Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
mongolia

MONGÒLIA

Relat d'un viatge de 21 dies a Mongòlia

Data Data viatge: 2010. Publicat el 06/03/2012
2.1 de 5 (87 vots)

Introducció

Mongòlia és un país que està canviant a passos gegants. Des del comunisme de fa poc més de 20 anys fins a les grans marques de luxe amb botigues dignes de Passeig de Gràcia, així com mòbils, bars i cultura del diner. I molt de vodka. Fascinant.

S'hi veu encara la influencia xinesa i russa. I les estepes em van captivar per sempre més. Tot viatjant per Mongòlia vaig sentir agraïment de veure aquells paisatges. Una experiència veritablement inoblidable.

És un viatge de 21 dies: dos setmanes exactes a Mongòlia i la resta a Beijing (Xina). Si et saps espavilar una mica amb l'anglès i tens temps per preparar el viatge, tal com sabeu els que consulteu Viatgeaddictes.com, val la pena viatjar de manera independent!.

Al meu blog Mongolia-Beijing, que vaig fer al tornar d'aquest viatge, hi trobareu el relat sencer i més fotos.

^top

Fitxa tècnica del viatge

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Dates del viatge

Del 12 de juny al 3 de juliol de 2010.

Itinerari

Dia 1: Barcelona - Amsterdam - ... (avió)
Dia 2: ... - Beijing (Xina)
Dia 3: Beijing
Dia 4: Beijing - ... (tren Transmongòlic)
Dia 5: ... - Ulan Bator (Mongòlia)
Dia 6: Ulan Bator - Hustai
Dia 7: Parc nacional de Hustai
Dia 8: Hustai - Kharakhorum - Orkhon
Dies 9-10: Vall d'Orkhon - Tsaagan Nuur
Dia 11: Tsaagan Nuur
Dia 12: Tsaagan Nuur - Moron - Khatgal
Dia 13: Khatgal
Dies 14-16: Khatgal - Selenge - Amarbayasgalant Kiid - Ulan Bator
Dia 17: Ulan Bator - Beijing (Xina)
Dies 18-20: Beijing
Dia 21: Beijing - Amsterdam - Barcelona

Visat

Heu de tenir el visat abans d'entrar al país. No el tramiten als aeroports, ni trens. Si entreu al país en tren des de la Xina us el demanaran just a l'entrar a Mongòlia unes gran dones mongoles amb cara de males puces i que s'enduen el passaport una estona. És el procediment normal. Fa molt respecte, sembla que estiguis en una pel·lícula dels anys 70. Aquest procediment continua semblant molt comunista.

Podeu trobar informació detallada de com obtenir el visat a la pàgina Solicitud del visado de Mongolia. En les dates d'aquest viatge el preu era de 70 euros.

El Consolat de Mongòlia a Barcelona (c/ Rocafort 29, planta baixa B - 08015 Barcelona) és un petit local en un pati d'un edifici de l'Eixample barceloní. Sorprèn bastant per la seva senzillesa després d'haver anat al de la Xina o els Estats Units. Si no recordo malament un cop t'has baixat el formulari del seu web llavors te'l fan al moment.

Quan anar-hi?

Jo vaig anar a Mongòlia al juny, quan ja fa bon temps i encara hi ha pocs turistes. A principi de juliol, quan vaig tornar a la capital, Ulan Bator, ja hi començava a haver-hi força més gent estrangera. De totes maneres, tal com us podeu imaginar, no és una ciutat massificada de guiris com ho és gairebé qualsevol capital de la vella Europa!.

Pels apassionats de festivals, al voltants del 12 de juliol fan el Naadam, un festival d'esports mongols, on muntar a cavall i la lluita són els més importants. Segons vaig llegir, durant aquestes dates cal reservar l'allotjament perquè la ciutat s'omple de gom a gom.

Què portar?

De dia fa molta calor i de nit fa fred com a l'hivern a casa nostra (fora de barcelona) o més. Per tant cal portar roba adequada a les temperatures, 30ºC o més de dia i a partir de les 19 o les 20h. ja necessites un forro polar i per dormir un sac de dormir tèrmic. Poca roba. Una llanterna, menjar en llauna per si voleu variar una mica dels noodles, dels quals sobreviureu.

Transport

Els GPS no funcionen en gran part de país, el que fa que la circulació independent en certs llocs no sigui possible. El que es fa és agafar un vehicle amb conductor (amb l'opció d'agafar un traductor/guia). Les mateixes guesthouses o hotels us proporcionaran els conductors i us fan el viatge a mida en qüestió de mitja hora.

Nosaltres vam pagar uns 350 US$ per dues setmanes senceres de viatge amb allotjament en iurtes o guers (amb famílies nòmades) i el que no us diuen fins que ja està tot lligat i pagat és que vosaltres heu de pagar el menjar del conductor.

Demaneu un conductor que no begui. És comú que quan estan amb la família beguin més del compte. Nosaltres no ens hi vam trobar, però així ho vam demanar a l'agencia.

Allotjament

A Nassan Guesthouse, tour i allotjament econòmic més que correcte a la capital, Ulan Bator (Ulaanbaatar en mongol). És cèntric, barat, amb accés a cuina i privat. Un tercer pis amb vistes a la ciutat. A mi me'l van recomanar. El porta una dona petitona, però molt viva amb els calés!. Sigueu més vius que ella si podeu.

L'allotjament és molt limitat fora de la capital. Iurtes en família, guesthouse en alguns llocs o tendes de campanya (que us deixen les agències si voleu). Per gaudir de l'experiència en família, porteu fotos, un llibre de conversa, i ganes de fer-vos entendre. Combineu tenda i iurtes/guesthouse si podeu. Algunes guesthouse són una casa de fusta típica de muntanya.

Arribes i et recullen, si així ho has acordat amb els del teu allotjament. Negocia el preu quan s'ofereixin per portar-te a l'aeroport. A última hora baixaran el preu que t'hagin dit inicialment si dius que un taxi val menys del que ells t'ofereixen i que per tant hi aniràs en taxi, i feu-ho sempre amb bones paraules. Ells són secs, però és la seva manera de fer.

Lavabos i higiene

El viatge a Mongòlia no és per gent amb manies. No hi ha lavabos, i quan hi ha alguna cosa que pot considerar-se com a tal, sovint és més agradable fer-ho a l'aire lliure que a dins. Sigueu nets i respecteu el medi ambient. Poc us podreu dutxar, possiblement no us despullareu completament fins a la tornada, per la falta d'intimitat (la gent entra i surt de la iurta constantment) i perquè al matí i nit fa fred, tot i que sempre tenen l'estufa encesa. Una meravella.

Porteu aigua embotellada per rentar-se les dents. De dutxes diàries, oblideu-vos-en. Tovalloletes i apa. Rentar-se les mans abans de menjar? Gel desinfectant i avall!.

A tenir en compte: no hi ha dutxes privades. Vam estar 5 dies sense dutxar-nos!. Vam mig forçar al conductor que ens permetés prendre'ns una dutxa aprofitant que estàvem en un poble amb dutxes públiques. Pagues, fas cua i t'assignen una dutxa (privada) on tens espai per canviar-te i deixar les teves coses. Bon moment per a riure una estona amb les dones que estiguin esperant. Jo tenia els cabells tiessos de pols i greix!.

Pressupost i despeses del viatge

+ 556 € (vol Barcelona-Pekín-Barcelona)
+ 270 € (bitllet de tren transmongolià Beijing-Ulan Bator)
+ 179 € (vol Ulan Bator-Beijing)
+ 350 € (transport privat i allotjament 2 setmanes Mongòlia)
+ 70 € (visat Mongòlia)
+ 35 € (visat Xina)
+ 12 € (guies de conversa de xinès i mongol, comprades a Amazon)
+ 228 € (allotjament a Beijing i Ulan Bator, altres)
= 1.700 € (total por persona)

Nosaltres érem dues persones. Sense regals vam gastar cadascuna uns 1.350 € amb visats, vol Barcelona-Beijing-Barcelona, bitllet de tren transmongolià de Beijing a Ulan Bator, vol de Ulan Bator a Beijing, menjar, allotjament, aigua, tours, entrades, etc. Tot menys records i regals.

El tren K23 (ruta del transmonogolià) Beijing-UlanBator ens va costar 270 €, caríssim, però no trobàvem cap altra manera de comprar-lo i no ens volíem arriscar a perdre'l. A traves de Besttourchina.com i pagat via Paypal perquè ens va resultar impossible pagar res intern dins el continent asiàtic a través d'internet. Quant al vol d'Ulan Batora Beijing (170 €) el vam pagar via transferència bancària perquè tampoc el vam poder pagar via internet. A més no espereu resposta immediata per la diferència horària i el seu caràcter.

L'allotjament a Beijing, el Happy Dragon Hostel, reservat per internet, ens costà 660 CNY (uns 35 euros per persona les tres nits) l'habitació per a dues persones, amb dutxa, A/C , TV, bullidor d'aigua, etc. Recomanable. El porta un britànic. L'allotjament a Ulan Bator, la Nassan Guesthouse, és recomanable, però que no us prengui el pèl amb els diners, és molt viva i bona comercianta aquesta dona!. Costa 8 US$ per persona i nit. Casa de PM.

Cadascuna de nosaltres portàvem 800 €, dels quals uns 350 € van ser per pagar el tour per Mongòlia, dues setmanes, tres persones compartint un 4x4, on tot estava inclòs menys els dinars nostres i el del conductor. Això darrer, de bones a primeres, no ens ho van dir i ens va molestar, no ja pels diners de més que comporta, sinó no t'ho diuen a l'últim moment i et deixa un mal regust, que sembla que t'hagin pres el pèl. Els dinars els anàvem comprant pel camí (moolt barat i poquíssima varietat). Nosaltres vam portar llaunes de tonyina perquè havíem llegit quan pobre en nutrients és la dieta mongola!. El menjar que tingueu es comparteix amb el conductor.

Mongòlia és molt barat i amb poca o cap opció de gastar diners, excepte si estàs a la capital.

A Beijing el menjar i allotjament, taxi, entrades, etc és baratíssim, però baratíssim. El canvi de diners al Bank of China, amb 60 o 70 euros tens per estar 4 o 5 dies a Beijing!. Una ampolla d'aigua mitjana ens costava 20 Y, el cafè amb llet de llauna uns 30 Y, un plat d'arròs (tipus tres delícies) 35 Y, sopar per 2.5 € (sopareu de meravella, si us agrada el picant). Els diners allarguen moooolt allà. El menjar, dormir, taxis són tirats de preu.

Electricitat

Moltes iurtes no tenen generador i per tant no tenen electricitat. Vam aprofitar les dutxes, per exemple per a carregar bateries. Porteu una llanterna de cap o espelmes, que a més, sempre són un bon regal per als vostres hostes.

^top

 DIARI DE VIATGE A MONGÒLIA

Ruta per Mongòlia via Beijing

Dia 1: Volem de Barcelona a Beijing en un vol de KLM, amb escala a Amsterdam.

Dia 2: Arribem a Beijing, on agafem un taxi després d'haver canviat uns dinerons (75 € cada una, crec). Ensenyem al taxista un paper amb el nom en xinès de l'alberg que havíem reservat, el Happy Dragon Hostel. Impressionant l'entrada a la ciutat. El tamany dels nous edificis, l'alçada dels blocs de pisos i la quantitat!.

El taxi al hostel ens costa 80 cèntims d'euro, si no recordo malament. Ens instal·lem i explorem la ciutat, tot buscant la famosa Ciutat Prohibida, que no trobem tot i semblar molt fàcil sobre mapa. Descobrim uns iaios molt simpàtics fent gimnàs al parc, gent molt amable i menjar autèntic xinès! I ... un carrer ple de paradetes de pinxos per menjar!. Evidentment allà ens quedem!. Provem el tauró i altres coses de les quals no en sabem el nom ni volem saber-lo!.

De cop es posa a diluviar i tornem cap a l'alberg a peu al cap d'una estona de barallar-nos amb taxistes, els quals s'aprofiten i demanen preus més alts.

El tren transmongolià, a Beijing
El tren transmongolià, a Beijing

Dia 3: Passem el dia a Beijing. Primerament, però, anem a buscar els bitllets del transmongolià a l'agencia que ens els ha tramitat, el CITS, situada en un edifici gran i modern sobre grans botigues de fotografia de casament empalagoses com els dolços més dolços que hàgiu tastat mai. Fascinant.

Bé, arribem al CITS després d'un parell d'hores buscant-lo, tot i estar a prop de l'alberg i resulta que és festa i no hi ha personal. De casualitat localitzem a dues persones treballant i intenten localitzar la persona que ens ha gestionat els bitllets. Dues hores després ens els dóna i molt amablement es disculpa. Sort que la nena ha vingut, perquè sinó no marxem a Mongòlia fins dies més tard!.

Amb els bitllets a la mà, ara ja estem lliures per recórrer la ciutat: Tiananmen, la Ciutat Prohibida (sota un sol de justicia i els milers i milers de xinesos i pocs guiris), els hutongs (per 5$ una horeta amb un conductor molt trempat) i el parc Beihai. El hutongs estan desapareixent ràpidament, ja que les autoritats els estan destruint per deixar pas a gegantins edificis moderns. Seria interessant passar-hi temps i observar el dia a dia de la gent que hi viu.

I un consell que us donem: si veieu alguna cosa que us agrada molt, compreu-la al moment. No cometeu l'error que vam cometre nosaltres al dir: "quan tornem ho venim a buscar".

Després xino xano de camí a l'alberg a peu, trobem un lloc per sopar en un carrer molt animat del xinesos joves. Plats picants. Noies que es demanen un munt de plats i amb qui xerrem en anglès i una nena xinesa de 6 anys que parla anglès perfecte, francès i canta en castellà!. M'encanta.

Dia 4: A les 6 del matí agafem un taxi que ens porta a la Gran Estació per agafar el tren transmongolià cap a Ulan Bator, la capital de Mongòlia. A Beijing hi ha varies grans estacions de tren i cal assegurar-se des de quina sortiu si feu cap viatge en tren!. Quina immensitat d'estació i quin munt de gent. Fan controls d'equipatge i hi ha molta gent i molt poc guiri. Ens esperen 30 hores de tren, que podrien ser tranquil·lament menys, però ho fan tot molt lent.

És tot molt emocionant. Comprem menjar a l'andana, fem les fotos corresponents al rètol en rus i xinès, als revisors drets com uns pals als costats de les portes dels vagons, identifiquem el nostre vagó i compartiment i fem tot el viatge soles en un soft berth de 4 llits.

Aviat arrenca el tren. Creuem un llarg tros de la ciutat, a estones sembla tot una gran obra. Blocs i blocs i blocs en construcció de dimensions gegantines i grues i més grues i grans carrers i carreteres i poc trànsit fora del centre. Aquest mateix paisatge continua així fora de Pekín. És com estar en una pel·lícula.

Parem en diferents punts, comprem menjar, puja gent, ara baixa, ara passa el revisor amb cara de pocs amics. Al tren hi ha una mena de caldera amb aigua bullent pee als passatgers, un lavabo i un petit ventilador dins el compartiment. Estem molt bé.

Quan ens endinsem a la part est del desert del Gobi, i sense adonar-nos-en, una capa de pols uniforme es va assentant a tot arreu: finestres interiors, ambient. Tenim els cabells encartronats de la pols de fora tot, tot i estar les finestres tancades.

De nit arribem a la frontera xino-mongola, el millor del tot el viatge en tren. Música clàssica per donar-nos la benvinguda a Erlian/Erenhot. Els controls de duanes a la frontera són com estar en una peli dels anys 70, revisions meticuloses del tren a cada banda de la frontera. Em pregunto si d'alguna manera pretenen mantenir l'esperit mític i en certa manera èpic de la idea de viatjar en el Transiberià o realment el contraban és un problema tant real com diuen.

Literalment passem tancats amb cadenat durant 3 hores en un edifici a la frontera amb Mongòlia a les 12 de la nit, mentre fan el canvi de rodes al tren, ja que les vies dels dos països tenen diferent amplada. Comprem menjar al petit super mercat ple de gent i de colors i de productes que no hem vist mai abans. I a la sortida s'acumulen un munt de persones locals carregats amb capses de cartró i bosses.

De tornada al tren recuperem a l'americana perduda!. Ens fem uns noodles quan tothom els havia fet dins l'edifici. Un cop més veiem que a tot arreu proporcionen aigua bullint gratis per fer-se te i instant noodles. Entrem a Mongòlia i un altre control fronterer de mitja hora més mooolt exhaustiu. Observem, veiem soldats, sentim sorolls de gent inspeccionant les entranyes del tren, per dalt i per baix, llanternes a munt i avall. Un cop més tot és de pel·lícula. Se'ns emporten els passaports unes dones grosses amb cara seriosa.

Ja de matí, després de fer un bon son durant la nit, veig de ple el Gobi, amb símbols budistes que ja havia identificat al Tibet. Desert. Alguna persona que deu anar a treballar. Una passada de ser aquí. De mica en mica entrem a estepes i veiem les primeres iurtes.

Cavall i genet en un paisatge de dunes
Cavall i genet en un paisatge de dunes

Dia 5: Arribem a Ulan Bator al migdia. Ens recullen els de l'alberg amb un 4x4 últim model, amb seients de pell i una carrosseria més brillant que una bateria de cuina nova. Tot va molt ràpid. És Àsia. M'encanta l'ambient de les ciutats asiàtiques, tot i que Ulan Bator és una ciutat lletja a primera vista. Al cap d'unes hores decidim marxar l'endemà mateix, enlloc d'estar-nos a Ulan Bator els dos dies inicialment planejats.

Parlem amb Nassan, la dona dels tours i allotjament, sobre el que volem i ens deixem assessorar. Es una dona molt viva, però amb el calerons no ens deixem enganyar, tot i que es fa la longui en vàries ocasions. Es desviuen per oferir un bon tracte al client per tal de tenir una bona critica a internet.

Tot i que volíem veure nord i sud, descartem el desert de Gobi i ens centrem en el nord.

Dia 6: Després de visitar el monestir de Gandan i un orfenat de nens orfes o abandonats, agafem el tot terreny rus i carretera i manta!. Ens han donat un conductor que parla un anglès molt rudimentari, però suficient. Se'l veu bon home, em cau bé.

La sortida de la ciutat és interessant: veus grans blocs d'habitatges comunistes, gent a tot arreu i com més lluny més a la vista queden les muntanyes cobertes de petits rectangles foscos, les tanques de les parcel·les de les iurtes.

Visitem dunes i el parc nacional de Hustain, on s'hi troben cavalls en estat salvatge i finalment busquem allotjament amb una família de nòmades fora del parc. Aquí és quan, per primer cop, entrem en una iurta. És com estar dins dels llibres que tantes vegades he fullejat a la llibreria Altair.

Amb la família que estem allotjats ens trobem molt a gust. Ballem, juguem i mirem com cuinen. És la primera vegada per a tots: ells mai havien tingut turistes i nosaltres mai havíem dormit en una iurta amb nòmades.

Dia 7: Ens despertem i juguem amb els nens de la família en la iurta que ens va acollir, ens ensenyen els cavalls i marxem. Avui molt de cotxe i dunes. Quina immensitat i baixíssima densitat de població, fins i tot el substantiu densitat sembla poc adequat aquí. Dormim en una iurta per a nosaltres soles. La familia no és tant agradable com l'altre, tot i que mengem millor. Tempesta i llum espectacular, dunes al fons.

exp1_f4

Dia 8: A la ciutat de Kharakhorum visitem el monestir Erdene Zuu, un dels monestirs principals de Mongòlia. I fem carretera cap a Orkhon. El paisatge, no cal repetir-ho, espectacular tota l'estona. Manats de cavalls, vaques, genets, camells, etc. És de pel·lícula.

Dies 9 i 10: Aquests dos dies ens estem per aquesta zona i fem molt de cotxe... Arribem i visitem l'Orkhon Valley, amb un salt d'aigua. Un paisatge que em va fer plorar d'agraïment de poder veure aquell lloc. Passem pel monestir Tovkhon Kiid, un lloc de turisme local. Fa xim xim i plovisqueja.

Un altre tute de cotxe per arribar a Tsaagan Nuur, ja al cap vespre. Uf, al juny està ple d'una mena de mosquits molt molestos que no piquen. Ple, però ple. Núvols d'insectes!. Fan futbol, el mundial i els homes estan mirant la tele a la caseta de la família.

Dia 11: Al matí estem per Tsaagan Nuur, el llac blanc, però els mosquits fan que sigui molt molest i de les dues nits que volíem passar allà, no hi estem ni un dia. Al llac t'hi pots banyar i es un lloc molt bonic.

Dia 12: A la tarda arribem a Moron, on mirem el correu i fem una mica shopping. Les ciutats són com pobles semi deserts i grans extensions de tanques rectangulars fetes amb bidons y fusta. És la Sibèria mongola!. Quina passada de lloc.

Entrem a Khatgal, poblet a la vora del llac Khovsgol i el lloc on estem és xulo, una guesthouse amb Nescafè a dojo. Pugem a una muntanya, admirem les vistes, caminem per allà, pel petit port del llac.

Dia 13: Ens despertem i està plovent. Ens canviem de guesthouse i pugem a una muntanya amb vistes sobre el llacs i els cims del voltant. Passem el dia per la zona de la vora oest del llac. Relax i gaudir del paisatge. El cotxe i el conductor ho agraeixen, suposo. Dormim allà també i ens fa una tempesta de mil dimonis davant del llac, amb uns llamps com mai hem vist. Va valer la pena i per primera vegada un noi molt eixerit ens fa el sopar.

Vista d'una Iurta
Vista d'una Iurta

Dia 14: Marxem i passem per la zona de Selenge, al costat d'un riu, on per primer cop veiem arbustos i vegetació gairebé mediterrània, amb una quantitat d'insectes ja inimaginable aquí, que et fa adonar que cada vegada n'hi ha menys a casa!. I unes flors silvestres de tots colors. Passem per una zona termal i tastem la llet fermentada. Després de molta carretera i bots passem la nit en una guesthouse.

Dia 15: Avui més carretera, fins al monestir Amarbayasgalant Kiid. Dormim en una iurta al costat del monestir. Hi ha com una mena de població allà. Només s'hi veuen quatre ànimes i una mena de bar amb 2 o 3 nois joves.

Dia 16: Visitem el monestir Amarbayasgalant Kiid. Ens hi trobem eminències del Tibet visitant-lo i parlem amb la gent. M'hauria passat hores escoltant els joves que estudien per ser monjos mentre recitaven els seus textos i alhora espiaven a les occidentals que els visitaven!. Hi havia dos turistes més, francesos, un pare i un fill.

I ja és el final de viatge, d'aquí ja no parem fins arribar a Ulan Bator a les 6 de la tarda, per acabar arribant a l'alberg passades les 19h per culpa del trànsit en la principal arteria de la ciutat, la Peace Avenue. Fem shopping, sopem i després una dutxa ben merescuda, només la tercera o quarta des de que estem a Mongòlia.

Dies 17 a 21: El primer dia tenim un vol cap a Beijing, on ens hi quedem quatre dies més, fins que ja tornem cap a casa.

^top
Àsia - Altres guies i relats d'Àsia publicats en aquest web.
Mongolia-Beijing - Blog de l'autora d'aquest relat, on trobareu el relat sencer i més fotos d'aquest viatge.

facebooktwitterInstagramYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterInstagramYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació