Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
1 / 3
Síria

SÍRIA

Guia i relat d'un viatge per lliure a Síria

Data Data viatge: 2002. Publicat el 21/01/2003
2.3 de 5 (206 vots)

Introducció

Síria

Síria és un país que té molt a oferir al visitant, però com que està fora dels circuits turístics internacionals molt difícilment hi trobareu turisme de masses, ni tan sols en llocs tan emblemàtics com Palmira.

Geogràficament Síria és un estat de l'Orient Mitjà, el qual limita al nord amb Turquia, a l'est amb l'Iraq, al sud amb Jordània, i a l'oest amb Israel, el Líban i el mar Mediterrani.

Paradeta de sucs en un carrer d'Alep
Paradeta de sucs en un carrer d'Alep

La seva posició estratègica, en la confluència d'Àfrica, Àsia i Europa, ha fet del país un punt de trobada de les caravanes comercials i de les rutes dels invasors.

Històricament, pel seu territori han passat nombrosos pobles i civilitzacions: cananeus, hitites, hebreus, assiris, egipcis, perses, grecs, Imperi selèucida, romans, àrabs, mongols, otomans, ...

Tots ells han deixat la seva empremta al llarg de la seva geografia, donant lloc a un llegat impressionant.

A més de tot el seu enorme patrimoni històric i cultural, Síria té molts altres atractius per al viatger: recórrer els laberíntics mercats o souqs de Damasc o Alep, el plaer d'un bany en un hammam, assaborir la seva gastronomia, veure passar la vida assegut en un cafè, o simplement gaudir de l'amabilitat del poble sirià.

Podeu veure més fotos d'aquest viatge en l'Àlbum de fotos de Síria (2002), en el nostre compte de Facebook.

^top

Fitxa tècnica del viatge

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Data del viatge

Del 28 de Març al 7 d'Abril de 2002.

Itinerari

mapa

Dia 1: Barcelona - Milà Malpensa - Damasc
Dia 2: Damasc - Palmira
Dia 3: Palmira
Dia 4: Palmira - Homs - Qala'at al-Hosn (Krak dels Cavallers) - Homs - Alep
Dia 5: Alep
Dia 6: Alep - Daret Azze - Qala'at Samaan - Daret Azze - Alep
Dia 7: Alep - Hama
Dia 8: Hama - Suqeilibiyya - Qala'at al-Mudiq - Suqeilibiyya - Hama - Damasc
Dia 9: Damasc - Bosra - Damasc
Dia 10: Damasc - Maalula - Damasc
Dia 11: Damasc - Milà Malpensa - Barcelona

Canvi de moneda

En les dates d'aquest viatge, al març del 2002, l'euro tot just portava tres mesos com a moneda en curs. Per aquest motiu, en aquest viatge vam decidir portar dòlars americans (US$) preveint que pugués ser difícil canviar els nous euros a Síria.

De tota manera vam comprovar que no hi havia cap problema en canviar euros en qualsevol oficina bancària (una altra cosa és pagar directament al carrer amb euros, ja que tothom parlava encara de dòlars, però no d'euros). El canvi oficial aplicat era de 45'15 LS/euro.

Tot i que en alguns llocs (el taxi a l'arribada o certs hotels) es pot pagar directament en dòlars pensem que és recomanable canviar a lliures ja que els preus s'abarateixen i no sempre serà possible pagar en divisa estrangera.

En les dates esmentades el canvi oficial era de 51'5 LS per US$, però si es paga alguna cosa directament en dòlars llavors el canvi aplicat generalment era de 50 LS per dòlar, la qual cosa vol dir que en realitat surt més car.

El canvi està regulat i per tant dóna igual on canviem. En alguns llocs, com al centre de Damasc, hi ha qui ens ofereix canvi al carrer, però no val la pena perquè el canvi ofert és igual o pitjor a l'oficial.

Canvi mitjà d'US$ a LS:
1 US$ (dòlar USA) = 1'1695 €
1 LS (lliura Síria) = 0'0227 € / 3'78 pts (1 US$ = 51'5 LS)

Despeses del viatge

+ 553'56 € (vol anada/tornada + taxes)
+ 35 € (visat)
+ 173'08 € (hotels, menjar, transport, regals, ...)
= 761'64 € (total per persona)

Visat

És necessari un visat d'entrada al país. Actualment no és possible obtenir-lo a l'arribada per al viatger individual. Per tant cal disposar d'ell en el moment de l'arribada.

El procediment d'obtenció és el següent (consultar amb l'ambaixada les darreres disposicions): amb suficient antelació cal aconseguir el formulari de petició de visat a l'Ambaixada de Síria a Madrid, anant-hi personalment, trucant per telèfon o per fax.

Després cal retornar a l'Ambaixada (personalment o per missatger) degudament omplertes dues còpies del formulari, més el passaport, 2 fotos tamany carnet i 35 euros pel visat d'una sola entrada (un visat de múltiples entrades costa 45 euros).

En un termini d'uns tres dies hàbils a partir de l'entrega ja podrem recollir el passaport amb el visat (es necessita tota una pàgina del passaport), tenint una validesa de 3 mesos a partir de la data especificada.

Ambaixada de Síria a Madrid
Plaza Platería Martínez, 1 1º - 28014 Madrid (Tel. 91 420 16 02 i Fax 91 420 26 81)

Salut

No hi ha obligació de cap vacuna.

Seguretat

En les dates d'aquest viatge, no hi havia cap zona de risc ni problemes de seguretat enlloc del país.

Tot el país és visitable a excepció feta de la zona corresponent als arxifamosos Alts del Golan, al sud-oest de Síria, ja que aquí no és permesa la visita per als estrangers. En aquesta zona només és possible veure les ruïnes que queden de Quneitra, avui dia una ciutat fantasma després de la seva destrucció a mans israelianes ara fa 30 anys, però és necessari un passi oficial que s'ha de demanar al Ministeri de l'Interior sirià, al districte de les ambaixades de Damasc.

Com en altres països molt militaristes (i aquest ho és) és important no fotografiar o filmar instal·lacions o persones relacionades amb l'exèrcit o les forces de seguretat.

Malgrat els successos de l'11-S i la recent ofensiva israeliana a Palestina Síria continua essent un país molt acollidor i no cal tenir por de reaccions antioccidentals (i ho diem per experiència pròpia).

En qualsevol cas creiem convenient ser discret en l'actitud i evitar o vigilar qualsevol comentari polític (Síria és un país molt involucrat en la causa palestina i enemic visceral d'Israel).

Entrades als llocs arqueològics

Com molts països Síria ha descobert la facilitat d'obtenir diners dels visitants cobrant un preu abusiu en les entrades als llocs arqueològics i museus, ja que es paga una tarifa fixa de 300 LS per cada lloc a visitar.

En alguns llocs aquesta quantitat està més que justificada, però en altres cal pensar dues vegades si val la pena la visita abans d'entrar.

Si disposeu del Carnet d'Estudiant Internacional (ISIC) no deixeu de portar-lo, perquè presentant-lo el cost de l'entrada es redueix al 10% o menys (de 300 LS es passa a pagar 20 LS, per exemple), i després d'unes quantes visites això suma molts diners.

Fins i tot, si el vostre carnet ISIC està caducat porteu-lo igualment, perquè en alguns llocs no se'l miren massa i pot passar que l'acceptin com a vàlid.

Clima

En les dates del nostre viatge, ja en primavera, vam trobar un clima molt variable, amb dies de sol, fred, vent i episodis ocasionals de pluja.

Tot i així pensem que són unes dates ideals per no patir la calor que a ben segur deu fer als mesos d'estiu, especialment en les zones més desèrtiques, com per exemple Palmira o Damasc.

Diferència horària

+1 hora respecte l'hora de Catalunya.

Guia de viatge

Syria, Lonely Planet (edició Octubre 1999).

^top

Arribada a Damasc. Visita a Palmira

DAMASC (I)

Com arribar-hi

Vol des de Barcelona a Milà Malpensa (70 minuts), on connectem amb el següent vol amb destinació a Damasc (3 hores i 30 minuts), ambdós amb la companyia aérea Alitalia. Tenim dues hores de connexió entre els dos vols.

A la mateixa terminal d'arribades de l'aeroport de Damasc hi ha una oficina de canvi oberta les 24 hores, on s'aplica el mateix canvi que es troba en qualsevol banc de la ciutat i no es cobra comissió.

Donat que la majoria de vols que arriben a l'aeroport de Damasc ho fan durant la matinada, entre l'1 i les 4 hores, ja no és possible agafar un autobús al centre de Damasc (el darrer sembla sortir a les 23 hores) i per tant cal agafar un taxi.

A la mateixa terminal d'arribades de l'aeroport hi ha un taulell amb el cartell Taxi Desk on s'ha de pagar indicant el destí a canvi d'un rebut que cal donar al taxista que s'encarregui de portar-nos.

Fàcilment poden demanar d'entrada 10 US$ per anar a la zona cèntrica d'Al-Marjeh. Evidentment cal regatejar aquest preu, sobretot sortint fora de la terminal i acordant el preu directament amb el taxista, tot i que a aquestes hores de la nit no hi ha massa a fer.

Nosaltres vam aconseguir rebaixar el preu a 8 US$ (400 LS). Una bona idea és buscar altres viatgers interessats en anar a la mateixa zona per a compartir el taxi. Nosaltres ho vam fer, pagant finalment 200 LS pel taxi.

El trajecte esmentat és de 25 km i sense trànsit es fa només en 20 minuts.

Dormir i menjar

Ens quedem a l'Hotel Al Mahaba & Alsalam al carrer Choukri al-Quwatli, quasi fent cantonada amb Yousef al-Azmeh. Es tracta d'un hotel de preu mig on l'habitació està força bé, tot i que l'entrada no promet res de bo.

Una habitació doble amb bany, aigua calenta, calefacció (important en aquestes dates) i TV costa 20 US$. No és gens barata i estava fora del nostre pressupost, però a les 3 de la matinada tampoc era moment de ser massa exigent.

Abans hem anat al proper Hotel Al-Rabie, recomanat per Lonely Planet, però l'hem trobat tancat (no sabem si de forma definitiva o només temporal).

A la cantonada sud-oest de la plaça Al-Marjeh hi ha el restaurant Abou al-Nawas (el rètol que hi ha fora només està en àrab), una bona opció per a esmorzar. Un esmorzar a base de melmelada, mantega, khobz (pa àrab en forma de disc aixafat) i un te costa 50 LS.

Com a referència, una ampolla d'aigua mineral de 1'5 litres costa normalment 25 LS a qualsevol lloc del país.

Coses a veure i fer

Veure tota la informació sobre Damasc i voltants en l'apartat Damasc (II) que trobareu al final d'aquesta guia.

^top

PALMIRA

Com arribar-hi

Els autobusos de Damasc a Palmira surten de la terminal de Harasta, a 7 km al nord-est del centre de Damasc.

Per arribar fins aquesta terminal s'ha d'agafar un microbús a la parada propera al mercat de fruita, al carrer Choukri al-Quwatli. Aquest trajecte costa 5 LS cadascú. Per saber quin és el microbús que hi va no hi ha més remei que preguntar al conductor o bé a altres persones que estiguin esperant a la parada (això serà la forma habitual ja que tot està retolat en àrab).

Un cop a la pròpia terminal de Harasta també caldrà preguntar per l'autobús a Palmira (les úniques destinacions retolades en caràcters llatins són les que van a Turquia).

La companyia Izla Tours té autobusos molt còmodes a Palmira per 110 LS cadascú. Triga 3 hores justes en fer els 250 km de distància entre les dues ciutats. Tan aviat deixem la ciutat de Damasc ja ens trobem amb un paisatge desèrtic que ens acompanyarà fins arribar a Palmira.

L'autobús d'Izla Tours passa pel centre de Palmira, però la seva parada final està en un garatge, a 2'5 km del centre.

Demaneu al conductor que us deixin al centre o bé haureu de fer aquest trajecte a peu, tot i que trobareu molts voluntaris a portar-vos al centre, fins i tot gratuïtament, ja que són comissionistes que us voldran portar al seu hotel.

Dormir i menjar

Després de resistir els cants de sirena de molts comissionistes que se'ns apropen a oferir-nos el seu hotel (especialment l'Hotel Citadel) acabem anant al que nosaltres teníem pensat, el New Afqa Hotel. L'habitació doble amb bany i esmorzar inclòs costa 500 LS (l'esmorzar s'inclou després de regatejar).

Des de l'habitació, bastant correcta, hi ha una vista parcial de les ruïnes de Palmira a través d'una petita finestra. El propietari de l'hotel és molt amigable i a la recepció de l'hotel podreu seure al sofà i veure les notícies d'Al Jazeera mentre beveu un te.

Com que és temporada baixa i encara fa fred, els restaurants a l'aire lliure estan tancats i els que queden per sopar decentment són pocs. Un d'ells és el restaurant Traditional Palmira, al carrer al-Quwatli (en aquest carrer es concentren els restaurants i botigues de records).

En aquest restaurant podeu demanar el mensaf, un plat tradicional beduí (sopa i un plat amb arròs, pollastre, ametlles, mongeta seca i iogurt). Està boníssim i no hauria de costar més de 300 LS un mensaf per a dues persones i una ampolla d'aigua.

Un altre restaurant que està força bé és el Restaurant Venus, al carrer an-Nasr, a 50 metres del carrer al-Quwatli. Aquí podeu demanar, per 75 LS, una ampolla gran de Barada, una marca de cervesa de Damasc que no és que sigui molt bona, però és la millor de les que es fan al país.

Coses a veure i fer

PALMIRA (també podeu veure el nom escrit com Palmyra). Aquesta ciutat tingué una gran importància en el passat, ja que fou la capital de l'anomenat Imperi de Palmira, un efímer imperi escindit de l'imperi Romà.

Palmira està situada a l'interior del país, al nord-est de Damasc. De fet, està al mig del no res, però en un lloc tan remot emergeix un oasi que voreja les ruïnes de la zona arqueològica i també la ciutat nova.

Patrimoni de la Humanitat Lloc arqueològic de Palmira (declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1980). Palmira és un lloc impressionant i de visita obligada en qualsevol viatge a la zona.

El Temple de Baal (Palmira)
El Temple de Baal (Palmira)

De fet, es diu que Palmira, juntament amb Petra, a Jordània, és la gran meravella de l'Orient Mitjà. Hi estem d'acord.

A finals de l'any 266 d.C. va arribar al poder la reina Zenòbia, com a governant del nou imperi de Palmira.

I així aquesta dona ha quedat lligada a la història de Palmira per sempre més.

Després de la seva derrota, l'any 274 d.C., els romans es van apoderar de la ciutat. Després vindrien successivament, els bizantins, els àrabs i els turcs.

Recomanem dedicar un dia sencer a la visita de Palmira, portant menjar i beure per no haver de tornar al poble a dinar i perdre temps i esforç en anar i tornar.

Caminant des de l'hotel New Afqa l'entrada del recinte arqueològic està a uns 600 metres.

Després d'entrar cmencem per visitar el temple de Baal (o Temple de Bel), el més sencer i espectacular de tot el conjunt, i és aquí és on es paga una entrada de 300 LS. Aquest temple està molt i molt bé, encara que una mica deixat i brut (una constant que trobarem en molts altres llocs del país).

L'avinguda de les columnes de Palmira
L'avinguda de les columnes de Palmira
Vista frontal del Teatre Romà de Palmira
Vista frontal del Teatre Romà de Palmira

A continuació enfilem l'avinguda de les columnes (amb més d'un quilòmetre de longitud) passant per sota del gran arc d'entrada. Amb molta calma anem visitant tot allò que hi ha a costat i costat d'aquesta singular avinguda: el temple Nabo, el Teatre Romà, la Casa del Senat, l'Agora, el Tetrapylon i el camp de Dioclecià.

Des d'aquí, desert a través, caminem uns 500 metres fins a les torres funeràries de Yemliko i pugem dalt del turó que hi ha darrera d'elles, on dinem contemplant una magnífica vista de tots els voltants: les ruïnes, les torres funeràries, el castell àrab, l'oasi i el desert. Realment impagable!!.

Després d'una bona estona gaudint del paisatge baixem de nou per on hem pujat, travessant a peu pel desert alguns plecs del terreny i passant pel costat d'algunes torres funeràries en ruïnes.

Palmira i el castell àrab de Qala'at ibn-Maan
Palmira i el castell àrab de Qala'at ibn-Maan

A continuació iniciem l'ascensió per un camí pedregós cap al castell àrab de Qala'at ibn-Maan, situat dalt d'una muntanyeta des d'on es domina tots els voltants.

Entrar a aquest castell costa 150 LS, però creïem que no val la pena pagar l'entrada, perquè l'interior està derruït i la vista des de les seves torres és la mateixa que des de l'entrada, a peu de castell.

La millor hora per pujar fins el castell és a darrera hora de la tarda, quan el sol comença a baixar en l'horitzó, ja que les pedres de Palmira van agafant un color rogenc i les ombres són cada cop més allargades.

Quan el sol està a punt de desaparèixer per l'horitzó és un bon moment per a baixar del castell, entrar de nou en l'avinguda de les columnes i fer-la de nou passejant, però ara en direcció a la sortida del recinte, mentre es fa fosc.

Ha estat un llarg i fantàstic dia en el que hem gaudit de la màgia i la solitud (perquè no hi havia pràcticament visitants) en les ruïnes de Palmira, un lloc certament extraordinari.

^top

Ruta de Palmira a Alep: Krak dels Cavallers, Hama i Alep

KRAK DELS CAVALLERS

Com arribar-hi

Anar en transport públic des de Palmira fins a Hosn, la població on es troba el superb castell de Krak des Chevaliers, suposa fer dos trajectes: primer de Palmira a Homs i després el de Homs a Hosn.

En l'oficina de la companyia d'autobusos Karnak que hi ha enfront del museu de Palmira i a escassos 75 metres del nostre hotel comprem els bitllets a Homs. L'autobús surt a les 7:30 del matí i costa 65 LS.

El paisatge que veurem és desèrtic al principi, una mena d'estepa després, i finalment camps de conreu cultivats i molta verdor a mesura que ens acostem a Homs. L'autobús arriba a la terminal de Karnak a Homs 2 hores i 15 minuts després.

Just al costat d'aquesta terminal de Homs hi ha la de microbusos i minibusos, a on anem i demanem per un microbús indicant Qala'at al-Hosn (nom àrab de Krak des Chevaliers).

Un cop trobat el microbús cal esperar a que s'ompli (possiblement el conductor us ofereixi llogar tot el vehicle i sortir immediatament).

El trajecte normal de Homs a Hosn costa 25 LS i es fa en una hora. Primerament s'agafa l'autopista en direcció a Tartus i després 10 km d'una petita carretera amb fortes rampes de pujada fins al poble de Hosn.

El castell està sobre un promontori elevat sobre el poble, però el microbús ens deixa a l'entrada del castell.

Coses a veure i fer

CASTELL DE KRAK DELS CAVALLERS (també el podem trobar anomenat com a Krak des Chevaliers o bé Qala'at al-Hosn). Aquest magnífic castell, de l'època de les Croades, està situat dalt d'un turó, sobre la població de Hosn.

Vista del castell de Krak dels Cavallers
Vista del castell de Krak dels Cavallers

Fou construït entre els anys 1150 i 1250 amb l'objectiu de defensar l'únic lloc de pas d'importància entre Antakya, a Turquia, i Beirut, al Líban. Aquest és un dels castells croats més prestigiosos i millor conservats, ja que, a diferència d'altres, està pràcticament igual que fa 800 anys, degut al seu bon estat de conservació, sobretot la part exterior.

L'entrada al castell costa 300 LS i si porteu la motxilla amb vosaltres és possible deixar-la al costat de l'oficina on es venen els tiquets. Nosaltres ho vam fer així per a poder visitar el castell amb més comoditat.

El castell és molt gran i imponent. Està format per un mur exterior amb 13 torres i un mur interior amb un torreó, separats ambdós per un fossat. A les estances interiors s'estan fent tasques de reconstrucció. Les vistes des del torreó són magnífiques.

Sortint del castell recomanem agafar la carretera en direcció al complex turístic Amar (està indicat amb un rètol) que voreja el castell per darrera i caminar uns 10 minuts fins arribar a un punt des d'on hi ha una excel·lent perspectiva de tot el castell (és la que surt habitualment en moltes de les fotos que veureu).

La visita al castell de Krak dels Cavallers ens pot portar fàcilment unes dues o tres hores.

^top

ALEP

Com arribar-hi

Just davant de l'entrada del castell de Krak dels Cavallers sol haver-hi algun microbús esperant per a recollir gent en direcció a Homs (si no és així caldrà baixar fins al centre de la població de Hosn).

El preu és de 25 LS i la durada del trajecte és d'una hora fins la terminal de microbusos d'Homs. En la mateixa terminal (a l'esquerra de l'entrada) de Homs es pot agafar un minibús cap a Alep.

Nosaltres n'agafem un que surt a les 15:45, costa 50 LS i triga 2 hores i 20 minuts en arribar a la terminal d'Alep (tot el recorregut és autopista).

Si voleu menjar alguna cosa quan esteu a la terminal de Homs recomanem sortir al carrer i a uns 100 metres a l'esquerra hi ha diversos restaurants on es pot menjar un exquisit xish tawuc, un felafel i una taronjada per 75 LS.

Dormir i menjar

La zona d'hotels econòmics d'Alep es troba a l'esquerra de la Torre del Rellotge, en el carrer al-Maari i adjacents (a uns 500 metres al nord de la terminal de microbusos i minibusos).

Una de les millors opcions econòmiques és l'Hotel Tourist, on una habitació doble amb bany i calefacció costa 650 LS. Està tan net i ben posat que és quasi com estar a casa. Però alguna de les seves habitacions és força sorollosa perquè dóna a dos carrers i pot ser un inconvenient (ho diem per experiència).

Una altra opció és l'Hotel Syria, a 50 metres de l'anterior, al mateix carrer. Aquí una habitació doble amb bany costa 400 LS i està força bé pel preu que té (tot i que no és comparable al Tourist). A més té habitacions que donen a la part de darrera, molt més tranquil·la.

No massa lluny d'aquí també tenim l'Hotel al-Jawaher (costa 700 LS i creiem que és massa car pel que ofereix) i l'Hotel Najem al-Akhdar (costa 450 LS, però és molt i molt cutre).

Al carrer Yarmouk, que dóna a Bab al-Faraj, hi ha nombroses parades de sucs naturals (un suc de taronja, per exemple, costa 20 LS).

En la confluència dels carrers al-Maari i Bab al-Faraj hi ha nombrosos restaurants. Un d'ells, amb un enorme rètol lluminós de color blau amb caràcters àrabs i que es troba davant de la torre del Rellotge, el podem recomanar perquè s'hi menja bé, està bé de preu i disposa d'una sala àmplia amb taules i cadires.

Al carrer Rashid hi ha el Restaurant Abou Nawas, el qual està bé, però és una mica car. Una sopa de llenties, una amanida i trossos de pollastre al grill costa 200 LS.

Just davant de l'entrada de la Ciutadella d'Alep hi ha diversos cafès o cofeehouses amb terrasses on asseure's i contemplar la vida, fumant una pipa d'aigua (o no).

Coses a veure i fer

ALEP (Halab en àrab i Aleppo en anglès). Aquesta ciutat manté la disputa amb Damasc i Hama de ser la ciutat, sempre habitada, més antiga del món, donant això una idea de la seva importància històrica. Es creu que podria estar habitada des de 5.000 anys a.C.

Amb els seus fascinants mercats coberts, la ciutadella, els museus i els caravanserais, Alep és un lloc magnífic, de visita obligada, per passar uns quants dies i conèixer l'essència siriana.

Patrimoni de la Humanitat Ciutat vella d'Alep (declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1986). No cal dir que les principals atraccions d'Alep es troben en aquesta zona de la ciutat.

Vista d'Alep i la Gran Mesquita des de la Ciutadella
Vista d'Alep i la Gran Mesquita des de la Ciutadella

Per començar tenim els fabulosos mercats coberts (souq d'Alep), vàries hectàrees de carrers laberíntics que formen un món apart i on és possible trobar de tot.

Potser aquest merccat no és tan gran com els famosos mercats de Khan al-Khalili, a El Caire, o el Grand Bazaar, a Istanbul, però és un dels més bonics.

I els mercats coberts d'Alep tenen l'avantatge de que encara no està orientat al turisme, donant la sensació al viatger de que no ha canviat res en cents d'anys.

Val la pena perdre's pel seu interior i deixar-se envair per les seves olors i sensacions.

Cada zona del mercat està especialitzada segons el que es ven. Per exemple si es vol comprar un kufeyya, o típic mocador palestí (com el que porta Yasser Arafat, per exemple), s'ha d'anar al souq az-Zarb.

En la part nord d'aquests mercats hi ha la Gran Mesquita, 10 anys més jove que la mesquita Umayyad de Damasc.

En el moment de la nostra visita estava tancada per obres de restauració i sembla que encara va per llarg.

Enfront de la mesquita hi ha la madrassa Halawiyya, on per 25 LS es poden veure les 6 columnes que queden de l'antiga catedral que hi havia aquí.

Entrada a la Ciutadella d'Alep
Entrada a la Ciutadella d'Alep

Uns 200 metres al sud de la madrassa tenim Khan al-Jumruk, el més gran i bonic de tots els khans o caravanserais d'Alep.

Entrant-hi podreu veure una porta de fusta molt treballada i un pati interior amb una façana molt bonica.

L'altra gran punt d'interès de la ciutat vella d'Alep és la seva Ciutadella, la qual domina la ciutat a l'est de la zona dels mercats.

Es tracta d'un enorme palau fortificat d'origen medieval, considerat com un dels castells més antics i grans del món.

L'entrada està al costat sud i és una porta fortificada del s. XII a la que s'arriba per un pont sobre un gran fossat.

L'interior de la Ciutadella està força ruïnós, tot i que s'hi estan fent importants obres de restauració.

Malgrat tot, la visita a l'interior està més que justificada per les magnífiques vistes de tota la ciutat d'Alep que tindrem des de les seves muralles i també per a veure la Sala del Tron, la qual ha estat restaurada luxosament per a actes oficials.

La Ciutadella tanca els dimarts. L'entrada costa 300 LS (15 LS amb ISIC).

Passejar sense rumb pels carrers de la zona al sud de la Ciutadella també és molt interessant, ja que són carrers autènticament àrabs, així com per la zona al sud i est de la mesquita al-Atrush.

En la cantonada sud-est de la Ciutadella hi ha el hammam Yalbougha an-Nasry, el més bonic de Síria i no tan turístic com els d'Istanbul. El seu interior fa de l'experiència del bany quelcom d'especial. La gran sala d'estar interior és especialment bonica i paga la pena de veure.

En aquest hammam hi ha horaris diferents per a homes i dones, essent un dels pocs banys àrabs de Síria on s'accepten dones. El seu preu és de 415 LS pel servei complet, el qual inclou l'entrada, sauna, massatge, sabó, esponja, guant de crin i beguda. Molt recomanable.

Ciutat nova d'Alep. En aquesta zona d ela ciutat, situada a l'esquerra de la torre del Rellotge i al nord del carrer al-Maari, podem trobar l'Oficina de Turisme (útil per a qualsevol informació que necessitem), el Museu Arqueològic Nacional i l'Hotel Baron, tot ells al carrer al-Baron.

Botiga d'espècies i del famós sabó d'Alep
Botiga d'espècies i del famós sabó d'Alep

El decrèpit Hotel Baron mereix una visita, ni que sigui per la nostàlgia dels temps dels grans viatgers i personatges de principis del s. XX, com Agatha Christie, TE Lawrence, Theodore Roosevelt o Charles Lindbergh, que van fer nit en ell.

En veure l'hotel actualment queda palès que va tenir moments molt millors i que ara viu del nom, ja que es troba en un estat força decrèpit pel poc manteniment que sembla tenir.

En la planta baixa de l'hotel hi ha un bar i una sala d'estar amb sofàs on es pot prendre tranquil·lament una cervesa Al-Chark (natural d'Alep).

Una cervesa i un te costen 150 LS, però el sobrepreu val la pena. Abans de marxar podeu veure, en un aparador de la sala dreta, la factura d'una consumició de TE Lawrence de l'any 1914.

Al principi del carrer Bab Antakya (amb l'inici en la Torre del Rellotge) tenim a un costat bonics edificis, amb façana de fusta, i a l'altre diverses parades on podreu trobar, entre altres coses, el famosíssim sabó d'Alep, fet a mà amb oli de llorer i oli d'oliva.

Una pastilla de bon sabó pot costar al voltant de 25 LS i és un bon i senzill record d'aquesta magnífica ciutat.

BASÍLICA DE SANT SIMEÓ (Qala'at Samaan). Aquesta basílica va ser erigida en honor de Sant Simeó, també conegut com Simeó l'Estilita. La llegenda diu que aquest sant va viure 36 anys dalt d'una columna amb el desig d'aïllar-se del món buscant pau interior i estar més a prop del cel.

Poc després de la seva mort es va construir l'església, dalt del turó on el sant havia viscut pujat a la columna. Quan es va acabar la seva construcció, a l'any 490, era l'església més gran del món.

Església de Sant Simeó
Església de Sant Simeó

Aquesta església es composava de quatre basíliques disposades en forma de creu, donant lloc a una mena de plaça octogonal coberta per una cúpula, en el centre de la qual hi havia la columna del sant.

L'església en sí està força ben conservada tenint en compte l'edat, però la columna al voltant de la qual va ser construïda està molt deteriorada.

D'ella només queda un munyó d'un parell de metres, perquè la resta s'ha perdut a causa de la devoció al sant. Durant segles, molts peregrins s'han volgut emportar un record en forma de tros de columna.

L'entrada al recinte costa 300 LS. La nostra guia Lonely Planet deia que els dimarts està tancat, però ara això ha canviat i està obert tots els dies (de tota manera us podeu informar prèviament a l'oficina de Turisme d'Alep).

La visita del lloc es pot fer tranquil·lament en dues hores. Les restes són impressionants i la vista des d'aquí dalt sobre els voltants és magnífica. A més, amb la primavera i la pluja, la verdor dels camps i l'explosió de floretes li afegeixen encara més atractiu.

Per anar fins a Sant Simeó primer cal anar a l'estació de microbusos d'Alep (100 metres al sud de la torre de l'Hotel Amir Palace) i preguntar per un microbús a Daret Azze o Qala'at Samaan.

El trajecte de 35 km costa 10 LS i triga 40 minuts en arribar a Daret Azze, un poblet a 6 Km de Sant Simeó. Un cop a Daret Azze i el microbús es buida de gent, el conductor possiblement ens demani per portar-nos fins allà per 100 LS, perquè sap que no hi ha forma d'arribar fins allà amb transport públic.

Vista des del turó on es troba la Basílica de Sant Simeó
Vista des del turó on es troba la Basílica de Sant Simeó

Nosaltres no vam acceptar l'oferta i vam començar a caminar per la carretera, preguntant abans per la direcció correcta.

Després ja és qüestió de tenir sort i que passi algun vehicle (en passen molt pocs) que no vagi ple i aturi davant del nostre senyal.

En el pitjor dels casos (però molt improbable) haurem de caminar els 6 km fins Sant Simeó.

Per tornar a Alep hem de fer el camí a l'inversa.

Primer de tot baixar fins la cruïlla i en arribar a la carretera, situada a 800 metres de l'entrada, anar a l'esquerra i caminar per la carretera a l'espera de que passi algun vehicle i ens porti de nou fins Daret Azze.

Un cop aquí preguntar per un microbús a Alep (segurament ens trobarà abans el microbús a nosaltres) i agafar-lo, pagant 10 LS per arribar de nou a l'estació de microbusos d'Alep.

Aquesta excursió pot fer-se en un matí sencer (4-5 hores).

^top

HAMA

Com arribar-hi

L'autobús a Hama surt de l'estació d'autobusos i microbusos d'Alep, situada 100 metres al sud de l'hotel Amir Palace.

Per trobar-lo, com sempre, cal preguntar als locals, perquè no hi ha cap indicació enlloc. El trajecte d'Alep a Hama, de 150 km, costa 60 LS i es fa en una mica menys de dues hores.

Un cop l'autobús arriba al nucli urbà de Hama hem de vigilar i quan veiem la Torre del Rellotge demanar al conductor per baixar en aquest punt, ja que l'autobús continua fins la terminal i aquesta està una mica lluny del centre.

Dormir i menjar

A Hama hi ha de llarg la millor oferta en hotels econòmics, no per la quantitat sinó per la qualitat. Només hi ha dos hotels dignes de remarcar, però tenen la millor relació qualitat-preu de tot Síria.

Són un clar exemple dels efectes positius d'una competència ferotge. Tots dos estan al carrer al-Quwatli, un al costat de l'altre, i a uns 50 metres de la Torre del Rellotge. S'anomenen Riad Hotel i Cairo Hotel.

Nosaltres vam triar el primer, el Riad Hotel, però l'altre és molt similar en preu i qualitat. Una habitació doble molt tranquil·la, amb bany privat, llit gran i còmode, TV, i tot molt i molt net costa 450 LS. A més és el primer hotel que veiem en que s'ofereixen serveis complementaris al visitant com, per exemple, organització de tours.

En el mateix carrer de l'hotel Riad, a uns 50 metres, hi ha el Restaurant Ali Baba, el qual és molt recomanable per la seva oferta, servei i preus.

I al principi del carrer al-Murabhet hi ha nombroses pastisseries, parades de sucs i alguns restaurants. I en la zona que hi ha al costat de la sínia al-Mamuriyya hi ha uns quants cafès i terrasses, tot i que estaven tancats en el moment de la nostra visita, en temporada baixa.

Coses a veure i fer

HAMA. Aquesta ciutat està considerada una de les més atractives de Síria i és famosa per les seves 17 sínies, les quals daten de l'època bizantina. Algunes d'elles arriba als 20 metres de diàmetre.

Les quatre sínies de Bechriyyat sobre el riu Orontes (Hama)
Les quatre sínies de Bechriyyat sobre el riu Orontes (Hama)

A més, Hama és un bon camp base per a fer excursions a d'altres llocs de la zona. Per si tot això fos poc, aquesta ciutat té l'al·licient de l'atmosfera de pau i tranquil·litat que es respira.

Tal com ja hem dit abans, bona part de l'encant de Hama ve donat pel riu Orontes, el qual travessa la ciutat i aplega en les seves vores arbres, jardins, camps de cultiu i sínies ben antigues.

Les sínies de Hama van ser construïdes ja fa uns quants segles, amb la finalitat d'elevar l'aigua de l'Orontes a les canalitzacions que la distribueix regant els horts i proveint d'aigua a la ciutat.

Les rodes i blocs que giren són de fusta i la fricció entre els dos produeix un soroll gemegós que impregna l'aire del centre de Hama.

De les 17 sínies que encara es poden veure les més famoses són les quatre sínies de Bechriyyat.

Partint de la Torre del Rellotge anem cap al riu i llavors girem a la dreta i seguim el carrer al-Buhruti, un passeig ajardinat molt tranquil i agradable que va vorejant el riu.

A un quilòmetre, aproximadament, trobem aquestes 4 sínies. Només una d'elles gira, però tot i així el conjunt és molt bonic de veure (pel que sabem, pot passar que cap d'elles giri degut a que el riu porti poca aigua, però ara mateix el riu va bastant ple per les recents pluges).

Al costat de les sínies hi ha un mirador, on és possible seure i contemplar embadalits el girar de les rodes mentre sentim el soroll de la fricció.

Després tornem cap al centre pel camí per on hem vingut, sense deixar de vorejar el riu. Un cop passat el pont Said al-A'as trobem la nòria al-Mamuriyya.

Entrant després en els carrerons deserts de la ciutat vella trobem primer el hammam al-Uthmaniyya (semblava tancat en el moment de la nostra visita) i el museu-palau Azem, un edifici molt bonic del s. XVIII.

Tot això és l'únic que queda de la part vella de Hama, després dels bombardejos dels avions i tancs de l'exèrcit sirià l'any 1982, amb l'objectiu d'esclafar una revolta dels Germans Musulmans.

El resultat van ser més de 25.000 morts i bona part de la ciutat destruïda, tot i que ja no en queda rastre degut a la reconstrucció i restauració massiva que s'ha dut a terme.

Sínies al costat de la Ciutadella de Hama
Sínies al costat de la Ciutadella de Hama

Passat el palau Azem trobem la mesquita an-Nuri i tres sínies més al seu costat, al-Kaylaniyya, al-Sahuniyya i al-Javariyya.

Per a tenir una bona perspectiva d'elles, recomanem passar pel pont a l'altre costat del riu.

Continuant aquest llarg passeig pel carrer que hi ha entre la Ciutadella i el riu, passem pel costat d'una altra sínia.

Quan passeu per l'antiga Ciutadella podeu pujar dalt d'aquesta petita muntanyeta per a veure unes bones vistes de la ciutat.

I finalment arribem a la sínia al-Mohammediyya, la més gran de totes i que data del s. XIV.

Tornant al centre visitem la Gran Mesquita, però va ser reconstruïda després dels successos de 1982 i no té massa encant. El mateix passa amb una església ortodoxa que hi ha molt a prop.

En aquesta part de la ciutat, majorment cristiana, és fàcil veure botiguetes de licors alcohòlics i on s'anuncia whisky (!!). Finalment, caminant pel carrer Abu al-Feda tornem a la zona centre.

LLOC ARQUEOLÒGIC D'APAMEA. Apamea deu el seu nom a una princesa persa i es tracta d'una antiga ciutat greco-romana construïda l'any 300 a.C. en un lloc privilegiat, des d'on es domina el riu Orontes i la planícia de Ghab.

En la antiguitat va ser una pròspera ciutat (va arribar a tenir quasi 200.000 habitants) i va veure passar a figures històriques com Cleopatra, que acompanyava a Marc Antoni en la seva campanya contra Armènia, Septimio Severo o l'emperador Caracalla.

Carrer principal de l'antiga ciutat greco-romana d'Apamea
Carrer principal de l'antiga ciutat greco-romana d'Apamea

El principal interès d'aquestes ruïnes és el carrer principal o cardo, amb més dos quilòmetres de longitud (més llarg que el de Palmira o el de Damasc) i delimitat per columnes a costat i costat.

Actualment encara està en reconstrucció i amb els anys es van aixecant més i més columnes.

A la bellesa i harmonia del lloc hi contribueix la verdor dels camps de conreu que l'envolten i la presència de la ciutadella Qala'at al-Mudiq, a 1 km d'aquí en línia recta. Aquesta ciutadella és bonica de veure des de lluny però no té cap interès visitar-la.

L'entrada a Apamea costa 300 LS (15 LS amb el carnet ISIC), i està obert sempre, ja que no hi ha cap tanca que impedeixi entrar.

En el camí des del punt on es deixa el microbús fins a les ruïnes passem per davant del Museu de la Ceràmica, un antic khan otomà del s. XVIII restaurat i que ara hostatja mostres de ceràmiques i mosaics trobats a Apamea. L'entrada costa 150 LS (15 LS amb el carnet ISIC) i està obert fins les 14:30 hores. Si no voleu pagar i entrar a veure les ceràmiques, com a mínim paga la pena veure el pati interior de l'edificació. Aquesta excursió es pot fer tranquil·lament en un matí sencer.

Per anar a Apamea cal arribar abans a la terminal de microbusos de Hama, a un quilòmetre del centre seguint el carrer al-Murabhet. Allà hem de preguntar per un microbús a Afamia (nom àrab d'Apamea) o Qala'at al-Mudiq (nom de la població que hi ha al costat de les ruïnes).

Pastor d'ovelles al costat d'Apamea
Pastor d'ovelles al costat d'Apamea

Aquest microbús ens porta primer a Suqeilibiyya, a 45 km de distància, per 20 LS.

Allà ens faran baixar i ens indicaran un altre microbús on haurem de pujar per fer els 8 km fins Qala'at al-Mudiq pagant 10 LS.

Aquest segon microbús ens deixa en una cruïlla, a 100 metres del Museu de la Ceràmica d'Apamea. Tot aquest trajecte des de Hama es fa en una hora.

Per arribar fins l'entrada de les ruïnes encara haurem de caminar un quilòmetre pujant per una petita carretera.

Per tornar a Hama haurem de baixar caminant fins la cruïlla passat el Museu de la Ceràmica i esperar a l'altre costat de la carretera a que passi algun microbús a Suqeilibiyya (demaneu a algun local que estigui esperant que us indiqui quin és el microbús).

Un cop a Suqeilibiyya haurem de canviar a un altre microbús que ens deixarà a la terminal de microbusos de Hama.

En el camí de Suqeilibiyya a Hama o viceversa tindrem l'oportunitat de veure, molt propera a la carretera, la ciutadella de Qala'at Sheisar.

^top

Visita a Damasc i tornada a casa

DAMASC (II)

Com arribar-hi

Des de Hama hi ha vàries companyies d'autobusos que fan el servei a Damasc, però la que té més freqüència és la companya Al-Aliah.

Té l'oficina al carrer al-Buhturi, enfront del riu, i es poden comprar els bitllets anticipadament. El trajecte a Damasc, de 200 km, costa 90 LS i suposa 2 hores i 45 minuts de viatge.

Els autobusos són molt còmodes i tot el trajecte és autovia. L'autobús ens deixa en una terminal lluny del centre, fent necessari agafar allà mateix un microbús a la zona d'Al-Marjeh per 5 LS.

Dormir i menjar

Com que ja és tard i estem cansats ens quedem a l'Hotel Beirut, en un carrer travesser d'al-Istiklal, a mig camí entre al-Marjeh i la Ciutadella.

En aquest hotel el preu de l'habitació doble amb bany privat és de 500 LS. És bastant bàsic i el responsable de l'hotel és un pel antipàtic, però la veritat és que l'hotel de Hama ha deixat el llistó molt alt i ara qualsevol cosa sembla cutre...

Abans hem anat a veure també l'hotel Al-Rais (recomanat a la guia Lonely Planet), però per 500 LS també era molt bàsic i el recepcionista havia estat molt antipàtic amb nosaltres.

A escassos 25 metres del Restaurant Abou al-Nawas, en una cantonada de la plaça al-Marjeh, hi ha un petit lloc on es fan sucs i diversos tipus de menjar, entre ells un magnífic sandvitx d'ou ferrat, tomàquet, patates fregides i amanida per 25 LS.

Al carrer al-Istiklal, a 100 metres d'al-Marjeh, hi ha el restaurant Sahloul, on es pot menjar un parell de plats i beguda per 130 LS. Està força bé.

Coses a veure i fer

DAMASC. Tornem a estar de nou en la capital siriana per aprofitar els darrers dies de viatge i dedicar-los a visitar la ciutat, així com dur a terme excursions a llocs tan interessants i bonics com Bosra i Maalula:

Porta del temple de Júpiter de Damasc
Porta del temple de Júpiter de Damasc

Patrimoni de la Humanitat Ciutat vella de Damasc (declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1979).

Aquesta és la part més atarctiva de Damasc, amb magnífiques mesquites, khans (antics allotjaments pels mercaders), palaus medievals, i carrers laberíntics on es fàcil perdre's, reculant en el temps segles enrera.

Entrant a la ciutat vella pel carrer que forma el souq al-Hamidiyya (deixant a l'esquerra l'antiga ciutadella) i recorrent-lo fins al final s'arriba a la porta del temple de Jupiter, formada per columnes corínties que són les restes d'un temple romà del s. III.

Just darrera tenim la mesquita Umayyad (Omeia), un dels edificis més emblemàtics de l'Islam i només superat en santedat per les mesquites de la Meca i Medina.

Els no-musulmans no podem entrar per la porta principal, per on entren els musulmans, sinó que ho hem de fer per una porta lateral, indicada amb rètols, on haurem de pagar 50 LS per l'entrada.

Aquesta entrada inclou per les dones una mena de vestit de color marró amb caputxa (són bastant estrictes comprovant que estigui ben posat i ho tapi tot, i quan diem tot volem dir tot !!). És xocant constatar que acaben anant més tapades les dones occidentals que les locals.

Pati interior de la mesquita Umayyad (Damasc)
Pati interior de la mesquita Umayyad (Damasc)

Abans d'entrar pròpiament en el recinte es travessa un petit jardí arqueològic, on hi ha el Mausoleu de Salah ad-Din (no podem dir si val la pena o no perquè en el moment de la nostra visita estava tancat, tot i que per l'horari havia d'estar obert).

L'entrada a la mesquita es fa pel magnífic pati on el terra és de marbre blanc. Un cop en el pati es poden apreciar els diferents minarets de la mesquita, així com les voltes que hi ha als laterals.

Al pati hi ha també una font de les ablucions i dos petites construccions amb cúpula, la del Tresor i la dels Rellotges. Tot un costat del pati és la façana de la sala de les oracions, edifici rectangular on els fidels porten a terme les seves pregàries. Val a dir que tot el conjunt és molt bonic i és d'obligada visita.

Dins la ciutat vella tenim també els barris cristià i jueu. Per a visitar el barri cristià un bon punt d'inici és entrar en la part vella emmurallada per la porta de Bab Touma (si venim des de Maalula en microbús aquest ens deixa a la terminal d'Abasseen, la qual està a només 1 km d'aquesta entrada caminant).

El carrer principal que travessa el barri cristià és el de Bab Touma. En ell hi ha alguna església però sobretot molts petits negocis que donen una imatge de zona dinàmica. Arribant al carrer Bab Sharqi anem a l'esquerra fins la porta Bab ash-Sharqi.

En el proper carrer Hanania trobem la casa Beit Nassam, que és de principis del s. XX, però amb un pati interior molt bonic i unes portes de fusta molt treballades.

Una mica més al nord hi ha Capella d'Ananias, on es diu que hi havia la casa d'aquest cristià.

Tornant enrera pel carrer Bab Sharqi fins arribar a les restes d'una arc romà sobre una petita superfície de gespa. Al sud d'aquest arc hi ha el Palau Dahdah (el trobem tancat perquè cal tenir en compte que moltes cases a visitar en la zona vella només obren fins les 14 hores).

Uns 200 metres a l'est tenim les cases Beit Nizam (la vam trobar tancada) i Beit as-Siba'l (en teoria tancada, però encara estava oberta i ens van convidar a veure-la, mostrant-nos uns patis molt bonics i algunes estances curioses com una sala de trofeus de caça).

Molt proper trobem el Khan Suleiman Pasha, un modest khan costruit al 1732.

Detall de la façana del Palau Azem (Damasc)
Detall de la façana del Palau Azem (Damasc)

Anem al nord, creuant el carrer Bab Sharqi, per a visitar Maktab Anbar, una enorme casa del s. XIX (la trobem oberta però no ens deixen fer fotos), el Khan As'ad Pasha (tancat per restauració), la madrassa an-Nuri (ara hostatja una botiga d'antiguitats, però es pot visitar sense problema), l'Escola Azem, el museu Maristan Nur ad-Din (el trobem tancat, però l'entrada costa 300 LS) i el Palau Azem.

Aquest darrer, el Palau Azem, és un complex d'edificis i jardins construït al s. XVIII i on es reuneix el millor de l'arquitectura de Damasc. Per tant la seva visita és molt recomanable. Està obert de 9 a 18 hores, excepte els dimarts. El preu de l'entrada és de 300 LS (15 LS amb carnet ISIC).

En aquesta zona també trobem el hammam Nur ad-Din, el qual és estrictament per a homes i el servei complet (bany+massatge) costa 275 LS.

Ciutat nova de Damasc. Tot i que l'interès principal de Damasc està a la seva part vella, també podem citar algunes coses interessants a veure en aquesta zona de la ciutat.

La plaça al-Marjeh, apart de ser el centre dels hotels i restaurants econòmics, no té cap interès en sí, ja que és un àrea moderna bastant desangelada. Per la nit hi ha un cert ambient de venda ambulant al carrer.

A l'est de la plaça, al carrer ash-Soshada, hi ha un mercat d'ocells bastant estrambòtic i surrealista, on s'hi poden trobar des de galls d'indi a falcons.

A quasi 1 km a l'oest de la plaça hi ha el Museu Nacional. L'entrada costa 300 LS. Nosaltres vam arribar al museu poc abans de les 18 hores, hora en que tanca, i vam poder accedir gratuïtament als jardins encara que no a l'interior.

Aquests jardins són bastant bonics ja que s'hi poden trobar escampades moltes peces que no caben a l'interior. A més permet contemplar la façana del museu, transportada pedra a pedra des de la zona de Palmira, formada per una entrada pertanyent a un antic camp/palau que hi havia al mig del desert (datat a l'any 688).

Al costat est del museu trobem la mesquita Takiyya as-Suleimaniyya, creada per l'arquitecte que posteriorment va aixecar la Mesquita Blava i la de Süleymaniyye a la ciutat turca d'Istanbul.

Entrant al jardins de la mesquita i mirant a la dreta podrem contemplar un bonic pati ajardinat, però si girem la vista a l'esquerra trobarem una exposició surrealista d'avions militars sirians. És una llàstima perquè això trenca totalment l'harmonia del conjunt.

Travessant la gran avinguda Chokri al-Quwatli i el riu Barada per un pas elevat que hi ha davant del Museu Nacional, s'accedeix a l'agradable parc Al Manshya, on podrem descansar en un banc o sobre la gespa mentre contemplem la vida siriana en els seus moments d'oci.

Patrimoni de la Humanitat BOSRA. La ciutat vella de Bosra, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1980, és una de les més antigues de Síria.

Va ser una de les primeres ciutats dels nabateus al s. I abans de constituir-se en capital de la província d'Aràbia de l'imperi romà. Després va ser un important lloc de comerç i aturada dels peregrins que es dirigien a la Meca.

Actualment la part vella està construïda sobre l'antiga ciutat romana, usant el basalt negre com a material de construcció o reutilitzant-lo dels vells edificis.

Aquesta és una visita imprescindible, que es pot fer tranquil·lament des de Damasc dedicant-hi quasi un dia sencer.

El passat i el present es barregen en els carrers de Bosra
El passat i el present es barregen en els carrers de Bosra

El nostre recorregut per la ciutat vella l'iniciem a l'arc triomfal de Bab al-Qandil, per després recórrer tot el carrer fins la porta Bab al-Hawa.

Aquesta és una ciutat viva ja que la gent hi viu i fa la seva vida. Alguna de les cases actuals està feta amb pedra recuperada de les ruïnes, la qual cosa fa que estigui perfectament integrada en el conjunt.

Tornant enrera ens adrecem a la mesquita d'Omar, de la qual es diu que podria ser una de les més velles del món i que encara està en ús. Al costat hi ha el hammam Manjak.

Continuem la ruta veient les restes d'un monestir del s. IV (la façana està restaurada però les parets laterals semblen ser les originals), la mesquita de Fàtima (té la particularitat de tenir un minaret de planta quadrada separat de l'edifici principal) i la catedral (està bastant derruïda, però s'hi poden trobar restes per terra tallades amb motius religiosos).

Continuant al sud passem per davant de l'arc Nabateu, el qual, a més de marcar el límit de la ciutat romana, es creu donava accés a un palau nabateu que encara no s'ha descobert, tot i que sí s'ha trobat un palau romà més al sud.

Just darrera d'aquest palau hi ha un gegantí dipòsit d'aigua anomenat Birket al-Haj o Piscina del Peregrins, fent referència a l'època en que Bosra era un punt d'aturada pels peregrins en el seu camí a la Meca.

Entre la Ciutadella i Birket al-Haj hi ha uns pocs bars on poder menjar i beure alguna cosa, tot i que no sembla haver-hi molta més oferta de restauració a Bosra.

Per al final de la visita a Bosra deixem el millor: la Ciutadella i el Teatre. Aquí és l'únic lloc on s'ha de pagar per entrar i val 300 LS.

El magnífic Teatre Romà i Ciutadella de Bosra
El magnífic Teatre Romà i Ciutadella de Bosra

El Teatre Romà de Bosra és un dels millor conservats de tot el món i té la particularitat de que posteriorment va ser fortificat construint una ciutadella al seu voltant, amb nou torres i fins i tot un gran fossat.

El Teatre va ser construït en el s. II amb una capacitat de 15.000 persones, mentre que la ciutadella que l'encercla es va fer durant els segles XI i XIII.

Realment és impressionant la sensació d'entrar en la ciutadella i recórrer els passadissos foscos entre la muralla i el teatre, per finalment sortir a la llum sobre l'escenari del teatre i trobar-nos amb les enormes grades davant nostre.

També recomanem pujar fins la part més alta de les grades, seure's i contemplar tot el conjunt des d'aquesta magnífica talaia. Si a més esteu sols, com nosaltres en el moment de la visita, llavors serà un moment màgic.

Bosra està a uns 140 km al sud de Damasc, pràcticament sobre la frontera jordana. Els autobusos a Bosra surten de la terminal Baramke de Damasc, a poc més d'un quilòmetre de distància d'al-Marjeh.

Anar a peu a la terminal és una passejada, seguint els carrers al-Furat i Said al-Jabri fins a l'estació de tren, i des d'aquí Mousalan al-Boroudi i finalment al-Jama'a as-Suriyya. En arribar a la terminal preguntem per Bosra i ens adrecen a l'oficina de la companyia al-Merouf.

Aquesta companyia té autobusos directes (un d'ells surt a les 10 del matí) per 50 LS. L'autobús és gran i còmode, fent que el trajecte d'una hora i quaranta minuts passi volant. Aquest autobús s'atura davant de l'oficina de la companyia a Bosra, just al costat de la Ciutadella.

En el cas de no trobar autobusos directes a Bosra també s'hi pot anar via Der'a i canviant allà de vehicle.

I per tornar a Damasc des de Bosra s'ha d'agafar l'autobús des de davant de la mateixa oficina d'al-Merouf (preguntar horaris de tornada en el moment d'arribar).

MAALULA. Es tracta d'una altra excursió, molt recomanable, que es pot fer fàcilment des de Damasc en mig dia. Maalula està a uns 55 km al nord-est de Damasc.

Vista de Maalula i els contraforts de Djebel Qalamoun
Vista de Maalula i els contraforts de Djebel Qalamoun

La petita població de Maalula està ubicada en una vall encaixonada, als peus d'unes parets de pedra molt escarpades que formen part de la muntanya Djebel Qalamoun.

El poble en sí està format per un eixam de cases de forma cúbica, una sobre l'altra, algunes d'elles desafiant la llei de la gravetat.

Aquest és un dels pocs llocs a Síria on podem trobar les parets pintades amb colors grocs o blaus, contrastant amb el color ocre de les roques.

A més, la majoria dels seus habitants són catòlics grecs i, per si això fora poc, encara és possible escoltar aquí algú parlant l'arameu, la llengua en la que va predicar Jesucrist. Però sembla que el govern sirià no està per la feina d'evitar la desaparició d'aquesta antiga llengua.

A Maalula no hi ha res concret a veure, sinó que l'interès és tot el conjunt en sí.

El nostre recorregut s'inicia a la rotonda on ens deixa el microbús. D'aquí iniciem la pujada per un carrer en direcció al Convent de Santa Tecla (Deir Mar Takla).

En aquest camí de pujada tenim l'oportunitat de contemplar unes magnífiques vistes del poble i la paret rocosa que hi ha al darrera.

El convent en sí és molt nou i no té cap interès, però s'hi pot entrar a donar un cop d'ull a una cova natural en la roca, on està el santuari de la santa.

Deixant el convent a la nostra dreta i agafant un petit camí entrem de ple en una gorja bastant espectacular. la qual recorda molt al famós siq de Petra, però en una versió més modesta. El lloc és molt encisador, malgrat els múltiples graffiti que hi ha a les parets i que trenquen una mica l'encant.

A l'interior de la gorja de Maalula
A l'interior de la gorja de Maalula

A la sortida de la gorga trobem una carretera asfaltada i agafant-la de pujada arribem a l'Hotel Safir, un edifici construït dalt de tot de la paret rocosa i que és un veritable atemptat al bon gust.

Abans d'arribar a l'hotel, a l'esquerra de la carretera, hi ha una talaia natural amb molt bones vistes de la vall i part del poble vist des de dalt.

Passat l'hotel trobem el Monestir de Sant Sergi (Deir Mar Sarkis), a on es pot entrar per una porta molt baixa i visitar una petita i bonica església bizantina amb un altar circular.

A l'esquerra del convent hi ha un mirador amb bones vistes sobre el poble i els voltants.

Continuant per la carretera, ara ja de baixada, es poden veure roques amb portes i finestres que indiquen que allà hi vivia gent. Ara podem comprovar que s'utilitzen per a guardar el gra o el bestiar. Finalment la carretera condueix a la rotonda del punt d'inici.

Per arribar a Maalula des de Damasc primer hem d'agafar un microbús en una parada del carrer Choukri al-Quwatli de la capital, preguntant per la terminal d'Abasseen (a uns 4 km d'al-Marjeh).

Un cop en aquesta petita terminal de microbusos només cal demanar per Maalula i ens indicaran el microbús apropiat. El trajecte costa 20 LS i es fa en una hora aproximadament.

En arribar a Maalula el microbús ens deixa en una rotonda al peu del poble. Per tornar a Damasc haurem d'agafar un microbús en aquest mateix punt.

Prop de la rotonda hi ha algun bar i una botiga per podem menjar alguna cosa o comprar una ampolla d'aigua.

I el viatge s'acaba ...

Per anar des de la zona d'al-Marjeh a l'aeroport de Damasc la forma més econòmica és agafar un autobús que surt de la terminal Baramke (atenció, perquè alguna guia, com Lonely Planet, diu que l'autobús surt des de davant del bar Express, al carrer Choukri al-Quwatli, però això ja no és així).

Per arribar a la terminal Baramke el més còmode (carregant l'equipatge) és preguntar per un microbús al carrer Choukri al-Quwatli que ens hi porti. Costa 5 LS i triga uns 15 minuts en arribar (en realitat ens deixa en un carrer davant de la terminal).

Arribats a la terminal demanem per l'autobús a l'aeroport (en àrab al-bas al-matar) en la terminal de la companyia Karnak, al costat de la de microbusos. El bitllet a l'aeroport costa 20 LS, més 10 LS per cada motxilla que s'hagi de posar en el guarda-equipatges inferior de l'autobús.

El darrer autobús surt a les 23 hores (més tard hauríem d'agafar un taxi). En hores de poc trànsit triga uns 20 minuts en arribar a la terminal internacional de l'aeroport de Damasc.

Les taxes de sortida són de 200 LS. En el moment de pagar ens donen un segell que posteriorment el policia d'immigració enganxa al passaport).

Finalment, tornem a casa amb un vol des de Damasc a Milà Malpensa (3 hores i 20 minuts), on enllacem amb un altre de Milà Malpensa fins a Barcelona (1 hora i 30 minuts), ambdós amb la companyia Alitalia.

^top
Diari de viatge a l’Orient Mitjà - Sandro Alarcón & Rosa Moreno [2007]
Relat d'un viatge a Síria - Mercè, Jaume i Gemma [2007]
Viatge a Síria i el Líban - Víctor Bordás & Paquita Poch [2005]
Syria travel information - Mini-guia de Siria de Lonely Planet.

facebooktwitterInstagramYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterInstagramYoutube


2001-2019 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2019 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació