Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
2 / 3
Namíbia Botswana Zimbabwe

NAMÍBIA / BOTSWANA / ZIMBABWE

Diari d'un viatge a Namíbia, Botswana i Zimbabwe

Data Data viatge: 2016. Publicat el 26/11/2016
1.4 de 5 (9 vots)

CAPE CROSS - UIS - MUNTANYES BRANDBERG

El dia s'ha llevat a Cape Cross amb una temperatura de 13 graus i boira, però hem dormit divinament, amb el so constant del mar. I és que la nostra habitació estava a només 10 metres de l'aigua.

Ahir, abans de sopar, vam passejar per la platja i vam trobar una quants cadàvers de morsa i milions de petxines i musclos.

Després d'un esmorzar bastant bo, hem sortit cap a les 9 del matí en direcció a Brandberg, uns 200 km al nord-est de Cape Cross. La carretera voreja l'Skeleton Coast i veiem molts cotxes amb canyes de pescar enormes. Crec que es l'esport nacional.

En una hora de carretera hem passat de 13 graus a 40. A Uis hem posat gasoil, he comprat uns minerals a un pobre home i a la sortida del poble hem tingut el primer contacte amb els Himba. O més ben dit, amb les himba, que està clar que són elles les que manen.

Tenien unes quantes parades de braçalets, collarets i d'altres coses. Totes anaven despullades del tors, ensenyant els pits. Van molt ornamentades i son d'una bellesa excepcional. Els nens son també molt macos. S'omplen el cabell i el cos amb una mena de fang que els dona un to vermell preciós.

I d'una manera molt agressiva ens han començat a intentar col·locar el seu material, cadascuna el seu. Es discutien entre elles per veure qui ens venia el que fos. Evidentment hem hagut de regatejar, però ha estat dur. Els dels basars de Marràqueix n'han d'apendre molt d'elles!

Al final hem acordat pagar 300 dòlars namibis (uns 18 €) per quatre braçalets i unes fotos. Ha estat tot molt intens, però ha valgut molt la pena.

Quan anàvem cap el cotxe els nens ens han demanat sweets i els hem donat un paquet de caramels que dúiem. El més espavilat ha agafat tot el paquet i li he dit a la Joana que els repartís d'un en un. També ens demanaven aigua i fruita.

Hem seguit cap a les muntanyes Brandberg per a fer una excursió i veure unes pintures rupestres, però amb 40 graus a l'ombra hem decidit que era millor deixar-ho. O sigui que hem dinat a sota d'un chambao (ombra en l'idioma de Priego) i cap al lodge.

Només arribar al lodge, el Brandberg White Lady Lodge, l'únic que hi ha a la zona, hem contractat una sortida per a veure elefants. Feia tanta calor que dubtàvem entre els elefants i la piscina, però hem pensat que de piscines ja n'hi ha a Catalunya, però d'elefants no.

I L'excursió dels elefants ha resultat el més divertit de tot: hem anat pujats dalt d'un camió i al cap de mitja hora de sortir se li ha punxat una roda. I hem hagut d'esperar una hora perquè no podien canviar-la i han hagut de demanar reforços.

Un cop canviada la roda hem seguit i hem trobat una manada d'elefants enormes. Elefants del desert. Hem hagut d'estar molt quiets i callats, perquè són animals que poden ser agressius. Però els teníem a tocar i hem pogut fer bones fotos. Hem hagut d'esperar una bona hora a que els senyors sopessin al nostre costat. Ha estat una experiència formidable.

I a dos quarts de set de la tarda, ja de tornada al lodge, a sopar!!.

^top

MUNTANYES BRANDBERG - KHORIXAS - TWYFELFONTEIN - PALMWAG

Avui és un dia de fer molts quilòmetres. Hem sortit a les 9 del matí de Brandberg en direcció cap a Khorixas, situat a poc més de 100 km al nord d'on estàvem.

exp2-f5

Pel camí hem trobat una paradeta de noies Herero que venien artesania. Els Hereros són una altra tribu de la zona que van vestits de dalt a baix amb molts colors i porten un barret molt peculiar, amb punxes cap els costats.

Les nenes eren precioses i tenien noms com Fabiola, Lala, i coses així. El nen més petit de tots, que devia tenir 2 anys, es deia Cristiano, endevineu per què.

Ens han demanat fruita i aigua, però no en portàvem i al súper de Khorixas hem comprat muntanyes d'aigua fruita i caramels perquè no ens torni a passar.

El súper de Khorixas donava mal rotllo, amb molta gent demanant de tot, i hi hem estat poca estona.

A continuació hem enfilat cap a Twyfelfontein, situat uns 100 km a l'oest de Khorixas, un lloc amb gravats a la pedra de fa 2.600 anys i amb formacions rocoses molt peculiars.

Aquest és un lloc que no està malament, si no fos perquè la temperatura fora era de 39 graus i hem hagut de caminar una estona sota el sol.

Encabat hem seguit cap a Palmwag, la nostra destinació, situada a uns 108 km al nord-oest de Twyfelfontein. La carretera és molt dolenta, la pitjor de totes fins ara, i això ens ha fet retardar ben bé una hora.

Cap a les 5 de la tarda hem arribat a Palmwag i després de passar una tanca vigilada per un militar i una altra barrera (és una zona protegida per als animals) hem arribat al lodge on fem nit.

Aquest lodge, el Palmwag Lodge és possiblement el millor de tots els que hem anat fins ara. La nostra habitació és una cabana amb sostre de palla i parets de tenda de campanya. Tenim un porxo, així com dutxa i bany. És molt maca. També hi ha dues piscines i m'he banyat mentre el sol es posava.

^top

PALMWAG - HOADA

Tot i que el lloc on hem dormit, el Palmwag Lodge, és genial i el sopar va ser el millor fins ara, la nit ha estat ben distreta gràcies a un simpàtic mosquit que anava amunt i avall per l'habitació.

I a les 5 del matí diana per anar a esmorzar a les 6 en punt i sortir de safari a les set. L'excursió promet bastant.

Tenim un guia blanc, ros, ulls blaus, barbeta arrissadeta i pantalonets curtets i camisa de safari. Un paio guapíssim, simpatiquissim i joveníssim segons les expertes opinions de la Joana i la Montse. Es diu William i va néixer a Windhoek, tot i que el seu avi era de Gales. Una monada de guia.

Doncs bé, amb aquest exemplar de guia hem sortit a les 7 en punt a caçar (fotogràficament) animalets.

Hem vist girafes, zebres, kudus, springboks, xacals i elefants. El paisatge és infinit, amb terres vermelles estampades amb una mena de planta verinosa que, si cremes els seus rostolls i aspires el fum, quedes en coma. Molt maca la planta.

Els elefants els hem vist al cap d'una estona i els hem seguit fins el lloc on beuen aigua. Allà ens hem aturat, hem parat taula i hem dinat veient-los com es dutxaven (ells solets) i com, de tant en tant, ens miraven per veure què fèiem. Realment ha estat una estona increïble, d'aquelles que només pots viure una vegada a la vida.

Encabat de l'excursió hem sortit pitant cap a Hoada, a uns 50 km a l'est de Palmwag, passant pel port de muntanya de Grootberg. Ell paissatge encara es desèrtic i volcànic.

Al càmping de Hoada, l'Hoada Campsite, situat en un lloc espectacular, ens hem trobat amb una sorpresa: no hi ha botiga de menjar. Això vol dir que no tenim sopar per avui. A més està ple de mosques i tampoc hi ha llum elèctrica a les parcel·les. Es a dir: ni menjar ni carregar bateries, ni wifi. Un puto desastre.

Preguntem als del càmping on podem trobar menjar i ens envia al poble més proper, on trobem només quatre xaboles amb una de més gran que diu mini market. Aquí trobem diverses persones que estan en un evident estat d'embriaguesa. Entrem a la botiga, la qual té una barra protegida per una tanca de ferro i a dins està ple d'alcohol. I per menjar només tenen espagueti, arròs i salsa de tomàquet.

O sigui que el menú d'aquesta nit està clar. Li explico al dependent el què volem amb algunes dificultats de comprensió i marxem d'allà cagant llets.

Fem el sopar, espagueti amb tomàquet i tonyina, després de veure com es posa el sol i a l'hora de rentar plats la Joana es troba amb un ratolí de camp que es menja les restes. Segons ella no era un ratolí, sinó una rata de claveguera enorme i es nega en rotund a fregar els plats.

A la nit abans de dormir seiem una estona a veure els estels, que se'n veuen moltíssims.

^top

HOADA - KAMANJAB - OUTJO - PARC NACIONAL D'ETOSHA

Ahir al vespre, veient la perspectiva de passar el dia d'avui sense menjar i, el que és pitjor, sense wifi, vam decidir marxar i avançar un dia l'arribada al parc nacional d'Etosha. Vaig trucar a l'Andersson’s Lodge per veure si tenien habitació lliure i, voilà, la tenien. Més cara que amb l'agència, pero valia la pena.

Dit i fet, aquest matí hem plegat la tenda i a les 7:30 ja estàvem esgotats de netejar pols. Hem esmorzat restes (una llesca de pa, formatge i una mandarina) i hem marxat cap a la nostra destinació d'avui, Etosha, situat uns 250 km a l'est d'Hoada.

A la població de Kamanjab hem comprat algunes coses de menjar per si de cas i ens hem pres un capuccino decent. I al migdia hem parat a Outjo, que es com si fos Vielha: una ciutat d'entrada a un lloc turístic.

A Outjo hem canviat moneda, passejat, comprat alguns souvenirs i jo un barret de pell molón. Després hem dinat bastant bé.

La meitat de la nostra ruta d'avui a Etosha està asfaltada (des de Kamanjab fins a l'entrada a Etosha) i hem guanyat molt temps.

Arribem a l'Andersson’s Camp, el qual resulta ser un lodge encara més increïble que els que hem estat fins ara. Està situat a les portes del parc nacional d'Etosha. Ens reben amb una llimonada boníssima i ens donen una habitació com la de Palmwag, una cabana aïllada amb parets de lona.

A la tarda ens hem donat un bany a la piscina mentre fora del lodge veiem els springboks (gaseles saltadores) bevent aigua en un llac petit. Un luxe increïble.

Per sopar hem triat entre xai o kudu (una mena d'antílop). Quasi tots hem demanat kudu, que està molt bo, i encabat de sopar ens hem assegut als sillons davant del bosc, prenent un te rooibos mentre veiem els animals acostant-se lentament al petit llac a veure aigua. Es tan al·lucinant que quasi es pornogràfic.

^top

PARC NACIONAL D'ETOSHA

Com cada dia, ens llevem molt d'hora. A les 7 del matí estem esmorzant, però som els últims.

Després d'esmorzar marxem cap al parc nacional d'Etosha i just abans d'entrar-hi veiem dos rinoceronts a prop de la carretera. Això promet.

A Okaukuejo paguem l'entrada al parc per a dos dies. Entrem i als 5 minuts veiem una colla de cotxes parats. Anem a veure què estant mirant i veiem 3 lleones a uns 100 metres, passejant al voltant d'un grup de springboks. Van tranquil·les, no tenim la sort de veure com cacen.

Elefants al voltant d'un toll al Parc Nacional d'Etosha
Elefants al voltant d'un toll al Parc Nacional d'Etosha

Seguim endavant i trobem nyus, zebres, un munt d'springboks, elefants, xacals, ocells raríssims, un ós formiguer, una hiena, i d'altres animals que no sabem ni com es diuen.

Tots estan concentrats al voltant de tolls d'aigua i en quasi cada toll hi ha animals, uns set o vuit en cadascun.

Hem vist elefantets de dos mesos d'edat mamant, zebres barallant-se, gaseles saltant i tota mena de bèsties. No hi ha paraules per a descriure-ho.

Després entrem amb el cotxe dins del llac sec, una superfície infinita totalment plana i buida. L'expressió perfecte del no res.

Dinem en una àrea de pícnic, on trobem uns espanyols i un grup d'elefants. Dinar en companyia d'elefants ja va essent un costum per a nosaltres.

A la tornada tornem a trobar un rinoceront i lleones, ara de més a prop. El rinoceront s'anava acostant a poc a poc i es quedava molt quiet mirant-nos. A l'àrea de les lleones hi havia springboks i girafes i un xacal que les anava seguint per a veure si li queia alguna cosa. Però les lleones no estaven massa per punyetes i amb el seu caminar majestàtic s'han allunyat fins estirar-se i fer el ronso darrera d'uns matolls.

I avui, sopar al lodge, a la vora del foc.

^top

PARC NACIONAL D'ETOSHA - NAMUTONI - MUSHARA OUTPOST

Marxem de l'Andersson's Lodge, on hem passat les dues darreres nits, i travessarem el parc d'Etosha de punta a punta, d'oest a est.

Avui no veiem tants animals com ahir. Deuen tenir el dia lliure. Ni rastre de les lleones, i de zebres, springboks i girafes ja n'hem vist un munt, o sigui que anem directament cap a Namutoni, que es l'altra sortida (o entrada) d'aquest parc, situada en el seu extrem oriental. Dinem en un bar una amanida cutre i ridícula, però, com ja és costum en nosaltres, a prop d'elefants.

Després de recórrer uns 210 km des de que hem sortit de l'Andersson's Camp al matí, seguint la ruta que va per l'interior del parc, arribem d'hora al lodge on ens allotgem avui, el Mushara Outpost. Està situat uns 50 km al sud-est de Namutoni.

I queden totalment bocabadats. Tret de la casa de Krabi (Tailàndia), on ens vam allotjar en un altre viatge, crec que no hem estat mai en un lloc tan impressionant com aquest. Les cabanes tenen també paret de lona, però compten amb un llit enorme i dues dutxes, una a l'exterior. El voltant de la cabana és una zona privada i pots anar despullat que ningú et veu. La decoració del menjador és de revista. Es una passada.

El sopar, sota les estrelles, va ser d'estrella Michelin. El vi, sempre sud-africà, és dels millors que he tastat. Hem acabat les copes al gran menjador del lodge, xerrant una bona estona i gaudint d'un moment d'aquells que només passen un cop a la vida.

^top

MUSHARA OUTPOST - GROOTFONTEIN - RUNDU - RIU OKAVANGO - N'KWAZI

Escric això des de la terrassa de la nostra cabana. Hem vist sortir el sol des del llit i ens hem dutxat amb vistes al bosc i a les gaseletes que volten per aquí. Hi ha una pau infinita i crec que ens acostumaríem ràpid a viure aquí. Això no és Africa, això és un somni.

Però ara tenim 400 km pel davant i hem de continuar. La ruta des d'Etosha cap a la zona de Kavango va ser llarga i avorrida. Quilòmetres i quilòmetres de carretera asfaltada, sempre amb el mateix paisatge. Una recta de quasi 300 km amb només un parell o tres de curves.

Parem a Grootfontein, uns 132 km al sud-est del Mushara Outpost, a estirar les cames i posar gasoil. Es una ciutat que no està malament, plena de parades on venen quasi exclusivament taronges, cebes, espardenyes brasileres, cacauets i para de comptar. Totes venen el mateix.

Més endavant, a mesura que ens acostem a la regió de Kavango, el paisatge i la gent van canviant de forma gradual, però notòria. Veiem més gent i moltíssimes cabanes habitades als dos cantons de la carretera. Cabanes molt petites, míseres, i molts, moltíssims nens, alguns d'ells amb uniformes d'escola.

En arribar a Rundu, a 238 km al nord-est de Grootfontein i a tocar de la frontera amb Angola, entrem de cop a la típica ciutat superpoblada d'Àfrica, amb molta gent, molts cotxes, caos i brutícia. Es el que hom espera trobar en aquest continent. I molt pocs blancs.

Posta de sol sobre el riu Okavango
Posta de sol sobre el riu Okavango

Dinem al costat d'una gasolinera, un lloc una mica normalet, amb un amo blanc. Després anem cap a l'allotjament d'avui, el n'Kwazi Lodge, situat uns 20 km a l'est de Rundu.

El lodge podria ser molt millor del que realment és. Tenim una cabana gran, però amb molt poca llum perquè va amb generadors. Hi ha gespa i bastant de verd, i una buganvilla gegant.

Veiem per primer cop el riu Okavango, que baixa molt tranquil. Al davant nostre tenim Angola, ja que som a la frontera, que és el propi riu.

Ens ofereixen fer una passejada pel riu i, com que ens apuntem a tot, diem que si. I ha estat una bona idea: el riu es molt tranquil i, segons ens diu el barquer hi ha cocodrils, però no n'hem vist cap. El que si veiem és gent, sobretot dones, rentant-se al riu, fins i tot les dents, fent la bugada o jugant. Alguns pesquen. Tots saluden amb la mà.

El barquer ens deixa a la banda d'Angola i allà ens rep un grup d'adolescents cantant una cançó. Han travessat el riu amb una barqueta molt rudimentària i alguns nadant. Els donem una propina i ens fem fotos amb elles (només hi ha un noi). A continuació els tornem a la banda de Namíbia i ens acomiadem d'ells.

Tot i la misèria, que és d'un tipus diferent a la de l'Índia (on és terrible), ens quedem amb la sensació de que són feliços.

Després veiem la posta de sol damunt la barqueta. Els ocells volen pels voltants i hi ha una pau indescriptible. Es una posta de sol a l'Okavango. Moments que només vius un cop. Bellesa.

^top

N'KWAZI - DIVUNDU

Després d'un esmorzar fluixet i de passar molt fred a la nit, marxem del n'Kwazi Lodge per endinsar-nos a la zona de Caprivi, deixant enrera la regió de Kavango.

Sortint de lodge passem pel mig d'algunes aldees i un parell de nens es posen a ballar quan ens veuen. Els hi donem un caramel. Després en surten 3 o 4 més i els hi donem més caramels. I ben aviat allò es converteix en un caos de nens demanant caramels desesperadament, alguns plorant i tot. Abans de perdre el control de la situació, engeguem el motor i marxem pitant. Aprenem la lliçó de que quan no hi ha res, les persones fan el possible per aconseguir el que volen.

Uns 190 km més cap a l'est i arribem a Divundu. I uns 5 km més enllà hi ha el Popa Falls Camp. Es a prop del riu i els seus bungalous son espectaculars, un cop més. Estan ben decorats i tenen cuineta, llit amb mosquiteres i una dutxa fantàstica.

Dinem a dins i a les 3 de la tarda marxem a fer una volta amb barco pel riu OKavango, un altre cop.

Aquesta vegada tenim més sort i podem veure cocodrils i hipopòtams. El conductor es diu Lawrence i ens explica coses dels cocodrils i dels hipos. Diu que els hipos són l'animal més perillós d'Àfrica, el que mata més gent, més que els lleons o els cocodrils.

Cap el final ens acosten a les cataractes Popa i baixem a terra a fer fotos amb la posta de sol. No cal dir-ho, però es espectacular, un cop més.

^top

facebooktwitterYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació