Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
Bandera

ALGÈRIA

Guia i relat d'un viatge per la ruta transahariana

Data Data viatge: 1992. Publicat el 01/03/2001
2.1 de 5 (135 vots)

Introducció

Algèria, independent de França des del 1962, va veure interromput el seu procés de democratització l'11 de gener de 1992 amb l'anul.lació de les eleccions legislatives en les quals van vèncer els integristes del Front Islàmic de Salvació (FIS). Com a conseqüència d'aquest resultat es va iniciar la sanguinària guerra civil que encara continua, amb matances indiscriminades i milers de víctimes al llarg d'aquests anys. Malgrat la celebració d'eleccions i l'aposta pel referèndum, el règim algerià no ha aconseguit frenar la dinàmica d'una violència de la qual el mateix règim segueix sent un dels actors principals. L'esquema repressió-represàlies-repressió és l'única explicació a aquest conflicte, sense cap compromís ideològic o polític.

En el moment del viatge que es descriu en aquesta pàgina, a la tardor de 1992, ja s'havien produït nombrosos episodis de violència. De fet, a la nostra arribada a l'aeroport d'Alger encara eren palpables els efectes de la terrible explosió que havia matat 8 persones dies abans al vestíbul de la terminal internacional. Aquesta greu situació va fer que no poguéssim visitar res a Alger, davant de la psicosi de nous atemptats, especialment a la medina i cashbah de la capital algeriana.

Aquesta ruta transahariana segueix bàsicament l'antiga ruta caravanera comercial des del Níger i Mali fins a Oran i Alger. Degut a la naturalesa del propi viatge vam recórrer a un paquet organitzat per Viatges Tuareg de Barcelona. Viatges Tuareg, per la seva banda, havia subcontractat la ruta a una agència local algeriana de nom M'zab Tours, amb seu a Ghardaia, i dirigida per Boughali Toufik.
L'adreça completa d'aquesta agència és M'zab Tours. Ave. du 1 Novembre, 73 47000-Ghardaia (Fax i tel. (09) 89 00 02).

La nostra experiència amb l'organització de la ruta i el tracte amb el personal d'aquesta agència local va ser excel.lent i, fins i tot, vam poder modificar a la nostra elecció la ruta inicialment prevista.

^top

Fitxa tècnica del viatge

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Data del viatge

Del 6 al 26 d'Octubre de 1992

Itinerari

mapa

Dia 1: BCN - Alger - Zeralda - El Attaf
Dia 2: El Attaf - Mascara - Ain Sefra
Dia 3: Ain Sefra - Taghit
Dia 4: Taghit - Kerzaz
Dia 5: Kerzaz - Timimoun
Dia 6: Timimoun - Circuit de Gourara - Timimoun
Dia 7: Timimoun - Adrar - In Salah
Dia 8: In Salah - Arak - Moulay Lahcene - Tamanrasset
Dia 9: Tamanrasset
Dia 10: Tamanrasset - Assekrem
Dia 11: Assekrem - Tamanrasset - P.N. Ahaggar
Dia 12: P.N. Ahaggar (In Ekekchker)
Dia 13: P.N. Ahaggar (El Gueschour)
Dia 14: P.N. Ahaggar (El Gueschour) - Tamekrest
Dia 15: Tamekrest - Tamanrasset - Moulay Lahcene
Dia 16: Moulay Lahcene - In Salah - El Goléa
Dia 17: El Goléa - Vall de les roses del desert - Ghardaia
Dia 18: Ghardaia
Dia 19: Ghardaia - Melika - El Ateuf - Beni Isguen
Dia 20: Ghardaia
Dia 21: Ghardaia - Alger - BCN

Canvi de moneda

A l'entrada en el país, existeix l'obligació de declarar en la duana, les divises que portem per a l'estada (encara que sempre és millor declarar-ne menys dels que realment portem). S'exigeix canviar un mínim de 1.000 francs francesos (o equivalent en euros). A la sortida del país s'exigeix la fulla de canvi facilitada en la duana i si s'han canviat més divises, s'exigiran els oportuns resguards en les fulles de canvi facilitades en duanes. Finalment, si no s'han gastat tot el diners canviats originàriament es podran canviar els dinars algerians sobrants en la mateixa duana.

Canvi mitjà

1 DA (dirham algerià) = 5 pts.

Despeses del viatge

+ 150.000 pts (vol anada/tornada + taxes + paquet)
+ 3.500 pts (visat)
+ 35.000 pts (altres despeses)
= 188.500 pts (total per persona)

Visat

És necessari un visat d'entrada al país. En les dates del nostre viatge aquest visat valia 25 € i s'havia de gestionar a
Ambaixada d'Algèria a Madrid. C/ General Oraá, 12 28006-Madrid (Tels. 91 562 97 05 - 82 i Fax 91 562 98 77)

Salut

No hi ha obligació de cap vacuna.

Seguretat

Tot i que en el moment d'escriure aquestes línies, en l'any 2002, la situació de violència persisteix, és possible visitar el país però tenint en compte una sèrie de recomanacions importants. Els problemes de seguretat es produeixen en la franja nord del país, no havent-hi cap problema en tota la zona del Sàhara algerià. Per tant és possible arribar a Tamanrasset, però cal arribar-hi amb avió fent la connexió a Alger.

En general tots els desplaçaments en el terç nord del país s'haurien de fer en avió, davant la possibilitat real de trobar controls policials falsos a les carreteres. Si es vol visitar la capital es recomana desplaçar-se en cotxe (ni a peu ni en transport públic) i preferentment amb un conductor algerià de confiança que conegui bé la ciutat. També es recomana evitar els desplaçaments nocturns, així com ser discret en comportament i vestit per no fer veure excessivament que s'és estranger. Cal evitar els barris Bad El Qued i Casbah, així com els barris perifèrics.

En qualsevol cas, abans del viatge, cal informar-se molt bé de les condicions de seguretat del moment a Algèria, per exemple en la pàgina Recomendaciones de viaje para Argelia del Ministerio de Asuntos Exteriores espanyol.

Clima

Després de la primavera, la tardor és la millor època per visitar Algèria i concretament el Sàhara algerià. Durant el dia ja no fa la calor de l'estiu i les nits són fresques però sense arribar a la fredor de l'hivern. Això fa que encara sigui possible dormir sobre les dunes sense por a quedar-se congelats dintre del sac de dormir.

^top

 GUIA / RELAT DE VIATGE A ALGÈRIA

EL ATTAF

L'inici de la ruta ha estat un vol Barcelona-Alger amb la companyia Viva Air (1 hora de vol). Al mateix aeroport ens esperem els que seran els nostres conductors, guies i cuiner, juntament amb els dos vehicles Toyota Land-Cruiser que utilitzarem durant tot el viatge.

Aquí iniciem la ruta, fent una primera aturada per dinar en la localitat costanera de Zeralda, sobre la Mediterrània i a 20 km a l'oest d'Alger. Dinem a l'Hotel Mazafran, complexe turístic d'estiueig, però ara quasi buit. La temperatura a Alger i en zones properes, en aquesta època de l'any, és molt agradable.

La primera nit la passem al petit poble de El Attaf, el qual es troba a uns 160 km a l'oest d'Alger i uns 35 km abans d'arribar a Ech Cheliff, en la carretera d'Alger a Oran. L'hotel escollit és bastant bonic per fora, però amb unes habitacions molt cutres (els llençols del llit estan tan malament que decidim dormir al sac que portem). Aquest lloc és un punt d'aturada de camioners i comerciants en ruta.

^top

AIN SEFRA

En el trajecte de El Attaf a Ain Sefra, després d'unes tres hores de camí, fem una parada en un petit poble anomenat Mascara, a uns 180 km d'El Attaf, amb l'únic propòsit de comprar menjar al mercat. Apart d'això no té cap interès.

De moment el paisatge que es pot veure és bastant mediterrani, però poc a poc es va tornant més sec i àrid. A la dreta de la carretera van quedant les altes muntanyes de l'Atlas que fan de frontera amb el Marroc. La proximitat amb el Marroc fa que cada cop trobem més i més controls policials, ja que el govern algerià sospita que per aquestes muntanyes hi ha una gran circulació de terroristes islàmics que es refugien a l'altre costat de la frontera.

En arribar a Ain Sefra, uns 350 km i tres hores després de sortir de Mascara, el paisatge ja és completament pla, una extensió inmensa plena de matolls i sorra.

Ain Sefra és la porta d'entrada al desert pròpiament dit pel nord-oest i tampoc té massa interès, excepte donar un tomb pel mercat i el fet anecdòtic de saber que aquí va morir ofegada al 1904 la jove escriptora i viatgera Isabelle Eberhardt. Darrera de l'hotel el Mekhter ja és possible veure la primera duna-muntanya de la nostra ruta.

L'únic hotel a Ain Sefra, l'Hotel el Mekhter, és un luxe asiàtic comparat amb el del dia anterior (té categoria de 3 estrelles, amb aire condicionat). També s'hi pot dinar o sopar, sobretot tenint en compte que l'hotel està a més d'1 km i mig del poble. L'habitació doble amb esmorzar inclòs costa 225 DA i un sopar costa 110 DA.

^top

TAGHIT

Interior d'un cafè de Taghit
Interior d'un cafè de Taghit

El trajecte de Ain Sefra a Taghit, d'uns 300 km, és una successió de desert pedregós, superfícies inmenses de sorra i algunes grans dunes. En arribar a Béchar, capital administrativa de la regió de Saoura, ens desviem per una carretera secundària en direcció a Taghit.

Taghit és un petit poble oasi just sobre la frontera oest del Gran Erg Occidental (literalment un mar de dunes). Algunes de les dunes més espectaculars del Gran Erg Occidental es troben aquí.

Taghit té una part vella molt bonica, feta d'adob i amb carrers laberíntics, on destaca la ciutadella o ksar, i una part nova molt ordenada i neta. El poble està delimitat per un gran palmeral per un costat i dunes com muntanyes per l'altre.

La principal activitat a fer aquí és pujar a les dunes i endinsar-se una mica en el Gran Erg. La vista que és té des d'aquí dalt és magnífica, ja que tenim al costat est un mar de sorra infinit i al costat oest l'oasi i l'Oued Zousfana. És impressionant. A més és molt divertit baixar lliscant per les dunes, ja sigui rodolant o sobre un troç de cartró o plàstic que ens pot deixar algun noi d'allà. En qualsevol cas cal vigilar amb la sorra ja que és molt fina i entra per tot arreu, especialment problemàtic si portem una càmara de fotografiar.

A pocs quilòmetres de Taghit es poden visitar unes pintures rupestres.

L'Hotel Taghit, l'únic en aquest poble, també és l'únic edifici que hi ha. Una habitació doble amb esmorzar i aire condicionat costa 200 DA. També s'hi pot menjar un menú per 80 DA. Apart d'això hi ha un càmping a la sortida sud del palmeral i costa 25 DA, amb lavabos i dutxes molt bàsics. Per dinar també hi ha un petit i bonic restaurant a l'entrada de la part vella del poble.

^top

KERZAZ

Simplement es tracta d'un punt d'aturada, en el camí a Timimoun, per muntar el campament i dormir al mateix peu de les dunes del Gran Erg Occidental. Aquest campament el muntem en un lloc al mig del no res però tampoc massa llunyà de la carretera, poc abans d'arribar a la població de Kerzaz, a 220 km de Taghit.

A mitjanit comença a bufar un vent fred que a més arrossega sorra, fent necessari tancar-se hermèticament dintre del sac de dormir.

^top

TIMIMOUN

Des del lloc d'acampada, aprop de Kerzaz, reemprenem el camí a Timimoun. El trajecte permet apreciar paisatges desèrtics indescriptibles, canviants cada pocs kilòmetres, desfent així el mite de la monotonia del desert en quant a paisatge es refereix.

Poc abans d'arribar a Timimoun tenim l'oportunitat de veure detingudament una foggara. Una foggara és un sistema de canals d'aigua subterranis enterrats al nivell de la capa freàtica per transportar l'aigua del subsòl utilitzant el sistema dels vasos comunicants per fer circular l'aigua. La part visible d'aquest curiós sistema són els punts de sortida de l'aigua a l'exterior i són utilitzats principalment per subministrar aigua als oasi. Les foggara es poden trobar principalment en la zona d'Adrar i voltants.

Hotel Oasis Rouge de Timimoun
Hotel Oasis Rouge de Timimoun

Timimoun està a uns 210 km de Kerzaz i és un lloc preciós, de visita obligada. La seva arquitectura és d'estil sudanès i basada principalment en el fang vermell, la qual cosa dóna un segell molt peculiar als seus edificis. A més, el poble està costruit sobre un punt elevat i escarpat des del qual hi ha una magnífica vista sobre un antic llac salat i les dunes dels voltants.

Caminant pel carrer principal de Timimoun tindrem l'oportunitat de veure varis edificis de fang vermell singulars i entre ells destaca l'Hotel Rouge de l'Oasis, el qual és possible visitar per dintre. En la part vella del poble trobarem un laberint de carrers i passadissos entre cases i murs de fang vermell. El palmeral també val la pena de veure perquè a més de ser un lloc fresc i ombrívol podrem apreciar els murs construits amb fang vermell que separen les parcel.les.

Circuit de Gourara. Aquesta excursió des de Timimoun és del tot recomanable, però cal disposar necessàriament de vehicle propi. Es tracta d'un circuit circular d'uns 70 km que passa per vàries poblacions oasi al nord i est de Timimoun. Una de les poblacions visitades és Izgher, la qual posseeix un ksar quasi derruït i uns carrers molt i molt estrets. En la ruta també és possible visitar un llac d'aigua salada, ple d'aigua a l'hivern i buit a l'estiu per l'efecte de l'evaporació, quedant una capa de sal. Altre punt d'interès és contemplar una posta de sol sobre la vall des del cim d'alguna duna amb prou alçada.

Per dormir el lloc amb la millor relació qualitat-preu és el càmping La Palmeraie. Costa 25 DA per persona i 20 per cada vehicle, però té molta ombra i dutxes amb aigua calenta (encara que no ho pugui semblar l'aigua calenta s'agraeix molt, sobretot si la dutxa és a primera o darrera hora del dia).

Per menjar tampoc aquí hi ha moltes opcions. Una d'elles és el restaurant Le Sable d'Or, on un dinar costa uns 50 DA.

^top

IN SALAH

Sortint de Timimoun i anant cap al sud el primer lloc d'aturada és la capital regional d'Adrar, a uns 150 km de Timimoun. L'únic interès que pot tenir aquesta ciutat és la predominància del color rogenc degut a que aquest és el color dels totxos amb que estan construïts bona part dels seus edificis. També és curiosa la seva enorme plaça central o Plaça dels Màrtirs, tan gran que hi podria aterrar un avió.

La carretera continua cap al sud fins al poble mig abandonat de El Aouef. Aquí s'abandona la carretera i s'agafa una pista que discorre a través d'una planura immensa. Aquesta pista a estones és un camí de sorra i altres és un camí de pedres o les dues coses a l'hora. Abans d'arribar a In Salah passem per un lloc amb restes d'un bosc petrificat (troços de troncs d'arbre fossilitzats i convertits en pedres). Poc després trobem un altre llac salat, aquest amb aigua.

In Salah. Després de 180 km de pista des de El Aouef s'arriba a In Salah. Aquesta ciutat és molt tranquil.la, però realment no hi ha res a veure, essent doncs un lloc d'aturada en la ruta a Tamanrasset. In Salah està sent envaïda per les dunes de sorra, les quals ja arriben al centre del poble i de fet la ciutat ja està partida en dos. Les dunes s'estan movent a una velocitat d'un metre cada cinc anys.

Per fer nit aquí i acampar la millor alternativa és el càmping Tidikelt, al final del carrer principal. Costa 25 DA per persona i és possible dutxar-se malgrat l'absoluta manca d'aigua en aquesta zona. Dormim a l'intempèrie, amb el sac de dormir directament sobre la sorra, però acompanyats pels nombrosos escarabats que hi ha a la sorra.

^top

TAMANRASSET

Deixem In Salah i agafem la carretera N1 cap al sud, també coneguda com Route du Hoggar. Des d'In Salah fins Tamanrasset, a 658 km de distància, ja no hi ha cap poble digne de ser anomenat així. En el trajecte per aquest carretera es succeeixen multitud de paisatges desèrtics. Costa de creure que puguin haver-hi tanta varietat al desert. En general aquesta carretera està asfaltada i en bon estat, tot i que quan és travessada per un oued o riera, llavors esquivem el troç de carretera malmès per les rierades i anem camp a través.

A uns 200 km d'In Salah trobem Arak, un nucli format per un restaurant, una benzinera i poc més. Poc després travessem les gorgues d'Arak, un espectacle magnífic tot passant per un corredor entre muntanyes de pedra. Després d'uns quants dies veient terreny pla aquestes són les primeres muntanyes que mereixen aquest nom. És increïble veure el contrast de la sorra clara amb les roques de color verd fosc o negre.

Més al sud aturem a descansar en un lloc anomenat Moulay Lahcene, al peu d'unes muntanyes basàltiques. Aquí hi ha un marabout (petita construcció que sol ser el mausoleu d'un home sagrat o un sant) al costat de la carretera. La tradició aquí diu que cal sortir de la carretera i donar al menys una volta sencera al marabout amb el vehicle si hom no vol córrer el risc de tenir una avaria o accident. Comprovem que, fins i tot, els camions compleixen amb el ritual.

Carrer de Tamanrasset
Carrer de Tamanrasset

Tenint en compte la distància i que els darrers 50 km abans d'arribar a Tamanrasset són de pista aquest trajecte és demolidor.

Tamanrasset. Aquesta ciutat és el centre de la regió del Hoggar i manté un cert aire tuareg, on encara és possible veure homes tuareg Kel Ahaggar pels seus carrers, vestits a la seva manera tradicional i fins i tot en camell pel carrer principal.

Malgrat el centre de la ciutat té construccions bastant modernes i ordenades, a les afores hi trobem moltes barraques on viuen refugiats nigerians i malinesos a causa de la sequera a la regió del Sahel. A causa de la seva alçada, quasi 1.400 m., el clima de Tamanrasset no és tan calorós com podria semblar.

Fem nit al càmping Alo, que està molt bé, amb bandes (cabanyes africanes) que tenen moqueta al terra i matalassos d'escuma per posar-hi el sac de dormir.

En l'Hotel Tinhinane, just al centre, és possible beure una cervesa tot i que cal fer-ho pràcticament de forma clandestina, entrant per la part de darrera i estant en un lloc sense visibilitat exterior. El millor restaurant que hi trobem és el Restaurant Le Palmier, amb bons plats que venen a costar uns 25 DA. Altra alternativa és el Restaurant Des Amis.

^top

ASSEKREM

A uns 80 km al nord-est de Tamanrasset es troba l'altiplà de l'Assekrem, un lloc de visita imprescindible ja que el paisatge és senzillament espectacular. Tot el trajecte és pista i a més bastant dura, amb moltes pedres que fan estralls a les rodes dels vehicles. Per arribar fins l'Assekrem no hi ha alternativa de transport públic i només s'hi pot arribar amb vehicle propi o llogat en alguna agència de Tamanrasset. Pel camí hi ha algún dgelta o brollador d'aigua on es pot aturar a menjar. El destí final és el refugi que hi ha dalt de la muntanya, a uns 2.600 metres d'alçada. Arribar fins aquí des de Tamanrasset suposa un mínim de tres hores (en el nostre cas són 6 hores comptant les aturades per dinar i a causa també de tres punxades als pneumàtics).

Vista de l'Assekrem des de l'ermita
Vista de l'Assekrem des de l'ermita

Donat que arribem al refugi a les 17 h. i encara fa sol la nostra primera activitat és pujar a l'ermita del Pare Foucauld, en el punt més alt del massís a 2.780 metres. Des del refugi fins a l'ermita hi ha un camí de pujada que s'ha de fer a peu i que suposa menys de 30 minuts. Aquesta ermita cristiana va ser construïda al 1910 per Charles de Foucauld, un monjo francès que va arribar al Hoggar a principis del s. XX, i encara està activa perquè és mantinguda per una ordre religiosa.

La vista que es pot contemplar des d'aquest punt és fantàstica. És igualment obligat tornar a pujar a l'ermita per veure la sortida del sol, la qual cosa vol dir aixecar-se a les 5'30 del matí per estar a l'ermita a les 6, abans de que surti el sol. El paisatge és lunar i dóna la impressió de que estem en un altre món.

Per dormir l'única alternativa és el refugi. Cal portar sac de dormir i també el menjar. Es tanquen els llums del refugi a les 23 hores. Les nits aquí són fredes o molt fredes, però la vista del cel estrellat que podem gaudir és única.

^top

P. N. HOGGAR

Després de gaudir intensament de la sortida del sol a l'Assekrem, recollim les coses del refugi i iniciem el retorn a Tamanrasset per tal de poder dutxar-nos i seleccionar l'equipatge mínim per a dur a terme una ruta de 4 dies per l'àrea del Tassili Hoggar, concretament dins l'àrea del Parc Nacional Hoggar, una zona muntanyosa al Sàhara Central composada per altiplans de roca granítica i basàltica.

Deixem Tamanrasset anant cap al sud per la carretera en direcció a In-Guezzam, el pas fronterer amb Níger. Al cap de pocs kilòmetres de deixar Tamanrasset deixem la carretera principal i agafem una pista a l'esquerra que va en direcció al cor del Parc Nacional Hoggar, al sud-est. En un lloc indeterminat d'aquesta zona muntem el camp base per passar la nit. Es tracta d'un lloc on es poden veure abundants acàcies, arbres típicament africans com els que poblen la sabana de Kenya o Tanzània.

In Ekekchker és el primer lloc que visitem realment dins dels límits del P.N Hoggar. és un lloc fantàstic on no hi ha paraules per descriure'l: dunes enormes de sorra molt clara enmig de pedres també enormes de formes capritxoses esculpides pels elements naturals, principalment el vent. D'alguna manera la forma de les roques recorda la Capadòcia turca.

El Gueschour. A unes quatre hores de pista d'In Ekekchker s'arriba a aquest altre paratge increïble, de grutes, dunes i petites muntanyes des d'on la posta de sol és espectacular. Una hora abans d'arribar aquí visitem una zona on podem trobar pintures rupestres i unes enormes roques de formes fàl.liques.

Cascades de Tamekrest. Es tracta d'un petit riu que salva un desnivell entre les roques formant petits salts d'aigua i piscines naturals. No té res d'especial excepte el fet de trobar-nos al mig del desert.

^top

MOULAY LAHCENE

Un cop de tornada a Tamanrasset després dels quatre dies al Tassili Hoggar reemprenem el retorn al nord.

Moulay Lahcene, a una 260 km al nord de Tamanrasset, és la nostra primera escala purament tècnica per fer nit. Muntem el campament en una zona on el terra està molt dur per la roca (no hi ha sorra). A més durant la nit ens visiten gossos salvatges que buscaven deixalles per menjar.

Veure més informació sobre Moulay Lahcene al principi de l'apartat dedicat a Tamanrasset.

^top

EL GOLÉA

La distància entre Moulay Lahcene i El Goléa és de 690 km i la cobrim en unes 12 hores, incloent dues petites aturades a Arak i In Salah per menjar.

El Goléa és l'oasi més oriental del Gran Erg Occidental i sol ser un lloc d'aturada en la ruta de nord a sud o viceversa. Aquí no hi ha massa a veure. Només destacaríem l'antiga ciutadella (vieux ksar), la qual domina el poble des d'un punt elevat. De fet la ciutadella, del s. X, està força malmesa però la vista des d'allà sobre la ciutat i els voltants és molt bona, especialment del palmeral de l'oasi, amb més de 180.000 palmeres, que el fa un dels més grans del país.

No massa lluny de l'antiga ciutadella es pot visitar l'església i la tomba de Charles de Foucauld (el mateix que va construir l'ermita a l'Assekrem), enterrat aquí al 1929.

Vall de les roses del desert. A uns 45 minuts de trajecte per pista al nord-est de El Goléa s'arriba a una vall amb unes vistes magnífiques i on podem trobar directament a terra multitud de roses del desert, mineral format per la precipitació fonamentalment de sulfats a causa de la migració de fluïts aquosos en el sediment i que adopta algunes de les formes més inverossímils i boniques que podem trobar en la natura.

Malgrat a El Goléa hi ha un hotel i un parell de càmpings nosaltres optem per fer nit en acampada lliure sobre unes dunes al costat del cementiri (!) adjacent a l'església de Charles de Foucauld.

Per menjar una de les poques alternatives és el Restaurant Vieux Ksar, en l'hotel del mateix nom.

^top

GHARDAIA

Ghardaia està a uns 260 km al nord de El Goléa. Pel camí podrem apreciar planures senceres de pedra de pissarra que al brillar sota els raigs del sol sembla que estem al costat del mar. Tampoc és estrany trobar-se amb alguna tempesta de sorra o vent du sable, amb forts vents que arrosseguen la sorra d'un costat a l'altre a certa alçada del terra (donant la sensació de ser un gas que emana del terra) i provocant una visibilitat molt limitada. Les dunes de sorra, a causa del vent, no són elements estàtics sinó que es van movent dia rera dia, arribant freqüentment a envair la carretera.

Patrimoni de la Humanitat Ghardaia és la més gran i principal ciutat de les cinc poblacions que podem trobar a la vall de M'Zab. El conjunt de la vall de M'Zab va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1982. Aquesta vall pren el nom dels mossabites, una secta islàmica molt puritana que es va separar del corrent principal de l'Islam al s. XI. El conservadorisme imperant ha fet que les tradicions aquí es conservin molt i molt bé, donant lloc a una personalitat pròpia i molt marcada. A més, a causa de que els mossabites no van intervenir en la guerra d'independència contra els francesos aquests els van deixar anar a la seva. Les cinc poblacions que formen aquesta estreta vall són Ghardaia, Melika, Beni Isguen, Bou Noura i El Ateuf, i totes juntes fan d'aquesta àrea una de les més interessants del país a la que cal dedicar uns quants dies per explorar-la bé.

Mercat de Ghardaia
Mercat de Ghardaia

Ghardaia. Un dels principals atractius d'aquesta ciutat és el mercat, al que s'arriba pel carrer Ibn Rosten. Es tracta d'una plaça de forma rectangular i descoberta amb parades de menjar i roba al centre i botigues d'artesania, principalment catifes i tapissos (són l'especialitat de la regió), als laterals. Els colors vius, principalment vermells, de les catifes donen una gran vistositat a aquest mercat. N'hi ha cada dia i durant tot el dia, però és recomanable anar-hi pel matí i millor si és un dia festiu.

L'altre punt d'interès és la ciutat vella i la Gran Mesquita. En l'oficina de turisme (ONAT) es pot llogar un guia per fer una visita guiada per aquesta zona, però és bastant car i aquí no sembla obligatori (tot i que evidentment així és més fàcil entrar als llocs). Els carrers de la ciutat vella són molt estrets i frescos. Un cop més, l'arquitectura local és molt racional i adient per la climatologia i costums locals. La Gran Mesquita té aparença de fortalesa i és molt simple en el seu interior (sembla que això és un imperatiu dins del corrent sunnita al qual pertanyen els mossabites). El que crida més l'atenció és el minaret, sense cap ornamentació exterior i de forma piramidal. Molt proper està el cementiri, també molt simple, amb tombes molt uniformes i sense cap signe d'ostentació.

Beni Isguen. A 2'5 km al sud de Ghardaia aquesta és la capital espiritual i religiosa mossabita i on la tradició es manté més pura, amb una mínima influència de l'exterior. A darrera hora de la tarda és la millor hora per visitar-la perquè és quan el mercat està més actiu amb la subhasta diària (excepte els divendres). Per visitar Beni-Isguen i si hom no és musulmà és obligatori fer-ho amb un guia. A l'entrada del poble n'hi ha uns quants i costen 10 DA per persona. És millor escollir-ne un que parli algun idioma conegut com anglès o francès, ja que els més grans no els parlen. També es prohibeix fumar i fer fotos dintre del poble, a l'hora que la forma de vestir ha de ser correcta, sense pantalons curts o samarretes. Deixant de banda aquestes prohibicions i limitacions cal dir que és una visita molt recomanable ja que el poble és molt bonic, amb carrerons estrets i portes i finestres molt treballades, amb motius àrabs. El principal punt d'interès és la Torre Turca o Borj Cheikh el Hadj, a la cantonada est del poble. Des de dalt de la torre hi ha una panoràmica excel.lent. La visita guiada normalment acaba al mercat, on és possible comprar també aquí catifes o tapissos d'estil mossabita. El palmeral de Beni Isguen, el millor de la vall de M'Zab, s'exten uns 2 km pel darrera del poble i s'hi arriba passant de llarg l'entrada a Beni Isguen venint de Ghardaia.

Melika. Està a 1 km al sud-est de Ghardaia i proporciona unes vistes excel.lents de l'Oued M'Zab i de la pròpia ciutat de Ghardaia, ja que es troba en un punt elevat. Apart d'això el major punt d'interès és el cementiri, amb formes molt curioses, típicament mossabites. També es pot donar una volta pel propi poble.

El-Ateuf. A 9 km al sud-est de Ghardaia. S'hi pot visitar l'antiga mesquita, en la qual sembla que s'hi va inspirar l'arquitecte Le Corbusier per alguna de les seves obres. Com a curiositat es pot visitar un petit zoo (per dir-li d'alguna manera...) amb varietat de fauna més o menys local com serps, escorpits, hienes, o xacals.

A Ghardaia hi ha un hammam molt cèntric, proper a l'Hotel es Saada, obert als matins per les dones (de 8:30 a 13:00 hores) i la resta de temps pels homes. Si a la porta d'entrada hi ha penjat un drap o una tovallola petita llavors vol dir que en aquest moment està obert només per les dones. A l'Hotel Rostimedes, dalt d'un petit turó amb bones vistes de la ciutat, es pot beure cervesa.

Pràcticament les úniques possibilitats d'allotjament i restaurants de tota la vall es troben concentrades a Ghardaia, on hi ha vàries possibilitats. Hi ha dos càmpings i un d'ells, el càmping Bouleila, és un dels millors del país. També hi ha un Youth Hostel i uns quants hotels, pràcticament per a tots els pressupostos, des de l'Hotel Napht amb habitacions dobles per 100 DA fins a l'Hotel Rostimedes on costen 250 DA amb aire condicionat i esmorzar inclòs. En el nostre cas ens hostatgem en una casa-hotel propietat de l'agència local M'zab Tours situada al bell mig del palmeral de Beni Isguen. Es tracta d'una casa del s. XVII construïda seguint l'estil de l'arquitectura mossabita, amb jardí, piscina i un entorn magnífic. Per aquesta casa han passat arquitectes il.lustres com Le Corbusier i Puillon.

I EL VIATGE S'ACABA...

Després d'uns dies molt plaenters a la vall de M'Zab retornem a Alger, al nord. En un punt del trajecte es deixa enrere el desert i es travessen unes muntanyes d'aspecte molt mediterrani, amb moltes vinyes, abans de baixar cap el mar, creuant la ciutat de Blida i arribant a la capital. Com més ens acostem a la ciutat d'Alger el número de controls de la policia i l'exèrcit augmenten. Aquest fet fa que el temps emprat en aquest trajecte s'allargui moltíssim.

Després d'una volta per la ciutat d'Alger sense possibilitat de baixar del vehicle per raons de seguretat ens dirigim a l'aeroport internacional Houari Boumedienne per agafar el vol de tornada a casa, novament amb la companyia Viva Air. Després d'una hora de vol tornem a estar a Barcelona. Realment no deixa de sorprendre que en tan curt espai de temps i distància hom passa d'un món a un altre, tan diferents, al menys en les formes.

^top
Àfrica - Altres guies i relats d'Àfrica publicats en aquest web.
Mini-guia d'Algèria al web de Lonely Planet.

facebooktwitterYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació