Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
equador

EQUADOR

Relat d'un viatge amb nens a Equador

Data Data viatge: 2004. Publicat el 14/11/2007
2.0 de 5 (115 vots)

Introducció: Viatjar amb nens petits

Amb dues nenes de 4 i 5 anys, que ja havien recorregut gran part d' Europa, ens disposàvem a donar el salt a un altre continent. L'estiu del 2004 afrontàvem el repte d'escollir una zona on poder gaudir conjuntament, infants i adults, d'unes vacances, fent el que més ens agrada: viatjar i conèixer altres cultures.

Quan es viatja amb nens petits sempre sorgeix la pregunta de què podem fer amb ells, o fins on podran "aguantar". Aquestes preguntes són, entre d'altres, les que molts pares solem fer-nos quan tenim nens petits (i no tan petits), i que volem seguir viatjant. La nostra experiència de molts anys, tant amb la Laia que malauradament vàrem perdre quan tenia 6 anys, como ara amb la Meritxell (5 anys) i l'Emma (4 anys) és que es poden fer un munt de coses. La clau principal, al meu entendre es que els petits gaudeixen tant del viatge com els adults. Fer-los partícips del viatge en tot moment, i clar, entendre que amb ells, no poden fer el mateix viatge que faríem si fóssim nosaltres sols. Però, clar, tampoc és el mateix viatge el que faria jo sol, o el que faria amb un grup d'amics determinat. Sempre hi ha que adaptar el viatge al grup amb el que es viatge (entre altres moltes coses, es per això que mai se m'acut anar en un viatge organitzat).

En fi, que l'any 2004 decidim anar a l'Equador. Vint-i-un dies on preteníem combinar en un mateix itinerari un munt de coses: turisme, cultura, diversió i esport. Crec que aquesta experiència pot ser del vostre interès, tant si sou pares com si no. Us explico una mica el més interessant de cada lloc que vàrem visitar, i com fer-ho amb dues nenes petites.

Si us pregunteu què vàrem fer d'especial per anar amb infants, aquí teniu algunes respostes:

• Portar un itinerari bastant previst. S'ha que minimitzar el risc de quedar penjats en qualsevol lloc. El viatjar amb nenes tan petites per un país no europeu o occidental, en el que molts cops els serveis no són bons, és un factor a tenir molt en compte.

• No fer grans desplaçaments d'una tirada. Quan som adults cansa suportar 10 hores en un autocar donant bots, però al menys sabem perquè ho fem. Unes nenes de 4 i 5 anys, no. El seu "tempo" és un altre. Es una de les principals claus de l'èxit és comprendre el temps dels nens.

• Intercalar llocs, visites i activitats que agradin als petits. Poden ser específiques per ells o compartides amb els adults. A nosaltres ens pot agradar molt creuar 1 dia sencer el desert pel plaer de veure'l i creuar-lo, però a uns nens petits no.

• Ser molt curós amb les condiciones sanitàries. Una diarrea en un adult és molesta, en un infant és quelcom molt preocupant.

En fi, que tenint clar aquests 4 punts podem veure que l'Equador, un país "petit" amb distàncies mitjanes entre ciutats, és un bon lloc per a introduir-nos al món andí amb infants petits. Refusarem la zona de selva perquè no volíem donar el tractament de la malària a les nenes. En quan a Les Galàpagos, el pressupost se'ns disparava. Així que ens vàrem centrar en tota la part andina del país, de nord a sud. Varem fixar un itinerari des de Barcelona, i mitjançant Internet, la reserva dels hotels. Anar d'un lloc a un altre ho aniríem veient a l'Equador.

I per últim restava l'aspecte esportiu. Si no teníem prou amb portar-nos les dues nenes, tot aprofitant que estàvem els Andes i practico l'alpinisme, aprofitaria per pujar un cim i fer una ascensió glacial a una muntanya de 5.000 ó 6.000 metres (Cotopaxi ó Chimborazo).

L'equipatge, malgrat que no volíem moure'ns molt, tenia que ser el mínim imprescindible, però tot i així, tenint en compte que centràvem el viatge per la part andina del país, ens obligava a porta roba d'abric. A tot això havia que sumar-li, tot el meu equip glacial (piolet, grampons, botes d'hivern d'alta muntanya, etc). També algunes nines, colors i llibretes per dibuixar, i .. una enorme farmaciola amb tot d'imaginable pels nens. Encara i així tot l'equipatge el vàrem poder encabir en 3 bosses, una de les quals era quasi íntegrament equip d'alta muntanya.

Finalment, les nenes ens obrien portes i tractes que no haguéssim tingut si anéssim sols.

^top

A tenir en compte

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Data del viatge

El nostre itinerari a Equador fou de 21 dies (del 5 al 25 d'agost de 2004).

Itinerari

Mapa itinerari
Mapa itinerari

Les zones en la que normalment es diferencia l'Equador són:

- la costa,
- la Sierra (zona andina),
- l'Orient (selva amazònica),
- les illes Galàpagos.

La nostra estada a l'Equador es va limitar pràcticament a la zona de la Sierra. Sense les nenes possiblement hauríem anat a la selva (Orient) i a les illes Galàpagos. Però és el que us he comentat a l'introducció, d'acoblar-nos tots una mica.

Així que ja veureu que no és un itinerari gaire estressant, i que no té cap problema per fer-lo amb nens petits, tant per les distàncies relativament curtes com per la relativa facilitat d'accés a tots els llocs que vàrem visitar.

Transport

La xarxa d'autobusos arriba a tot arreu. En tots els pobles importants i a les ciutats hi ha una central d'autobusos, una mica caòtica, però on hi ha les diverses companyies que donen serveis. No cal dir que els preus són populars i el servei bastant correcte.

Els taxis també són una opció, sobretot si podeu repartir el cost entre varies persones, que no era el nostre cas. El preu s'acorda pel trajecte que voleu fer. Pot ser una opció interessant si voleu anar a llocs on es difícil arribar amb autobús, o requereix unes combinacions difícils que fa perdre temps (i a les postres diners).

Com sempre, la diferència entre moure's en transport públic o organitzat és abismal, a més a més de no tenir que adaptar-se al gustos de cap grup. Si es va amb nens això es important, ells per molt educats que estiguin al viatges, tenen uns horaris de menjar, dormir, descansar, jugar i anar al lavabo que no poden adaptar-se a un grup organitzar composat per adults. Així que sempre fem dues opcions que per cost son antagòniques, o be anem amb transports públics pels trajectes curts i mitjans, que són molt barats, o optem a llogar un taxi o cotxe només per nosaltres, en trajectes llargs o complicats, que ens surt més car.

Menjar

Pel que fa al menjar, al 2004 un almuerzo costava de promig 1 $!!! Increïble. Depenent del lloc, podia variar, però un dels típics era, una sopa, una plat d'arròs amb pollastre i un suc. Tot bastant suau. Menys el suc, quasi cada dia, nenes incloses, vàrem dinar així sense problemes. De fet l'arròs és, per sort per les nenes, un àpat molt estès a l'Equador que junt amb les papes (patates), el pollastre i les sopes conformen un menú que no comportava cap problema per als infants. El restaurants on es serveix acostumen a ser molt populars, aquí cadascú mirarà si els veu més o menys nets. Però n'hi ha tants que es pot escollir i trobar l'adequat.

A les ciutats com Quito, Cuenca i Baños, es podien trobar restaurants amb bons menús i cartes, tant de menjar internacional (pastes, pizzes) com propi del país. El preu pujava força més que el del "almuerzo", però sempre força econòmic.

La fruita, com sempre, pelada. Hi ha plàtans (tones de plàtans), papaies i melons.

Hi ha botigues arreu on es pot comprar pa, galetes o altres pastes. No vàrem tenir problemes per trobar llet i iogurts envasats, el que per als nens es força important.

Evidentment res de beure aigua de l'aixeta, sucs i cap altre líquid que no sigui embotellat. Ni sucs del carrer ni cap altre tipus de beguda. Hi ha aigua embotellada arreu, fa encarir el viatge però per als nens és el millor. Portàvem pastilles potabilitzadores però les vàrem utilitzar poc.

Allotjament

Els hotels on vàrem estar, menys a El Cañar, van ser, més o menys bons. Teníem un bufet per esmorzar, força consistent, amb ous, fruita, llet, pastes. Totes les habitacions eren de 3 llits (menys alguna de 4 llits) amb lavabo i dutxa dins de l'habitació. Anant amb infants és on menys vàrem escatimar en tot el viatge. En tot cas n'hi ha de tot tipus i preus.

Pressupost

+ 3.232 € (vols Barcelona-Quito-Barcelona, 900 €/adult i 622 €/nen, i Quito-Cuenca, 62 €/adult i 32 €/nen)
+ 2.896 € (dormir, menjar, transports (taxis, autubusos, 4x4) i ascensió al Cotopaxi: uns 34 € per persona i dia)
= 6.128 € (total 4 persones).

Mal d'alçada

El problema del mal d'alçada a l'Equador no és greu. Quito, que serà segurament el lloc d'entrada és a 2.880 metres, i podem dir que és la frontera en la qual hom pot sentir-se malament o no sentir pràcticament res. Encara que depèn de cada persona (i fins i tot de cada circumstància), si no ets molt sensible no notaràs pràcticament res. Et notes més cansat (sobretot si et toca pujar 3 pisos caminant a l'hostal, com ens va passar a nosaltres) i potser la primera nit et costarà dormir, però poca cosa més. Les nenes no varen notar res, i això que infants i persones joves el solen partir més. Per un viatge normal que no afronti cap ascensió, les alçades a les que es pot arribar són de mitjana entre 2.800 i 3.100 metres. Hi ha visites interessants, com la de la Laguna Mojanda, que està a 3.700 metres. En cotxe es pot arribar al Parc Nacional del Cotopaxi a 4.600 metres, però si no et quedes a passar la nit, l'organisme no pateix cap mena de trastorn.

Climatologia

Tota la zona dels Andes (el que anomenen La Sierra) gaudeix d'unes temperatures diürnes molt confortables per a viatjar, entre els 15ºC i els 20ºC. Durant la nit, i sobretot a primera hora del matí, la temperatura baixa, però mai vàrem estar per sota dels 10ºC a les ciutats. Un altre cosa és si feu trekking o, evidentment, ascensions per sobre dels 3.000 ó 4.000 metres.

Alerta amb la insolació que és molt forta. Recordeu dues coses, estareu tota la estona per sobre dels 2.000 metres i esteu a l'equador terrestre!. Això no només significa 12 hores del sol i 12 hores de nit, sinó també que tindreu el sol molt amunt picant sobre els vostres caps. Tapeu-vos amb un barret i, si aneu amb nens, encara més. No us oblideu tampoc d'una bona crema solar.

Seguretat

Particularment no vàrem tenir mai cap problema. Tampoc vàrem sentir cap mena de sensació d'inseguretat en cap moment del viatge, ni a les zones rurals ni a les ciutats. No sabem si a la zona de Guayaquil la cosa canvia, però pel que se sent i vàrem veure, deu ser uns dels països de la zona andina més segurs per viatjar (per suposat molt més que Colombia, Perú, Veneçuela, Brasil, etc).

Amb la gent no tindreu gaires problemes, de fet passen bastant dels turistes i fan la seva vida. Res de sentir-se aclaparat perquè estan tot el dia a sobre (com a l'Índia) oferint-te el que sigui. En realitat són bastant secs en el tracte. Per mi millor.

^top

 DIARI DE VIATGE

Dia 1 (5 d'agost): Barcelona - Caracas - Quito

Pels trajectes llargs l'avió pot fer-se molt pesat. El Barcelona-Madrid ni el vàrem notar. El Madrid-Caracas va durar una mica més de 8 hores, però entre la pel·lícula i que van estar dibuixant, menjant i fent una becaina, ho van portar molt bé. El Caracas-Quito van ser 2 hores, però a Caracas va haver un enorme caos, en què per molt poc no perdem l'enllaç. A Quito arribàrem sense l'equipatge.

No sabem si encara existeix, però desaconsellem fermament la companyia veneçolana Santa Bàrbara. Es horrorosa!!!.

^top

Dies 2 i 3 (6 i 7 d'agost): Quito i Quito - Otavalo

Adéu a la nostra planificació. Al matí volíem anar a Otavalo, on ja teníem reservat un hotel. Però tot el dia el vàrem passar pràcticament a l'aeroport, i una visita al Panecillo, un turonet sobre Quito amb un Crist a imatge i semblança de Rio de Janeiro, però en petit (d'aquí el diminutiu).

Vàrem tenir molta sort i l'equipatge va arribar al dia següent. Tal i com va arribar el vàrem recollir i vàrem anar a la central d'autobusos de Quito per agafar-ne un cap a Otavalo. En 2 hores arribàrem.

^top

Dia 4 (8 d'agost): Otavalo (Laguna Mojanda y Cerro Fuya Fuya, Lago San Pablo)

Pugem a un Chevrolette destartalat que ens porta a la Laguna Mojanda, un estany preciós a 3.714 metres d'alçada. Des d'allà un camí fàcil porta al Cerro Fuya Fuya, de 4.263 metres (unes 2 hores anada i tornada, anant a pas lleuger). Com aclimatació al Cotopaxi no és molt, però més val això que res.

Al voltant de la Laguna, una vegetació de pastos i herba alta envolta els cerros, no pas nevados. Un bon lloc per admirar la vegetació autòctona dels pàrams andins.

Un altre lloc que val la pena visitar es el lago San Pablo, amb una immillorable vista de l'Imbabura que domina tota la vall d'Otavalo. Pels voltants del llac hi ha unes quantes llames i alpaques que fan las delícies de les nenes.

Tot és possible fer-ho fàcilment amb autobusos, minibusos o taxis de les localitats.

^top

Dia 5 (9 d'agost): Otavalo (Cotacachi y Laguna Coicocha)

Un autobús ens porta a la localitat de Cotacachi. Des d'allà un taxi ens duu a Laguna Coicocha, un esplèndid llac que és en realitat la caldera d'un volcà. Hi ha tres illes en el llac que són 3 formacions de lava. El volcà s'alça davant de nosaltres amb els seus 4.939 metres. Hi ha barques que donen una volta de mitja hora pel llac (recordem que és per la caldera del volcà). La profunditat arriba fins els 180 metres!. Amb la barca ens apropem a las parets de la caldera que cauen a pic al llac. També es possible vorejar la caldera, i per tant el llac, per un caminet que passa pel damunt de penya-segat. Son 4 ó 5 hores. Amb les nenes només vàrem fer un tram.

En quan a Otavalo, si bé la població no té cap edifici interessant, és famosa pel seu mercat de teixits. Els turistes que arriben amb el viatge organitzat des de Quito només hi són una estona al matí. Si us quedeu, en aquest indret meravellós, podeu passejar i gaudir amb tranquil·litat dels teixits artesanals que elabora aquest poble indígena que es caracteritza per les seves vestidures i ornaments tant particulars.

Al costat, hi ha un altre mercat, aquest de menjar, amb els chanchos (porcs) sencers ja cuinats i exposats. Tot aquest color, olors i bullici és del gust de les nenes que estan molt distretes absorbint tot el que veuen. No hi ha res millor per elles que el veure gent diferent (les dones van amb el vestit tradicional), coses diferents, joguines diferents. No s'avorreixen ni un minut. Per exemple, es passen hores jugant amb unes figuretes d'animal teixides amb les restes de la llana dels jerseis, que seran la joguina de les vacances.

^top

Dia 6 (10 d'agost): Otavalo - Papallacta - Cuello de Luna (Parque Nacional Cotopaxi)

Com el trajecte és llarg i complex amb autobús, aquest tram el vàrem fer amb el cotxe d'un guia de muntanya suís amb el que vàrem contactar per Internet des de Barcelona. Primer anem a Quito, per després desviar-nos cap a l'est fins els banys termals de Papallacta. Per arribar-hi passem al vesant Atlàntic per un coll a 4.000 metres d'altura. En pocs quilòmetres es dona pas de la vegetació de pastures de muntanya a una altre subtropical. D'un cel clar i sec a un altre d'humit i cobert.

En quan als banys termals, són molt moderns, luxosos i nets. Per a la gent del lloc, cars. Però és un autèntic goig submergir-se en unes piscines d'aigües calentes, al bell mig d'un paratge envoltat de muntanyes de més de 4.000 metres i al costat d'un bosc dens i humit. Molt recomanable.

Després tornem a creuar el coll per tornar a la vall de Quito i endinsar-nos en la carretera que ens durà al Cotopaxi. Aquesta carretera que continuarem cap al sud passa per un lloc anomenat l'avenida de los volcanes. A l'est i oest de la carretera s'alcen, majestuosos, els volcans que conformen la serralada oriental i occidental dels andes equatorians. Al bell mig d'ambdues serralades és on s'assenten les ciutats i els pobles (Otavalo, Quito, Cochabamba, ...). No es tracta de l'altiplà típic de Perú o Bolívia, sinó de valls entre dues serralades d'entre 2.500 i 3.200 metres d'alçada que també van quedant tancats de sud a nord.

Arribem a Cuello de Luna, just al costat d'una de les entrades del Parc Nacional del Cotopaxi. Hi ha un hotel, abans una antiga hacienda espanyola, que ara regenta l'Ismael, el guia de muntanya suís que m'acompanyarà al Cotopaxi. Es un lloc a 3.100 metres des de on es veu el volcà. Les habitacions són un pel fredes (per la nit dins de l'habitació estarem a 10ºC), però és un lloc força atractiu i confortable.

^top

Dia 7 (11 d'agost): Parque nacional Cotopaxi (laguna Limpiopungo i Refugio José Rivas)

Des de l'hotel, el Cotopaxi s'alça majestuós. De fet, és possible veure'l des del mateix Quito. Els seus 5.980 metres s'alcen sobre la vall. Es un volcà de dibuix cònic i amb la gelera què, malgrat el canvi climàtic, encara baixa fins els 4.900 metres. Al seu voltant el paisatge és pràcticament desert i moltes vegades ventós.

A l'agost estem en plena època seca, però és precisament un dels mesos amb més vent. Les precipitacions són tanmateix escasses o nul·les. Amb el 4x4 del guia ens endinsem en el parc als peus de la muntanya. El vent és molt fort. En la laguna Limpiopungo, a més de 4.000 metres d'alçada, el 4x4 sembla una batedora. Arribem donant bots per una pista bastant dolenta fins l'aparcadero, a uns 4.600 metres d'alçada. Solament sortir del 4x4 és una aventura. Les nenes hi ha que subjectar-les, ja que el vent se les emporta (literalment, l'Emma, la més petita, l'hem d'agafar a coll, sinó el vent se l'enduria). Les nenes, amb la meva dona, es queden al cotxe, que és sacsejat pel vent. El guia i jo arribem al refugi José Rivas, a 4.800 metres, i tornem. Una petita aclimatació. Volíem tornar per la nit per fer el cim, però ho deixem córrer fins que el vent es calmi.

^top

Dia 8 (12 d'agost): Cuello Luna - Saquisili - Cuello Luna

Com que el cim del Cotopaxi continua dominat pel vent agafem un autobús que ens porta a Saquisili, un poblet on hi ha un mercat setmanal d'animals.

Totes les poblacions dels voltants es congreguen en aquest mercat de porcs, llames, alpaques, vaques, bens, gallines, cuis (conillets d'Índies que aquí es mengen),... on són comprats i venuts. El mercat està situat en un descampat a les afores del poble. Molt interessant i recomanable. Prepareu les càmeres!!. Ni us explico com s'ho vàrem passar les nenes!!!!.

^top

Dia 9 (13 d'agost): Ascensió al Cotopaxi (5.897 metres) i Baños

L'ascensió al Cotopaxi és una ascensió tècnicament fàcil, però que no s'ha de menysprear. S'ha d'estar acostumat a l'alta muntanya hivernal. Crec recomanable haver estat als Alps i, evidentment, haver progressat amb grampons i encordat per una gelera. A més a més, l'alçada és considerable i si l'aclimatació no és bona pot ser molt dur arribar i s'ha de saber quan s'ha de tornar. Com en totes aquestes muntanyes, es surt a la nit per arribar amb les primeres clarors del dia a prop del cim i baixar cap el migdia.

Ens vàrem llevar a les 1:15 h. i a les 2:15 h. vàrem començar a pujar. Feia molt de vent i bastant fred (uns -12ºC, però la sensació tèrmica era molt més acusada amb el fort vent). Varem pujar en unes 5 hores. La llàstima va ser que el cim estava cobert per un núvol que em va tapar completament la vista sobre el cràter. Com el vent era fort, no era qüestió de quedar-se a veure si s'aclaria. Així que vàrem tirar cap a baix fins el refugi, a on vàrem menjar una mica, i altre cop d'en peus fins el 4x4. Fet pols arribo a l'hotel on hi ha la resta de la família.

Un temps per dutxar-me, fer una becaina, i al cap d'una estona sortir cap a Baños.

^top

Dia 10 (14 d'agost): Baños

Baños és un poble que, com el seu nom indica, té uns banys, que són unes piscines, bastant rudimentàries, d'aigües termals, força calentes. Res a veure amb l'ambient ric de Papallacta. Aquests són totalment populars. De fet, hi ha varis pobles a l'Equador amb aquest nom, en el cas que ens ocupa, i que és el Baños per excel·lència, el seu nom complert és de Baños de Agua Santa.

Nens, adults, dones, homes, avis, famílies senceres, amb banyadors o quasi vestits es fiquen dins d'unes piscines a l'aire lliure. N'hi ha que estan a 50ºC. No cal dir que, per la meva part, després d'una nit sense dormir, fer el Cotopaxi i arribar fins a Baños en una sola jornada, aquestes aigües van ser un miracle. Per les nenes una font de diversió inesgotable.

Baños de Agua Santa és un dels llocs turístics de l'interior del país, al llindar de les terres altes i de l'amazònia, als peus del volcà Tunguraghua que encara fumeja, i que més d'un mala passada (amb morts incloses) ha fet a la població. No fa gaire van haver d'evacuar-la i la pujada al cim encara estava prohibida.

Ens va ploure una mica, per primer cop en tot el viatge. Però és una pluja suau que s'interromp poc després. Banyats, rentats i descansats, anem al zoo del poble i a un terrari de rèptils que hi ha al costat. Les nenes s'ho tornen a passar d'allò més bé..., i els adults també.

Com ja he dit, Baños no és a les terres altes, és a la zona de la serralada oriental, a les aigües que milers de quilòmetres més enllà arriben a l'Atlàntic. Aquí hi ha molta vegetació i un cabalós riu on es pot fer ràfting i un munt de rutes per anar en bicicleta. Hi ha un munt d'agències que organitzen aquestes sortides. Es un indret preciós en el que val la pena perdre's pels carrers i camins dels voltants i, sobretot, allunyar-se una mica del centre, creuar el riu i veure el Tunguraghua fumejant lleugerament per sobre del poble. Acolloneix una mica, però val la pena.

^top

Dia 11 (15 d'agost): Baños - Manto de la Novia - Pailon del Diablo - Puyo - Baños

Si bé vàrem dir de no anar a la selva, no es va dir res de no anar a les seves portes. La idea de combinar-nos altre cop per fer una altre muntanya (el Cotopaxi, de 6.300 metres) va quedar anul·lada. La família opina que ja en tinc prou i, a més, la gelera està feta malbé per culpa de les cendres que va expulsar el Tunguraghua fa uns anys. Així que tots plegats baixarem als 500 metres, fins a les planes amazòniques. Una carretera preciosa que a mesura que perd alçada la vegetació s'incrementa en densitat i volum. La fresca dóna pas al calor i l'aigua ens envolta arreu. Com volem anar i tornar el mateix dia i volem aturar-nos pel camí, lloguem un taxi per uns 60 $. El taxi ens portarà a tots quatre a un recorregut de més de 100 quilòmetres, parant on volem, tornada a Baños inclosa. Una jornada que ens portarà quasi tor el dia. No podem demanar més. La carretera, en bastant bon estat, menys algun tram, ens porta a dues bellíssimes atraccions natural, el Manto de la Novia i el Pailon del Diablo. Dues cascades fantàstiques. La primera té l'al·licient que t'acostes a través d'un rudimentari artefacte, com una tirolina, que creua el riu a una alçada considerable, fins l'altre costat, on cau la cascada. Pel que fa el Pailon del Diablo, s'ha de fer un bon tros caminant si vols apropar-te, però val la pena, tant pel paisatge com pel salt d'aigua que cau pel mig del bosc subtropical. Tres estrelles !!!!!.

Després, per la carretera, hi trobarem un munt més de salts d'aigua, però ja res comparat amb els dos anteriors. Finalment el paisatge s'obre i comença el sòcol amazònic que 5.000 quilòmetres més a l'est arribarà a l'Atlàntic. Estem a uns 500 metres d'alçada, cinc mil quilometres per desfer aquest desnivell, i uns pocs centenars per arribar a 5.000 metres!!. Formidable diferència. Des d'aquí es pot veure el Sangay, un altre cim nevat de 5.700 metres d'alçada.

Finalment arribem a Puyo, la ciutat que és a les portes de la selva amazònica de l'Equador i des d'on es poden fer les gestions necessàries i trobar tota mena d'agències que faciliten tota mena de circuits. Aquests també es poden gestionar des de Baños. Aquí es veu clarament la diferència amb els Andes. És com si fóssim a un altre país: ni l'estructura de ciutat, ni els seus habitants, ni el clima, ni el menjar, res té a veure amb el que havíem vist de l'Equador fins ara. Climatològicament és evident, aquí ja vivim amb una suor enganxosa. Amb el taxi ens apropem a varis llocs, a un parc on es pot pujar a un arbre de més de 30 metres d'alçada i que permeten veure la selva i com s'estén cap a l'est en totes direccions. També anem a una espècie de petita reserva on hi ha caimans, lloros, tortugues, ... i capibares. Són animals decomissats del tràfic il·legal. Ves a saber!!. El cas és que les nenes tenen la possibilitat de tocar les capibares, el rossegador més gran que existeix. Una rata enorme, tan gran com un porc. També hi ha serps, que podem agafar, i uns monos que se'ns posen al damunt.

Ja cap al tard tornarem a Baños.

^top

Dia 12 (16 d'agost): Baños

Val la pena visitar Baños, tant l'església de la Virgen de los Baños, tota plena de referències als diferents miracles que segons expliquen s'han dut a terme per la intersecció de la verge, i de les diferents piscines termals dels voltants. A més d'aquests banys del primer dia, hi ha uns altres, que quedem més a les afores i que us recomanem, estan situats sota el Tunguragua.

També tenim un camí que puja a Bellavista, que com el seu nom indica es un esplèndid mirador de la vall. Es pot arribar en taxi, però es millor un camí que surt de Baños i que va pujant poc a poc fins el turonet. Nosaltres el vàrem fer amb les nenes, sense problemes, i aprofites també per passar pels camps de cultius dels voltants. Veiem creuar els ases que els fan servir de transport.

^top

Dia 13 (17 d'agost): Baños - El Cañar

Aquest tram d'uns 200 quilòmetres ens portarà unes 8 hores de viatge. Primer anem en taxi de Baños a Riobamba i després en un autobús que ens portarà fins El Cañar. Durant el primer tram, la carretera continua per l'Avenida de los Volcanes, aquest cop passant per sota del Chimborazo, de 6.300 metres, i que resta parcialment tapat per uns espessos núvols que amaguen gran part de la malmesa gelera, ennegrida per les cendres de l'erupció del Tunguraghua.

Ja a l'estació d'autobusos de Riobamba agafem un que va cap al sud, cap a Cuenca, però ens aturarem abans. Es una ruta que s'endinsa per una zona bastant pobre. Els pobles per on passem són petits i es veuen molt pobres. L'autobús para constantment a recollir gent, pagesos que van d'un poble a un altre, amb grans bosses a sobre. A vegades amb algun animal. En molts llocs la carretera perd l'asfalt. El paratge es dur, amb terrasses guanyades a la muntanya on es planten papas i on els porcs, negres i quasi salvatges, junt amb les gallines, conviuen en els carrers amb els nens. Dalt de l'autobús nosaltres anem asseguts per què l'hem agafat al principi, però el passadís és ocupat per un munt de gent sense seient. Una olor indescriptible de suor, brutícia, llet agra, menjar i animal ens envolta. Les nenes estan completament al·lucinades amb el que veuen i oloren. Més d'un cop les tenim que fer callar (encara que parlem en català les podrien entendre). Els hi anem explicant el que veien, com en tot el viatge, però també les fem comprendre el per què i què no tothom pot viure com nosaltres a Barcelona.

Al poble de El Cañar som els únics estrangers que hi ha i assistim plàcidament a com transcorre el pas del temps a la plaça del poble.

^top

Dia 14 (18 d'agost): El Cañar (Ingapirca) - Cuenca

A El Cañar ens allotgem en una pensió de mala mort, però és una de les poques que hi ha al poble. Al costat del poble hi ha les runes d'Ingapirca, que no només es remunten als temps dels inques, sinó als dels indis cañaris, que de fet continuen vivint a la zona. Una de les característiques més curioses del viatge des del nord de l'Equador fins al sud, malgrat no deixar la part andina, és la transformació progressiva de la vestimenta dels indígenes, sobretot de les dones. A mesura que ens traslladem veiem variar els vestits. Cada vall té la seva particularitat ètnica que la diferència dels seus veïns.

Des del poble a les runes s'hi pot anar en un autobús. Són les runes inques més grans de l'Equador. Només ens trobem amb un grupet d'uns pocs turistes vinguts de Cuenca en cotxe particular.

Un cop tornats a El Cañar, agafem un autobús que ens durà a Cuenca.

^top

Dia 15 (19 d'agost): Cuenca

Cuenca és una preciosa ciutat colonial de mida mitjana amb els seus carrers estrets i empedrats, tallats a quadricula, com totes les ciutats colonials creades pels espanyols. Es una ciutat encantadora amb esglésies, places i belles cases colonials.

A més a més, com era dijous hi havia un mercat afegit al normal, on hem pogut assistir a la compravenda de cuis (els conillets d'Índies) vius. Ja sabeu, aquí es mengen com ja he explicat. També hi ha un mercat d'artesania molt interessant. Un altre mercat interessant és el de San Francisco. I el millor de tot, és que cap és un mercat per a turistes, per la qual cosa no pequen de cap tipisme afegit.

Altres visites interessants són el Parque Calderón, la catedral, la Plaza de San Sebastián (molt recomanable), la Iglesia de San Sebastián, la Plazoleta del Carmen, la Calle Larga, tota la zona del riu amb 3 de Noviembre, i no us perdeu el Museo de las Culturas aborígens. Una altra cosa interessant és l'artesania dels barrets panamà, anomenats així perquè els utilitzaven els treballadors equatorians d'aquesta zona que van construir el Canal de Panamà. Hi ha un munt de botigues a on us explicaran la seva fabricació.

Com en la resta del viatge, hi havia tanta diversitat de coses noves i atractives que les nenes no van parar ni un moment, amunt i avall.

^top

Dia 16 (20 d'agost): Parque Nacional Cajas

El Parc Nacional Cajas està a 1 hora en autocar des de Cuenca. Es un parc situat a la serralada oriental, a 4.000 metres d'alçada. Es un paratge que conserva tota la vegetació autòctona de la zona. Es un lloc molt humit, que al estar situat a la serralada oriental fa que la influència de l'oceà Pacífic sigui molt important. La combinació de l'alçada i del mar, ja proper, fa que els núvols restin enganxats a tota aquesta zona. Els cims de les muntanyes, a no més de 4.600 metres d'alçada, no són molt més altes que el lloc on ens deixarà la parada del cotxe de línia, a quasi 4.000 metres. Hi ha un conjunt de més de 200 llacs envoltats d'herbes altes, sense arbres. Un món on els núvols i l'aigua ho dominen tot.

Per anar a Cajas des de Cuenca vàrem agafar un autocar que feia la línia Cuenca-Guayaquil (sortia a les 9:00 h). Encara que l'autocar no tenia gaire bona pinta (tan poca que hi havia en rètol que deia en venta) ens va deixar, al cap dels 60 minuts promesos, a la parada de Laguna Toreadora. En 1 hora havíem passat dels 2.500 metres d'alçada de Cuenca als 4.000, aproximadament, en que es troba l'entrada al Parc. No cal dir que el recorregut és preciós. Unes muntanyes verdes amb valls i prats, a on pasturaven les vaques, van deixant pas a una vegetació d'alta muntanya. A pocs metres de la parada hi ha la caseta dels guardes. Allà s'ha de pagar per entrar al parc i donen la informació necessària per fer un recorregut pel seu interior. Hi ha per escollir, un munt de camins i itineraris travessen el parc i van per la gran quantitat de llacs que conformen el seu paisatge. Es poden fer tota mena d'excursions, d'hores fins a dies. Nosaltres, amb les nenes, només vàrem fer una d'unes 3 a 4 hores. L'itinerari escollit passava per un parell de llacs, que envoltant la Laguna Toreadora i seguia fins un control de Policia que estava per sota dels 4.000 metres.

No se si serà sempre així, però no hi havia pràcticament ningú, a part d'uns nois italians i uns equatorians.

Per tornar a Cuenca has d'esperar a que passi alguns dels autobusos que fan la línia de Guayaquil a Cuenca. Com tardava bastant (demoraba com diuen a l'Equador), un policia va parar un camió i li va dir al conductor que ens portés a Cuenca. Bé, no sabem si exactament va ser una pregunta o una ordre, però el cas és que aquesta modalitat d'autoestop no l'havíem practicat mai. El camió de repartiment, que no va passar en cap moment dels 40 quilòmetres per hora, ens va permetre veure el paisatge a les mil meravelles!!!.

^top

Dia 17 (21 d'agost): Cuenca

Malauradament, algun dia havia de ser, a la Mari li va tocar trobar-se malament, amb nàusees i vòmits. Almenys no han estat les nenes, que sempre preocupa més. Així que el dia de relax que teníem, a més de volgut, va ser forçat. Amb la mare de família postrada al llit de l'hotel, la resta vam anar a un altre poble de piscines calentes (que també es diu Baños), que hi ha a prop de Cuenca, a on també s'arriba fàcilment en autobús.

^top

Dies 18 i 19 (22 i 23 d'agost): Cuenca-Quito i Quito

Des de Cuenca tornar a Quito signifiquen 12 hores d'autobús i com no estaven disposats a fer-ho amb les nenes, vàrem decidir agafar un avió. Al migdia ja érem a Quito.

No és gens car. L'avió que vàrem agafar nosaltres era nou i petit. Us ho recomano: passa per sobre del Cotopaxi i del Chimborazo. Espectacular!!!. Es veu el con volcànic del Cotopaxi just al costat de la finestra.

Quito és la capital sud-americana amb el centre històric millor conservat de tot Sud-amèrica. Un conjunt arquitectònic i urbanístic de l'època colonial, ben conservat i/o restaurat que és patrimoni cultural mundial de la UNESCO. No us en penedireu d'estar a Quito almenys 2 dies sencers.

Tot el casc antic val la pena. Només heu d'anar caminant amunt i avall per totes les seves places i carrerons, entrar en totes les esglésies i contemplar el seu barroc característic. Tot els voltants de la Plaça de San Francisco són extraordinaris. No us perdeu la Plaza Grande, Santo Domingo y de la Merced.

^top

Dies 20 i 21 (24 i 25 d'agost): Quito (La Mitad del Mundo) i tornada a Barcelona

Encara que el paisatge no té res d'especial, val la pena sortir de Quito i apropar-se a La Mitad del Mundo, que està a tres quarts d'hora d'autobús des de Quito. No sempre es pot tenir una cama a l'hemisferi sud i una altre al nord. Tot molt típic, però interessant. Hi ha una ratlla pintada al terra indicant els 0º 0' 0'' (l'Equador terrestre). I la foto típica i tòpica és posar-se just al mig amb una cama a cada hemisferi. Aconsellat anar a les 12:00 h, en principi el sol ha d'estar just a sobre i cap ombra ha de projectar-se. Vam fer la prova, però no us diem el resultat!.

L'últim dia de viatge és per al vol Quito - Caracas - Barcelona. Tornada a Barcelona amb la mateixa companyia aèria i amb els mateixos desastrosos resultats.

^top
Ruta solidària per Equador - Conxita Tarruell [2006]
Relat d’un viatge a Equador i les Galàpagos - Jordi Rodríguez & Marta Colomer [2005]
Diari d'un viatger en autobús per Equador - José María Rodríguez de Cepeda [2005]
Relat d'un viatge a l'Equador - Oscar Oliver [1997]
Informació pràctica d'Equador - Amazònia - Assemblea de Solidaritat

facebooktwitterInstagramYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterInstagramYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació