Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
peru

PERÚ

Relat d'un viatge de 4 setmanes amb nens al Perú

Data Data viatge: 2008. Publicat el 14/10/2008
2.0 de 5 (116 vots)

Introducció

Fa 4 anys, en el 2004, varem començar el nostre periple familiar andí a l'Equador. Poc desprès, l'any 2006, va tocar Bolívia, i el 2008 culminava amb el Perú. Com a tercera destinació us puc dir que aporta el compendi de tot el que ja havíem vist anteriorment, però amb un afegit important, que és el gran nombre i qualitat de restes prehispànics que fan del Perú un destí estrella per gaudir de les diverses civilitzacions i cultures precolombines.

Sóc de la opinió que no cal fer comparacions entre els diferents països andins. No m'agraden. A més a més, les fronteres són línies artificials fetes per l'home que no respecten les cultures anteriors a la creació d'aquests països. Podreu comprovar que la selva, els Andes, l'altiplà i la costa no entenen de política i formen un continu al llarg de Sud-amèrica, no només geogràfic sinó també ètnic i cultural.

Perú té un paisatge molt divers, un 65% és selva, una línea costera (a diferencia de Bolívia) i una serralada andina. Podem veure la preciosa Cordillera Blanca, la serralada tropical més alta i amb més glaceres del món, amb el Huascarán Sud de 6.768 metres, la cinquena muntanya més alta del continent. Un altiplà -la puna- ple de vicunyes, una desert que puja d'Atacama i fa de quasi tot el litoral peruà un lloc força inhòspit, però ple de restes de civilitzacions. Trobarem ciutats colonials, restes inques, waris, chumis, mochiques, paraques, nazques i tantes altres cultures. Llocs famosos i altres que estan en camí de ser-ho. Altres es resisteixen, per sort, a entrar dins dels circuits turístics. Per contra no trobareu el component indígena -perdó pel concepte de turista occidental- que sí hi ha a Bolívia i Equador, ni les dificultats de la menys turística -i conflictiva- Bolívia.

Si esteu interessats en les consideracions sobre viatjar amb nens petits podeu veure el nostre relat Viatge amb nens a l'Equador, en aquest mateix web. I si voleu veure fotos d'aquest viatge cliqueu aquí.

^top


A tenir en compte

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Data del viatge

Del 18 de juliol al 15 d'agost de 2008.

Moneda

Es el nuevo sol, encara que tothom li diu sol. El canvi que varem tenir va estar al voltant de 1 € = 4,3 a 4,2 soles. Quan varem anar l'euro estava fortíssim respecte el dòlar (fins 1,60 !!), encara que es va estabilitzar en torn als 1,55. No havia cap problema en canviar €, així que realment ja no fa falta anar amb un munt de dòlars com passava abans. En quan a la targetes de crèdit, fora dels llocs molt turístics, no hi confieu. A més, hi ha llocs que per a utilitzar-la et pugen el preu fins un 6%!!.

Transport

Per a tots els gustos i de tota mena. Durant la nostra estança varem agafar des d'avions interns fins a combis atapeïdes, passant per moderníssims autobusos de llarg recorregut. Cal recordar, que com a gran part dels països en vies de desenvolupament, el cotxe privat es a l'abast de molt poca gent. El transport public és la única possibilitat per a la immensa majoria de la gent del pais. Això ens afovoreix a l'hora de moure'ns per Perú i arribar a qualsevol lloc.

Avions: Evidentment el mètode ideal per desplaçar-vos i guanyar temps (que no diners). Les ciutats de les destinacions turístiques principals estan comunicades amb Lima i, fins i tot, algunes entre elles. Nosaltres varem fer un Lima-Cuzco; Arequipa-Lima; Lima-Tarapoto-Lima. Les companyies més importants són: StarPeru i LanPeru. També hi ha TACA i Aerocondor, però amb menys destinacions. Nosaltres varem agafar StarPeru per anar a Cuzco i Tarapoto. I amb LanPeru per Arequipa-Lima. Tots els vols els varem reservar amb molta antel·lació.

Autubusos: Els que volgueu i per anar al llocs a on volgueu ...

Distàncies llargues (+ de 3-4 hores). A part dels tradicionals amb més o menys comoditat, cal mencionar que Perú gaudeix d'unes linees d'autobusos de gran categoria. Es tracte de cotxes de 2 pisos amb lavabos, guardia de seguretat, hostesses, TV, servei de menjar i seients quasi completament extensibles (al pis de dalt menys, però al primer pis quasi es poden extendre per complet). Ideals per fer recorreguts nocturns amb suficient comoditat i que estalvien temps en el viatge i diners (la nit d'hotel). Les nostres filles es dormien durant tot el trajecte. Això si, et perds el paissatge. Nosaltres en varem agafar un munt: Cuzco-Arequipa (10 hores, de les 22:00 a les 6:00); Huaraz-Lima (7 hores, de les 22:30 a les 5:30); Huaraz-Trujillo (10 hores, de les 22:00 a les 6:00); Trujillo-Lima (7 hores, de les 23:00 a les 6:00). Les principals companyies són Cruz del Sur, possiblement la més extesa per tot el territori i el millor servei i estacions. Ormeño és l'altre companyia que veus arreu. Però n'hi ha d'altres. En temporada alta els itineraris nocturns van molt plens, cal reservar amb alguns dies d'antel·lació, tant per internet (a Cruz del Sur) o anant directament a les estacions i terminals. A part d'aquestes dues n'hi ha unes quantes més que no abarquen tot el pais. Exemples de preus: Lima-Huaraz, 65 soles amb Movil Tours i 76 soles amb Cruz del Sur.

En distàncies mitjanes (d'1 a 3-4 hores) hi ha una enorme varietat, tant de les esmentades com d'altres (així varem fer per anar a Trujillo, Chiclayo i Pisco). Exemples de preus: Lima-Pisco (22 soles amb Peru Bus i 40 soles Ormeño), Trujillo-Chiclayo (15 soles).

Finalment les distancies de fins 1 hora o poc més la varietat es encara més gran -i més cutre-, però ideal per veure el pais. Així varem visitar la Vall Sagrada dels Inques (Pisaq, Ollantaytambo, i altres destinacions). Molt barat !!!. Exemples de preus: Cuzco-Urubamba (3,5 soles), Cuzco-Pisaq (2,2 soles).

Combis: Que dir de les combis?. Furgonetes Toyota (i altres marques) atrotinades fins el màxim. Un cop varem ser 24 persones dins¡!. Per trajectes curts -sense equipatge- és el millor mètode de desplaçament. Convius amb els nens que les agafen per anar a l'escola i amb tota la resta de la gent dels poblets per on passes. Es pot aguantar perfectament mitja hora!. I és insultanment barat (1 sol !! uns 22 cèntims d'€).

Taxis: Una opció que cal evaluar, sobretot si sou 4 ó 5 persones i podeu repartir-vos el cost. Molts cops la suma de 4 bitlles d'autubusos -més el factor horari- faran del taxi una bona opció. El preu es pacta abans, tant a les ciutats com per als trajectes interurbans. En aquest darrer cas, sobretot a les zones turistiques, us oferiran tours i trajectes on el preu s'inclou el desplaçament, l'espera del taxista mentre feu la visita i la tornada.

La meva recomenació és la combinació de tots els transports esmentats segons les circumstàncies, tant del viatge com del temps i del nombre de persones. Per exemple, la combinació de combis+autubusos+taxis us pot permetre gaudir al votre gust -i més barat- de tots els llocs de la Vall Sagrada dels Inques, sense cap necessitat de pujar a cap tour organitzat.

Tren: L'he deixat per al final, ja que no es pot dir que és una forma de transport per als peruans. Actualment és una presa de pel per als turistes que volen arribar a Aguas Calientes i visitar el Macchu Picchu, i per anar a Puno al Titicaca. La companyia és PeruRail. El mètode més econòmic d'arribar a Aguas Calientes (Machu Picchu) és agafar el tren Backpacker Cerrojo des d'Ollantaytambo (no des de Cuzco, que és força més car). De Cuzco podeu arribar a Ollantaytambo en autobús per poc més de 5 soles, quan en tren surt per un munt de dòlars. El bitllet d'aquest tren costa 31 US$ l'anada i 31 US$ més la tornada.

El nostre tren sortia d'Ollanta a les 18:58 h i arribava a Aguas Calientes a les 21:30 h. La tornada la vam fer a les 9:30 h i varem arribar a les 11:30 h a Ollantaytambo. Hi altres combinacios dins d'aquests preus. Altres trens i horaris són molt més cars. Si entreu a la web ho podeu consultar. Els bitllets els podeu comprar per Internet. Us donen un codi que després podeu canviar pel bitllet fisic a Cuzco. Acostumen a anar molt plens al juliol i agost. El tren, apart del cami de l'Inca, és l'única manera d'arribar a Aguas Calientes (Macchu Pichu). Per cert, hi ha vagons per a estrangers i altres per a peruans (a uns preus molt més barats). I no us podeu barrejar!!.

Menjar

Podeu trobar tot tipus de menjar. Si teniu ganes de provar coses noves no dubteu en provar el menjar peruà, des del Cuy (conill d'Índies), les empanades de Pisaq, sopes de quinoa, de blat de moro, ceviche (peix o marisc marinat), rocoto (pebrot farcit molt picant), etc. Podeu trobar menús que oscil·len entre els 7 i els 15 soles, que inclouen primer plat, que pot ser sopa o amanida, un segon plat, de pollastre, peix o chancho (tocino), acompanyat de papes o arròs. En el preu està inclòs un suc i a vegades les postres. Per evitar qualsevol contratemps en aquests restaurants mai mengeu amanides i beveu sucs. A banda del menjar peruà trobareu també restaurants destinats als turistes: pizzeries, trattories, chifas (restaurants xinesos), braseries, etc. Molt més cars que els de menús esmentats.

Allotjament

Podeu trobar-ne de tota mena. A l'anar amb nens mesuràvem una qualitat acceptable. A tenir en compte que vam tenir habitacions de 4 llits amb esmorzar. Els hotels on varem estar van ser els següents:

Cuzco: Andenes de Saphi. Un petit hostal agradable a 10 minuts caminant de la Plaza de Armas. Preu: 62,5$ (quatre persones, 4 llits, esmorzar continental, lavabo i dutxa). L'encarregat es diu Jaime, una persona que us ajudarà amb tot allò que necessiteu.

Aguas Calientes: Ñusta Wasi (sense web). Una habitació de 4 llits amb esmorzar 60 $. Car pel que fa a la qualitat de l'hotel, que no en tenia, i barat pels preus que es manegen en plena temporada alta.

Arequipa: La Cuesta del Cayma, al barri de Cayma. Un poc allunyat del centre, caminant és poc menys de 30 minuts, però en taxi són 5 min. Es un lloc tranquil fora del xivarri del centre d'Arequipa, que és força intens. Les instal·lacions generals de l'hotel estaven bé, però a l'habitació i al bany feia fred. Preu: 55,20 $ (quatre persones - 4 llits - esmorzar americà, lavabo i dutxa. La persona de contacte és Yaddine.

Chivay: Colca Lodge. Un luxe que val la pena. A uns quilòmetres de Chivay. Habitacions tipus lodge, tumbones i basses d'aigua termal a l'aire lliure. El varem contractar dins d'un pack per visitar la vall del Colca.

Lima: Hostal Place Miraflores. En el barri de Miraflores. Ben situat, en un lloc tranquil entre els carrers principals i a 10 minuts del mar. Era una habitació triple amb bany i esmorzar continental. 55 $ la primera nit i 50 $ les següents. Dos llits individuals i un matrimonial. Esmorzar continental. Per a mi correcte, per a la meva dona just.

Huaraz: No us recomano on varem estar: Hotel Oscar (no te web). Era "cutre" amb ganes.

Trujillo: Hostal Las Mercedes. Molt cèntric, al costat d'un dels carrers principals de la ciutat, el carrer Pizarro. Habitacions amples i netes. Correcte. Una habitació triple amb esmorzar americà, 110 soles (27 €).

Tarapoto: Dos llocs diferents. Hotel Rio Shilcayo i Pumarinri Lodge. Ambdós estan regentats per un català. En el nostre cas el coneixíem i és per això que varem anar a aquests dos llocs. El primer d'ells és un hotel als afores de Tarapoto, amb habitacions al bell mig del jardins, té piscina i un excel·lent servei. Per les nostres filles, una delícia. El Pumarinri és un lloc paradisíac, relaxant. Mireu la web. No enganya gens. Tots nosaltres volem tornar. Ideal per als amants dels ocells. No us poso els preus ja que a través del noi que coneixem varem contractar uns paquets que incloïen unes quantes activitats durant 5 dies.

Pisco: La Posada Hispana. Es propietat d'uns catalans. Que estigui en peus és un miracle. Veure-ho per creure-ho!! Tota l'illa de cases del voltant estava ensorrada, a excepció de l'edifici de l'hotel. Esgarrifós. Vam estar exactament 1 any després del terratrèmol del 2007. Era dels pocs hotels de Pisco on es podia estar. El varem trobar impecable. Sobre tot tenint en compte com estava tot. Recomanable.

Mal d'alçada

Molts dels llocs més turístics del Perú són a una alçada considerable. Cuzco és a 3.400 metres. Huaraz a 3.090, Puno i el Titicaca a 3.800. Fàcilment es creuen colls i zones a més de 4.500 metres -per exemple per anar a Chivay des d'Arequipa es passa per 4.800 metres d'alçada-. Com ja vaig escriure en el relat del viatge a Bolívia, el cos necessita aclimatar-se i no tothom ho fa de la mateixa manera, ni al mateix temps. La recomanació és estar un parell de dies fent coses molt suaus, amb molta tranquil·litat, sobre tot si arribeu per primer cop a un lloc tan alt partint des del nivell de mar. No us en fieu si les primeres hores, no notareu res. El cos pot respondre al mal d'alçada (soroche) entre les 24 i 48 hores desprès de la vostre arribada. Curiós, però es així. La gent jove tendeix a patir-lo més que la gent gran. El primer dia no feu gaire esforç, beveu molt de líquid, mengeu moderadament, i si teniu mal de cap, una aspirina i una infusió de coca, ja veureu com la cosa millora ràpidament. Ara bé, dit això no us alarmeu, les meves filles de 8 i 9 anys no van tenir cap problema, i és van aclimatar ràpidament.

Climatologia

Si aneu al nostre estiu, com Perú està per sota l'Equador, serà hivern. Es la millor època per viatjar, malgrat que és l'època més freda, és la més seca, i tindreu el bon temps pràcticament assegurat. A grans trets -i amb perdó dels meteoròlegs- podem diferenciar, a "modus turístic", la zona litoral, la zona de muntanya i la selva. En la litoral a l'hivern el temps és emboirat (l'anomenen garua). Bastant depriment!!. No veus el sol ni per casualitat. Es el que varem trobar-nos de Pisco a Chiclayo. Entre 12ºC a 23ºC. La zona de muntanya varia segons l'alçada. Per exemple a Cuzco (3.400 metres) la mínima va ser entre els 0ºC - 2ºC, però pel migdia pujava a 20ºC. Per sobre dels 4.000 metres, i si aneu a fer muntanya, les temperatures baixen molts graus sota zero per la nit. En quan a la selva, dels 30ºC a 33ºC humits garantits.

Seguretat

Quan vaig estar al 1982 hi havia un clima d'inseguretat molt més gran que en l'actualitat. A la dècada dels 1980's, tant pel terrorisme de Sendero Luminoso com per la delinqüència comú, Perú va agafar una fama de país perillós. La cosa ha canviat força i ara es pot viatjar amb molta més seguretat. Encara hi ha guies, com la Lonely, que no recomana fer els trajectes amb autobusos nocturns per por als atracaments. Però crec que la realitat és molt diferent, fins i tot a Lima. I de fet, no varem veure ni sentir cap problema d'aquest tipus. Això, si, i nosaltres el varem patir, els lladres de ficar la mà a la motxilla abunden. A nosaltres, en un restaurant de Lima, ens van ficar la mà en una motxilla mal tancada i ens van robar una càmera de fotos petita. Heu d'estar alertes com en tot lloc turístic. El que si que ens va cridar l'atenció és el fet de que en els autobusos nocturns un policia ens gravava en vídeo abans de sortir, segons ells per motius de seguretat, i també ens van prendre les empremtes dactilars en un d'ells.

Museus i Parcs Nacionals

Perú està ple de museus i parcs. Deu tenir la varietat més gran de civilitzacions, paissatges, runes, museus, parcs i altres atractius turístics de tots els països andins, i potser de tot Sudamèrica. I tot és de pagament. El més car és el Machu Picchu i els museus i runes de la zona de Cuzco. Aquí teniu uns exemples per a que us feu una idea dels preus i de la diferència que s'aprecia quan t'allunyes de Cuzco:

• Boleto Turistico de Cuzco: 130 soles per persona (31 €).
• Catedral de Cuzco: 25 soles per persona (7 €).
• Entrada a Macchu Picchu: 122 soles p. (29 €).
• Qorikancha (Cuzco): 10 soles p. (2,3 €).
• Reserva Nacional de Paracas: 5 soles p. (1,2 €).
• Baños Termales de Monterrey: 3,5 soles p. (0,83 €).
• Museu de La Recoleta de Arequipa: 5 soles p. (1,2 €).
• Museu Tumbas Reales de Sipan: 10 soles (2,3 €, un regal ¡!).
• Huaca Pucllaca (Lima): 7 soles p. (1,6 €).
• Convento Santo Domingo (Lima): 5 soles p. (1,2 €).
• Parque Nacional de Huascaran (sense trekking o ascenció): 5 soles p. (1,2 €).
• Catedral de Lima: 2 soles p. (0,50 €).

Altres

Si esteu pel Perú a finals de juliol (28 y 29) tingueu en compte que són les Fiestas Patrias (festes de la independència) i la gent -sobretot de Lima- agafa vacances (incloses les escoles) i llavors hi ha molt turisme intern que se suma a l'estranger. Cal reservar pels llocs més turístics per no tenir problemes.

^top

 DIARI DE VIATGE / LLOCS DE VEURE

Quan veig agències que fan viatges al Perú per 10 dies no m'ho puc creure. Ja que feu el salt de l'Atlàntic, sinó es que podeu anar-hi sovint o no teniu altre remei, val la pena invertir el màxim temps possible. Nosaltres ens varem deixar un munt de llocs, i això que varem estar 1 mes.

Tanmateix sóc de l'opinió que els viatges han de tenir un toc de sorpresa, es per això, que fins i tot pels indrets més coneguts no acostumo, abans d'anar-hi, a saber res molt a fons. De fet quasi ni miro les fotos o imatges que pugui trobar. Unes pinzellades i unes poques opinions són suficients per aventurar-nos a la visita. La nostra visió dels llocs on varem estar és la que comentem a continuació.

^top

Cuzco / La Vall Sagrada dels Inques

Cuzco
Cuzco

Cuzco és una ciutat sorprenent. Plena de carrerons interessants, cases colonials, balconades, esglésies, places, museus, etc. Reserveu-vos dos dies complerts dedicats a ella com a mínim. No hi ha problema per fer-ho tot caminant. De fet, camineu-la. La ciutat no és gaire gran i es pot visitar a peu sense cap problema. No us recomano res en particular: visiteu-la tota, a poc a poc!! i a diferents hores del dia. Gaudiu-la i l'estimareu des del primer al darrer moment.

La Vall Sagrada dels Inques. Quan arribeu a Cuzco, a la Plaza de Armas, us trobareu desenes d'agències que us faran recorre els diferents llocs d'aquesta vall. No ho feu. Invertiu un parell de dies i aneu pel vostre compte, o tot seguit o a trossos. Al capítol de transports ja us he dit com podeu fer-ho. Els llocs més típics -n'hi ha més- per veure són:

Pisaq: Les runes estan molt bé. Comenceu per les de més amunt i aneu fent el recorregut fins la part baixa, tot xino-xano. Podeu agafar un taxi que us porti a la part de d'alt i us esperi a la part baixa. El poble en si no té gaire cosa. Hi ha un mercat, massa turístic pel meu gust, sobretot si ja heu estat a altres de similars (els de Bolívia són una passada). Si es el primer, en gaudireu. Pels carrerons que van fins la plaça, des de la carretera del riu, hi ha uns forns que venen unes empanadilles molt bones. El preu va pujant des de l'exterior al centre per la mateixa qualitat i mesura. Ah! i també podreu menjar cuy o cujo, el conillets d'indies nostre.

Ollantaytambo: Nosaltres el varem visitar de camí al Machu Picchu. Molt bé!!!. Millor que Pisaq. Tot el conjunt Inca està molt bé. Es força gran, i a més a més distribuït en els dos turons que envolten el poble. Alerta que quasi tothom només va a on hi ha les terrasses, just al turó del davant hi ha els antics graners amb una vista excepcional. El poble té el carrerons amb el traçat inca originari. Paga la pena caminar-hi. Invertiu tot un matí!! Els tours organitzats s'ho ventilen en poc més d'1 hora. Quin horror!!.

Mines de Maras
Mines de Maras

Chinchero: Per mi el poble més maco. Està situat a 3.800 metres d'alçada fora de la vall, al petit altiplà que queda entre la vall del riu Urubamba i Cuzco. Unes vistes magnifiques sobre els Andes. No us les perdeu, les tindreu de cara (anant cap a la vall). Per la posició del sol millor per la tarda. El poble té una església blanca preciosa, l'interior està policromat, impressionant. Però el millor és el conjunt harmoniós de tot l'indret. Aneu a darrera hora de la tarda: poca gent i una lluminositat preciosa. El mercat d'artesania s'instal·la en la plaça davant de l'església a última hora de la tarda, paga la pena veure a les indígenes amb els barrets típics de la zona, les monteras.

Maras: unes salines, la blancor de les quals enlluernen el paisatge ocre (a l'hivern). L'aigua salada flueix de dins de la terra i els pobladors de la zona l'estanquen evaporant-la al sol, i d'aquesta manera només queda la sal. Potser el lloc menys visitat de tots els més típics. Ens va agradar molt. Sorprenent.

Moray: Un lloc on els inques feien experiments agrícoles. Molt interessant. Baixeu fins el fons dels cercles.

^top

Machu Picchu / Aguas Calientes

Machu Picchu: La nova llista de les meravelles del món és una tonteria. Es una xorrada classificar-les en una llista tan heterogènia on hi ha indrets naturals, edificis, etc. Malgrat això, el Machu Picchu és una meravella. I punt. Paga la pena anar-hi. I per cert, i tant que es paga!!. Jo vaig estar 2 dies al 1982, i aquest cop varem estar 1 dia sencer, i tota la família incloent les nenes els hi va semblar poc. Un consell, feu-me cas, no aneu al Perú per estar només un matí escàs com fan molts tours. Resteu-vos des de que obren fins que tanquen.

Pugeu al Huayna Picchu (alerta ara hi ha numerus clausus, hi teniu que anar d'hora per què us posin un segell al tiquet, si no us quedareu sense poder pujar). Camineu amunt i avall, asseieu-vos, i feu fotos. Contemplar el paisatge envoltat de muntanyes verdes, de valls profundes, i al bell mig, la ciutat perduda. A primera hora no hi ha tanta gent. Teniu en ment la foto típica, és igual que la realitat, flipareu!!.

Aguas Calientes: Molta gent que va al Machu Picchu només travessa l'estació de tren per agafar l'autobús, puja al Machu Picchu i torna. El poble no té res. Es més, per la nit sembla Lloret. El carrer principal, i quasi únic, és una successió de restaurants, botigues de records i bars. Depriment. Ara bé, l'entorn és guapíssim, i als afores del poble hi ha uns banys termals, que donen nom al poble, amb unes piscines que després de tot un dia al Machu Picchu el cos us agrairà.

^top

Arequipa / Vall del Colca

Convent de Santa Catalina
Convent de Santa Catalina

Arequipa: La ciutat té un bonic centre històric amb una magnifica Plaza de Armas. El centre és un lloc amb força tràfic de vehicles i un munt de gent. Dos recomanacions especials, el museu que han fet per allotjar la troballa de la Niña Juanita i el Convent de Santa Catalina. Els voltants de la ciutat, vorejada de volcans (el Misti, Chachani i Pichupichu), és molt guapo. Si agafeu l'avió, la vista des de la terrassa del petit aeroport és una petita meravella.

Anant cap a la Vall del Colca o si només us moveu pels voltants d'Arequipa gaudireu del paisatge de la Puna. La carretera que va a Cuzco, Puno i/o Chivay passa per l'altiplà a més de 4.000 metres, per un paratge pla i desolat on veureu uns enormes ramats d'alpaques i vicunyes (és la Reserva Nacional de Salinas y Aguada Blanca). Si us desvieu cap a Chivay la carretera s'alça fins a 4.850 metres quasi sense una corba. Un lloc inhòspit. Un paisatge agresta.

La Vall del Colca
La Vall del Colca

Vall del Colca: Des d'Arequipa trobareu un munt d'agències que us hi portaran. No tinc clar com anar-hi per lliure d'una forma més o menys ràpida. La capital és Chivay i allà podeu arribar-hi en autobús. El que no vaig investigar és com accedir als poblets i visitar els miradors de la vall i els vols del Còndor. Si aneu amb temps no dubteu en anar a visitar aquest indret.

Nosaltres ho vam fer en 2 dies, i vam quedar-nos amb ganes d'estar-hi més estona. Vam llogar un tour organitzat amb més gent en un microbús. Això d'anar a cop de xiulet no és gaire bona experiència. Malgrat tot, el lloc s'ho mereix, i no només pel canó (el segon més profund del món), sinó per la vall en si, amb la vista sobre els nevados, les terrasses de cultiu, el riu al fons de la vall i els petits poblets que ara s'obren al turisme. I no oblideu el vol del Còndor, es típic, però no es veuen còndors cada dia!.

Amb més temps podeu anar a Coyahiasi, el Valle de los Volcanes... animeu-vos !!!

^top

Huaraz / El Cañon de Huaylas / La Cordillera Blanca

La Cordillera Blanca: A 7 hores d'autobús de Lima (uns 350 quilòmetres) us trobareu un indret natural meravellós, la Cordillera Blanca. Consta de més de 35 pics de 6.000 metres i és la serralada tropical més alta del planeta. Les seves glaceres, en ple tròpic, estan localitzades a pocs quilòmetres en línea recta cap al Pacífic, i pel seu vesant oriental, moren a les estivacions de la selva amazònica, on el desgel d'aquestes muntanyes alimenta els rius que aniran a morir a l'Atlàntic a més de 4.000 quilòmetres de distància.

El Cañon de Huaylas és una vall estreta d'uns 180 km de longitud amb poblets refets després de terrorífics terratrèmols. Esta situat entre la Cordillera Negra, per sota dels 5.000 metres, sense glaceres i orientada cap al Pacífic, i la Cordillera Blanca, al vesant Atlàntic amb neus eternes. Un paradís per als alpinistes (andinistes), per als que aneu a fer trekking i per als que aneu a fer turisme. Hi ha de tot, en quantitat i qualitat. Llàstima que el centre de tot això, Huaraz, no és precisament un poblet suís net, polit i bonic. Tot el contrari. Es una petita ciutat sense quasi atractiu, però on s'agrupen totes les agències, hotels i serveis. L'únic interessant és el museu d'Arqueologia d'Ancash, a un costat de la Plaza de Armas.

La Cordillera Blanca
La Cordillera Blanca

Hi ha tants llocs per veure que és difícil de mencionar-los. Com això no és una web de muntanya us faig cinc cèntims del turisme més tradicional. Sense quasi cap esforç podreu veure uns paisatges meravellosos anant a Llanganuco (uns llacs a 3800 metres), veureu els Huandoy, el Huascaran, i si camineu una mica, travessant la carretera que voreja els llacs, podreu veure el Choipicalqui, el Chacaraju i el Pisco. Encara que no sigueu muntanyencs us agradarà la visió d'aquest colossos !!.

Si us fa gracia arribar als 5.000 metres podeu anar a la glacera del Pastoruri. Ens va comentar la gent de la zona que no està obert al públic sempre, només per les Fiestas Patrias. Nosaltres varem pujar, si aneu d'hora fora del horari turistic habitual veure uns paisatges molt macos. El Pastoruri en si no val gaire, però el camí per arribar-hi si. Als nens els agradarà pujar a cavall els primers 300 metres de pujada. Només costa 15 soles anar i tornar. Aneu abrigats, molt a poc a poc, i amb unes quantes fulles o infusions de coca al cos. No aneu amb un tour que no pari pel camí, us perdreu unes fotos fantàstiques.

^top

Trujillo / Huanchaco

Trujillo: A més a més de ser una important ciutat colonial, al seu voltant estan localitzats una sèrie de restes arqueològics impressionants. Són restes de les cultures Moche o Mochica i Chimú. En un sol dia podeu visitar La Huaca de la Luna i del Sol (sense excavar), totes dues de la cultura moche. Les huacas Esmeralda, Arco Iris i Chan Chan, que són chimús. Un boleto turístic us donarà accés a totes les restes de la cultura chimú i al museu arqueològic. La Huaca de la Luna no entra en el boleto, és un lloc finançat amb ajuda externa, i en el preu, 11 soles, entra el guia. A mi particularment em va agradar més la Huaca de la Luna que Chan Chan, que la vaig trobar molt reconstruïda.

Totes aquestes restes estan localitzades al voltant de la ciutat, en un radi de 5 quilòmetres. Nosaltres varem agafar un taxi que ens va portar des de l'hotel a totes les restes, al museu i a Huanchaco (la platja). Ens va costar 80 soles (19 €) i varem estar des de les de 9 del matí fins les 5 de la tarda.

Pel que fa referència a la ciutat, deu el seu nom a la ciutat extremenya de Trujillo, ciutat natal de Pizarro. Els edificis colonials més emblemàtics estan localitzats als carrers que envolten la Plaza de Armas. La ciutat es veu en un dia. Per cert, si teniu nostàlgia del menjar català o espanyol, podeu menjar o sopar als restaurants Astúries o Oviedo. Nosaltres varem sopar un dia un entrepà boníssim de pernil amb tomàquet i oli d'oliva (et pregunten si el tomàquet el vols frotado o troceado, pel mòdic preu de 10 soles).

A Huanchaco no us podeu perdre els caballitos de totora (barques de joncs) i el ceviche (peix o marisc marinat).

^top

Chiclayo / Lambayeque

Chiclayo. Varem anar i tornar des de Trujillo, un pal de 3 hores d'anada i 3 hores de tornada que mereixia la pena. La ciutat no val res, però a Lambayeque, situada a 12 quilòmetres, es troba el museu del Señor de Sipán, una meravella de la cultura moche que no us podeu perdre, és impressionant. Són les úniques restes intactes que s'han trobat d'un enterrament precolombí, equiparable a la mòmia de Tutankamon.

Als llocs que us comento a continuació no varen estar. A 35 quilòmetres a l'est de la ciutat es troben les restes arqueològiques de la Huaca Rajada, lloc a on es van trobar les restes del Señor de Sipán i, a 57 quilòmetres al nord-oest, Batagrande (Sicán), es va trobar el Tumi, un dels símbols del Perú, que trobareu a totes les botigues de records. El més adequat, que nosaltres no varem fer, es quedar-se a dormir a la ciutat i visitar aquestes restes arqueològiques.

^top

Tarapoto

Tarapoto: Els tradicionals destins de selva són Iquitos i Puerto Maldonado (aquest darrer, a prop de Cuzco, ha tingut un gran auge). En canvi, Tarapoto queda fora dels destins turístics tradicionals. Es prop de la frontera entre el departament de Sant Martin i el de Loreto. No és la ciutat de Taropoto el que interessa, sinó la zona: té un interès geogràfic i de biodiversitat força gran, ja que passem del bosc sec tropical a la selva humida de muntanya per acabar al pla amazònic. Per als amants dels ocells (els birdwatching segons el terme anglès) és tot un paradís amb desenes d'ocells.

Tarapoto
Tarapoto

Es pot navegar pel riu Huallaga que desemboca al Marañon. Es prop d'aquí on es va filmar la pel·lícula de Werner Herzog Aguirre, la Cólera de Dios. Tenim llacs (Laguna Azul i Lago Lindo), uns maquíssims salts d'aigua al bell mig dels bosc (cataractes d'Ahuashiyaku, Carpishooyaku, Pucayaku, Tununtunumba), comunitats com Chasuta, Lamas i Nueva Lamas. I tot això sense cap mena de gent!!.

Us recomano allotjar-vos als Lodges de Pumarinri, en una petita elevació del Riu Huallaga. S'arriba per una pista en 40 minuts des de Tarapoto. Fantàstic. Són unes cabanes, amb grans finestrals on des del mateix llit podreu gaudir de la selva i del riu. Tranquil·litat i relax al màxim.

Nosaltres varem anar i tornar des de Lima en avió però pel que ens van dir, val la pena fer el trajecte nord Tarapoto-Moyobamba-Chapapoyas-Cajamarca. Tot aquest recorregut, i en general tota la part nord del Perú, encara no entra dins del circuits turístics massius. Els voltants de Chapapoyas tenen un gran interès paisatgístic i cultural. Ho tenim com una assignatura pendent. Pel que sé són la petita joia amagada del Perú.

^top

Lima

Lima: La mala fama de Lima en quan a la seva seguretat ha baixat moltíssim des de que vaig ser-hi el darrer cop, a l'any 1982, com ha passat amb la resta del país. El centre històric ha estat restaurat i val la pena visitar. Ara bé, segueix sent una ciutat dura. Massa gran per al meu gust. Quan varem ser era plena d'obres amb un trànsit horrorós. Una ciutat trencada en barris, de fet són districtes i ciutats diferents. Estar a Miraflores, al costat del mar no és estar a Lima. De fet els barris/ciutats que envolten Lima són millors que el centre de Lima.

Nosaltres varem estar en un hotel a Miraflores, i varem estar caminant al vespre sense cap mena de problema. Era un lloc modern, amb avingudes amplies, cases baixes o gratacels de negocis amb supermercats i botigues de luxe i restaurats. En tot cas, apart del centre històric, cal veure el Pacífic des dels miradors de Miraflores a Larcomar. Escolliu un parell de museus: us recomano el Nacional d'Arqueologia, Antropologia i Història. Si no voleu anar al Museo del Oro, a Larcomar hi ha La Sala-Museo del Oro, una sala especifica amb 167 peces d'or i altres metalls de les cultures preincaiques del nord del Perú. Molt bé!!.

Per anar d'un costat a un altre de Lima, no dubteu en agafar un taxi. Són força barats i la metròpoli és molt gran. Com sempre pacteu el preu abans de pujar (no hi ha taxímetre). I apa, a gaudir de la conducció !!.

^top

Pisco / Paracas / Islas Ballesta

El corrent de Humboldt que banya les aigües de litoral peruà prové de les aigües fredes del sud de Pacífic (de fet de l'Antàrtic), puja per la costa xilena i va a morir al nord del Perú. Fa canviar les precipitacions de tota aquesta zona litoral. Les canvia a pitjor. No plou. I una zona que per la seva latitud és la mateixa que la del Congo o Indonèsia, resulta que és un desert on no plou mai o quasi mai. Però mentre el litoral és un desert el mar té una rica fauna, i és un banc de pesca de primera magnitud. A tres hores i mitja en autobús de Lima cap al sud (hi ha varies companyies que surten i en diversos horaris) trobem la reserva nacional de Paracas, on hom pot gaudir d'aquest medi ambient fabulós. Val la pena estar-hi més d'un dia i poder recorre tota la zona amb tranquil·litat. Tot i així un matí dona una bona idea de la bellesa àrida del litoral.

En quan a les Illes Ballesta, a menys d'una hora en llanxa de Paracas, només dir-vos que no hi falteu!!, sobre tot si no heu estat a les Galapagos o a llocs similars. Malauradament els mesos de juliol i agost no són precisament l'època en que hi ha més nombre d'animals i espècies diferents, doncs això passa a l'època de cria cap a la primavera i l'estiu austral. Tot i així, la volta a les illes des de les llanxes (no es pot tocar terra) dóna l'oportunitat de veure lleons marins i milers d'aus i fins i tot pingüins!!.

Nosaltres varem fer nit a Pisco, quasi 1 any després del terratrèmol que el 15 d'agost va arrasar la ciutat. I la veritat que ens va copsar profundament l'ambient de destrucció que restava. Encara havia un munt de ruïna, cases provisionals i la manca d'ajuts i diners que mai van arribar. Varem quedar molt impressionats. Encara que nosaltres ja no varem tenir temps de fer-ho, la continuació natural de l'itinerari és baixar fins Ica i Nazca, per veure les famoses línees des del cel amb una avioneta. Si es vol, es pot arribat a Arequipa.

^top

Puno / Titicaca

Puno / Titicaca: En aquest viatge no hi varem estar. Jo vaig estar-hi l'any 1982 i amb la família al 2006, des de Bolívia, i és per això que em permeto comentar-vos un parell de coses. Si teniu temps, i en funció de l'itinerari, val la pena fer un trajecte que inclogui la part peruana i boliviana del llac. Com ja us he comentat, la divisió política és absurda, donat que hi ha una continuïtat geogràfica i cultural evident. Es més, crec que la part boliviana es més interessant (veure el relat de Bolívia en aquesta web).

Tot i així, si bé Puno no té cap interès, no així les famoses illes flotants, Uros, que són increïbles, així com les illes de Taquile i Amantani. El més lògic és arribar a Puno des de Cuzco o Arequipa, travessant la puna. Visiteu les illes de la part peruana i, per carretera us arribeu a Copacabana, a la part boliviana, on podeu anar a les Islas del Sol i de la Luna, tancant així el circuit del llac. Podeu arribar a La Paz i tornar amb avió al Perú.

^top

Itinerari del viatge

A continuació us faig un resum de l'itinerari que varem fer per si voleu aprofitar alguna idea o trajecte. Tingueu en compte que viatjàvem amb nens i jo tenia uns dies dedicats a l'andinisme. Les dues coses condicionaven el viatge.

• 1er dia / 2º dia: 18-19 de juliol: Barcelona - Madrid - Lima - Cuzco.
Varem anar a Lima amb Air Comet en un vol que sortia de Madrid a les 11 de la nit. De la companyia no hi ha bona propaganda, però nosaltres, per sort, tant a l'anada com a la tornada, no varem tenir cap problema, ni amb retards ni amb l'equipatge. A les 6 del matí arribàvem a Lima. A les 9:30 h. sortia un vol a Cuzco amb Star Peru que arribava a les 11:00 h. Si us va la marxa i no patiu de mal d'alçada podeu arribar a Cuzco el primer dia del viatge tal i com varem fer nosaltres. A migdia ja podeu gaudir de la Plaza de Armas.

• 3er dia: 20 de juliol: Cuzco - Pisaq - Urubamba - Chinchero - Cuzco.
Primera visita tranqui-la a la Vall Sagrada durant tot el dia.

• 4º dia: 21 de juliol: Cuzco (Sacsayhuaman, Qenqo, Puca Pucara, Tambomachay).
Voltants de Cuzco per al matí, i per tarda visita a la ciutat.

• 5º dia: 22 de juliol: Cuzco - Ollantaytambo - Aguas Calientes.
A primera hora a Ollantaytambo amb autobús. Visita a les runes i el poble. A les 19:30 h. tren a Aguas Calientes. Arribem a les 21:00 h.

• 6º dia. 23 de juliol: Machu Picchu.
Visita tot el dia a Macchu Picchu i cap al vespre a les aigües termals de Aguas Calientes!!.

• 7º dia: 24 de juliol: Aguas Calientes - Ollantaytambo - Cuzco.
Tornada a Ollantaytambo amb el tren de les 9:30 h i d'allà autobús fins a Cuzco. Tota la tarda per la ciutat.

• 8º dia: 25 de juliol: Cuzco (i autobús nocturn a Arequipa).
Darrera estada a Cuzco. Museus. Per la nit agafem autobús nocturn fins Arequipa.

• 9º dia: 26 de juliol: Arequipa.
Visita a Arequipa.

• 10º dia: 27 de juliol: Arequipa - Chivay.
Anada a la vall del Colca travessant la Puna fins Chivay. Vicunyes, alpaques i volcans.

• 11º dia: 28 de juliol: Chivay - Cañon del Colca - Chivay - Arequipa.
Anada als miradors per veure el vol dels còndors. I visita a pobles de la vall del Colca. Tornada a Arequipa (ja de nit).

• 12º dia: 29 de juliol: Arequipa - Lima (avió) - Huaraz (amb autobús nocturn).
Mati per Arequipa. Avió a les 16:00 h. fins Lima. I autobús nocturn fins Huaraz.

• 13º dia: 30 de juliol: Huaraz.
Dia de tranquil·litat per Huaraz i baños de Monterrey.

• 14º dia: 31 de juliol: Huaraz (Yungay, Carhuaz, Llanganuco).
Llacs de Llanganuco i part nord del Callejón de Huaylas.

• 15º dia: 1 d'agost: Huaraz (Pastoruri) - Trujillo (autobús nocturn).
Part sud del Callejón de Huaylas fins Pastoruri. Per la Mari i les nenes autobús nocturn fins Trujillo.

• (Manel) 16º-18 día: 2-3-4 d' agost: Nevado Chopicalqui.
Ascensió el Nevado Chopicallqui (fins el camp I). Mal temps el dia d'atac al cim.

• 16º dia: 2 d'agost: Trujillo.
Arribada a Trujillo a les 7 h. Taxi per visitar les runes de les Huacas de la Luna, Esmeralda, Dragon, Chan Chan, museu i dinar a Huancacho.

• 17º dia: 3 d'agost: Trujillo - Chiclayo - Trujillo.
Anar i tornar en autobús a Chiclayo per visitar el museu del Señor de Sipán.

• 18º dia: 4 d'agost: Trujillo - Lima (autobús nocturn).
Visita de la ciutat i a la nit agafar l'autobús nocturn cap a Lima.

• 19º dia: 5 d'agost: Lima.
Visita a Lima.

• 20º dia: 6 d'agost: Lima - Tarapoto (amb avió). Avió fins Tarapoto i estada.

• 21º dia: 7 d'agost: Tarapoto (cataractes de Ahuashiyacu) - Pumarinri.
Visitar voltants i catarates. Anada a Pumarinri.

• 22º dia: 8 d'agost: Pumarinri (cascades Pucayaquillo - Chasuta).
Caminar per la selva fins les cascades de Pucayaquiilo. Anada a Chasuta.

• 23º dia: 9 d'agost: Pumarinri (riu Huallaga).
Navegació pel riu.

• 24º dia: 10 d'agost: Pumarinri (Nueva Lamas) - Tarapoto - Lima (avió).
Caminar per la selva alta i tornara a Lima amb avió.

• 25º dia: 11 d'agost: Lima.
Visita a Lima.

• 26º dia: 12 d'agost: Lima - Pisco.
Anada a Pisco i visita.

• 27º dia: 13 d'agost: Pisco - Paracas (Islas Ballesta / Reserva Paracas) - Pisco - Lima.
Visitar Islas Ballesta i Paracas, tornar a la nit a Lima.

• 28º dia: 14 d'agost: Lima.
Visitar Lima i avió per la nit cap a Madrid.

^top
Relat d'un viatge de 17 dies al Perú - Marita Acosta [2010]
Relat d'un viatge al Perú i Bolívia - Anna Cabré [2009]
Consells de viatge al Perú - José Villén [2008]
Relat d'un viatge al Perú - Elsa Rada [2007]
Ruta solidària al Perú - Conxita Tarruell [2006]
PERÚ - Guia i relat d'un viatge al Perú - Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2006]
29 dies de vacances al Perú - Pere Dalmases [2003]
Relat d'un viatge al Perú - Sylvie & Agustí [2001]
Taquile, la màgia del llac Titicaca - David Ballester [1987]

facebooktwitterYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació