A la Val d'Aran, Toran és la darrera vall tributària de la Garona abans de la frontera amb França. La capçalera de la vall, disposada al voltant del tuc d'Ermèr i dels estanys de Liat, és una de les regions més feréstegues del Pirineu català.
Fins ben entrat el s. XX, hi va haver una explotació minera als estanys de Liat, a la capçalera de la vall, de la qual es conserva part de les torres d'un llarg telefèric i restes de construccions.
L'itinerari permet contemplar, a la part més baixa, els magnífics boscos de caire atlàntic de la vall, bàsicament d'avets i faigs. Des del Còth de Güèrri, a mig recorregut, hi ha una impressionant panoràmica sobre el Mauberme, a llevant, i de bona part del Pirineu occidental.
Per accedir al punt d'inici de l'excursió, cal anar amb cotxe per la carretera N-230 de Vielha a França i, poc abans de la frontera, després del punt quilomètric 187, agafar una desviació a la dreta (est) que puja per la Val de Toran. Es deixen els trencalls d'accés a Canejan i a Sant Joan de Toran i s'arriba, al final de la carretera, al refugi Dera Honderia, on cal deixar el cotxe i iniciar el recorregut a peu.
Aquest recorregut està senyalitzat com a part del GR 211 i GR 211-3. Els seus punts d'interès els trobem al terme municipal de Canejan: Vall i fageda de Bedreda, Vinhamala-Neuvièlha des del Còth de Güèrri, Montlude i el Pirineu des del Còth de Güèrri, Mauberme sobre Liat, Vessant nord del tuc d'Ermèr, Sant Joan de Toran, Pla Grauèr, Val de Toran i Canejan.
© Palau Robert - Centre d'Informació de Catalunya