Guia i relat d'un viatge per lliure a l'Aràbia Saudita

Dia 2 Jiddah

El primer objectiu del primer dia a Jiddah era la visita al districte històric d'Al-Balad, però abans vam anar a peu fins a un caixer del bnac SNB, en l'avinguda Al Andalus, per a obtenir moneda local.

Des d'aquí mateix vam demanar un taxi amb l'app Uber per tal que ens portés a Al-Balad. És un recorregut de 5,5 km pel qual vam pagar 11 SAR. El taxi ens va deixar davant de la mesquita Al Ma'amar, en el cor del barri històric.

Al-Balad, el districte històric de Jiddah

La Jiddah històrica fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2014 per la seva importància històrica com a ciutat portuària per on entraven les mercaderies i els pelegrins musulmans en el seu camí cap a les ciutats santes de La Meca i Medina. I gràcies a això Jiddah esdevení un puixant centre urbà multicultural, amb construccions tradicionals molt característiques i que només es conserven aquí.

Al segle VI es van construir les primeres muralles de la ciutat de Jiddah i es va desenvolupar el port com a important punt comercial. També es va excavar un fossat al voltant de les muralles de la ciutat i es van construir centenars de pous i cisternes dins i al voltant de la ciutat emmurallada per al subministrament diari d'aigua i per augmentar la resistència de la ciutat en cas de setge.

Però fou a mitjans del segle VII que Jiddah esdevingué un important port marítim quan començar a rebre pelegrins que venien per mar amb destinació a La Meca. Com a focus inicial de l'Islam i un gran imperi, La Meca va obtenir una gran riquesa de les guerres de conquesta i Jeddah es va convertir en un centre comercial actiu, canalitzant subministraments a la Ciutat Santa des d'Egipte, el sud d'Aràbia, la riba occidental del Mar Roig i l'Índia.

Així la naturalesa cosmopolita de Jiddah es va construir sobre la base dels milers de persones de diverses nacionalitats i cultures -pelegrins i comerciants- que hi passaven i s'hi allotjaven cada any. I aquest intercanvi econòmic i cultural entre Àsia, Àfrica i Aràbia durant segles i segles va donar lloc a un estil arquitectònic únic, caracteritzat per imponents cases-torre amb grans mashrabiyas, una paraula àrab que defineix un tipus de finestra mirador cap a l'exterior tancada amb gelosies de fusta i situada al segon pis d'un edifici, o més alt, sovint revestides amb petits vitralls.

Mansió amb grans «mashrabiyas» (districte Al-Balad, Jiddah)

Els materials de construcció originals d'aquestes cases, algunes amb 500 anys d'antiguitat, eren principalment pedra calcària, morter a base de fang, fusta importada i guix de calç. L'ús de bigues de fusta incrustades a les gruixudes parets augmenta significativament la resistència als terratrèmols. Alguns d'aquests edificis tenen més de 30 metres d'alçada.

Aquest districte històric de Jiddah és l'últim centre urbà supervivent al llarg de la costa del Mar Roig que encara conserva el seu teixit urbà original. En els darrers anys el govern saudita ha engegat una inversió multi-milionària per a restaurar 56 edificis històrics d'Al-Balad i convertir aquest districte històric en una important destinació turística.

El costat positiu d'aquest pla de rehabilitació per al districte és que actualment hi ha molts d'aquests edificis històrics que estan en mal estat de conservació i seria una veritable llàstima que amb el temps desapareixin. Però el costat negatiu és que aquest barri entri en un procés de gentrificació que el converteixi en una mena de parc temàtic per al turisme, tal com ja ha passat en moltes altres ciutats del món. Una mostra d'això és que ara mateix s'estan restaurant tres cases històriques, Beit Jokhdar, Beit Al-Rayyis i Beit Kedwan, amb la idea de que es converteixin en hotels de luxe.

El taxi ens deixà just davant de l'inici del carrer principal d'Al-Balad, el que recorre el soc Al Alawi. Des d'aquí ens vam internar pels carrerons de la zona i de seguida vam començar a veure nombroses cases amb l'arquitectura Hijazi, la tradicional i característica de la zona.

Tot passejant vam arribar fins a la casa museu Beit Nasseef, una de les més emblemàtiques i boniques de la zona, però estava tancada i no vam saber perquè, ja que en teoria estàvem dins de l'horari. En qualsevol cas vista per fora ja val molt la pena. I davant d'aquesta casa hi ha una petita plaça amb un monument al bell mig de la plaça que sosté tres canons i una asta amb la bandera saudita.

Imatge exterior de la casa museu Beit Nasseef (districte Al-Balad, Jiddah)

I també ens va sorprendre trobar en aquesta plaça (i en altres llocs de la ciutat) un lloc on empleats municipals hi deixen menjar i aigua, després de netejar l'espai, per als milions de gats que vagaregen pels carrers de la ciutat. Pel que sembla, moltes ciutats saudites tenen un greu problema de sobre-població de gats que la gent abandona.

Vam continuar passejant pels carrers de la zona. A primera hora del matí moltes botigues del soc estaven encara tancades perquè era divendres, el dia festiu musulmà, tot i que després anaven obrint al llarg del matí.

Obres de restauració en marxa en l'històric Al-Balad (districte Al-Balad, Jiddah)

En les dates de la nostra visita hi havia en marxa un munt d'obres de rehabilitació d'edificis en mal estat, alguns d'ells en estat de ruïna i d'altres ja bastant reconstruïts. Alguns carrerons també estaven tancats i no s'hi podia passar, suposem que pel risc d'ensorrament d'edificis contigus en mol mal estat de conservació.

Façana exterior de la casa museu Beit Al Matbouli (districte Al-Balad, Jiddah)

En arribar a la casa museu Beit Al Matbouli vam veure que estava oberta i vam pagar els 20 SAR/pax de l'entrada. Aquesta casa és una de les més antigues de Jiddah, ja que data de principis del segle XVII. La planta baixa estava ben restaurada i amb rètols explicatius en anglès, però les dues superiors estaven inacabades, brutes i amb tots els rètols en àrab. Tot i així ens va agradar molt la visita ja que permet fer-se una idea de com s'hi vivia.

Una de les boniques estances de la casa museu Beit Al Matbouli (districte Al-Balad, Jiddah)

Continuant caminant cap a l'est per carrers plens de comerços vam arribar fins al soc Bab Makkah i més enllà es troba 🌐Bab Makkah, la porta de l'antiga ciutat emmurallada per on s'anava cap a La Meca.

Un carrer del soc Al Alawi (districte Al-Balad, Jiddah)

De tornada cap al veïnat on es troba Beit Nasseef vam passar pel costat de la bonica 🌐mesquita Al-Ma'amar, construïda el 1682 amb arquitectura tradicional otomana. I uns 50 metres al sud es troba el 🌐restaurant Albasali, del qual diuen que és el millor restaurant de peix i marisc de Jiddah (i de tot el país segons ens va dir algú). Ens el van recomanar, però finalment no hi vam anar i no podem opinar. Això sí, sembla que és força car, però que val la pena igualment.

La mesquita Al Ma'amar (districte Al-Balad, Jiddah)

Després vam continuar pel bonic i animat carrer Qabil, un dels carrers comercials més antics de Jiddah, tot i que ara està bastant reformat. En l'extrem occidental d'aquest carrer es troba 🌐Bab Alfurdhah, la porta occidental de la vella Jiddah.

Tot seguit vam continuar cap a la part sud del districte històric seguint el carrer King Abdulaziz i tot seguit cap a l'est pel carrer Salah Ad Din fins arribar a 🌐Bab Sharif, la porta sud de l'antiga Jiddah.

Bab Sharif, la porta sud de l'antiga Jiddah (districte Al-Balad, Jiddah)

I des d'aquí vam tornar al nord pel carrer Al Zahab, cap al centre d'Al Balad. Vam continuar més al nord per aquest mateix carrer i vam passar per on es troba la 🌐fleca Al-Sheikh, una de les més antigues i afamades de Jiddah, oberta l'any 1920.

En l'extrem nord del carrer Al Zahab, cap a l'est, es troba 🌐Bab Jadid, la porta nord de l'antiga ciutat emmurallada. I 150 metres al nord-oest d'aquesta porta es troba el preciós parc Al-Arbaeen, situat al costat d'un llac que és en realitat un entrant del mar. En aquest parc hi ha diverses escultures d'artistes internacionals.

Vista del parc Al-Arbaeen, amb la mesquita Jaffali al fons (Jiddah)

Vam continuar caminant fins a la 🌐mesquita Jaffali, ubicada en un edifici modern que es caracteritza per tenir múltiples cúpules. I des de davant de l'imponent edifici de Ministeri d'Assumptes Exteriors saudita vam demanar un taxi Uber per tornar cap a l'hotel a reposar forces perquè estàvem molt cansats de caminar tant.

A les 17h, ja força refets, vam tornar a sortir I vam anar a peu cap a la Corniche d'Al Hamra, el passeig costaner. L'objectiu era veure la font del Rei Fahd, una de les atraccions més emblemàtiques de Jiddah.

Vam caminar in bon tros d'aquest passeig marítim d'Al Hamra fins arribar a on es troba l'imponent edifici de l'hotel The Ritz-Carlton Jeddah mentre fèiem temps perquè comencés a funcionar la font, a les 18h.

La font del Rei Fahd al capvespre (Jiddah)

La font del Rei Fahd llença l'aigua a una altura màxima de 312 metres, essent la font d'aigua més alta del món. Va ser inaugurada l'any 1985 i rep el nom del rei Fahd bin Abdulaziz que regnava llavors el país. La font utilitza l'aigua salada del mar i l'eleva a una velocitat de 375 km/h. Quan es fa fosc s'il·lumina amb uns 500 llums LED.

Puntualment s'engega la font a les 18h. En el dia de la nostra visita el sol feia cop que s'havia amagat en l'horitzó, però encara no era fosc. Es realment espectacular l'alçada a la que arriba l'aigua i l'estela de l'aigua que es forma quan cau. Val la pena quedar-s'hi una estona llarga i veure com es fa fosc i la font s'il·lumina. Tot un espectacle que paga la pena de veure.

En la 🌐zona enjardinada d'aquest passeig marítim s'aplega un munt de gent, locals i visitants, que venen fins aquí per a gaudir d'aquest moment màgic de la posta de sol i l'encesa de la font. Moltes famílies locals porten les seves cadires, menjar i begudes per a passar una bona estona en aquest agradable passeig. És un bon lloc per a veure la vida local.

De tornada cap a l'hotel ens vam aturar a sopar en el restaurant 🌐Wood Fire Pizza Lenuo. És un restaurant de preu mitjà on vam sopar força bé.

Dia 3 Jiddah

Des de l'hotel vam demanar un taxi Uber fins a la mesquita Al-Rahmah, situada uns 25 km al nord, que ens costà 40 SAR.

La mesquita Al-Rahmah, també coneguda com la Mesquita Flotant perquè fou construïda sobre les aigües del Mar Roig, és un dels monuments més populars i icònics de Jiddah. El cert és que la seva impressionant estructura blanca sembla surar durant la marea alta, oferint una barreja única de tranquil·litat espiritual i elegància arquitectònica.

Vista exterior de la mesquita Al-Rahmah (Jiddah)

Fou construïda l'any 1985 combinant l'arquitectura islàmica antiga i moderna. Descansa sobre uns pilars i té una cúpula principal amb un minaret blanc, així com altres 52 cúpules exteriors. També té 23 para-sols exteriors, gravats amb versos de l'Alcorà, per donar ombra al pati exterior.

Fora de les hores de pregària no hi ha problema en visitar aquesta mesquita per als no-musulmans, però és important seguir les normes respecte al codi de vestimenta (en el cas de les dones és molt convenient portar sempre a sobre un mocador per a cobrir-se el cap).

Pati exterior de la mesquita Al-Rahmah (Jiddah)

Quan vam arribar a la mesquita ja feia estona que s'havia acabat la darrera pregària i vam poder entrar al recinte sense problemes. I durant la visita a la mesquita vam estar pràcticament sols.

La veritat és que tot i ser una mesquita moderna i no massa gran fa patxoca, també pel lloc on es troba. El contrast del color blanc de la mesquita amb el blau del cel i de l'aigua del mar és molt bonic de veure. A més, des del pati exterior de la mesquita és fàcil veure un munt de peixos de colors sobre l'escull de corall sobre el que s'aixeca la mesquita.

La sala d'oracions de la mesquita Al-Rahmah (Jiddah)

En un moment donat se'ns acostà el noi que estava a càrrec de la mesquita i ens convidà a visitar l'interior de la mesquita, que en aquell moment estava tancat. Ens obrí la porta, i després de treure'ns les sabates, vam poder accedir a la gran sala d'oració. El nostre improvisat guia, que ens explicà que era originari de Bangla Desh, ens va fer un tour privat per l'interior de la mesquita. Estàvem sols i vam demanar permís per a poder fer fotos i no ens va posar cap problema. L'interior és molt elegant i atractiu, també gràcies a la molta llum que entra per la cúpula i pels finestrals que donen al mar.

Després de la visita a la mesquita vam sortir a l'exterior del recinte i vam anar a un 🌐punt del passeig marítim des d'on tenir una perspectiva molt fotogènica de la mesquita. Havíem llegit que la millor hora per a veure la mesquita des de fora és coincidint amb la posta del sol, però creiem que qualsevol moment del dia és bo. És una visita molt recomanable.

Acabada aquesta visita vam anar a peu fins al proper Jeddah Yacht-Club, uns 300 metres més al nord. Vam fer una volta per aquest port esportiu de luxe, on es poden veure atracats nombrosos iots. Hi ha nombrosos restaurants, cafès i botigues, tot molt ben posat, modern i exclusiu.

En el Jeddah Yacht-Club (Jiddah)

A l'hora del matí que vam anar-hi estava quasi tot tancat i hi havia molt poca gent passejant per la zona. Tal com ja hem dit abans, a l'Aràbia Saudita tot comença a funcionar a partir de mitja tarda.

Des d'aquí vam tornar cap al sud, passejant pel passeig marítim en direcció cap a Red Sea Mall. Aquest passeig transcorre encaixonat entre el mar Roig i el Jeddah Corniche Circuit de Fórmula 1 durant uns 2 km.

Escultura al costat del circuit de fórmula 1 Jeddah Corniche (Jiddah)

Cal tenir en compta que la Corniche de Jiddah (també coneguda com a Jeddah Waterfront) és un passeig costaner que s’estén al voltant de 30 kilòmetres al llarg de la línia de costa de la ciutat.

Quan portàvem una bona estona caminant vam decidir que demanaríem un taxi Uber perquè feia molta calor i en aquest passeig no hi ha ombres i s'ha de caminar a ple sol. A més, tota aquesta part del passeig marítim no té massa interès i el poc que hi havia estava tancat i sense ningú.

Després d'esperar una estona (aquesta zona està lluny de tot), el taxi ens portà fins al centre comercial Red Sea en un trajecte que ens costà 11 SAR. Pel que sembla, aquest és el centre comercial més gran de tota la costa oest d'Aràbia Saudita. Té més de 600 botigues, amb moltes marques de luxe, així com un cinema amb 12 sales, una enorme zona d'oci per a nens i adolescents i més de 80 restaurants i cafès. El nostre principal interès en venir aquí era buscar un lloc on dinar.

Interior del centre comercial Red Sea (Jiddah)

Després de dinar i fer una volta per aquest enorme i modern centre comercial vam marxar a peu cap al sud per l'avinguda Prince Faisal ibn Fahd. Caminant per aquesta avinguda vam tenir l'oportunitat de veure unes curioses escultures que ocupen el centre de les rotondes, entre elles Accident! (Crazy speed) i Magic Carpet. I és que a Jiddah hi ha repartides per la ciutat un munt d'escultures d'artistes internacionals.

L'escultura «Accident! (Crazy speed)» en una rotonda al nord de la ciutat (Jiddah)

Des d'aquesta avinguda vam connectar amb la Corniche, el passeig marítim, en 🌐aquest punt i des d'aquí ja vam continuar caminant per aquest passeig a la vora del mar en direcció cap al sud.

Aquest tram de passeig marítim era molt més animat i amb mes vida que el que recorregut al matí. Caminant pel passeig marítim vam veure més escultures, gratacels d'apartaments i, fins i tot, una 🌐platja on hi havia gent banyant-se (és una platja privada en la que s'ha de pagar per entrar i utilitzar els seus serveis).

Tram animat del passeig marítim o Corniche (Jiddah)

El cert és que aquest tram de passeig costaner és molt agradable de fer i paga molt la pena.

Vam arribar a on es troba la bonica Island Mosque just a l'hora de la posta de sol i coincidint amb la pregària d'aquesta hora. Aquesta mesquita, dissenyada per un arquitecte egipci, està construïda sobre una illa artificial. Des d'aquí vam veure amagar-se el sol en l'horitzó del Mar Roig.

Vista de la «Mesquita Illa» al capvespre (Jiddah)

Una mica més al sud vam trobar el 🌐rètol de Jiddah, un bon lloc per a fer fotos. Per quan vam arribar a l'alçada de l'hotel Movenpick Jeddah Al Nawras ja era fosc i vam decidir no continuar més enllà perquè ja estàvem molt cansats de caminar.

Des del costat dels parc Al-Nawras vam demanar un taxi Uber per anar fins al restaurant Caffe Aroma, uns 14 km més al sud, en el barri d'Al-Hamra i prop del nostre allotjament.

Quan vam arribar a destinació encara era d'hora per a sopar i vam fer temps quedant-nos una estona en el passeig marítim contigu per a veure, un cop més, l'espectacular font del rei Fahd.

La font del Rei Fahd de nit (Jiddah)

Després vam anar a sopar al restaurant Caffe Aroma, que ens havien recomanat el dia anterior. És un dels més antics de Jiddah i, pel que sembla, també és molt popular entre la població local, sobretot entre les dones. Vam anar-hi sense reserva i vam haver d'esperar uns 10-15 minuts per a tenir taula perquè hi havia força gent esperant, tot i la grandària del lloc.

Part de l'excel·lent sopar al Caffe Aroma (Jiddah)

Vam sopar molt i molt bé, essent les quantitats més que generoses. L'interior del restaurant és elegant i molt agradable, proporcionant a més el nivell de privacitat (no es veu l'interior des del carrer) que tant valora la població local, sobretot les dones. La carta és molt àmplia i la relació qualitat-preu la vam trobar excel·lent. Vam pagar uns 45 € per un sopar per a tres persones. Es un lloc molt recomanable.

Sortint del restaurant vam anar caminant xino-xano cap a l'hotel, a només 1,2 km del Caffe Aroma.

Dia 4 Jiddah 🚄 Medina

Aquest matí marxàvem de Jiddah i posàvem rumb cap a la següent etapa saudita en aquest viatge: la ciutat de Medina. Amb un taxi Uber vam anar des el nostre allotjament fins a l'estació de tren Jeddah Al-Sulaymaniyah, uns 13 km a l'est.

Aquesta estació de tren forma part de la línia ferroviària d'alta velocitat Haramain de 450 km de longitud que connecta les ciutats santes de La Meca i de Medina, amb aturades intermèdies a Jiddah, a l'aeroport internacional King Abdulaziz i a la King Abdullah Economic City. Aquesta línia va entrar en servei l'any 2018.

L'espectacular disseny interior de l'estació de tren Al-Sulaymaniyah (Jiddah)

L'espectacular disseny de l'estació Al-Sulaymaniyah s'inspira en l'arquitectura islàmica amb el seu disseny flexible de sostre voltat. És, sens dubte, una meravella arquitectònica que mereix una visita per sí sola. Les autoritats saudites preveuen que l'any 2042 arribi als 135 milions de passatgers, però el dia de la nostra visita hi havia molt poca gent i tractant-se d'un espai tan gran semblava realment buida.

Tal com ja hem comentat en l'apartat Tren nosaltres vam comprar en línia uns dies abans del viatge els bitllets de tren per al trajecte de Jiddah a Medina en el tren d'alta velocitat. Vam pagar 124 SAR/pax (uns 28 €) per un trajecte de 372 km.

Com que vam arribar a l'estació força abans de l'hora de sortida del tren vam tenir temps per a voltar per l'interior d'aquest bell edifici. En el moment que ens van cridar per a embarcar vam poder baixar fins a l'andana per a esperar el tren que arribava des de La Meca.

Pantalla informativa en el nostre vagó amb la velocitat instantània de 300 km/h en el trajecte Jiddah-Medina

El nostre tren va sortir de l'estació Al-Suleymaniyah de Jiddah a les 9h32. Durant el trajecte el tren va arribar a una velocitat màxima de 302 km/h. Finalment vam arribar a l'estació de tren de Medina a les 11h10, amb un temps de viatge efectiu de 1 hora i 38 minuts. Realment fou un viatge molt còmode i relaxat.

Val a dir que l'estació de tren de Medina és també molt bonica des del punt de vista arquitectònic i, a l'igual que la de Jiddah, compta amb una infraestructura molt moderna. És molt espaiosa, neta i ben organitzada per als viatgers.

La bonica estació de tren de Medina (Medina)

Ja fora de l'estació vam demanar un taxi Uber a través de l'app per anar fins a l'hotel que teníem reservat, el 8Points Hotel, a 17 km de l'estació, i pel qual vam pagar 25 SAR. Després de registrar-nos a l'hotel vam deixar l'equipatge a l'habitació i vam demanar un taxi Uber per anar fins a la mesquita de Qubà, a 10 km d'aquí.

La mesquita de Qubà té una gran importància per als musulmans, ja que està considerada com la primera mesquita construïda en la història de l'Islam. Fou construïda en temps del profeta Mahoma, al segle VII. De fet, es diu Es diu que la primera pedra de la mesquita va ser posada pel profeta en persona i que l'estructura fou completada pels seus companys.

Vista exterior de la mesquita de Qubà (Medina)

En qualsevol cas, al llarg de la història la mesquita ha patit moltes modificacions i l'edifici actual data de 1984. L'any 2022 el govern saudita va anunciar una nova ampliació de la mesquita que serà la major de tota la seva història i que permetrà encabir-hi fins a 66.000 fidels, el triple de l'aforament actual.

Per a entrar en el recinte de la mesquita hi ha un accés diferenciat per a homes i per a dones, així que ens vam haver de separar en aquest punt. Jo, en Toni, vaig arribar a una de les portes d'accés a la mesquita pròpiament dita i, després de deixar les sabates i la motxilla en uns casellers que hi ha en la paret exterior (vaig haver d'endur-me tot el que portava de valor amb mí) vaig poder entrar sense problema a l'interior. Fins i tot vaig demanar permís al personal que hi havia a l'entrada per a poder fer fotos amb la càmera i no van posar cap impediment. Però elles, la Suanda i la Yolanda, no van poder accedir a l'interior, tot i portar mocador al cap i portar ben cobertes les cames i els braços, suposadament per no ser musulmanes (?).

A l'interior de la sala d'oracions de la mesquita de Qubà (Medina)

Respecte a l'interior de la mesquita és bonic, però des del punt de vista arquitectònic n'he vist de millors. En qualsevol cas fou interessant veure el gran nombre de fidels que hi havia a l'interior, alguns resant, d'altres fent-se selfies amb els mòbils i d'altres simplement parlant en grups.

Acabada la visita a la mesquita i reunits de nou els tres vam iniciar el camí de 3,5 km que va des d'aquí fins a la mesquita del Profeta seguint Quba Rd, un agradable carrer de vianants que uneix les dues mesquites més importants de Medina.

Vista del Castell de Qubà (Medina)

Quan portàvem caminats 1,2 km cap al nord per Quba Rd (carrer també conegut amb el nom de Qiba Rd o Quba Walking Trail) vam veure a l'esquerra el Castell de Qubà. Aquesta petita estructura fortificada fou construïda pels otomans a principis del segle XX i va servir com a torre de guaita militar per controlar i protegir l'entrada sud de Medina, ja que està aixecada sobre un petit turó. Està construït amb roca volcànica negra i recobert amb una capa de guix blanc,

En el camí de pujada per aquest carrer de vianants i comercial anàvem buscant un restaurant on dinar perquè ja era tard, però els pocs que trobàvem estaven tancats o eren només cafès. Finalment vam trobar un 🌐restaurant, molt local i senzill, però on vam menjar prou bé i a un preu tan baix que costa de creure.

Quba Rd, el carrer comercial de l'antiga Medina (Medina)

Després del dinar vam continuar pujant pel carrer Quba fins arribar a la 🌐Torre del Rellotge, un punt de referència a la ciutat. Com més ens acostàvem a la Mesquita del Profeta més i més pelegrins anàvem trobant, vinguts de tot el món musulmà i molts d'ells vestits amb la característica roba blanca de l'Ihram, sobretot els homes.

Després de travessar per sota d'unes obres de construcció d'un viaducte vam entrar dins del que es coneix com el Primer Anell de Medina, una àrea circular tancada per l'avinguda First Ring Rd - King Faisal i que té com a centre la Mesquita del Profeta. Aquesta àrea és el cor religiós de la ciutat i ocupa una superfície aproximada de 2,16 km².

Fins l'any 2021 aquesta zona era d'accés prohibit als no musulmans, però des de llavors s'han relaxat les restriccions i ara només resta prohibit l'accés a l’àrea sagrada central, el Haram, al voltant de la Mesquita del Profeta.

En aquesta zona, tret dels llocs sagrats (les mesquites i el cementiri), la resta ha estat completament reurbanitzada per tal d'aixecar un gran nombre d'hotels que envolten la Mesquita del Profeta i per a facilitar l'accés als milions de pelegrins que anualment venen fins aquí. I és que aquesta zona sembla moooolt concorreguda. De fet, vam veure més gent aquí en una hora que en tota la resta del viatge per l'Aràbia Saudita... i no exagerem.

Cada any milions de fidels musulmans de tot el món arriben a l'Aràbia Saudita per a dur a terme el pelegrinatge als llocs sants de La Meca i opcionalment també de Medina. Aquest pelegrinatge pot ser l'anomenat Hajj, el qual s'ha de fer als llocs sants de la Meca i al seu terme sagrat (al-balad al-haram) i només durant el dotzè mes del calendari musulmà. És un dels fonaments de la religió islàmica i s'ha d'efectuar almenys un cop a la vida, tot i que només és preceptiu per a aquells fidels que, estant capacitats, disposin de mitjans per a poder-lo fer. L'altre pelegrintage és l'Umra, el qual es pot realitzar en qualsevol època de l'any i, a diferència del Hajj, aquest no és obligatori, però sí molt recomanable.

Quan vam arribar a la gran esplanada que hi ha en el costat oest de la Mesquita del Profeta, anomenada Al-Musalla, vam començar per veure de prop les dues petites mesquites que hi ha aquí, molt boniques les dues.

Vista lateral de la mesquita Al-Ghamamah (Medina)

La primera d'elles és la mesquita d'Al-Ghamamah, una de les més antigues i significatives des del punt de vista històric de Medina. Es creu que es troba en un lloc on el profeta Mahoma va realitzar una pregària de l'Eid l'any 631. L'altra és la mesquita Abu Bakr As-Siddiq, també molt antiga, probablement de finals del segle VII, tot i que la seva estructura actual data de mitjans del segle XIX. És força més petita que l'anterior.

El contrast de colors blanc i negre en el revestiment de l'exterior d'aquestes dues mesquites els hi confereix un aspecte simètric i molt estètic. A més, com que estan pràcticament una al costat de l'altra, això dóna lloc a una bonica vista panoràmica d'Al-Musalla..

Tot seguit vam anar en direcció cap a l'enorme recinte que ocupa la Mesquita del Profeta, a només 100 metres d'aquí.

La Mesquita del Profeta, nom que correspon a la traducció literal del nom àrab romanitzat al-Masjid al-Nabawī, és la segona mesquita construïda pel profeta Mahoma a la ciutat de Medina, després de la Mesquita de Qubà. També és la segona mesquita més gran i més sagrada de l'Islam, després de la mesquita Al-Màsjid al-Haram de La Meca.

Vista exterior de la Mesquita del Profeta, amb la seva característica Cúpula Verda (Medina)

Una de les característiques més notables d'aquesta mesquita és la Cúpula Verda, situada en la seva cantonada sud-est. Sota ella es troba la tomba de Mahoma. La mesquita ha estat ampliada nombroses vegades al llarg dels segles. La darrera ampliació, de l'any 1985, va augmentar la superfície ocupada per la mesquita i per la seva àrea exterior fins als 400.000 m², podent acomodar fins a un total d'un milió de fidels en moments de màxima ocupació.

La mesquita actual té 10 minarets, dels quals sis tenen una alçada de 104 metres, així com 167 cúpules (27 d'elles són retràctils) i 85 portes d'accés. I l'any 2010 s'hi van instal·lar 250 para-sols retràctils en els patis exteriors que envolten la mesquita i que cobreixen una superfície de 143.000 m² per a protegir als fidels de la calor del sol.

Un cop vam arribar a l'alta tanca de reixes verdes que encercla els patis exteriors de la mesquita vam anar seguint-la cap a l'est. No vam veure cap rètol enlloc que prohibís l'accés als no musulmans ni aparentment hi havia guàrdies a les portes per controlar l'accés, però la lògica (i el que havíem llegit en algun lloc) ens deia que allà estava el límit per a nosaltres. De tota manera no vam tenir cap problema en acostar-nos a les portes i fer fotos cap a l'interior.

La porta King Abdulaziz, en el costat oriental de la Mesquita del Profeta (Medina)

En el costat oriental de la mesquita vam passar per davant de l'entrada al cementiri d'Al-Baqí, el primer i més antic cementiri islàmic de Medina. Es diu que va ser fundat pel profeta Mahoma i va servir de lloc d'enterrament per a molts dels seus familiars i companys, cosa que el converteix en un dels dos cementiris més sagrats de la tradició islàmica.

I uns 150 metres més al nord ja no vam poder continuar circumval·lant la mesquita, tal com era la nostra intenció, perquè actualment hi ha tot un sector tancat per obres. I és que s'està duent a terme un nou projecte d'expansió de la mesquita, ja que la idea és incrementar l'àrea de la mesquita i voltants en 615.000 m² més, arribant així a 1.020.500 m². D'aquesta manera s'hi podrien encabir fins a 1.8 milions de fidels: un milió dins la mesquita i 800.000 en el pati exterior.

Fidels en l'enorme pati de la Mesquita del Profeta (Medina)

Tornem enrere desfent el camí pel perímetre sud de la mesquita i continuem la circumval·lació ara pel costat oest.

A mesura que es va acostant l'oració Maghrib, la quarta del dia i que correspon a la posta del sol, més i més pelegrins van arribant a la mesquita. La diversitat d'ètnies i procedències que es poden apreciar veient els milers de pelegrins, homes i dones, que deambulen per la zona és increïble.

Abans de l'oració de la tarda (Maghrib) en el pati exterior de la Mesquita del Profeta (Medina)

Des de l'exterior vam poder veure com s'anaven desinfectant les catifes esteses a l'exterior abans de ser utilitzades en l'oració. I mentrestant milers de fidels fent cua per a ocupar el seu espai durant l'oració. De fet, són tants els pelegrins per a l'oració de la tarda que no hi ha suficient capacitat a l'interior i també ocupen una part de l'esplanada oest fora dels límits de la mesquita, on han estès catifes a terra en dues zones separades per a homes i dones.

Sobre les sis de la tarda van ressonar pels altaveus de la mesquita les crides a l'oració per part de l'imam. Des d'una distància prudent i amb respecte vam tenir l'oportunitat de veure milers de persones duent a terme tot el ritual de l'oració. Es realment impressionant i val la pena de veure, tant si s'és creient com si no.

Imatge nocturna de la Mesquita del Profeta (Medina)

Acabada l'oració, que no durà més de 10 minuts, molts dels pelegrins surten de la mesquita i es van escampant per la ciutat. Estar aquí a aquesta hora de la tarda té l'avantatja també de veure com es van il·luminant les mesquites, sobretot, la principal. Paga la pena de quedar-s'hi fins que es fa fosc.

Tot seguit vam donar una volta pels carrers al sud d'Al-Musalla. Passejant per aquesta zona vam trobar un LuLu Hypermarket on vam poder comprar menjar preparat que ens vam endur a l'hotel més tard per al sopar. I finalment vam demanar un taxi Uber cap a l'hotel (27 SAR).

Així donàvem per acabada la nostra visita a Medina, una destinació molt espiritual i poc turística en el sentit clàssic de la paraula, però que en qualsevol cas és molt recomanable.

Dia 5 Medina - Khàybar - Al Ula

A primera hora del matí deixem l'hotel i demanem un taxi Uber per anar fins a l'oficina de Lumi Rent A Car que hi ha a la ciutat, a 14,5 km de l'hotel, sobre el segon anell, en l'avinguda King Abdullah Ibn Abd Al Aziz.

Després de formalitzar el contracte de lloguer i recollir el cotxe llogat, un Hyundai Creta automàtic (veure l'apartat Cotxe de lloguer) vam sortir de l'oficina amb el cotxe sobre les 9h20 i vam posar rumb cap a Al Ula, uns 350 km cap al nord.

Un ramat de camells en la ruta des de Medina fins a Khàybar

Vam agafar la carretera 356 que passa pel costat de l'aeroport Prince Mohammad Bin Abdulaziz de Medina i després la 8100, que és una carretera de només un carril per sentit, però que travessa les muntanyes i és molt escènica. Val molt la pena pels paisatges. I vam veure ramats de cabres, ases i, sobretot, de camells. Finalment aquesta carretera connecta amb la ruta 15, que és una autovia.

En aquest trajecte, abans d'arribar a la població de Khàybar, es creua la banda oest del Ḥarrat Khàybar, un camp volcànic que cobreix una àrea aproximada de 12.000 km² i on es poden trobar camps de lava basàltica i diverses xemeneies volcàniques, entre les que destaca el volcà Jabal Abyad, el volcà més alt de l'Aràbia Saudita amb 2.093 metres d'alçària.

ℹ️ LA POBLACIÓ I OASI DE KHÀYBAR

Khàybar és una població-oasi, situada a uns 175 quilòmetres al nord de la ciutat de Medina. El seu interès per al viatger radica en la seva importància històrica, en les restes arqueològiques i en uns paisatges únics.

En les dates d'aquest viatge, però, totes les ruïnes arqueològiques i llocs històrics (la ciutat antiga, els forts, els miradors elevats, etc) estaven tancats i no es permetia la visita. Segons sembla, des de l'any 2025 hi ha en marxa un gran projecte de restauració i reacondicionament de tota la zona per a poder-la rellançar de cara al turisme. No queda clar quan es reobrirà tot ni si quan això passi es permetran les visites fora d'un tour.

Cases abandonades i en ruïnes a la ciutat vella de Khàybar (Khàybar)

La importància històrica de Khàybar prové del fet de que és un oasi que ha estat habitat des de fa mil·lennis gràcies a fonts d’aigua naturals que fan possible l'agricultura en la zona, sobretot els palmerars de dàtils. Per tant, Khàybar permet fer-se una idea de com eren els oasis tradicionals de la península Aràbiga.

Abans de l'arribada de l'islam, en el segle VII, la zona havia estat habitada per tribus jueves àrabs. Però després de la històrica batalla de Khàybar, l'any 628 dC. i sota el comandament de Mahoma, fou conquerida pels musulmans. Precisament el fort de Khàybar, ubicat sobre un turó de basalt i fang, tingué un rol important en aquesta batalla.

Quan vam arribar a Khàybar ens vam desviar de la Ruta 15 i vam agafar l'antiga carretera Medina-Tabuk per anar a veure la ciutat antiga, tot i haver llegit prèviament que no es permetia l'accés ni a la ciutat antiga ni al fort ni als miradors elevats.

Ens vam aturar en un 🌐punt al costat de la carretera i davant d'una entrada de la ciutat vella de Khàybar. De seguida vam veure nombrosos rètols per tot arreu indicant que l'àrea estava tancada i no estava permesa l'entrada.

Malgrat tot, aprofitant que no vèiem a ningú pels voltants, elles es van quedar al cotxe esperant-me mentre jo entrava a la ciutat vella. Em vaig limitar a voltar breument per alguns dels seus antics carrers i fer algunes fotos, sense intentar entrar en cap de les seves cases abandonades pel risc que suposa el seu evident estat de ruïna.

L'oasi de la ciutat vella de Khàybar, amb el fort al fons (Khàybar)

De l'antic Castell de Quba que hi havia sobre un petit turó només queden quatre pedres. Continuant cap a l'oest vaig agafar un camí que s'interna a l'oasi i que va en direcció cap al Fort de Khàybar, des d'on ja es pot veure bé el fort des de la distància. Anant per aquest camí enmig del palmeral arribo pràcticament fins als peus del fort i, després de fer unes fotos, giro cua perquè elles m'estan esperant a la carretera. El lloc és bonic i misteriós i paga molt la pena haver arribat fins aquí.

Vista de les ruïnes del fort de Khàybar (Khàybar)

Torno cap a la carretera desfent el mateix camí d'abans. Quan arribo on estan elles m'expliquen que un policia s'ha aturat i els ha dit que no podien estar allà i que havien de marxar. Han marxar amb el cotxe per la carretera per tal de despistar al policia i quan han vist que ja no les seguia llavors han tornat al mateix lloc on estaven.

De tornada a la part moderna de Khàybar vam buscar un lloc on dinar, cosa gens fàcil perquè la majoria de llocs estaven tancats. Finalment ens vam quedar en el 🌐Round Burger, un resturant de menjar ràpid que no va estar gens malament.

Curiosa font ornamental al bell mig d'una rotonda (Khàybar)

Després de dinar reprenem la ruta cap a Al Ula, a 216 km. En el (🌐punt) vam deixar la ruta 15, que és autovia, i vam agafar la 375, d'un sol carril per sentit. Aquesta carretera tenia alguns trams que estaven en mal estat, però el paisatge cada cop és mes desèrtic i més espectacular.

Quan encara queden uns 42 km per arribar a Al Ula vam veure al costat dret de la carretera una mena de gran circuit circular. Es tracta de l'espai on es duu a terme l'AlUla Camel Cup, un esdeveniment de quatre dies de curses de camells. Però, de moment, només hi ha hagut dues edicions d'aquesta competició: el 2023 i el 2024.

Uns 3 km més enllà, en el costat esquerra, roman solitari l'edifici de l'antiga estació de tren Mashad de la històrica línia del ferrocarril del Hijaz. Aquesta línia fou coinstruïda a principis del segle XX, sota l'imperi otomà, i havia de connectar les ciutats de Damasc i La Meca, travessant Síria, Israel, Jordània i Aràbia Saudita. Però finalment només va arribar a Medina, en un trajecte de 1.322 km. La línia només va estar plenament operativa entre 1913 i 1917.

I uns quilòmetres més enllà la carretera passa pel costat del petit aeroport internacional d'Al Ula.

ℹ️ LA CIUTAT OASI D'AL-ULA

La ciutat oasi d'Al-Ula (oficialment AlUla), ubicada a mig camí entre les ciutats de Tabuk i Medina, és la joia de la corona de les autoritats saudites des del punt de vista turístic. Des de fa uns anys s'hi està invertint molt per a convertir-la en una destinació de turisme de qualitat a nivell mundial.

Des del punt de vista històric Al-Ula ocupa un lloc destacat en la història de l'Islam, així com en diverses civilitzacions semítiques preislàmiques, com els dedanites, els lihyanites i els nabateus. També formà part de la històrica ruta comercial de l'encens que unia l'Índia i el Golf Pèrsic amb el Llevant i Europa.

Senyal mab l'etiqueta d'Al-Ula en la Ciutat Vella (Al-Ula)

Com a conseqüència d'això, a Al-Ula i voltants aplega importants restes arqueològiques de fa dos mil anys, amb un patrimoni únic, ben conservat i de nivell mundial. Però, a més a més, compta amb uns paisatges naturals extraordinaris on es combina el desert amb les escultures naturals i la bellesa geològica; és un oasi viu i real, amb palmerars, agricultura tradicional, canals d’irrigació i vida local; la ciutat vella d'Al-Ula és un exemple d'un patrimoni islàmic i àrab autèntic; és un pol cultural internacional amb exposicions i esdeveniments que barregen tradició i modernitat cultural; i, per últim, ofereix als visitants una gran varietat d'experiències premium al desert (rutes en 4x4, senderisme, fotografia, observació de cels nocturns, etc).

En resum, Al-Ula és un dels llocs més espectaculars i singulars de l’Aràbia Saudita. La seva visita és una experiència immersiva de paisatge, història, arqueologia i desert.

I si heu estat ja en llocs tan extraordinaris com Petra o Wadi Rum, a Jordània, trobareu que Al-Ula és un compendi dels dos, però certament cadascun d'ells té la seva pròpia personalitat per a fer-los únics i irrepetibles.

Sobre les 17h vam arribar a l'allotjament reservat, ubicat a 🌐Al Mu'tadil, un veïnat d'Al-Ula situat 17 km a l'est de la ciutat vella d'Al-Ula i a 21 km de la part nova. En aquest veïnat hi ha nombroses granges envoltades principalment del palmerars i tarongers. I algunes d'aquestes granges tenen allotjament, una bona alternativa als caríssims resorts que hi ha en la zona. Tot i estar una mica retirats del centre d'Al-Ula, no té molta importància perquè la seva ubicació és bona per anar a molts altres llocs d'interès en la zona. A més, a qui li importa haver de fer quilòmetres de més amb aquests paisatges de desert tan extraordinaris?.

Pista que conduïa al nostre allotjament (Al Mu'tadil, prop d'Al-Ula)

Després de deixar l'equipatge vam tornar a sortir amb el cotxe per anar fins a la ciutat nova d'Al Ula, a 24 km d'aquí. Allà vam trobar un mercat local de fruites i verdures on vam comprar algunes coses i la resta ho vam comprar en un supermercat proper. De tornada a l'allotjament ens vam aturar en la 🌐benzinera Bin Eid, ja a Al Mu'tadil, la qual té també un supermercat amb una àmplia varietat de productes.

Dia 6 Al Ula - Jabal Al-Fil - Al-Ula Old Town - Hegra - Jabal Al-Fil - Al Ula

Aquest era el primer dia complet a Al-Ula. A primera hora del matí la temperatura era força fresca, uns 9 ºC, però cap al migdia la temperatura pujava a uns agradables 23 ºC.

La primera visita del dia fou a Jabal Al-Fil, més coneguda com a Elephant's Rock (Roca de l'Elefant). Es tracta d'una formació rocosa natural que mesura 52 metres en el seu punt més alt i que està formada principalment de gres, erosionat durant milions d'anys per la pluja, el vent i la sorra fins adoptar la forma aparent d'un elefant i d'aquí el seu nom.

Des d'aquesta perspectiva s'entén el perquè del seu nom: la Roca de l'Elefant (Jabal Al-Fil, prop d'Al-Ula)

És el monument natural més recognoscible d'Al-Ula i també una de les seves icones més populars. A mesura que el sol es pon i el paisatge adopta els colors taronges i vermellosos amb la llum del desert, Jabal Al-Fil es transforma en un espai social vibrant gràcies a la presència de diverses furgoteques de begudes o de narguil per a fumar.

Vista panoràmica de la Roca de l'Elefant i voltants (Jabal Al-Fil, prop d'Al-Ula)

Quan vam arribar a l'entrada de Jabal Al-Fil, a 16 km del centre d'Al-Ula, vam descobrir que no es pot entrar dins del recinte on es troba la roca fins a les 16h, hora en que s'obre al públic. Tot i així vam anar amb el cotxe per una pista darrera del pàrquing i des d'🌐aquest punt hi ha molt bones vistes sobre la roca i els voltants. Val la pena venir-hi també de dia.

Curioses formacions rocoses (prop d'Al-Ula)

Tot seguit vam anar fins al 🌐Winter Park Visitor Center, el centre d'informació turística d'Al-Ula, per a veure si podíem aconseguir mapes o informació de la zona. Aquí també és el lloc per a fer reserves de visites o activitats.

El carrer principal de la ciutat vella d'Al-Ula (Al-Ula)

Vam aconseguir un llibret d'informació turística sobre la ciutat vella d'Al-Ula. I cap allà vam anar amb el cotxe. Vam deixar el cotxe en l'aparcament nord i des d'allà ens van portar en un còmode cotxe de golf elèctric fins a l'entrada de la ciutat antiga. Vam recórrer el carrer principal, però les botigues, bars i restaurants estaven tancats o a mig gas, ja que, com hem comentat anteriorment, fins a passades les cinc de la tarda no comença la vida social saudita. De tota manera, també val la pena veure de dia aquesta ciutat antiga restaurada.

Vista de la ciutat vella d'Al-Ula amb el fort al fons (Al-Ula)

Sobre les 12h00 vam marxar d'aquí perquè a la tarda teníem reservada la visita a Hegra i encara havíem de dinar. Des de l'aparcament nord d'Al Ula Old Town vam fer la ruta de 21 km fins a l'entrada sud d'Hegra. A Al Atheeb, un petit nucli de cases al costat de la carretera que hi ha uns 2 km abans d'arribar a l'Hegra Visitor Center, ens vam aturar a dinar en el 🌐Sultana's Grill, un restaurant local sense pretensions, però on vam dinar força bé. Fou una bona elecció.

Després de dinar vam anar fins al proper Hegra Visitor Centre, a l'entrada sud (i única) del recinte arqueològic de Hegra.

El lloc arqueològic de Hegra

Hegra (també Madā’in Ṣāliḥ) és un lloc arqueològic que fou inclòs en la llista de Patrimonis de la Humanitat l'any 2008, essent el primer lloc de l'Aràbia Saudita inscrit per la Unesco.

Hegra és un dels llocs arqueològics més extraordinaris del Pròxim Orient, però encara és poc conegut, ja que no fou extensament estudiat fins a principis dels 2000 i obert al turisme posteriorment, fa quatre dies.

Fou una ciutat nabatea del segle I, contemporània de Petra, essent la segona capital de la civilització nabatea. Era un centre comercial ric i estratègic perquè formava part de la xarxa de rutes caravaneres que connectaven el sud de la península Aràbiga, el Mediterrani i Mesopotàmia.

Algunes de les tombes de Jabal AlAhmar (Hegra, Al-Ula)

El més impactant de Hegra que ha arribat fins als nostres dies són les seves tombes excavades a la roca de gres. En un total de quatre jaciments han sobreviscut 131 tombes repartides al llarg de 13 km, on podem trobar façanes monumentals tallades en penya-segats, una decoració simbòlica (àguiles, escales, columnes) o inscripcions en alfabet nabateu.

El clima sec, la manca de reassentament després de l'abandonament del jaciment i les creences locals predominants sobre la localitat han conduït a l'extraordinari estat de conservació de Hegra, proporcionant una imatge nítida de l'estil de vida nabateu. I és que tradicionalment aquest lloc fou identificat amb Al-Hijr, el lloc associat al poble dels Thamud que s'esmenta a l’Alcorà, donant lloc a que durant segles Hegra no fos objecte de conservació ni promogut turísticament.

Si comparem Petra amb Hegra, la primera és més monumental i s'hi han fet molts treballs de restauració, mentre que la segona és més austera però també més autèntica. Però la gran diferència és que Petra és molt més turística i coneguda que Hegra. En qualsevol cas, si heu de triar entre Petra o Hegra trieu les dues i no us en penedireu.

Això sí, la visita a Petra es pot fer completament per lliure, sense restriccions, mentre que a Hegra l'accés està molt controlat, amb grups reduïts i no es pot caminar lliurement pels jaciments, ja que està molt delimitat el que es pot fer i el que no. L'avantatja d'això, però, és l'absència de multituds i el silenci.

Per a la visita de Hegra havíem comprat l'entrada del Hegra Day Tour (95 SAR/pax) per al dia 4 de gener a les 6h30 del matí perquè ja no quedava cap altre dia ni hora en les dates en que estàvem a Al-Ula, però dies abans ens van notificar que s'havia cancel·lat aquest horari i ens vam quedar sense tour (ens van retornar els diners). Com que deixar de visitar Hegra no era una opció per a nosaltres vam optar per reservar un Hegra Hop On Hop Off Tour (150 SAR/pax).

L'Hegra Day Tour és el clàssic tour guiat, amb una durada de tres hores incloent el trajecte en autobús entre els centres de visitants Winter Park i el de Hegra (amb dues hores en el jaciment). L'autobús té un màxim de 45 places i es va acompanyat d'un guia que ofereix explicacions detallades de les tombes en un recorregut fix i cronometrat. Està disponible durant tot l'any i hi ha les següents opcions horàries: 7h30, 8h30, 13h30 i 14h30.

Paisatge desèrtic dins del complex d'Hegra (Hegra, Al-Ula)

L'Hegra Hop On Hop Off Tour és una altra forma de visitar el jaciment nabateu que dóna més independència i flexibilitat que l'anterior. En aquest cas hem d'arribar al Hegra Visitor Centre pel nostre compte. La visita inclou un dispositiu multimèdia amb informació en diversos idiomes que complementa la visita. La durada mínima és d’1 hora i escaig, però pots quedar-te tant temps com vulguis a cada parada. Hi ha un autobús, amb un màxim de 30 places, que va passant cada pocs minuts per cada parada i que es pot agafar quan es vulgui. Aquesta opció està disponible només una part de l'any i es pot iniciar en qualsevol moment del dia entre les 8 i les 16h.

En qualsevol cas, sigui quina sigui la modalitat de visita escollida, és important fer la reserva d'entrades amb suficient antelació, sobretot en temporada alta, per no quedar-se sense la possibilitat de visitar aquesta meravella. Heu de tenir en compte les limitacions imposades en el nombre de visitants i que tothom que arriba a Al-Ula vol anar a Hegra.

Tot i la diferència de preu entre un i l'altre la veritat és que vam agrair molt haver agafat la segona perquè ens va permetre anar al nostre ritme i explorar les tombes pel nostre compte.

📸 I un darrer consell abans de continuar amb el relat: per a fer fotografies la millor llum sobre les tombes s'obté quan el sol està baix en l'horitzó, sigui a primera hora del matí o a darrera hora de la tarda.

Un cop en el centre de visitants de Hegra ens van validar les entrades que havíem comprat en línia i ens van explicar com funcionava la nostra visita autoguiada. Ens van explicar, per exemple, que els llocs on s'atura l'autobús són Jabal Ithlib, Jabal AlBanat, Jabal AlAhmar i per últim Qasr al-Farid.

Tot seguit vam pujar al primer bus que estava esperant allà mateix. Eren poc més de les 13h30 quan vam iniciar la visita.

Vista de Jabal Ithlib (Hegra, Al-Ula)

La primera aturada fou a Jabal Ithlib, un lloc que es creu fou un centre religiós i polític per als nabateus. El primer que s'aprecia és una imponent sala excavada en la roca, anomenada al-Diwan, on probablement tenien lloc cerimònies religioses, rituals o discussions polítiques.

L'impressionant i angost canó entre roques de Jabal Ithlib (Hegra, Al-Ula)

També hi destaca un impressionant i estret canó entre enormes parets de roca. En aquestes parets hi ha tallats altars, petits santuaris i diverses inscripcions. Després vam passejar per la zona. En total vam estar-hi uns 35 minuts.

Roques tallades amb petits altars i inscripcions (Jabal Ithlib, Hegra, Al-Ula)

A les 14h17 vam agafar un autobús que ens portà fins a Jabal AlBanat. Es tracta d'un impressionant conjunt de 29 tombes esculpides en diversos costats d'una enorme roca. Cadascuna de les tombes està decorada amb una façana hàbilment elaborada, mostrant en conjunt una gran varietat d'estils arquitectònics.

Vista d'un dels racons del conjunt d'AlBanat (Hegra, Al-Ula)

Una de les tombes del conjunt d'AlBanat (Hegra, Al-Ula)

Cada tomba és única, amb dissenys especials que reflecteixen l'estatus i la identitat dels individus que hi eren enterrats. En una de les tombes és possible entrar al seu interior i veure els nínxols tallats a les parets.

Diverses tombes en la part posterior del conjunt d'AlBanat (Hegra, Al-Ula)

A les 14h55 un altre autobús ens va portar fins a Jabal AlAhmar. És un dels afloraments rocosos distintius de Hegra gràcies al color de les seves roques vermelles i conté 18 tombes, algunes de les quals s'han descobert recentment.

A la dreta la tomba de Hinat (Jabal AlAhmar, Hegra, Al-Ula)

En una d'aquestes tombes es van trobar les restes de Hinat, una dona nabatea de 2.000 anys d'antiguitat. L'any 60 o 61 dC, Hinat havia gravat el següent missatge en un panell sobre l'entrada de la seva tomba: «Aquesta és la tomba que Hinat, filla de Wahbu, va fer per a ella mateixa, per als seus fills i els seus descendents per sempre. I ningú té dret a vendre-la, donar-la en penyora o escriure un contracte d'arrendament per a aquesta tomba. I qui faci una altra cosa que no sigui això, la seva part revertirà al seu hereu legítim. L'any vint-i-un del rei Maliku, rei dels nabateus».

Tombes en el costat oest del conjunt de Jabal AlAhmar (Hegra, Al-Ula)

Vam fer tota la volta sencera al conjunt de tombes de Jabal AlAhmar, ja que en la part posterior (costat oest) hi ha altres tombes que paga la pena de veure.

Les tombes bessones del conjunt de Jabal AlAhmar (Hegra, Al-Ula)

I a les 15h55 vam pujar al bus que ens va dur a la darrera parada, la icònica tomba de Qasr al-Farid (també coneguda com la tomba de Lihyan Fill de Kuza). És la imatge més famosa de Hegra i el millor exemple d'arquitectura nabatea de la regió.

La tomba de Qsar al-Farid, la icona més coneguda d'Hegra (Hegra, Al-Ula)

Aquest mausoleu és el més gran del complex i té una enorme façana arquitectònica, amb una alçada de 22 metres. Inscripcions i motius lihyan, thamúdics i nabateus adornen les seves parts superiors, mentre que un terç de la façana inferior del palau es limita a marques de cisell en brut, ja que la façana està inacabada, mostrant així el procés de construcció nabateu. Té una escala monumental i una simetria perfecta.

Vista posterior de la roca on està tallada la tomba de Qsar al-Farid (Hegra, Al-Ula)

Vam tenir la gran sort de que durant una bona estona vam estar completament sols davant d'aquesta meravella arqueològica. Vam pujar a una petita duna que hi ha just davant de la tomba per a tenir una millor perspectiva elevada sobre ella. També li vam donar la volta sencera a la roca per tal d'apreciar totes les perspectives possibles.

A les 16h33 vam agafar l'autobús per a tornar al centre de visitants, donant així per acabada la visita de tres hores al jaciment arqueològic. Vam sortir amb la sensació d'haver vist i gaudit d'un lloc realment extraordinari.

Però abans de marxar vam veure una exposició que hi ha en l'edifici del Hegra Visitor Center on es mostra la reproducció del bust d'una dona nabatea, anomenada Hinat, que va viure aquí fa uns 2.000 anys. Aquest bust, molt realista, s'ha obtingut a partir d'un crani trobat en una de les tombes de Jabal AlAhmar i s'ha necessitat de la col·laboració d'arqueòlegs, forenses, acadèmics i especialistes en creació de models. És una exposició molt interessant I recomanable de veure.

Vam marxar de Hegra quan ja eren quasi les cinc de la tarda I vam anar directament fins a Jabal Al-Fil o l'Elephant Rock, a 23 km d'aquí. Quan hi vam arribar, a les 17h15, l'aparcament estava ja força ple perquè aquest lloc obre a les 16h i coincidint amb l'hora de la posta de sol és quan hi ve tothom.

Posta de sol sobre Jabal Al-Fil, la «Roca de l'Elefant» (Al-Ula)

En aquest fantàstic lloc vam estar-hi una llarga estona. Vam arribar-hi quan el sol encara lluïa i vam poder gaudir de la posta de sol sobre la roca i després vam veure com es feia fosc i s'encenia la il·luminació. Vam comprar unes begudes en la furgoteca del cafè Barn's i vam poder seure en un dels seients que hi ha excavats a la sorra, gaudint d'aquesta icònica roca davant dels nostres ulls.

Il.luminació nocturna sobre Jabal Al-Fil (Al-Ula)

A les 18h55, quan ja feia estona que era negra nit, vam marxar cap al cotxe, passant sota el pont de la roca. I d'aquí vam anar directament cap a l'allotjament.

Dia 7 Al Ula - vall d'Ashar - Maraya - mirador Harrat - Al Ula

Era el primer dia de l'any 2026 i per avui teníem reservat quelcom especial: un dinar a les 13h en el restaurant Harrat, ubicat en el luxós hotel Banyan Tree AlUla, a la vall d'Ashar.

Per a omplir les hores del matí fins a les 13h vam decidir d'anar fins al Shalal Caffe, un lloc famós per la seva espectacular ubicació natural i que té una enorme presència a les xarxes socials, sobretot a Instagram.

Aquest cafè està a uns 37 km al nord-oest des del nostre allotjament seguint la carretera 375. En el camí ens vam aturar en diversos llocs per a gaudir del paisatge i fer fotos perquè els paisatges desèrtics al voltant d'Al-Ula estan plens d'oportunitats fotogràfiques.

Vista de l'antiga estació de tren d'Hegra, la qual formava part del ferrocarril del Hijaz (Al-Ula)

Des de la carretera vam veure els edificis de l'antiga estació de tren de Hegra que formava part de la històrica línia del ferrocarril del Hijaz. Vam intentar arribar-hi per a veure'ls de prop, però no vam trobar cap via possible, així que vam anar fins al proper hotel resort de luxe The Chedi Hegra que hi ha al costat per a demanar la forma d'anar-hi,

Aquí ens vam assabentar que ara tota l'antiga estació de tren és propietat privada dels propietaris d'aquest hotel i només es pot visitar si es fa una reserva en el restaurant del resort que ocupa un dels edificis de l'estació. És una llàstima que patrimoni històric i natural del país saudita estigui en mans privades. Així que, com que no teníem més interès en aquesta estació de tren, ens vam limitar a fer algunes fotos des de lluny.

Formacions rocoses al voltant de la carretera cap al Shalal Caffe (Al-Ula)

Després d'unes quantes aturades més pel camí admirant les formes naturals de les roques de gres i la sorra vam arribar al Shalal Caffe quan ja eren les 12 del migdia. Com que teníem la reserva del dinar una hora més tard vam decidir de venir-hi l'endemà i poder gaudir del lloc amb tranquil·litat.

La veritat és que arribar a aquest cafè no és immediat perquè no està indicat enlloc. Des de la carretera cal desviar-se cap a l'oest en 🌐aquest desviament i avançar uns 200 metres fins arribar a un 🌐aparcament a l'entrada d'una granja.

Vam tornar al desviament i vam seguir per mateixa la carretera que havíem arribat, però ara cap al sud. Els paisatges en tota aquesta zona són senzillament espectaculars. I uns quilòmetres més enllà vam connectar amb la ruta 375, però poc després la vam abandonar de nou perquè vam arribar al 🌐desviament a la dreta que està indicat com a Ashar Valley.

L'extraordinàriament bella 🌐vall d'Ashar, amb els seus dramàtics canyons i formacions rocoses esculpides pel vent, és tota ella de propietat privada i acull tota una sèrie d'allotjaments, restaurants i equipaments de súper-luxe, com el Banyan Tree AlUla, l'Our Habitas AlUla, el Caravan AlUla, l'Ashar Tented Resort o l'icònic Maraya, un edifici on tota la seva coberta exterior és un enorme mirall enmig del paisatge desèrtic.

A la vall d'Ashar només s'hi pot accedir si s'és hoste d'algun dels seus allotjaments, si s'ha fet una reserva en el restaurant Harrat o bé contractant un tour. Nosaltres vam optar per la segona opció.

Paisatge a l'entrada del la vall d'Ashar (Vall d'Ashar, Al-Ula)

Bé, al cap de 600 metres del desviament i d'internar-nos a la vall vam trobar un control de seguretat on vam haver de mostrar la nostra reserva per al restaurant Harrat per a poder continuar endavant.

Tot el trajecte per la vall és absolutament espectacular. Sense paraules per a descriure'l. La seva bellesa s'ha format durant milions d'anys, amb canons èpics i formacions rocoses impressionants que ofereixen panorames únics que no deixen indiferent a ningú. Ens vam aturar nombroses vegades pel camí per a fer fotos I gaudir del paisatge.

Vista panoràmica sobre la vall d'Ashar des de la terrassa del restaurant Harrat (Vall d'Ashar, Al-Ula)

Vam arribar puntualment a la porta de l'hotel Banyan Tree AlUla, de cinc estrelles. El restaurant Harrat es troba ubicat dins de l'edifici principal d'aquest hotel. Ens vam asseure en una taula amb vistes al fantàstic escenari natural que l'envolta.

Aquell dia el dinar era de tipus bufet, format per una barreja de plats de fusió àrabs i internacionals, amb ingredients i productes locals. Vam tenir l'oportunitat de tastar tot el que s'oferia i ens venia de gust i, la veritat, és que tot estava molt bo. L'única queixa que tenim del lloc és que el servei no va estar a l'altura del que s'espera d'un lloc d'aquesta categoria.

Vista des de la terrassa exterior del restaurant Harrat (Vall d'Ashar, Al-Ula)

Després del dinar ens vam acomodar en uns còmodes sofàs que hi ha a l'exterior on vam prendre el cafè i vam continuar gaudint de les seves privilegiades vistes. El preu del dinar fou de 400 SAR/pax, molt car, però no hem d'oblidar que estàvem en un hotel de cinc estrelles. Era un dia especial i fou un capritx que ens va permetre gaudir d'una fantàstica experiència gastronòmica i sensorial (per la ubicació del lloc). Per un dia, vam tastar el «luxe aràbic».

Paret rocosa sobre algunes de les tendes de l'hotel Banyan Tree AlUla (Vall d'Ashar, Al-Ula)

Vam marxar de l'hotel Banyan Tree AlUla cap a les 15h45 i vam anar fins a l'edifici Maraya, situada a només 2.5 km.

La sala de concerts i esdeveniments Maraya és una meravella arquitectònica situada enmig del desert. Es tracta d'un edifici cúbic de 26 metres d'alt recobert completament de vidre amb miralls, fins a una superfície total de 9.740 m2, i confirmat pel Llibre Guinness dels Rècords com l'edifici amb miralls més gran mai construït. Això li permet reflectir i realçar la bellesa del seu entorn, creant un efecte sorprenent. De fet, segons la perspectiva i la incidència de la llum solar l'edifici sembla fondre's amb les parets de roca de gres que l'envolten i amb prou feines es distingeix del paisatge.

Vista parcial de l'increïble edifici Maraya (Vall d'Ashar, Al-Ula)

Dins d'aquest edifici hi ha un auditori per a un màxim de 500 persones, així com un restaurant, zones VIP i espais per a conferències i esdeveniments de negocis. Per l'escenari del seu auditori han passat músics i cantants de talla internacional.

Joc de reflexos sobre la façana de mirall de l'edifici Maraya (Vall d'Ashar, Al-Ula)

Després d'aparcar el cotxe vam donar-li la volta sencera a l'edifici. Jugant amb els reflexos les oportunitats fotogràfiques que brinda aquest edifici són infinites. És realment impressionant i digne de veure.

Paisatge reflectit sobre la façana de mirall de l'edifici Maraya (Vall d'Ashar, Al-Ula)

Alucinats encara amb la visió de l'edifici Maraya vam posar rumb cap al mirador Harrat, situat uns 28 km cap al sud, per una carretera en direcció sud que acaba connectant amb la ruta 375 en 🌐aquest punt. Vam continuar cap al sud i en arribar al Winter Park vam agafar una carretera cap a la dreta.

Poc després la carretera comença a pujar cap al cim on es troba el mirador. Les rampes de pujada tenen un pendent molt pronunciat en alguns punts i s'ha de conduir amb molta precaució. Després la carretera arriba a una planícia i ja només queda seguir-la fins al final.

Vista sobre Al-Ula, el seu oasi i voltants des del mirador Harrat (Al-Ula)

El mirador Harrat està situat al cim del Harrat Uwayrid, una muntanya volcànica enmig de camps de lava, i a una altura de 1.219 metres sobre el nivell del mar. Aquest mirador ofereix unes espectaculars vistes panoràmiques de la ciutat vella d'Al-Ula, de l'oasi, de Dadan i, en general, de les muntanyes circumdants i de tota la vall sobre la que s'assenta Al-Ula.

Vam arribar a l'aparcament del mirador a les 17h05, quan encara feia sol però ja estava força baix en l'horitzó. A aquesta hora hi ha una gran afluència de gent, local i visitants, perquè és la millor hora per venir a aquest mirador (està obert de les 9 del matí a les 10 de la nit).

Vista panoràmica des del mirador Harrat en el moment d'amagar-se el sol (Al-Ula)

Al costat del mirador hi ha un bar i un restaurant italià. S'ha de portar roba d'abric perquè quan se'n va el sol la temperatura baixa ràpidament, també per l'efecte de l'alçària.

Quan ja s'havia amagat el sol i començava a fer-se fosc vam iniciar el camí de tornada cap a la vall. De tornada cap a l'allotjament ens vam aturar en el súper de la benzinera Bin Eid d'Al-Mu'tadil per a comprar alguna cosa que necessitàvem.

Dia 8 Al Ula - Cafè Shalal - Al Ula Old Town - Oasis Heritage Trail - Al Ula

La primera activitat d'aquest dia fou anar al Cafè Shalal (també Al-Shalal), una visita que havíem deixat pendent del dia anterior. Recordem que aquest cafè està a uns 37 km al nord-oest des del nostre allotjament.

Formacions rocoses al nord d'Al-Ula (Al-Ula)

El Cafè Shalal és famós i una atracció molt popular a Al-Ula, tant entre la població del país com entre els visitants estrangers, gràcies a la seva ubicació natural única entre grans roques, amb una sensació real de frescor enmig del desert. S'ha de pagar una entrada de 10 SAR/pax que després no es descompta de la possible consumició en el cafè.

Camí d'entrada al canyó que condueix al Shalal Caffe (Al-Ula)

El camí d'entrada al bar, d'uns 100 metres, és a través d'un canyó molt estret entre dues altes parets de roca. En algun punt s'ha de fer un cert contorsionisme per a passar entre les roques, però res greu. És realment espectacular i bonic i ja només per això paga la pena visitar-lo. No ha de sorprendre que molta gent vingui fins aquí només per a fer-se fotos i vídeos i pujar-les a Instagram o TikTok. La veritat és que és un lloc increïble al que no s'ha d'anar amb presses.

Dins del canyó que condueix al Shalal Caffe (Al-Ula)

La cafeteria, pròpiament dita, es troba ubicada en un espai on la gorja s'obre entre les roques, en un lloc ombrívol i fresc en el que hi ha unes quantes taules i cadires a l'aire lliure i disposades entre les roques. Es tracta d'una cafeteria tradicional saudita, però certament no està a l'alçada del lloc i el manteniment i neteja del lloc és millorable.

Més formacions rocoses curioses al nord d'Al-Ula (Al-Ula)

En el camí cap a la ciutat vella d'Al-Ula, 35 km cap al sud, vam fer nombroses parades per a fer fotos. Després d'aparcar el cotxe en el 🌐pàrquing sud de la ciutat vella vam anar caminant fins a l'🌐AlUla Palace Restaurant, un restaurant local, senzill i sense pretensions, però que probablement està entre els millors d'Al-Ula. Té una carta àmplia de plats àrabs, ben preparats, racions generoses i preus més que assequibles. Molt recomanable.

Passejant per un dels estrets carrers de la ciutat vella d'Al-Ula (Al-Ula)

Després de dinar vam anar a passejar per la ciutat vella d'Al-Ula, avui amb més temps que el primer dia que vam venir-hi. Vam voltar per alguns dels seus estrets carrerons i vam entrar en alguna de les cases-museu. I vam tornar a recórrer tot el carrer principal, on hi ha diverses botigues, cafès i restaurants. A la tarda i vespre és quan aquesta zona està més animada.

Projecció d'elements tradicionals en una estança d'una casa museu de la ciutat vella d'Al-Ula (Al-Ula)

La ciutat vella d'Al-Ula, també coneguda amb el nom d'al-Dīrah, data de nou segles enrere i era una parada obligada en la famosa Ruta de l'Encens que creuava la península aràbiga de sud a nord. Aquesta ciutat, que està actualment en procés de restauració, consta d'unes 870 unitats residencials, incloent mesquites, mercats i el Castell de Mousa Bin Nusayr. Aquestes unitats estan separades per carrerons estrets i sinuosos.

Als peus del fort d'Al-Ula hi ha la mesquita Alsakhra, la qual data originalment del segle XIV. I des d'aquí vam travessar la carretera 375 i vam iniciar la caminada Oasis Heritage Trail en 🌐aquest punt, en un camí ample anomenat Orange Path, que va des d'aquest punt fins a Dadan.

Horts d'agricultura sostenible en l'oasi de Daimumah (Al-Ula)

És un fàcil passeig de 3 km que travessa l'extraordinari oasi d'Al-Ula a través de palmeres datileres, horts, granges, sistemes de reg tradicionals i edificis històrics fets de maons de fang. Al final, nosaltres vam fer una caminada alternativa perquè en un cert punt de la ruta ens vam desviar i ens vam internar més en l'oasi, arribant a l'🌐Oasi de Daimumah, una part de l'oasi on, a més de mostrar l'agricultura sostenible, el seu exuberant entorn s'ha transformat en un centre cultural i artístic per fomentar la connexió i la creativitat entre els visitants i la comunitat local.

Restes de les antigues cases i carrers de l'històric oasi d'Al-Ula al capvespre (Al-Ula)

De tornada cap a la ciutat vella vam caminar per un camí laberíntic que transcorre per entre cases històriques de maons de fang a la part del nucli antic que es troba en el costat de l'oasi. Aquesta zona solia ser el refugi d'estiu dels habitants del nucli antic. Encara s'està renovant, però la zona és accessible i al capvespre aquest camins estan bellament il·luminats.

Ambient nocturn en el carrer principal de la ciutat vella d'Al-Ula (Al-Ula)

Després d'una bona estona passejant per l'oasi i quan ja era fosc, vam tornar cap a la citat vella i d'aquí a l'aparcament. Amb el cotxe vam anar fins al 🌐mercat de fruita al que havíem anat el primer dia per a comprar fruita.

Dia 9 Al Ula - Tayma - Al Ula

L'objectiu marcat per aquesta jornada era anar fins a la població-oasi de Tayma, situada a uns 205 km d'Al Ula.

ℹ️ LA CIUTAT OASI DE TAYMA

La ciutat oasi d'Tayma té una gran importància històrica com a centre comercial, polític i religiós, essent un dels assentaments humans més antics de l'Aràbia Saudita i, fins i tot, de tota la península aràbiga. Diversos descobriments arqueològics recents mostren que ha estat habitada des de l'edat del bronze, al voltant del IV mil·lenni aC.

Tayma està situada a la vora occidental del gran desert de dunes Nafoud Al-Kebir, en una depressió natural on es va formar un llac quan el clima de la península Aràbiga era més humit. Després de gairebé 8.000 anys de desertificació, la ciutat té encara pous naturals que s'han mantingut durant mil·lennis.

L'històric pou Bir Haddaj, sens dubte la icona de Tayma (Tayma)

També la seva ubicació ha jugat a favor de la seva gran importància històrica, ja que Tayma es troba en un corredor natural entre el desert Nafoud Al-Kebir a l'est i les muntanyes Sarawat a l'oest, fent d'aquest oasi una parada important per a les caravanes que comerciaven amb encens i altres productes valuosos del Iemen. Fins i tot hi ha evidències que indicarien que per aquest oasi passava una important ruta terrestre cap a la vall del Nil.

La importància de Tayma està testimoniada en molts textos antics on s'esmenta més sovint que qualsevol altre lloc de l'Aràbia Saudita. En l'actualitat és un lloc clau per entendre que aquesta zona fou una cruïlla d'antigues civilitzacions, essent per al viatger interessat en la història i la cultura una destinació molt menys coneguda que Al-Ula, però històricament tant o més fascinant.

Per fer aquest llarg trajecte d'uns 200 km fins a Tayma vam triar rutes diferents per a l'anada i la tornada. Això dona l'oportunitat de veure coses diferents, però sigui quina sigui la ruta escollida la bellesa del paisatge està garantida.

Paisatge desèrtic de roques i sorra (Al-Ula)

Per al trajecte d'anada vam escollir la ruta que va més per carreteres secundàries, evitant les autovies en una bona part del trajecte. Vam sortir de l'allotjament i vam agafar la ruta 375 cap al nord. En 🌐aquest punt ens vam desviar a la dreta i vam continuar per una carretera secundària cap a l'est, la qual travessa l'altiplà d'Umm Maraqi.

Al cap d'uns quilòmetres vam veure a l'esquerra una curiosa roca que ja havíem vist prèviament en fotos i vídeos a Internet. Es tracta de 🌐Jabal Kharab, una formació rocosa fascinant, situada a només 100 metres de la carretera. Es pot deixar el cotxe al voral de la carretera i anar-hi caminant, però tambe podeu arribar-hi amb el cotxe perquè la sorra és compacte.

La formació rocosa de Jabal Kharab, una meravella natural (altiplà d'Umm Maraqi)

Aquesta meravella natural, esculpida per milions d'anys d'erosió eòlica i hídrica, captiva per la seva aparença única i per la seva grandària. I el paisatge desèrtic circumdant és igualment encisador. Malauradament, la part posterior de la roca està plena de grafits i també hi ha alguns plàstics llençats per la vora: de gent incívica n'hi ha per tot arreu. Molts altres llocs naturals com aquest han hagut de ser ja protegits amb una tanca per les autoritats saudites per tal d'evitar el deteriorament a causa ed l'incivisme d'uns pocs.

Continuant amb la ruta, en arribar al petit nucli d'Aradah, on hi ha una benzinera, ens vam desviar a l'esquerra per a seguir per una altra carretera, encara més secundària. I uns quants quilòmetres més enllà vam arribar a l'alçada d'una altra formació rocosa molt característica, anomenada Al-Naslaa, però aquesta famosa formació es troba a una distància d'uns 5 km de la carretera desert endins i per arribar-hi és necessari disposar d'un vehicle 4x4, cosa que el nostre no ho era.

La formació rocosa Al-Naslaa té d'aproximadament 8 metres d'alçada i està dividida en dues meitats gairebé iguals, com si hagués estat tallada per una eina afilada o un làser, i cada meitat està sostinguda per una base de roca precisa. Se li calcula una edat estimada d'uns quatre-cents milions d'anys i s'ha format a causa de la meteorització pel vent i factors atmosfèrics, descartant teories alienígenes o de civilitzacions teconològicament molt avançadesa. A les parets de la roca hi ha diversos petròglifs i inscripcions thamúdiques, algunes de fa tres mil anys.

Uns 13 km més endavant vam connectar amb l'autovia 15, en la ruta Medina-Tabuk. Vam arribar a Tayma sobre les 12h00, unes 3 hores després d'haver sortit d'Al-Ula, però cal tenir en compte les nombroses aturades que havíem fet pel camí.

En arribar a Tayma vam anar en primer lloc al Palau d'Al-Hamra (també conegut com a Temple de Salm), un dels assentaments més antics de l'Aràbia Saudita. És un edifici de pedra erigit sobre una carena rocosa baixa amb vistes al lloc on hi havia un antic llac. La ceràmica trobada al lloc indica que aquest palau podria datar del segle VI aC, quan Nabònides, l'últim rei de Babilònia, va conquerir aquesta ciutat oasi. Està dividit en tres seccions, una de les quals s'utilitzava per al culte i les altres dues per servir als residents del palau.

El 🌐Palau d'Al-Hamra està ubicat als afores de Tayma, a uns 4 km del centre. Quan vam arribar a l'aparcament el lloc semblava estar tancat i no haver-hi ningú, però al cap d'una estona va aparèixer un vigilant i, amb dificultat, ens va semblar entendre que el lloc estava tancat a les visites i que només es podia visitar amb un permís especial concedit per la Saudi Heritage Commission, l'organisme estatal que s'encarrega de la gestió del patrimoni històric i arqueològic del país.

De tota manera vam insistir en que ja estàvem allà i finalment el vigilant va accedir a acompanyar-nos a fer la visita, amb la condició de que no féssim fotos. El mateix vigilant ens va fer de guia i ens donà algunes dades sobre aquest palau de quasi 3.000 anys. No queda gran cosa, només els fonaments de les estances i poca cosa més, però apart del seu indubtable interès històric està en un lloc elevat i les vistes sobre l'entorn són boniques.

Vista posterior del fort de Tayma o palau Ibn Rumman (Tayma)

Acabada aquesta visita vam anar fins al centre de Tayma i vam aparcar el cotxe al costat del Palau Ibn Rumman (també conegut com a fort de Tayma o Palau del Governador). Aquest palau data de finals del segle XVIII i cobreix una superfície de gairebé 6.000 m2. Té un gran pati central que hauria proporcionat refugi a la població local en cas de perill i en la part més antiga hi ha les estances on havia viscut la família propietària del palau.

En el dia de la nostra visita el vam trobar tancat i només el vam poder veure per fora, però l'exterior és igualment bonic i està bellament restaurat, amb les seves parets d'adob i sòlides torres defensives.

I des d'aquí vam fer caminant els 150 metres que separen aquest palau del pou Bir Haddaj, sens dubte la icona i el lloc més conegut de Tayma. Aquest és un dels pous més famosos de l'antiguitat, ja que surt citat a la Bíblia (Isaïes 21:14.7), i se sap que data com a mínim de mitjans del segle VI aC, durant l'ocupació dels babilonis. Va ser construït amb la intenció d'alleujar el sofriment dels habitants locals augmentant la quantitat d'aigua i la mida de les seves granges.

Detall de l'enorme pou Bir Haddaj (Tayma)

Un segle després, al segle V aC, Tayma fou abandonada a causa d'una sèrie d'esdeveniments catastròfics i quedà enterrada per la sorra del desert, de manera que el pou va caure en desús durant molts segles fins que fou restaurat de nou a un estat funcional. Més tard, amb l'ús d'equips de bombament moderns, els grangers de Tayma ja no necessitaven els mètodes tradicionals, per la qual cosa els elements arquitectònics dels caps de pou i les antigues tècniques d'extracció d'aigua van desaparèixer. Amb posterioritat s'ha restaurat perquè els visitants actuals encara puguin veure'l en la seva forma original. El pou té un diàmetre de 18 metres i disposa de 40 minhala, una roda de fusta amb la qual antigament els camells extreien l'aigua per a ser conduïda a través de canals per al reg i altres finalitats.

Quan vam arribar al pou l'accés estava aparentment tancat i no hi havia ningú, però un home que hi havia per la zona ens assenyalà un lloc per on podíem entrar per a fer la visita. Vam entrar en el recinte on es troba aquest pou, el més gran que havíem vist mai, i el vam poder visitar tota l'estona que vam voler i sense ningú més. Val molt la pena de veure.

Recorrent l'antic mercat Al Najem (Tayma)

I sortint del pou vam anar a visitar l'històric mercat Al Najem, el qual fa referència a un mercat històric i àrea urbana tradicional dins de la ciutat antiga de Tayma. En aquest antic mercat hi ha arquitectura tradicional amb uns 300 anys d’antiguitat, així com passadissos i edificis construïts amb materials locals (fusta de tamariu, troncs de palmera, etc).

L'entrada al mercat més propera al pou està en 🌐aquest punt, mentre que 'altre extrem del passadís, d'uns 350 metres de longitud, desemboca en un punt al costat de la mesquita King Faisal. A costat i costat dels passadís, amb parets de fang, hi ha els antics edificis i diversos horts. Aquest lloc històric és molt bonic de veure.

Vista de l'oasi del mercat Al Najem (Tayma)

L'oasi de Tayma estava protegit per una muralla amb una longitud aproximada de 18,2 km, una amplada d'un a dos metres i altures superiors als deu metres en algunes seccions. Es va construir originalment durant el segle VI aC., en l'època de Nabònides, amb pedres, maons i argila. Aquesta muralla fou la més fortificada i llarga de tota la península Aràbiga. Aquesta muralla encara és visible en algunes seccions, però no sembla que actualment es pugui visitar.

Per altra banda, aquesta històrica ciutat també és famosa per una estela, coneguda com la pedra de Tayma, que es va ser descoberta per Charles Montagu Doughty el 1876 i set anys després transportada a França per a ser exposada al Museu del Louvre, on encara es troba avui dia.

Aquesta estela data del segle V o IV a.C. i està gravada en arameu, la llengua oficial de l'imperi babilònic i que fou adoptat per escriure a Aràbia. Està tallada en pedra calcària, mesura 110 cm de llargada i pesa uns 150 kg. La seva importància resideix en que les seves inscripcions són una font valuosa d'informació sobre l’expansió babilònica i el període de 10 anys en que el rei Nabònides va governar Tayma.

Finalitzades les visites a Tayma vam buscar un lloc on dinar pel centre i vam escollir un 🌐restaurant local força bàsic on també feien menjar per emportar. Tot seguit, vam anar amb el cotxe fins al 🌐Cofflate Cafe, un lloc molt modern i que està molt bé per a prendre un cafè. També té pastisseria, en un local amb una curiosa barreja d'àrab i japonès.

Malgrat la importància històrica de Tayma i els seus nombrosos llocs arqueològics no sembla que actualment vingui molt turisme a aquesta ciutat ni tampoc sembla que estigui preparada per a rebre'l. Durant totes les hores que hi vam estar no vam trobar cap altre visitant en cap dels llocs visitats. Això fa que l'ambient sigui molt tranquil i d'una autenticitat total.

Quan ja eren les quatre de la tarda passades vam iniciar el camí de tornada cap a Al-Ula. Aquesta vegada vam seguir la ruta 15 cap al sud I en arribar a Al Muthallth vam agafar la ruta 70 cap a l'oest.

Camells viatjant en la part posterior d'una camioneta

En 🌐aquest punt, a mig camí entre Al Muthallth i Al Ula, ens vam trobar inesperadament amb un munt de vehicles, grans tendes de campanya, antenes de comunicacions portàtils, uns quants helicòpters, molta policia i molta gent cap aquí i cap allà. Es tractava d'un campament del ral·li Dakar '26' que es celebrava en aquelles dates pels deserts de l'Aràbia Saudita. El campament que vam trobar estava preparat per a les etapes de dos dies més tard.

Ens vam desviar breument per a entrar en el campament a donar un cop d'ull, però hi havia molta policia per tot arreu i vam decidir continuar ruta perquè, a més, ja s'havia amagat el sol i s'estava fent fosc.

Finalment vam arribar a l'allotjament a les 18h30, donant per acabada aquesta fantàstica jornada a l'oasi de Tayma.

Dia 10 Al Ula - Wadi Disah - Tabuk

Avui, amb molta pena, tocava marxar d'Al Ula per arribar a Tabuk cap al final del dia, fent una aturada intermèdia per anar fins a Wadi Disah, un lloc que teníem moltes ganes de veure.

Després d'esmorzar i recollir-ho tot vam sortir de l'allotjament a les 8h45. Per arribar a Wadi Disah podíem escollir entre dues rutes possibles: la primera d'elles segueix la ruta 375 cap al nord i després la ruta 8790, mentre que la segona comença agafant la ruta 375 cap al sud i després continua per la ruta 8776 cap al nord.

La primera d'elles és uns 20 km més curta que l'altra, que en termes de temps suposa una diferència d'uns 10 minuts. Però nosaltres vam triar la segona perquè havíem llegit que era més escènica i, la veritat, és que no ens va decebre en absolut.

Així que vam agafar la ruta 375 cap al sud i en arribar al 🌐punt ens vam desviar cap a l'oest, vorejant Al-Ula pel sud. Tot seguit vam continuar per la carretera 8776 durant un llarg trajecte fins a 🌐connectar amb la ruta 8756, la qual vam agafar cap a la dreta i 1,8 km més enllà ens vam desviar a l'esquerra per agafar la ruta 8761.

Paisatge de sorra vermella al principi de la ruta 8761 cap al Wadi Al Disah

Aquesta darrera carretera és especialment escènica, ja que primerament travessa una gran àrea planera de sorra vermella de sorra fins arribar a una zona muntanyosa i a continuació la carretera 8761 transcorre per una vall entre muntanyes.

Vista panoràmica des de la població d'Al Disah

Passada la població d'Al-Disah la vall s'obre a la dreta per un altre gran uadi. La carretera continua uns quilòmetres més mentre la vall es va engorjant cada cop més i s'acaba en un petit pàrquing, al cap de 33 km des de la cruïlla amb la carretera 8756.

ℹ️ WADI DISAH

Wadi Disah (també Wadi Al Disah i que significa Vall de les Palmeres) és, sens dubte, una de les meravelles naturals més impressionants de l'Aràbia Saudita gràcies a uns paisatges d'un altre món, amb una rara combinació de fonts d'aigua dolça, penya-segats que arriben als 400 metres d'alçada i formacions rocoses úniques.

Entrant al uadi Al Disah per la seva entrada sud (Al Disah)

El Wadi Disah té dues entrades, a les quals s'arriba per carretera asfaltada: l'🌐entrada sud és la que passa per Al Disah i està gairebé a mig camí entre Tabuk i Al-Ula, mentre que l'🌐entrada nord està bastant més a prop de Tabuk, a uns 112 km. L'entrada sud està considerada com la més bonica de les dues.

La distància aproximada entre l'entrada sud i l'entrada nord a través del tram principal visitable del canyó, també anomenat Wadi Qaraqir, és d’uns 15 km i només es pot recórrer a peu o en un vehicle 4x4.

Des del punt de vista geològic, aquest uadi és una meravella formada durant milions d'anys per l'erosió del vent i l'aigua, donant lloc a dramàtics pilars i penya-segats de gres que s'eleven majestuosament a banda i banda de la vall. També s'hi poden trobar antigues inscripcions nabatees a les parets de les roques i restes arqueològiques al llarg dels seus camins.

El uadi es troba a una altura de 400 metres sobre el nivell del mar, gaudint d'un clima moderat i de pluges freqüents, donant lloc a fonts que flueixen durant tot l'any. Entre la vegetació que podem trobar en el uadi destaquen les palmeres i els papirs (Cyperus papyrus), així com exemplars de baladre, brom de civada (bromus danthoniae) o henna.

Un dels molts al·licients de Wadi Disah és que s'hi pot fer senderisme i també acampada gràcies a les seves agradables temperatures durant els mesos d'hivern. Acampar sota el cel nocturn, sense cap contaminació lumínica, ha de ser una experiència increïble. Però en qualsevol cas us caldrà portar molta aigua, menjar i tot l'equipament necessari, ja que no hi ha cap tipus de servei en molts quilòmetres a la rodona. És molt convenient portar mapes de la zona descarregats per a poder-los consultar sense connexió. I cal anar amb compte amb les inundacions sobtades en el uadi si es preveu pluja.

La veritat és que Wadi Disah, que es troba dins l'àmbit geogràfic de la Reserva Natural del Príncep Mohammad bin Salman, captiva des del primer moment pel seu equilibri de tranquil·litat, grandesa i bellesa prístina. Tant si sou fotògrafs, senderistes o simplement amants de la natura, aquest lloc ofereix una experiència inoblidable.

Ara mateix Wadi Disah és un lloc sense cap infraestructura turística i això el fa un lloc molt autèntic, però les autoritats saudites tenen l'objectiu de desenvolupar tota l'àrea del uadi per a convertir-la en una de les principals destinacions de natura per al turisme nacional i internacional a l'Aràbia Saudita. Per tant, afanyeu-vos a visitar Wadi Disah abans de que es pugui malmetre aquesta autenticitat i tranquil·litat que respira aquest lloc.

Arribant al final de la carretera asfaltada, a l'entrada sud del uadi Al Disah (Al Disah)

A les 12h45 vam arribar amb el nostre cotxe a l'aparcament de l'entrada sud de Wadi Disah, on s'acaba l'asfalt de la carretera 8756. Com que teníem clar que amb el nostre cotxe no podríem internar-nos en el uadi la idea era provar de contractar algun conductor amb un 4x4 per a fer l'excursió o, si això no era possible, llavors fer un tros del uadi caminant.

En aquest aparcament hi havia un parell o tres de vehicles 4x4 aturats, amb els seus conductors petant la xerrada. Se'ns va acostar un home jove, el Mohammed (mòbil i WhatsApp: 0596877795), i ens va oferir la possibilitat de fer l'excursió pel uadi amb el seu jeep Toyota 4x4 descobert per un preu de 300 SAR (uns 68 € al canvi). Com que havíem llegit que aquesta era la tarifa estàndard que es demanava ens va semblar bé.

Mohammed, el nostre conductor i guia pel uadi Al Disah (Al Disah)

Probablement haguéssim pogut regatejar aquesta xifra al Mohammed, però ens va agradar la seva oferta d'excursió, així com el seu caràcter afable i molt cordial. Després de l'experiència podem afirmar rotundament que vam quedar molt més que satisfets i que vam pagar gustosament els 300 SAR demanats, sobretot perquè l'home era de la zona i vam considerar que estava bé que els nostres diners es quedessin allà i no en una agència lluny de la zona.

Vam tenir sort de que en el dia de la nostra visita al uadi no hi havia altres visitants (excepte una parella alemanya, però anava amb un vehicle d'una agència de Tabuk) i així vam poder fer l'excursió 4x4 sense reserva prèvia, però si no us voleu arriscar a arribar allà i trobar-vos sense cap 4x4 disponible llavors pot ser bona idea reservar el vehicle.

Conduint per l'interior del uadi Al Disah (Al Disah)

Si no podeu arribar a l'entrada del uadi pels vostres mitjans llavors l'única opció de visitar Wadi Disah és contractant una excursió amb transport inclòs des de Tabuk o des d'Al-Ula, però prepareu-vos per a pagar més de 250 € per cap (més car des d'Al-Ula). Però si teniu un vehicle per arribar-hi, i no és 4x4, llavors us recomanem contractar els serveis d'un conductor local sigui prèviament per telèfon o WhatsApp o bé fer-ho directament a l'entrada del uadi.

Vam agafar una peça d'abric per recomanació del Mohammed, ja que en el moment d'entrar en el uadi es nota un contrast de temperatures en zones on hi ha aigua i no hi arriba el sol, tot i que, en general, la temperatura era molt agradable.

Aquí es veu perquè és necessari un vehicle 4x4 per circular dins del uadi Al Disah (Al Disah)

Després de pujar al jeep Toyota vam iniciar l'excursió pel uadi poc abans de les 13h00. El fet de que el vehicle fos descobert fou un plus amb el que no havíem comptat, ja que no estàvem en un habitacle tancat amb finestres i podíem gaudir de vistes de 360º des del seient, a més de notar directament les olors, els sorolls i la frescor del uadi. Molt recomanable.

Des del primer segon quedem bocabadats amb el paisatge, que és veritablement espectacular. I suposà tota una aventura anar amb el 4x4 pel uadi, travessant tolls d'aigua que cobrien completament les rodes del vehicle, donant tombs pels monticles de sorra o passant per estrets corriols entre els canyissos dels papirs. La nostra filla s'ho va passar d'allò més bé.

En un punt ample del uadi (Al Disah)

En el trajecte pel uadi vam fer diverses aturades, algunes a petició nostre i altres proposades pel nostre guia/conductor: per exemple, per a pujar dalt d'una roca i veure les vistes panoràmiques sobre el uadi, per apreciar diverses pintures rupestres sobre les parets dels penya-segats o per a visitar una cova natural formada per unes roques.

En una d'aquestes aturades vam preguntar al Mohammed d'on sortia l'aigua que alimentava els nombrosos tolls que vèiem escampats per tot el uadi. Ell ens guià a peu fins a un lloc proper i ens assenyalà el terra: d'un punt arenós en el sòl sortia l'aigua a borbolls. Aquesta aigua sembla que prové de nombroses fonts naturals que emergeixen de les parets i del subsol de les muntanyes que formen el canyó, bé sigui d'aqüífers superficials em les formacions rocoses o bé de l’acumulació d’aigua procedent de les pluges que reben les parts més altes. I el més increïble de tot és que hi ha aigua tot l'any.

Un dels racons interiors d'aquest extraordinari lloc natural (Al Disah)

I així vam anar avançant pel uadi en direcció cap a l'est fins arribar a 🌐aquest punt, uns 8 km uadi endins des de l'aparcament. En aquest lloc vam coincidir amb una parella alemanya que anava amb un guia i un xofer i aquest darrer ens va convidar a prendre un cafè o un te, posant de relleu, un cop més, la proverbial hospitalitat saudita.

Vista elevada sobre un punt del uadi (Al Disah)

Després d'assaborir un aromàtic cafè saudita en un entorn tan extraordinari vam iniciar la tornada cap a l'entrada sud pel mateix camí per on havíem vingut. En el trajecte dins del uadi només vam trobar algun pastor amb les seves cabres i uns quants grups de locals fent pícnic, sobretot prop de l'entrada sud. Pel que sembla és força habitual que vinguin fins aquí amb els seus 4x4 per a fer pícnic i passar el dia envoltats de natura i tranquil·litat, amb família i/o amics.

Vegetació a l'interior del uadi (Al Disah)

A les 15h00, dues hores i escaig després d'haver iniciat aquesta excursió, estàvem de tornada en l'aparcament on teníem el cotxe. Vam trigar dies en pair tots el que havíem viscut en aquestes dues intenses hores.

Ens vam acomiadar del nostre fantàstic conductor/guia Mohammed, no sense haver-li pagat abans la xifra acordada. El seu anglès no era molt fluid, però era suficient per a entendre's.

Després de «dinar» ràpidament alguna cosa que portàvem en el cotxe vam iniciar el cami cap a Tabuk, a uns 225 km seguint la ruta 80. Hi ha l'opció d'anar-hi via Shuwaq (carreteres 8756, 8790 i 8900), però és un trajecte més llarg, de 260 km, i una mitja hora més lent.

Paisatge en el trajecte des d'Al Disah fins a l'entrada sud del uadi (Al Disah)

Vam tornar a passar pel petit poble d'Al Disah, el qual sembla que tingui algunes restes antigues que es remunten a l'època nabatea, però no ens hi vam aturar. Per si no ho havíem dit abans, el trajecte per la carretera 8761 que va des de l'entrada sud de Wadi Disah fins uns quilòmetres més enllà d'Al Disah és molt escènic.

Seguint la carretera 8761 fins al final vam continuar després uns 45 km per la 8756 cap a l'oest fins enllaçar amb l'autovia 80 que transcorre entre Douba, en la costa del Mar Roig, i Tabuk.

Uns pocs quilòmetres més enllà vam entrar dins dels límits de NEOM, una zona econòmica transnacional anunciada a so de bombo i platerets pel propi príncep hereu saudita l'any 2017 i que ja està en construcció, tot i que arrossega un munt de retards, sobrecostos i controvèrsies. Un dels mega-projectes de Neom és The Line, una utòpica ciutat intel·ligent que inicialment havia d'estendre's al llarg de 170 km en una sola estructura de 500 metres d'altura i 200 metres d'amplada per acomodar uns 9 milions d'habitants, la quarta part de tot el país en l'actualitat.

En el trajecte cap a Tabuk vam travessar alguns paisatges desèrtics molt bonics. I a les 17h55 vam arribar finalment a l'allotjament que teníem reservat a la ciutat de Tabuk.

Després de deixar-hi l'equipatge vam sortir a sopar i vam anar caminant fins al restaurant Rouh Beirut, a uns 750 metres de l'apartament. Aquest restaurant té molt bones ressenyes i vam comprovar que són més que merescudes. Vam sopar-hi molt bé, en un ambient molt agradable. Això sí, la seva carta té un nivell de preus mitjà-alt.

Un dels delíciosos plats del modern restaurant Rouh Beirut (Tabuk)

Després de sopar vam tornar caminant xino-xano cap a l'allotjament, aquesta vegada per King Saud Rd.

Dia 11 Tabuk - TUU (Tabuk) 🛫 RUH (Riad) - Riad

A les 5h35 del matí sortírem de l'apartament i vam anar amb el cotxe fins a l'aeroport Prince Sultan Bin Abdulaziz de Tabuk per agafar el nostre vol cap a Riad. Des de l'allotjament fins al pàrquing de l'aeroport hi ha només 6 km i com que a aquella hora del matí no hi havia quasi ningú al carrer vam arribar en un moment.

Quan hi vam arribar vam entregar el cotxe de lloguer en l'oficina de Lumi. Finalment no vam haver de pagar excés de quilometratge perquè en els sis dies de lloguer havíem recorregut un total de 1.762 km, per sota dels 1.800 km inclosos en el preu (300 km/dia). Podria semblar que ho havíem fet a propòsit, però no fou així... pur atzar!.

Tot seguit vam anar a facturar l'equipatge al taulell de Saudia Airlines i després de passar el control de seguretat vam esperar l'hora de l'embarcament tot prenent un cafè en un bar de la terminal.

L'avió s'enlairà a les 7h37, amb només dos minuts de retard sobre l'horari previst, i vam aterrar en l'aeroport internacional King Khalid de Riad a les 9h10, després d'un vol efectiu d'1 hora i 33 minuts i una distància recorreguda de 1.100 km.

Vista del desert des de la finestreta de l'avió en el vol Tabuk-Riad

ℹ️ RIAD, LA CAPITAL DE L'ARÀBIA SAUDITA

Riad és la capital i la ciutat més gran de l'Aràbia Saudita, amb uns set milions d'habitants. Està situada al centre del desert de Nafud, a una mitjana de 600 metres sobre el nivell del mar.

Si Jiddah és el centre econòmic del país i La Meca i Medina els centres religiosos, la ciutat de Riad n'és el centre polític i administratiu. Actualment, Riad és una de les ciutats amb un dels majors creixements demogràfics de tot el món.

El gratacels Kingdom Centre al capvespre (Riad)

Tot i que, en la nostra opinió, la ciutat de Jiddah és més interessant que la de Riad, aquesta darrera ofereix al visitant història nacional, museus, arquitectura tradicional i moderna, i projectes culturals nous, ajudant a entendre l’ànima política i històrica del país. Riad també pot ser la base des d'on fer excursions al desert, com per exemple al famós Jebel Fihrayn, lloc més conegut com The Edge of the World).

Després de recollir l'equipatge vam sortir fora de la terminal i vam demanar un taxi Uber per anar fins a l'allotjament que teníem reservat en el centre de la ciutat. Vam trigar quasi una hora en arribar-hi perquè l'aeroport està a 43 km de l'hotel i també perquè vam trobar diversos embussos durant el trajecte. Vam pagar 99 SAR per aquest trajecte.

Vist amb perspectiva ara creïem que hagués estat millor elecció agafar el metro, tal com vam fer en el darrer dia d'aquest viatge: el metro és molt més barat, és molt còmode I haguéssim trigat més o menys el mateix que amb el taxi. Això sí, hem d'aclarir que el nostre allotjament a Riad tenia una parada de metro a només 200 metres.

Vista del carrer Al Olaya, un dels més importants de la capital saudita (Riad)

Quan vam arribar al nostre hotel, en el carrer Olaya St, vam deixar-hi l'equipatge i vam sortir a dinar. Aquest carrer és l'eix central del districte Al-Olaya, el centre econòmic i financer de la ciutat, amb molt comerç, oficines, hotels de luxe i apartaments premium. Vindria a ser el centre-centre de Riad.

Vam dinar en un dels restaurants del centre comercial Al Faisaliah que hi ha 200 metres més avall, en el mateix carrer i a l'altre costat de l'estació de metro King Abdullah Library. Aquest centre comercial no és molt gran, però és el més elegant de Riad i està farcit de marques de luxe, com no podia ser d'una altra manera a l'Aràbia Saudita.

La Torre Al Faisaliah fou el primer gratacel de l'Aràbia Saudita (Riad)

Al costat d'aquest centre comercial hi ha un edifici que crida molt l'atenció per la seva forma: la Torre Al Faisaliah, un gratacel que amb 267 metres d'alçada fou el primer gratacel construït a l'Aràbia Saudita. En la part superior de la torre hi ha el mirador Alfaisaliah Tower Observatory 360º, el qual tenia un preu de 115 SAR/pax en les dates d'aquest viatge.

A la tarda vam anar fins a la propera estació de metro King Abdullah Library, de la línia blava, i en unes màquines expenedores vam comprar un abonament de tres dies per a cadascú, el qual cobria sobradament tota la nostra estada a la ciutat. Amb targeta vam pagar un total de 70 SAR pels tres abonaments. Ja veieu que el preu és moooooolt econòmic.

Vam estrenar el passi agafant la línia blava cap al nord, fins a l'estació Al Urubah, la qual es troba als peus del gratacel Kingdom Centre. Aquest gratacel té una alçària de 302 metres i quan es va completar, l'any 2002, era la torre més alta del país. Actualment alberga un centre comercial, oficines, un hotel i apartaments de luxe.

El terç superior del gratacel presenta un arc parabòlic invertit coronat pel mirador Sky Bridge, el qual està format per una estructura d'acer que pren la forma d'un passadís tancat amb finestres a banda i banda i que té una longitud de 65 metres.

Vista nocturna des dels peus de la torre Kingdom Centre (Riad)

Val la pena venir fins aquí abans de que es faci fosc (sobre les 17h40 en les dates de la nostra visita) perquè és quan s'engeguen els llums que il·luminen la torre i es projecten sobre la façana figures molt vistoses. Vam entrar a la planta baixa del gratacel, però ens vam limitar a fer-hi una ullada perquè no teníem cap intenció de pujar al mirador Sky Bridge. El preu de l'entrada al mirador era de 138 SAR/pax i vam considerar que no valia la pena pagar aquests 32 € per cap.

Tot seguit vam entrar en el centre comercial Al Olaya, el qual es troba just al costat del Kingdom Centre. Passejant pel seu interior ens va sobtar veure-hi moltes botigues de vestits de núvia i, sobretot, alguns d'ells amb dissenys molt «atrevits» per a la moral conservadora del país. Pel que sembla, el carrer Olaya i voltants és un eix comercial premium on hi ha la majoria dels principals dissenyadors i botigues de moda nupcial de la capital saudita.

Edificis il·luminats de nit en el cèntric carrer Al Olaya (Riad)

Amb el metro vam tornar fins a la parada King Abdullah Library i vam passejar al llarg del carrer Olaya, entre els carrers Prince Sultan Bin Abdulaziz i Tahliah. A aquella hora de la tarda-vespre, ja fosc, hi havia un gran ambient a les terrasses dels cafès i restaurants del carrer Olaya, tant d'homes com de dones. Ens va sobtar veure una gran cua al carrer per a ser atesos en la fleca Croi Bakehouse, ubicada en els baixos de la torre de l'hotel de luxe Narcissus Riyadh Hotel &Spa... deu ser molt popular.

Per a sopar a l'apartament vam anar a comprar aliments a l'🌐hipermercat Tamini, el qual està ubicat a només 350 metres en línia recta del nostre allotjament, a la gran avinguda King Fahd Branch, però com aquesta avinguda és com una autopista i només hi ha llocs molt concrets per a travessar-la a peu llavors s'ha de fer una volta de 2,8 km, anada i tornada.

Dia 12 Riad

Aquesta jornada la vam dedicar completament a visitar la ciutat de Riad, tot i que inicialment també ens havíem plantejat contractar una excursió per la tarda per anar fins al lloc conegut com a The Edge of the World.

The Edge of the World (el seu nom geològic és Jebel Fihrayn) és un dels llocs naturals més espectaculars i més populars per a visitar als afores de Riad. Es tracta d'una enorme cinglera d'uns 400 metres d'alçada situada al final de l’escarpament de Tuwaiq, una formació geològica que s’estén al llarg de més de 1.000 km a través del país.

Des del seu punt més alt, les vistes sobre la plana desèrtica són tan vastes que dona la sensació que la terra s’acaba literalment allà i d'aquí el nom. Aquest lloc es troba a uns 100 km a l'oest de la capital.

S'hi recomana anar per a veure la posta de sol, ja que els penya-segats miren cap a l’oest. Només s'hi pot arribar amb vehicle propi o en una excursió organitzada. Com que el trajecte inclou llargs trams de pista de roca i sorra de desert, sembla ser necessari un 4x4. Per a nosaltres Jebel Fihrayn va quedar pendent per a un futur viatge a la zona.

Tornant a la nostra jornada, vam demanar un taxi Uber davant del nostre hotel per anar fins a At Turaif, en el districte de Diriyyah, ja que allà no hi arriba el metro. És un trajecte de 20 km que ens va costar 44 SAR.

El districte històric d'At-Turaif, a Diriyah

El districte At-Turaif de Diriyah fou inscrit com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 2010 degut a la seva importància històrica i política per al país, però també a causa de la seva arquitectura Najdi.

Restes d'edificis en el districte històric d'At Turaif (Diriyah, Riad)

El districte històric d'At-Turaif està situat a Diriyah, als afores de l'actual Riad. Està considerat com un dels llocs polítics i històrics més importants de l'Aràbia Saudita, ja que va ser la llar original de la Casa dels Saüd, la dinastia a la qual pertany la família reial de l'Aràbia Saudita, i també fou la primera capital del país des del 1727 fins a la conquesta otomana de la zona el 1818. A més, At-Turaif va tenir un paper important en la unificació política de la península Aràbiga.

Des de 1818 At-Turaif fou abandonada i la capitalitat va passar a la veïna Riad. En els darrers anys el govern saudita ha emprès un ambiciós programa de restauració d'aquest districte històric per a documentar els seus jaciments arqueològics i transformar-lo en un museu obert, atraient així el turisme nacional i internacional.

El dia anterior havíem obtingut en línia les entrades per At-Turaif (cal registrar-se en el web per a poder fer la reserva). Les entrades per al torn del matí i fins les 17h són gratuïtes, com era el nostre cas, mentre que les de la tarda-nit, a partir de les 17h, són de pagament i costaven 50 SAR/pax.

Aquesta entrada també dóna accés a Bujairi Terrace, un gran espai de 15.000 m2 adjacent a At-Turaif que compta amb nombroses cafeteries i restaurants, alguns d'ells amb estrelles Michelin, i que fan d'aquest lloc un espai gastronòmic premium amb uns preus en consonància amb la classe del lloc. En aquest espai també s'hi duen a terme esdeveniments culturals i musicals que destaquen la cultura i el patrimoni de Diriyah.

Vista dels jardins sobre el uadi Hanifah, el pont d'At Turaif i el pou de Salwa (Diriyah, Riad)

En arribar a l'entrada vam presentar les entrades que teníem en un document PDF enviat al nostre correu electrònic. Després de passar pel costat de la mesquita Mohammed bin Abdul Wahab i de travessar el vistós pont d'At-Turaif que passa per sobre de Wadi Hanifah s'arriba a At-Turaif pròpiament dita. A la dreta queda l'At-Turaif Welcome Center, amb una exposició històrica, zones per seure i lavabos.

El palau de Salwa, encara en reconstrucció (Diriyah, Riad)

Just davant hi ha el Palau de Salwa, la icona més coneguda d'aquest districte històric i un dels seus monuments més importants. Fou construït l'any 1766 i va servir com a seu del govern i residència dels prínceps i imams de la família Al Saud durant el primer estat saudita. Les successives èpoques i les addicions arquitectòniques han donat lloc a la seva imponent forma actual.

Un dels carrers dels districte històric d'At Turaif (Diriyah, Riad)

Després vam anar recorrent els diferents carrers que composen aquest districte, passant per l'històric Fort de Diriyah. En el conjunt del districte hi ha una part ja força reconstruïda, però encara hi ha una gran àrea amb excavacions en marxa.

Finalment vam passejar pels jardins que hi ha sobre l'antic Wadi Hanifah i vam veure el pou que servia d'aigua als habitants del Palau de Salwa.

El lloc és molt bonic i interessant de veure, on destaca la bellesa de l'arquitectura Najdi. Com en quasi totes les visites d'aquest viatge aquí també vam trobar molt pocs visitants i això permet gaudir tranquil·lament del lloc (potser a la tarda-nit hi hagi molta més gent).

Construccions d'estil tradicional a Bujairi Terrace (Diriyah, Riad)

Sortint d'At-Turaif vam passejar una estona per la contigua Bujairi Terrace per a veure els cafès i restaurants, encara a mig gas. Després vam passejar una estona per un carrer que voreja At-Turaif pel nord. Als voltants d'aquesta zona es veuen milions de grues, a l'igual que en la resta de Riad. Tota la ciutat, i el país per extensió, sembla estar en obres.

Tot seguit vam demanar un taxi Uber per anar fins a l'estació de metro KAFD, l'estació de metro més propera, a 13,5 km. Ja hem dit abans que a Diriyah no arriba el metro.

El KAFD (King Abdulaziz Finantial District) és un important districte financer situat en la part nord de Riad. El districte consta de 95 edificis, incloent-hi gratacels d'oficines, estructures residencials, hotels i instal·lacions d'entreteniment.

Vista parcial del modern districte KAFD (Riad)

És el primer districte financer del món a aconseguir una certificació molt prestigiosa que reconeix la seva mobilitat integrada i de baixes emissions i la seva planificació urbana. Una xarxa de passarel·les climatitzades connecta els edificis del districte, donant suport a un concepte de «ciutat de 10 minuts». I actualment s'està desenvolupant un monorail sense conductor sobre una xarxa de 3,6 km i sis estacions que permetrà moure's dintre del districte. Està previst que comenci a funcionar a partir de 2027.

Vista exterior de l'espectacular estació de metro KAFD (Riad)

El que ens va portar fins aquí fou, sobretot, el desig de veure l'espectacular estació de metro KAFD, amb un disseny arquitectònic i funcional molt destacat i innovador. Fou dissenyada per l'estudi Zaha Hadid Architects, reconegut internacionalment pels seus projectes futuristes i esculturals. L'exterior de l'edifici presenta una façana tridimensional amb un patró de llaç ondulat inspirat pels vents del desert i les formes de les dunes, i està fet amb panells perforats d’alta tecnologia que redueixen l’impacte solar i milloren l’eficiència energètica, mantenint el confort interior amb menys consum.

Imatge interior de l'estació de metro KAFD (Riad)

Val la pena veure'l per fora i per dins. És una meravella arquitectònica i d'una elegància que enamora. Aquesta estació de metro fou inaugurada a finals de 2024 i és, en realitat, un intercanviador on conflueixen tres línies del metro, la blava, la groga (la que va a l'aeroport) i la violeta. També s'integra amb la xarxa d'autobusos urbans i, en el futur, amb el monorail.

Apart de veure l'estació també paga la pena fer un curt passeig pel districte per a veure el disseny dels gratacels d'oficines i les solucions arquitectòniques emprades per a fer més sostenible tota aquesta zona tan futurista.

A continuació en la mateixa estació de metro KAFD vam agafar la línia blava per anar fins a l'estació de metro National Museum, una de les més grans i emblemàtiques de la xarxa de metro de Riad. Aquesta estació està situada al costat del Museu Nacional de l'Aràbia Saudita i l'històric Palau Al Murabba.

L'arquitectura d'aquesta estació està inspirada en el terreny muntanyós del país, amb una façana única de doble pell: uns panells blaus interns que representen el cel i uns panells de formigó externs que simbolitzen les muntanyes.

Després de voltar pel seu interior i exterior per a poder apreciar la bellesa de l'edifici vam tornar al metro i vam continuar per la línia blava cap al sud. En l'estació Qasr Al Hokm vam canviar a la línia taronja i vam baixar en l'estació Courts Complex, la més propera al soc al-Zal, el lloc a on realment volíem anar.

El soc al-Zal és el mercat més antic i tradicional de Riad i pràcticament de tot el país. Representa l'antítesi dels moderns i impersonals centres comercials. Els seus orígens es remunten a l'any 1901 i des de llavors ha estat un important centre comercial on conflueixen els comerciants, els beduïns i els ciutadans de Riad per a l'adquisició de tèxtils, eines, medicaments i roba tradicional.

Mentre Riad es transformava en una ciutat moderna, aquest mercat ha anat mantenint el seu caràcter tradicional i s'ha convertit en un lloc clau de la identitat cultural de la ciutat. En l'actualitat aquest soc és conegut per vendre antiguitats, vestits tradicionals, perfums d'oud (fusta d'àloe), encens, espases i monedes antigues. També és un plus la seva arquitectura tradicional, amb carrerons estrets i aparadors d'estil antic. Per tot això i més comença a ser un lloc a on venen els turistes.

Vam passejar per les parades que hi havia en un lloc descobert del soc on, bàsicament, s'hi venien coses de segona mà i antigues, com roba tradicional, cafeteres, cremadors d'encens, etc. Fins i tot vam poder presenciar una subhasta d'objectes antics i rars. Després vam voltar pels carrerons coberts del soc, on hi ha moltes botigues de catifes, d'oud i mil coses més.

Entrada de la remodelada Gran Mesquita de l'Imam Turki Bin Abdullah (Al-Dirah, Riad)

Acabada la visita al soc vam passejar per la zona on es troba el soc, el barri al-Dirah, la ciutat antiga de Riad. Vam passar pel costat de la torre del rellotge Safat abans d'arribar a l'enorme plaça Al Safat, en la qual sembla que, en el passat, s'hi feien execucions públiques. En un costat d'aquesta plaça hi ha la Gran Mesquita de l'Imam Turki Bin Abdullah. Tota aquesta zona sembla haver estat del tot remodelada no fa molt temps.

I uns 80 metres cap a l'est es troba la fortalesa de Masmak, construïda en la segona meitat del segle XIX amb argila, maó de fang i trams de fusta en l’estil tradicional Najdi. El gener del 1902, aquest fort fou un lloc clau de la Batalla de Riad, quan el rei Abdulaziz Ibn Saud va liderar un audàs assalt per conquerir la fortalesa i recuperar el control de Riad. Aquest fou el punt de partida per a la unificació de les diverses regions del que avui és el regne de l’Aràbia Saudita.

Vista frontal de la fortalesa de Masmak (Al-Dirah, Riad)

Actualment aquest fort és un museu que mostra fotografies, mapes, armes, objectes tradicionals i exposicions sobre la batalla i la història saudita. L'entrada és gratuïta.

I abans de marxar de la zona volíem trobar una botiga on trobar algun record de l'Aràbia Saudita per portar a casa. Resultà que a tocar de la fortalesa de Masmak hi ha la botiga 🌐Kingdom Heritage, probablement un dels millors llocs on comprar veritables productes artesanals tradicionals i records del país. Podeu estar tranquils de que en aquesta botiga no hi ha res fet a la Xina, però això implica que els preus no són barats. Això, hi ha tanta varietat d'objectes, provinents de totes les regions del país, que és difícil no trobar quelcom que s'adapti al nostre gust i pressupost. I l'encarregat de la botiga us aconsellarà en tot el que li demaneu.

Acabades les compres vam caminar fins a l'avinguda King Faisal i la vam seguir cap al nord fins trobar la parada de metro Al Batha de la línia blava. Aquí vam agafar el metro per anar fins a la parada King Fahd Library, al costat del nostre allotjament.

Al vespre vam anar a passejar per l'animat carrer Olaya abans de tornar cap a a l'allotjament i començar a preparar l'equipatge per a l'endemà al matí, quan ja començàvem el viatge de tornada cap a casa.

Dia 13 Riad - RUH (Riad) 🛫 DOH (Doha, Qatar) 🛫 BCN (Barcelona)

Arribà el moment d'iniciar el viatge de tornada cap a casa. A les 8h15 vam deixar l'hotel i amb tot l'equipatge a sobre vam fer caminant els menys de 200 metres desde l'hotel fins a la parada de metro King Fahd Library de la línia blava.

Per a entrar al metro vam fer ús per darrer cop del passi de tres dies que havíem comprat a l'arribada a Riad. Vam recórrer 9 parades en sentit nord fins arribar a la parada KAFD, un important intercanviador de línies de metro i d'autobús. En aquesta espectacular estació de metro vam fer el canvi de línia per agafar la línia groga que va fins a l'aeroport.

Pràcticament tota aquesta línia es exterior i va elevada sobre un viaducte, la qual cosa permet tenir una vista privilegiada sobre el gran desenvolupament urbanístic que s'està duent a terme en tots els barris d'aquesta ciutat. En aquesta línia la distància entre parada i parada pot ser de diversos quilòmetres, ja que l'aeroport es troba a uns 32 km d'aquest intercanviador.

Aquesta línia groga del metro té tres parades en l'aeroport King Khalid de Riad i cadascuna d'elles dóna accés a diferents terminals. Per tant és important saber des de quina terminal surt el nostre vol.

En total vam emprar una hora des de la parada King Fahd Library, al costat del nostre hotel, fins a la parada Airport T3-4 de l'aeroport. Potser amb el taxi haguéssim trigat uns pocs minuts menys, tot i que no està clar perquè també hi ha importants embussos en moltes avingudes de Riad, però el trajecte en metro és molt més relaxat, tranquil, còmode i ... econòmic.

Interior d'una d eles termianls de l'aeroport King Khalid (Riad)

Després de facturar l'equipatge en el taulell de Qatar Airways, de passar els controls de seguretat i d'esperar una estona en aquest agradable i modern aeroport vam embarcar en el vol cap a Doha (Qatar).

El nostre avió s'enlairà a les 12h00 i només una hora i cinc minuts després aterrà a l'aeroport Hamad de Doha. La distància entre Riad i Doha en línia recta és de només uns 525 km.

Com que teníem un cert marge de temps abans del següent vol vam aprofitar per a passejar i relaxar-nos en el fantàstic jardí que hi ha dins de la pròpia terminal de l'aeroport. Ja l'havíem vist en anteriors viatges, però no deixa de sorprendre'ns el luxe d'aquest aeroport.

El nostre vol cap a Barcelona, en un Boeing 787-9, s'enlairà de Doha a les 15h56. Teníem per endavant un vol de 4.868 km i un temps de vol estimat de 6 hores i 45 minuts.

Finalment vam aterrar a l'aeroport de Barcelona / El Prat a les 20h33 hora local (-2 hores respecte Doha i Riad), després d'un temps efectiu de vol de 6 hores i 37 minuts. I aquí finalitzà un viatge que fou més curt del que ens hagués agradat, però que ens va permetre emportar-nos una molt grata impressió de l'Aràbia Saudita.