Déu de Loreto, el veïnat de Briolf, l'ermita de Sant Esteve, i Can Pla.

Excursió a peu, amb una distància de 8'5 km, un desnivell de 100 m. i una durada d'1 h 50 min. Està parcialment senyalitzada i té una dificultat mitjana.

Les Estunes són unes balmes o grans clivelles que s'obren en una elevació rocallosa, a l'esquerra de la carretera que va de Banyoles a Santa Pau (la GI-524), poc després de passar el vell balneari abandonat de la Puda. Del balneari abandonat arrenca un itinerari senyalitzat que porta a una interessant zona d'aiguamolls i estanyols. Cal anar alerta de no caure en cap escletxa a les Estunes. Els llocs d'interès són l'antic balneari de la Font Pudosa i els estanyols de Cendra i d'en Montalt, a Banyoles, i les Estunes a Porqueres.

Excursió a peu, amb una distància de 3'1 km, un desnivell de 60 m. i una durada aproximada de 47 minuts. Està senyalitzada i té una dificultat mínima.

A través del pla de l'Ortigar, també dit collet Verd, es corona la muntanya més emblemàtica i de major altitud de la contrada de Núria: el Puigmal, de 2.910 m. El seu arrodonit i ample cim és una magnífica talaia que comprèn un extensíssim paisatge que abasta, al sud, el Taga, la tosa d'Alp, el Pedraforca, la serra del Cadí i els rasos de Peguera; a l'oest les valls de la Llosa i del Querol, el puig Peric, la plana cerdana i, al nord, el pic del Segre, el de Finestrelles, els pics d'Eina, Noufonts, la coma Mitjana i el massís del Canigó tancant l'horitzó. Per arribar a Núria cal prendre el cremallera a la mateixa estació de tren de Ribes de Freser (on s'arriba per la línia Barcelona-Puigcerdà). Si es ve amb cotxe des de la carretera N-152 de Ripoll a Puigcerdà es pot agafar el cremallera tant a Ribes com a Queralbs. Des del santuari de Núria (1.950 m) es pot pujar a l'alberg Pic de l'Àliga (2.122 m), punt d'inici de la ruta, amb el telecabina. També es poden fer aquests 172 m de desnivell a peu pel panoràmic camí del Via Crucis, que forma part d'aquesta ruta o, en direcció contrària, de la ruta De Núria a la collada de Fontalba. Finalment, també es pot sortir directament del santuari, per on passa la ruta. Els punts d'interès de la ruta els trobem dins el terme municipal de Queralbs: Alberg Pic de l'Àliga, Santuari de la Mare de Déu de Núria, vista panoràmica del Puigmal, Collada d'Er, la font Bordonera, Pla de l'Ortigar o collet Verd, la vall de Finestrelles, i el bosc de Sant Gil.

Es tracta d'una ruta a peu, amb un recorregut de 8,5 km, un desnivell de 1.130 m. i una durada aproximada de 4,5 hores. El seu grau de dificultat és alt i està parcialment senyalitzada. Imprescindible portar l'equipament adequat, així com menjar i beure suficient.

Aquesta ruta, després de visitar el santuari, baixa per les espectaculars gorgues del riu Núria, tot seguint l’antic camí dels romeus. No hi ha dubte que és un dels racons més insòlits i únics dels Pirineus. El punt de partida de la ruta és Núria. S’hi arriba amb el cremallera des de Ribes de Freser i s’agafa a la mateixa estació de tren. Una altra possibilitat és agafar el cremallera des de Queralbs. La ruta voreja en part el sender GR-11. La ruta visita els següents indrets: el Santuari de Núria, la Creu d'en Riba, el pla de Sallent, la balma de Sant Pere, el salt del Sastre, el Pont del Cremall, la paret de la Dent d'en Rossell, la balma de Sant Pau, i l'Església de Sant Jaume al mateix Queralbs.

Ruta a peu, amb un recorregut de 6,5 km i un desnivell de 700 m. de descens. Cal saber que a l'hivern hi ha neu a les parts més altes.

Un recorregut pels xalets modernistes de Camprodon trenca la uniformitat arquitectònica del romànic a la comarca. A finals del segle XIX i a començaments del XX moltes famílies benestants de Barcelona van escollir com a zona d’estiueig Camprodon i la seva vall. Allí van començar a construir-se els seus xalets i cases modernistes, la majoria d’ells encarats al passeig de Maristany, al final del qual es troba la carretera de Llanars i Setcases. El passeig Maristany és el nucli d’una zona molt ben organitzada urbanísticament parlant, amb zones ajardinades i decoració d’estil modernista. Val la pena fer un passeig pels voltants i veure cases premodernistes i modernistes, de les quals destaquen ca n’Oliveda, can Torrent, el Casal, can Vincke, can Conde, can Cabot, can Mas de Xixàs, can Guasch i can Maristany.

Es pot fer a peu i es tracta d'un recorregut de 4 km.

L'excursió s'endinsa per la vall de Carlat, al fons de la vall de Camprodon, per trobar al costat de les ruïnes del refugi Vell, el primer dels Pirineus del sud, el naixement del riu Ter. Enmig d'aquest paisatge d'alta muntanya d'extensos prats alpins es troba també el bonic nou refugi d'Ulldeter, construït, com l'antic, pel Centre Excursionista de Catalunya. Per iniciar la ruta cal arribar a Setcases i continuar en direcció a l'estació d'esquí Vallter 2000. En el segon gran revolt de la carretera després del pla dels Hospitalets es troba un aparcament on s'ha d'estacionar el cotxe. Una mica més enllà s'agafa el camí, indicat amb un rètol, que puja al refugi d'Ulldeter. És el GR 11, senyalitzat amb marques blanques i vermelles. La ruta s'enfila entre prats alpins i pastures per la jaça dels Racons. Els punts d'inetrès són el Montseny des del circ d'Ulldeter, la vall de Camprodon, la vall de Carlat, la jaça dels Racons, el refugi d'Ulldeter, les ruïnes del refugi Vell, el naixement del riu Ter, i el coll de la Marrana.

Ruta a peu, de dificultat mitjana, amb una distància de 3 km, un desnivell de 350 m. i una durada d'una hora. Està ben senyalitzada.

L'antiga línia de ferrocarril per on es transportava el ferro que es produïa a les mines d'Ogassa ha estat reconvertida en un carril bici ideal per fer planeres excursions. Des de Ripoll s'arriba a l'antiga estació de tren de Sant Joan de les Abadesses per un paisatge de pastures, camps de conreu i boscos. L'excursió es pot aprofitar, a més, per visitar alguns dels monuments romànics més importants del Principat. La ruta s'inicia a Ripoll, la capital comarcal, i els punts d'interès els trobem a Ripoll (vila vella, el monestir de Santa Maria, l'església de Sant Pere, la ruralia del Ripollès, i l'antiga línia de ferrocarril de la ruta del ferro) i a Sant Joan de les Abadesses (antiga estació de tren, la vila vella, el monestir de Sant Joan, l'església de Sant Joanipol, el pont medieval, i el museu del Monestir).

Es tracta d'una ruta en bicicleta, amb un recorregut totalment senyalitzat i força planer, lleugerament en pujada a l'anada i de baixada a la tornada. La distància a recórrer és de 24 km, amb un desnivell de 100 m. i una durada aproximada d'1 h 30 min. El grau de dificultat és mitjà.

Aquesta ruta recorre un indret especialment bonic de la part alta de la conca del Ter, envoltada de cims de 2.000 m, on un clima humit i fresc ajuda al desenvolupament d'una vegetació esplendorosa. Partint de Ripoll s'agafa la carretera C-26 fins a Camprodon. Poc després cal girar a l'esquerra per la GIV-5264 que duu a Setcases. Aquesta carretera porta directament a Vilallonga de Ter (1.078 m), d'on surt la ruta. Cal anar fins a la plaça, on no s'ha de deixar de donar un cop d'ull a l'església de Sant Martí i el seu absis del segle XII. Altres punts d'interès de la ruta són la serra Cavallera, el mirador natural, la font Blanca i la font Negra, el camí de la Roca, o el Ter.

Es tracta d'una ruta a peu, amb una distància a recórrer de 5 km, un desnivell de 100 m. i una durada aproximada d'1 hora. Està senyalitzada i el seu grau de dificultat és mitjà-baix.

Entre avets, alzines, roures, castanyers i faigs, la pujada al puig de Sant Miquel de Solterra, també anomenat puig de les Formigues, permet gaudir d'una imponent vista panoràmica sobre la selva boscosa i la topografia peculiar de les Guilleries, amb el teló de fons del Montseny al sud i les cingleres del Collsacabra al nord. En primer lloc cal anar a Sant Hilari Sacalm, des de Santa Coloma de Farners, per la carretera GI-551, o utilitzant la sortida 209 de l'Eix Transversal o C-25. Una vegada al poble cal dirigir-se cap a la font del Sastre i allà girar a l'esquerra per la pista de terra que duu a la Creu d'Horta. Al km 6,7 es troba la font dels Abeuradors, on es deixa el cotxe i s'inicia l'excursió a peu. Els punts d'interès de l'excursió estan tots a Sant Hilari Sacalm: la font dels Abeuradors, la torre Vilavecchia, la font Saguarda, i el Puig de Sant Miquel de Solterra.

Ruta a peu, de dificultat mitjana-alta i 8'1 km de longitud, un desnivell de 300 m. i una durada d'unes 2'5 hores. Està senyalitzada.

Agradable recorregut de Tossa de Mar a la popular cala des Llevador que discorre vora el mar entre canyissars i boscos de pins i alzines sureres. Es pot visitar també el nucli antic de Tossa, anomenat Vila Vella, un veritable recull del passat històric de la població que conserva, com a elements més destacats, tres torres gòtiques de les antigues muralles que envoltaven la vila. Per arribar a Tossa de Mar des de Santa Coloma de Farners es pren la C-63 en direcció sud-est fins a Vidreres, es continua per la C-35 cap a Llagostera i, als 8 km, es troba una bifurcació i es gira a la dreta per la GI-681. Cal situar-se al costat de l'oficina de turisme, propera a l'estació d'autobusos. Els punts d'interès de la ruta estan dins del terme municipal de Tossa de Mar: Vila Vella, les torres gòtiques de les muralles, i la Cala Des Llevador.

Ruta a peu, de dificultat mitjana, amb una distància de 8 km, un desnivell de 275 m. i una durada d'unes 2 hores. Parcialment senyalitzada.

L'antic traçat del tren d'Olot és avui utilitzat com un carril bici que permet fer excursions més o menys llargues per diferents comarques catalanes com la Selva, la Garrotxa, el Gironès o el Ripollès. Aquest recorregut discorre per un verd entorn de boscos, prats i camps de conreu i uneix les poblacions d'Amer i Sant Julià del Llor i Bonmatí. El trajecte s'inicia a Amer -on s'arriba des de Santa Coloma de Farners per la C-63 en direcció a Olot- i surt de la seva antiga estació de ferrocarril per un camí de terra planer. Es passen uns bancs de fusta i unes tanques i es deixa un camí a l'esquerra (km 0,2). Després del cementiri d'Amer es tomba a la dreta i es troben les senyalitzacions de la Ruta del carrilet, indicades amb franges blanques i vermelles o amb els colors de la senyera, que cal seguir durant tot el recorregut. Els punts d'interès els trobem a Amer (antiga estació de ferrocarril), La Cellera de Ter, Anglès (antiga estació de ferrocarril) i Sant Julià del Llor i Bonmatí (ruta del carrilet i l¡'antiga estació).

Ruta en bicicleta de muntanya, de dificultat mitjana-alta, amb una distància de 23 km, un desnivell de 210 m. i una durada d'unes 2 hores. Està senyalitzada.

Aquest itinerari recorre tres magnífics jardins florals i paisatgístics del litoral mediterrani. Té el seu punt d'inici a Blanes, on es visiten els jardins Mar i Murtra (es divideixen en tres àmbits: jardí tropical, jardí temperat i jardí mediterrani. A més, hi ha molts miradors i balconades que ofereixen magnífiques vistes del mar), i el jardins de Pinya de Rosa (aplega més de 7.000 exemplars de cactus i diversos elements arquitectònics especialment pensats per al visitant: gronxadors, llacunes, fonts i bancs. Inclou la casa Mas del Sol, de l'arquitecte Raimon Duran i Reynals. A la part alta dels jardins, hi ha miradors amb bones vistes marítimes). Per acabar, a Calella de Palafrugell es visiten els jardins de Cap Roig, un dels pocs jardins de caràcter paisatgístic del nostre país.

És un recorregut de 70 km, per fer amb cotxe o moto, i una durada d'unes 4 hores.

La Selva és una comarca privilegiada que combina paisatges molt diversos, des dels més mediterranis i marítims a la costa, fins als més alpins del Montseny. Excursió per gaudir de la natura en el parc de Sant Salvador i també de l’arquitectura romànica, contemplant l'ermita i el castell de Farners. La ruta comença a Sta. Coloma de Farners i des d'aquí es visita el parc de Sant Salvador, Ca l'Oller, Ca l'Oliveres, Can Miquel, l'Ermita de la Mare de Déu de Farners i el castell de Farners.

Es pot fer a peu. És un recorregut de 9 km, amb un desnivell de 325 m. i una durada d'unes 3 hores. És una ruta de dificultat mitjana i està ben senyalitzada.

Des de l'antiga estació de tren d'Amer, i entre boscos i camps de conreu, es visiten tres de les ermites més representatives del municipi: Santa Brígida, Santa Lena i Sant Roc. També es contempla l'antiga masia fortificada de la Torre de Rocasalva. La ruta està senyalitzada amb franges de pintura blanca, plaques i rètols. Els punts d'interès són el castell, l'ermita de Santa Brígida, la font de can Catau, l'ermita de Nostra Senyora de Lena, el castell de Rocasalva, la parròquia de Sant Climent d'Amer i el roure monumental de Can Puig, tots ells a la població d'Amer.

Ruta per fer a peu, amb un recorregut de 16.3 km, un desnivell de 470 m. i una durada de 4 h 45 min. És de dificultat alta i està senyalitzada.

Es tracta d'un itinerari de gran interès històric i paisatgístic. La ruta permet conèixer els indrets més destacats de la biografia del mític bandoler Joan Sala, més conegut com a Serrallonga: colls on era esperat per batlles i sometents (coll de Nafré i coll de Querós) i la casa on va viure i que li va donar el sobrenom, can Serrallonga. El paisatge és feréstec, es travessen boscos de castanyers i avets imponents i s'albira en el tram final, fins a arribar a l'ermita de la Mare de Déu del Coll, l'embassament de Susqueda. S'arriba a Sant Hilari Sacalm des de l'AP-7 (sortida 10 Hostalric-Blanes) prenent als afores d'Hostalric la carretera GI-553 cap al NO i seguint, a l'alçada d'Arbúcies, per la GI-550 en el mateix sentit de la marxa (NO). També s'hi pot fer cap des de l'eix Girona-Vic (C-25 o Eix Transversal) per la sortida 209 de Sant Hilari Sacalm. Es pot deixar el vehicle a les zones d'aparcament de davant de l'Ajuntament (tanmateix, diumenge al matí és dia de mercat i no s'hi pot aparcar) i de la plaça del Doctor Moragues. La ruta pot començar a l'oficina de turisme de Sant Hilari Sacalm, ubicada a la plaça del Doctor Robert, o bé a la pista del Subirà si es ve amb vehicle particular i es vol estalviar un bon tram d'asfalt i camí de pujada pel mig d'un polígon industrial. Els punts d'interès de la ruta els trobem a Sant Hilari Sacalm (ermita de Sant Francesc del Carbonell) i Osor (Santuari de la Mare de Déu del Coll, embassament de Susqueda des de la Mare de Déu del Coll, Osor des de la Mare de Déu del Coll, i el Pont Vell).

Ruta per fer a peu, amb un recorregut de 26.58 km, un desnivell de 840 m. i una durada de 6 h 30 min. És de dificultat alta i està senyalitzada.

En el terme municipal de Riudellots de la Selva, prop de la ciutat de Girona, un grup de ximpanzés viu en un centre de recuperació de primats, el qual té com a objetiu recrear el seu hàbitat natural africà. Aquest centre de rescat pertany a la Fundación Mona, una organització creada per a rescatar ximpanzés i altres primats provinents de llocs on viuen en pèssimes condicions de vida, com circs, zoològics, explotació en captivitat, o venuts per traficants il·legals. Alguns d'aquest ximpanzés han aparegut en el passat en programes de televisió o en espots publicitaris i sovint han format part del tràfic il·legal i l'explotació.

El centre es pot visitar gratuitament (la fundació viu de donatius) mitjançant visites concertades de dimecres a diumenge (sol·licitar visita al telèfon 972 47 76 18 o bé per correu electrònic visit@fundacionmona.org). Les persones que visitin el centre poden veure famílies de ximpanzés gaudint de la seva nova llar, en un espai natural de més de 5.000 m², mentre els biòlegs que acompanyen en la ruta expliquen la història de cada ximpanzé i, fins i tot, ajuden a interpretar la seva forma de comunicació, essent doncs una visita molt educativa per a nens i adults.

El centre està en el km 1 de la carretera de Riudellots a Cassà i la seva visita pot ser combinada, per exemple, amb la ruta en bicicleta per l'antic carrilet, ja que el centre està a només 4 km de la ruta al seu pas per Cassà, des d'on ens podem desviar seguint la C-25, amb un voral adequat per anar amb bicicleta en el curt trajecte entre Cassà i el centre de primats.