La Conca de Barberà és una comarca de Catalunya situada a l'extrem nord de la província de Tarragona. Limita al nord amb la Segarra; al nord-est amb l'Anoia; al sud-est amb l'Alt Camp; al sud amb el Baix Camp; al sud-oest amb el Priorat; a l'oest amb les Garrigues; i al nord-oest amb l'Urgell.
La capital de comarca és la ciutat de Montblanc.
Enllaç extern: Web comarcal
Aquesta ruta es desenvolupa a l'extrem nord de la comarca, ja tocant a la Segarra i l'Anoia.
Itinerari que s'endinsa pel barranc de la Pena o de Sant Bernat, al Paratge Natural de Poblet, per una frondosa i variada vegetació entre la qual destaca l'abundant presència de l'alzinar, però on també s'hi distingeixen pinedes, boscos de ribera, al llarg del barranc, i caducifolis a les zones de major altitud.
Visita al patrimoni historicoartístic i cultural de l'entorn de Santa Coloma de Queralt, antiga baronia i nucli molt important de la Catalunya medieval, amb vestigis jueus ben conservats.
La vall del riu Corb ofereix un contrastat paisatge d'extensos altiplans i muntanyes de boscos i garrigues. La ruta permet descobrir, també, el passat medieval de diverses poblacions.
La Ruta del Cister uneix els monestirs de Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges, un conjunt arquitectònic, històric i cultural monumental del màxim interès relacionat amb l'esplendor medieval de Catalunya.
Cadascuna de les tres comarques que abraça la Ruta del Cister - l'Alt Camp, la Conca de Barberà i l'Urgell - compta en el seu territori amb un monestir cistercenc: Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges, respectivament, tres joies històriques i culturals úniques a Catalunya.
A la part occidental de la serra de Prades, es troba la serra de la Llena, amb un paisatge dur, sec i feréstec, ben diferent del pradenc, verd, boscós i de relleus més suaus.