Brasil no és només el país del carnestoltes més conegut del món, amb passió desenfrenada per a la majoria de brasileiros. És un país de varietats increïbles i on podem trobar tot el que desitgem.
Geogràficament és el cinquè país més gran del món amb 8,5 milions de km2 que ocupen quasi la meitat del territori de Sudamèrica. El 36% del territori brasiler és a la conca de l'Amazones. La varietat geogràfica és immensa. A Brasil hi viuen 170 milions de persones, que majoritàriament es concentren al llarg del litoral.
És una barreja de races doncs el país ha sofert onades d'immigracions, sobretot d'Àfrica: els esclaus van ser portats al Brasil colonial de Portugal, i durant el segle XIX i XX van arribar portuguesos, espanyols, italians i japonesos (curiosament São Paulo posseeix la major comunitat nipona fora del Japó). Al nord i nord-est, la majoria de la població és mulata (barreja d'europeus amb africans) i mestissa (barreja d'europeus amb indígenes). La població benestant del sud, de raça blanca, concentra la major part del poder polític i econòmic. És l'únic país sud-americà on es parla portuguès, i nosaltres com a catalano-parlants no vàrem tenir problemes per a fer-nos entendre en portuñol, una barreja entre castellà, català, i un portuguès molt bàsic. Tenen bon coneixement de Catalunya i Barcelona, amb moltes referències del Barça.
La majoria de vols entre Espanya i Brasil connecten São Paulo i Rio de Janeiro amb Madrid, i últimament s'està explotant Natal i Recife com a destinacions turístiques i tenen també connexió directa amb Espanya sobretot a la temporada alta (agost i Nadal). A Brasil el Nadal és temporada alta i és quan hi fa més calor, tot i que ara al mes d'agost, també feia molta calor. Ara és un bon moment per viatjar-hi doncs el nivell de vida és molt assequible. Durant els 27 dies de viatge hem comptat amb l'ajuda desinteressada dels brasilers que s'han mostrat molt simpàtics i atents.
Del 25 juliol al 22 agost 2003
En aquest viatge per Brasil optem per arribar i sortir de diferents aeroports per tal d'estalviar temps i veure el màxim possible.
No volíem perdre'ns les catarates de l'Iguaçú, les més famoses del món, ni l'experiència única de l'Amazònia.
Després, des de Belém, seguim tota la costa atlàntica (en avions i autocars) fins a Rio de Janeiro, des d'on tornàrem a Barcelona.
Al Brasil es pot canviar en bancs o en cases de canvi. És convenient canviar sempre en bancs, i caldria comprovar el canvi en un parell de bancs abans de fer-ho. Tenim l'avantatge que els bancs acostumen a estar agrupats, és a dir que quan entrem al Banco do Brasil, també podem entrar al Safra, o al Bank of Boston, facilitant-nos així el poder comparar els canvis (i les comissions!). Hem de destacar que en els bancs es formen grans cues de brasileiros que esperen per a fer gestions vàries. Segons ens van informar, aquestes cues són degudes a que no existeixen les transferències bancàries i els pagaments han de ser fets personalment als bancs. Evidentment també hi ha cues perquè els brasilers treballen amb tranquil·litat i sense presses. O sigui, s'ha d'anar al banc amb paciència.
Es poden canviar euros a tot arreu, per tant vam optar per emportar-nos la nostra moneda i no haver de canviar a dòlars americans. Les targetes de crèdit en canvi, no estan acceptades a tots els llocs, i als que sí ho està es fa molt visible i ho anuncien com un símbol de modernitat. Es pot pagar amb targeta de crèdit a les poblacions més turístiques sense problemes. Tenint en compte la fama de perillositat de Brasil, vam optar per emportar-nos travellers xecs en euros. American Express publica a la seva pàgina web la llista de bancs al Brasil on es poden canviar els seus travellers xecs sense haver de pagar la comissió. Va resultar una odissea trobar algun d'aquests bancs on realment els canviessin sense ser clients o pel fet de ser en euros (alguns els canviaven només en dòlars americans). Si es vol pagar la comissió es pot canviar a qualsevol casa de canvi o hotel de 4 o 5 estrelles.
Canvi mitjà:
En el mercat de divises, aquests 27 dies el Real brasiler (R$) ha cotitzat entre 3,3 i 3,36 R$ per cada Euro. El tipus en oficines de canvi fluctua entre 2,8 R$ i 2,92 R$, és francament car (per cada euro que canviem es queden 15 cèntims aproximadament).
+ 1.197 € (vol BCN-Brasil-BCN + 5 vols interiors)
+ 146 € (transports: autobusos interurbans, autobusos urbans i taxis)
+ 210 € (hotels)
+ 154 € (restaurants, sucs i supermercats)
+ 48 € (souvenirs i varis)
+ 45 € (Excursions i entrades)
= 1.800 €
Pressupost diari mitjà:
22 € per persona i dia (vols apart)
És obligatori portar el passaport vigent i guardar la targeta d'entrada fins al final del viatge que ens serà reclamada a la duana de l'aeroport. Només és necessari el visat si es vol estar a Brasil més de 90 dies.
No és necessari vacunar-se si no es té intenció d'anar a la zona de l'Amazones. Si hi volem anar ens haurem de vacunar i prendre pastilles contra la malària. Les vacunes recomanades són la febre groga, hepatitis A, hepatitis B, febre tifoidea, meningitis, estar al dia de la vacuna de diftèria i tètanus (s'ha de posar cada 10 anys).
Cal vacunar-se almenys 1 mes abans de començar el viatge. Per vacunar-se cal anar als centres habilitats pel departament de sanitat de la Generalitat de Catalunya (Tel. d'informació: 93-443 05 07). Fins abril 2003, les vacunes eren gratuïtes, i ara costen uns 27 euros, inclosa la consulta. S'ha de demanar hora prèviament i aconsellem preveure-ho amb temps, doncs al créixer el nombre de viatgers a destinacions exòtiques, pot ser que ens donin hora amb poc temps.
Brasil és un país amb molt mala reputació de la violència i dels grans índex de criminalitat. Entre els viatgers i brasilers amb qui es parla s'acostumen a explicar històries de robatoris. Els robatoris passen, però no tenen per què passar si s'està vigilant els objectes de valor que es porta. Evidentment s'aconsella viatjar sense joies ni ostentacions. Nosaltres per precaució ens vam emportar els travellers xecs, així no havíem de patir si ens els robaven. La nostra experiència va ser absolutament positiva i per la resta, just tenir les habituals precaucions que es té en qualsevol viatge (o fins i tot quan es passeja per Barcelona), sobretot en llocs d'aglomeracions de gent i en hores nocturnes amb poca lluminositat.
Avió. Donades les enormes distàncies del país, l'avió sol ser la millor forma de transport, o almenys la més ràpida, i evidentment també és la més cara. Hi ha preus avantatjosos si es compra un paquet de viatges des d'Espanya amb VASP o VARIG. Nosaltres vam comparar preus i condicions un parell de mesos abans de sortir, i VASP (VASP Espanya, Nora de Robertis, Paseo Pintor Rosales 28, 7º D - 28008 Madrid, Tel. 91- 547 01 76, Fax 91- 541 29 08) era la companyia que oferia més avantatges: 414 € per 5 vols i sense penalitzacions si es canvia de dia o destí. VARIG costa 525 € i s'ha de pagar 30 € per a qualsevol canvi que es faci un cop a Brasil. La companyia TAM també té molts vols interns però malauradament no es poden comprar paquets de vols amb preus avantatjosos des d'Espanya.
No cal anar fins Madrid per recollir el bitllet de VASP, nosaltres ho vam fer tots els tràmits telefònicament i per email. Vam pagar 12 € per a que ens enviessin els bitllets a casa i vam fer una transferència per al pagament. Hem de dir que encara que es faci una reserva Iguaçú-Manaus, no hi ha mai vol directe. Els avions tenen la funció de "autocars voladors-interconnectadors de ciutats". Exemples: per anar d' Iguaçú-Manaus, vam fer Iguaçú-Porto Alegre, Porto Alegre-São Paulo, São Paulo-Belo Horizonte, Belo Horizonte-Brasilia, Brasilia-Manaus. O per anar de Belém a Fortaleza vam fer Belem-São Luis, São Luis-Teresina i finalment Teresina-Fortaleza. També hem de dir que tant VASP com VARIG volen a hores intempestives per tal d'estalviar-se taxes aeroportuaries. Per exemple, vam arribar a les 2 de la nit a Manaus i vam sortir-ne a les 5 del mati.
Autobús. Els autobusos interurbans són molts i són una bona opció per a moure's pel país. No són cars i per a viatges llargs aconsellem pagar una mica més i viatjar en amplis butacons, amb bany al mateix autobús, aire condicionat, vídeo, tenen menys parades, etc. L'avantatge de viatjar en autobús és gaudir del paisatge i el preu, però la gran desavantatge és les hores que triga, doncs al no existir pràcticament autopistes, la velocitat màxima oscil·la entre els 60 i els 90 km/hora.
Als autobusos urbans curiosament s'entra per darrera i sempre hi ha una persona que cobra i es passa la barrera un cop s'ha pagat. No et donen tiquet. Tots són molt amables d'avisar-te quan els has demanat on vols baixar. A alguns autobusos es puja pel davant i això està indicat al vidre del conductor, però són els menys. Els autobusos acostumen a anar molt plens.
Tren. No vam agafar cap tren, doncs hi ha molt pocs llocs per poder anar en tren: només al sud i alguns itineraris turístics.
Cotxe. L'opció del lloguer d'un cotxe és bona però també resulta cara. La benzina és més barata que a Espanya.
Brasil té molts tipus d'allotjament, en general força econòmic. El nord i nord-est del país són més barats que el sud. Les pousadas són hostals, generalment molt bé de preu, amb substancioses diferències entre elles. Qui vol dormir en dormitoris, és a dir, en una habitació compartida amb d'altra gent, pagarà entre 15 i 25 R$, habitació doble amb bany a dins, entre 40 i 100 R$. Tot el que pugi de 100 R$ ja acostuma a ser un molt bon hotelet o pousada. Moltes pousadas tenen televisió, però vigileu doncs només tenen 2 o 3 canals només brasilers. Fins i tot quan diuen que és televisió amb cable, només ofereixen 4 o 5 canals només brasilers.
A alguns llocs més turístics (com Olinda, Salvador da Bahia o Morro de São Paulo) alguns adolescents locals treballen "ajudant" als turistes. El concepte d'ajuda és diferent per ells, doncs t'acompanyen a pousadas d'on cobren comissió. Sovint és pràcticament impossible desfer-te d'aquests "voluntaris". El nostre sistema va ser que quan arribaven a una ciutat nova, un es quedava amb les motxilles i l'altre anava a veure les pousadas que recomana la guia, o les que havíem trobat prèviament per internet. Sense cap problema els hostalers et deixen veure l'habitació i et donen el preu que sempre cal regatejar i preguntar si amb pagamento a vista (en efectiu) és més barat. El preu baixa uns 10 o 20 R$, i és aleshores quan convé preguntar si és el millor preu que ofereixen, perquè acostumen a tornar a rebaixar el preu de l'habitació. Els preus acostumen a ser sempre amb el cafè de manhá, l'esmorzar. Com que els autobusos i avions surten a hores intempestives convé preguntar a quina hora comencen a servir l'esmorzar.
El més destacable de la cuina brasilera són les quantitats de menjar que posen al plat. Això és una bona noticia per als viatgers estalviadors o amb poc pressupost, doncs es pot demanar només un plat i menjar-ne dues persones, o demanar-ne dos i menjar-ne tres o quatre tranquil·lament. Molts restaurants ja indiquen en la carta que els preus dels plats són per a dues persones, és a dir doble ració. Els plats consten de carn o peix, i acostumen a tenir tres acompanyaments que poden ser: amanida, arròs, patates fregides, puré de patates, farofa... etc.
També és molt típic les ofertes de menjar per quilo (hi ha un buffet lliure, es pesa el menjar al final i es paga al sortir). Els preus van entre els 0,9 i els 1,9 R$ pels 100 grams, i ho anuncien amb grans rètols. També hi ha molts restaurants que ofereixen rodizio (significa menjar a voluntat fins que no es pot més a un preu fix per persona). Ideal per als que tenen un bon "saque". El rodizio pot ser de carn, de gambes, de pizza, de peix... el més normal és trobar-ne de carn o pizzes. Els preus van entre els 12,90 R$ i els 50 R$ als restaurants on els rodizios també inclouen carn i peix. La matèria prima de carn i peix a Brasil és tan bona que sovint només cal una simple brasa per a menjar un plat exquisit, no cal embolicar-se amb salses que no són precisament el seu fort. Per als carnívors, cal menjar la picanha, sigui argentina o brasilera, i la carne do sol.
Com a tot arreu, es pot comprar menjar a les paradetes del carrer i curiosament també hi ha paradetes improvisades als vespres als cotxes, que obren els seus portaequipatges i allà hi torren la carn i ofereixen fins i tot una bona varietat de menjar. En aquestes modalitats, els menjars són molt barats.
Lanchonete és un snack bar on serveixen sucs i menjars fàcils de fer com tiragostos o petiscos (snacks). Alguns també ofereixen el PF (Prato Feito = plat del dia). Són barats i molt concorreguts per a la població local.
De la gastronomia brasilera hem de destacar la gran varietat de fruites i sucs que es poden trobar al Brasil. Els més atrevits poden provar de tot. Els preus varien entre 1 R$ i 2 R$ per als sucs "simples", i a partir d'aquí es poden trobar tot tipus de combinacions: amb llet, amb mel, varis sucs... Els gustos són d'un ventall amplíssim, i compte amb les fruites desconegudes per nosaltres que moltes són molt àcides.
Per als amants del bon vi lamentem dir que Brasil no és un productor destacat com els seus veïns Argentina i Xile. En alguns restaurants de nivell mitjà es pot trobar vi d'aquests dos països, a un cost relativament alt.
A l'hora de pagar hem de tenir en compte que sempre afegiran un 10% sobre el preu de la carta pel servei, pel que no cal deixar propina. Als llocs on no està inclòs aquest 10%, quan et porten el compte t'ho recorden i cal deixar una propina d'un 10% del preu total de la compte.
La major part de Brasil no presenta variacions estacionals significatives, ni en pluja, ni temperatura ni humitat. L'hivern és de maig a agost i on més es nota és al sud del país (de São Paulo cap a Uruguai), a la resta del país segueix fent una calor estiuenca d'Espanya amb temperatures entre els 25 i els 35 graus. De desembre a març és l'estiu brasiler i on fa més calor per tot arreu. A la zona amazònica la humitat és molt alta i la sensació de calor és encara més intensa.
Durant el nostre estiu, tenen -6 hores a la zona de Manaus i -5 hores a la resta del país.
Brasil, Lonely Planet (ed. Maig 2002).
Les informacions que donen a les oficines de turisme de Brasil són poc fiables i convé contrastar-les sempre, però entrem en contradiccions doncs a l'hotel et donen altres informacions, la gent del carrer una altra...
Vol Barcelona-Madrid (1 hora) i Madrid-São Paulo (10 hores) amb Iberia. El vol d'Iberia procedent de Madrid arriba a les 7 del matí (només amb una hora de retard). El vol arriba a l'aeroport de Guarulhos, que està situat a 30 km a l'est de la ciutat. A VASP ens permeten fer el check-in per al proper avió que tenim a les 11:55.
Per a nosaltres São Paulo representa només el lloc d'arribada, doncs fa uns anys ja l'havíem visitat per motius laborals, i és molt poc interessant turísticament. Decidim no passar cap nit a São Paulo i enllaçar de seguida cap al nostre següent destí. Tenim un amic a São Paulo que ens ve a buscar per "passejar-nos" les 4 hores que tenim.
En aquestes poques hores la nostra intenció era anar a la Torre Italia, que és la més alta de la ciutat i així poder veure la immensitat d'aquesta ciutat amb 18 milions d'habitants. La torre no obre fins les 12, però al davant hi ha l'Hotel Hilton que també és una torre molt alta i ens deixen pujar fins a dalt de tot.
Arribem amb el vol de VASP a les 14:00 (dues hores de vol des de São Paulo).
L'aeroport és a 16 km del centre de la ciutat. Havíem acordat prèviament per e-mail que un transport de la Pousada Evelina, ens vingués a recollir, però recomanem no fer-ho, perquè de l'aeroport a la pousada es pot agafar fàcilment un autobús que és més barat. El trajecte és una carretera recta de 10 km i s'ha d'agafar l'autobús que posa "Centro" i baixar al supermercat Chemin. Baixant a mà esquerra, trobarem una botiga que posa "victoria" i una gelateria (sorveteria en brasiler). Aquell és el carrer de la Pousada Evelina. L'autobús costa només 1 R$, mentre que el transport de la Pousada val 28 R$. En taxi hagués costat 34 R$.
Hotel Pousada Evelina Navarrete (Rua Irlan Kalichewski 171, tel. 45-574 38 17). Es tracta d'una pousada molt acollidora on l'habitació doble amb bany costa 60 R$. La pousada és impol·luta i l'esmorzar molt generós. A destacar els sucs que ofereixen a l'esmorzar que són tots naturals. La pousada també compta amb una zona comú on es pot reposar i mirar la televisió (amb cable!). Rentar la roba aquí costa 2 R$ per quilo i internet costa 5 R$ per hora. Quan nosaltres hi vam ser estaven construint una piscina que se suposa que ha d'estar acabada al Nadal 2003.
Passejar fins al centre són 10 minuts caminant. Un bon restaurant és Bier Garten (Avenida Jorge Schimmelpfeng 550, tel. 523 37 00), on per primer cop comprovem les generoses racions que donen al Brasil. Un altre restaurant recomanable és la Churrascaria e Pizzaria Tropicana (Avenida Juscelino Kubitschek 111), a l'altra banda del centre on ofereixen una buffet lliure per 12 R$. Internet costa al costat del restaurant Bier Garten 2 R$ per hora.
Foz d'Iguaçú és una ciutat fronterera amb Argentina i Paraguai.
Les catarates d'Iguaçú es poden visitar tant des del cantó brasiler com de l'argenti. Nosaltres optem pel cantó argentí, doncs ofereix un espectacle més gran. Per accedir-hi, la Pousada Evelina ofereix fer una excursió de 8 del matí a les 6 de la tarda, visitant també el "cantó dels tres països" i costa 65 R$ (que inclou les entrades a les catarates). Per anar-hi sols el cost seria, comptant tots els autobusos públics, de 55 R$, i sense saber els horaris dels autobusos i les connexions. Per tant optem per fer l'excursió de la Pousada Evelina.
Recomanem emportar-se una bona capellina, doncs les catarates et deixen mullat de dalt a baix. Qui no en tingui en pot comprar a la Pousada mateix per 1 R$ o per 7 R$ dins del recinte de les cascades. L'entrada a les catarates són 30 pesos argentins, o 33 R$ brasilers. Si s'està a Foz d'Iguaçú quan hi ha lluna plena es pot visitar també de nit, i creiem que pot ser espectacular. Hi ha diversos circuits dins del recinte de les catarates i recomanem fer-los tots, doncs amb les 6 hores de temps que tenim és suficient. També es poden fer unes excursions en barca opcionals un cop a dins. Nosaltres agafem la barca que va fins sota del Salto de San Martín i del Salto dos mosqueteros i del Tres mosqueteros. Costa 30 pesos argentins o 33 R$ brasilers. L'experiència és del tot recomanable i aconsellem guardar bé les càmeres, doncs hom queda mullat fins als ossos. Et graven en vídeo i costa 60 R$ si es vol comprar la cinta.
Si disposem de més temps a Foz d'Iguaçú convé anar al Parque das Aves, a on s'arriba agafant el mateix autobús que va fins a l'aeroport per 1 R$, i l'ingrés costa 25 R$. També es pot visitar la presa d'Itaipú que anuncien com la més gran del món. Per arribar-hi, al centre de Foz, davant del MdDonald's, un autobús que posa "Conjunto C" i que tarda 30 minuts i et deixa a la porta de la presa. La visita és gratuïta. Primer et passen un vídeo de 10 minuts amb la història de la presa, i després et passegen en autobús. S'ha de comptar amb gairebé una hora i mitja.
Arribar-hi des de Foz d'Iguaçú és una odissea doncs l'avió dóna la volta "per tot Brasil" i pel camí aterrem a 4 ciutats (Porto Alegre, São Paulo, Belo Horizonte i Brasilia), abans d'arribar a Manaus. L'avió de VASP procedent de Foz d'Iguaçú arriba a les 2 de la nit i ja teníem acordat amb els de l'hotel que ens vinguessin a recollir, doncs a aquelles hores no volem agafar un taxi desconegut. El preu del taxi seria de 42 R$, i el preu del transport de l'hotel és de 34 R$.
Hotel Dez de Julho (Rua 10 de Julho 679, Centro, tel. 92-232 62 80, fax 232 94 16, htdj@internext.com.br). És molt cèntric i molt recomanable, però l'esmorzar és discret. Imprescindible demanar les habitacions noves, que estaven acabant quan nosaltres hi vam ser, tot i que ja hi vam dormir. Les habitacions tenen aire condicionat i televisor. El preu són 40 R$ per habitació doble. L'hotel ens va guardar les motxilles els dos dies que vam fer l'excursió per la selva.
Per dinar recomanem el restaurant Galo Carijó (Rua dos Andradas 536, tel. 092-233 00 44), molt senzill, però que ofereix uns peixos fresquíssims i molt barats. Altres restaurants: Ki-Tempero (Av. Getúlio Vargas 715, Centro, tel. 633 39 57) o Pizzaria Scarola (on diuen que fan la millor pizza de la ciutat) al costat de l'Hotel 10 de julho (Rua 10 ede julho, esquina com a Getúlio Vargas, tel. 234 85 42). Sucs a Cia. do Sabor amazônica (Rua Guilherme Moreira, 395 - Centro, tel. 635 71 40).
Manaus és la capital de l'estat d'Amazonas i està situada a la vora septentrional del Rio Negro, i uns quilòmetres més avall, s'ajunten el riu Negro i el Solimões, formant el riu Amazones. A Manaus és una hora menys que a Foz d'Iguaçú. La humitat és altíssima i fa molta calor. A més és una ciutat força bruta.
El Teatro Amazonas és la famosa òpera de Manaus, d'estil neoclàssic eclèctic i inaugurada al 1896. Aquest edifici simbolitza l'antiga opulència de Manaus. Mercat municipal i feira do banano, on podem veure la varietat de peixos i fruites amazòniques. Aconsellem pujar a dalt de tot de l'hotel Holiday Inn Taj-Mahal (Av. Getúlio Vargas 741) on es tenen vistes de "tot Manaus".
Manaus és una ciutat tropical, on plou un cop al dia, però després torna a sortir el sol. Nosaltres dediquem el dia a passejar i a buscar l'excursió a la selva que farem els dos propers dies. No cal buscar molt doncs Manaus és ple d'agències oferint excursions a l'Amazones. Green Planet Tours (Rua Guilherme Moreira 116, tel. 232 13 98, contacte: Christopher Gomes) ofereix una excursió per 54 US$ en hamaques a la selva, més lluny o 70 US$ en un llit a un lodge. Aquests preus són "tot inclòs": begudes no alcohòliques, transports, menjars i excursions. Nosaltres optem per Iguana Turismo, que és l'agència de l'Hotel 10 de Julho, a la porta del costat de l'hotel (Rua 10 de julho 667 C/1, tel. 633 65 07). Ens ofereix la mateixa excursió, a un altre lodge, per 160 R$ per persona i dia, i aconseguim que rebaixin a 130 R$ per persona i dia. Aquest lodge on ens vam allotjar treballa amb Iguana Turismo, però potser el millor és contactar directament amb ell a través de la seva nova web Mamori Jungle Lodge.
Selva amazònica. Les excursions que ofereixen totes les agències inclouen les següents excursions: travessar el riu al punt del Encontro dos aguas (on el Rio Negro, que és del mateix color que indica el seu nom, i el riu Solimões es troben i formen un espectacle de dos colors per formar l'Amazones), pescar piranyes, 3 passejades en barca i passeig de 4 hores per la selva amazònica.
Sortim a les 7 del mati cap al port de Manaus amb un cotxe de l'agència. Allà podem veure tots els peixos increïbles que ofereix el mercat al peu de la ribera del riu. Travessem el riu amb la barca (15 minuts) fins al poble de Carreiro da Varzea. Allà, amb una van, marxem 45 minuts fins a un afluent del riu Solimões. Amb una barca petita una hora fins al nostre lodge. Això acompanyats sempre del nostre guia, en Udo. El lodge consta de vàries hamaques per dormir i 6 habitacions dobles. El bany i la dutxa són comuns. Sortim en barca una hora i mitja per veure les meravelles que ofereix la natura. Per la tarda tornem a sortir en barca i aconseguim veure una serp enorme, tucans, un ós mandrós, dofins roses, molts d'ocells fantàstics i intentem pescar piranyes. Quan ja enfosqueix, enlluernem amb les llanternes als jacarés (caimans babies) i, fins i tot els podem agafar. La nit la passem sense dormir, doncs tot i que tenim una habitació doble on hem buidat un spray antibitxos hi ha moltes aranyes molt grans, escarabats i IVNIS (Insectes Voladors No Identificats). Estem contents d'haver triat només una nit a la selva i no pas més d'una!. Al mati següent tornem a sortir a pescar i aquest cop sí que pesquem piranyes. Anem a la jungla i passegem amb en Claudio, un guia local que viu allà. Veiem taràntules i ens explica propietats dels arbres, ens fa beure aigua a les lianes. Tornem a Manaus després de dinar, i arribem a Manaus a les 4 de la tarda.
El vol de VASP surt de Manaus a les 5 del mati, i tarda una hora i mitja. L'aeroport és nou i molt modern. Per arribar al centre de la ciutat, on volem anar a veure un parell de pousades que recomana la guia, utilitzem l'autobús urbà que s'agafa sortint de l'aeroport a mà esquerra, on hi ha una rotonda, i costa 1 R$. Baixem a Presidente Vargas i, com que la guia porta un mapa de la ciutat, demanem al conductor que ens avisi a l'alçada del carrer 28 de setembro.
Hotel Unidos (Rúa ó de Almeida 545, tel 91-252 18 91, fax 252 18 80) és un hotel modern de recent construcció amb un buffet d'esmorzar molt abundant, i habitacions molt netes i noves. Amb aire condicionat i televisor. Costa 60 R$ i fan un 10% de descompte si es paga en efectiu. Paguem 54 R$ per l'habitació doble. L'esmorzar és molt variat i generós. A l'Hotel Unidos ens van guardar les motxilles els dos dies que vam anar a Algodoal. L'Hotel Central (Avenida Presidente Vargas 290, tel. 242 48 00) el recomana la guia, costa 50 R$ l'habitació doble, però les habitacions fan pudor a humitat i són antigues. L'encant de l'hotel és que és art decó.
Restaurant Casa Portuguesa (Rua Senador Manoel Barata 897, tel. 91-242 48 71), a un carrer paral·lel de l'hotel. Vam pretendre anar al restaurant O outro, però no ens van deixar entrar per anar en bermudes, i això que el restaurant estava buit. Sucs a Confeitaria Tivoli (Avenida Presidente Vargas 582, cantonada Praça da República).
Belém és la capital de l'estat de Pará, a la ribera de l'Amazones.
Estaçao das Docas són uns antics magatzems portuaris que fa un parell d'anys van ser reconvertits en un espai d'exposicions, restaurants, botigues... Recorda al port vell de Barcelona o a Puerto Madero de Buenos Aires. Mercado Ver-o-peso, un mercat al costat del riu i on venen de tot. La guia recomana anar en compte amb els lladres allà. Nosaltres no vam tenir cap problema, però no vàrem baixar mai la guàrdia. Teatro da Paz, a la Praça da República, d'estil neoclàssic i acabat al 1874.
Agafem qualsevol autobús a la cantonada de l'hotel, a l'avinguda Presidente Vargas, que vagi fins a la rodoviária (estació central d'autobusos). A les 8:30 surt una van de Transporte Alternativo que costa 14 R$ fins a Marudá (curiosament la tornada ens va costar 15 R$). Surten d'altres opcions més tard, i són autocars fins a Marudá, costen 9,80 R$. La carretera a Marudá resulta força destartalada, amb trams no asfaltats. I la van es va aturant per recollir gent a qualsevol lloc on és reclamat, i el conductor es para per comprar gambes seques que, segons ens explica, és especialitat de la comarca. Tardem 3 hores per arribar a Marudá. Un cop aquí, només arribar, surt una barca que costa 4 R$ fins a Algodoal, que és el poble pescador de l'illa de Maiandeua. La barca tarda 20 minuts fins a Algodoal. La tornada d'Algodoal a Marudá va tardar més perquè es va espatllar el motor i vam estar una bona estona mentre l'arreglaven.
A Algodoal l'opció d'agafar un carro que et porti per tot el poble (no asfaltat) és bona. Nosaltres no ho vam fer i vam suar de valent caminant, mentre anàvem mirant diferents opcions per dormir. No hi ha moltes pousades. Recomanem, a l'inici del poble, l'Hotel Bela Mar (Avenida Beira Mar, tel. 91-222 75 82). Ofereix habitacions dobles per 50 R$ i totes donen a un jardí amb hamaques. Nosaltres vam optar per arribar al final del poble i, donat que hi havia marea alta, fins i tot vam haver de creuar un riuet (0,50 R$) per arribar a la Pousada Jardim do Eden (Conjunto Júlia Seffer, rua 9, casa 44, tel. 91- 99 67 90 10). Aquesta pousada està regentada per Véronique, que és francesa, i Evandro, el seu marit brasiler. A la pàgina web de la pousada surten les dues cases que tenen al costat de l'edifici principal, que és de fusta, i que és on nosaltres vam estar, que és increïble, just a la sorra de la platja amb unes vistes espectaculars. 65 R$ l'habitació doble (el bany i dutxa són comuns). Només hi ha una altra habitació. L'esmorzar no és buffet, però és suficient. Vam sopar allà mateix: la Véronique cuina deliciosament.
Algodoal és a l'illa de Maiandeua, a 180 km a l'est de Belém, a l'Atlàntic. És un paradís terrenal: no té cotxes i el transport es fa amb carros tirats per cavalls.
L'aeroport és nou i molt modern. Hi arribem amb un vol de VASP procedents de Belém, que surt a les 8 del mati, però que abans d'arribar a Fortaleza para a São Luis i a Teresina. Tardem més de 4 hores. Per anar a la zona marítima agafem l'autobús que ens deixa al centre: 1,40 R$. Allà caminem uns metres fins a la Praça José de Alencar, on agafem un altre autobús que posa "caça-Pesca" o "Serviluz" i que ens deixa a l'avinguda Beira Mar.
A l'avinguda Beira Mar hi ha molts hotels i pousades. Anem a mirar pousades i ens quedem a Brisa da Praia Hotel (Av. Beira Mar 982, Praia de Iracema, tel. 85-219 46 99, fax 85- 21919 64). Tenim una habitació doble davant del mar (la nº 215), amb balconet i televisió (amb cable!). L'esmorzar també és molt generós. Paguem 50 R$ per l'habitació, tot i que el preu de sortida era de 120 R$!.
Caminant uns metres a l'esquerra, trobem la zona de restaurants. N'hi ha molts i el difícil seria equivocar-se en l'elecció. Nosaltres vam anar a Ristorante Portofino (Rua Tabajaras 450, tel. 85- 219 37 00) i a La Marea (tel. 85- 960 122 19), just al davant de l'anterior. A la rua de Tabajaras hi ha moltíssims restaurants i tots tenen a persones a fora, de reclam, oferint-te la carta per a que te la miris. Convé escoltar les "ofertes" perquè n'hi ha de bones. A més, sempre hi ha espectacles al carrer.
Fortaleza és la capital de l'estat de Ceará. Es tracta d'un dels principals ports pesquers i centre comercial del nord-est. S'està construint d'una manera exagerada, bàsicament gratacels. Surten gratacels com bolets. La ciutat compta amb un centre històric i la zona més turística arran de mar, on s'estan instal·lant també moltes cadenes hoteleres internacionals, doncs Fortaleza comença a explotar-se turísticament.
Teatro José de Alencar, a la praça del mateix nom, data del 1910. De tons pastel és una barreja entre estil clàssic i modernista. Es pot visitar el fort de Fortaleza (i que li dóna el nom), tot i que ara és una escola militar. Passejar-se pels carrers del centre, on trobarem hamaques, sucs, i de tot a molt bon preu. Recórrer tota l'avinguda Beira Mar fins al final i gaudir de com els habitants de Fortaleza fan esport i gaudeixen del mar.
Venint de Fortaleza, anem a la Rodoviária amb autobús que posa direcció "Sigueira-Mucuripe" i que costa 1 R$ (l'agafem 5 cantonades més amunt de l'hotel Brisa da praia). A la rodoviária agafem un autobús de São Benedito que surt a les 8:30 fins Canoa Quebrada, tarda 4 hores i costa 11,50 R$ + 1,30 R$ de taxes d'embarcament.
Recomanem la Pousada do Toby (88-421 70 94) al davant del mar, al capdamunt d'una duna amb unes vistes espectaculars i una piscina a dalt la terrassa que és també espectacular. La pousada és tota de fusta, molt cuidada. Habitació doble amb terrassa al mar (la nº 9) per 60 R$. Un cop estem instal·lats ens vénen a comentar que el preu de l'habitació són 70 R$, que s'havien equivocat. En paguem 60 igualment. Toby és un danès establert a Canoa Quebrada i que també té un bar musical al carrer principal anomenat Todo Mundo. Hi ha pousades que estan força bé fins i tot per 40 R$, però s'ha de valorar si es volen vistes al mar o no, si es vol piscina o no...
Restaurant Fetiço da Lua (Rua Dragão do Mar, tel. 88-421 74 01), al carrer principal. No el recomanem. Al dia següent vam anar a Dalí, un ristorante italià d'un músic de Ferrara al que li agrada el pintor català, que està també al carrer principal (no té telèfon).
Canoa Quebrada era, fa temps, un petit poble de pescadors, envoltat de dunes (entre Fortaleza i Natal, tot són dunes). Amb els anys ha anat agafant fama i ara està més preparat per a rebre turistes. Quan nosaltres hi vam ser n'hi havia molt pocs, se suposa que és perquè era temporada baixa. Els carrers aquí tampoc estan asfaltats.
Canoa Quebrada com a poble no té res d'especial, però sí que ho és el seu entorn, doncs el mar té un color verd turquesa impressionant i unes dunes espectaculars, que tot plegat fa que fer una excursió en buggy sigui una experiència inoblidable. S'ofereixen dos tipus d'excursions: una pels voltants de Canoa Quebrada amb una durada d'una hora i mitja (50 R$ dues persones) i l'altra fins a alguns pobles del costat i que dura 3 hores (100 R$ dues persones). Nosaltres vam optar per la curta i vam triar sortir a les 4 de la tarda per tal de coincidir amb l'hora que comença a baixar el sol, amb el que vam aconseguir unes fotografies espectaculars. El passeig conclou amb una aturada per a fer skibunda, que consisteix en baixar amb una taula per una duna i es pot anar a parar a una llacuna. La baixada costa 2 R$ i es pot baixar tantes vegades com es vulgui, i la pujada costa 1 R$ cada vegada.
Des de Canoa Quebrada hem d'agafar un van que surt del principi del poble. No tenen horari de sortida, surten cada cop que s'omple la van amb 10 persones, i costa 1,50 R$. Nosaltres anàvem amb pressa i no s'omplia. El que vam fer és pagar la diferència fins a arribar a 25 R$. La van ens deixa a la Rodoviária d'Aracati, i allà agafem una hora més tard l'autobús que ens porta a Natal, amb la companyia Nordeste. El bitllet ens costa 31,84 R$ + 0,20 R$ de taxes d'embarcament. L'autocar tarda 6 hores en arribar a Natal, a la rodoviária nova (la vella és més petita i té menys connexions). A Natal, nosaltres hi tenim un amic que viu a la praia da Ponta Negra, que és al sud de la ciutat i la zona on hi ha la majoria de pousades. Per arribar-hi, un cop a la rodoviária de Natal, agafem l'autobús públic 66 fins a la zona de Ponta Negra, i ens costa 1,30 R$.
Nosaltres vam dormir a casa dels nostres amics germano-argentins Diko i Ana. Per tant, de pousades no en podem recomanar cap, però si que n'hi havia moltíssimes a la zona de la Praia de Ponta Negra que és una molta bona zona per estar-s'hi.
Donat que en Diko i l'Ana fa ja un temps que viuen a Natal, vam anar als restaurants seguint les seves bones recomanacions: Barraca do Caranguejo (Av. Erivan França 1180, Praia de Ponta Negra, tel. 84-219 50 69). És un restaurant que ofereix diferents tipus de menjar i nosaltres vam optar per un rodizio de gambes (gambes a voluntat cuinades de diferents maneres i amb varis acompanyaments per 16,99 R$), tot això acompanyat per un espectacle de samba i capoeira al davant del mar. També recomanem, ara més per menjar carn el Tábua de Carne (Av. Eng. Roberto Freire 3241, tel. 84- 642 12 36), on fan una picanha "històrica".
Natal és la capital de l'estat de Rio Grande do Norte. És una ciutat moderna i gran que ofereix grans centres comercials i, a l'igual que Fortaleza, està vivint un boom immobiliari i s'està construint moltíssim, sobretot gratacels.
Natal no té molt a veure, tret del teatre de la ciutat i l'ajuntament, que són els dos edificis colonials que hi ha al centre, i el Forte dos Reis Magos. Les onades de la platja, són molt bones per als amants del surfing.
Nosaltres vam anar-hi amb els nostres amics en cotxe, però ens havíem informat per si havíem d'anar-hi amb mitjans de transport públics. Venint de Natal es pot agafar un autocar de São Geraldo a la Rodoviária nova, que costa 10 R$ i surt a les 8, 10, 16 i 18,45 i tarda dues hores a fer els 85 km que separen Natal de Pipa. Els dos únics llocs que tenen internet públic costen 15 R$, el lloc més car que hem trobat al Brasil.
Les opcions a Pipa són molt variades, i aquí s'ha de decidir el nivell d'exigència de cadascú. Nosaltres optem per una pousada espectacular, pràcticament nova, al davant del mar: Pousada Marlin's (Rua Beija-Flor 999, tel. 84-246 22 19, fax 246 21 27). L'habitació doble costa 100 R$ amb un esmorzar espectacular i unes vistes increïbles. Qui no tingui ambicions de vistes al mar pot optar per pousades que costen entre 40 i 70 R$ i també estan molt bé.
Hi ha molts restaurants, i optem per Golfinho (Av. Dos Golfinhos 635, tel. 84-246 23 93) que és molt barat i força bo. Recomanem especialment Churrascaria Rancho da Pipa (Rua da Gameleira, tel. 84-246 22 82) amb unes racions que espanten!.
Praia da Pipa és la platja més coneguda de Tibaú do Sol. És un poble pesquer que s'ha tornat molt turístic que recorda a Canoa Quebrada, amb la diferència que les platges són diferents. Espectaculars canvis de la marea i els colors de l'aigua del mar. Pipa és un poble que tampoc està asfaltat i consta d'un carrer principal on hi ha tots els restaurants i les 4 botigues que hi ha.
A Pipa s'ofereixen activitats aquàtiques i excursions a veure dofins.
Venint de Pipa s'han de prendre diversos mitjans de transport: Primer agafem al carrer principal de Pipa la van que ens porta fins a Goininha per 2,5 R$. No tenen horaris, en van passant, nosaltres no vam haver d'esperar res. A Goininha agafem l'autocar de Progresso que ens porta a Recife per 36,50 R$ i que surt a les 10 del mati (horaris 7,30, 8,30, 10). Tarda tres hores i mitja fins a Recife. L'autocar és el mateix que ve des de Natal i curiosament costa el mateix de Natal a Recife que de Goininha a Recife. A la rodoviária de Recife agafem el metro fins a la darrera parada al centre que es diu "Recife". Costa 0,80 R$. A la sortida hi ha autobusos que et porten fins a Olinda, que és a 6 km al nord de Recife, i costa 2 R$. Els autobusos deixen a la praça do Carmo (l'autobús ha de dir Rio doce-Princesa Isabel).
A partir de la praça do Carmo busquem allotjament i trobem que els preus són força elevats per la qualitat que ens ofereixen. Optem per l'Alberg de Joventut d'Olinda (Rua do Sol 233, tel. 81-3429 1592) on l'habitació doble amb bany costa 45 R$ si es té el carnet internacional d'alberguista. Estem contents de passar-hi només una nit.
Sopem al restaurant Mourisco (Praça Cons. João Alfredo 7, tel. 81-342 913 90), un restaurant amb unes figures humanes assentades a la taula, molt curioses. Molt bo.
Olinda és una ciutat preciosa molt semblant a Salvador do Bahia, i que es pot gaudir en un o dos dies. Nosaltres malauradament no tenim tant de temps i només la gaudim una tarda. Hem de destacar que a Olinda és el primer cop on no ens traiem de sobre a "informadors turístics", que t'acompanyen vulguis o no vulguis i resulten molt pesats i agobiants. Olinda és ple d'atéliers d'artistes de pintures molt coloristes, i les cases estan pintades en tons pastels.
Per a visitar-la seguim els itineraris a peu que recomana la guia i tots els carrers són fantàstics, amb esglésies colonials precioses, com la igreja do Carmo, la igreja do Amparo o la igreja da Conceição.
Si es vol visitar Recife amb calma, recomanem fer nit a Olinda que és molt més bonic i tranquil. Nosaltres no vam anar a cap restaurant sinó que vam parar a padaries per prendre sucs i alguna cosa per picar. Està ple de locals de sucs variadíssims i boníssims.
Recife és la capital de l'estat de Pernambuco i és la ciutat més gran del nord-est. Algunes guies l'anomenen la Venècia de Brasil, però això és ser molt optimistes. És una ciutat que també compta amb una línia de metro.
Convé donar voltes pel centre històric i admirar algunes construccions com el Teatro de Santa Isabel, o el Palácio do Governo o la igreja da Ordem Tereceira de São Francisco. Recomanem especialment la Casa da cultura que és una antiga presó reconvertida en petites botigues d'artesania local (fustes, brodats, hamaques, samarretes...).
Venint de Recife, agafem a la rodoviária l'autocar nocturn de Itapemirim costa 100 R$ i és el més car, el Golden Service, i realment es nota doncs l'autocar és comodíssim. Surt a les 18:45 i tarda gairebé 12 hores fins a Salvador da Bahia. A Salvador da Bahia només hi arribem per anar cap a l'estació de França (el port marítim), al davant del mercat Modelo, amb un autobús urbà que costa 1,30 R$. Allà comprem la llanxa ràpida que teòricament tarda dues hores fins a Morro de São Paulo. Costa 40 R$. L'opció amb avió costa 135 R$ i és del tot aconsellable si no s'és un llop marí i veiem que no fa massa bon dia, doncs l'aventura marinera nostra va ser desastrosa. A la llanxa ràpida érem 24 persones, i d'aquestes n'hi havia 18 malaltes. L'altra opció és agafar el catamarà que surt un parell de cops al dia i també costa 45 R$ i també tarda dues hores. Té capacitat per 128 persones i les onades s'hi noten menys.
A Morro de São Paulo vam estar una nit a la Pousada Aradhia (3ª praia, s/n, tel. 75-483 10 99) on l'habitació doble amb balcó des d'on es veu el mar, costa 60 R$. Al dia següent canviem, doncs podria estar més neta, i volem veure el mar des de l'hamaca. Anem a la Pousada Palmeira (Rua da Prainha s/n, primera praia, tel. 75-483 11 05) que la regenten des de fa 6 mesos un matrimoni franco-argenti. Paguem 80 R$ per l'habitació doble amb balcó al mar (nº 104). Qui tingui un pressupost de 130 R$ per nit pot estar relaxat i aïllat en un hotel a la quarta praia. Recomanem l'Hotel Catavento Praia.
Restaurants: Villa Caiera (tercera praia, tel 75-483 10 42), a un hotel de la tercera praia, amb un local molt agradable, però de preus més alts i racions poc generoses. Restaurant Tinharé (Rua Caminho da Praia, tel 75-483 11 61), pujant al carrer principal a mà esquerra, un pèl amagat. Barat i molt bo. Cafè de Paris (Praça principal s/n, tel 75-483 11 74), portat per un francès que ofereix rodizio de carn per 14,90 R$ i unes salses delicioses, sobretot la de vi. En aquest restaurant t'assentes mirant a la plaça i és tot molt interessant doncs al vespre s'hi munten ple de parades d'artesania i de caipifrutes.
Morro de São Paulo és a l'illa de Tinharé, al "davant" de Salvador do Bahia. Nosaltres hi vam anar a parar per casualitat, doncs el nostre destí era l'illa de Boipeba, però per arribar-hi cal ser un valent navegant que no tingui por a onades de 3 metres, i tenint en compte que vam arribar a Morro de São Paulo molt malalts, no vàrem voler agafar una altra barca per anar a l'illa de Boipeba.
Morro de São Paulo és un poble de pescadors format per 4 platges: a la primera que és la més propera al centre, on hi ha tots els restaurants i botigues, la segona que és on toca més el sol i la marea no puja fins a dalt de tot, i hi ha molts restaurants i bars musicals, a la tercera praia és on hi ha la majoria de pousades al davant del mar (malauradament, quan puja la marea, no queda platja), i la quarta praia que és la més apartada i la més gran, on només hi ha un hotel. Aquí no hi ha cotxes, només algun tractor i els "carreters", que són joves locals que també t'ajuden (vulguis o no vulguis) a trobar pousada. Convé pagar-ne algun per a que et porti les motxilles, doncs el poble són un parell de pujades i les platges són a 10 minuts caminant. Es paguen entre 5 i 10 R$ als nois, depenent de la generositat de cadascú. Als vespres el carrer principal de Morro de São Paulo es converteix en una passarel·la de turistes i preparadors de "caipifrutas", és a dir de cocktails de fruites que tu mateix tries. Podeu veure fotos a Fotosdomorro.com.
S'organitzen excursions a l'illa de Boipeba d'un dia per 50 R$ per persona i l'excursió de la volta en barca a l'illa costa 25 R$ i dura 4 hores. També es pot anar a peu fins a la praia da Gamoa i fer uns banys d'argila. Una altra opció és pujar fins al far de l'illa, des d'on es té unes vistes espectaculars de les platges. S'hi arriba seguint el camí al davant de l'església de Morro de São Paulo. Allà qui tingui ganes d'aventura pot tirar-se en tirolina per 15 R$ i va a parar a dins l'aigua de la primera praia.
Venint de Morro de São Paulo agafem el catamarà que tarda 2 hores i resulta més agradable que no pas la llanxa ràpida. Costa 40 R$ + 1 R$ per a conservació de l'illa (curiós, doncs els brasilers són molt poc nets i ecològics). Un cop a Salvador, pugem al Pelourinho amb l'elevador de Lacerda (4 viatges per 0,20 R$).
Després de comparar vàries pousades ens inclinem per l'Albergue do Carmo (rua do Carmo 06, Santo Antoniom tel 71-326 37 50, fax 242 44 17). L'habitació doble en un apartament a dalt de l'edifici amb bany compartit amb una altra habitació, cuina i sala de televisió per 55 R$ si es té el carnet internacional d'alberguista. A més ofereix internet gratuït les 24 hores. També té una terrassa amb vistes a la badia. És la millor opció.
Dormint en aquest alberg, ens donen una targeta que ens fan el 50% de descompte a un restaurant cèntric on fan uns menjars deliciosos: Mama Bahia (Rua Alfredo de Brito 21, tel. 322 43 97). També recomanem el Matuzalem (Rua das Laranjeiras 28, tel 71-321 55 98) i restaurant Encontro dos Artistas (Rua Francisco Muniz Barreto 13/15, tel. 321 17 21).
Salvador da Bahia és la capital de l'estat de Bahia. És una ciutat colonial preciosa i on la majoria d'habitants són de raça negra. És un centre cultural de Brasil i s'hi troben moltíssims atéliers i artistes. El Pelourinho és el centre històric de Salvador i és on recomanem fer nit. Els bancs són a la cidade baixa, al davant del mercat Modelo d'artesania (molt car).
Les escoles de capoeira obren les seves portes al públic, i per saber quan obra cada escola convé preguntar a l'oficina d'informació de la Rua das Laranjeiras. Assistir a una vetllada de candomblé, que és la barreja de religions i on les dones van vestides amb brodats i hi ha gent que entra "en trance". Es celebra a diferents terreiros cada dia (a l'oficina de turisme t'expliquen on i com arribar-hi). Passejar pels carrers de Salvador és molt bonic, però també és on trobem més turistes de tot Brasil. Les cases estan pintades de colors i hi ha moltíssimes esglésies precioses: ifreja da Ordem Tereceira de São Francisco, Igreja São Francisco, Igreja de São Pedro dos Clérigos... n'hi ha moltíssimes. La Igreja de NS Bonfim mereix una visita tot i que està allunyada del centre, hi arribem des de baix l'elevador de Lacerda i preguntar si va fins a Bonfim.
La part de platges és Barra (hi arribem amb autobusos urbans que costen 1,30 R$) i allà hi trobem una botiga de delicatessen Perini (rua miguel Bournier 24, tel 71-245 0122). Per tornar a Pelourinho agafar qualsevol autobús que vagi fins a Praça da Sé. A la praça da Sé hi ha el Palácio Rio Branco que des dels seus balcons es veuen espectaculars vistes de la Bahia.
Des de Salvador da Bahia anem fins a l'aeroport amb l'autobús que surt de Praça da Sé (3,60R$) i volem dues hores amb VASP. Arribem a les 21,30 i agafem l'autobús de les 22:00 de Real Auto Ônibus que costa 6R$ i que tarda 45 minuts fins a Ipanema, recorre el centre i les platges de Copacabana i Ipanema.
Colinas Residencial (Rua Saint Roman 338, Ipanema, tel. 21-3813 7979), és un hotel molt ben situat (al principi d'Ipanema), amb habitacions molt àmplies i força nou. Paguem 100 R$ per l'habitació doble. Una altra bona opció seria el Copacabana Praia Hostel on l'habitació doble costa 85 R$.
Recomanem el restaurant Carretão (Rua Visconde de Pirajá 112, tel 267 3965) a la praça Geral Osório. Sopem un rodizio de carn per 22,90 R$, amb 36 tipus de carn, 7 acompanyaments i 36 amanides diferents.
Rio de Janeiro és la capital de l'estat amb el mateix nom, i s'anomena la Cidade Maravilhosa. Hi viuen 8 milions de carioques i aquí el culte al cos aconsegueix la seva màxima expressió.
Recomanem anar al mati al Pão de Açúcar i a la tarda al Corcovado. El sol s'amaga al darrera del Corcovado i això vol dir que si visitem el Pão de Açúcar a la tarda, les fotos serien cara al sol. El Corcovado (Cristo Redentor) està obert de 8 a 18:30. Costa 25 R$ i per arribar-hi des de l'hotel agafem el 583 o 584, que van fins a Cosme Velho i costen 1,40 R$. En arribar es puja amb un tren durant 10 minuts fins a dalt. Les vistes de Rio són espectaculars. Pão de Açúcar des del Corcovado amb el 584 fins a Botafogo Praia Shopping i allà a s'agafa el 107 direcció Urca. L'entrada són 30 R$. Per pujar s'han d'agafar dos funiculars que no són aptes per a propensos a tenir vertigen. Vistes espectaculars de les platges de Copacabana i Botafogo i al Corcovado. Per tornar a Ipanema agafem el 512 direcció Leblon.
Al centre de Rio hi ha un parell d'edificis com la Biblioteca Nacional i la Câmara municipal, a més de tots els bancs. També convé passejar i gaudir de les platges de Copacabana i d'Ipanema.
Per anar a l'aeroport internacional es pot agafar el mateix autobús de Real o un taxi que com a màxim costa 40 R$. Cal comprovar que s'ha pagat la taxa d'embarcament quan es va comprar el bitllet des d'origen. Si s'hagués de pagar costa 125 R$ o 36 US$. Agafem un vol Rio de Janeiro-Madrid (9,30 hores) i un vol Madrid-Barcelona (1 hora) amb Iberia.