Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
1 / 2
bulgaria

BULGÀRIA

Guia i relat d'un viatge per lliure a Bulgària

Data Data viatge: 2007. Publicat el 19/04/2007
2.7 de 5 (193 vots)

Introducció

Bulgària, situada en l'extrem sud-est d'Europa i en la part oriental de la península balcànica, és un petit país amb més de 13 segles d'història i que ha servit de pont entre Orient i Occident. Al llarg de la seva història Bulgària ha passat a través de períodes molt desiguals, arribant a dominar el sud d'Europa (en els segles XII al XIV), per a poc després dissoldre's pràcticament en els límits de l'Imperi Otomà durant quatre segles (del segle XV al XIX).

Més recentment, quatre dècades de comunisme van fer del país un lloc bastant tancat i poc conegut, Però malgrat tot aquests avatars, ja gairebé des del principi de la seva existència, el seu esperit nacional s'ha conservat a través d'alguns signes identitaris clau com l'idioma i la seva expressió escrita (l'alfabet ciríl·lic va néixer a finals del segle IX en terres búlgares), la fe cristiana ortodoxa, la gran tolerància inter-ètnica, i la gran capacitat de sublimar les peripècies històriques en variades expressions de cultura popular.

En els últims anys Bulgària està fent un gran esforç per a obrir-se al món. Des del passat 1 gener de 2007, per exemple, ja és membre de la Unió Europea. I per al viatger, Bulgària és cada vegada una destinació més a tenir en compte, ja que és un país compacte que ofereix multitud de coses interessants per a omplir unes setmanes de viatge: ruïnes romanes i tràcies, monestirs i esglésies amb uns frescos extraordinaris en les seves parets, magnífica arquitectura autòctona, activitats culturals, grans possibilitats per a realitzar caminades i escalades en les muntanyes, platges en el mar Negre, gastronomia, etc. I tot això a uns preus sense rival en la resta d'Europa, ja que Bulgària és, ara per ara, un dels països més econòmics del continent.

^top

Fitxa tècnica del viatge

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Data del viatge

Del 28 d'abril al 6 de maig de 2007.

Itinerari

mapa

Dia 1: BCN - Milà - Sofia
Dia 2: Sofia - Gorna Oryakhovitza - Veliko Târnovo
Dia 3: Veliko Târnovo - Arbanasi - Veliko Târnovo
Dia 4: Veliko Târnovo - Gabrovo - Tryavna - Gabrovo - Kazanlâk
Dia 5: Kazanlâk - Plovdiv
Dia 6: Plovdiv - monestir Bachkovo - Plovdiv
Dia 7: Plovdiv - Karlovo - Koprivshtitsa - Sofia
Dia 8: Sofia - monestir Rila - Melnik
Dia 9: Melnik - Boyana - Sofia - Roma - BCN

En cas d'haver disposat de més dies de viatge haguéssim ampliat el nostre itinerari per Bulgària per afegir altres zones del país, com la costa del mar Negre (Nesebar, Varna, o Sozopol, per exemple), la ciutat de Ruse i voltants, les muntanyes Rodopi, ... En qualsevol cas, del que finalment sí vam veure no treuríem gens, a excepció, potser, de Kazanlâk, l'únic lloc que, en general, no va estar a l'altura de les expectatives que ens havíem creat.

Diners

La moneda de curs legal és el lev o leva (abreujada Lv). Se subdivideix en 100 stotinki. Està previst que abans de 2015 Bulgària adopti l'Euro com a moneda.

No vam tenir absolutament cap problema per a canviar euros i sempre ho vam fer en cases de canvi, tot i que sempre comparàvem preus entre vàries abans de decidir-nos per una. L'ús de targetes de crèdit no està molt estès, però en certs restaurants, hotels i botigues és possible pagar amb elles. Per això és convenient dur els diners en efectiu, però també recomanem dur una targeta de crèdit, sobretot per a llogar un cotxe.

En alguns llocs molt turístics, com en els voltants de la basílica Alexander Nevski de Sofia, és possible trobar persones que se'ns apropin i ens ofereixin un canvi molt avantatjós, però és millor evitar-los i desconfiar d'ells ja que pot ser un engany.

Canvi mitjà: 1 Lv = 0'515 Eur / 1 € = 1,94 Lv

Despeses del viatge

+ 227,13 € (vol BCN-Sofia-BCN)
+ 20,18 € (lloguer cotxe)
+ 218,05 € (transport, allotjament, menjar, entrades, gasolina cotxe lloguer, regals, etc)
= 465,36 € (total per persona)

Nivell de vida: Per al viatger Bulgària és, sense lloc a dubtes, molt barat per als estàndards europeus i la pregunta és quan temps més continuarà així. Potser l'allotjament és l'únic que pot fer pujar el pressupost si no es busca bé, però la resta té uns preus molt assequibles per a nosaltres: restaurants, transport, cotxe lloguer, entrades, etc. És possible que en els pròxims anys, amb l'encara recent entrada de Bulgària en la Unió Europea i, sobretot, quan el país adopti l'euro com a moneda pròpia els preus aniran pujant progressivament per a equiparar-se a la resta de la Unió. A això també pot contribuir la creixent riuada d'inversors internacionals a la caça de gangues immobiliàries i de paquets de turistes alemanys que van en massa als resorts del mar Negre. Però mentre això arriba val la pena aprofitar la conjuntura actual.

Visat

Actualment existeix una norma que permet l'entrada i trànsit pel país amb el DNI per als ciutadans dels països membres de la Unió Europea. No obstant això, es recomana de moment viatjar amb el passaport vigent.

Salut

No hi ha cap vacuna obligatòria i ni tan sols recomanable. Com sempre, és important disposar d'una assegurança mèdica durant el nostre viatge. En les farmàcies (aptekas) del país es troba fàcilment tot tipus de medicines, però per a qualsevol medicació molt específica que necessitem és millor dur-la de casa.

Per una altra banda, el fet que a Bulgària es trobin aigües minerals d'excel·lents propietats curatives possibilita l'existència de nombrosos balnearis (ja des de l'època romana). Actualment els centres més freqüentats són Bankya, Vélingrad, Varshets, Hisarya i Pomorie (banys de llot). I aprop del mar Negre, en les zones d'estiueig d'Albena, Zlatni Piásatsi, Sveti Konstantín o Slánchev Briag s'està desenvolupant un turisme orientat a la salut i el descans actiu.

Seguretat

No vam tenir cap problema al respecte, però, com sempre, convé prendre les precaucions habituals i usar el sentit comú, especialment en ciutats, zones poc concorregudes, estacions de tren i autobús, etc. Malgrat tot el web del Ministeri d'Assumptes Exteriors espanyol avisa que no és recomanable viatjar a Bulgària en cotxe, especialment en vehicles tot terreny i d'altres de gamma alta, doncs és freqüent el robatori d'aquest tipus de vehicles. Però sempre hi ha l'opció de deixar el cotxe en un aparcament vigilat.

Transport

Avió. Tot i que en les dates del nostre viatge hi havia un parell de petites companyies que realitzaven vols domèstics, Hemus Air i Dandy Airlines, la veritat és que donada l'escassa grandària del país i la freqüència i baix preu d'autobusos i trens fan que no sigui necessari pensar en vols dintre del país.

Autobús. Mitjançant la xarxa d'autobusos públics i privats és possible anar a qualsevol ciutat i poble del país, i a uns preus realment baixos. Els autobusos de les companyies privades, per exemple de la companyia Etap-Group, solen ser més nous, còmodes i ràpids que els de la companyia pública. Els horaris dels autobusos es poden veure en l'interior de les terminals i la destinació de cada autobús figura en un rètol en el frontal d'aquest, però estan escrits en ciríl·lic (veure l'apartat Idioma). Volem remarcar l'absoluta puntualitat en l'hora de sortida dels autobusos búlgars (igual en els trens). Més informació en el web de la Estació central d'autobusos de Sofia.

Tren. La Bàlgarski Dârzhavni Zheleznitsi, la companyia ferroviària estatal búlgara, gestiona més de 4.000 km de xarxa ferroviària que cobreixen bona part del país i connecten les ciutats i pobles més importants, tot i que els combois i les infraestructures necessiten una renovació urgent. Hi ha trens de diverses categories segons la seva rapidesa (ekspresen, bârz o pâtnicheski, de més ràpid a més lent) i dintre d'un mateix tren podem trobar dues classes segons el nivell de confort (1ª classe i 2ª classe). En qualsevol cas són una bona opció a l'autobús per a alguns trajectes i els seus preus són molt barats. Igual que en el cas dels autobusos els horaris i destinacions dels trens es troben en l'interior de les estacions i estan escrits en ciríl·lic. Més informació: Horaris de tren i mapa amb la xarxa ferroviària de Bulgària.

Cotxe de lloguer. És una opció molt bona per a arribar a llocs remots on no arriben ni els autobusos ni el tren, sobretot a parcs nacionals, monestirs o pobles perduts. Nosaltres llogàrem un per anar al monestir de Rila a causa de la complexitat i pèrdua de temps de fer-ho en transport públic i la veritat és que ens va anar molt bé. No és necessari el carnet de conduir internacional. Potser l'únic però, és la dificultat que comporta el fet que la major part de les indicacions en algunes carreteres o ciutats, sobretot a Sofia, estan en ciríl·lic (veure l'apartat Idioma). Per una altra banda, en els últims anys diverses carreteres del país han estat millorades (es nota ja l'arribada dels fons de la Unió Europea), pel que els viatges en vehicle resulten més còmodes i segurs que abans. És molt convenient disposar d'un bon mapa de carreteres de Bulgària amb els noms en ciríl·lic i en caràcters llatins.

Clima

El clima búlgar és de tipus continental, amb hiverns freds i estius càlids. En la zona sud-oest del país el clima és més semblant al mediterrani, amb estius secs i temperats i hiverns amb abundància de precipitacions. L'època més plujosa és al començament de l'estiu. En les dates de la nostra visita a Bulgària la temperatura no era ni freda ni càlida, però al fosquejar podia ser fresca. De fet, en les muntanyes més altes encara quedaven restes de neu. Vam tenir algun episodi de pluja, però res important, encara que a canvi trobàrem uns paisatges molt verds.

Gastronomia

La cuina búlgara és molt rica, assaonada i bastant semblant a la dels seus veïns balcànics. En qualsevol cas són molt típics de Bulgària els productes lactis, principalment el iogurt (de fet, el nom científic dels microorganismes que transformen la llet en iogurt és Lactobacillus bulgaricus), boníssim i res a veure amb el sucedani al que estem acostumats. També val la pena provar el sirene, una mena de formatge blanc i dur, de vaca o ovella, usat en molts plats, com l'amanida shopska salata. A les cartes dels restaurants sempre hi ha amanides i les racions són molt grans, i s'amaneixen amb sal, pebre, oli i vinagre.

Són també típics en tot el país la kavarma (guisat amb carn de porc, porros, vi, xile i fines herbes), la meshana skara (parrillada mixta), o el gyuvech (guisat de carn o vegetarià, cuit al forn en un recipient ceràmic). Els postres, per la seva banda, solen ser molt dolços, heretats de la tradició turca. I per a acompanyar els menjars res millor que el vi local o una cervesa (les marques més habituals són Zagorka, Kamenitsa o Shumensko).

Si s'esmorza en un bar costa molt trobar alguna cosa sòlida per acompanyar el cafè o cafè amb llet. En aquest cas solíem comprar pa o alguna pasta en una fleca i després ens ho menjàvem al propi bar, amb el cafè. I sense problemes per part del bar!!.

Diferència horària

Hi ha una diferència de +1 hora respecte del nostre horari d'estiu.

Idioma

El Búlgar és la llengua oficial de Bulgària i pertany al grup de llengües eslaves meridionals, tot i que també té molt en comú amb el rus. La seva forma escrita és el ciríl.lic. Cada lletra es correspon amb un so concret, independentment del seu context, la qual cosa facilita la seva pronunciació. Després d'uns pocs dies no és difícil pronunciar algunes paraules o curtes frases per a fer-nos entendre, ja que no sempre és fàcil trobar a algú que parli alguna cosa fora del búlgar, el rus o fins i tot l'alemany.

Ja que moltes indicacions les trobarem escrites exclusivament en ciríl.lic, com per exemple els horaris d'autobusos o trens en les estacions, les destinacions en el frontal dels autobusos o les indicacions en moltes carreteres o ciutats, es fa molt recomanable aprendre a llegir els caràcters ciríl.lics per a obtenir mentalment una traducció al nom llatí. Això ens ajudarà a saber interpretar les indicacions per nosaltres mateixos. No és difícil ja que, en general, cada lletra cirílica es correspon amb una lletra llatina. Només requereix de certa pràctica i agilitat mental, i us ho podeu plantejar com un joc passatemps. També, com no, es pot preguntar a la gent local i, en general, els búlgars són bastant amables i ens ajudaran a trobar el que busquem.

A continuació, algunes paraules útils amb la seva pronunciació fonética aproximada: Sí (da), No (ne), Carrer (ul), Avinguda (bul), Restaurant (restorán), Hotel (jotel), Estació autobús (aftogara), Estació tren (gara), Bé/OK (dubbré), Bany/servei (toaleta), Casa (kashta), 0 (nula), 1 (edo), 2 (duba), 3 (tri), 4 (chetri), 5 (pet), 6 (xest), 7 (sedem), 8 (osem), 9 (devet), 10 (deset)

Guia de viatge

Bulgària, de Lonely Planet Pub. (edició Juny 2005, en anglès). En general bé, però alguns apartats són escassos en informació i en altres casos la guia ja pecava de certa desactualizació. Com sempre, s'agraeixen els nombrosos mapes per a orientar-se en les ciutats. També resulta molt pràctic el fet que els noms geogràfics o de poblacions vinguin amb el seu corresponent nom en ciríl·lic.

^top

 GUIA / RELAT DE VIATGE: RUTA per SOFIA i VELIKO TÂRNOVO

SOFIA (I)

COM ARRIBAR-HI

Comencem el viatge amb un vol de la companyia Alitalia de Barcelona a Milà-Malpensa (70 minuts). Després d'una curtíssima espera enllacem amb el següent vol, de la mateixa companyia, a Sofia (1 hora i 45 minuts de vol).

Els bitllets d'avió del trajecte Barcelona-Milà-Sofia i Sofia-Roma-Barcelona els havíem comprat a Internet mesos endarrere pel mòdic preu de només 227 € per persona, tot inclòs.

Una vegada desembarquem en el modern i petit aeroport de Sofia avancem el rellotge 1 hora per anar d'acord amb l'hora local, passem immigració (no ens posen cap segell en el passaport, snif!) i ens trobem amb la desagradable sorpresa que l'equipatge embarcat no apareix (ni el nostre ni el de la resta de passatge que ve de Barcelona). Reclamem en la finestreta de pèrdua d'equipatges de l'aeroport i ens donen un telèfon on trucar i informar-nos, tot i que ens diuen que arribarà en un vol al dia següent (de tota manera donem l'adreça del nostre hotel previst a Sofia perquè ens el portin quan arribi). Després d'això anem al taulell dAlitalia a reclamar una bestreta de diners per a poder comprar algunes coses necessàries, almenys per a la higiene personal, però ens toregen de mala manera amb la burda excusa que la persona que mana no es trobava allà. Molt malament l'atenció a l'usuari de la companyia Alitalia (!!!).

A la terminal de recollida d'equipatges hi ha una oficina de canvi, però en aquell moment estava tancada, pel que no vam poder canviar (la veritat és que el seu canvi era bastant dolent: 1,65 Lv/€). Fora, en la terminal d'arribades, hi ha alguna altra oficina de canvi, però també estava tancada (són només les 19:15 d'un dissabte qualsevol!). Per això ens veiem obligats a treure diners a través d'un caixer automàtic que hi ha en la mateixa terminal (bon canvi, a 1,94 Lv/€, però cal tenir en compte la comissió que aplica el nostre banc per disposar de diners a l'estranger).

Fora de la terminal, uns 50 metres a la dreta, trobem una parada d'autobusos on espera un autobús de color taronja amb el nº 84 (l'altra opció és el nº 10, que també va al centre). Preguntem al conductor i ens diu que va al centre de Sofia (a 12 km de l'aeroport). El bitllet costa 0,80 Lv i després d'uns 25 minuts de viatge ens deixa en la cruïlla de les avingudes Vasil Levski i General Gurko, al costat del parc Boroseva Gradina. Preguntant ens orienten sobre la direcció a seguir per anar a la plaça Svetia Nedelya, el centre-centre de Sofia (una bona referència a l'hora de preguntar és indicar l'Hotel Sheraton, que es troba en aquesta plaça). Caminant uns 600 m. arribem a la plaça.

DORMIR & MENJAR

A l'Hotel Maya (c/ Trapezitsa 4, 2º pis - Sofia; tel. 0888-924-206) paguem 20 € per una habitació doble enorme, però senzilla, amb bany privat (amb clau) fora de l'habitació. Tal com esmenta la guia LP es tracta d'un lloc amb caràcter, tot i que igualment pot donar la sensació de decrèpit i decadent (només cal pujar o baixar amb l'ascensor de la finca) i fins i tot cutre. De totes formes, el seu preu i posició tan cèntrica fan que sigui una molt bona opció si estem disposats a sacrificar una mica de comoditat. La propietària de l'hotel és una senyora molt servicial, però que només parla búlgar, rus i alemany. El preu de l'habitació era en realitat de 40 Lv, però la propietària ens va oferir la possibilitat de pagar amb 20 €, la qual cosa era lleugerament més avantatjós per a nosaltres pel canvi aplicat.

Un restaurant molt recomanable és el Happy Bar & Grill (al costat oest de la plaça Svetia Nedelya), el qual forma part d'una gran cadena búlgara de restaurants que trobarem en altres ciutats del país. Ofereix molt bon menjar local servit en un entorn occidentalitzat, pel que no és d'estranyar que triomfi entre la població jove i moderna de Bulgària. També hi ajuda el que les boniques i joves cambreres duguin unes minifaldilles molt mini, tirant a micro. Els preus són molt raonables i hi ha zona per a no fumadors. També podem recomanar el Victoria Pizza & Restaurant (Tsar Osvoboditel, 7), amb una agradable terrassa exterior. Per a esmorzar una molt bona opció és anar al Central Hali Shopping Center (bul Maria Luisa 25), on es poden comprar cruasans en una fleca del mercat i acompanyar-los d'un cafè amb llet en una terrassa coberta en la part central del mateix edifici. En aquest centre comercial hi ha també alguna oficina de canvi on obtenir moneda local.

COSES A VEURE

SOFIA, la capital de Bulgària, és una petita ciutat que, possiblement, no estigui entre les més boniques d'Europa, però això no significa que no tingui interès, ja que té alguns punts remarcables i per la seva grandària no és un lloc agobiant. De fet, Sofia va ser una petita població fins que al 1878 va ser triada com a capital de la recent alliberada Bulgària, raó per la que no té el pedigrí històric d'altres ciutats búlgares com Plovidv o Veliko Târnovo. No obstant, posseeix un bonic casc antic d'aires centreeuropeus en colors pastís que contrasta amb la resta, barris-dormitori d'edificis grisos i lletjos, herència de l'època comunista.

Tot i que per a visitar els principals llocs d'interès del centre de Sofia es pot fer caminant, la ciutat té una extensa xarxa de transport públic formada per tramvies, trolebusos, autobusos i metro que pot ser-nos útil per a anar a l'aeroport, a les estacions d'autobús o tren, o a la muntanya Vitosha. Per això és convenient disposar d'un mapa detallat de la ciutat que indiqui les xarxes de transport públic. Si s'agafa un taxi cal vigilar que sigui oficial i exigir que posi el taxímetro o negociar un preu raonable per avançat (no més de 8 Lv).

Per a visitar Sofia nosaltres vam seguir, més o menys, la ruta a peu proposada per la guia Lonely Planet, la qual comença a Sveta Nedelya i acaba en el parc Borisova Gradina, passant per la major part de punts d'interès de la ciutat, amb una longitud aproximada de 2,5 km. Aquesta ruta la vam fer un diumenge, pel que fou un més que agradable i tranquil passeig pel centre de la ciutat i sense patir les molèsties del tràfic dels dies feiners.

Església russa de St Nikolai
Església russa de St Nikolai

La plaça Sveta Nedelya és el centre-centre de Sofia i des d'ella, si mirem en direcció a l'hotel Sheraton, podrem apreciar una curiosa barreja arquitectònica d'estils, ja que veurem ruïnes romanes, edificis d'estètica comunista i façanes del s. XIX. En el centre de la plaça destaca la catedral Sveta Nedelya, una bonica església construïda en la segona meitat del s. XIX i el principal interès de la qual radica en els rics murals del seu interior. En el costat oriental de la plaça emergeix l'imponent edifici del Sheraton Sofia Hotel Balkan. Val la pena entrar-hi per a veure els seus sòls de marbre i la luxosa decoració, asi com per a obtenir un pràctic mapa de Sofia. Continuant cap al nord per bul Maria Luisa passem al costat de l'enorme edifici on estaven els antics magatzems TSUM i que ara són un modern centre comercial i arribem davant la cridanera mesquita Banya Bashi, contruida pels turcs en el s. XVI i l'única activa actualment a Sofia. Només 100 m. a l'oest de la mesquita trobem la sinagoga de Sofia, la major sinagoga sefardita d'Europa (no és visitable). Molt prop de la mesquita, en el carrer Triaditsa, trobem els bonics banys minerals o banys turcs, on podem veure a nombroses persones omplint tot tipus d'ampolles i recipients de plàstic amb l'aigua mineral calenta que raja de les fonts. Mentre s'omplen les ampolles o garrafons la gent aprofita per a fer vida social.

Continuant uns 400 m. al sud arribem a la plaça Nezavisimost, al costat de l'enorme edifici de l'Assemblea Nacional. I en l'altra vorera l'edifici de la Presidència búlgara, on coincidint amb cada hora en punt es produeix un vistós canvi de guàrdia (sobretot pels uniformes i el pas marcial) que val la pena veure. A l'altre costat d'una petita plaça està el Museu Arqueològic, sembla que molt interessant, però nosaltres no el visitàrem. Seguint l'avinguda Tsar Osvoboditel, amb llambordes de color groc i també coneguda com Largo, uns 150 metres a l'est arribem al Museu Etnogràfic, situat en el preciós edifici del que abans fou el Palau Real. Davant el museu està el Jardí de la Ciutat, un bonic parc urbà en el que vam tenir la sort de coincidir amb un nombrós grup de dones vestides amb robes tradicionals, a la manera de les Veus Búlgares, cantant cançons del folclor del país en ple carrer. En el costat oriental del parc destaca el cridaner Teatre Nacional. I continuant per Tsar Osvoboditel arribem a l'església russa de St Nikolai, amb 5 cúpules daurades de clar estil rus i amb meravellosos murals i mosaics, tant en l'interior com en l'exterior. Al costat de l'església hi ha un petit jardí ple de flors que proporciona una bonica postal del conjunt.

Església Alexander Nevski
Església Alexander Nevski

I seguint uns 200 metres a l'est arribem a una gran plaça circular en el centre de la qual es troba la imponent església Alexander Nevski Memorial, el símbol per excel·lència de Sofia. Aquesta església ocupa un gegantí edifici blanc coronat per enormes cúpules, visibles des de qualsevol racó de la ciutat, sobretot en un dia assolejat. Fou construïda a finals del s. XIX, en estil neo-bizantí, en memòria dels 200.000 soldats russos que van morir lluitant contra els turcs per aconseguir la independència de Bulgària. Es pot visitar el seu interior i, encara que és bastant fosc, es poden apreciar els cridaners murals en totes les seves parets (està prohibit fer fotos). A l'esquerra de l'entrada principal una porta dóna accés a la cripta (entrada: 4 Lv), la qual conté la millor i major col·lecció de mostres de la iconografia ortodoxa búlgara. Als voltants de l'església trobem un petit mercat amb reproduccions d'icones ortodoxes, objectes de l'època comunista o algunes antiguitats, per posar un exemple. En el dia de la nostra visita, en arribar davant l'església, ens trobàrem amb un impactant desplegament de vehicles militars i policials, amb nombrosos soldats russos armats fins a les dents i fins i tot alguns amb màscares anti-gas. Passat l'esglai inicial vam veure que no era la tornada al teló d'acer, sinó que es tractava del rodatge d'una pel·lícula francesa, amb molts extres caracteritzats de soldats, religiosos ortodoxos, poble ras, etc.

A més de tot allò vist en aquesta ruta comentada també es pot anar al sud de la plaça Sveta Nedelya seguint el bulevar Vitosha, el carrer més comercial de Sofia, amb moltes botigues de marca i on, a més, hi ha nombrosos restaurants i, a la nit, també casinos i locals d'strip-tease.

Patrimoni de la Humanitat Església de Boyana (declarada Patrimoni de la Humanitat de la Unesco a l'any 1979). Aquesta església, amb una història de nou segles, va formar part d'una fortalesa que en l'època medieval defensava l'antiga Sofia. Durant la seva existència aquesta església ha sofert moltes transformacions i en l'actualitat està formada per construccions dels segles XI, XIII i XIX. Però la seva importància i fama mundial li ve donada per uns frescos que daten de l'any 1259 i que cobreixen les parets interiors de l'església. Constitueixen una de les mostres més completes i bé conservades d'art medieval en l'Europa Oriental, mostrant un total de 89 escenes que inclouen 240 figures humanes (són especialment impressionants les que hi ha a la paret nord de l'església). A més d'aquests frescos del 1259 l'església posseeix també fragments dels s. XI i XII, així com uns quants de segles posteriors (els més recents són de l'any 1882).

L'entrada a l'església de Boyana costa 10 Lv. Com, a més, només es permet estar un màxim de 10 minuts dintre de l'església (la qual cosa no permet apreciar massa la bellesa dels frescos), aquesta deu ser una de les atraccions més cares que recordem si comptem el preu per minut de visita. L'església es troba en el nº 1-3 del carrer Boyansko Ezero, a 8 km al sud del centre de Sofia, en un barri residencial. Nosaltres arribàrem fins a ella amb el nostre cotxe de lloguer, però també és possible venir des del centre de Sofia amb transport públic, amb el minibús nº 21 o bé amb els autobusos nº 64 i 107, tot i que pot fer-nos consumir molt temps. A només 2 km de l'església, en aquesta mateixa zona, es troba el Museu Nacional d'Història, el qual ocupa l'antic palau presidencial de l'època comunista. També es poden fer moltes caminades per l'entorn de la muntanya de Vitosha.

^top

VELIKO TÂRNOVO

COM ARRIBAR-HI

Per al trajecte de Sofia a Veliko Târnovo, tot i que és possible fer-lo en autobús (la moderna estació central d'autobusos de Sofia està a menys de 300 metres de l'estació de tren), és millor el tren. Des del centre, a la plaça Sveta Nedelya, agafem el tramvia nº 7 que ens duu a l'estació de tren, uns 3 km al nord. El bitllet senzill de tramvia costa 0,7 Lv i s'ha de comprar en algun dels quioscos que hi ha en els carrers de la ciutat (en pujar al tramvia s'ha de validar el bitllet).

Un cop a l'estació de tren, un enorme, lleig i decrèpit edifici de formigó molt del gust soviètic, mirem en un gran panell les sortides i horaris dels següents trens (en ciríl.lic). Els bitllets per a destinacions al nord i est del país es venen en la sala principal de l'estació, mentre que per a la resta de destinacions cal baixar a un pis inferior. Un cop localitzat el tren que ens interessa escrivim en una fulla la destinació i l'hora de sortida per a evitar malentesos en la finestreta de compra. El bitllet en 2ª classe a Veliko Târnovo ens costa 10,90 Lv. La veritable dificultat la tindrem en trobar l'andana, ja que l'estació és molt gran i les indicacions no són molt clares, però preguntant aconseguim localitzar-la. Recomanem, doncs, anar amb temps per a trobar l'andana correcta. El nostre compartiment de 2ª classe tenia 8 places i el cert és que eren àmplies i còmodes, pel que no vam veure la necessitat de pagar un suplement per anar en 1ª classe.

El nostre tren va sortir puntualíssim. En el trajecte de Sofia a Mevdraz el tren és bastant lent perquè circula per valls i muntanyes, amb molts arbres, en els quals la via no està en molt bon estat i ha de traçar moltes corbes. A canvi, el paisatge és realmente preciós. A partir de Mevdraz el paisatge es torna pla i és una successió de camps verds. Passem també per la ciutat de Pleven. Veiem que totes les estacions de tren tenen retolat el seu nom en ciríl.lic i en caràcters llatins. Baixem del tren a l'estació de Gorna Oryakhovitsa, la més propera a Veliko Târnovo, a 8,5 km. Ha estat un llarg viatge de 4 hores i 20 minuts, però no se'ns ha fet gens pesat.

En sortir a l'exterior de l'estació de Gorna trobem un minibús privat aparcat just davant. Surt quan s'omple i el trajecte costa 1 Lv. Després d'un còmode recorregut ens deixa al costat de l'Oficina de Turisme de Veliko Târnovo, des d'on caminem uns 600 metres pel carrer Stefan Stambolov cap a la part vella.

DORMIR & MENJAR

En el domicili particular de Ghinka Ivanova (c/ Stefan Stambolov 65, 3er. pis - Veliko Târnovo; tel. 062-600 343) paguem 30 Lv per una habitació doble amb bany compartit. Encara que els llits no són molt còmodes el lloc no està malament pel preu. A més, la seva situació és molt convenient per al viatger i, com a plus, les vistes sobre el riu des de la balconada de l'habitació que dóna al sud són extraordinàries. Ghinka, la seva amable i atenta propietària, lloga habitacions en el seu domicili a visitants, locals o estrangers. A nosaltres ens va captar en el carrer, intuint que estàvem buscant allotjament i el cert és que havíem mirat ja diversos hotels indicats en la guia LP i uns altres que vam anar trobant pel camí, però tots estaven plens, ja que estàvem immersos en un pont festiu de 4 dies i molts habitants de Sofia havien vingut a Veliko a passar aquests dies. Pel que sembla, l'Oficina de Turisme pot ajudar-nos a trobar allotjament en cases privades, però la veritat és que durant els dies que vam estar a Veliko sempre la trobàrem tancada (??).

Per a menjar recomanem especialment el restaurant Stratiat (c/ Rakovski 11), amb vistes, excel·lent menjar i ambient agradable, i tot amb una bona relació qualitat-preu. També vam provar el restaurant Gurko (c/ Gurko 33), on hi ha una extensa carta d'especialitats búlgares. Val la pena provar el kavarma. Vam menjar bé, però les racions eren una mica escasses per a l'habitual a Bulgària.

Per a connectar-se a Internet recomanem Navigator (ul Stefan Stambolov, en la planta subterrània d'un mini-centre comercial): 0,80 Lv/hora.

COSES A VEURE

El Ressurgiment Nacional búlgar (Bulgarian National Revival en anglès, i també conegut com Renaixement búlgar), fou un període clau en la història de Bulgària, en el que es va produir un important desenvolupament soci-econòmic i un gran sentiment d'integració nacional dels distints pobles búlgars que en aquell moment estaven sota el domini otomà. Aquest període va començar a l'any 1762 i va finalitzar al 1878, amb l'alliberament de Bulgària com a resultat de la guerra entre russos i turcs.

Aquest període és remarcable, principalment, per la seva característica arquitectura (encara visible en poblacions com Koprivshtitsa, Veliko Târnovo o Tryavna), pel seu llegat en forma de ric patrimoni literari, amb autors com Ivan Vazov i Hristo Botev, que va inspirar la lluita de Bulgària per a la seva independència i una Església pròpia, i per l'anomenada Insurrecció d'Abril (April Uprising), una data siginificativa per l'oposició armada al govern otomà i que va conduir a l'alliberament del país.

VELIKO TÂRNOVO (també escrit com a Veliko Turnovo) és un dels assentaments més antics de Bulgària, amb més de 5.000 anys d'història. En l'època medieval, entre els anys 1187 i 1393, fou la capital del Segon Imperi búlgar, amb molta influència econòmica i cultural en el país. Avui dia és una pintoresca ciutat per la seva peculiar arquitectura, amb cases apilonades unes damunt d'altres (moltes tenen 4 i 5 plantes en el costat que dóna al riu i 2 en l'oposat) seguint el pendent dels turons, i també pel seu extraordinari emplaçament sobre el riu Yantra, el qual discorre encaixat entre els turons de Tsarevets, Trapezitsa i Sveta Gora. Per tots aquests motius, Veliko Târnovo és una de les principals destinacions turístiques de Bulgària, ja sigui de turisme nacional com d'internacional.

La principal atracció de Veliko Târnovo és la fortalesa de Tsarevets, situada sobre un turó a l'est de la ciutat i gairebé envoltada per complet pel riu Yantra, de tal forma que el turó és ja gairebé una fortalesa natural. Els romans van construir les primeres muralles de la ciutadella, i en el s. V l'emperador Justinià va establir aquí una ciutadella bizantina. Després del pas d'eslaus i búlgars va ser reconquerida de nou per Bizanci a principis del s. XII i la fortalesa va tenir el seu apogeu quan es va convertir en un important focus de rebelió contra els governants bizantins. Finalment va ser saquejada pels turcs a l'any 1393. En les ruïnes s'han trobat restes de 400 cases, 18 esglésies i nombrosos monestirs, comerços, portes i torres. Les muralles exteriors han estat restaurades (arribaven als 12 m. d'altura), així com l'església del Patriarca. Dintre de la ciutadella podem veure les restes del Palau Real (llar de 22 tsars), la Torre Baldwin o la Roca de l'Execució, sobre un precipici, i des de la qual eren llançats els traïdors al riu Yantra. Per la seva situació privilegiada les vistes des de la fortalesa són extraordinàries. L'entrada a la fortalesa costa 4 Lv i realment val la pena, encara que és una llàstima que els rètols explicatius estiguin escrits només en búlgar, rus i alemany.

Un altre punt d'interès de Veliko Târnovo és l'església St Bogadaritsa, la principal de la ciutat. Val la pena entrar per a veure els frescos que hi ha en les seves parets interiors. Molt prop d'aquesta església està el Museu Arqueològic, on nosaltres no vam arribar a entrar, però val igualment la pena visitar el seu exterior per la bellesa de l'edifici que l'hostatja, la preciosa terrassa i pati amb columnes i escultures romanes, i les extraordinàries vistes sobre la vall. I des d'aquí hom pot anar fins al proper carrer Gurko, el qual conté nombrosos exemples d'arquitectura del Ressurgiment Nacional búlgar.

Vista del Parc Asenovtsi
Vista del Parc Asenovtsi

Un bon exemple d'això és la casa Sarafkina Kâshta, construïda en el s. XIX per un ric mercader turc, i que ara és un museu. A més, repartides per la ciutat, podem trobar altres esglésies com la de St Dimitâr (s. XII), la dels Quaranta Màrtirs, originalmente construïda en el s. XIII pel tsar Ivan Assen II, o la dels Sants Pere i Pau. Aquestes dues últimes estan situades en el costat oest i nord respectivament de la muralla de la fortalesa Tsarevets.

Finalment, val la pena anar fins al Parc Asenovtsi, situat en una estreta llengua de terra formada per un meandre del riu Yantra. Per arribar fins a ell cal creuar pel pont Stambolov, el qual parteix del costat del Veliko Târnovo Grand Hotel, un nom rimbombant per a un hotel que ocupa un enorme edifici de ciment d'estil soviètic i que és un veritable atemptat paisatgístic, sobretot tenint en compte que està en un lloc privilegiat. No té pèrdua perquè és visible gairebé des de qualsevol lloc. Un cop al parc podem gaudir d'una vista extraordinària sobre les façanes de les cases que donen al riu. En aquest parc està el Monument dels Asens, commemorativo de l'establiment del Segon Imperi búlgar en l'any 1185, i també el Museu d'Art de la Ciutat. Caminant uns 300 m. al sud d'aquest museu arribem al lloc on comencen unes llargues escales que pugen fins a l'enorme Parc Sveta Gora. Si fem l'esforç de pujar fins a dalt ens veurem recompensats per unes vistes esplèndides sobre Tsarevets i la ciutat vella de Veliko Târnovo.

ARBANASI (o Arbanassi) és una petitíssima població que pertany a la municipalitat de Veliko Târnovo i està situada sobre una plana, a 400 m. d'altura. La seva importància rau en la seva rica història i gran nombre de monuments històrics, tals com esglésies dels s. XVII i XVIII i nombrosos exemples d'arquitectura del Ressurgiment Nacional búlgar. Per això s'ha convertit en un lloc bastant turístic, sobretot de turisme local, i es nota en la gran quantitat d'hotels i restaurants que hi ha. Això fa que també pugui ser una bona alternativa per a allotjar-se en comptes de fer-ho en la pròpia Veliko.

Arbanasi fou fundada a finals del s. XV per cristians provinents de la zona sud-oest de la península balcànica. Durant l'època de dominació otomana la població local va ser eximida de nombrosos impostos i se li van concedir molts privilegis a canvi de proveir seguretat de pas als invassors. Aquestes condicions favorables van portar una gran prosperitat i van atreure a nous habitants, apareixent una classe de rics mercaders que comerciaven amb diversos països, d'Itàlia a Rússia o Turquia. La diversitat de la seva població, el seu poder econòmic i els intensos contactes amb altres cultures van fer que durant els s. XVII i XVIII florís una cultura única que encara ara podem apreciar en forma de cases, carrers, fonts, esglésies i monestirs, pintures murals, iconostasis i icones.

Bàsicament són tres els llocs d'interès a Arbanasi. Per a començar res millor que visitar l'església de la Nativitat, construïda en el s. XVII. Entre els anys 1632 i 1649 es van pintar en el seu interior uns frescos que no deixen ni un centímetre sense cobrir i són realment extraordinaris (hi ha qui diu que són dels millors que es poden veure en qualsevol església búlgara). En conjunt representen unes 2.000 escenes en les que apareixen unes 3.500 figures. Cal veure-ho per a fer-se una idea de com és. L'entrada a l'església costa 4 Lv, però també serveix per als dos següents llocs. No es poden fer fotos a l'interior de cap d'aquests llocs i tanquen a les 18 h.

Església de la Nativitat (Arbanasi)
Església de la Nativitat (Arbanasi)

El següent lloc a visitar és l'església dels Arcàngels Miquel i Gabriel, construïda en el s. XVI i també amb meravellosos murals en el seu interior, encara que al tenir un interior més fosc costa més d'apreciar les pintures. I la casa Konstantsalieva, construïda originalment en el s. XVII i reconstruïda diverses vegades. Ara té un estil Ressurgiment Nacional i val la pena veure les habitacions en el pis superior, amb mobles d'època. Apart d'això recomanem donar una volta pels carrers del poble per a poder veure altres esglésies, però també per a apreciar el poder econòmic de molts dels seus habitants, reflectit en el nombre de mansions que es veuen arreu.

Arbanasi està a només 5 km del centre de Veliko Târnovo. Per arribar-hi nosaltres negociàrem un taxi per un preu de 4 Lv. Per a tornar a Veliko vam agafar un autobús en la parada que hi ha enfront del bar-hotel Cheshmata (la seva terrassa exterior és un bon lloc on esperar l'autobús mentre assaborim una bona cervesa i veiem el moviment de cotxes i gent). En la parada s'indiquen els horaris de l'autobús. El preu del trajecte a Veliko és de 0,4 Lv, parant davant de l'edifici de Correus, al carrer Nezavisimost.

^top

 GUIA / RELAT DE VIATGE: RUTA pel CENTRE i SUD de BULGÀRIA

KAZANLÂK

COM ARRIBAR-HI

La nostra ruta de Veliko Târnovo a Kazanlâk va tenir dues parts, ja que vam voler aprofitar per a visitar la preciosa població de Tryavna, al sud-est de Veliko (també es pot visitar en una excursió d'un dia des de Veliko).

Vam començar agafant l'autobús urbà nº 10 en una parada del carrer Vasil Levski per anar fins a la terminal d'autobusos Pâtnicheski Prevozi, a 4 km del centre. El bitllet costa 0,5 Lv. Un cop a la terminal esperàrem uns 15 minuts a que sortís l'autobús a Gabrovo (4 Lv). Trigàrem uns 45 minuts a cobrir el bonic trajecte de 40 km entre Veliko i Gabrovo. En la terminal de Gabrovo enllacem amb un altre autobús a Tryavna (n'hi ha cada 30 minuts, costa 2,2 Lv i triga 40 minuts en recórrer 18 km per una carretera de muntanya). Acabada la visita a Tryavna tornem de nou en autobús a la terminal de Gabrovo, on agafem el següent autobús a Kazanlâk.

Paguem 4 Lv per l'autobús de Gabrovo a Kazanlâk. Poc després de sortir de Gabrovo, la carretera, amb moltes corbes i fagedes a ambdós costats, comença a guanyar altura fins arribar al Shipka Pass, un port de muntanya a 1.306 metres d'altura. En aquest punt podem veure l'enorme Monument a la Llibertat, amb una altura de 32 metres, que es va construir en memòria dels 7.000 soldats russos i búlgars que van morir aquí al 1877 en una batalla per a repel·lir a l'exèrcit turc. A partir d'aquí el nostre autobús inicia el descens cap a la plana, però abans tenim l'oportunitat de veure des de la finestreta de l'autobús la magnífica església Nativitat Memorial, la qual es troba sobre la petita població de Shipka. Aquesta església es caracteritza per les seves cinc vistoses cúpules daurades, amb un estil clarament influenciat per l'arquitectura russa. Una hora després de sortir de Gabrovo arribem a la terminal d'autobusos de Kazanlâk.

DORMIR & MENJAR

En la Hadzhi Eminova Kâshta (bul Nikola Petkov 22 - Kazanlâk), una guesthouse que ocupa una casa tradicional búlgara, paguem 25 Lv per una habitació doble, amb bany privat i TV. L'habitació és senzilla i tota ella de fusta. El pati exterior al que donen les habitacions és bastant bonic. En línies generals el lloc està bé pel preu, però algunes habitacions poden ser sorolloses a causa del restaurant que es troba sota elles i el mal aïllament acústic. Està situada en la bonica zona de Kulata, molt prop de les Tombes Tràcies i a uns 500 m. al nord-est del centre de Kazanlâk.

A Kazanlâk podem recomanar el restaurant New York Pizza & Grill, en el costat sud de la plaça Sevtopolis, una molt bona elecció pel lloc (molt animat) i el menjar. A més el menú té fotos de tots els plats per a saber el que es demana. Alguns carrers vianantitzats al voltant de la plaça Sevtopolis estan plens de bars i terrasses on prendre alguna cosa.

COSES A VEURE

KAZANLÂK és una ciutat situada en l'extrem oriental de la Vall de les Roses, entre les muntanyes de Stara Planina i Sredna Gora. En la nostra ruta per Bulgària, Kazanlâk era un lloc on passar la nit per a continuar viatge al dia següent a Plovdiv, però no vam voler perdre l'oportunitat de visitar els seus dos principals llocs d'interès: la Tomba Tràcia i el Museu de les Roses. Per la resta, Kazanlâk és una ciutat molt tranquil·la i sense massa atractiu.

Patrimoni de la Humanitat Tomba Tràcia (Patrimoni de la Humanitat de la Unesco des de l'any 1979). Fou construïda en el s. IV a. de C. per un gobernant traci i descoberta per casualitat al construir un refugi anti-aeri durant la II Guerra Mundial. Consta d'un corredor d'entrada abovedat, amb frisos en les seves parets, que condueix a una càmera coberta per una cúpula que conté diversos murals, els quals mostren escenes d'un funeral i de carreres de quàdrigues.

Interior de la Tomba Tràcia
Interior de la Tomba Tràcia

A només 50 metres de la tomba original s'ha construït un museu amb fotos i esquemes de la seva troballa i restauració posterior, però a més conté una rèplica a grandària real de la tomba. Tot això està situat en el bonic parc Tyulbe, per sobre del Complex Etnológico Kulata i a només 200 m. del nostre hotel.

El dia de la nostra visita l'edifici que salvaguarda la tomba tràcia original estava tancat i quan vam anar fins al proper museu també estava tancat, tot i estar dins de l'horari oficial d'obertura (del 10 a 17 h). Però de sobte aparegué una dona que ens va obrir el museu per a deixar-nos accedir a ell, però no ens va saber explicar el perquè estava tancada la tomba tràcia original. En algun lloc vam llegir que alguns museus búlgars, davant l'escàs pressupost estatal que se'ls dedica no tenen més remei que tancar de forma extraoficial per a no incórrer en més despeses, sobretot en temporada baixa. Certament, mirant el registre de visites del museu vam veure que en els dies anteriors a la nostra visita molt poca gent havia vingut fins aquí i durant l'estona que vam estar en ell vam estar sols. I quan vam marxar l'encarregada del museu va tancar de nou les instal·lacions. En qualsevol cas nosaltres vam poder visitar l'interessant museu i la rèplica de la tomba, amb uns preciosos murals, però que sap a poc per la seva reduïda grandària. El preu de l'entrada per al museu i la rèplica és de 3 Lv (si es desitja fer fotos en el seu interior cal pagar 4 Lv més), però el preu per a veure la tomba original és de... 20 Lv (!!!!).

Museu de les Roses. Aquest petit però interessant museu explica la història i el procediment per a obtenir l'oli que s'extracta dels pètals de les roses, ja que Kazanlâk és el centre de producció d'oli de roses, amb una llarga tradició de més de 330 anys d'història. Aquest oli té fama internacional i el 80% de la producció és exportada, sent el major proveïdor d'aquesta substància indispensable per a la perfumeria (alguns perfums de Dior o de Nina Ricci l'utilitzen com a base). Són necessàries tres tones i mitja de pètals de roses per a obtenir tan sols un litre d'aquest extracte.

Un bonic (i barat) record de Bulgària és el muskal d'oli de roses, un petit contenidor de fusta amb una ampolla d'essència dintre, encara que l'essència està tan diluïda i hi ha tan poca quantitat que el seu preu és simbòlic. Es pot comprar en aquest museu, però també en molts altres llocs per tot el país.

L'entrada al museu ens va costar 2 Lv, però incloïa una interesantíssima visita guiada (en anglès) per a nosaltres sols, ja que érem els únics visitants en aquesll moment. Acabada la visita guiada vam poder visitar de nou el museu, però ara al nostre aire. El museu es troba a 4,5 km del centre de Kazanlâk, en la carretera a Gabrovo. Per a anar fins a ell des del centre de la ciutat negociàrem un taxi que ens va costar 2 Lv. En sortir del museu es pot esperar en la carretera el pas d'una autobús en direcció al centre (0,40 Lv), però pot ser que haguem d'esperar una bona estona, o també es pot tornar a peu fins a trobar un bus o taxi.

TRYAVNA és una petita ciutat situada a una altura de 440 m. i famosa, des del punt de vista turístic, per la seva arquitectura d'estil Ressurgiment Nacional búlgar, amb uns 140 monuments culturals. Val bastant la pena i a més té l'avantatge que encara és poc turística (menys que Arbanasi, per posar un exemple).

En el s. XVIII i principis del XIX Tryavna patí una explosió des del punt de vista artístic i econòmic. Es construeixen cases, així com escoles i esglésies, i apareixen gremis d'artesans i talladors de la fusta que promouen la influència de l'escola d'art de Tryavna, estenent-se així la fama dels mestres d'aquesta ciutat per tota Bulgària. Les cases d'aquest període es caracteritzaven per tenir un disseny arquitectònic propi: la planta baixa tenia una forma irregular i en ella s'establien els artesans i els comerciants, mentre que els pisos superiors tenien finestres de fusta en forma d'arc.

Carrer Slaveikov (Tryavna)
Carrer Slaveikov (Tryavna)

Realment amb 2-3 hores és suficient per a veure Tryavna en un no gaire llarg trajecte a peu. Nosaltres comencem el recorregut en la petita terminal on ens deixa l'autobús amb el que arribem des de Gabrovo (veure COM ARRIBAR-HI). Des d'aquí caminem cap al centre i al principi Tryavna no sembla res especial, destacant només l'església de San Jorge (l'iconostasi i les icones són obra de mestres de l'Escola d'Art de Tryavna) i la casa-museu Angel Kanchev, un heroi revolucionari compatriota de Vassil Levski. Però la cosa canvia quan arribem a la pintoresca plaça Kapitan Diado Nikola, la plaça principal de Tryavna, amb clars exemples d'arquitectura d'estil Ressurgiment, entre els que destaca la seva característica torre del rellotge, contruida al 1814 i autèntic símbol de la ciutat. En aquesta mateixa plaça es troba l'antiga escola Shkoloto (contruida al 1836), que ara hostatja la interessant Escola-Museu de Pintura (entrada: 2 Lv), i també la super-interessant església de l'Arcàngel Miquel pels seus bells exemples de fusta tallada (veure l'iconostasi i la trona del bisbe) i per l'edifici mateix. Sortim de la plaça per un pont de pedra (de l'any 1844), conegut també com el pont geparut, que condueix al carrer Slaveykov, un preciós i tranquil carrer amb llambordes en el que trobem la Casa Daskalov, construïda en l'any 1808, i que ara alberga el molt interessant Museu del Tallat de Fusta i Pintura d'Icones (ul Slaveikov, 27a; entrada: 2 Lv), o la Casa-museu de Petko i Pencho Slaveykov, amb una exposició de les poesies d'ambdós autors, pare i fill. La Casa Kalinchev (ul Slaveikov, 45), per la seva banda, ha estat transformada en una galeria d'art i un pati exterior amb un cafè. També hi ha un Museu de les Icones (ul Breza, 1; entrada: 2 Lv), amb una exposició de 160 icones representatives de l'escola de pintura d'icones, i que nosaltres no visitàrem.

Per a menjar a Tryavna recomanem el restaurant Starata Loza (ul Slaveikov 44), amb una terrassa exterior en el carrer que permet veure passar la gent. La veritat és que, tot i ser un lloc turístic, nosaltres vam menjar-hi molt bé i a un preu raonable.

GABROVO es troba en la ruta de Veliko Târnovo a Kazanlâk i, encara que nosaltres només la utilitzem com lloc de pas a Tryavna, el cert és que té un curiós Museu de l'Humor i la Sàtira, l'únic del seu gènere en tot el món. La població de Gabrovo des de sempre ha estat el blanc d'acudits per part d'altres búlgars, però lluny de molestar-se el que han fet és erigir un museu i organitzar un festival anual dedicat a aquest tipus d'humor.

^top

PLOVDIV

COM ARRIBAR-HI

En la terminal d'autobusos de Kazanlâk agafem un autobús a Plovdiv (n'hi ha uns quants al llarg del dia). El bitllet ens costa 7 Lv i triguem 90 minuts en arribar a la terminal d'autobusos Sever de Plovdiv, la qual es troba uns 4 km al nord del centre de la ciutat. Per anar al centre agafem l'autobús urbà nº 12 (0,70 Lv), que ens deixa a 500 metres de la plaça Tsentralen.

DORMIR & MENJAR

En Esperansa (Ivan Vazov 14 - Plovdiv; tel. 32/ 260 653) paguem 40 Lv per una gran habitació doble, amb TV i bany compartit amb una altra habitació. La propietària, Nadia Detcheva, sol trobar-se en l'oficina del carrer Vazov nº 14 (en una casa que havia estat el consulat belga), però la casa on finalment ens allotgem està a menys de 100 metres d'ella, en el carrer Krasko nº 1 i a només 200 metres al sud-oest de la plaça Tsentralen. Aquesta casa té només 2 habitacions i és més tranquil·la la que dóna al lateral de la casa. Recomanem molt aquest lloc, perquè a més la seva propietària és molt amable i sol·lícita (ens va ajudar molt en les nostres gestions per a conèixer el parador de la nostra motxilla perduda en el viatge d'anada i que encara no havíem recuperat).

Per a menjar a Plovdiv recomanem el restaurant Arena, al principi del carrer Saborna. Encara millor és el restaurant Gusto (ul Otets Paisii, 26), amb un menjar excel·lent i un local molt agradable, encara que no vam veure en la carta ni paelles ni kebabs, tal com assegurava la guia LP (??). I com no, també val la pena el restaurant local de la cadena Happy Bar & Grill (ul Patriarh Evtimii, 13). Per a esmorzar, en la Cremeria Affredo (en el 2º pis d'un edifici en el cantó de la plaça Stambolov amb Knyaz Aleksandâr), fan un cafè latte boníssim

COSES A VEURE

PLOVDIV és la segona ciutat de Bulgària i es troba a 150 km al sud-est de Sofia, al costat del riu Maritza i sobre una sèrie de turons, anomenats tepe pels locals. La història de Plovdiv és llarga i turbulenta. Per ella han passat tracis, macedonis, romans, huns i gots, eslaus i turcs, canviant d'amo moltes vegades, i la ciutat actual conserva vestigis de gairebé totes aquestes etapes, i per això Plovdiv té nombrosos punts d'interès per al viatger i mereix la pena dedicar-li el seu temps. Tal com resa la propaganda turística oficial de Plovdiv, aquesta ciutat és més antiga que Roma o Atenes i és contemporània de Troia.

Des de finals de 2006 hi ha a Plovdiv una útil Oficina de Turisme, situada en la plaça Sentralen, al costat de l'edifici de Correus. En ella aconseguírem mapes de Plovdiv i informació sobre horaris d'autobusos per a l'excursió al monestir de Bachkovo i per a Koprivshtitsa, la nostra següent destinació després de Plovdiv.

Ciutat vella. La ciutat vella de Plovdiv és un veritable museu a l'aire lliure, amb ruïnes romanes, edificis del Ressurgiment, museus, carrers amb llambordes, jardins, ... que s'estén pels tres turons que van donar nom a la Trimontium romana. Hi trobem, per exemple, 150 cases del període Ressurgiment, amb façanes pintades amb harmonioses combinacions de colors.

Comencem el nostre recorregut en la plaça Sentralen, en l'extrem sud-oest de la ciutat vella, i pugem cap al nord pel carrer Knyaz Aleksandâr (eix peatonal ple de comerços i bars), deixant a l'esquerra la bonica plaça Stambolov. En arribar a la plaça Dzhumaya podem veure les restes visibles d'una petita part del Stadium Romà que ha estat desenterrat i restaurat, i al costat d'ell una estàtua de bronze del fundador de Plovdiv amb una posi d'emperador romà. En el costat oriental de la plaça és clarament visible la bonica mesquita Dzhumaya, construïda a mitjans del s. XV i encara en funcionament, però en les dates de la nostra visita estava en restauració. Anem de nou al sud pel carrer Otets Pasii i després a l'est pel carrer Dr. Vulkovich, passant per davant de l'església Sveta Marina. Després de creuar l'avinguda Vazrazhdane i seguint per l'exterior de la muralla arribem a l'inici d'unes escales que pugen al turó, passant pel davant de l'església St Petka, i que desemboquen al costat de la preciosa i elegant Casa Lamartine, no oberta al públic. Seguint pel carrer Hemus arribem a l'espectacular Amfiteatre Romà, construït en el s. II, durant el regnat de Trajà i que es conserva tan bé perquè va estar enterrat fins a l'any 1972. Per a veure'l des de dintre cal pagar 3 Lv, però es pot veure perfectament des dels diversos miradors al llarg del carrer Hemus, amb la ciutat de Plovdiv com a fons de l'Amfiteatre.

Museu Etnogràfic (Plovdiv)
Museu Etnogràfic (Plovdiv)

Continuem la ruta creuant el carrer Samodomov i prenent el carrer Saborna. Primerament trobem a la dreta la Gal·leria Estatal de Belles Arts (Saborna, 14a), un museu que ocupa una gran casa construïda al 1846. Més endavant trobem l'Apteka (Saborna, 16), una farmàcia-museu del s. XIX (estava tancada, però es pot veure l'interior a través del vidre de la porta d'entrada). Més enllà apareix l'església de Sts Konstantin i Elena (Saborna, 24), la més antiga de Plovdiv, amb interessants frescos i un bell iconostasi, i al costat d'ella un Museu d'Icones. Girant a la dreta pel bonic carrer Lavrenov arribem al Museu Històric, centrat principalment en l'aixecament del mes d'abril de 1876 contra els turcs. Al costat d'ell està la Casa Nedkovich i més enllà l'església Sveta Nedelya, la més gran de Plovdiv. Tornem sobre les nostres passes fins a Saborna i continuem pel carrer Chomakov per a arribar al Museu Etnogràfic (Dr. Chomakov, 2; entrada: 5 Lv), el qual ocupa la casa d'estil Ressurgiment potser més espectacular de Plovdiv. En la planta baixa s'exhibeixen multitud d'objectes, mentre que en la planta superior les habitacions han estat restaurades al seu elegant aspecte del s. XIX. La casa és realment magnífica, pel que si es visita només una casa-museu de Plovdiv hauria de ser aquesta. El carrer Chomakov acaba al costat de les ruïnes d'Eumolpias, les restes d'un assentament traci de fa uns 7.000 anys. Tornem enrere de nou i baixem pel carrer K. Stoilov, trobant en el nº 57 la preciosa Casa Balabanov i més avall la Casa Hindlian (Artin Gidikov, 4; entrada: 3 Lv), una altra autèntica meravella. Fou construïda al 1835 i és una de les més opulentes de les cases-museu de Plovdiv. Seguint per uns carrerons tornem a connectar amb el carrer Saborna per a veure la Gal·leria d'Art Philipopolis, situada en una casa restaurada de 1865, i a l'altre costat del carrer la cridanera catedral d'Sveta Bogoroditsa.

Ciutat nova. Continuant cap al nord des de la plaça Dzhumaya pel carrer Rayko Daskalov, vianantitzat quasi tot ell, i després de caminar uns 600 metres arribem a un dels ponts que creua la llera del riu Maritsa i ens duu fins a la part nova de Plovdiv. Potser no hi ha res d'especial en aquesta ruta, però si tenim temps i ganes es tracta d'un agradable passeig.

Una cosa curiosa que vam veure a Plovdiv, però també en altres parts del país, és el que s'anomena Martenisa (Regal de Març). En els branquillons dels arbres es lliguen petits cordills de colors blanc i vermell amb la finalitat de demanar un desig. També es pengen dels animals. Aquest costum és quelcom que es fa, sobretot, el dia 31 de març.

MONESTIR DE BACHKOVO. Aquest monestir, situat a 30 km al sud de Plovdiv fou fundat en l'any 1083 per Grigorij Bakuriani i el seu hemano Abbasij, georgians d'origen i ambdós servint en l'exèrcit bizantí. Després de l'any 1344, el tsar Ivan Alexander va consolidar l'estat búlgar sobre la zona muntanyosa dels Rhodopis i el monestir es va convertir en un important centre medieval religiós i d'aprenentatge. Després de diversos saquejos en segles posteriors per part dels turcs, va ser reconstruït a mitjans del s. XVII. Avui dia és el segon monestir més important de Bulgària, després del de Rila.

La porta d'entrada al recinte té unes boniques pintures i inscripcions en la seva part superior. En el centre del monestir es troba l'església d'Sveta Bogorodtitsa, amb preciosos frescos pintats en el porxo d'entrada. Dintre de l'església, totalment ennegrida pel fum de les espelmes, hi ha un iconostasi del s. XVII i interessants murals. En el costat sud del recinte està l'antic Refectori, amb frescos en les seves parets que relaten la història del monestir. A només 50 m. del monestir hi ha l'anomenat Ossuary, amb més murals medievals, però en el dia de la nostra visita estava tancat. Continuant per un camí que parteix d'enfront de l'entrada principal i després d'ascendir uns 400 m. s'arriba a una altra església, però el millor són les vistes sobre les muntanyes farcides d'arbres que envolten la zona. Recomanem molt la visita a aquest monestir, que es pot visitar en mig dia des de Plovdiv, però creiem convenient veure'l abans d'anar al de Rila, ja que aquest últim deixa inevitablemente el llistó molt alt.

Per a arribar fins al monestir nosaltres anàrem a la nova estació d'autobusos Rodopi (per accedir a ella cal seguir un pas subterrani que creua l'estació de tren i la zona de vies per sota), on vam agafar un dels nombrosos autobusos que hi ha al llarg del dia amb destinació a Smolyan i que aturen prop del monestir. És un trajecte de 30 km en el que l'autobús triga uns 45 minuts i costa 2,70 Lv, passant per la ciutat d'Asenovgrad i el poble de Bachkovo. Passats 1,5 km des d'aquest poble baixem de l'autobús en un punt on hi ha diversos quiosquets i restaurants. Des d'aquí pugem uns 500 metres per un camí asfaltat que ens condueix a l'entrada del monestir. Al principi d'aquest camí hi ha nombroses paradetes a costat i costat que venen tot tipus de d'objectes religiosos, però que en el dia de la nostra visita molts estaven tancats (és possible que els caps de setmana hi hagi una gran afluència de visitants locals). Acabada la visita al monestir només cal baixar fins a la carretera i esperar a que passi un autobús en direcció a Plovdiv i indicar-li que s'aturi.

^top

SOFIA (i II)

COM ARRIBAR-HI

El nostre trajecte a Sofia des de Plovdiv el férem en diverses etapes, doncs la nostra intenció era visitar en el camí la ciutat de Koprivshtitsa.

Primerament anem caminant fins a la teminal d'autobusos Rodopi, uns 800 metrso al sud-oest de la plaça Tsentralen, darrere de l'estacion de tren (per a arribar a ella cal passar per un pas subterrani que va per sota l'estació de tren i les vies). A l'interior de la terminal comprem els bitllets d'autobús a Karlovo (hi ha almenys 3 autobusos diaris). El trajecte costa 3,80 Lv i suposa 1 hora de viatge fins a Karlovo, on l'autobús ens deixa molt prop del museu Vasil Levski.

Després d'una ràpida visita a aquesta ciutat (veure Karlovo) i menjar alguna cosa anem a l'estació de tren i agafem el tren de les 14:10 que va a Sofia i que atura a l'estació de Koprivshtitsa. El bitllet costa 2,30 Lv i el tren triga 1 hora a recórrer aquest preciós trajecte. La petita, però bonica, estació de tren de Koprivshtitsa es troba en un lloc aïllat i envoltat de boscos, a uns 9 km de Koprivshtitsa, pel que a en arribar a ella cal donar-se pressa a sortir per a no perdre el minibús que espera al tren i que surt ràpidament cap al poble (en les dates de la nostra visita només 4 persones vam baixar del tren aquí i l'estació estava completament solitària). Si es perd aquest minibús cal esperar a que vingui un altre tren perquè torni el minibús i hi ha poca freqüència de trens. Aquest minibús costa 1 Lv i triga només 15 minuts en deixar-nos en la parada d'autobusos de Koprivshtitsa.

Després de visitar la preciosíssima població de Koprivshtitsa agafem un minibús de tornada a l'estació de tren (1 Lv) i allí comprem els bitllets per al proper tren a Sofia, a les 19:45. Aquest tren costa 4,80 Lv en 2ª classe i arribem a l'estació de tren de Sofia 1 hora i 45 minuts després. Davant mateix de l'estació pugem a un tramvia en direcció a la plaça Sveta Nedelya.

DORMIR & MENJAR

Tornem a escollir l'Hotel Maya (c/ Trapezitsa 4, 2º pis - Sofia; tel. 0888-924-206), però aquesta vegada ens quedem una habitació millor, amb bany privat, per la qual paguem 50 Lv en comptes de les 40 de l'ocasió anterior.

COSES A VEURE

En aquesta ocasió Sofia era per a nosaltres simplement una etapa de pas per a recollir el cotxe que havíem llogat amb la finalitat d'anar cap al sud del Bulgària. També ens va permetre recollir, per fi, el nostre equipatge extraviat en el viatge d'anada, després de passar una setmana completa a Bulgària sense ell. Però vam haver d'anar a l'aeroport a recollir-lo, agafant un taxi des del centre (7,60 Lv amb taxímetre) i el cost del qual vam sumar a la factura que posteriorment passem a Alitalia en la reclamació. Veient el costat positiu, la veritat és que, assumida la situació i després de comprar unes quantes coses necessàries per al dia a dia, això ens va permetre viatjar amb més llibertat i comoditat de l'habitual, ja que només viatjavem amb un mínim de pes.

A l'apartat Sofia (I) trobareu una descripció detallada dels punts d'interès de la ciutat de Sofia.

KARLOVO és una tranquil·la ciutat coneguda principalment per ser el lloc on va néixer el libertador revolucionari Vasil Levski, així com per tenir alguns bonics edificis d'estil Ressurgiment. Però la raó de la nostra presència a Karlovo fou, sobretot, a causa de que a Plovidv se'ns va recomanar que la millor forma d'anar de Plovdiv a Koprivshtitsa era agafant un bus de Plovdiv a Karlovo i aquí el tren a Koprivshtitsa. Així ho vam fer i com entre l'arribada de l'autobús a Karlovo i la partida del tren teníem unes 3 hores aprofitàrem per a fer una ràpida visita a aquesta ciutat.

L'autobús provinent de Plovdiv ens va deixar al costat del Museu Vasil Levski (ul Gen Kartzov, 57), al que no vam entrar. Des d'aquí caminem a l'est passant al costat de la Torre del Rellotge i arribant a la plaça 20 Yuli, on prenem el carrer Vasil Levski cap al sud. Pel camí trobem un petit parc i al costat d'ell la bonica mesquita Kurshum, de finals del s. XV. Més avall i a l'esquerra veiem el Museu d'Història i davant d'ell la cridanera església St Bogoroditsa, pintada de color rosa i amb un meravellós iconostasi de fusta al seu interior. Continuant pel carrer Vasil Levski arribem a la plaça d'igual nom, on hi ha una estàtua del libertador al costat d'un lleó. I d'aquí ens anem directament a la petita estació de tren.

Casa Oslekov (Koprivshtitsa)
Casa Oslekov (Koprivshtitsa)

KOPRIVSHTITSA. Aquesta petita població es troba gairebé a mig camí entre Sofia i Plovdiv (115 km a l'est de Sofia i 80 km al nord-oest de Plovdiv) i està situada al costat del riu Topolnitsa i incrustada entre les muntanyes d'Sredna Gora, a una altura de 1.030 metres. Per altra banda es tracta d'un dels poblets més encantadors de Bulgària i amb una gran importància des del punt de vista històric. Aquí es va iniciar la insurrecció d'abril de 1876 contra l'ocupació otomana i per tant és un símbol de la independència de Bulgària, motiu pel qual s'ha conservat igual que era en aquella època, preservant l'atmosfera del període de Ressurgiment Nacional. Cap altra població búlgara compte amb tan gran nombre d'edificis i monuments d'aquesta època, 383 en total, la majoria dels quals han estat restaurats al seu aspecte original.

La nostra visita a Koprivshtitsa va ser més ràpida del que ens hagués agradat, dedicant-li només 3 hores, però tot i així la gaudírem moltíssim, ja que és un lloc veritablement fascinant, tant per la seva arquitectura com pel seu entorn natural. Suposem que en temporada alta és un lloc super-turístic, però en el dia de la nostra visita no trobàrem ni un sol visitant recorrent els seus carrers. Les distàncies a Koprivshtitsa són curtes, motiu pel qual es poden recórrer els seus carrers tranquil·lament a peu. Un bon punt d'inici per a visitar Koprivshtitsa és l'Oficina de Turisme, al principi del carrer Gereniloto. En total hi ha 6 cases-museu visitables (es ven una entrada conjunta per a totes elles), però nosaltres vam preferir ocupar el nostre temps en patejar els carrers del poble per a gaudir de tots els seus racons, imbuïnt-nos del seu caràcter decididament bucòlic, augmentat, si cap, pel cel gris que ens va acompanyar durant la nostra estada a Koprivshtitsa.

Entre els llocs a veure més representatius podem esmentar: Casa Oslekov (ul Gereniloto, 4), construïda entre 1853 i 1856 avui alberga un museu etnogràfic i és potser un dels millors exemples d'arquitectura del període Ressurgiment a Koprivshtitsa; Casa Georgi Benkovski (ul Georgi Benkovski, 5), construïda en 1831 i val la pena pujar fins a l'estàtua que hi ha per sobre de la casa per a gaudir de les vistes sobre la vall; Casa Lyuben Karavelov (ul Hadzhi Palaveev, 39), conjunt de 3 edificis que van ser construïts entre 1810 i 1835; Casa Dimcho Debelyanov (ul Dimcho Debelyanov, 6), construïda al 1830; Casa Todor Kableshkov (ul Todor Kableshkov, 8), construïda al 1845 i en la que va viure el venerat com a primera persona que va disparar als turcs en la rebel·lió d'abril de 1876; Casa Lyutov (ul Nikola Belovezhdov, 2), construïda al 1854 i potser la millor conservada de totes les cases-museu; escola Sts. Cyril & Methodius (ul Hadzhi Nencho), construïda al 1837 fou la primera escola de Bulgària. També l'església de l'Assumpció (ul Dimcho Debelyanov, 26), construïda en 1817 i pintada amb un vistós color blau. Finalment, en la plaça 20 d'Abril podem veure l'Ossari Memorial, on es guarden els ossos dels que van morir en l'aixecament d'abril de 1876.

Per a menjar a Koprivshtitsa un bon lloc és el restaurant Bashtina Kashta (també és hotel), en un bonic edifici d'estil Ressurgiment acabat de restaurar. Està al costat del riu Topolnitza i a tocar de la plaça 20 d'Abril, el centre històric.

A Koprivshtitsa es pot arribar en tren o en autobús des de Sofia o Plovdiv, però en general el tren és millor opció i, tot i així, no hi ha molta freqüència. L'estació està a 9 km del poble i hi ha un minibús que cobreix aquest trajecte (1 Lv).

^top

MELNIK

COM ARRIBAR-HI

Per anar cap al sud de Bulgària, i concretament al monestir de Rila, vam optar per llogar un vehicle, ja que teníem notícies de quan costós en temps era arribar i sortir del monestir de Rila amb transport públic. Amb això preteníem, a més, aprofitar per a visitar Melnik i conèixer una altra zona del país.

Llogàrem un cotxe a Drenikov Rent a Car (c/ Oborishte 55 - Sofia; tel. +359 2/ 944 95 32), pel qual pagàrem 40 €. Aquest preu es desglosa en 28 €/dia del lloguer pròpiament dit + 2 € per afegir un segon conductor + 10 € per deixar-lo en l'aeroport, on aquesta empresa no té oficina. Tot i que aquest últim suplement pot semblar car, vsm decidir pagar-lo amb la idea de guanyar temps, ja que ens estalviàvem haver de retornar el cotxe a l'oficina en el centre de Sofia i allà agafar un taxi a l'aeroport. A més, tot i que el lloguer era per un sol dia, se'ns va permetre retornar el cotxe 28 hores després de recollir-lo sense càrrec extra. Nosaltres reservàrem el vehicle, un Opel Corsa, des de casa i per correu electrònic. El pagament el vam fer amb targeta Visa en el moment de recollir-lo. De totes maneres hi ha altres empreses de lloguer de cotxes que convé mirar segons els plans de cadacun. En les dates del nostre viatge el preu de la benzina A95 (Eurosuper 95) era de 1,97 Lv/litre.

Un cop vam recollir el cotxe al centre de Sofia i amb la inestimable ajuda d'un mapa de Sofia (no és fàcil moure's per la ciutat, ja que les indicacions estan sovint en ciríl.lic i és complicat orientar-se conduint un cotxe) aconseguírem trobar la gran avinguda Tsar Boris III que acaba on comença l'E-79, la carretera que condueix fins a Kulata, la frontera amb Grècia, 172 km al sud de Sofia. A 88 km de Sofia trobem el desviament que condueix al Monestir de Rila. Continuant cap al sud per l'E-79 (en bon estat i ben indicada gràcies als fons europeus amb els que ha estat millorada recentment) passem per la ciutat de Blagoevgrad, capital de la regió de Pirin (als voltants d'ella trobem estacions d'esquí, balnearis i bonics paisatges naturals), i també per Sandanski, amb la fama de ser la ciutat amb més sol de Bulgària. Pocs quilòmetres abans d'arribar a la frontera grega ens desviem a l'esquerra per una carretera comarcal que ens condueix a Melnik, a només 15 km de Sandanski. En aquesta zona del país el paisatge es torna més àrid i veiem grans extensions de vinyes. La música grega que escoltem a la ràdio del cotxe ens recorda que estem a molt poca distància de Grècia.

DORMIR & MENJAR

Dormim a Uzounova Kashta (Melnik; tel 889/ 450 849), un hotel familiar on paguem 40 Lv per una magnífica i gran habitació doble amb bany privat i esmorzar típic búlgar inclòs. La casa, construcció del període Ressurgiment, és un bonic edifici restaurat i que fou una presó turca. És un lloc molt tranquil i està al costat del riu Melnishka Dol. A més, el iogurt que se serveix en l'esmorzar és dels millors que hem provat mai. En fi, recomanem completament aquest lloc.

Al costat del riu de Melnik, i al voltant del restaurant Mario, hi ha d'altres restaurants, tots amb terrassa exterior, essent un lloc molt agradable per a menjar per poc que acompanyi el bon temps. Nosaltres vam provar un d'ells i va estar bastant bé.

COSES A VEURE
Frescos en el Monestir de Rila
Frescos en el Monestir de Rila

Patrimoni de la Humanitat MONESTIR DE RILA (Patrimoni de la Humanitat de la Unesco des de l'any 1983). És el més gran i anomenat de tots els monestirs búlgars i es tracta, sense dubte, del lloc més emblemàtic de Bulgària, pel que la seva visita és certament obligada. Després de visitar-lo estem d'acord amb l'afirmació que si hom disposa d'un únic dia per a visitar el país hauria de dedicar-lo a visitar aquest monestir.

Està situat a 1.150 metres d'altura, aïllat en una estreta vall i envoltat de muntanyes boscoses. El monestir va ser fundat al segle X pel venerat eremita Ivan Rilski (posteriorment fou sant de l'Església cristiana ortodoxa), a només 3 km del solitari lloc on vivia. La majoria dels seus edificis van ser construïts en els segles XIII i XIV, fins a arribar a ser un poderós centre feudal. Després de saquejos, incendis i l'abandó durant el domini otomà, a principis del s. XIX el monestir va ressorgir en tota la seva esplendor. Té una estructura circular, amb dues entrades: la porta de Dupnitsa a l'oest i la porta de Samokov a l'est. Compte amb una plaça central amb llambordes on estan la Torre d'Hrelyu (l'única part que queda del que es va construir set segles endarrere), feta de pedra i amb una altura de 23 metres, i l'espectacular i meravellosa Església de la Nativitat, amb tres grans cúpules. Aquesta església alberga un sofisticat iconostasi, creat per artistes de la regió de Pirin, i en les seves parets exteriors trobem algunes de les pintures més boniques de la tradició cristiana oriental (un destacat exemple són les del celebrat i hàbil mestre búlgar Zahari Zograf, el qual va néixer al 1810 a Samokov). Al voltant d'aquesta plaça es troben els edificis que alberguen la zona residencial del monestir, els quals tenen una altura de 4 pisos i tenen 400 cel·les per als monjos i hostes (és possible allotjar-se en el monestir, en l'ala nova o en la vella), quatre capelles, un museu (conserva tresors de l'art sacre búlgar, on el més destacat és la Creu de Rila) i una espectacular cuina, on destaquen per la seva grandària una enorme xemeneia (amb una altura de 23 metres) i uns descomunals perols que permetien preparar menjar per a milers de pelegrins.

Església de la Nativitat (M. Rila)
Església de la Nativitat (M. Rila)

Tant pel propi monestir com pel seu entorn natural val la pena dedicar-li unes hores a la seva visita, a ser possible evitant les hores centrals del dia, quan hi ha més visitants (especialment a l'estiu). L'entrada al monestir és gratuïta i només cal pagar 5 Lv si es desitja visitar el museu. Uns 100 m. a l'est de la porta Samokov hi ha alguns llocs on menjar o prendre alguna cosa, però no són gens barats, Nosaltres vam provar el Restaurant Rila, un lloc bonic i amb història, però que el seu personal és qualsevol cosa menys servicial.

El monestir de Rila es troba a una distància de 120 km per carretera des de Sofia. Per arribar-hi en vehicle des de la capital cal prendre la carretera E-79 cap al sud, en direcció a Kulata. A 88 km de Sofia, passada la ciutat de Dupnitsa i abans d'arribar a Blagoevgrad, trobem a l'esquerra el desviament (està indicat) que condueix al Monestir de Rila, per una carretera comarcal. A pocs quilòmetres del desviament creuem la petita població de Rila. La carretera és una mica estreta, però està en bon estat i els paisatges són preciosos a mesura que ens endinsem en les muntanyes de Rila. Des del desviament de la carretera E-79 fins a la porta del monestir hi ha una distància de 31 km. L'aparcament per al cotxe, situat al costat de la porta Dupnitsa, costa 4 Lv.

En les dates del nostre viatge a Bulgària visitar el monestir de Rila en una excursió d'un sol dia des de Sofia i en transport públic era difícil i consumia molt temps en els trajectes i esperes per a després estar en el monestir molt poc temps, ja que no hi havia un servei directe i els horaris eren erràtics i molt poc freqüents, però això podria canviar en el futur. També hi ha la possibilitat de contractar un tour, però és una opció cara. Per tot això trobem encertat llogar un vehicle, ja que ens permet anar al nostre aire i visitar altres llocs segons gustos i temps disponible, a més de ser més barat que l'opció del tour organitzat.

MELNIK és oficialment la ciutat més petita de Bulgària, amb només 250 habitants, i segons alguns també la més romàntica. Està situada enmig d'un fantàstic i pintoresc paisatge format pels mels, curioses formacions amb forma de piràmide que envolten la població i que s'han format per l'erosión de l'argila i la pedra calcària, donant lloc a un dels fenòmens naturals més remarcables de Bulgària.

Melnik ha tingut una història turbulenta i plena de successos, amb un període d'important prosperitat en el s. XIII i novament en els s. XVIII i XIX, coincidint amb l'època del Ressurgiment Nacional búlgar. En aquesta època es va fer famosa per tota Europa gràcies a la producció de tabac i vi. Sota el domini turc, a finals del s. XIX i principis del XX, va anar perdent la seva lluentor i finalment fou devastada pel foc durant la guerra dels Balcans, al 1912-13. D'aquesta riquesa i prosperitat prèvia, avui dia podem trobar les restes de la muralla del fort de Lord Slav, cases i cellers de vi, esglésies i monestirs.

Vista de Melnik
Vista de Melnik

Tractant-se d'una població tan petita la veritat és que sorprèn la quantitat de coses a veure que hi ha. Bolyaskata Kâshta és una antiga casa del s. X, de les més antigues de Bulgària, de la que queden només restes de les seves parets, però el seu principal atractiu és la magnífica vista que hi ha de Melnik perquè es troba en un lloc elevat. Prop d'ella també podem veure les restes de l'església Sveti Antoni (del s. XIX) i dels Banys Turcs. Continuant per un camí uns 100 m. cap a l'est arribem a la meravellosa casa Kordopoulov, construïda a mitjans del s. XVIII per un dels més importants productors de vi de Melnik. Sota la casa hi ha un dels cellers de vi més grans de la regió, amb nombrosos passadissos i canals de ventilació. La casa, per la seva banda, té murals decoratius, vitralls de colors de cristall venecià, exquisides talles en els sostres o suntuosa decoració barroca. Des de la terrassa exterior hi ha bones vistes. L'entrada costa 2 Lv i dóna dret a visitar la casa i els cellers, i inclou també una copa de vi de la casa. Visita molt molt recomanable. També val la pena pujar fins a l'església Sveti Petar i Pavel.

Melnik és famosa també pel seu vi vermell, amb una tradició de diversos segles en la seva elaboració i comercialització. És possible visitar alguns cellers, apart del ja esmentat a la casa-museu Kordopoulov, com per exemple la de Mitko Manolev (es tracta d'un petit celler excavat en la roca i que es troba en el camí que va del poble a la casa Kordopoulov; la visita costa 1 Lv) o la de Damianitza, molt més gran i professional que l'anterior.

Monestir de Rozhen. Està situat a només 6 km de Melnik, oferint una magnífica vista sobre les muntanyes Pirin i Belasitsa, així com sobre els mels de Melnik. És el major monestir de la regió de Pirin i un dels pocs que han sobreviscut des de l'Edat Mitjana a Bulgària. És visitable durant tot l'any i celebra la seva festa el 8 de setembre, quan ve gent de tota la regió per a prendre part en ella. La major part del que es pot veure actualment data del s. XVII. No sembla haver-hi transport públic regular per anar fins al monestir des de Melnik i l'única possibilitat és anar amb vehicle privat o bé a peu.

I EL VIATGE S'ACABA...

Des de Melnik tornàrem a Sofia seguint la mateixa ruta que a l'anada, per l'E-79. A l'entrada de Sofia, després de passar a la dreta l'Hotel Amfora, ens desviem a la dreta pel carrer Prof. Nikiolay Derzhavin i uns 3,5 km a l'est, després d'agafar uns quants carrers que pugen pel vessant del mont Vitosha, arribem a la preciosa església de Boyana. Acabada la visita baixem de nou fins a la base de la muntanya i connectem amb l'avinguda Nikola Petrov, anant cap a l'est per Okolovrusten Put, un cinturó de ronda que envolta Sofia pel sud. No sense bastant dificultat i després de preguntar a nombroses persones vam aconseguir trobar l'avinguda Bryuksel que ens condueix directament a l'aeroport.

Ja només ens queden els dos vols de tornada a casa, ambdós amb Alitalia. El primer d'ells de Sofia a Roma-Fiumicino (70 minuts) i el segon de Roma-Fiumicino a Barcelona (1 hora i 15 minuts). Fi d'un intens i interessant viatge.

^top
Relat d'un viatge de 20 dies pels Balcans - Ariadna i Jordi [2012]
Diari d'un viatge de dues setmanes a Bulgària - Cristina y Jonatan [2012]
Relat d'un viatge d'Espanya al Caucas amb autocaravana - Piki y Enrique (Abueletes) [2011]
Relat d'un viatge en cotxe per Bulgària - Carlos María López Martínez [2011]
Bulgaria Travel - Informació turística de Bulgària.
^top

facebooktwitterInstagramYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterInstagramYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació