Guia i relat d'un viatge per lliure a la Polinèsia Francesa

Dia 2 🛫 aeroport PPT (TAHITÍ) - Pape’ete

Vam aterrar a l'aeroport internacional de Tahiti-Faa'a (PPT) a les 5h02 del matí hora local (-3 hores respecte San Francisco i -12 hores respecte Barcelona). La durada del vol entre San Francisco i Tahití havia estat de vuit hores.

A aquesta hora encara era fosc. Vam baixar de l'avió per una escala i vam caminar per la pista fins a la petita terminal d'arribades. A l'entrada d'aquesta terminal hi havia sobre un escenari dos músics i una cantant interpretant temes locals per a rebre als nouvinguts. Benvinguts al paradís!!.

Benvinguda en l'aeroport Tahití-Faa'a (Tahití, illes de la Societat)

Després de recuperar l'equipatge facturat en la sala d'equipatges sortim i el primer que férem fou anar al caixer del Banque Socredo que hi ha al costat de la zona de restaurants per a obtenir moneda local amb les nostres targetes N26 i Revolut (veure Com obtenir moneda local (francs CFP) a la Polinèsia Francesa).

Tot seguit vam trobar a la mateixa terminal la botiga de Vodafone on adquirir una targeta SIM física de prepagament per als nostres mòbils (veure Trucades i internet a la Polinèsia Francesa).

Fetes les primeres gestions vam anar al Cafè Atrium que hi ha en la zona de restauració de la terminal per a fer un cafè i prendre'ns un respir després del llarg trajecte.

A les vuit del matí vam sortir de la terminal i vam agafar un taxi en l'exterior per anar fins a Pape'ete, on teníem l'allotjament reservat per aquella nit. Hi vam arribar en cinc minuts perquè l'apartament està ubicat a només 5 km de Faa'a, on es troba l'aeroport. Al taxista li vam pagar 2.000 CFP en efectiu.

Després d'una dutxa vam sortir a donar una volta pel centre de Pape'ete. Estàvem molt cansats a causa del viatge i el canvi horari, però encara eren les 9 del matí i volíem començar a ajustar-nos a l'horari polinesi.

El cel sobre Pape'ete estava força ennuvolat, però hi havia clarianes i algunes ullades de sol. La temperatura era molt agradable, amb una màxima de 25 ºC. Era dissabte al matí i l'ambient al carrer era molt relaxat, amb molt poc trànsit.

Vam travessar el bulevard de la Reine Pomare IV per accedir a la Place To'ata, el lloc on es duen a terme els grans esdeveniments culturals i musicals de la capital, com el festival Heiva i Tahiti que se celebra durant el mes de juliol.

Des d'aquí vam anar cap a l'est seguint un agradable i preciós passeig marítim, amb impressionants vistes cap al mar i l'illa de Mo'orea. De seguida estàvem envoltats pels Jardins de Pā'ōfa'i, un parc molt exuberant amb centenars d'arbres, rutes de senderisme, monuments i petits estanys de peixos ornamentals.

Passada la Place Jacques Chirac hi havia el port esportiu, farcit de catamarans, i la terminal de creuers, on vam veure atracat el creuer de luxe m/s Paul Gauguin, el qual vam trobar posteriorment en altres illes.

I tot caminant vam arribar fins a la terminal dels ferris i a l'adjacent Place Vai'ete, el lloc on als vespres s'instal·len diverses furgoteques (roulottes o food trucks) que serveixen menjar polinesi i xinès.

Des d'aquí ens vam endinsar en els carrers del centre per anar a l'acolorit Mercat de Pape'ete, un lloc d'obligada visita a la capital de Tahití. Està obert al públic de dilluns a divendres de 5h30 a 16h00, fins a la 13h00 els dissabtes i de 4h30 a 10h00 els diumenges. L'edifici que hostatja el mercat és bonic i està ben mantingut. Val la pena recórrer el seu interior i veure les diferents parades.

Interior del mercat de Pape’ete (Tahití, illes de la Societat)

Abans del migdia ja teníem gana i vam triar el Café Maeva que hi ha al carrer 22 de Septembre 1914, quasi enfront del mercat, on vam dinar bastant bé.

Després de dinar vam anar tornant cap a l'apartament per l'Avenue du Général de Gaulle. Vam passar per davant de la fotogènica Cathédrale Notre-Dame de Pape'ete, però en aquelles dates estava parcialment recoberta de bastides a causa d'unes obres de rehabilitació.

Cap al final de l'Avenue du Général de Gaulle vam poder admirar una gran pintura mural en la façana d'un edifici. És el retrat d'una dona tahitiana amb tot de flors al cap, obra de l'artista Vinie. Abans ja havíem trobat altres pintures murals pels carrers de Pape'ete, i més que vam veure en una altra visita a aquesta ciutat que vam fer al final del viatge.

I és que Pape'ete és un veritable museu a cel obert gràcies als seus nombrosos i espectaculars murals artístics al carrer, fruit del festival internacional de street art Ono’u que s'hi va celebrar entre els anys 2014 i 2018. Aquests murals de gran format, fets per artistes locals i internacionals reconeguts, decoren façanes d’edificis públics, escoles, mercats i carrers.

Mural urbà «La vahine fleurie» de l’artista francesa Vinie (Pape’ete, Tahití, illes de la Societat)

Val la pena fer una ruta a peu per descobrir els graffitis i murals urbans més emblemàtics de Pape'ete. Aquest itinerari pot tenir el seu inici en la terminal de ferris (mural 3D de Léon Keer), continuar per Rue du Dr. Cassiau (diversos murals dels artistes Seth, HTJ i Vinie), el Mercat de Pape'ete (mural colorit a l’exterior), el Collège La Mennais (mural de Vhils, gravat amb martell pneumàtic) i acabar a l'Avenue du Général de Gaulle (diverses façanes decorades amb obres de Kobra, Vinie i altres artistes internacionals).

Poc abans d'arribar a l'estudi ens vam aturar en un supermercat Champion, l'Avenue du Commandant Destremau, per a comprar alguna cosa per al sopar. La resta de la tarda vam estar descansant i vam anar a dormir aviat.

ℹ️ Al final d'aquest viatge vam tornar a Tahití i vam dedicar dos dies sencers a recórrer Tahiti Nui i Tahiti Iti, amb una nova visita a Pape'ete. Allà trobareu més informació sobre el que vam visitar.

Dia 3 Pape’ete - aeroport PPT (TAHITÍ) 🛫 aeroport NHV (NUKU HIVA) - Taioha'e

A les 4h05 ja estàvem al carrer esperant el taxi que havíem reservat el dia anterior. El taxi arribà a les 4:13 i en 10 minuts ja estàvem a l'aeroport Tahiti-Faa'a. El taxi ens costà 2.700 CFP, en efectiu.

En arribar a la terminal vam anar a facturar l'equipatge en els taulells d'Air Tahiti (el dia anterior ja havíem fet el check-in en línia i teníem les targetes d'embarcament). Tot seguit vam passar el control de seguretat. De fet, aquest és l'únic aeroport que vam trobar a la Polinèsia Francesa que té control de seguretat, a la resta no n'hi ha.

Després d'esperar una bona estona en la sala d'embarcament, ens van fer sortir de la terminal cap a la pista i anar caminant fins al nostre avió. Es tracta, com tots els que agafaríem els dies següents, d'un avió d'hèlices model ATR 72.

Com en tots els vols domèstics d'Air Tahiti, els seients són lliures, no estan assignats. Llegiu l'apartat Les millors vistes des de la finestreta de l'avió per a saber en quin costat de l'avió és millor seure per a cada trajecte.

Finalment l'avió s'enlairà de Faa'a a les 5h55 (l'hora prevista era les 5h30). La durada prevista del vol de Tahití a Nuku Hiva era de 3 hores i 16 minuts per a un trajecte de 1.550 km, però finalment va trigar 3 hores i 33 minuts.

En el trajecte vam sobrevolar els atols d'Ahe i de Manihi, els quals pertanyen a l'arxipèlag de Tuamotu. Com que aquests avions volen a menor altitud que els reactors llavors és una meravella veure aquests atols des de l'aire.

Estant asseguts en el costat dret de l'avió, abans d'aterrar vam tenir molt bones vistes sobre el costat sud i oest de l'illa.

🏝️ L'illa de Nuku Hiva - Illes Marqueses septentrionals

Nuku Hiva és l'illa més gran de l'arxipèlag de les Marqueses, tant per la seva superfície com per la seva població, d'uns 3.200 habitants. La població de Taioha'e és la capital de les Illes Marqueses.

Com la resta de les Marqueses, l'illa de Nuku Hiva és una illa volcànica formada per les crestes de volcans que han estat extingits durant dos milions d'anys. Una característica única del seu relleu són les agulles de basalt de fins a 100 metres d'alçada. El punt més alt de l'illa és el mont Tekao, que s'eleva a 1.224 metres d'alçària.

La costa oest de l'illa és escarpada, ocasionalment solcada per petites badies que condueixen a valls profundes. No hi ha cap poble al costat oest. La costa oriental, en canvi, té pocs llocs per desembarcar per mar. El costat nord, per la seva banda, està solcat per badies profundes, mentre que el costat sud té menys badies.

La part central de l'illa és un altiplà elevat anomenat To'ovi'i, cobert principalment per una praderia d'herba alta. Els vessants del costat nord-oest de l'illa són molt més secs que la resta de l'illa, i sovint es descriuen com un desert anomenat Te Henua a Taha. Aquí és on es troba ubicat l'aeroport de l'illa.

Aquesta illa ofereix una combinació espectacular de paisatges naturals i cultura ancestral, a més d'activitats d'aventura com senderisme, busseig o excursions a cavall.

Per altra banda, el nom de Nuku Hiva ha quedat lligat a la literatura a través de les experiències i citacions de diferents escriptors de fama universal (veure Nuku Hiva, font d'inspiració literària d’una illa remota).

El següent mapa situa els llocs que vam visitar i recórrer en els quatre dies que vam estar a l'illa de Nuku Hiva:

Vam aterrar en el petit aeroport de Nuku Hiva (NHV) a les 9h28 hora local. Recordem que a les illes Marqueses s'ha d'avançar el rellotge mitja hora. Havíem arribat a l'illa de Nuku Hiva, un desig fet realitat.

Després de descarregar-lo de l'avió el personal de l'aeroport ens va entregar l'equipatge en mà.

A continuació, seguint les instruccions que ens havien donat des de la companyia de lloguer de cotxes Toza Rent a Car, on havíem fet la reserva per correu electrònic, vam anar al bar de l'aeroport i vam demanar la clau del cotxe. Quan ens la van donar vam sortir fora de la terminal i allà vam veure aparcat el cotxe, un Hyundai Grand i10.

La petita terminal de l'aeroport de Nuku Hiva (Nuku Hiva, illes Marqueses)

El cost del lloguer d'aquest cotxe era de 7.000 CFP/dia. Com que l'aeroport de Nuku Hiva és molt petit i no hi ha cap empresa de lloguer de cotxe aquí llavors, en teoria, s'ha de recollir i deixar el cotxe a Taioha'e, a 41 km d'aquí, però vam acordar amb Toza Rent que ells ens portarien el cotxe a l'aeroport i també se l'emportarien el dia que marxéssim.

El cost d'aquest servei era de 4.000 CFP en cada sentit, o sia, 8.000 CFP en total. Pot semblar car, però heu de pensar que la pensió ens cobrava 4.000 CFP/pax pel trànsfer des de l'aeroport a Taiohae, la capital de l'illa, i el mateix en sentit contrari. Com que érem tres, això suposava el triple que el servei de Toza Rent.

Heu de pensar que fora de l'aeroport de Nuku Hiva no trobareu autobusos ni taxis esperant els passatgers dels pocs vols setmanals que hi ha. Per tant, l'única forma d'arribar a Taioha'e és contractant prèviament un trasllat organitzat a través de l'allotjament o bé llogant el cotxe prèviament i acordar que te'l lliurin a l'aeroport, tal com vam fer nosaltres.

Lògicament nosaltres havíem fet la reserva del cotxe a Nuku Hiva setmanes abans del viatge. També vam contactar amb l'empresa TH Rent a Car, però no tenia disponibilitat en aquelles dates.

Bé, vam carregar l'equipatge en el Hyundai Grand i10 que ens havien deixat aparcat fora i vam emprendre el camí des de l'aeroport cap a Taioha'e. En algun lloc havíem llegit que aquesta ruta és la més escènica de tota la Polinèsia Francesa i després d'haver-la recorregut unes quantes vegades podem dir que mereix sobradament aquest títol.

Però perquè la ruta des de l'aeroport de Nuku Hiva fins a Taioha'e és tan escènica i especial?. Vegem-ne els motius:

• aquest trajecte creua el cor salvatge de l'illa.
• proporciona vistes panoràmiques increïbles en diversos punts de la ruta.
• en ella et sents completament sol, recorrent quilòmetres i quilòmetres d'una carretera remota i autèntica, sense trànsit ni tanques publicitàries ni res que recordi a la «civilització».
• els canvis de paisatge són constants, passant de zones seques a boscos verds, de zones amb vegetació molt tancada a miradors amb vista infinites.

Al principi, aquesta carretera, que és de ciment, transcorre per un paisatge bastant sec. I és que la part nord-oest de l'illa, on es troba l'aeroport, rep força menys precipitacions que la resta i en conseqüència és força més seca. Aquesta zona es coneguda com a «Terre Déserte» en francès o «Te Henua a Taha» en marquesà.

Vista sobre el «Gran Canyó» (Nuku Hiva, illes Marqueses)

Ràpidament la carretera guanya altura i es comencen a veure les primeres plantacions de pins. Més endavant ens vam aturar en l'espectacular 🌐mirador sobre el Gran Canyó. S'anomena així a una profunda vall que desemboca a la costa oest i que és més àrida que la resta.

Més endavant vam trobar un tram de carretera on el ciment havia desaparegut a causa d'unes esllavissades del terreny i ara era una pista de terra bastant malmesa per les pluges. Aquí vam haver de conduir amb molta cura perquè hi havia alguns trams força costeruts i amb un desnivell important i no volíem que el cotxe patinés amb la terra i el fang.

I així vam arribar a la part central de l'illa, un altiplà anomenat To'ovi'i i que està a una alçada de 920 metres, cobert principalment per una praderia d'herba alta i per pins. D'alguna manera, sembla que estem a Suïssa. A l'esquerra queda el pic Tekao, que amb 1.224 metres és el més alt de les Marqueses. Conduint per aquest altiplà ens va caure un xàfec impressionant que va durar uns 10 minuts i vam haver d'aturar-nos perquè no es veia res de l'aigua que queia. Baixava aigua per tot arreu.

Cascades d'aigua sobre la carretera cap a Taioha'e (Nuku Hiva, illes Marqueses)

Més endavant, a partir d'un cert punt la carretera comença a descendir cap al costat sud de l'illa. Més avall ens vam trobar, de sobte, davant nostre dues grans cascades que queien al costat de la carretera des d'un penya-segat amb l'aigua de la pluja que acabava de caure. Impressionants.

Aprofitant que ja no plovia ens vam aturar en un 🌐mirador sobre la badia de Taioha'e, amb una vista panoràmica increïble sobre el poble de Taioha'e, la seva badia i la immensitat del Pacífic. S'ha de buscar el lloc adient pera esquivar uns cables elèctrics que baixen de la muntanya. També hi ha l'opció de pujar més amunt i anar al 🌐mirador Mū'ake, on hi ha unes antenes en un punt alt sobre la carretera i la vista és ininterrompuda.

Vista sobre la preciosa badia deTaioha'e (Nuku Hiva, illes Marqueses)

Finalment vam arribar a Taioha'e. S'ha de comptar un mínim d'una hora i quart per a fer els 41 km des de l'aeroport, més si feu parades per a gaudir del paisatge. La ruta té molts revolts i és lenta de conduir.

🐎 A més, en la ruta és fàcil trobar cavalls salvatges que fan que s'hagi d'anar amb compte (els cavalls van ser introduïts a les illes Marqueses per missioners europeus i colons francesos a mitjans del segle XIX).

🐓 I també ens vam començar a acostumar a veure galls i gallines passejant lliurement per carreteres, boscos, pobles o platges. La seva presència és habitual en les illes de la Polinèsia Francesa, però més a les Marqueses. El cant dels galls és tan habitual que forma part del paisatge sonor d'aquestes illes. En tornar a casa i reintegrats al nostre dia a dia vam trobar a faltar el cant dels galls pels matins 😉

En arribar a Taioha'e vam anar directament a la pensió Pension Toka Eva i després de deixar-hi l'equipatge vam anar a dinar a l'Snack Vaeaki, situat al costat del moll dels pescadors i d'un centre de busseig. És un lloc molt senzill i amb un punt cutre, però la seva relació qualitat-preu és imbatible. Vam dinar un plat de bunyols de peix amb arròs, un de bunyols de gambes amb patates fregides, un de pollastre amb patates fregides i una ampolla d'aigua. Tot per 4.200 CFP.

Després de dinar vam pujar a un petit turó de 16 metres d'alçada que hi ha darrera de l'Snack Vaeaki, on els francesos van construir l'antic fort Collet l'any 1842.

El modern (i una mica «kistch») Tiki Tuhiva (Taioha'e, Nuku Hiva, illes Marqueses)

Ara, dalt d'aquest turó hi destaca un tiki gegant, anomenat Tiki Tuhiva, i un petit far. Aquest tiki és d'estil modern i la seva bellesa és molt discutible i, de fet, hi ha divisió d'opinions entre la població local, també perquè l'artista que el va idear no és ni tan sols polinesi. En qualsevol cas, es tracta d'un mirador amb unes vistes magnífiques sobre la badia.

Baixant del turó vam a fer una volta per la badia de Taioha'e, d'uns 2 km de longitud des del Tiki Tuhiva fins als peus del complex Le Nuku Hiva by Pearl Resorts.

La badia de Taioha'e està considerada com una de les més boniques i espectaculars de la Polinèsia Francesa gràcies a la seva forma de ferradura i a que està situada al centre d’un antic cràter volcànic mig enfonsat al mar, creant darrera de Taioha'e un paisatge dramàtic amb cims basàltics i valls profundes. A més, les muntanyes que envolten la badia estan cobertes d'una vegetació exuberant que contrasta amb el blau intens de l’oceà. De fet, Taioha'e està situada als peus del mont Muake, de 864 metres d'alçària.

Cavall amb la badia de Taioha'e de rerefons (Taioha'e, Nuku Hiva, illes Marqueses)

Abans de fer-se fosc vam anar al 🌐supermercat Hoata a comprar els queviures que necessitàvem per als següents dies a l'illa. De tots els supermercats que vam veure a Taioha'e aquest era el que tenia més varietat i amb uns preus més ajustats. A més, obre els diumenges a la tarda.

I per a comprar pa, croissants o pain au chocolat el lloc més recomanable a Taioha'e és la 🌐Boulangerie Snack Joseph. Pel matí obre de 5h00 a 7h30, però a partir de les 6h ja no espereu trobar-hi gran cosa. També obre de 18h a 20h30 com a restaurant informal.

Dia 4 NUKU HIVA: Taioha'e - Tohua Koueva - Taipivai - Hooumi - Paeke - Taioha'e

Vam començar el dia anant fins al 🌐Marché aux Fruits, on vam comprar plàtans, mango i fruita de la passió als agricultors locals que venen els seus productes en aquest petit mercat.

Després, el nostre objectiu fou visitar el 🌐lloc arqueològic de Tohua Koueva, situat als afores de Taioha'e. Amb el cotxe vam sortir de Taioha'e per l'única carretera que hi ha i al cap de 2 km vam aparcar en 🌐aquest punt.

De fet, vam trobar aquest punt gràcies a les indicacions de l'aplicació Maps.me, ja que no hi havia cap senyal o rètol que anunciés el lloc. Això és una constant a les illes Marqueses: no espereu trobar indicacions per arribar als llocs d'interès, ja que habitualment no n'hi han.

Des del punt on vam deixar el cotxe vam caminar avall per una pista per a 4x4, vam passar un petit riu i vam girar a l'esquerra pujant per una altra pista fins trobar l'entrada al lloc arqueològic.

Tohua Koueva és el jaciment arqueològic més gran de Nuku Hiva, desenterrat i restaurat meticulosament per a mostrar com era la vida fa més de mil anys a les Illes Marqueses, molt abans de l'arribada dels europeus.

El lloc arqueològic de Tohua Koueva (Taioha'e, Nuku Hiva, illes Marqueses)

Els arqueòlegs han desenterrat aquí grans plataformes cerimonials de pedra, conegudes com a paepae, antigues estàtues tiki i petròglifs que representen animals i humans. Aquestes troballes proporcionen informació valuosa sobre la vida quotidiana i les creences espirituals del poble marquesà.

Les figures i petròglifs estan protegits de les inclemències del temps per estructures amb teulades de palla. Ens va sorprendre veure un petit moai en un costat del jaciment, però després ens vam assabentar de que havia estat un obsequi d'una delegació de l'illa de Rapa Nui que va visitar les Marqueses temps enrere.

És un lloc molt bonic i que sembla transmetre una energia especial gràcies a la exuberant vegetació que l'envolta. A més, és un lloc molt solitari: en tota l'estona que vam estar allà no va aparèixer ningú. Val molt la pena.

Acabada aquesta visita vam tornar al cotxe i vam posar rumb cap a Taipivai, 15 km al nord-est de Taioha'e. Al principi s'ha de seguir la carretera que va cap a l'aeroport fins arribar a una 🌐bifurcació on cal desviar-se a la dreta. En aquesta zona el paisatge és realment increïble gràcies a uns grans arbres i les seves branques de formes irreals.

Vista sobre la badia du Contrôleur (Nuku Hiva, illes Marqueses)

Ens vam aturar en aquest 🌐mirador amb unes vistes excepcionals sobre Taipivai i la badia du Contrôleur, la qual està composta en realitat per tres badies paral·leles: la badia Hakapaa a l'oest, la de Taipivai al centre i la de Hooumi a l'est.

En arribar a a l'entrada de Taipivai ens vam aturar en el me'ae Te Ai'tua («me'ae» és la paraula marquesana equivalent a «marae» en tahitià i designa una superfície rectangular on es duen a terme cerimònies religioses, socials i polítiques). En aquest cas és de construcció moderna perquè es va fer per al Festival de les Marqueses de l'any 2011 i fou decorat amb diversos tikis moderns.

Foto panoràmica de la badia de Hooumi (Taipivai, Nuku Hiva, illes Marqueses)

I des d'aquí vam conduir 4,5 km cap a l'est fins arribar a la platja de la badia de Hooumi. Aquesta badia forma part de la badia du Contrôleur i queda tancada pel seu costat nord pel cap Tikapo, una península de 4 km de llarg, 400 metres d'ample i més de 200 metres d'altura. És una platja salvatge i solitària, enquadrada per un paisatge realment captivador.

En el trajecte de tornada al cotxe cap a Taipivai ens vam aturar en un 🌐punt del camí per a fer fotos del riu Taipi i la vegetació luxuriant que l'envolta, just abans de desembocar en la badia de Taipivai.

El riu Taipi al seu pas per Taipivai (Taipivai, Nuku Hiva, illes Marqueses)

I de tornada cap a Taioha'e també ens vam aturar en la 🌐Roulotte Belle View, un mirador sobre la badia du Contrôleur que es troba per sota del mirador on ens havíem aturat pel matí. De 10h30 a 15h00, aproximadament, aquí s'hi col·loca una gastroneta i és possible dinar o prendre una beguda en una petita terrassa amb unes vistes que són realment espectaculars i fan honor al nom del lloc. Ja només per això val la pena aturar-se aquí.

Val a dir que en totes les visites que vam fer aquest dia fora de Taioha'e no vam trobar absolutament a ningú, la qual cosa ajuda a sentir-se immers en un lloc absolutament remot. I aquesta va ser la tònica dels següents dies.

De tornada a Taioha'e, ja tard, vam anar a dinar al restaurant 🌐Moana Nui, on vam menjar de luxe.

La Catedral Notre-Dame de Taioha'e, amb la seva característica entrada (Taioha'e, Nuku Hiva, illes Marqueses)

La resta de la tarda la vam dedicar a voltar pel front marítim de Taioha'e i visitar llocs que no havíem fet el dia anterior. Vam començar per visitar la Cathédrale Notre-Dame de Taiohae, l'església més gran de les Marqueses i que fou construïda l'any 1977 sobre una antiga església del segle XIX. Val la pena fer un tomb pel seu exterior, però també veure-la per dins. El cert és que crida l'atenció i, a més, està situada en un entorn meravellós.

Després vam anar fins al proper Pae Pae Piki Vehine (també conegut amb el nom de Tohua Temenua), el qual fou reconstruït per al Festival de les Marqueses de 1989. Aquest «pae pae», una plataforma on tradicionalment es feien les reunions comunals, conté escultures modernes i una dotzena de magnífics tiki fets pels escultors i artesans de l'illa de Rapa Nui. Des d'aquí hi ha vistes molt boniques sobre la badia de Taioha'e.

Algunes de les escultures del Pae Pae Piki Vehine o Tohua Temenua (Taioha'e, Nuku Hiva, illes Marqueses)

En un dels edificis del Tohua Temenua hi havia provisionalment el mercat d'artesania. Hi vam fer un cop d'ull i l'artesania que s'hi mostra és molt bonica, però els preus són per a plorar.

I des d'aquí vam anar al 🌐Comité Du Tourisme De Nuku Hiva, l'oficina de turisme local, ubicada en un petit edifici al costat del mercat artesanal Mau Kanahau, ara en rehabilitació. A l'oficina de turisme una senyora molt parladora i simpàtica ens va proporcionar tota la informació que li vam demanar sobre l'illa. Va ser realment de molta utilitat.

Pluja i sol sobre la badia de Taioha'e (Taioha'e, Nuku Hiva, illes Marqueses)

Tot seguit, aprofitant els darrers rajos de sol, ens vam seure en el jardinet que hi ha al costat de l'oficina de turisme amb vistes sobre una platja de sorra negra, on hi havia uns nens jugant, i sobre la badia.

Dia 5 NUKU HIVA: Taioha'e - Taipivai - Hatiheu - Anaho - Hatiheu - Aakapa - Taioha'e

Aviat pel matí vam sortir de Taioha'e per anar cap a Hatiheu, en la costa nord de l'illa. Fins a Taipivai la ruta és la mateixa que vam seguir ahir, però en arribar a 🌐aquesta bifurcació s'ha d'anar a l'esquerra.

Al cap d'uns quilòmetres la carretera s'endinsa en uns paisatges dignes de Parc Juràssic, però afortunadament sense dinosaures. L'estreta carretera comença a guanyar altura a través d'unes rampes força costerudes fins arribar al pas de Teavaitapuhiva, un punt a 490 metres d'altura que permet connectar el sud amb el nord de l'illa.

Vista panoràmica amb la badia de Hatiheu al fons (Nuku Hiva, illes Marqueses)

A partir d'aquí la carretera comença a descendir i a obrir-se a unes vistes realment increïbles. Ens vam aturar un parell de vegades per a fer fotos d'un paisatge al·lucinant, com per exemple en 🌐aquest punt, des d'on vam poder veure una cascada espectacular a una certa distància, o 🌐aquest altre.

La combinació d'aquests paisatges tan salvatges i diferents amb el fet de no trobar pràcticament cap altre vehicle ni persona en tota la ruta ens produïa una sensació que és difícil d'explicar, però és d'aquelles que deixa empremta.

Abans d'arribar a Hatiheu ens vam aturar en el 🌐lloc arqueològic de Kamuihei, el que fou l'emplaçament del clan guerrer Keikahanui. Hi destaquen unes grans roques de basalt cobertes de molsa i enormes banians, a més d'alguna estructura per a protegir les troballes desenterrades pels arqueòlegs. Aquest lloc desprèn una gran força espiritual o «mana».

A l'altre costat de la carretera hi ha el Tohua Tahakia, un dels més grans de les Marqueses, així com alguns «pae pae». També hi ha un rètol explicatiu del lloc. I una mica més amunt, a Teiipoka, hi ha dues grans roques d'uns 2,5 metres d'alçada per 3 d'amplada i decorades amb petròglifs que representen tortugues, peixos i els ulls d'un tiki, juntament amb figures humanes.

Restes del complex arqueològic Kamuihei (Nuku Hiva, illes Marqueses)

En el moment de la nostra visita només hi vam trobar un parell d'homes tallant vegetació per a mantenir el jaciment. Les pluges de la nit anterior feien difícil moure's pel lloc sense enfangar-se molt o relliscar. I és que la vegetació aquí és tan densa i exuberant que la llum del sol difícilment arriba a terra.

Continuant amb el cotxe 1,5 km més al nord vam arribar a Hatiheu, quatre cases al costat d'una badia d'aquelles que costa de creure que existeixi en la realitat. Sembla sortida d'una pel·lícula amb efectes especials. Vam anar fins a l'extrem de la badia, sobre un petit 🌐moll, per a fer fotos de la badia amb les agulles basàltiques de fons.

Vista de la platja i badia d'Hatiheu (Nuku Hiva, illes Marqueses)

Després, el nostre objectiu era fer la ruta a peu a la badia d'Anaho.

Amb el cotxe vam seguir una pista pavimentada que surt cap al sud des del costat de la 🌐Boutique Heimatagi i al cap d'uns 500 metres la pista s'acaba en un espai gran. Aquí vam deixar el cotxe aparcat i vam agafar tot el necessari per a l'excursió: molta aigua, menjar, repel·lent de mosquits, crema solar, banyadors i tovalloles.

L'excursió a peu des d'Hatiheu fins a la badia d'Anaho, a on només s'hi pot arribar a través d'aquest camí, és força popular i està considerada com a moderadament difícil. No es necessita cap guia.

És un recorregut d'anada i tornada per un camí ben mantingut d'uns 5 km de longitud i un desnivell positiu de 317 metres en el que es triga, de mitjana, 2 hores i 30 minuts en anar i tornar sense comptar parades.

En qualsevol cas, les vistes panoràmiques i la sorra blanca, el corall i la transparència de l’aigua de la badia d'Anaho compensen sobradament l'esforç. És una excursió molt recomanable.

Vam començar a caminar per un camí marcat amb el rètol Anaho, el qual ja no té pèrdua després. El camí comença a pujar des del principi, tot i que no és molt exigent. Això sí, heu de tenir en compta la calor i la humitat.

Alguns trams del camí de pujada ens van resultar complicats de fer perquè l'estret camí estava del tot enfangat a causa de les pluges de la nit anterior. En arribar dalt de la muntanya, en l'anomenat pas de Teavaimaoaoa, a 219 metres d'altura, vam poder descansar uns minuts mentre gaudíem d'una extraordinària vista panoràmica sobre la badia d'Anaho i voltants.

Vista de la badia d'Anaho des del pas de Teavaimaoaoa (Nuku Hiva, illes Marqueses)

Tot seguit vam iniciar el descens cap a la badia. Al principi aquest camí estava millor que el de pujada, però més avall vam tornar a trobar trams molt enfangats. Però quan vam arribar a la platja, una hora i deu minuts després d'iniciar la caminada, vam quedar flipats de la bellesa de la platja, la badia i tot el seu entorn natural. És un lloc remot en una part remota d'una illa remota.

A la badia d'Anaho hi viuen unes poques famílies, però no hi ha electricitat ni aigua corrent. És naturalesa verge, on només s'hi poden trobar alguns cocoters per a la producció de copra. Aquesta badia també té una importància històrica, ja que va ser on l'escriptor escocès Robert Louis Stevenson va ancorar el seu veler, el Casco, l'any 1888.

Vam buscar un racó amb sorra a l'aigua, perquè majorment a l'aigua hi ha roques de corall. En ficar-nos a l'aigua per a banyar-nos i refrescar-nos ens vam trobar amb uns quants taurons de puntes negres dels esculls que, a la vista de la seva escassa llargada (menys d'1 metre), devien ser molt joves. En qualsevol cas eren inofensius i ens evitaven.

Joves taurons de puntes negres dels esculls a la badia d'Anaho (Nuku Hiva, illes Marqueses)

Ens vam banyar una bona estona i després vam fer una passejada cap a l'extrem oest de la badia, passant per davant d'una petita i bonica capella. En l'extrem nord-oest de la badia hi ha la Pension Kao Tia'e i el restaurant-càmping Kaniho (el restaurant s'ha de reservar prèviament per telèfon).

Si teniu temps i ganes, des de la badia d'Anaho es pot anar en una ruta a peu a la veïna badia de Ha'atuatua, però nosaltres no vam fer aquesta excursió d'anada i tornada.

La solitària platja d'Anaho (Nuku Hiva, illes Marqueses)

Vam recollir-ho tot i vam iniciar la tornada cap a Hatiheu pel mateix camí d'abans. El camí de pujada des de la platja fins al pas Teavaimaoaoa és dur i per això convé saber que la tornada a Hatiheu també es pot fer en barca, però s'ha de reservar prèviament a través de l'allotjament o algun operador local.

En tota aquesta excursió, tant durant el camí com a la platja, només vam trobar-nos un home que anava amb dos cavalls carregats en el camí des d'Anaho a Hatiheu.

Quan vam arribar a on teníem el cotxe el vam agafar per anar fins al restaurant Chez Yvonne Katupa que es troba al bell mig de la badia d'Hatiheu, però estava tancat, probablement perquè no hi havia cap possible client. Així que vam comprar una beguda fresca en un petit súper que hi ha al costat i vam menjar del que portàvem nosaltres.

Després de fer unes quantes fotos més d'aquest lloc tan extraordinari, incloent la bonica església del poble, i de mullar-nos els peus a la seva bonica platja vam tornar al cotxe per anar cap a Aakapa.

Vista de la bonica església d'Hatiheu (Nuku Hiva, illes Marqueses)

La distància entre Aakapa i Hatiheu és d'uns 8 km. Des de l'extrem occidental de la badia surt la pista de ciment que hi va. És estreta i molt costeruda en alguns trams, però val molt la pena de fer perquè les vistes són d'un altre món.

En un punt d'aquesta ruta trobareu un mirador sobre la 🌐badia d'Aakapa, amb les seves característiques agulles basàltiques destacant sobre el costat occidental de la badia. L'illa de Nuku Hiva no ens deixa de sorprendre a cada passa, amb un munt de paisatges diferents que rivalitzen en bellesa.

Vista panoràmica sobre la badia d'Aakapa i les seves agulles basàltiques (Nuku Hiva, illes Marqueses)

La població local diu que aquesta cresta d'agulles basàltiques sembla l'esquena d'un drac adormit i per aquest motiu l'anomenen «el drac d'Aakapa» 🐉. Quan la vegeu ja no us podreu treure aquesta imatge del cervell.

Una mica més avall hi ha un 🌐revolt de 180º amb unes vistes igualment extraordinàries sobre la badia d'Aakapa, però també sobre una altra badia que s'obre cap a l'est. Continuant avall per aquesta pista s'arriba a la vall d'Aakapa, on hi ha el poble d'igual nom i que està format per unes poques cases aquí i allà.

Cabres en el revolt de 180º en la carretera cap a Aakapa (Nuku Hiva, illes Marqueses)

Des d'aquí vam iniciar el llarg trajecte de tornada cap a Taioha'e, no tant per la distància com pel temps que suposa (compteu al menys una hora i mitja). Passat el pas Teavaitapuhiva i iniciat el camí de baixada cap a Taipivai ens vam fixar a la dreta en una gran cascada que queia sobre la vall de Taipivai des d'una alçada considerable.

Cascada sobre la vall de Taipivai (Nuku Hiva, illes Marqueses)

Dia 6 NUKU HIVA: Taioha'e - mirador Tehaatiki - Taioha'e - badia Colette - Taioha'e

L'objectiu que ens havíem marcat en aquesta jornada era fer dues rutes a peu pels voltants de Taioha'e: la primera d'elles condueix al mirador Tehaatiki i l'altra ens porta a la badia de Colette .

Vam anar amb el cotxe fins a un lloc on hi ha un heliport, en el costat oriental de la badia, i vam aparcar el cotxe en 🌐aquest punt. Aquí vam iniciar la caminada al mirador Tehaatiki, també coneguda amb el nom de Sentinelle.

Es tracta d'una ruta curta (uns 4 km anada i tornada), però costeruda, d'uns 45 minuts des del senyal principal fins al mirador. El camí està ben mantingut i no és gens complicat, però convé portar calçat còmode i molta aigua.

Uns 320 metres des de l'inici d'aquest ruta hi ha un camí que surt cap a la dreta i baixa fins a la platja Haetapatu, una petita platja de còdols.

Vista sobre la badia de Taioha'e (mirador Tehaatiki, Nuku Hiva, illes Marqueses)

Un cop a dalt, des del 🌐mirador hi ha una impressionant panoràmica de 360 ​​graus de la badia de Taiohae, del propi Taioha'e i de l'escarpada costa sud, incloent els illots de Motu Nui i de Mata'ua'puna que fan de sentinelles a l'entrada de la badia, en el costats occidental i oriental respectivament.

Des del mirador principal es pot anar a altres dos miradors secundaris: un d'ells està 50 metres al sud del principal i l'altre uns 120 metres a l'oest. Les vistes des dels miradors són increïbles i paga molt la pena fer aquesta caminada.

Panoràmica sobre l'entrada a la badia de Taioha'e i els seus illots (mirador Tehaatiki, Nuku Hiva, illes Marqueses)

De tornada a Taioha'e vam fer una passejada vorejant la badia de Taioha'e, un lloc tan bonic que no importa repetir.

Passant pel costat del 🌐cementiri Paahatea vam buscar el monument memorial dedicat a l'escriptor Hermann Melville perquè en algun lloc havíem llegit que es trobava aquí. Es tracta d'una estela de fusta que es va erigir aquí l'any 1992, en commemoració del 150è aniversari de l'estada de Melville a l'illa. Però sembla que el mes de març de 2023 fou traslladada a Te Aitua, un lloc situat a la vall de Taipivai.

Piragües a la riba de la badia de Taioha'e (Taioha'e, Nuku Hiva, illes Marqueses)

I a la tarda vam fer l'altra ruta prevista: la caminada a la badia Haaotupa (també és coneguda amb el nom de badia de Colette). És una ruta poc exigent, amb una longitud aproximada de 3,5 km anada i tornada i un desnivell de 112 metres. Només s'ha de tenir en compta la forta pujada en el camí de retorn.

Amb el cotxe vam arribar fins quasi l'entrada de l'hotel Le Nuku Hiva by Pearl Resorts, però abans ens vam desviar cap a la dreta per un carrer força costerut i estret fins que vam arribar a un lloc elevat on s'acaba el carrer i hi ha un petit 🌐aparcament on deixar el cotxe.

Just davant vam veure la pista per a 4x4 que baixa cap a la badia Haaotupa. Per accedir a la pista vam haver d'obrir una porta metàl·lica que tanca el camí, ja que aquest travessa terrenys privats. Un rètol avisa de que es permet el pas si es va a peu, però no es permeten vehicles. Vam tancar la porta darrera nostre i vam començar a fer el camí de baixada.

En el camí de baixada cap a la badia Haaotupa (Nuku Hiva, illes Marqueses)

En aquest camí cap a la badia, si mireu cap amunt segur que us cridarà l'atenció una enorme roca dalt d'un turó. Una llegenda local diu que aquesta roca va proporcionar una llar a Tupa, una mena de versió marquesana d'Hèrcules, l'heroi de la mitologia romana.

Al cap d'una mitja hora de baixada vam arribar a la badia de Haaotupa. A la platja només hi havia una família local fent pícnic i també un cavall menjant herba. La badia i la platja són boniques perquè l'entorn és molt salvatge, però no són de les millors de l'illa. En la platja només ens vam mullar els peus perquè les onades trencaven amb una certa força i no vam veure clar el bany. De fet, no hi havia ningú a l'aigua i ja se sap que... «allà on vas, fes com veuràs».

Vista panoràmica de la platja de Haaotupa (badia de Colette, Nuku Hiva, illes Marqueses)

Després d'una estona en aquesta platja de sorra negra vam iniciar el camí de tornada, tot pujada, cap a on teníem el cotxe aparcat. I d'aquí ja vam posar rumb cap a la pensió, a Taioha'e.

Per cert, en algun fòrum havíem llegit que en el camí cap a la badia podia haver-hi gossos agressius i que campaven lliurement. El cert és que nosaltres només vam trobar alguns cavalls i prou.

Dia 7 Taioha'e - aeroport NHV (NUKU HIVA) 🛫 aeroport AUQ (HIVA OA) - Atuona

Malauradament avui ens tocava marxar de Nuku Hiva, una illa que ens havia atrapat, però amb la il·lusió de que ens quedaven encara unes quantes illes per descobrir en aquest viatge.

Però abans de marxar vam abonar en efectiu els 47.400 CFP de les quatre nits passades en la pensió Toka Eva i ens vam acomiadar de la seva amable i encantadora gent.

Vam sortir de la pensió a les 7h05. El nostre vol a Hiva Oa era a les 10h30, però tenint en compta la carretera que hi ha des de Taioha'e fins l'aeroport vam preferir anar amb temps de sobre, també per parar i fer fotos si sortia l'ocasió, tal com així va passar nombroses vegades al llarg de la ruta de 40 km.

I com que havíem d'omplir el dipòsit del cotxe de lloguer abans d'entregar-lo en l'aeroport i l'única benzinera de l'illa està a Taioha'e llavors vam anar a la benzinera TotalEnergies abans d'agafar la carretera de sortida cap a l'aeroport.

Finalment vam arribar a l'aeroport a les 9h05, amb temps per a facturar l'equipatge i esperar la sortida del vol. Tal i com havíem acordat amb el responsable de Toza Rent a Car, vam deixar el cotxe aparcat a l'exterior de la terminal i les claus les entregàrem a la dona que porta el bar de l'aeroport. Amb el cotxe llogat havíem fet un total de 252 km por la isla. L'import del lloguer, 36.000 CFP en total, el vam pagar en efectiu al responsable, amb el que havíem quedat a la nostra pensió el dia anterior.

Vista de les badies d'Anaho i de Ha'ataive'a des de l'avió (Nuku Hiva, illes Marqueses)

L'avió, un ATR-72, s'enlairà a les 10h32. Tal i com comentem en l'apartat Les millors vistes des de la finestreta de l'avió seure en el costat dret en aquest trajecte proporciona unes vistes increïbles sobre la feréstega costa nord i est de l'illa després de l'enlairament i abans de posar rumb cap a Hiva Oa.

🏝️ L'illa de Hiva Oa - Illes Marqueses meridionals

Hiva Oa és la segona illa més gran en superfície de les Illes Marqueses i la més gran del grup de les Marqueses meridionals. Hi viuen unes 2.500 persones, de les quals la gran majoria viuen a Atuona, la capital.

El volcà Temetiu, amb una altura de 1.269 metres, és el punt més alt de l'illa i la seva principal característica geològica, ja que es tracta d'un volcà que va col·lapsar, donant lloc a la badia semicircular de Ta'a Oa com a cràter del volcà, mentre que les seves parets s'eleven bruscament per sobre de la badia.

L'interior de l'illa està format per una espina de muntanyes volcàniques, crestes i valls profundes i aïllades. Al voltant de l'illa no hi ha esculls de corall que la protegeixin de l'oceà i només hi ha unes poques platges de sorra escampades per la costa. Hiva Oa està separada de la propera illa de Tahuata, al sud, pel canal de Ha'ava, de 4 km d'amplada.

L'illa de Hiva Oa és famosa, sobretot, per ser la residència final del pintor francès Paul Gauguin i del cantant belga Jacques Brel, tots dos enterrats aquí. També acull les escultures tiki més grans de la Polinèsia Francesa.

El següent mapa situa els llocs que vam visitar i recórrer en els dies que vam estar a l'illa de Hiva Oa:

Vam aterrar en l'aeroport de Hiva Oa - Jacques Brel a les 11h05, després d'un vol de només 33 minuts.

La petita terminal de l'aeroport Jacques Brel (Hiva Oa, illes Marqueses)

En la petita terminal ens esperava l'Antonio Heitaa, el responsable de la pensió familiar Temetiu Village que teníem reservada per a l'estada a Hiva Oa, ja que ens havia d'entregar el cotxe de lloguer que també li havíem reservat a través de Hiva Oa Location. El cotxe llogat era un Renault Kwid, un SUV petit, popular en mercats emergents.

Vam signar el contracte de lloguer fora de la terminal, vam carregar l'equipatge en el cotxe i vam posar rumb cap a Atuona, la principal població de l'illa i a 10 km de l'aeroport.

En aquest cas, a diferència de Nuku Hiva, no ens va suposar cap cost que ens portessin el cotxe a l'aeroport ni que l'anessin a buscar quan l'entreguéssim el darrer dia. Ens va resultar molt bé, perquè el servei de transfer entre l'aeroport i Atuona en la furgoneta de l'allotjament o en un taxi costava a partir de 1.500 CFP per persona i trajecte.

En arribar a Atuona vam anar directament a la pensió Temetiu Village, a 2 km del centre del poble, per a «prendre possessió» del bungalou que havíem reservat i deixar-hi l'equipatge. Després d'això vam agafar el cotxe i vam anar cap al centre d'Atuona, però abans ens vam aturar a dinar en el Relais Moheau, un restaurant que està just a l'entrada del poble. Vam dinar en la seva terrassa, amb unes vistes esplèndides sobre la badia d'Atuona.

Després de dinar vam començar a explorar la zona i el primer lloc que volíem veure era el cementiri on estan enterrats Paul Gauguin i Jacques Brel. Però vam seguir les indicacions errònies i vam anar a parar a l'🌐antic cementiri de Tevitete, el qual es troba en un lloc aïllat, a uns 2 km als afores del poble.

«Tiki» en una de les tombes del cementiri vell d'Atuona (Atuona, Hiva Oa, illes Marqueses)

Lògicament no vam trobar res que fes referència als dos famosos hostes que suposàvem aquí. Aquest cementiri està molt descuidat i abandonat ja que sembla en desús des de fa molt temps. Moltes tombes estan destruïdes i obertes, donant-li encara més misteri al lloc.

En qualsevol cas, en algunes tombes hi ha petits tiki esculpits en baix relleu. I en la part posterior del cementiri hi ha un gran tronc amb forma de tiki. I el cementiri es troba ubicat en un lloc absolutament meravellós, amb unes vistes magnífiques de la vall i d'Atuona. Malgrat tot, va valer la pena arribar fins aquí.

Quan ens vam donar de l'error llavors vam seguir les indicacions correctes per arribar al 🌐cementiri d'Atuona, el qual es troba ubicat en una zona elevada d'Atuona, però molt més proper al centre que l'antic cementiri.

De seguida vam trobar les tombes de Jacques Brel, en primer terme, i de Paul Gauguin uns 20 metres més enllà. Des d'aquest cementiri hi ha unes vistes fantàstiques sobre la badia d'Atuona i el mont Temetiu.

La tomba de Paul Gauguin en el cementiri d'Atuona (Atuona, Hiva Oa, illes Marqueses)

Tot seguit vam baixar amb el cotxe fins a la platja d'Atuona, la qual no convida massa al bany degut als grans còdols i les fortes onades, però sempre sol haver-hi algú fent surf. En el costat occidental de la badia d'Atuona hi destaca el característic illot Hanakee, el qual separa aquesta badia de la de Ta'a'Oa.

I d'aquí vam anar al port d'Atuona, situat en la badia de Taha Uku, a 3,5 km del centre d'Atuona. Aquí hi ha l'única benzinera de l'illa. I caminant vam arribar a 🌐aquest punt, amb unes vistes molt boniques sobre l'oceà, la badia de Ta'a'Oa i, en l'horitzó, l'illa de Mohotani, avui dia deshabitada.

Vista de la platja d'Atuona i el mont Temetiu al fons (Atuona, Hiva Oa, illes Marqueses)

Abans de que es fes fosc vam anar al súper 🌐Naiki, el que vam trobar més ben assortit i més «barat» de l'illa, per a comprar tot el que necessitàvem per al sopar i l'esmorzar. En el mateix carrer i costat hi ha la Boulangerie MMM per a comprar pa, pastes, etc, però cal anar-hi molt aviat pel matí, abans de que es quedi sense res i tanqui.

Dia 8 HIVA OA: Atuona - Hanaiapa - Tiki Souriant - Atuona - Ta'a'oa - Atuona

Durant la nit, com havia vingut succeint durant les nits que portàvem a les Marqueses, havia plogut ocasionalment.

A les 8 del matí ja estàvem al centre d'Atuona per a visitar el Centre Cultural Paul Gauguin i l'Espai Cultural Jacques Brel. Vam pagar 2.750 CFP per l'entrada conjunta a ambdós llocs i per a tres persones.

Mural en el Centre Cultural Paul Gauguin (Atuona, Hiva Oa, illes Marqueses)

El Centre Cultural Paul Gauguin és un museu bonic i molt interessant. Conté nombroses reproduccions dels seus quadres, avui dia repartits per tot el món, i s'explica en panells les vicissituds de la seva curta, però atrafegada vida.

A l'exterior hi ha una reproducció molt realista de la casa on va viure Paul Gauguin els darrers anys de la seva vida i en la seva ubicació original. Aquesta casa, anomenada «la casa del gaudi», és visitable en el seu interior. Els jardins exteriors del centre cultural, també molt ben mantinguts, realcen encara més la bellesa del conjunt.

Jardins i reproducció de la casa on va viure Paul Gauguin els seus darrers anys (Atuona, Hiva Oa, illes Marqueses)

L'Espai Cultural Jacques Brel, per la seva banda, és un petit museu ubicat en un hangar a prop de la seva antiga casa. En ell s'hi exposen diversos records, fotografies, un bust, cartells, nombroses cites, lletres de les seves cançons i objectes de la vida de Brel a Hiva Oa.

Però si una cosa destaca és el seu avió Beechcraft Twin Bonanza de 1956. Va ser adquirit el 1976 per la seva parella Maddly Bamy i fou pilotat personalment per Brel fins a la seva mort, el 1978. L'avió rebé el nom de Jojo en honor del seu difunt amic íntim Georges Pasquier (també conegut com "Jojo" de la cançó Jojo del seu últim àlbum, Les Marquises, de 1977). L'avió fou restaurat el 2003 per exposar-lo en aquest museu.

L'avió de Jacques Brel exposat en l'Espai Cultural Jacques Brel (Atuona, Hiva Oa, illes Marqueses)

Acabada la visita a aquests interessants museus vam posar rumb amb el cotxe cap a Hanaiapa, en la costa nord, a 19 km. Aquest poblet es troba cap al final d'una preciosa vall envoltada per muntanyes verdes i que dóna a una petita badia d'aigües turqueses.

Vam fer unes quantes fotos del poble i de la badia des de diferents angles abans de banyar-nos en la seva platja de sorra negra per a refrescar-nos una mica. És recomanable entrar a l'aigua amb sabates de roca per a no fer-se mal amb els nombrosos còdols que hi ha al fons.

I ja que estàvem aquí vam explorar d'on sortia el sender per a fer la caminada a la platja de Hanatekuua, però que vam deixar per a un altre dia perquè és llarga (11 km anada i tornada i un mínim d'una hora i mitja en cada sentit).

Camí d'accés a la badia i platja de Hanaiapa (Hanaiapa, Hiva Oa, illes Marqueses)

Com a nota simpàtica, des de que vam arribar a Hanaiapa i fins que no vam abandonar el poble un gosset 🐶​ molt simpàtic ens va acompanyar durant les 2-3 hores que hi vam estar. Quan vam agafar el cotxe per a marxar el gosset corria al costat del cotxe (anàvem poc a poc) fins que arribà a la casa del poble on vivia i llavors ja s'hi quedà.

A la sortida de Hanaiapa vam intentar trobar els 🌐petroglifs Hakaiki, però sense indicacions ni un camí clar a través de l'espessa vegetació i tot enfangat ens fou impossible de trobar-los.

En el trajecte cap a Atuona ens vam aturar en 🌐aquest punt de la carretera per a veure el famós Tiki somrient d'Utukua (en francès Tiki Souriant). Aquest tiki, que és una representació de la Reina d'Utukua, es troba a la vall de Punaei i la seva particularitat és que somriu, a diferència d'altres tikis sense expressió.

Des d'on hi ha el rètol al costat de la carretera s'ha de baixar pel camí ample de darrera i seguir-lo avall. Al cap de 200 metres el camí es divideix en tres i s'ha d'agafar el de més a la dreta fins que vegeu un me'ae (lloc d'enterrament) format per un munt de pedres: el tiki està just darrere d'aquesta plataforma, en 🌐aquest punt.

El curiós «tiki somrient» enmig del bosc (Hiva Oa, illes Marqueses)

Per sort en el camí hi ha alguna indicació i vam poder trobar-lo, però el camí estava molt enfangat.

De tornada a Atuona vam anar a dinar al restaurant 🌐Mokai o Mango, amb un menú senzill però deliciós. Molt recomanable, el millor restaurant d'Atuona.

A la tarda vam anar a Ta'a'Oa, un poblet a 7 km del centre d'Atuona. Aquí vam visitar la seva preciosa església de pedra volcànica, que també vam poder veure per dins. I sobre les roques de la platja de Ta'a'Oa hi havia milers de closques de coco, el residu que queda després d'extreure la polpa per a obtenir la copra.

Interior de la bonica església de pedra de Ta'a'oa (Ta'a'oa, Hiva Oa, illes Marqueses)

I a continuació vam anar fins al centre cerimonial Upeke, el qual es troba 1 km a l'est, en la vall de Ta'a'Oa. Està considerat com un dels centres cerimonials més importants de la Polinèsia Francesa, essent un lloc sagrat dedicat a les cerimònies i tradicions dels habitants de l'illa

Aquest jaciment arqueològic es caracteritza pel seu immens espai de dansa comunitària, anomenat Tohua, i els diversos Pae pae que el componen. És realment impressionant pel lloc on es troba, amb uns arbres i un paisatge imponents que el doten d'una atmosfera espiritual.

Imatge del «tohua» del centre cerimonial Upeke (vall de Ta'a'oa, Hiva Oa, illes Marqueses)

Si us interneu una mica en el bosc seguint un petit camí trobareu en 🌐aquest punt un tiki, amb la particularitat de que la seva cara va ser gravada en una pedra de basalt.

En el camí cap a Atuona ens vam aturar en un 🌐mirador amb bones vistes sobre la badia d'Atuona i l'illot Hanakee.

El Tohua Pepeu o Centre Cultural comunitari d'Atuona (Atuona, Hiva Oa, illes Marqueses)

I a Atuona vam anar al 🌐Centre Artisanat, on vam comprar alguns records de l'illa. Després vam anar a voltar per fora de l'església catòlica d'Atuona abans d'anar a treure diners en el caixer del Banque Socredo i tornar a la pensió.

Dia 9 HIVA OA: Atuona - Puama'u - Nahoe - Hanapaaoa - Atuona

Un dia més ha plogut diverses vegades durant la nit. Després d'esmorzar ho vam recollir tot perquè havíem de deixar la pensió Temetiu Village per anar a un altre allotjament d'Atuona, ja que quan vam fer la reserva la pensió no tenia disponibilitat per a les tres nits que havíem de passar a Hiva Oa.

Vam deixar l'equipatge a la recepció de la pensió perquè era encara massa aviat per a fer el check-in en el nou allotjament. És en aquest moment que l'Antonio, el responsable de Temetiu Village ens va fer saber que havia començat de sobte una vaga decretada pel sindicat FRAAP que afectava, entre d'altres funcionaris de l'administració de la Polinèsia Francesa, als bombers aeroportuaris que treballen en tots els aeroports i aeròdroms de les illes, excepte els de Tahiti, Bora Bora, Raiatea, Rangiroa i Fakarava, que tenen els seus propis bombers.

Així que en la gran majoria d'illes de la Polinèsia Francesa es van haver de cancel·lar tots els vols, ja que sense la presència de bombers cap avió podia, per seguretat, enlairar-se o aterrar. Per tant, avui mateix ja s'havien cancel·lat tots els vols amb origen o destí Hiva Oa.

L'endemà nosaltres teníem previst un vol des de Hiva Oa a Tahití per a continuar la ruta per les illes de la Societat, però a hores d'ara ningú semblava saber quin seria el recorregut d'aquesta vaga. Això ens deixà molt preocupats per la possibilitat de no poder marxar i trencar així tota la nostra planificació, la qual teníem mil·limetrada per a la resta del viatge, amb reserves de vols, cotxe i allotjament.

Amb aquest neguit vam sortir amb el cotxe des d'Atuona per a fer les visites del dia en la zona oriental de l'illa. Aprofitant que passàvem per davant de l'aeroport ens hi vam acostar per si tenien més informació sobre la vaga, però no ens van poder aportar res de nou.

Aproximadament 1 km després del desviament cap a l'aeroport s'arriba a una rotonda, on cal continuar recte per anar cap a Puama'u (el camí a l'esquerra va a Hanaiapa).

Poc després d'aquesta rotonda s'acabava el paviment i la carretera passava a ser una pista de terra d'uns 4 km de longitud i que es feia llarga perquè estava en mal estat. Afortunadament, després tornava el paviment.

Vistes sobre la rugosa costa nord de l'illa (badia d'Anahi, Hiva Oa, illes Marqueses)

Tota aquesta ruta és molt bonica, però a partir de la 🌐cruïlla que va a Hanapaaoa és francament espectacular, ja que la carretera ressegueix els entrants i sortints de l'escarpada costa en aquesta zona de l'illa i baixant a les diferents valls que la travessen, com les de Motuua o de Nahoe.

La badia i la vall d'Eiaone (Eiaone, Hiva Oa, illes Marqueses)

Són nombrosos els llocs on aturar-se per a gaudir de les vistes, com 🌐aquest, amb vistes sobre la badia d'Anahi i des d'on veureu a l'horitzó l'illa de Fatu Huku, o 🌐aquest altre sobre la badia d'Eiaone.

Cartell de benvinguda a Puama'u (Puama'u, Hiva Oa, illes Marqueses)

Quan vam arribar a Puama'u vam recórrer tota la seva badia fins arribar al petit port que hi ha en el seu extrem oriental. I des d'aquí vam anar a peu uns 550 metres per una pista que arriba fins a la platja Anse Atohu, situada als peus d'un pinacle rocós molt característic.

Vista de la badia de Puama'u (Puama'u, Hiva Oa, illes Marqueses)

De tornada al cotxe, que teníem aparcat a tocar del port, ens vam disposar a visitar el lloc arqueològic de Te I'ipona, a menys de 2 km d'aquí. Però abans, en la cruïlla d'on surt la carretera que hi va, ens vam aturar a l'🌐Snack Therese, una petita botiga de queviures on s'han de comprar els tiquets per a visitar Te I'ipona. Vam pagar 500 CFP per cap.

Des de la cruïlla hi ha menys d'1 km fins al lloc arqueològic, en la vall de Puama'u. Quan vam arribar-hi i vam 🌐aparcar el cotxe el primer que vam veure és que Te I'ipona està ubicat en un lloc certament espectacular, amb un bonic i cuidat jardí, un espès bosc al voltant i, de fons, una escarpada paret muntanyosa. Impressionant!!.

El jaciment arqueològic Te I'ipona és el més important de la Polinèsia Francesa des del punt de vista arqueològic i és conegut, sobretot, pels seus grans tikis (estàtues de pedra). Es creu que aquests tikis representen avantpassats divinitzats i són un testimoni del ric patrimoni cultural de les Illes Marqueses, oferint una visió de la vida espiritual i social del primer poble marquesà, amb les seves impressionants talles de pedra i plataformes cerimonials.

Entre els cinc grans tikis que trobareu en aquest jaciment, destaca el tiki Takaii, el més alt de la Polinèsia Francesa amb una alçada de 2,57 metres, i també el Makii Taua te Pepe, un tiki reclinable que mesura 1,75 metres de llargada i 1,20 metres d'alçada. Per aquest motiu Te I'ipona és un important punt de referència cultural que atrau investigadors i visitants interessats en la història i l'arqueologia polinèsia.

El tiki Takaii, entre altres dos tikis, en el jaciment de Te I'ipona (vall de Puama'u, Hiva Oa, illes Marqueses)

Per sort, no hi havia ningú quan vam visitar aquest lloc i d'aquesta manera vam poder veure amb tranquil·litat els cinc grans tikis, llegir els panells explicatius i voltar pel jaciment. És un lloc que val molt la pena visitar.

Quan vam acabar la visita a Te I'ipona ja eren les 12h00 i vam anar directament cap al restaurant 🌐Chez Marie-Antoniette, situat prop d'allà. Per dinar aquí s'ha de reservar prèviament, ja que és un lloc molt casolà i han de saber per endavant quants clients tindran aquell dia. Nosaltres havíem fet la reserva aquell mateix matí a través del responsable de la pensió, que hi va trucar.

És la millor experiència de cuina marquesana que podeu tastar a l'illa i val molt la pena. D'aquí vam sortir tips (les racions a la Polinèsia sempre són grans) i molt ben dinats.

El fantàstic dinar de cuina marquesana a Chez Antoinette (vall de Puama'u, Hiva Oa, illes Marqueses)

El dinar a Chez Marie-Antoniette és un menú tancat que costa 2.500 CFP per cap i està format per: carn de cabra amb llet de coco, porc estofat en salsa de soja i peix cru amb llet de coco. I com a acompanyaments hi ha arròs, plàtans Po'e i una mena de patates fregides fetes amb el fruit de l'arbre del pa. De postre ens van portar diversos platets amb dolços locals fets de coco i mandioca. I per beure teníem una gerra de llimonada natural.

Pagant apart es podien demanar altres begudes, com Coca-Cola, cervesa Hinano o bé cafè i tè.

El lloc és senzill, però l'ambient és molt familiar i casolà. La cuina local i tradicional que proposa és senzillament deliciosa. És un lloc excel·lent per a menjar, amb una relació qualitat-preu imbatible. Molt recomanable.

La tomba de l'últim cap de tribu de la vall de Puama'u i de la seva consort (vall de Puama'u, Hiva Oa, illes Marqueses)

Abans de marxar del restaurant vam anar a un petit cementiri que hi ha dins la propietat, on hi ha la tomba de l'últim cap de tribu de la vall i de la seva consort, que van morir a principis del segle XX. La tomba està flanquejada per dos tiki. A més, hi ha un imponent pae pae.

De tornada cap a Atuona, a 40 km de Puama'u, ens vam aturar a 🌐Nahoe, una platja molt bonica i que està situada en un lloc fantàstic, en un extrem de la vall de Nahoe, on viuen unes poques famílies. Platja de sorra fina blanca i negra, aigües turqueses, una badia molt recollida, muntanyes imponents i tranquil·litat total... què més es pot demanar?.

Les encisadores formes de la sorra de la preciosa platja de Nahoe (Nahoe, Hiva Oa, illes Marqueses)

Després d'un llarg i reconfortant bany a la platja de Nahoe vam reprendre el camí cap a Atuona, però en arribar a la cruïlla d'on surt la carretera cap a Hanapaaoa ens hi vam desviar per anar-hi.

Hanapaaoa és un llogaret de quatre cases situat en un extrem de la vall de Hanapaaoa, a 6 km de la cruïlla amb la carretera Atuona-Puama'u. La carretera que hi va perd altura ràpidament i està prou bé al principi, però al cap d'uns 2 km vam arribar a un tram on la carretera era molt estreta i amb uns arbustos a costat i costat que només deixaven un estret passadís per a passar, sense marge per apartar-se si venia un cotxe de cara.

A més, també hi havia pedres despreses sobre pista i que, de vegades, no és poden esquivar fàcilment. Per tot plegat, quan faltaven 3,5 km per arribar a Hanapaaoa vam decidir no continuar més enllà i vam fer un canvi de sentit en un lloc més ample, tornant enrere pel mateix camí.

Posta de sol sobre Atuona i el mont Temetiu (Atuona, Hiva Oa, illes Marqueses)

Quan vam arribar a Atuona vam anar directament a l'allotjament Hiva Oa Chalets, on ens van donar la clau del xalet assignat i ens van explicar tot el necessari. Tot seguit vam anar a comprar al súper abans de que tanquessin a les 18h00 i després vam passar per la pensió Temetiu per a recollir l'equipatge i portar-lo al nou allotjament.

Dia 10 HIVA OA: Atuona i voltants

Avui era el dia que s'acabava la nostra estada a Hiva Oa i teníem un vol a Tahití, per al qual havíem fet el check-in el dia anterior. A primera hora del matí comprovem que no hem rebut cap correu d'Air Tahiti anunciant la cancel·lació del vol i això ens fa pensar, erròniament tal com vam comprovar més tard, que el nostre vol no havia estat cancel·lat.

Però tot seguit vam anar al lloc web de la companyia per a consultar l'estat dels vols d'avui a l'aeroport de Hiva Oa i vam veure, per a desesperació nostra, que tots estaven anul·lats.

Mentrestant ens havia trucat l'Antonio, de la pensió Temetiu Village i que fou el nostre «àngel de la guarda» durant tota la nostra estada a l'illa. Ens va confirmar que, efectivament, tots els vols estaven cancel·lats per avui.

A més, ens va oferir la possibilitat de tornar al nostre mateix bungalou de dies enrere, el número 7, que lògicament havia quedat lliure en no poder arribar a l'illa els clients que l'havien reservat per als propers dies. També vam acordar allargar el lloguer de cotxe un dia més.

Així que, després d'esmorzar i recollir-ho tot vam pagar l'allotjament Hiva Oa Chalets al fill de la propietària (17.100 CFP en efectiu) i vam tornar cap al Temetiu Village per a deixar l'equipatge en el bungalou.

Per altra banda vam haver de començar a fer gestions en relació a la nova situació. Per exemple, ens vam posar en contacte amb l'allotjament que teníem reservat per aquella mateixa nit a Tahití, el Faaa Airport Lodge, per a explicar-los que no podríem arribar-hi a causa de la vaga. Per sort, el propietari va ser molt comprensiu i va accedir a cancel·lar la reserva sense cost, ja que el període per a cancel·lar gratuïtament ja havia passat.

També ens vam posar en contacte amb l'allotjament i amb l'empresa de lloguer de cotxes que teníem reservats a Mo'orea per a comunicar-los la nostra situació i en previsió de que tampoc arribéssim a temps si continués la vaga.

De tota manera, vam anar amb el cotxe fins a l'aeroport per si allà ens podien aportar alguna novetat. però quan hi vam arribar no hi havia absolutament ningú. El petit edifici que fa de terminal estava obert, perquè sempre ho està, però en no haver-hi vols ja no quedava ningú allà. Aquest era el primer cop que vèiem un aeroport sense ningú, però amb l'accés obert a totes les seves instal·lacions.

L'aeroport de Hiva Oa completament buit però amb tot obert (Hiva Oa, illes Marqueses)

De tornada a Atuona vam anar al súper perquè avui era diumenge i alguns d'ells obren, però tanquen al migdia. Al migdia, quan ens vam connectar a Internet vam rebre, ara sí, el correu d'Air Tahiti amb la cancel·lació del vol.

Donades les circumstàncies vam decidir prendre'ns la resta del dia amb tranquil·litat, per exemple banyant-nos a la piscina de la pensió.

Vam anar també al centre d'Atuona per a veure les barraques de festa que hi havia instal·lades al costat de la platja coma avançada de la festa nacional del 14 de juliol. Vam aprofitar per a dinar en un dels quiosquets de menjar que hi havia al costat de les barraques, amb molta animació local.

A mitja tarda vam tornar a sortir per a tornar fins a la zona del port per fer-hi un passeig. També vam anar, amb el cotxe, pels carrers de la part més alta d'Atuona, la que està muntanya amunt, i per casualitat vam anar a parar al cementiri Calvaire, on el primer dia a l'illa havíem vist les tombes de Gauguin i de Brel.

Vistes des del cementiri sobre Atuona, la seva badia i el mont Temetiu (Atuona, Hiva Oa, illes Marqueses)

Com que les vistes des d'aquí sobre la badia i el mont Temetiu són molt bones, ens hi vam quedar una estona per a gaudir del paisatge i la posta de sol, asseguts a pocs metres de la tomba de Jacques Brel.

I per acabar aquest dia vam baixar fins a la vora de l'oceà, en la badia d'Atuona, per a veure un parell de nois surfejant les grans onades que hi havia aquella tarda.

Dia 11 HIVA OA: Atuona - Hanaiapa - Hanatekuua - Hanaiapa - Atuona

Un dia més sense novetats en la vaga que havia paralitzat la majoria d'aeroports de la Polinèsia Francesa. En el web d'Air Tahiti tornaven a aparèixer com a cancel·lats tots els vols del dia en l'aeroport de Hiva Oa.

Per tant, avui tampoc arribaríem a Tahití, i molt menys a Mo'orea, a on teníem previst volar aquell mateix matí des de Tahití. Un dia més estàvem atrapats a Hiva Oa, com molts altres viatgers, estrangers i locals.

Per a omplir el dia vam decidir de fer la llarga caminada des de Hanaiapa fins a la platja de Hanatekuua que vam deixar pendent dies enrere. Però abans de marxar vam agafar banyadors, tovalloles, crema solar, anti-mosquits, sabates de muntanya, menjar i... molta aigua.

Quan vam arribar a Hanaiapa vam deixar el cotxe aparcat davant de la platja, ens vam posar les sabates de muntanya, vam agafar tot el necessari i vam iniciar aquesta llarga caminada, d'uns 10.5 km, anada i tornada.

Vistes sobre la badia i la vall de Hanaiapa en el camí cap a Hanatekuua (Hanaiapa, Hiva Oa, illes Marqueses)

El camí no és especialment difícil, però és llarg i a estones molt estret. Compteu al menys una hora i mitja en cada sentit. En alguns llocs és fàcil esgarrapar-se amb alguns arbustos que hi ha a la vora del camí, sobretot si aneu amb pantaló curt. Aquests arbustos són l'aliment preferit de les cabres que probablement trobareu pel camí. Per últim, també s'ha de vigilar amb no relliscar i caure per algun penya-segat.

En el camí d'anada, havent recorregut unes dues terceres parts del trajecte, s'arriba a un punt on hi ha una tanca metàl·lica tancada amb una corda que barra el pas, però n'hi ha prou de desfer el nus de la corda i tornar a fer-lo un cop passats a l'altre costat.

Vista panoràmica en el camí cap a Hanatekuua (Hanaiapa, Hiva Oa, illes Marqueses)

La bonica platja de Hanatekuua és de sorra blanca i està protegida per una badia. Hi ha unes poques cases de famílies locals, però és un lloc molt tranquil. Això sí, ja ens havien avisat de la presència de nonos en aquesta platja.

🦟Amb el nom de nono és com es coneix a la Polinèsia Francesa a uns insectes molt petits, amb prou feines es veuen, però que la seva picada és molt molesta. Solen estar presents, sobretot, en les platges de sorra, però no només. Per això en altres zones del món aquests insectes són coneguts com a «sand flies» (mosques de la sorra).

Una subespècie d'aquest insecte, anomenada «nono de ventre blanc» és endèmica de les Marqueses.

El remei local per a intentar evitar les picades dels nonos a la platja és posar-se el protector solar primer i a sobre aplicar una capa d'oli de monoi anti-mosquits. Aquest oli de monoi el podeu trobar en supermercats, en unes ampolles de 120 ml. etiquetades amb el nom Monoi Tiki Tahiti Anti Moustique avec Huiles Essentielles. Addicionalment podeu aplicar encara una altra capa més amb el vostre repel·lent d'insectes preferit.

Pintures murals en les parets d'un edifici comunal de Hanaiapa (Hanaiapa, Hiva Oa, illes Marqueses)

De tornada a Atuona vam anar a donar una volta pel centre i a comprar quelcom al súper.

Dia 12 HIVA OA: Atuona

Un dia més estàvem atrapats a l'illa de Hiva Hoa, amb tots els vols cancel·lats i, el pitjor de tot, sense saber quan podríem sortir d'allà. Quan teníem accés a internet ens anàvem informant del decurs de la vaga a través de la premsa local tahitiana, sobretot a través del web de La 1ère Polynèsie.

A primera hora del matí vam anar a l'oficina d'Air Tahiti que hi ha a Atuona, al costat del Banque Socredo, per a veure si podíem obtenir alguna nova informació que no sabéssim ja, però l'únic que vam aconseguir és un comprovant oficial de l'anul·lació de vols a causa de la vaga per si havíem de fer alguna reclamació.

Però allà vam conèixer una noia francesa que estava a punt de perdre el seu vol internacional de tornada a París perquè, lògicament, li era impossible arribar a Tahití per poder-lo agafar. Com que l'empleat d'Air Tahiti no li va poder oferir cap solució, ella estava del tot desesperada.

Al matí ens va trucar l'Antonio Heitaa, de la pensió Temetiu Village, per a dir-nos que a les 16h00 estiguéssim en el Tohua Pepeu, l'espai cultural comunitari d'Atuona, on es duen a terme els balls tradicionals i les activitats culturals. Ens comenta que hi haurà un espectacle, però no acabà de concretar en que consistia, ja que era una sorpresa.

Després de dinar vam anar a la pensió per a descansar una estona i a les 15h45 vam sortir per a estar a les 16h00 allà, tal com ens havíem compromès.

A punt per a l'espectacle de música i balls tradicionals marquesans al Tohua Pepeu (Atuona, Hiva Oa, illes Marqueses)

Finalment resultà que es tractava d'un espectacle, amb un refrigeri posterior, que havien organitzat a correcuita diverses empreses turístiques de l'illa amb el suport de l'Ajuntament d'Atuona, amb la seva alcaldessa Joëlle Frébault al capdavant. L'objectiu era oferir una mica d'entreteniment als visitants que estàvem atrapats a l'illa a causa de la vaga dels bombers, com una mostra de suport a tots els afectats per la situació.

La vetllada va començar amb uns discursos en francès i marquesà de l'alcaldessa, de l'Antonio Heitaa (com a responsable de les empreses turístiques locals) i d'alguna persona més que no coneixíem.

Actuació del grup de dansa i música tradicional marquesana Te Pua O Feani (Atuona, Hiva Oa, illes Marqueses)

Després va continuar amb amb una actuació de música i balls tradicionals marquesans a càrrec de l'associació i grup de dansa i música Te Pua O Feani. A continuació podeu veure un breu video que vam gravar d'aquella actuació:

Va estar molt bé i ens va agradar molt poder veure aquelles danses que d'una altra forma no haguéssim vist. La vetllada va concloure amb un senzill refrigeri amb productes locals, en un ambient molt distès, on els visitants vam poder interaccionar amb els organitzadors i amb els components del grup de dansa i música.

Músics tocant música tradicional marquesana (Atuona, Hiva Oa, illes Marqueses)

Hem d'agrair a tots ells que tinguessin la idea de fer aquesta vetllada per a nosaltres. Fou una mostra més de la calidesa i l'acolliment de la gent marquesana.

Quan acabà l'espectacle i el piscolabis posterior ja eren més de les 19h. De tornada a la pensió, amb la connexió al wi-fi, ens arribà un correu electrònic d'Air Tahiti amb la millor notícia que ens podien donar: la companyia ens havia assignat un vol per a l'endemà mateix cap a Tahití a les 9h20.

Resultà que la vaga s'havia acabat per la via ràpida perquè al matí un jutge de Pape'ete l'havia declarat il·legal pel fet de que el sindicat FRAAP no havia preavisat de la convocatòria de vaga com a mínim amb els cinc dies d'antelació que obliga la legislació. El jutge va establir en la sentència que si el sindicat volia continuar la vaga llavors hauria de pagar una penalització diària d'1.000.000 CFP. Fou la manera de que el sindicat donés per acabada la vaga al moment.

Poca estona després, l'Antonio, que ja havia tornat a la pensió, ens confirmà la gran notícia. Ens digué que la companyia Air Tahiti l'havia trucat a les sis de la tarda per a donar-li la bonanova. Tenia la llista dels hostes de la seva pensió amb el vol assignat a cadascú.

Donat que ja marxàvem a l'endemà, vam passar comptes amb l'Antonio per a saldar el pagament dels tres dies extres que havíem passat a la seva pensió, així com del cotxe de lloguer. Ens va aplicar un 15% de descompte sobre el total. Fou un gran detall per la seva part, ja que ell no n'era el responsable de que haguéssim quedat atrapats a Hiva Oa, però en qualsevol cas fou molt empàtic amb la nostra situació i no li estarem mai prou agraïts pel tracte que ens va dispensar durant la nostra estada a l'illa.

Amb la lògica alegria de saber que, per fi, podríem marxar i continuar el viatge amb una certa normalitat, vam començar a preparar l'equipatge per a l'endemà.

Dia 13 Atuona - aeroport AUQ (HIVA OA) 🛫 aeroport PPT (TAHITÍ) 🛫 aeroport MOZ (MO'OREA) - mirador Opunahu - Varari

Després de recollir-ho tot i carregar l'equipatge en el cotxe sortim a les 7h00 de la pensió.

Però abans d'anar cap a l'aeroport vam anar a omplir el dipòsit del cotxe en la benzinera Mobil que hi ha en el port. Aquesta benzinera és l'única de l'illa i obre a les 7 del matí (els dissabtes tanca a les 11:30 i ja no obre fins al dilluns).

Vam arribar a l'aeroport a les 7h28, quan encara no hi havia pràcticament ningú. Vam esperar una llarga estona a embarcar, ja que vam haver d'esperar l'avió que venia de Tahití. Avui, de forma extraordinària, Air Tahiti havia habilitat tres vols al llarg del matí per a poder donar sortida a tota la gent, estrangers i locals, que havíem quedat atrapats allà. Per sort, a nosaltres ens van assignar el primer vol del matí.

Abans d'embarcar li vam entregar la clau del cotxe a un empleat del Temetiu Village que havia vingut a portar clients a l'aeroport en un minibús. El nostre avió s'acabà enlairant a les 9h52, uns 30 minuts més tard del previst.

Sobrevolant l'atol de Takaroa (illes Tuamotu)

A mig vol les hostesses ens van donar un sandvitx i un cafè o suc i aigua, tal com ja havien fet en el vol de dies enrere a Nuku Hiva. En el trajecte cap a Tahití vam sobrevolar diversos atols de l'arxipèlag de Tuamotu, concretament els atols de Takaroa, Takapoto, Apataki, Arutua i Kaukura.

Detall de l'atol de Kaukura (illes Tuamotu)

Tal i com comentem en l'apartat Les millors vistes des de la finestreta de l'avió, en aquest vol el millor costat per seure és l'esquerra ja que permet veure més atols de Tuamotu i també la costa de Tahití quan s'aterra.

Vam aterrar a l'aeroport Tahiti-Faa'a a les 12h28 hora local (30 minuts menys que a les Marqueses), després d'un temps de vol efectiu de tres hores i sis minuts.

Donat que havíem vist en el web d'Air Tahiti que avui el darrer vol a Mo'orea era a les 14h30 i com que havíem arribat abans d'aquesta hora, vam anar ràpidament a l'oficina d'Air Tahiti que hi ha en aquest mateix aeroport per a intentar canviar el vol que ens havien cancel·lat dies enrere a causa de la vaga per aquest de les 14h30.

Per sort no ens van posar cap objecció, ja que hi havia places disponibles, i en un tres i no res ja teníem les targetes d'embarcament per aquest vol. Si no ho haguéssim aconseguit o si haguéssim arribat més tard hauríem hagut d'agafar un taxi per anar a la terminal de ferris de Pape'ete i allà pujar al primer ferri que sortís cap a Mo'orea, però haguéssim arribat força més tard a Mo'orea que amb l'avió i, a més, hauríem hagut de pagar taxi i ferri.

Vam menjar alguna cosa ràpida en l'Snack Vini Vini que hi ha en la terminal abans d'anar a facturar l'equipatge en el vol a Mo'orea. El nostre vol havia de sortir a les 14h30, però finalment ho va fer a les 14h52.

Sembla clar que la vaga dels darrers dies havia creat una gran disrupció en els vols entre illes i Air Tahiti estava fent, en aquest primer dia després de la vaga, un gran esforç per a normalitzar la situació creada.

L'avió anava només mig ple i parava a Mo'orea i Raiatea abans d'arribar a Bora Bora, el seu destí final. Vam aterrar en l'aeroport de Mo'orea a les 15h02, només 10 minuts després de sortir. Aquest deu ser el vol mes curt que hem fet mai, i això que bona part d'aquest temps correspon a les maniobres d'aproximació a l'aeroport de Mo'orea.

Arribant a l'illa de Mo'orea (Mo'orea, illes de la Societat)

En aquest vol és una mica indiferent el costat de l'avió on seieu perquè ambdós proporcionen bones vistes, però el costat dret és potser una mica millor (veure l'apartat Les millors vistes des de la finestreta de l'avió).

Vam arribar a l'illa de Mo'orea amb dos dies de retard sobre la previsió que teníem a causa de la vaga dels bombers i, de fet, només hi estaríem menys d'un dia, perquè l'endemà ja teníem el vol cap a l'illa de Huahine. És una llàstima, però d'aquesta manera podíem tornar a la nostra planificació inicial.

🏝️ L'illa de Mo'orea - Illes del Vent, arxipèlag de la Societat

Mo'orea és una illa volcànica que es troba situada a només 17 quilòmetres al nord-oest de Tahití. Ambdues illes formen part de les Illes del Vent, una divisió històrica feta en relació als vents alisis que bufen a la zona, i que a la seva vegada són part de l'arxipèlag de les Illes de la Societat.

La seva població és d'uns 18.000 habitants, doblant així la suma de la població de totes les illes de les Marqueses.

El punt més alt de l'illa és el mont Tohive'a, de 1.207 metres d'alçària. L'illa de Mo'orea és un atol on un escull de corall envolta tota l'illa formant una llacuna al llarg de la costa. L'escull és relativament a prop, cosa que fa que la llacuna sigui estreta, amb diversos passos navegables des de l'oceà Pacífic.

Mo'orea és molt popular com a destinació de lluna de mel, però no només. Ara la seva principal font d'ingressos és el turisme, tenint segons sembla més hotels turístics que la pròpia Tahití, sobretot a la costa nord i nord-oest. De fet, la majoria de les platges de la costa nord-oest pertanyen a hotels i no estan obertes al públic.

El següent mapa situa els llocs que vam visitar i recórrer en les poques hores que vam estar a l'illa de Mo'orea:

Un cop recuperat l'equipatge facturat vam sortir de la petita terminal i vam caminar uns 300 metres fins arribar a l'«oficina» de Good Deal Rental Car, en realitat una casa familiar.

Vam anar a recollir el cotxe que en principi havíem reservat per a tres dies però que, en no poder arribar abans per la vaga, només vam poder utilitzar durant menys de 24 hores. Com que el pagament del lloguer complet ja l'havíem fet en el moment de formalitzar la reserva, vam intentar negociar amb la responsable de l'empresa una rebaixa del preu, però no hi va haver manera, no va mostrar cap empatia. Dies enrere ja havíem contactat amb ella per WhatsApp per a intentar cancel·lar la reserva i que ens tornés els diners, però tampoc s'hi va avenir.

En resum, vam pagar sencer un lloguer de tres dies, però només vam disposar del cotxe 18 hores. Per tant, no podem recomanar aquesta empresa, proveu sort amb Moorea Rent a Car Scooter.

El cotxe llogat era un Mitsubishi Mirage, amb un cost diari de 9500 CFP, incloent tots els extres.

Vam sortir amb el cotxe de la zona de Tema'e, on es troba l'aeroport, al voltant de les 16h i vam enfilar la carretera que va cap al nord de l'illa. A partir d'un cert punt aquesta carretera va resseguint la costa, passant per les zones de Maha'repa i Paraoro abans d'arribar a la badia de Cook.

Després d'haver passat tants dies a Nuku Hiva i a Hiva Oa, semblava que havíem arribat de cop a la «civilització»: més gent, més cotxes, més construccions i ple de rètols turístics.

La badia de Cook és el lloc més famós de Moʼorea i probablement la imatge més fotografiada dels Mars del Sud, amb una aigua d'un blau intens i al fons el mont Mouaputa, de 830 metres d'alçària. Certament és un lloc molt bonic, d'una bellesa aclaparadora. Ens vam aturar en un 🌐mirador que té una vista panoràmica impressionant sobre la badia.

Vista de les muntanyes del centre de l'illa de camí cap al mirador d'Opunohu (Mo'orea, illes de la Societat)

Després de vorejar tota la badia de Cook i passar per la zona de Piha'ena vam arribar a la també preciosa badia d'Opunohu. Des de l'🌐extrem sud d'aquesta badia surt la carretera que va cap al mirador d'Opunohu (Belvédère du Opunohu en francès). El camí de 4,6 km fins aquest mirador val molt la pena per si sol.

El mirador escènic d'Opunohu està situat a una altitud de 240 metres, dins d'un cràter de 9 km d'amplada. Ofereix vistes panoràmiques de la badia d'Opunohu a l'esquerra i de la badia de Cook a la dreta, separades pel sagrat mont Rotui, juntament amb les vuit cadenes muntanyoses circumdants, la llacuna i les extenses plantacions de pinyes.

Vista de les badies d'Opunohu i de Cook i del mont Rotui des del mirador d'Opunohu (Mo'orea, illes de la Societat)

El lloc és una destinació molt popular gràcies a les seves impressionants vistes i la seva importància cultural, amb restes d'antics temples polinesis als voltants, com el 🌐Marae Ti'i-rua.

Des del mirador parteix alguna ruta de senderisme, com la popular Col des Trois Cocotiers, però nosaltres no la vam fer per manca de temps.

Realment les vistes des del mirador d'Opunahu són molt boniques, tot i que probablement són millors amb la llum del matí. Això sí, en el moment de la nostra visita a aquest mirador no hi havia pràcticament ningú.

La badia d'Opunohu (Mo'orea, illes de la Societat)

Des d'aquí vam desfer el camí fins a la badia d'Opunahu i vam continuar cap a l'oest, passant per les zones de Tiahura i Les Tipaniers abans d'arribar a la zona de Varari, on es trobava el nostre allotjament d'avui.

Després de deixar l'equipatge a l'allotjament i com que encara no era fosc, vam sortir amb el cotxe i vam agafar la carretera que ressegueix la costa cap al sud. Uns pocs quilòmetres al sud, a Ha'apiti, ens vam aturar en 🌐aquest punt per a veure una bonica posta de sol sobre el mar.

Posta de sol des de la costa oest (Ha'apiti, Mo'orea, illes de la Societat)

Quan ja era fosc del tot vam tornar cap al nord per a buscar un lloc on sopar, en una zona que ens havia recomanat l'amfitrió del nostre allotjament, davant de la platja de Tiahura. Quan vam arribar-hi vam mirar el restaurant Sea You Soon Mo'orea - Le QG, una braseria molt ben posada i on hi havia música en directe, però no ens va acabar de convèncer. Però just al costat hi ha el restaurant 🌐Chez Tamahau, un lloc més senzill, però de cuina local, amb una bona relació qualitat-preu. A més, feien menjar per emportar i així vam poder sopar còmodament a la nostra casa.

Dia 14 Varari - aeroport MOZ (MO'OREA) 🛫 aeroport HUH (HUAHINE) - Fare - Maroe - Huahine Nui - Huahine Iti - Maroe

Vam fer l'equipatge i vam deixar l'allotjament abans de les 6h30 en direcció cap a l'aeroport, situat a l'altre costat de l'illa. Com que ahir vam vorejar l'illa seguint la costa nord, vam decidir que avui completaríem la volta a Mo'orea agafant la carretera que ressegueix la costa sud i la costa oriental.

Pel camí vam omplir de benzina el dipòsit del cotxe en l'estació de servei Shell Vaiare, situada just davant de la terminal de ferris de l'illa. També vam fer algunes aturades per a fer fotos.

Un d'aquest llocs és el magnífic 🌐mirador de Toatea, un lloc elevat al costat de la carretera i que ofereix una vista panoràmica absolutament impressionant sobre la llacuna turquesa, la platja pública de Tema'e, el resort Sofitel Kia Ora Mo'orea Beach als seus peus i l'illa de Tahití en l'horitzó.

Sortida del sol, amb la silueta de l'illa de Tahití a l'horitzó (mirador de Toatea, Mo'orea, illes de la Societat)

És un lloc imprescindible. I la llum de primera hora del matí és molt bona per a fer fotos. En fi, les poques coses que vam veure de Mo'orea ens va agradar i ens va saber greu no haver-hi pogut passar els tres dies que teníem previstos.

Finalment vam arribar a l'aeroport a les 7:25. Vam descarregar l'equipatge i vam facturar l'equipatge abans d'anar a tornar el cotxe a Good Deal Rental Car. Amb el cotxe havíem recorregut un total de 88 km por la isla.

Abans d'embarcar vam esmorzar alguna cosa en el bar de la minúscula terminal de l'aeroport de Mo'orea, però al final vam haver de córrer esmorzant perquè l'embarcament començà 20 minuts abans del que ens havien dit.

Vista de la platja de Toatea en l'enlairament des de l'aeroport de Mo'orea (Mo'orea, illes de la Societat)

L'avió s'enlairà de Mo'orea a les 8h53, aterrant a l'aeroport de Huahine a les 9h23 després d'un curt vol de només mitja hora. En aquest vol el millor costat per a seure es l'esquerra, tal com s'explica en l'apartat Les millors vistes des de la finestreta de l'avió.

La terminal de l'aeroport de Huahine (Huahine, illes de la Societat)

🏝️ L'illa de Huahine - Illes de Sotavent, arxipèlag de la Societat

Huahine, situada a 175 a l'oest de Tahití, fa 16 km de llarg per uns 13 km d'ample. Està formada, en realitat, per dues illes principals envoltades per un escull de corall amb diversos illots o motu: Huahine Nui (o Gran Huahine) es troba al nord i Huahine Iti (Petita Huahine) al sud. La principal població de l'illa és Fare.

Les dues illes estan separades per uns centenars de metres d'aigua i unides per un cordó de sorra durant la marea baixa. Es va construir un petit pont per connectar ambdues illes per carretera. Un escull de corall encercla completament l'illa de Huahine, el qual forma una llacuna estreta accessible per dos passos a l'est i dos a l'oest.

L'illa de Huahine és poc turística comparada amb Bora Bora, Moorea o Tahití. No té grans resorts ni una infraestructura turística massiva i, tot i ser accessible, rep molts menys visitants que les illes veïnes i, en general, aquests provenen dels creuers que hi recalen.

Però Huahine ofereix activitats com immersió lleugera en jardins de corall, visites arqueològiques, senderisme, mercats locals o platges tranquil·les, entre d'altres. Si busqueu una experiència més autèntica, íntima, tranquil·la i culturalment rica aquesta illa és perfecta.

El següent mapa situa els llocs que vam visitar i recórrer en els dies que vam estar a l'illa de Huahine:

Fora de la terminal de l'aeroport de Huahine ens esperava la Corah, de Poenauhiti - Location Voiture Huahine, tal com havíem quedat. Allà mateix vam formalitzar el contracte de lloguer. El cotxe era un Kia Picanto automàtic i ben nou, el millor cotxe de tots els que vam llogar en les illes de la Polinèsia Francesa. El preu del lloguer era de 7.000 CFP/dia, incloent quilometratge il·limitat, segon conductor, assegurança, etc.

Ja amb el cotxe vam anar directament des de l'aeroport fins a l'allotjament que teníem reservat, el Maroe Bay Lodge, ubicat 10 km al sud. Un cop vam arribar a l'allotjament, vam conèixer als nostres amfitrions i vam deixar-hi l'equipatge vam tornar a agafar el cotxe i vam anar fins a Fare, la capital de l'illa.

Vista des de la riba de Fare (Fare, Huahine Nui, illes de la Societat)

Vam aparcar al costat del bar/restaurant Huahine Yacht Club i ens vam banyar en la preciosa i minúscula platja d'aigües turqueses que hi ha davant de la pensió Chez Guynette i el restaurant Métis. Després vam dinar en la terrassa exterior del Huahine Yacht Club, un lloc molt recomanable, amb unes vistes fantàstiques.

Vista panoràmica cap a la llacuna des del mirador Tefarerii (Huhine Iti, illes de la Societat)

A la tarda, per tal de tenir una primera aproximació de l'illa, vam fer la volta sencera, tant a Huahine Iti, l'illa sud, com a Huahine Nui, al nord. I en el trajecte vam anar fent parades en diferents llocs que trobàvem bonics o interessants.

De tornada cap a l'allotjament vam passar per Fare i ens vam aturar en el supermercat Super U Fare Nui per a comprar tots els que necessitàvem per als propers dies. Aquest és, amb diferència, el supermercat més gran de l'illa, ja que tota la resta són petits supermercats. Està força ben assortit i també té pa.

Posta de sol sobre la llacuna (Fīti'i, Huahine Nui, illes de la Societat)

Sortint de Fare ens vam aturar en 🌐aquest punt de Fīti'i per a gaudir d'una magnífica posta de sol sobre la llacuna.

Dia 15 HUAHINE: Maroe - Huahine Nui (Faie, Motu Ovarei, Fare Potoe, Fare, etc) - Maroe

Aviat pel matí vam sortir amb el cotxe i vam agafar la carretera que voreja la badia de Maroe per la seva riba nord. En arribar a una 🌐cruïlla vam girar a l'esquerra i llavors la carretera comença a ascendir vertiginosament.

Poc després ens vam aturar en un 🌐mirador amb unes vistes sensacionals sobre la badia de Maroe i uns quilòmetres més enllà ens vam aturar en un bonic 🌐jardí comunal que mantenen els veïns de Fā'ie.

Vista sobre la badia de Maroe (Huahine Nui, illes de la Societat)

I només 750 metres més endavant ens vam aturar de nou per a veure les enormes anguiles sagrades d'ulls blaus de Fā'ie, conegudes com a puhi tari'a, i que viuen instal·lades a les arrels submergides dels mape (el nom polinesi del castanyer de Tahití) en un petit rierol al cor del petit poble de Fā'ie.

Aquestes anguiles, famoses pels seus ulls blaus i la seva mida impressionant (fins a dos metres de llarg), són considerades com a sagrades per la població local, ja que les perceben com un do diví i la promesa d'una vida d'abundància. La presència d'aquestes anguiles està profundament arrelada a la mitologia polinèsia, on s'associen amb la creació de l'univers per la deïtat Ta'aroa, i simbolitzen la vida, l'abundància i la puresa de l'aigua que filtren.

Detall d'una de les anguiles d'ulls blaus de Fā'ie (Fā'ie, Huahine Nui, illes de la Societat)

Les anguiles de Fā'ie estan gairebé domesticades i ja no tenen por dels humans, en part gràcies a la gent local que els ha estat donant les restes dels seus àpats, com ara el ma'a, durant generacions. Aquesta interacció amb els visitants és una experiència popular i allà mateix es venen llaunes de verat per alimentar les anguiles.

Les anguiles es poden veure bé des d'un petit 🌐pont sobre el rierol, sobretot si hi ha algú que en aquell moment les estigui alimentant amb el peix de les llaunes que venen allà, ja que llavors s'hi apleguen diverses anguiles que surten dels seus amagatalls per a menjar.

I si des del pont no en veieu moltes llavors també podeu anar a la 🌐vora del rierol on viuen. Aquestes anguiles estan domesticades i acostumades a que les alimentin els humans, ja que s'acosten sense por i es deixen tocar.

Després vam continuar cap al nord, vorejant la costa oriental de Huahine Nui i ens vam aturar en el 🌐pont que connecta l'illa amb el motu Vairei.

A un costat del pont hi ha la tomba dels mariners francesos del vaixell Uranie, on es van enterrar els cossos de 24 mariners i soldats morts el gener de 1846 durant una batalla emmarcada en la resistència dels habitants de Huahine al protectorat imposat per França. Aquest lloc d'enterrament, que recorda un període de conflicte en la història de la Polinèsia Francesa, és avui un lloc de memòria i reflexió sobre els esdeveniments de 1846.

Trampes de pedra per a la pesca submergides per la marea (Maeva, Huahine Nui, illes de la Societat)

Des del pont es poden apreciar bé les trampes de pedra de Maeva per a capturar peixos que ha fet servir la població local des de temps immemorials. Aquest no només és un mètode de pesca molt senzill, sinó també una forma primitiva d'aqüicultura, ja que aquesta trampa per a peixos permet conservar les captures vives.

Tot seguit vam continuar amb el cotxe per la petita carretera en direcció cap a l'extrem sud del motu Vairei, però abans ens vam aturar en la 🌐Galerie 'Umatatea, un senzill bungalou tradicional on té l'estudi l'artista local, d'origen nord-americà, Melanie Shook Dupre.

En el moment de la nostra visita no hi ha via ningú a l'estudi, però aquest estava obert i es podia visitar lliurement i veure (i comprar si es vol) les seves obres d'art. Els preus de les obres exposades no són barats, però la temàtica, la tècnica i els colors dels quadres ens van resultar molt atractius, sobretot perquè tots il·lustren llocs, objectes i persones de l'illa i de la Polinèsia.

En l'estudi de l'artista Melanie Shook Dupre (Motu Vairei, Huahine Nui, illes de la Societat)

No vam poder conèixer en persona a l'artista, però ara ens seguim mútuament a través d'Instagram.

Quan vam arribar a l'extrem sud del motu vam aparcar el cotxe al costat de les ruïnes de l'antic resort Sofitel Heiva Maeva i vam dinar en la terrassa del 🌐Motukootu Snacking, una fantàstica troballa, perquè vam dinar molt bé i la vista de la llacuna que hi ha davant seu és magnífica. Un lloc absolutament recomanable.

Després de dinar, com que el temps estava una mica rúfol, vam decidir que vindríem un altre dia a fer immersió lleugera en el 🌐jardí de corall que hi ha aquí. Recordem que s'anomena jardí de corall a una formació submarina on creixen diversos tipus de coralls, formant una mena de «jardí» viu sota l'aigua. Aquests jardins són ecosistemes marins molt rics i diversos, comparables a les selves tropicals pel seu valor ecològic.

En comptes d'això vam fer un passeig per la punta sud del motu, en el lloc on hi havia la platja, els jardins i els bungalous sobre l'aigua de l'antic resort Sofitel Heiva Maeva, el qual va tancar ja fa uns 20 anys.

Restes de les pilones dels bungalous sobre l'aigua de l'antic Sofitel Heiva Maeva (Huahine Nui, illes de la Societat)

Els bungalous sobre l'aigua van romandre tal com estaven durant molt de temps abans de ser destruïts per un cicló. Actualment ja només queden les pilones sobre les que se sustentaven. I l'edifici principal del resort està en ruïnes i engolit per la vegetació, però encara hi ha algunes coses que resisteixen el pas del temps en els seus antics jardins: camins, estàtues i, sobretot, la piscina... La veritat és que la bellesa natural del lloc és absolutament increïble i no mereix ser enlletgida per les restes abandonades del resort.

Amb el cotxe vam anar ara cap al nord del motu, per a visitar el Marae Manunu. La pista de terra que hi va des de la 🌐cruïlla estava en tan mal estat a causa de les recents pluges que vam deixar el cotxe en la cruïlla i vam fer a peu els 250 metres fins al marae.

El Marae Manunu (Huahine Nui, illes de la Societat)

El Marae Manunu és un lloc històric important de l'illa, destacant per la seva impressionant mida (2 metres d'alt, 40 de llarg i 7 d'ample) i perquè és poc freqüent veure un ahu format per una plataforma de dos nivells, a més de presentar un petròglif d'una tortuga al seu costat oest. S'hi venerava el déu Tane, associat amb la guerra i la pesca, abans que també es dediqués al déu 'Oro.

Després vam anar fins a la platja que hi ha a tocar del marae, una platja salvatge i deserta on l'escull està a molt poca distància. De tornada al cotxe vam abandonar el motu Vairei i vam continuar pel costat sud del llac Fa'una Nui.

Ens vam aturar a Maeva per a visitar el lloc arqueològic Fare Pote'e. L'entrada al museu costava 250 CFP/adult i 50 CFP els menors d'edat. El museu ocupa una casa bonica tradicional polinèsia, en aquest cas amb costat arrodonits, que es troba emplaçada sobre les aigües del llac Fa'una Nui.

El Fare Pote'e i el llac Fa'una Nui (Huahine Nui, illes de la Societat)

La visita al Fare Pote'e és molt interessant i enriquidora per a conèixer la història de la Polinèsia. I sortint del museu vam visitar els marae Vai-'Otaha i Rau Huru que hi ha a costat i costat de l'edifici i que es poden visitar lliurement.

Tot seguit vam continuar fent la volta a Huhaine Nui cap a l'oest. En el camí de tornada cap a la badia Maroe ens vam desviar per una estreta carretera que voreja una petita badia fins arribar a un 🌐llogaret, on vam girar cua per tornar per on havíem vingut perquè ja s'havia posat el sol i començava a fer-se fosc.

Aquí, com en altres punts de Huahine i també a Tahití, Bora Bora o Raiatea, vam veure sovint sobre l'aigua de la llacuna unes estructures anomenades elevadors de vaixells o varadors secs que permeten mantenir elevades sobre el mar embarcacions no massa grans. Es pugen i baixen a través d'un sistema de rodes i politges.

Elevadors de vaixells en la costa occidental de Huahine (Huahine Nui, illes de la Societat)

Mantenint l'embarcació elevada sobre l'aigua protegeix el casc tot evitant que algues o larves de corall, abundants en aigües tropicals, s'hi adhereixin. També n'allarga la vida útil minimitzant la corrosió de les parts metàl·liques o l'osmosi en els cascos de fibra de vidre i disminueix les possibilitats de patir danys a causa de les onades o les deixalles flotants en cas de tempesta. I també facilita la inspecció i manteniment de les hèlixs i de la part baixa del casc.

Dia 16 HUAHINE: Maroe - Huahine Iti - Huahine Nui - Maroe

A diferència del dia d'ahir, el d'avui fou un dia realment assolellat. I això ens va permetre gaudir d'una sortida de sol sobre la badia de Maroe realment memorable des del nostre allotjament (la millor hora és entre les 6h30 i les 6h55).

Sortida de sol sobre la badia de Maroe (Huahine Nui, illes de la Societat)

Vam gaudir d'un deliciós esmorzar que havia preparat i ens havia portat la Linda, la nostra amfitriona, on destaquem una mena de bunyols o xuixo anomenats firi firi, una massa fregida i infusionada en llet de coco que és típica de la Polinèsia Francesa i que estaven boníssims. La Linda és una gran cuinera.

Detall d'un centre de flors tropicals arranjat per l'amfitriona del nostre allotjament (Huahine Nui, illes de la Societat)

Tot seguit vam agafar tot el necessari per a la platja (tovalloles, banyadors, crema solar, sabates de roques i ulleres d'esnòrquel), ho vam carregar en el cotxe i vam marxar cap a Huahine Iti.

Només 1,3 km al sud del Maroe Bay Lodge hi ha el petit pont que uneix Huahine Nui i Huahine Iti. De camí cap al sud vam anar parant en llocs escènics per a gaudir de les vistes, però la primera aturada per a banyar-nos fou en la preciosa platja de sorra blanca de la badia d'Avea, concretament en el costat sud de l'hotel Le Mahana.

Accedir a aquesta platja no és fàcil, perquè la majoria d'accessos estan en propietats privades i/o tenen alguna indicació per a barrar el pas, però vam trobar un 🌐camí d'accés a la platja d'Avea que permet arribar-hi sense cometre cap il·legalitat. És un camí de només 30 metres.

A la platja d'Avea (Huahine Iti, illes de la Societat)

La platja d'Avea en aquest punt, que és molt bonica, té un intens color turquesa, però a poca distància el color es fa d'un blau ben fosc a causa de la fondària. Apart de banyar-nos-hi una bona estona en aquest tros de paradís, també vam caminar per la vora uns 150 metres fins arribar a la platja de l'hotel Le Mahana, a la qual vam poder accedir sense problemes, pujant a una passarel·la de fusta que permet veure un jardí de corall des de dalt.

Després d'aquest bany tan refrescant vam tornar al cotxe per anar cap al costat oriental de la península que hi ha a l'extrem sud de Huahine Iti, concretament fins al Marae Anini.

El Marae Anini (Huahine Iti, illes de la Societat)

El Marae Anini és una estructura cerimonial comunitària formada per grans i imponents blocs de corall. La seva construcció, relativament recent, estava dedicada a 'Oro (el déu de la guerra) i a Hiro (el déu dels lladres i els mariners). Es troba ubicat en un lloc molt bonic, just al costat de la platja d'igual nom.

I és que la preciosa platja Anini és de sorra blanca i té unes vistes privilegiades de la llacuna, d'un pas que creua l'escull i del Motu Araara. No vam poder evitar la temptació de banyar-nos en un lloc tan increïble.

La paradisíaca platja Anini (Huahine Iti, illes de la Societat)

Després vam continuar per la carretera uns 500 metres cap al nord i ens vam aturar en 🌐L'Atelier du Pareo, on un artista local, en Franck, exposa i ven pareos fets a mà amb uns colors i dissenys molt bonics i a un preu raonable.

A l'hora de dinar vam desfer uns pocs quilòmetres i vam tornar a la badia d'Aveo, triant un 🌐snack que hi ha a tocar de la carretera (hi havia un parell més de restaurants seguint la carretera cap al nord uns centenars de metres).

Vista de la llacuna des del mirador Tefarerii (Huahine Iti, illes de la Societat)

En acabar de dinar vam continuar per la carretera que voreja la costa oriental de Huahine Iti, aturant-nos novament en el 🌐mirador Tefarerii, el qual ofereix vistes panoràmiques de la llacuna turquesa de l'illa, l'oceà blau profund i els exuberants paisatges tropicals. És un lloc de parada obligada perquè les vistes són impressionants.

Acabada la circumval·lació de Huahine Iti vam tornar a Huahine Nui i, via Faie, vam anar fins al jardí de corall que hi ha a l'extrem sud-est de Vairei, just davant del restaurant Motukootu Snacking on havíem dinat el dia anterior.

Aprofitant que el dia d'avui era assolellat ens va venir molt de gust banyar-nos en un lloc tan fantàstic, dels millors de Huahine. L'aigua és cristal·lina, hi ha molt corall i una gran quantitat de peixos de colors. Un lloc ideal per a fer immersió amb ulleres, tot i que hi ha una zona tan poc profunda que no calen ni les ulleres perquè es poden veure bé els peixos i el corall caminant per entre les roques (és convenient portar sabates de roca).

Platja del «jardi de corall» en l'extrem sud del motu Vairei (Huahine Nui, illes de la Societat)

Després d'una llarga estona aquí, vam sortir de l'aigua, ens vam assecar i vam tornar cap al cotxe que teníem aparcat al costat de les ruïnes de l'antic Sofitel Heiva Maeva.

De tornada cap a l'allotjament ens vam aturar a Fare per a comprar queviures en el supermercat, abans de continuar cap a la badia de Maroe i veure un bonic capvespre sobre la badia des de la terrassa de la nostra casa.

Dia 17 HUAHINE: Maroe - Faie - Hana Iti - Fare - Maroe

Un dia més ens vam aixecar d'hora per a gaudir de l'espectacular sortida del sol sobre la badia de Maroe, un al·licient més d'aquest fantàstic lloc.

Una nova albada sobre la badia de Maroe (Huahine Nui, illes de la Societat)

Mentre estàvem veient la sortida del sol va aparèixer en l'horitzó un creuer que va entrar en la badia i atracà a una certa distància del punt costaner on es troba la petita població de Maroe. Es tractava del m/s Paul Gauguin, el creuer de luxe que ja havíem vist dies enrere a l'illa de Hiva Oa i al port de Pape'ete (Tahití).

El nostre primer objectiu d'aquest matí era anar fins a la Granja de Perles Huahine. Amb el cotxe vam posar rumb cap a Faie, però en el trajecte ens vam aturar en un 🌐lloc de la riba nord de la badia de Maroe, on hi ha un parell de llargs molls de fusta que s'endinsen en la badia fins arribar al punt on s'acaba la plataforma de corall i comença el mar més profund.

Moll de fusta i reflexos sobre l'aigua de la badia de Maroe (Huahine Nui, illes de la Societat)

Des d'aquests molls de fusta és possible veure un munt de peixos sobre els coralls. A més, el paisatge circumdant i l'atmosfera de pau que s'hi respira fan d'aquest lloc una meravella.

La Granja de Perles Huahine (Pearl Farm & Pottery), l'única que hi ha en aquesta illa, es troba ubicada al bell mig de la llacuna, en un braç de mar entre Huahine Nui i el motu Vavaratoa. Per arribar-hi s'ha d'agafar una barca que surt des de l'🌐embarcador de Faie.

Quan vam arribar amb el cotxe a aquest embarcador el vam deixar en el pàrquing i vam preguntar per la barca per anar fins a la granja de perles. De seguida la vam trobar perquè la barca estava atracada en un dels molls. Només s'ha de pagar el trajecte en barca (1.000 CFP/pax, anada i tornada) si no es compra res en la botiga.

En menys de cinc minuts de navegació vam arribar a la 🌐granja/botiga, la qual ocupa una casa de fusta aixecada sobre l'aigua de la llacuna i que hostatja la botiga i exposició de perles i objectes de ceràmica.

En desembarcar ens va rebre una dona que ens va fer una breu explicació de com s'obtenen les perles. Molt interessant. Tot seguit vam passar a veure tot el que hi havia a la venda, lògicament amb uns preus força elevats si són perles d'alta qualitat pel seu nivell de perfecció, pel color o per la forma. Com que, en realitat, no teníem cap interès a comprar res vam pagar els 1.000 CFP/pax per la visita i el transport.

Collars de perles al «mòdic» preu de 12.500 € (Huahine Nui, illes de la Societat)

De tota manera ens va agradar la visita a aquest lloc, ja que era la primera vegada que ens explicaven el procés d'obtenció de les perles i, per altra banda, les vistes des d'aquest punt al mig de la llacuna estaven molt bé.

De tornada a l'embarcador de Faie vam desfer el camí del matí i vam passar per l'allotjament per tal d'agafar tot el necessari per al següent objectiu que ens havíem marcat per al matí: la caminada a la platja de Hana Iti.

La 🌐platja de Hana Iti, situada al nord-oest de Huahine Iti, és un dels tresors amagats de l'illa, ja que és un lloc remot al que només s'hi pot arribar per mar o bé caminant per un sender de quasi 2 km i un desnivell màxim de 96 metres (uns 45 minuts en cada sentit).

És una platja sense cap tipus de servei, envoltada de natura verge: no hi ha restaurants, lavabos ni cap infraestructura pròxima. Per tant cal portar tot el necessari. La platja i l'entorn són molt bonics, amb una sensació d'estar en un «paradís perdut».

Com a curiositat, dir que la platja de Hana Iti formava part d'una propietat privada d'unes 25 Ha, ubicada entre la badia de Bourayne i la llacuna, que va pertànyer durant uns anys al cantant espanyol Julio Iglesias fins que, als anys vuitanta del passat segle, va ser comprada pel milionari nord-americà Tom Kurth , el qual va construir al costat de la platja un petit hotel de luxe amb cabanes en els arbres.

La platja de Hana Iti, el «paradís perdut» (Huahine Iti, illes de la Societat)

En aquell moment, l'hotel fou una novetat i un exemple d'integració en la natura. El lloc es va posar de moda ràpidament i es va convertir en un dels preferits de la jet set internacional. Però l'any 1998, el complex Hana Iti va ser destruït per un cicló i mai més es va tornar a obrir. Actualment ja només són visibles part de les ruïnes d'un edifici de formigó. Sembla que recentment un inversor holandès ha comprat aquests terrenys, per la qual cosa podria ser que en el futur la platja de Hana Iti ja no sigui d'accés públic..

Nosaltres vam deixar el cotxe aparcat al 🌐principi de la pista que surt de la carretera i vam començar a caminar per una pista apte només per a vehicles 4x4 però d'accés privat. Al cap d'1,1 km s'acaba la pista i comença una corriol que baixa cap a la platja en un recorregut d'uns 700 metres a través del bosc. El camí és fàcil perquè no hi ha pendents pronunciats ni un gran desnivell.

Ens vam banyar una bona estona en les cristal·lines aigües d'aquesta preciosa i apartada platja, on no faltaven els habituals galls i gallines presents a tota la Polinèsia Francesa.

Després de fer algunes fotos pels voltants de la platja vam tornar pel mateix camí cap a on teníem el cotxe aparcat. Al llarg d'aquest sender hi ha diversos punts elevats amb molt bones vistes sobre la badia de Bourayne i la part sud de la península on es troba Hana Iti. L'excursió a la platja de Hana Iti val molt la pena.

L'església de la Santa-Família (Fare, Huahine Iti, illes de la Societat)

A la tarda, després de dinar a l'allotjament vam sortir amb el cotxe per anar cap a Fare. Vam visitar l'església catòlica de la Santa-Família, amb una llum molt maca a darrera hora de la tarda. Després vam passejar pel front marítim que hi ha des del resort Maitai Lapita Village Huahine fins al Huahine Yacht Club.

Justament la terrassa exterior del Huahine Yacht Club és un dels millors llocs per a veure la posta de sol sobre la llacuna, amb les siluetes de les illes de Raiatea i Taha'a en l'horitzó. Un moment màgic!.

Posta de sol sobre la llacuna vist des de Fare (Fare, Huahine Iti, illes de la Societat)

Ja fosc, vam caminar els 150 metres que ens separaven del 🌐lloc de les furgoteques, al costat de l'embarcador del ferri. A partir de les 18h30, aproximadament, solen instal·lar-s'hi aquí un parell o més de furgoteques (roulottes) on es pot sopar bastant bé, amb plats locals que es poden emportar o menjar allà mateix en unes taules exteriors.

Dia 18 Maroe - aeroport HUH (HUAHINE) 🛫 aeroport RFP (RAIATEA) - Uturoa - Pūfau

El nostre vol a l'illa de Raiatea estava programat per a les 7h30, així que vam sortir del nostre allotjament amb suficient temps per anar tranquils.

A les 5h30 ja estàvem davant de la benzinera Total Energies que hi ha a l'entrada de Fare per a omplir el dipòsit del cotxe abans de tornar-lo a l'aeroport. A tota l'illa només hi ha dues benzineres, totes dues a Fare, però la de TotalEnergies era la primera que obria pel matí.

Només 10 minuts després ja estàvem a l'aeroport de Huahine. Vam facturar l'equipatge i vam seure a la sala d'espera. Mentrestant, però, vam trobar-nos fora de la terminal amb la Corah, de Poenauhiti - Location Voiture Huahine, per a retornar el cotxe de lloguer. Amb ell havíem recorregut 270 km en els quatre dies a l'illa.

L'avió que estàvem esperant venia des de Tahití i va arribar amb força retard. A causa d'aquest retard Air Tahiti ens donà un val per a demanar una beguda al bar de l'aeroport (?).

🏝️ L'illa de Ra'iātea - Illes de Sotavent, arxipèlag de la Societat

Ra'iātea està àmpliament considerada com el «centre» de les illes orientals de l'antiga Polinèsia i és probable que les migracions organitzades a les illes Hawaii i altres parts de la Polinèsia Oriental comencessin aquí.

És la segona illa més gran en superfície de l'arxipèlag de la Societat, després de Tahití, i la tercera en població. La principal població de l'illa és Uturoa, la qual és també el centre administratiu i econòmic de les illes de Sotavent.

Un escull de corall envolta Ra'iātea i l'illa veïna de Taha'a, que comparteixen la mateixa llacuna. A la barrera de corall i a la llacuna hi ha nombrosos motu de sorra blanca de corall que apleguen les millors platges de l'illa, ja que la costa rocosa de l'illa principal pràcticament no en té.

El pic més alt de l'illa és el mont Tefatoaiti, amb una altura de 1.017 metres. En aquest cim neix el riu Apoomau, el qual desemboca a la badia de Faaroa i és l'únic riu navegable de tota la Polinèsia per a petites embarcacions.

Ra'iātea és més tranquil·la i menys desenvolupada turísticament que Tahití o Bora Bora. Això sí, sembla ser el centre nàutic de la Polinèsia, amb un gran nombre d'empreses de lloguer de iots i velers d'esbarjo. També compta amb alguns ports esportius amb bones infraestructures.

El següent mapa situa els llocs que vam visitar i recórrer en els dies que vam estar a l'illa de Ra'iātea:

Finalment l'avió s'enlairà de Huahine a les 8h14 i aterrà a l'aeroport de Ra'iātea a les 8h28, en un altre vol bastant curt. En aquest vol, tal com expliquem a l'apartat Les millors vistes des de la finestreta de l'avió, és una mica indiferent el costat de l'avió on seieu, però amb una lleugera predilecció pel costat esquerre.

Sobrevolant la llacuna de les illes de Ra'iātea i Tahaa (Ra'iātea, illes de la Societat)

A la terminal de l'aeroport de Ra'iātea ens esperava la noia de l'empresa de lloguer de cotxes Hinanui Rent Raiatea i fora de la terminal vam gestionar el contracte de lloguer i vam pagar amb targeta els 26.000 CFP (5500 CFP/dia, tot inclòs) del lloguer corresponent a 4,5 dies.

Després de carregar l'equipatge en el cotxe, un Suzuki Swift, vam marxar cap a Uturoa, a només 3 km. Un cop a Uturoa vam anar a esmorzar a la magnífica 🌐Patisserie Bon Apetahi, situada al costat de la terminal de ferris i creuers. Una gran troballa, amb moltes opcions a escollir i a un preu raonable.

Formació rocosa visible en la costa sud de Ra'iātea (Taputapuatea, Ra'iātea, illes de la Societat)

Com que l'hora d'entrada a l'allotjament era després del migdia i encara eren les 10 del matí, vam decidir fer temps donant pràcticament la volta a tota l'illa fins arribar a Pūfau, on teníem l'allotjament.

Vam sortir d'Uturoa cap al sud seguint la costa oriental. En arribar a Faaroa no vam agafar la carretera que va per l'interior i vam continuar per la carretera que ressegueix la costa. La costa sud és, amb diferència, la menys poblada i la més verge de l'illa, amb alguns racons molt bonics. Aquest és un llarg recorregut d'uns 85 km.

Després d'arribar a l'allotjament 🌐Le Popoti Lodge, ubicat en la costa oest, i deixar-hi l'equipatge vam tornar amb el cotxe fins a Uturoa. Vam aprofitar per fer la compra del que necessitaríem durant l'estada a l'illa en els supermercats U Express i Champion, així com en el mercat municipal.

Posta de sol sobre la llacuna als peus del nostre allotjament (Pūfau, Ra'iātea, illes de la Societat)

A la tarda vam aprofitar per a descansar a l'allotjament, una casa amb una terrassa directament sobre l'aigua. Des d'aquesta terrassa vam gaudir d'una espectacular posta de sol sobre la llacuna, el motu Miri Miri i amb la silueta de l'illa de Bora Bora en l'horitzó. També vam aprofitar per a preparar les visites i activitats de la resta de dies a Ra'iātea.

Dia 19 RAIATEA: Pūfau - Jardí Botànic de Faaroa - Marae Taputapuātea - vall de Faaroa - Uturoa - Tumaraa - Pūfau

Vam començar la jornada anant amb el cotxe fins al Jardí Botànic de Faaroa, a 26 km del nostre allotjament anant per Uturoa, ja que aquest camí és força més curt que anant per la costa sud.

El Jardí Botànic de Fa'aroa ocupa només 3,5 Ha. que s'estenen majestuosament a la vora del riu Apoomau, oferint una vista panoràmica sobre part de la vall de Fa'aroa. L'Apoomau és l'únic riu navegable de tota la Polinèsia Francesa.

El riu Apoomau vist des del Jardí Botànic de Fa'aroa (Fa'aroa, Ra'iātea, illes de la Societat)

En aquest espai s'hi apleguen col·leccions de plantes endèmiques, arbres majestuosos i camins ombrejats que serpentegen per una vegetació exuberant, mostrant la biodiversitat de Raiatea. També és un espai per aprendre més sobre els usos tradicionals de les plantes polinèsies, ja siguin usos medicinals, culinaris o ornamentals.

L'entrada és gratuïta i l'accés a l'aparcament està situat en el km 14,7. Amb un recorregut de 30 a 45 minuts es pot veure tot. Sap greu que no hi hagi gaires cartells explicatius sobre cada planta i/o flor en particular. En qualsevol cas val la pena arribar fins a la vora del riu Apoomau, ja que el paisatge és molt bonic. Visita molt recomanable.

Vistoses flors de la planta Etlingera elatior o «bastó d'emperador» (Jardí Botànic de Fa'aroa, Ra'iātea, illes de la Societat)

Acabada la visita al jardí botànic vam continuar 16 km per la carretera que voreja la costa sud-est de l'illa fins arribar al lloc arqueològic del Marae de Taputapuātea.

El lloc arqueològic del Marae de Taputapuātea

El complex de Taputapuātea fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2017 pel seu excepcional testimoni de 1000 anys de civilització mā'ohi, els avantpassats dels pobles polinèsics actuals.

Aquest és un dels llocs més sagrats i històricament significatius de la cultura polinèsia, ja que fou l'epicentre religiós i polític de la Polinèsia Oriental durant quasi un mil·lenni i la seva importància es va estendre a tot el Triangle Polinesi que connecta les illes de Hawaii, Nova Zelanda i Rapa Nui. Situat en el centre del Triangle Polinesi, Taputapuātea era un punt de pas crucial en les rutes de navegació de les canoes polinèsiques.

Restes arqueològiques en el marae de Taputapuātea (Taputapuātea, Ra'iātea, illes de la Societat)

El marae de Taputapuātea està estratègicament situat just davant de Te Ava Mo'a, un pas sagrat a través de l'escull i que els antics navegants utilitzaven en arribar per a les seves cerimònies. Va servir com a escola on sacerdots i navegants compartien coneixements sobre la navegació a través de les estrelles i els orígens genealògics de l'univers.

L'arribada dels colonitzadors europeus al segle XVIII va marcar l'inici d'un període devastador per a Taputapuātea i la cultura polinèsia en conjunt. L'any 1769, l'explorador James Cook va reclamar l'illa per a Gran Bretanya, complint així una profecia polinèsica sobre canoes sense estabilitzadors que portarien nous governants.

A principis del segle XIX, els missioners cristians van impulsar l'abandó de les pràctiques tradicionals i aquest complex va caure en desús. Però afortunadament Taputapuātea ha recuperat el seu estatus com a centre cultural viu en les darreres dècades, servint com a lloc de pelegrinatge on els polinesis de tot el Pacífic es retroben amb les seves arrels ancestrals.

Donat que es tracta d'un lloc sagrat, és important durant la visita no sortir dels senders marcats, no enfilar-se a les pedres i mantenir un silenci respectuós.

Vista del recinte del marae de Taputapuātea (Opoa, Ra'iātea, illes de la Societat)

L'accés al complex es troba en el punt quilomètric 32 (pk 32), a la localitat d’Opoa. L'entrada és gratuïta, però en el quiosquet que hi ha a l'entrada hi ha uns fulletons amb explicacions molt útils. I durant la visita algunes plaques ajuden a entendre el context històric i religiós del lloc en base a les restes visibles del marae. A més, el lloc on es troba és absolutament captivador i emana espiritualitat pels quatre costats. De visita obligada a l'illa de Raiatea.

Des d'un punt, indicat com a Sentier Te Ara-Hiti-Ni'A, en l'aparcament que hi ha passada l'entrada al complex parteix el sender Te Ara-Hiti-Ni'A, una curta caminada de 700 metres de longitud i un desnivell màxim de 105 metres que puja fins a un mirador que permet veure des d'una posició elevada el marae, la llacuna i el pas Te Ava Mo'a.

Després ja era l'hora de dinar i vam anar 1 km més cap al sud, fins al 🌐Tamara Snack, un restaurant simple, però molt agradable, amb un menjar deliciós i amb una excel·lent relació qualitat-preu (només pagament en efectiu).

En acabat de dinar vam tornar enrere uns 16 km per la mateixa carretera fins arribar a la zona de Fa'aroa, on ens vam desviar a l'esquerra per la carretera que travessa la part sud de l'illa per l'interior.

Al cap de poc la carretera inicia un fort ascens. I només 2 km més enllà vam aparcar el cotxe en un aparcament al costat de la carretera per a fer la 🌐caminada de Gabbros.

L'anomenada Promenade des Gabbros és un camí senyalitzat, de 300 metres anada i tornada, sense cap mena de dificultat, que és únic pel fet de creuar una zona caracteritzada per afloraments de gabres, unes roques ígnies formades a les profunditats de l'escorça terrestre i que han estat erosionades en forma de canaló.

Afloraments de gabres al llarg de la Promenade des Gabbros» (Fa'aroa, Ra'iātea, illes de la Societat)

Els tons foscos dels gabres contrasten amb la vegetació exuberant que els envolta. Però més enllà del seu atractiu paisatgístic, aquest sender explica la història geològica de l'illa, ja que els gabres, rics en minerals com el piroxè i l'olivina, són el resultat de la lenta cristal·lització del magma en profunditat, abans de ser exposats per l'erosió.

Vistes panoràmiques des d'un dels miradors de la «Promenade des Gabbros» (Fa'aroa, Ra'iātea, illes de la Societat)

En el camí hi ha panells explicatius i dues plataformes que ofereixen vistes panoràmiques de les muntanyes que envolten la caldera que engloba la vall de Faaroa.

I després de gaudir d'aquest lloc tan especial vam continuar amb el cotxe altres 1,9 km cap al sud i ens vam aturar en el Belvedère de Faaroa. Aquest mirador està situat a la part alta de la caldera de Faaroa, oferint una vista panoràmica de l'interior del cràter i de les crestes circumdants, així com de la vall de Faaroa.

Les vistes des d'aquest mirador són realment esplèndides, essent un dels punts d'observació més populars de l'illa. A més, hi ha panells explicatius sobre el medi ambient, la biodiversitat vegetal i animal i la història de la zona.

A tocar del mirador de Faaroa hi ha l'inici del sender de la Cresta de Macaranga, el qual és curt, però molt costerut i difícil en alguns trams. És molt recomanable, perquè puja a una alçada de 250 metres i proporciona vistes panoràmiques de 360º sobre la vall de Faaroa i la badia de Faatemu.

Vistes cap a la badia de Faatemu des del sender de la Cresta de Macaranga (Fa'aroa, Ra'iātea, illes de la Societat)

El nom Macaranga prové d'un arbre endèmic de Raiatea i Mo'orea, el Macaranga attenuata, el qual està classificat com a vulnerable a l'extinció. El camí transcorre per la cresta de la caldera del cràter Raiatea.

Aquest sender té una longitud d'1,3 km, anada i tornada, i un desnivell de 100 metres. Bona part del sender és molt costerut, per la qual cosa es tracta d'una excursió de moderada a difícil i que pot ser perillosa per als infants. En alguns punts hi ha cordes per agafar-se, però en cas de que hagi plogut és millor no fer-lo pel risc de relliscar.

I des d'aquí vam tornar enrere, resseguint la costa oriental fins arribar a Uturoa, on vam fer un passeig pels voltants de la terminal de creuers i els molls del port. En algunes parets d'edificis d'Uturoa hi ha boniques pintures murals.

Pintures murals en un edifici d'Uturoa (Uturoa, Ra'iātea, illes de la Societat)

Acabat el passeig per Uturoa vam marxar amb el cotxe en direcció cap a l'allotjament, però vam continuar uns 4 km més fins arribar a Tumara'a i aprofitar la darrera hora de llum natural que quedava.

Un cop a Tumara'a vam passejar pels voltants del 🌐Marae Taiununu. Vam tenir l'oportunitat de veure un nombrós grup de dones assajant coreografies en una gran plaça que estava preparada per acollir el concurs local de Heiva. Ens vam informar de les dates de celebració locals i resultà que a l'endemà hi hauria una de les eliminatòries.

Dia 20 RAIATEA: Pūfau - Uturoa - Motu Ofetaro - Uturoa - Pūfau - Tumaraa - Pūfau

Aquell matí, mentre esmorzàvem en la nostra terrassa «amb vistes», vam fruir una llarga estona amb un nombrós grup de dofins que anaven amunt i avall per la llacuna, a no molta distància d'on estàvem, fent salts i cabrioles.

Un grup de dofins nedant a la llacuna (Pūfau, Ra'iātea, illes de la Societat)

Tot seguit vam agafar el caiac i vam sortir a navegar una estona per la llacuna per a veure si podíem veure de prop el grup de dofins, però ja havia marxat.

Avui ens venia de gust banyar-nos en alguna platja de sorra, però com que la costa de l'illa principal de Raiatea és molt rocosa i no n'hi han, llavors s'ha d'anar a algun dels illots o motus que l'envolten, com per exemple el 🌐motu Ofetaro o el 🌐motu Iriru, ambdós en el costat oriental. Dels dos, el d'Ofetaro és el més fàcilment accessible.

Així que, després d'agafar tot el necessari, vam anar amb el cotxe fins a Uturoa i en el port que hi ha davant de la Patisserie Bon Apetahi vam preguntar per un taxi aquàtic per anar al motu Ofetaro.

Ràpidament ens van adreçar a una barca de l'empresa Tematai Taxi Boat, la qual fa el servei marítim entre Raiatea i Taha'a, però si té passatgers es desvia breument per passar per Ofetaro. Vam pagar 2.500 CFP/adult + 2.000 CFP/menor pel trajecte d'anada i tornada entre Uturoa i Ofetaro.

Mentre esperàvem la sortida de la barca vam anar al mercat a comprar entrepans i fruita per emportar a l'excursió. El trajecte en barca des del port d'Uturoa fins al motu Ofetaro és de només 10 minuts.

La platja de sorra del motu Ofetaro (Ofetaro, Ra'iātea, illes de la Societat)

El petit motu Ofetaro🏝️, d'uns 250 metres de llarg i menys de 100 metres d'ample, es troba a la llacuna de Raiatea, just al costat del pas de Teavapiti. És d'ús públic i és força freqüentat per les famílies locals els caps de setmana, venint a passar el dia al voltant d'una barbacoa.

A hores d'ara no té cap tipus de servei, ja que hi havia una dutxa que no funcionava i uns lavabos que estaven inservibles. Per tant, convé portar tot el necessari per a l'estada a l'illot: aigua, menjar, tovalloles, sabates de roca, etc. Per sort hi ha unes poques taules i bancs de ciment per a fer pícnic. Això sí, si porteu menjar no el deixeu massa a la vista perquè hi ha alguns gats i molts galls i gallines que campen lliurement per l'illot.

Al voltant del motu hi ha un escull de corall, força ben conservat, a menys d'un metre de profunditat i on es poden trobar peixos pallasso, peixos lleó i moltes altres espècies.

A més de l'opció d'arribar-hi amb un taxi aquàtic des d'Uturoa, sembla que també s'hi pot arribar en caiac des d'un petit embarcador davant del 🌐supermercat Sup'Tepua. Els caiacs es poden llogar en una botiga (tel. 87 76 74 34) dins del supermercat. El motu està a una distància de poc més d'1 km des d'aquest punt.

L'embarcador del motu Ofetaro i, al fons, l'illa de Taha'a sota la pluja (Ofetaro, Ra'iātea, illes de la Societat)

Durant la llarga estona que vam estar en aquest motu ens vam haver de refugiar un parell de vegades de la pluja sota una construcció amb sostre que hi ha, ja que el dia estava força variable, amb estones de sol i altres que no.

Vam poder donar la volta a l'illot (s'acaba ràpid), però sobretot ens vam banyar en les seves aigües cristal·lines i vam fer immersió lleugera en diferents zones de corall al voltant de l'illot. És un veritable paradís i amb unes vistes superbes sobre el costat oriental de l'illa de Raiatea.

Vistes sobre el pas de Teavapiti, un petit illot i l'illa de Ra'iātea al fons (Ofetaro, Ra'iātea, illes de la Societat)

A l'hora que havíem acordat amb Tematai Taxi Boat ens van venir a buscar al motu i ens van tornar al port d'Uturoa. I d'aquí vam tornar amb el cotxe fins a l'allotjament, a Pūfau, on després d'una reconfortant dutxa ens vam asseure a la terrassa per a gaudir d'una altra fantàstica posta de sol sobre la llacuna.

I a les 18h45 vam sortir amb el cotxe en direcció cap a Tumara'a, a només 4 km. Avui s'hi celebrava la primera jornada (1ère soirée) del Festival Heiva local i no ens ho volíem perdre per res del món. A l'illa de Raiatea aquest festival cultural rep el nom de Heiva i Raromatai i se sol celebrar a Uturoa, a Tumara'a i a Taputapuātea.

Quan hi vam arribar ja hi havia un gran ambient. Vam pagar una petita entrada de 300 CFP/pax (gratis per als majors de 60 anys) per tal d'accedir al recinte del festival.

Presentació del festival Heiva Tumara'a a càrrec de les autoritats locals (Tumara'a, Ra'iātea, illes de la Societat)

A les 19h en punt començà l'espectacle amb uns quants discursos en francès i en tahitià per part d'autoritats locals.

Al voltant de la gran plaça on es fan els espectacles hi ha nombroses paradetes on se serveix menjar i begudes, però també hi ha botigues d'artesania i algunes atraccions de fira per als nens. Mentre sopàvem quelcom en un d'aquests quiosquets anàvem gaudint de l'espectacle.

Grup de dones ballant en el festival Heiva Tumara'a (Tumara'a, Ra'iātea, illes de la Societat)

En aquesta primera nit competien dos grups de dones: un primer grup de dones que cantaven cançons tradicionals polinèsies i un segon grup de dones més joves que ballaven amb l'endimoniat moviment de malucs típicament polinesi i al ritme d'una música de percussió molt poderosa. Mentrestant, un jurat puntuava els grups en competició, cadascun en la seva categoria.

A continuació podeu veure un parell de vídeos que vam gravar d'aquelles actuacions:

Es feia palès el gran esforç que hi aboca cada comunitat en l'organització del festival (logística, luminotècnia, so, serveis, etc), però sobretot les hores i hores de feina que deu suposar fer la vestimenta tradicional que exhibeix cada grup i assajar les meravelloses coreografies dels cants i de les danses.

El jurat del festival Heiva Tumara'a (Tumara'a, Ra'iātea, illes de la Societat)

A les 21h s'acabà la darrera actuació de la jornada. Després, tothom qui ho desitgés podia fer-se fotos amb les integrants del grup de dansa que havia actuat en darrer lloc, fet que la nostra filla no va desaprofitar.

Vam tornar cap a la nostra casa amb el convenciment i la satisfacció d'haver vist quelcom únic i màgic.

Dia 21 RAIATEA: Pūfau - Uturoa 🛥️ excursió per la llacuna de Taha'a 🛥️ Uturoa - Pūfau

Per al dia d'avui teníem contractada una excursió en barca d'un dia sencer a l'illa de Taha'a i la seva llacuna.

Després de preparar tot el que crèiem necessitar per a l'excursió d'avui vam posar rumb amb el cotxe cap a Uturoa. Un parell de dies enrera havíem reservat en línia una excursió de l'empresa Destination Lagon per anar a la llacuna de Taha'a, apart d'altres visites en aquesta illa. Era una excursió d'un dia sencer i el seu preu era de 12.000 CFP/pax.

Ens havíem plantejat d'anar per lliure a Taha'a amb un taxi aquàtic des d'Uturoa, però el problema és que aquest et deixa en un punt de l'illa i a partir d'aquí cal tenir transport propi, per exemple llogant un cotxe, per a moure's perquè les distàncies a l'illa són suficientment grans com per no poder-se fer a peu o en bici. A més, també haguéssim hagut de contractar una excursió per anar als motus i als jardins de corall que hi ha sobre l'escull.

Per tant, tot i que a priori no som massa amics de les excursions organitzades, en aquest cas vam considerar que era la millor opció per a poder fer el que volíem..

En arribar a Uturoa vam aparcar el cotxe i a les 8h15, tal com ens havien demanat, ja estàvem a l'🌐embarcador que hi ha al costat de l'estació de servei Shell. De seguida vam trobar una embarcació amb el logo Destination Lagon i vam pujar a bord amb la resta de passatgers de l'excursió, tots ells francesos. Ens acompanyaven dos tripulants.

Vam sortir del port d'Uturoa a les 8h22 i l'embarcació va posar rumb cap a la costa sud de l'illa de Taha'a tot travessant la llacuna. El primer lloc on vam parar a l'illa de Taha'a fou la granja de perles Champon, ubicada en la punta oriental de l'entrada de la badia d'Apu.

Treballant amb les perles en la granja de perles Champon (Taha'a, illes de la Societat)

Aquí vam desembarcar i després d'una càlida rebuda ens van explicar amb detall el procés del cultiu i l'obtenció de les preuades perles. Després vam entrar a la botiga per a tafanejar els preus i vam voltar una estona per la finca, ubicada en un lloc força bonic, mentre alguns «companys» d'excursió compraven.

De tornada a la barca vam reprendre la navegació fent un curt trajecte cap a l'oest fins arribar a Vanilla Prod's Shop. Es tracta d'una plantació familiar de vainilla, l'única de vainilla ecològica que hi ha l'illa. Després de desembarcar ens va rebre en Christopher, el propietari, i ens va fer una explicació sobre el procés d'obtenció de la vainilla que fou molt completa i entenedora, alternativament en francès i en anglès (com a deferència cap a nosaltres).

Després vam entrar en la petita botiga de la plantació, on venen molts productes relacionats amb la vainilla. El cert és que aquesta visita em va resulta força més interessant que l'anterior.

Acabada aquesta visita vam tornar a l'embarcació i vam reprendre la navegació cap al nord, tot seguint la costa. De camí cap a Tapu'amu, la següent aturada en l'excursió, el nostre capità aturà la barca en un punt prop de la riba i ens indicà on està la 🌐platja de Joe Dassin tot assenyalant cap a la costa.

Vista de la solitària platja de Joe Dassin (Taha'a, illes de la Societat)

Aquesta platja rep el nom del famós cantant Joe Dassin, d'origen estatunidenc però que fou molt popular cantant en francès. Al anys 70 del segle passat va comprar una propietat a l'illa de Taha'a que incloïa aquesta platja, tot i que ell morí a Pape'ete l'any 1980, amb només 41 anys. Ara és una platja solitària a la que no és fàcil arribar per terra. Només hi ha un petit embarcador i les restes de la que fou la seva casa.

Després de passar per davant de la profunda badia d'Hurepiti vam poder veure des de la distància el bonic edifici del 🌐Temple Protestant Māòhi de Ruutia. I uns minuts després vam desembarcar en el petit port de Tapu'amu .

En aquesta petita població l'objectiu era visitar la 🌐destil·leria Mana'o Rum Va'eva'e. Es tracta d'una petita destil·leria local on s'elaboren roms i ginebres. Aquí ens van fer una explicació (en francès) sobre el procés d'obtenció dels seus licors. A continuació, vam poder fer un tast d'alguns dels seus productes.

De tornada a l'embarcació vam navegar fins a l'increïble 🌐jardí de corall Tautau, situat a no molta distància de Tapu'amu. Aquest jardí de corall es troba entre dos motus i un d'ells, el gran, allotja el resort Le Taha'a by Pearl Resorts .

A punt per a bussejar en l'extraordinari jardí de corall Tautau (Taha'a, illes de la Societat)

Ens vam tirar a l'aigua, sota la pluja que ja havia començat feia una estona, per a fer immersió lleugera. El lloc és senzillament preciós, amb uns colors de l'aigua increïbles.

El noi polinesi que ens acompanyava com a tripulant ens feia de guia durant les immersions i ens ajudava a trobar diferents peixos i habitants del jardí de corall, com cavallets de mar, anemones, cogombres de mar i moltes varietats de peixos tropicals, així com de mol·luscos. Com a curiositat, ens mostrà un mol·lusc amb una closca molt rasposa que feien i fan servir els polinesis per a treure's les pells mortes i les durícies dels peus. La veritat és que el lloc i l'experiència de la immersió van ser increïbles i ja només per això justificava l'excursió.

De tornada a l'embarcació, ja sense pluja i amb una mica de sol, vam posar rumb cap al 🌐motu Tuahi, un dels diversos motus privats que hi ha al nord de Taha'a. En aquest motu hi ha un restaurant molt informal, però molt ben organitzat, on aturen els diversos grups que fan excursions per la llacuna de Taha'a.

El dinar és de tipus bufet i està inclòs en el preu de l'excursió. El menjar era molt bo i tot eren plats locals polinesis variats (peix, pollastre, etc), inclòs una mena de pa, anomenat Faraoa 'ipo, que té forma de bola i que es serveix embolcallat en fulles de cocoter, pandà o plataner. Està fet de farina amb llevat, coco, llet de coco, sucre i sal, i cuit en llet de coco. Tot estava molt bo i es podia repetir les vegades que volguessis.

Vista panoràmica d'un motu veí des del motu Tuahi (Taha'a, illes de la Societat)

Després de dinar, mentre esperàvem per marxar, vam fer la volta sencera a peu al petit illot, el qual està ple de palmeres. L'entorn és realment idíl·lic, de somni.

Vam continuar navegant per la llacuna de Taha'a i el següent lloc on ens vam aturar és en el 🌐jardí de corall que hi ha prop del motu Ninas. Un altre lloc fantàstic per a fer immersió lleugera.

En el «jardí de corall» prop del motu Ninas (Taha'a, illes de la Societat)

Acabada la immersió en aquest punt vam tornar a l'embarcació i vam posar rumb cap al sud, vorejant ara Taha'a pel seu costat oriental. El paisatge que vèiem des de l'embarcació és fascinant, tant si mires cap a l'illa principal com si ho fas cap als motus i les aigües turqueses de la llacuna. És realment increïble.

Navegant cap al sud per la llacuna vam passar per la boca de la badia de Ha'amene, un fiord que entra més de 3 km a l'interior de l'illa i la converteix en la badia més profunda de la Polinèsia Francesa.

I quan vam arribar a l'alçada de la costa de Vaitoare, en l'illa principal, ens vam aturar en un 🌐punt de la llacuna. Aquí venia la «sorpresa» de l'excursió, ja que era una zona on hi ha abundància de taurons d'escull de puntes negres, els quals són bàsicament inofensius. Però, tot i així, ens van donar una sèrie d'indicacions per a poder nedar prop d'ells i evitar accidents.

Un tauró d'escull de puntes negres, un dels nostres «companys» d'immersió (Taha'a, illes de la Societat)

Ens vam llançar a l'aigua (malgrat tot, no tothom s'hi va atrevir) i vam estar nedant amb ells una bona estona. Hi havia uns quants taurons adults, d'1,5 a 2 metres de longitud, i que eren fàcilment identificables gràcies al color negre de la punta de les seves aletes. En general són tímids i prefereixen mantenir una certa distància. Fou una gran experiència i un colofó perfecte per aquesta excursió a Taha'a i la seva llacuna.

Des d'aquest punt de la llacuna vam posar rumb cap al port d'Uturoa, a on vam arribar quan eren les 16h45. Ens vam acomiadar dels nostres companys d'excursió i vam anar directament cap a on teníem aparcat el cotxe.

De tornada a l'allotjament, a Pūfau, vam gaudir de la darrera posta de sol en aquesta illa i vam anar preparant-ho tot per a marxar demà cap a l'illa de Bora Bora.

Dia 22 Pūfau - Uturoa - aeroport RFP (RAIATEA) 🛫 aeroport BOB (BORA BORA) 🛥️ Vaitape - Povai - volta a l'illa - Povai

A primera hora del matí vam recollir-ho tot i vam carregar l'equipatge en el cotxe. Però abans de posar rumb cap a Uturoa vam gaudir per darrera vegada de les vistes sobre la llacuna des de la terrassa del nostre allotjament.

Vista sobre la llacuna des de la terrassa del nostre allotjament (Pūfau, Ra'iātea, illes de la Societat)

Com que teníem temps de sobres abans del nostre vol a Bora Bora, durant el trajecte vam aprofitar per aturar-nos en el punt on l'hotel Raiatea Lodge té una passarel·la de fusta que s'endinsa en la llacuna. Des d'ella vam poder veure nombrosos coralls i peixos.

I poc abans d'Uturoa ens vam aturar en una benzinera Mobil per a omplir el dipòsit del cotxe de lloguer. Tot seguit vam anar fins al centre d'Uturoa per a a treure diners en el caixer del Banque Socredo.

Feta aquesta gestió ja vam anar cap a l'aeroport de Raiatea. Vam facturar l'equipatge en el taulell d'Air Tahiti (com sempre, el dia abans havíem fet el check-in en línia en el web de la companyia). Fora de la terminal ens vam trobar amb la noia de Hinanui Rent Raiatea per a fer-li entrega de les claus del cotxe i tancar el lloguer. Amb el cotxe de lloguer vam recórrer un total de 310 km por la isla.

El nostre avió s'enlairà de l'aeroport de Raiatea a les 12h57. En aquest vol (veure Les millors vistes des de la finestreta de l'avió) és recomanable seure en el costat esquerra de l'avió per a veure des de l'aire l'illa de Taha'a i els seus motus, així com l'illa de Bora Bora. Un espectacle magnificent.

Sobrevolant la llacuna, l'escull i els motus de Taha'a (Taha'a, illes de la Societat)

🏝️ L'illa de Bora Bora - Illes de Sotavent, arxipèlag de la Societat

Bora Bora (en tahitià es pronuncia Pora Pora perquè no existeix la lletra «b») és una illa relativament petita, mesurant només 8 km de nord a sud i 5 km d'est a oest. La principal població de l'illa és Vaitape.

L'illa actual es va formar a partir d'un volcà extingit i envoltat per una llacuna i un escull parcialment exposat, cosa que converteix l'illa en un atol elevat i a mig formar. El punt més alt de l'illa és el mont Otemanu, amb una alçària de 727 metres, el qual està situat al centre de l'atol i és la imatge més característica de Bora Bora.

L'illa principal està dividida per tres badies que s'obren a la llacuna: la badia de Hitiaʻa, la badia de Faʻanui i la badia de Tuʻuraʻapuo. Aquesta darrera separa l'illa principal de dos illots volcànics: Toʻopua i Toʻopua-iti.

Un anell de corall protegeix Bora Bora com un dic, deixant només una obertura a l'oceà: el pas de Teavanui, situat a l'oest de l'illa principal. A l'est i al nord de l'illa, l'escull sosté una sèrie d'illots o motus fets de restes de corall i sorra. En un d'aquests illots, el motu Mute, s'hi va construir l'actual aeroport de Bora-Bora.

Bora Bora és sovint coneguda com «la perla del Pacífic» i és la segona illa més visitada de la Polinèsia Francesa, només després de Tahití. És també considerada com una de les illes més boniques del món.

L'illa és famosa arreu del món i ve a ser el símbol del turisme polinesi. Per a molta gent, és l'encarnació del paradís terrenal, fent-ne un destí predilecte per als viatges de lluna de mel.

Fins i tot ha donat nom a un còctel exòtic que es va crear a Nova York a la dècada del 1980, el còctel Bora Bora, fet amb suc de pinya, suc de maracujà, suc de llimona i xarop de granadina, servit sense alcohol o amb rom o vodka.

Actualment l'economia de l'illa es basa gairebé completament en el turisme. Al llarg dels anys s'han construït diversos complexos turístics en els motus que envolten la llacuna, seguint un model característic de bungalous construït sobre pilones a l'aigua i que ara són el símbol del luxe tropical que apareix en fulletons i revistes de viatges i a les xarxes socials.

En general, els preus d'aquests complexos turístic són exorbitantment alts, però afortunadament a Bora Bora hi ha molts altres tipus d'allotjament i amb un rang de preus més assequibles.

El següent mapa situa els llocs que vam visitar i recórrer en els dies que vam estar a l'illa de Bora Bora:

Vam aterrar a l'aeroport de Bora Bora a les 13h10, després d'un vol de només 13 minuts. Aquest petit aeroport està situat sobre un illot, el motu Mute, al nord de l'illa principal.

Arribant a Bora Bora pel seu costat nord-oriental (Bora Bora, illes de la Societat)

Així que després de recollir l'equipatge que, com és habitual en aquests petits aeroports ens van entregar en mà, vam sortir de la petita terminal per anar fins a l'embarcador que hi ha a l'exterior de la terminal, on estava esperant el ferri gratuït d'Air Tahiti que connecta aquest illot amb Vaitape, la població principal de Bora Bora.

Abans de pujar al ferri ens van prendre l'equipatge gran per a pujar-lo a la bodega del ferri i evitar així que l'haguéssim de portar a sobre. Vam pujar a la part superior del ferri, a l'exterior, per a poder gaudir de les vistes de 360º i escapar del fred que feia en la sala interior a causa de l'excessiu aire condicionat.

Estàtua d'una sirena en un petit illot davant l'aeroport de Bora Bora (Motu Mute, Bora Bora, illes de la Societat)

El temps de navegació del ferri entre el motu de l'aeroport i el port de Vaitape va ser de 18 minuts, però no ens hagués importat que hagués trigat més, ja que veure aquesta llacuna, amb un color turquesa tan intens que fa mal als ulls, i amb la forma característica del mont Otemanu de fons és una experiència d'un altre món.

En arribar al port de Vaitape ens esperava el Karl, el propietari de l'empresa de lloguer de cotxes K&L Bora Bora Rent a Car on teníem feta la reserva. Amb el cotxe ens portà a casa seva, prop del port, i allà vam formalitzar el contracte de lloguer. El cost del lloguer era de 7.000 CFP/dia, tot inclòs, i només es podia pagar en efectiu.

Vam sortir de Vaitape amb el Hyundai Grand i10 llogat i vam posar rumb cap a Povai, uns 2 km al sud del centre de Vaitape. Allà es trobava l'allotjament que havíem reservat, el Bora Bora House Piti.

Quan hi vam arribar, un cop vam conèixer a l'amfitriona i vam disposar de les claus de la casa, vam deixar-hi l'equipatge i vam tornar ràpidament cap a Vaitape amb l'esperança de trobar algun restaurant perquè teníem molta gana. Però no vam trobar res obert perquè ja era massa tard per als estàndards locals.

Així que vam decidir d'anar al 🌐supermercat Chin Lee, el qual ens havien recomanat per ser el més gran i millor proveït de l'illa. Allà vam comprar tot el necessari per als propers dies i també uns plats preparats per emportar. Tot seguit vam tornar a la casa i vam dinar el que havíem comprat en el súper. Teníem una terrassa exterior al costat de la piscina i amb unes vistes magnífiques del mont Otemanu.

En acabat de dinar vam sortir amb el cotxe per a fer la volta sencera a l'illa amb la intenció de fer-nos una primera impressió de Bora Bora. Encara ens quedava més d'una hora i mitja per a que es fes fosc.

Posta de sol sobre la petita badia de Fa'atahi (Bora Bora, illes de la Societat)

Dia 23 BORA BORA: Povai - Motu Tevairoa - costa oriental - Matira - Povai - Vaitape - Povai

Avui no esmorzàvem a l'allotjament perquè ja feia setmanes que havíem reservat, via correu electrònic, un esmorzar en el complex de luxe Le Bora Bora by Pearl Resorts, situat en el motu Tevairoa.

Aquest fou un petit caprici que ens vam permetre durant la nostra estada a Bora Bora per a compensar el fet de no haver arribat a l'illa amb un super-iot de 300 metres d'eslora o haver pagar 6.000 €/nit per un bungalou sobre l'aigua en el complex Four Seasons Resort Bora Bora. 🤪

Havíem llegit que Le Bora Bora by Pearl Resorts era dels pocs resorts de luxe de Bora Bora, sinó l'únic, que permetia l'accés a no hostes sota la fórmula de fer-hi un àpat en un dels seus restaurants o bé pagant un passi que permet passar-hi el dia utilitzant les seves instal·lacions.

Nosaltres vam preferir l'opció d'un esmorzar de tipus bufet en el seu restaurant Otemanu per un preu de 5.200 CFP per persona. És realment car, però cal tenir en compte que és un complex turístic de luxe a Bora Bora (forma part de la prestigiosa marca Relais & Châteaux) i ja hem dit abans que en aquests resorts els preus són exorbitants.

També, com ja hem dit, hi havia l'opció de comprar un passi de dia, amb dues modalitats possibles: el Pass Mahana (15.000 CFP/pax) i el Pass Tamaru (18.500 CFP /pax). Ambdós incloïen el transport en vaixell des de l'illa principal, el dinar, un còctel i accés a la piscina i a una tovallola de platja. El segon, a més, incloïa l'esmorzar i allargava l'estada de 8 del matí fins a les 4 de la tarda.

Per arribar a aquest resort, ubicat en el motu Tevairoa, s'ha d'agafar l'embarcació del propi resort que surt, seguint un horari, del lloc anomenat 🌐Base Chancelade. El trajecte amb aquesta embarcació és gratuït entre les 8h00 i les 17h30, però fora d'aquests horaris el cost del trajecte és de 1.050 CFP/pax.

El propi hotel ens aconsellà que agaféssim la primera barca gratuïta del matí, a les 8h. I així ho vam fer: a les 7h50 ja estàvem a Base Chancelade després d'haver fet un recorregut de 9,7 km des del nostre allotjament.

Vam esperar uns minuts a que arribés la barca que venia del resort i quan va arribar vam pujar a ella. La navegació entre l'illa principal i el resort suposa només uns cinc minuts.

En arribar al complex turístic vam anar a la recepció i allà van comprovar la nostra reserva. Tot seguit ens van adreçar al restaurant Otemanu, un dels tres restaurants que hi ha al complex.

El complex «Le Bora Bora by Pearl Resorts» amb l'illa de Bora Bora i el mont Pahia al fons (motu Teivaroa, illes de la Societat)

Un cop al restaurant ens van acomodar en una taula amb fantàstiques vistes cap a l'exterior, amb la llacuna i el mont Otemanu de rerefons. No cal dir que en el bufet hi havia una gran varietat de coses a triar i d'acord a la categoria del lloc. El cert és que vam gaudir molt d'aquesta experiència i vam sortir-ne molt satisfets, en tots els sentits.

Després de l'esmorzar vam anar a tafanejar per l'edifici principal, el qual té una decoració feta amb bon gust i d'acord a la categoria del lloc, i també per l'exterior: jardins, piscina, platja, etc. Tot molt ben posat.

Quan ja no teníem res més a fer aquí vam tornar cap a l'illa principal en la següent embarcació que sortia del resort, a les 10h30. Un cop arribats a l'illa principal vam aprofitar per pujar fins a l'emplaçament d'uns 🌐canons de la 2ª Guerra Mundial que hi ha a tocar, a Faanui

Els canons de Faanui són dels més accessibles que hi ha a l'illa. Tot i així, arribar-hi no és fàcil perquè no hi ha cap indicació i perquè el camí de pujada és molt costerut i pot estar enfangat.

El camí que vam seguir nosaltres és un que surt de la carretera en 🌐aquest punt. En les dates de la nostra visita aquest camí estava sent refet per maquinària pesada, potser l'estaven arreglant... Vam pujar amb esforç degut al pendent i a que hi havia grans pedres, però quan vam arribar a la 🌐plataforma superior les vistes sobre la llacuna eren extraordinàries. Ja només per això valia la pena pujar-hi.

Restes rovellades d'un dels canons de la Segona Guerra Mundial a Faanui (Faanui, Bora Bora, illes de la Societat)

Respecte als canons de la Segona Guerra Mundial hi ha un canó que està sencer, però molt rovellat, i també roman la base d'un altre, però el canó ja no hi és. Prop del primer hi ha un búnquer-cova on devien refugiar-se els soldats que estaven al càrrec d'aquesta bateria.

Arribar fins aquí dalt paga més la pena per les vistes sobre la llacuna que pels canons en sí. AIxí que si només teniu temps de veure un d'aquests llocs històrics aneu a veure els canons de Fiti'u'u Point, ja que estan molt millor conservats.

De tornada a baix vam agafar el cotxe i vam començar a fer la volta a l'illa en el sentit de les agulles del rellotge, fent diverses parades allà on ens agradava.

Passant per la zona d'Anau, en la costa sud-oriental, ens va tornar a impactar molt veure les restes en ruïnes de tres resorts de luxe que hi havia en aquesta part de l'illa.

El primer que trobareu anant cap al sud és el 🌐Club Med Bora Bora, el qual va tancar l'any 2009, però les seves restes continuen allà, en descomposició i malmetent un espai natural fantàstic i que hauria de ser d'accés públic un cop desmantellat i netejat tot el que encara hi ha. Però, pel que sembla, paradoxalment encara és propietat privada.

Alguns dels bungalous abandonats del Sofitel Bora Bora Marara Beach Resort (Anau, Bora Bora, illes de la Societat)

I uns 200 metres més enllà apareix una visió fantasmagòrica de bungalous sobre l'aigua també en procés de destrucció. És el 🌐Sofitel Bora Bora Marara Beach Resort, que va tancar l'any 2019. També aquí val el mateix comentari del paràgraf anterior. És realment una vergonya que aquestes cadenes hoteleres de luxe i que gasten tants diners, després no es facin responsables de les ruïnes que deixen enrere. No entenem com les autoritats no fan res per a obligar-los a assumir els costos del desmantellament. Aquest paradís (ni cap) no es mereix això.

Però si des de les ruïnes d'aquest Sofitel mireu cap a la llacuna, concretament cap al motu Pitiuu Uta, situat a uns 600 metres de l'illa principal, encara veureu un altre complex turístic abandonat i fet malbé: és el 🌐Sofitel Private Island, que va tancar l'any 2020, amb la Covid-19.

El que queda del rètol «Sofitel» a l'entrada de l'antic complex (Anau, Bora Bora, illes de la Societat)

Pel que vam saber aquest problema no és únic de Bora Bora, ja que també s'ha donat a Huahine (un altre Sofitel del que ja hem parlat en l'apartat corresponent a aquella illa), a Moorea i, fins i tot, a Tahití. Una legislació nacional laxa i uns grups empresarials amb pocs escrúpols s'ocupen de malmetre aquests paradisos i d'usurpar el gaudi del territori a la pròpia població local d'aquestes illes.

I així vam arribar a l'extraordinària platja de Matira, en l'extrem sud de l'illa. És l'única platja pública de Bora Bora i compta amb tots els serveis: lavabos, dutxes, etc. També hi ha uns quants restaurants al voltant d'ella: de nord a sud hi havia l'snack Matira Blue Lagoon, l'snack Matira, el 🌐Bora Bora Beach Club, l'snack-restaurant 🌐Moî-Here o el restaurant The Lucky House Fare Manuia.

Un dels bonics racons de la platja de Matira (Matira, Bora Bora, illes de la Societat)

La platja de Matira és força llarga (1,2 km de longitud), ocupant tota la badia del mateix nom. Malgrat ser una platja pública no hi sol haver molta gent i és molt tranquil·la. Si no s'està allotjat en un dels motus aquest és, sens dubte, el millor lloc per a banyar-se i prendre el sol.

Ens vam banyar una bona estona en aquesta platja, en un 🌐punt prop del seu extrem sud. Aquí la platja és com una piscina gegant i s'ha de caminar molt cap endins per tal que arribi a cobrir una mica.

Abans de marxar de la platja ens vam dutxar i canviar en les dutxes públiques que hi havia prop d'on estàvem. I tot seguit vam anar cap a la casa, a Povai, i vam descansar una estona.

Després de sopar i abans de les 20h00 vam marxar cap a Vaitape per a gaudir d'una de les vuit nits del Festival Heiva de Bora Bora. En la cinquena jornada del Heiva i Bora Bora 2025 ▶️ actuaven les comunes d'Anau i de Faanui.

Actuació de la comuna d'Anau en el Bora Bora Heiva Festival (Vaitape, Bora Bora, illes de la Societat)

La comuna d'Anau ho feia en l'apartat «Himene», dedicat a la música coral tradicional tahitiana, la qual pot ser religiosa o profana, però sempre es canta en grup.

Actuació de la comuna de Faanui en el Bora Bora Heiva Festival (Vaitape, Bora Bora, illes de la Societat)

I en l'altra categoria del festival, «'Ote'a'», aquella nit hi actuava la comuna de Faanui. Aquesta categoria està reservada a la dansa tradicional tahitiana, altament rítmica i visual, on predomina el moviment dels malucs i l’energia corporal, essent la més reconeguda internacionalment.

A continuació podeu veure un breu vídeo que vam gravar d'aquella actuació:

Ens va semblar especialment espectacular la part de la dansa, amb uns 100 homes i dones ballant amb unes coreografies i vestimentes realment molt treballades, mentre el ritme de la percussió li conferia un aire molt tribal. Insistim en que la Heiva és impressionant poder-la gaudir en directe.

Músics del Bora Bora Heiva Festival (Vaitape, Bora Bora, illes de la Societat)

Passades les 22h00 va finalitzar el concurs de cants i danses d'aquell dia. Tot seguit vam passejar per les nombroses barraques que hi havia al voltant de la plaça quadrada on té lloc el festival. Tal com ja havíem vist a Tumara'a (Huahine), a les barraques hi ha coses per menjar, jocs per petits i joves, jocs d'apostes, etc.

Hi havia un gran ambient de població local, però també de visitants, fins i tots vinguts des dels complexos turístics en els motus i que acabat l'espectacle tornaven en les embarcacions cap als seus resorts.

Dia 24 BORA BORA: Povai - Vaitape - Anau - península de Fiti'u'u - Matira - Povai

Avui era diumenge i passades les nou del matí vam anar cap a Vaitape, concretament fins a la bonica 🌐església evangèlica de Vaitape. A les 10h00 es fa la missa del diumenge i és un bon moment per a entrar i gaudir amb respecte dels càntics i l'ambient local. Moltes senyores anaven amb elegants barrets, mentre que el capellà anava vestit amb corbata. També val la pena de veure l'església per fora.

L'església evangèlica de Vaitape (Vaitape, Bora Bora, illes de la Societat)

Des d'aquí vam anar amb el cotxe fins al lloc anomenat 🌐estació de neteja de mantes (en francès station de nettoyage des mantas), un lloc a la llacuna on les mantes, de l'espècie Mobula alfredi, es reuneixen perquè petits peixos netejadors els retirin paràsits i deixalles de la pell, brànquies i boca.

La costa i el mont Otemanu des de la platja propera al lloc «estació de neteja de mantes» (Bora Bora, illes de la Societat)

Per a veure-les cal caminar sobre l'aigua i les pedres de corall uns 30 metres mar endins des de la vora fins arribar a on acaba l'escull i la llacuna ja és més profunda. Això sí, no hi ha cap garantia de veure-les, tot i que diuen que és més probable a primera hora del matí.

És necessari portar sabates de roques perquè els primers metres són de poca fondària, només dos o tres pams, i s'ha de vigilar molt amb les pedres de corall. Quan vam arribar a la zona més profunda on s'acaba l'escull van fer immersió lleugera per la zona amb tub i ulleres, però no vam tenir la sort de veure'n cap.

De tornada al cotxe vam continuar vorejant la costa oriental en direcció sud i ens vam aturar en un petit quiosquet que hi ha al costat de la carretera, a l'🌐entrada de la península de Fiti'u, i que té una bandera nord-americana visible.

L'objectiu aquí era veure un altre emplaçament de canons de la Segona Guerra Mundial. Com que aquests canons es troben dins d'una propietat privada s'havia de pagar una entrada de 500 CFP/pax en el quiosquet. Un cop pagada l'entrada ens van indicar una pista que surt del costat mateix i que puja cap a un petit turó.

Al cap d'uns 200 metres caminant per un camí ample s'arriba a un lloc on hi ha una roca imponent en un lloc elevat i que és coneguda amb el nom de «🌐el dit de Déu». Des d'aquest punt hi ha unes vistes extraordinàries sobre el mont Otemanu i la badia de Vairou, entre d'altres.

Vistes de la badia de Vairou i el mont Otemanu des de la península de Fiti'u'u (Fiti'u'u, Bora Bora, illes de la Societat)

Del costat d'una palmera que hi ha prop de la roca surt un camí més estret i que fa baixada. Al cap d'uns 300 metres més s'arriba al lloc on es troben el 🌐búnquer i els dos canons de Fiti'u'u. Aquests canons estan molt millor conservats que els de Faanui que havíem vist el dia anterior. Val molt la pena venir fins aquí.

Un dels dos canons que hi ha a la península de Fiti'u'u (Fiti'u'u, Bora Bora, illes de la Societat)

Encara vam caminar uns 80 metres cap a l'extrem oriental de la península de Fiti'u'u i vam arribar a un punt amb unes vistes absolutament increïbles a costat i costat de la península i cap a la llacuna i els motus on hi ha els complexos turístics més cars de l'illa, amb els seus bungalous sobre l'aigua: el The St. Regis Bora Bora Resort, el Westin Bora Bora Resort & Spa o el InterContinental Bora Bora & Thalasso Spa.

I més enllà, en l'horitzó, destaquen els perfils de les illes de Taha'a i de Raiatea. No hi ha paraules per a descriure un paisatge tan al·lucinant, una de les millors vistes de l'illa.

Vista panoràmica de la llacuna i els motus de la costa oriental (Fiti'u'u, Bora Bora, illes de la Societat)

Des d'aquí vam tornar en uns 20 minuts fins al punt d'inici, on teníem el cotxe. Tot seguit vam continuar cap al sud per la costa oriental i quan vam arribar a Matira vam anar a dinar al restaurant The Lucky House Fare Manuia, on vam dinar bastant bé i el lloc és força agradable.

Després de dinar vam anar a la veïna platja de Matira per a gaudir durant una bona estona d'aquest tros de paradís. Després d'una bona dutxa en la mateixa platja vam anar a passejar cap a l'extrem sud de la península de Matira.

Aquí vam poder veure de prop el resort InterContinental Le Moana Bora Bora. el qual està en aquesta península, el qual ve a ser el «germà pobre» de l'altre complex InterContinental que hi ha en el motu.

Posta de sol sobre el motu Toopua (badia de Pofai, Bora Bora, illes de la Societat)

De tornada amb el cotxe cap a Povai ens vam aturar abans d'arribar al la 🌐Punta de Poofai per a veure la posta de sol, amb el sol amagant-se darrera el motu Toopua, on hi ha el resort Conrad Bora Bora Nui.

I més endavant també ens vam aturar en un altre punt, més al nord, en la badia de Poofai. Vam arribar a la casa sobre les 18h15 i ja era fosc.

Dia 25 Povai - Amanahune - Matira - Povai - Vaitape 🛥️ aeroport BOB (BORA BORA) 🛫 aeroport PPT (TAHITÍ) - Afaʻahiti

Avui marxàvem de Bora Bora cap a Tahití, però el vol era a primera hora de la tarda i encara podíem aprofitar el matí.

A primera hora del matí vam sortir amb el cotxe cap al sud per a fer l'excursió de pujada a l'Amanahune, un lloc elevat on hi ha les antenes de Nunu'e i que és un mirador panoràmic cap a l'est i cap a l'oest de l'illa. Des d'aquí es veu el mont Otemanu, la llacuna de la costa oest, els motus de la costa est i, en dies clars, les illes de Taha'a i Raiatea.

Vam deixar el cotxe aparcat en un 🌐punt de la pista que puja cap al mirador, a uns 150 metres de la carretera. Aquesta pista és factible per a un cotxe normal al principi, però cap al final es del tot inviable pel pendent i pel seu mal estat. El camí de pujada fins a les antenes és curt, no arriba als 500 metres, però és força costerut en alguns trams.

Vista des de Nunu'e cap a la badia de Pofai i el motu Toopua (Nunu'e, Bora Bora, illes de la Societat)

La recompensa quan s'arriba dalt són unes vistes magnífiques, a costat i costat de l'illa. Com que aquest mirador es troba sobre la cresta d'una muntanya, des d'aquí es pot continuar cap al nord per un corriol entre el bosc, fins al mont Mata Pupu (263 metres d'alçària), o bé seguir per la cresta cap al sud fins a arribar al mont Rufau i gaudir de perspectives sobre la platja de Matira.

Nosaltres vam seguir, des de les antenes, el corriol que va cap a nord per la cresta de la muntanya, en direcció al mont Mata Pupu. Es un camí difícil en alguns trams i que no és pot fer si ha plogut ja que seria molt relliscós i perillós. En alguns moments cal ajudar-se de les mans per a grimpar per algunes roques i arrels d'arbres. El corriol va per entre la vegetació i només vam veure un parell de llocs des d'on tenir vistes. Quan ja portàvem fets unes 3/4 del camí fins al Mata Pupu ho vam deixar córrer perquè el tram final ens va semblar massa difícil i no vam voler continuar més enllà.

Vista panoràmica cap a Anau, els motus orientals i l'illa de Ra'iatea al fons (Nunu'e, Bora Bora, illes de la Societat)

Després de la caminada ens mereixíem refrescar-nos amb un bon bany i res millor que fer-ho en la magnífica platja de Matira. Però aquesta vegada vam triar un 🌐lloc diferent de la platja, cap al mig de la badia.

Imatge de la preciosa platja de Matira (Matira, Bora Bora, illes de la Societat)

En aquest lloc teníem a l'esquerra la llacuna d'aigua turquesa (i de molt poca profunditat) que té continuïtat més al sud, però davant i a la dreta l'aigua guanya profunditat molt més ràpidament i hi ha esculls de corall aquí i allà.

Dues rajades de fibló acostant-se a la nostra posició (platja de Matira, Bora Bora, illes de la Societat)

Mentre ens banyàvem aquí van aparèixer unes quantes rajades de fibló: algunes d'elles s'acostaven a nosaltres i, fins i tot, es deixaven tocar i es quedaven per la zona, mentre que d'altres venien i marxaven. Tot i que només fan servir el seu fibló si se senten amenaçades, sempre intentàvem de no entrar en contacte amb la seva cua.

Rajada de fibló a la platja de Matira (Matira, Bora Bora, illes de la Societat)

A les 12h45 vam marxar de la platja i vam passar pel proper Snack Matira Blue Lagoon per a endur-nos uns plats a la casa i dinar allà abans de marxar cap a l'aeroport. Després de dinar ho vam recollir tot, vam carregar l'equipatge al cotxe i vam marxar cap a Vaitape. Allà vam omplir el dipòsit del cotxe en la benzinera Mobil.

Tot seguit vam anar a tornar el cotxe a K&L Bora Rent a Car, formalitzant l'acabament del contracte de lloguer. Durant els tres dies a l'illa amb aquest cotxe de lloguer vam recórrer un total de 133 km.

I a continuació vam fer a peu els 300 metres que hi havia fins al moll del ferri d'Air Tahiti cap a l'aeroport. Aquest ferri sortia 1 hora i 15 minuts abans de cada vol (en el nostre cas sortia a les 15h05). Puntualment va salpar a les 15h04 del port de Vaitape. Per a gaudir novament de la navegació sobre la llacuna de Bora Bora vam pujar un altre cop a la coberta exterior del ferri.

Salpant del petit port de Vaitape amb el ferri (Vaitape, Bora Bora, illes de la Societat)

Un cop a l'aeroport de Bora Bora, en el motu Mute, vam facturar l'equipatge i vam esperar la sortida del vol. El vol s'enlairà a les 16h10.

Arribada amb el ferri al «motu» on està l'aeroport (Motu Mute, Bora Bora, illes de la Societat)

En el vol de Bora Bora a Tahití (veure Les millors vistes des de la finestreta de l'avió) és recomanable seure en el costat dret de l'avió per a veure bé des de l'aire totes les grans illes de la Societat.

🏝️ L'illa de Tahití - Illes del Vent, arxipèlag de la Societat

Tahití és l'illa més gran i més habitada del grup de les Illes de la Societat. Es va formar a partir de l'activitat volcànica, la qual donà lloc a dues parts aproximadament rodones centrades en muntanyes volcàniques i connectades pel curt istme de Taravao.

La part més gran de l'illa, al nord-oest, s'anomena Tahiti Nui (significa «gran Tahití»), mentre que la més petita és Tahiti Iti («petit Tahití»), al sud-est. L'illa és muntanyosa, essent el mont Orohena el seu punt més alt, amb 2.241 metres sobre el nivell del mar.

Tahití concentra quasi el 70% de la població total de la Polinèsia Francesa i n'és el seu centre econòmic, cultural i polític. La seva capital, Papeʻete, es troba a la costa nord-oest. I l'aeroport Internacional de Faʻaʻā, l'únic aeroport internacional de la regió, es troba a Tahití, a prop de Papeʻete.

Tahiti Nui està molt poblada al llarg de la costa, especialment al voltant de la capital, però l'interior està gairebé completament deshabitat. Tahiti Iti ha romàs aïllat, ja que la seva meitat sud-est (Te Pari) només és accessible a peu o des del mar. La resta de l'illa està envoltada per una carretera que transcorre entre les muntanyes i el mar.

El següent mapa situa els llocs que vam visitar i recórrer en els dies que vam estar a l'illa de Tahití:

Vam aterrar a l'aeroport de Tahit-Faʻaʻā a les 16h52, després d'un vol de 42 minuts. Després de recuperar l'equipatge vam anar a l'oficina de Tahiti Easy Car, on vam formalitzar el contracte de lloguer del cotxe reservat i ens van entregar les claus d'un Renault Kwid. El preu d'aquest lloguer era de 7.700 CFP/dia, tot inclòs.

Vam carregar l'equiptage al cotxe i vam posar rumb de seguida cap a l'allotjament que teníem reservat, el 🌐Vai Iti Lodge, el qual es troba a Tahiti Iti, a 61 km de l'aeroport.

Vam arribar a l'allotjament a les 18h50, quan ja feia estona que era fosc. I la veritat és que els darrers 2,5 km no eren fàcils de fer sense conèixer el camí i a les fosques. De fet, els darrers 600 metres són d'una pista no asfaltada.

Després de que ens donessin les claus de la casa i de deixar-hi l'equipatge vam tornar a sortir amb el cotxe per anar a Taravao i buscar un lloc on sopar. Finalment vam sopar a les 🌐Roulottes de Taravao, una molt bona elecció.

Dia 26 TAHITÍ: Afaʻahiti - mirador Taravao - Tautira - Teahupo'o - cascades Vaihi - Jardins d'Aigua Vaipahi - Taravao - Afaʻahiti

El primer que vam fer aquell matí fou anar fins al 🌐mirador de Taravao (Belvédère de Taravao), a 8 km de l'allotjament. La carretera per arribar-hi és estreta i, en alguns trams, estava en força mal estat.

Vista panoràmica de l'istme on s'uneixen Tahiti Nui i Tahiti Iti (mirador de Taravao, Tahiti Iti, illes de la Societat)

Aquest mirador està situat en l'altiplà de Taravao, a 500 metres d'altitud, amb una vista impressionant tant de Tahiti Nui com de Tahiti Iti i de l’istme que les uneix. Malgrat el dia de la nostra visita el cel estava ennuvolat, el cert és que les vistes són molt boniques.

Des del mirador vam continuar uns centenars de metres més amunt i vam arribar al lloc el petit llac artificial Vaiaufa. Aquí vam aparcar el cotxe i vam fer a peu un curt i fàcil camí que puja fins al cim del Pu'uto'erau, amb noves vistes.

Després de fer alguns camins per la zona vam tornar al cotxe i vam desfer el camí fins arribar a connectar amb la carretera que ressegueix la costa oriental de Tahiti Iti, on vam girar cap a l'est, en direcció a Tautira, a 15 km.

La petita població de Tautira és el punt final de la carretera que recorre aquest costat de l'illa. Quan hi vam arribar vam aparcar en el 🌐parc públic que hi ha al costat de la platja.

Passejant per la platja de Tautira (Tautira, Tahiti Iti, illes de la Societat)

Vam passejar una estona per la bonica platja de Tautira, de sorra negra volcànica. Des d'ella hi ha una vista impressionant sobre la desembocadura del riu Vaitepiha i les muntanyes de l'interior de l'illa.

I des de la platja vam anar fins a la preciosa església de Notre-Dame de Paix de Tautira, construïda l'any 1858. En aquest emplaçament fou on, l'any 1775, dos frares franciscans vam fer la primera missa cristiana a l'illa, 20 anys abans de que hi arribessin els missioners anglesos.

L'església de pedra de Notre-Dame de Paix de Tautira (Tautira, Tahiti Iti, illes de la Societat)

Un d'aquests dos frares fou l'olotí Geroni Clota i l'altre el frare extremeny Narciso González. En el jardí a l'entrada de l'església hi ha la tomba del navegant i explorador basc Domingo de Bonechea Andonaegui que capitanejava l'expedició que portà els dos frares a l'illa i que morí aquí pocs dies després a causa d'una malaltia. Els dos franciscans van abandonar l'illa un any després d'arribar després d'haver fracassat en l'intent d'evangelitzar l'illa.

Després de fer una volta pel carrer principal de Tautira vam tornar cap a Taravao perquè Tautira és un cul-de-sac.

En arribar a Taravao, la població més gran de Tahiti Iti i situada sobre l'istme que la connecta amb Tahiti Nui, vam anar a trobar la carretera que va cap a l'oest per la costa sud de Tahiti Iti.

Seguint aquesta carretera que voreja la costa sud durant 19 km vam arribar fins a Teahupo'o, on s'acaba la carretera en aquest costat de l'illa. Aquesta població és mundialment famosa per ser la meca dels surfistes professionals a causa de les seves enormes onades tubulars de fins a sis metres o més d'alçada.

El monument a l'onada de Teahupo'o i al surf (Teahupo'o, Tahiti Iti, illes de la Societat)

La llegendària onada de Teahupo'o és una de les esquerres més importants del món del surf, però també és de les més temudes per tots els surfistes, no tant per la seva altura, sinó per la singular configuració de l'escull que propicia que l'onada es transformi en una paret d'aigua que cau amb una força brutal pràcticament sobre si mateixa.

De fet, a Teahupo'o van tenir lloc les proves olímpiques de surf en els Jocs Olímpics de París 2024. Encara es poden veure els anells olímpics al costat de la nova 🌐passarel·la de Teahupo'o que salva un riu que ve de les muntanyes.

Aprofitant que era l'hora de dinar ens vam seure en la terrassa exterior del 🌐Resto/Snack Hinerava, un lloc sense pretensions ,però que està molt ben ubicat i on vam menjar força bé.

Després de dinar vam anar a donar una volta per la zona, veient el Monument a l'Onada de Teahupo'o i un altre dedicat a una dona surfista de Raiatea que sembla ser una llegenda del surf a la Polinèsia.

Vista del riu i les muntanyes cap a l'interior de l'illa des del pont (Teahupo'o, Tahiti Iti, illes de la Societat)

A través de la passarel·la vam anar fins a l'altre costat del riu. Des de la platja es poden veure les famoses onades, però també hi ha excursions en vaixell per a veure-les més de prop. El dia de la nostra visita la visibilitat no era massa bona i no semblava que les onades fossin especialment grans, així que ens vam limitar a veure-les des de la vora.

No és difícil imaginar-se que a Teahupo'o s'hi respira un gran ambient surfista, però malgrat ser un lloc tan famós continua tenint un aura de lloc remot, verge i molt tranquil. Encara no sigueu amants del surf val la pena arribar fins aquí.

De tornada cap a Taravao vam continuar per la carretera que recorre la costa oriental de Tahiti Nui cap al nord.

La doble cascada de Vaihi (Taiarapu Est, Tahiti Nui, illes de la Societat)

La primera parada que vam fer fou per a visitar les precioses cascades Vaihi, en realitat una doble cascada. Són molt accessibles, ja que estan a només 50 metres de la carretera, en un entorn molt bonic. Es troben ubicades en una propietat privada, però no s'havia de pagar cap entrada. Sembla que pujant per un camí que hi ha es pot arribar a una tercera cascada riu amunt, però sembla que està una mica lluny.

Des d'aquí vam continuar més cap al nord perquè volíem anar fins a la cascada de Pape'ana'ana, però quan ens quedaven uns 600 metres per arribar-hi vam trobar la carretera tallada a causa d'unes obres. Com que havíem d'esperar unes dues hores a que la reobrissin vam fer mitja volta per tornar cap a Taravao.

En aquesta població s'ajunten les quatre carreteres que recorren les costes oriental i occidental de Tahiti Nui i de Tahiti Iti. Aquesta vegada vam agafar la carretera que recorre la costa occidental de Tahiti Nui.

Al cap d'11 km des de Taravao ens vam aturar en els jardins aquàtics de Vaipahi (Jardin d'Eau de Vaipahi). Com en la gran majoria de llocs de la Polinèsia Francesa, aquí tampoc es paga res per la visita.

Els jardins aquàtics de Vaipahi (Teva i Uta, Tahiti Nui, illes de la Societat)

En aquests fantàstics jardins hi ha una sèrie de camins que serpentegen entre exuberants arbres i boniques flors tropicals, petites cascades i rierols. És un lloc molt tranquil i ben mantingut, ideal per a un passeig relaxat. Hi ha interessants panells explicatius amb informació històrica i cultural al llarg del camí.

A més, si voleu caminar més, hi ha tres rutes circulars de senderisme amb diferent nivell de dificultat i que s'enfilen per la muntanya des dels jardins inferiors. La més llarga de les tres, Le Grand Boucle de Vaipahi, de dificultat moderada, cobreix una distància de 5,2 km, té un desnivell positiu de 287 metres i suposa unes 2 hores i 10 minuts. Ofereix excel·lents vistes. És recomanable portar calçat adequat per a muntanya ja que el camí pot ser molt relliscós en alguns punts, sobretot si ha plogut.

Gallines i pollets visitant els jardins aquàtics de Vaipahi (Teva i Uta, Tahiti Nui, illes de la Societat)

De tornada cap a Taravao ens vam aturar al PokeBar Terevao per a beure uns batuts acompanyats d'una gofra que vam prendre en una terrassa exterior força agradable. Quan ja s'estava fent fosc vam tornar cap a la casa.

Dia 27 TAHITÍ: Afaʻahiti - Mataiea - Taharuu - Paea - Punaauia - Papeete - Mahina (Pointe Venus) - Itiaa O Te Ra - Afaʻahiti

L'objectiu d'aquesta jornada, la darrera sencera del viatge, era fer la volta sencera a Tahiti Nui, fent aturades aquí i allà. Vam sortir a primera hora del matí i a Taravao vam prendre la carretera que voreja la costa oest de Tahiti Nui.

La primera aturada del dia la vam fer a Mataiea, davant de la curiosa 🌐Església Protestant de Mataiea ja que vista per fora sembla més aviat un temple hinduista. I 2,4 km més endavant ens vam tornar a aturar en una altra església.

En aquest cas es tractava de la bonica 🌐Església Saint Jean-Baptiste de Mataiea, la qual té més de 150 anys d'història i ocupa un atractiu edifici de pedra. Per casualitat vam conèixer al jove mossèn d'aquesta parròquia, el Père Moana, el qual ens va obrir l'església per tal que la veiéssim per dins i ens va explicar moltes coses interessants sobre la societat i la cultura en aquestes illes del Pacífic. Fou molt amable i atent amb nosaltres.

La bonica platja pública de Taharu'u (Papara, Tahiti Nui, illes de la Societat)

Continuant amb la nostra ruta per la costa sud de Tahiti Nui al cap de 5,5 km ens vam desviar breument per anar fins a la 🌐platja pública de Taharu'u. És una platja gran i de fina sorra negra, de gran bellesa, ubicada a Papara. Hi havia un munt de surfistes a l'aigua, ja que sembla que aquesta platja és coneguda també per les seves impressionants onades, tot i que en aquest cas és apte per a surfistes principiants i un bon lloc per aprendre a surfejar.

Vam continuar uns altres 10 km cap al nord-oest i ens vam aturar per a veure les Grutes de Mara'a, ubicades a Paea. Es tracta d'un sistema de tres grutes, una de les quals, la gruta de Mara'a és la més bonica i la més gran de les tres. Hi ha petites cascades d'aigua sobre l'entrada de les grutes i la vegetació al voltant d'elles és frondosa i exuberant. És una visita molt recomanable on, a més, l'entrada també és gratuïta.

La gruta de Mara'a (Paea, Tahiti Nui, illes de la Societat)

Si teniu temps i ganes de fer senderisme en aquesta zona hi ha un graons de pedra, marcats amb una cinta blanca i vermella, que són el principi d'un camí força costerut fins a un mirador sobre la llacuna. Sembla que és una pujada dura (i una baixada a prova de genolls resistents), però que val la pena. Al voltant d'una hora, anada i tornada.

I 6 km més al nord ens vam desviar per un camí asfaltat de 600 metres per arribar al Marae 'Ārahurahu. Aquest marae està molt ben restaurat i conservat, essent un dels jaciments arqueològics més bells de Tahití.

És un lloc cultural de la religió ancestral dels polinesis originals abans de l'arribada dels europeus i està ubicat enmig d'un magnífic i exuberant entorn natural. Visita molt recomanable i d'accés també gratuït.

Un dels «tiki» a l'entrada del Marae 'Ārahurahu (Paea, Tahiti Nui, illes de la Societat)

A l'entrada del recinte hi ha dos tiki que representen el primer home i la primera dona que van arribar a la Terra segons les creences ancestrals dels antics polinesis. En el dia de la nostra visita hi havia muntada tota una graderia per a poder veure el festival de la Heiva en aquest magnífic recinte.

Vista posterior del «marae» 'Ārahurahu (Paea, Tahiti Nui, illes de la Societat)

I acabada aquesta visita vam continuar 5 km més cap al nord fins arribar a la platja pública de Vaiava, ubicada a Punaauia, en el punt quilomètric 18. És una platja pública, amb un gran aparcament i tots els serveis. La platja està molt bé i té una vista esplèndida sobre l'illa de Mo'orea.

En el moment de la nostra visita hi havia força gent a la platja i fent pic-nic, així com algunes excursions d'escolars que estaven dinant al costat de la platja. Sembla que aquesta platja té una zona de corall ideal per a fer immersió lleugera, però nosaltres no ens hi vam banyar. Ens vam limitar a veure-la i marxar.

Continuant cap al nord 6,6 km més i desviant-nos per la Route de Ceinture que va per la costa ens vam aturar per a dinar en el restaurant Blue Banana. Hi vam dinar molt bé i en vam sortir molt contents. El restaurant té una terrassa que dóna a la llacuna, on vam poder veure alguna manta que passava per allà.

Després de dinar vam agafar el cotxe i vam recórrer 10 km fins arribar al centre de Pape'ete. Vam aparcar el cotxe en l'Av. du Commandant Destremau i des d'aquí vam anar a peu fins al Marché de Pape'ete per a comprar els darrers records d'aquest viatge que ja s'acabava.

L'edifici de l'Ajuntament de Pape'ete (Pape'ete, Tahiti Nui, illes de la Societat)

Acabades les compres vam voltar una estona pel centre de la ciutat per a veure alguna cosa que no havíem vist al principi del viatge, com per exemple el magnífic edifici de la Mairie de Pape'ete. En aquest recorregut pels carrers vam poder veure nous exemples d'art urbà en les parets d'alguns edificis, tal com ja havíem vist al principi del viatge.

Pintura mural en un edifici representant una noia polinèsia (Pape'ete, Tahiti Nui, illes de la Societat)

De tornada al cotxe vam sortir de Pape'ete en direcció est, amb la idea d'arribar a Taravao baixant per la carretera que voreja la costa nord-oriental de Tahití Nui.

Abans, però, en previsió de que aquesta carretera estigués tallada per les obres que havíem vist el dia anterior vam preguntar en una comissaria de policia i ens van confirmar que a l'hora que arribéssim al lloc del tall ja estaria oberta.

En arribar a Mahina ens vam desviar en una rotonda per anar fins a Pointe Vénus, a 1,5 km de la carretera principal. Aquest és un lloc que val molt la pena de visitar. Ens va agradar molt i el vam trobar molt interessant.

El nom que rep aquesta península al nord de l'illa, Pointe Vénus, prové del fet que l'explorador James Cook va utilitzar aquest lloc l'any 1769 per a observar el trànsit del planeta Venus en relació al sol.

El far Teara-o-Tahiti, construït l'any 1867 (Pointe Vénus, Mahina, Tahiti Nui, illes de la Societat)

Aquí hi ha una magnífica platja pública de sorra negra que dóna a la badia de Matavai i amb l'illa de Mo'orea en l'horitzó. Té dutxes, lavabos i altres serveis públics. I en el parc que hi ha al costat de la platja hi destaca el far Teara-o-Tahiti, el qual fou construït l'any 1867, essent el primer far de tot el Pacífic Sud i continua essent l'únic de Tahití.

És una torre quadrada de vuit plantes i 25 metres d'altura, construïda amb pedra de runes i coralls per Thomas Stevenson, pare del famós escriptor escocès Robert Louis Stevenson, ajudat per paletes de l'illa de Mangareva.

El monument commemoratiu de l'arribada del vaixell Bounty (Pointe Vénus, Mahina, Tahiti Nui, illes de la Societat)

En el mateix parc de Pointe Vénus també hi ha un monument que commemora l'arribada del vaixell HMS Bounty a la veïna badia de Matavai, el 27 d'octubre de 1788, pocs mesos abans de l'amotinament que el va fer famós.

A tocar del far hi havia sobre l'herba o a l'aigua un munt de canoes polinèsies, anomenades va’a en tahitià. Aquestes embarcacions són tot un símbol en la cultura polinèsia.

La platja de sorra negra de Pointe Vénus, amb l'illa de Moorea en l'horitzó (Pointe Vénus, Mahina, Tahiti Nui, illes de la Societat)

Des de Pointe Vénus vam tornar a la carretera principal i vam seguir cap l'est i el sud en direcció a Taravao. En aquest trajecte vam veure indicat el desviament per anar a les cascades de Faarumai, a 1,5 km de la carretera principal, però ja començava a ser tard i no ens vam desviar per anar-les a veure.

Uns quilòmetres més enllà vam passar pel costat de la bonica platja de Haapoponi à Tiarei, una platja de sorra negra molt tranquil·la i salvatge. I continuant 18 km cap al sud vam arribar al punt on es troba la cascada de Pape'ana'ana. Aquesta cascada és fàcilment visible des de la carretera. La cascada en sí no ens va semblar res extraordinari, però al voltant seu hi ha algunes escultures de pedra i gravats sobre roques.

I d'aquí ja vam anar, via Taravao, directament cap al nostre allotjament, a on vam arribar just abans de fer-se fosc.

Dia 28 Afaʻahiti - aeroport PPT (TAHITÍ) 🛫 aeroport SFO (San Francisco, E.U.A.) 🛫 ...

El nostre vol internacional de tornada a casa sortia a les 7h00 i estàvem a més d'una hora en cotxe de l'aeroport Tahiti-Faa'a, a 61 km, així que vam preferir sortir amb molt temps de coixí, encara que fos a costa de dormir menys.

A les tres de la matinada marxàvem de l'allotjament després de recollir-ho tot i carregar l'equipatge en el cotxe. Era de nit i encara circulava molt poca gent per la carretera, així que podíem anar una mica més ràpid del normal, arribant a anar a 70 km/h (es fàcil trobar algú que va a 40 km/h i avançar-lo pot ser complicat si hi ha molt tràfic).

A Punaauia, abans del punt on la carretera es converteix en autovia, ens vam aturar en una benzinera Total que obre les 24 hores per tal d'omplir el dipòsit del cotxe abans de retornar-lo a l'aeroport.

Vam arribar a l'aeroport sobre les 4h15 després d'un trajecte sense cap entrebanc. Vam aparcar el cotxe en l'aparcament que hi ha a tocar d'on estan les companyies de lloguer de cotxe.

Tot seguit vam entrar a la part dreta de la terminal, on hi ha els vols internacionals, i vam facturar l'equipatge en el taulell de French bee. En aquest moment ens van fer saber que la sortida del vol seria a les 8h30 en comptes de la programada, a les 7h00. Al final ens havíem aixecat molt d'hora per a no res... brrrrrr !!.

Un cop facturat l'equipatge vam anar a la zona de restauració de l'aeroport per a fer un cafè mentre fèiem temps a que obrissin l'oficina de Tahiti Easy Car per a retornar el cotxe. Hi vam anar passades les 5h i vam formalitzar la devolució del cotxe. Amb aquest cotxe vam recórrer un total de 410 km.

I abans d'accedir al control de seguretat vam anar al quiosquet de Tahití Exchange que hi ha a la terminal per a canviar a euros la moneda local que ens havia sobrat.

A continuació vam passar el control de seguretat i vam accedir a la sala d'embarcament, on vam esperar una llarga estona abans no ens cridessin per a l'embarcament. Finalment l'avió s'enlairà a les 8h50, amb quasi dues hores de retard sobre l'horari previst. Adéu Tahití i adéu Polinèsia!! 😔

Teníem per davant un vol de 7 hores i 50 minuts fins a San Francisco (E.U.A.), l'aeroport que serveix d'escala intermèdia en aquest llarg vol de 16.000 km entre la Polinèsia Francesa i París.

Al cap d'una estona d'enlairar-nos vam sobrevolar els atols de Tikehau i de Rangiroa, ambdós pertanyents a l'arxipèlag de les Tuamotu, i que vam poder veure bé des del costat dret de l'avió, quan encara l'avió no havia arribat a la seva altitud de creuer, per sobre dels 12.000 metres.

Vam aterrar a l'aeroport de San Francisco (SFO) a les 19h38 horal local (+3 hores respecte a Pape'ete). Tot seguit vam desembarcar de l'avió i vam seguir el protocol de trànsit establert, passant primer el control de fronteres i després el control de la TSA (Transportation Security Administration, una agència estatunidenca) per accedir a la porta assignada.

Després d'alguns retards en l'embarcament i en l'accés a la pista d'enlairament, finalment l'avió s'acabà enlairant a les 22h55, hora local de San Francisco. El següent tram del viatge, de 9.650 km, tenia un temps de vol estimat de 9 hores i 30 minuts, una hora més curt que el vol d'anada gràcies als jet streams, uns corrents d’aire molt ràpids que circulen a gran altitud (uns 10-12 km) i que es mouen d’oest a est, accelerant els vols d'Amèrica a Europa.

Dia 29 ... 🛫 aeroport ORY (París-Orly) 🛫 Barcelona

Després de sobrevolar tot el territori dels Estats Units de costa a costa i travessar l'Atlàntic vam aterrar a l'aeroport de Paris-Orly (ORY) a les 17h55, hora local (+9 hores respecte San Francisco). El temps de vol efectiu entre San Francisco i París havia estat de 10 hores.

Tot seguit vam anar a la sala d'equipatges per a recuperar el nostre equipatge facturat i a continuació vam buscar els taulells de Vueling per a facturar-lo de nou cap a Barcelona. Finalment aquest vol s'enlairà de Paris-Orly a les 20h45 i va aterrar a l'aeroport de Barcelona - El Prat a les 21h55. Ja estàvem de tornada a casa.