Es tracta d'un itinerari circular de baixa dificultat que permet conèixer l'entorn natural del fondo de Sant Llorenç. situat dins l’espai natural protegit del Parc del Foix.
Aquesta ruta ens porta a descobrir elements patrimonials únics i a gaudir d’un passeig per un paisatge agrícola i forestal.
L'itinerari té el seu inici i final en l’aparcament superior del castell de Penyafort, el qual es troba dins del terme municipal de Santa Margarida i els Monjos. A Santa Margarida i els Monjos s'hi pot arribar fàcilment en vehicle per l'AP-7 (sortida 30) o per la N-340. Però també és fàcilment accessible en tren o autobús.
Per arribar al castell de Penyafort ens haurem de dirigir a la part sud del municipi, vora del riu Foix i ben a prop d'una indústria cimentera. El més fàcil es posar les coordenades GPS indicades en un navegador i deixar-nos guiar.
Un cop a l'aparcament del castell hem d’agafar el camí asfaltat que voreja el recinte.
Deixem un trencall a l’esquerra i poc després un altre a la dreta i continuem pel camí principal, on anirem trobant les masies de Cal Magí i, més endavant, Cal Noi, Cal Prunera i Cal Vicari.
A l’altura d’aquestes cases veiem un camí a l’esquerra, que serà per on tornarem.
Nosaltres, ara, continuem recte pel camí asfaltat. Al cap d’una estona travessem el torrent de Sal i Pebre.
Després de la pujada deixem un camí a la dreta al costat d’una casa i uns 100 meytres més endavant girem a l’esquerra per un camí que puja en direcció a la Sanabra.
A mesura que ens acostem veiem la masia fortificada de La Sanabra i els seus edificis annexos.
És probable que la Sanabra fou una de les primeres masies del municipi. En la seva reconstrucció es va aprofitar l’estructura gòtica del 1674.
Al costat de la masia hi ha l’ermita de Santa Maria de la Sanabra, d’arquitectura romànica i de planta rectangular. Està construïda amb grans carreus de pedra picada molt ben conservats.
Tornant a la nostra ruta, seguim el camí recte que passa per sota la casa pairal fins a arribar al costat de l’ermita romànica de Santa Maria de la Sanabra.
Uns 70 metres després de l’ermita agafem un sender a l’esquerra, mig amagat per la vegetació, on podem veure una petita barraca de pedra seca tot just a l’inici. Baixem per aquest sender, vorejat d’alzines i amb antigues roderes de carro, fins a arribar al camí principal del fondo.
L’agafarem cap a la dreta, deixant enrere la cadena, en direcció a la font de Sant Llorenç. El camí és fresc i ombrívol, i hi destaca una frondosa vegetació d’alzinar.
Un cop arribem a la font, trobarem unes taules de pícnic on podrem reposar o continuarem el camí, flanquejat ara per antigues feixes de conreu, fins a trobar, al cap d’uns 500 metres, un antic forn de calç restaurat.
La Font de sant Llorenç està situada al fondo de Sant Llorenç. Aquesta font sovint raja, tot i que no està garantida la potabilitat de l’aigua.
Destaca al voltant la vegetació d’aquesta fondalada, on predomina l’alzinar amb espècies d’obaga com el marfull (Viburnum tinus), el boix (Buxus sempervirens), el galzeran (Ruscus aculeatus) i l’heura (Hedera helix).
L’indret és molt bonic, hi ha ombra, hi podem seure, menjar, descansar, escoltar els ocells...
Uns metres més amunt trobem un antic forn de calç restaurat que, igual que les nombroses feixes de pedra seca del seu voltant, és testimoni de la intensa activitat agrícola i d’explotació forestal que s’havia dut a terme anys enrere en aquests boscos.
La tornada al lloc de partida de la ruta la realitzem pel camí principal del fondo que, més enllà de la cadena, passa enmig de vinyes fins a arribar al davant de la masia de cal Noi.
Continuem cap a la dreta pel camí asfaltat que ens portarà, de nou, fins a l'aparcament davant del castell de Penyafort.
Aprofitant que l'inici i final d'aquesta ruta és davant del castell de Penyafort, res millor que dedicar-li una merescuda visita.
La part més antiga d’aquest conjunt arquitectònic és la torre circular, probablement datada del segle XII, que correspon a les restes de la casa natal de Raimon de Penyafort (1185-1275).
A més d’aquesta torre medieval, el conjunt comprèn diversos edificis construïts a partir del segle xvii, que varen ser convent dominic fins a la desamortització de Mendizábal el 1836.
A partir d’aquest moment l’edifici passà a mans de la família burgesa Puig i Llagostera, que hi féu la seva residència d’estiueig. Durant dècades han estat diversos els propietaris d’aquest edifici, que hi han fet reformes i projectes varis, fins que l’any 2001 passà a ser de propietat municipal.
El castell de Penyafort es pot visitar gratuïtament tots els diumenges a les 10:30h i a les 12h i també sota reserva per a grups privats (en el web anterior).
Durant la visita es fa un llarg viatge en el temps, iniciant-nos en la reconquesta comtal catalana, per continuar amb la implantació de la contrareforma catòlica, les desamortitzacions i la revolució industrial, fins a l’esclat de la guerra l'any 1936 i la posterior arribada dels primers turistes americans.
Encara queda molta feina de reconstrucció a fer en el castell, però la visita és molt interessant i amena. Ideal per anar-hi mab nens.
Per menjar a Santa Margarida i els Monjos hi ha diverses alternatives en restaurants. Nosaltres vam triar El Racó de la Cigonya (Avda. Catalunya, 26 - Santa Margarida i els Monjos) i no ens va decebre en absolut.
© Viatgeaddictes.com