Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
3 / 3
Bandera

PERÚ

Guia i relat d'un viatge per lliure al Perú

Data Data viatge: 2006. Publicat el 04/10/2006
2.5 de 5 (208 vots)

Introducció

Perú, amb una superfície equivalent a 2,5 vegades la d'Espanya, és el tercer país sud-americà en grandària després de Brasil i Argentina. Aquest vast territori es divideix en tres grans zones: muntanya, costa i selva. La serralada andina creua el centre del país de nord a sud a manera de columna vertebral, arribant aquí a grans altures, amb el volcà Nevado Huascarán (6.768 m.) com a cim més alt. A l'oest es troba la costa del Pacífic, una estreta franja desèrtica de clima temperat i solcada per nombrosos rius que donen lloc a fèrtils valls on hi ha les majors ciutats del país. Finalment, a l'est dels Andes s'estén l'exuberant selva tropical que desemboca en la conca amazònica, un dels llocs amb major biodiversitat del món.

A aquesta riquesa natural cal sumar el fet que la cultura peruana és una barreja dels pobles precolombins més la influència espanyola. L'herència precolombina és molt rica i variada i en la serralada andina viuen molts descendents de les tribus que habitaven el país abans de l'arribada dels espanyols, mantenint la seva llengua (el quítxua i l'aimara són oficials juntament amb el castellà), vestimentes, costums i el folclor dels seus avantpassats. Al costat de les restes arqueològiques d'inques i altres pobles indígenes, Perú també té una excel·lent arquitectura colonial, producte de la fusió entre l'indígena i l'espanyol.

Per tot això Perú és sempre una destinació present en la ment de molts viatgers, ja que ofereix la possibilitat de realitzar turisme cultural, ecològic, d'aventura, etc. essent un dels països de major riquesa turística de Sudamèrica. En el nostre cas, com era el nostre primer viatge al Perú, vam optar per realitzar la clàssica Ruta del Gringo per la zona sud, per a després saltar al nord i poder veure altres meravellosos llocs arqueològics i ciutats colonials en una ruta molt menys concorreguda.

^top

Fitxa tècnica del viatge

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Data del viatge

De l'1 al 24 de Setembre del 2006.

Itinerari

mapa

Dia 1: Barcelona - Madrid - ...
Dia 2: ... - Lima - Pisco - Paracas - R.N. Paracas - Paracas
Dia 3: Paracas - Ballestas - Paracas - Ica - Huacachina - Ica - Nasca
Dia 4: Nasca (línies de Nasca i d'altres punts d'interès) - ...
Dia 5: ... - Arequipa
Dia 6: Arequipa - Chivay
Dia 7: Chivay - Canó del Colca - Arequipa
Dia 8: Arequipa - Puno
Dia 9: Puno - Illes Uros i Taquile (llac Titicaca) - Puno
Dia 10: Puno - Sillustani - Puno - Cusco
Dia 11: Cusco - Urubamba - Ollantaytambo - Aguas Calientes
Dia 12: Aguas Calientes - Machu Picchu - Aguas Calientes
Dia 13: Aguas Calientes - Ollantaytambo - Cusco
Dia 14: Cusco - Pisac - Cusco
Dia 15: Cusco - Lima - Tarapoto
Dia 16: Tarapoto - Pedro Ruiz- Chachapoyas
Dia 17: Chachapoyas - Kuélap - Chachapoyas - ...
Dia 18: ... - Chiclayo - Sipán - Chiclayo
Dia 19: Chiclayo - Lambayeque - Chiclayo - Trujillo
Dies 20 i 21: Trujillo (i voltants)
Dia 22: ... - Lima
Dia 23: Lima - ...
Dia 24: ... - Madrid - Barcelona

Visat

Per a visitar el Perú només és necessari el passaport en vigor en el cas de ciutadans espanyols. No s'exigeix visat si l'objecte del viatge és turisme fins a un màxim de 90 dies (però sí per a estades superiors o si el motiu del viatge són estudis o negocis).

Diners

La moneda oficial a Perú és el Nuevo Sol (simbolitzat S/).

No vam tenir absolutament cap problema per a canviar euros i sempre ho vam fer en cases de canvi, però sempre comparant preus entre vàries abans de decidir-nos per una (és molt recomanable canviar en les ciutats, ja que hi ha més oferta disponible). Tingueu en compte també que els bitllets trencats o en mal estat poden no ser acceptats pels canvistes. Les targetes de crèdit poden ser utilitzades en hotels, restaurants o botigues de cert nivell, però pregunteu abans si aplicaran alguna comissió pel pagament amb targeta.

Canvi mitjà:
1 S/ = 0,24876 € / 1 € = 4,02 S/

Despeses del viatge

+ 1.050 € (vol BCN-Madrid-Lima, anada i tornada, i taxes sortida)
+ 156 € (vols Cusco-Lima i Lima-Tarapoto)
+ 570 € (transport, allotjament, menjar/beguda, entrades, excursions, altres)
= 1.776 € (per persona)

Nivell de vida
En general el cost mitjà per al viatger en la zona nord del Perú, menys turística, és inferior al de la meitat sud. Especialment la visita a Cusco, la Vall Sagrada i el Machu Picchu encareix bastant la mitja pel cost de les entrades. En aquest sentit, amb el carnet d'estudiant internacional ISIC es poden obtenir alguns descomptes que amortitzen ràpidament el seu cost: 50% de descompte en l'entrada al Machu Picchu o un 10% en els bitllets de la companyia Cruz del Sur, per exemple.

Transport

Avió. A causa de les grans distàncies existents a Perú i segons la nostra disponibilitat de temps o nivell de comoditat els vols interiors poden ser una interessant opció a tenir en compte. A més, en els últims anys ha augmentat el nº de companyies aèries que operen vols domèstics i amb això hi ha més oferta i suposadament millors preus. En el moment del nostre viatge les principals companyies aèries que operaven a Perú eren LATAM Airlines, Star Perú, AeroCondor, o LC Busre. Per a planificar els vols interiors un bon punt de partida és el web Travel within Peru by air.

Autobús. És la forma més habitual i barata de moure's pel país, per a tot tipus de distàncies. Sol haver diverses companyies que realitzen el mateix trajecte entre ciutats, pel que la nostra elecció vindrà donada per horaris, preu, rapidesa, nivell de comoditat, o disponibilitat. Algunes de les companyies d'autobusos amb més serveis són Móvil Tours, Ormeño, Cruz del Sur, o Oltursa, però n'hi ha moltes més. Per a trajectes molt llargs poden ser interessants els serveis nocturns, ja que guanyem temps (i de passada ens estalviem una nit d'hotel). En qualsevol cas, per a viatges llargs recomanem comprar els bitllets amb suficient antelació (1 dia o més).

Tren. En les dates de la nostra visita les úniques línies de ferrocarril plenament operatives per al viatger eren les de Cusco-Aguas Calientes i Cusco-Puno, ambdues operades per l'empresa privada Perú Rail. Mentre que el trajecte Cusco-Puno (o al revés) pot realitzar-se alternativament amb autobús ja que és més ràpid que el tren, el de Cusco a Aguas Calientes (punt d'accés al Machu Picchu) és gairebé obligat, ja que és l'única alternativa pràctica per a poder arribar.

Seguretat

No vam tenir-hi cap problema i ni tan solament sensació d'inseguretat, però en fòrums de viatgers podeu llegir males experiències de tot tipus en el Perú (?). Com sempre, convé prendre les precaucions habituals i usar el sentit comú, especialment en ciutats, zones poc concorregudes, estacions de tren i autobús.

Oficialment hi ha zones del país que és millor evitar, en els departaments d'Ayacucho, Huancavelica, Huanuco, Junín i San Martín, a causa de potencials brots insurgents o a eventuals operacions contra el narcotràfic.

Salut

En principi no hi ha cap vacuna obligatòria, tot i que si pot haver alguna que sigui recomanable (per exemple, contra la febre groga o el tractament contra el pal·ludisme si es preveu visitar zones de la selva amazònica, o també contra la febre tifoidea, el tètanus, la polio, i l'hepatitis A i B). En qualsevol cas és recomanable vacunar-nos d'allò especificat per un Centre de vacunació internacional.

En les zones andines, amb altures superiors als 3.000 metres, pot aparèixer el mal d'altura o soroche. Per a intentar evitar-lo hi ha nombroses receptes que poden funcionar (o no): beure molt líquid i menjar lleuger, mastegar fulles de coca, menjar caramels, prendre mate de coca, etc. Si tot això no funciona, tenim també les pastilles Sorochji Pills, a la venda en qualsevol farmàcia de la zona. A l'hora de realitzar esforços físics en condicions d'altura és millor prendre-s'ho amb molta calma.

Clima

En general vam gaudir d'una temperatura bastant agradable, tot i que en llocs alts lògicament calia anar preparat amb roba d'abric, per exemple a Puno i el llac Titicaca, especialment a la nit. Per contra, l'únic lloc en el que trobàrem una calor asfixiant fou a Tarapoto (lògic per trobar-se ja en la conca amazònica). En el web Temps a Perú podeu trobar la situació actualitzada i les previsions de la climatologia de diverses ciutats peruanes.

Diferència horària

Durant el nostre horari d'estiu hi ha una diferència de -7 hores. Durant les dates de la nostra visita clarejava sobre les 6 del matí i enfosquia sobre les 18:15 hores.

Guia de viatge

Perú, Lonely Planet (col.lecció geoPlaneta en castellà, edició Maig 2004). Bé en general, però els preus estaven una mica desactualitzats i en alguns apartats es trobava a faltar més informació.

En la recepció dels hotels Casa Andina podeu trobar mapes molt pràctics de certes ciutats i zones turístiques del país.

Idioma

A continuació teniu un petit glossari de mots útils: Terminal terrestre: terminal d'autobusos, Motocar: moto-tricicle amb un seient posterior per a passatgers, Boleto: bitllet, Colectivo: transport públic de curta distància, Combi: minibús, Jirón: carrer, Trocha: pista de grava, Grifo: benzinera, Gringo: estranger, sigui d'on sigui, Chifa: restaurant xinès, Manjar blanco: dulce de leche, Sudado: bullit, Chicha: beguda feta de blat de moro, Garúa: boirina, pluja fina en la zona costanera

Curiositats

Durant el nostre viatge pel Perú, especialment en els autobusos, la música que més vam escoltar fou el reguetón, la cumbia i música salsa en general. També molta música melòdica, amb Camilo Sesto, Roberto Carlos o Nino Bravo com a destacats.

La beguda nacional és el pisco (també conegut com pisco sour), una beguda alcohòlica que trobareu anunciada en molts llocs i que està elaborada amb pisco, sucre, clares d'ou i una mica de llimona. El mate de coca és una infusió que va de meravella per al mal d'altura, per a recuperar forces, o per a passar el fred (o per a tot alhora).

^top

 GUIA / RELAT DE VIATGE: RUTA DE LIMA A AREQUIPA

PARACAS

COM ARRIBAR-HI

Comencem el viatge amb un vol d'Air Europa Barcelona-Madrid (55 minuts). A Barajas enllacem amb un vol d'Air Plus Comet a Lima, on vam arribar de matinada després d'11 hores de vol en un Boeing 747. Tant el servei a bord com l'oferta d'entreteniment a bord són, en general, molt pobres.

En la sala de recollida d'equipatges de l'aeroport de Lima hi ha un parell de quioscs on canviar diners, però els dos ofereixen pràcticament la mateixa taxa de canvi (bastant dolenta, per cert, pel que aconsellem canviar aquí el mínim). Des que arribàrem a l'aeroport fins que el vam abandonar va passar gairebé 1 hora, realitzant tots els tràmits: immigració, recollida d'equipatge, etc. En sortir de la terminal ja ens esperen uns coneguts peruans que ens duen en el seu cotxe fins a la terminal de l'empresa Soyuz (Tel. 266-1515), a l'Av. Mèxic 333, en el barri La Victòria de la ciutat de Lima, on vam comprar els bitllets per al següent autobús a Pisco (18 S/).

En realitat aquest autobús es dirigeix a Ica per la Panamericana, però ens deixa a San Clemente, d'on surt el desviament a Pisco, a 4 km. El trajecte de 250 km des de Lima fins a aquí ens va suposar un molt agradable viatge de 4 hores i 15 minuts, durant el qual ens va sorprendre l'impactant paisatge desèrtic per on passa la carretera Panamericana. En baixar de l'autobús a San Clemente ja ens espera un taxista conegut dels nostres amics, que en el seu afany de fer-nos més suportable la nostra arribada al país ja li havien trucat per telèfon perquè ens esperés en aquest punt. Però en qualsevol cas aquí hi ha altres taxistes esperant els autobusos que paren o també es pot agafar un autobús que fa el recorregut fins al mercat de Pisco, on es pot connectar amb un altre autobús a Paracas (a uns 15 km de Pisco).

DORMIR I MENJAR

En l'Hotel Zarcillo Paradise (tel. 8381110) paguem 20 US$ per una senzilla, però bonica i enorme habitació doble amb bany privat i esmorzar. Està situat en un bonic enclavament, enfront del mar, en la badia del Chaco. El Sr. Luís Herrera, mànager de l'hotel i de l'agència de viatges Zarcillo Connections, és una persona molt afable que us pot solucionar pràcticament qualsevol assumpte relacionat amb la visita a la zona.

En el propi hotel no hi ha restaurant (com a molt es pot menjar algun sàndvitx), però a menys de 2 km al nord d'aquí està el nucli del Chaco. Al voltant del seu bonic bulevar hi ha diversos restaurants on menjar.

COSES A VEURE

Reserva Nacional de Paracas. Juntament amb les illes Ballestas aquest era el nostre principal interès per venir fins aquí. Com ja era tard per afegir-nos a una de les excursions organitzades per Zarcillo a primera hora del matí optem per contractar un taxi i fer una ruta personalitzada. Acordem amb el taxista un preu de 25 US$ pel temps que necessitem per a la visita (al final emprem unes 4,5 hores).

Sortim amb el nostre taxi de Paracas cap al sud i a uns 2 km trobem l'entrada a la reserva, on vam pagar una entrada de 5 S/ cadascun. Continuem i poc després deixem l'asfalt per a seguir per una curiosa pista compactada de sal i argila. El paisatge circumdant és realment molt bonic, amb turonets de color vermellós (pel seu alt contingut en òxid de ferro) que contrasten amb el groc i blanc de l'argila en la resta. Al cap d'una estona arribem a un dels punts més característics de la zona, conegut com La Catedral. En realitat es tracta d'un mirador sobre una espectacular formació rocosa unida a la costa, i el nom de la qual ve de la seva forma semblant a la d'una catedral, amb la seva torre i tot. Però en la part superior de la formació rocosa hom pot veure també la forma d'un cap de còndor i fins i tot la d'una dona indígena asseguda i amb el seu ponxo (??). Des d'aquest mirador es poden apreciar també els alts penya-segats que hi ha en aquesta zona de costa, així com les nombroses espècies d'aus que habiten la reserva: pel.lícans, piqueros, gavines xilenes, zarcillos, etc. Seguim la nostra visita recorrent diverses pistes entre meravellosos paisatges lunars fins arribar a un mirador sobre la bonica platja de Yumaque (en quítxua significa mans que porten aigües). Seguim per la costa i ens endinsem en la península de Paracas fins a arribar a la cridanera Playa Roja, anomenada així pel color vermellós de la seva sorra, degut novament al seu alt contingut d'òxid de ferro. A 2 km d'aquí arribem a Lagunillas, un poble molt petit de pescadors on val la pena aturar-se per a menjar peix en algun dels seus restaurants. Nosaltres vam escollir el restaurant El Che (tel. 056-542237), on vam menjar peix fresc, bo i abundant, tot i que una mica car (normal, esent Lagunillas un lloc molt popular per a menjar). Havent dinat donem un petit passeig pels voltants del poble, situat en un bonic lloc. Reprenem la marxa amb el taxi fins arribar al Centro de Información de la reserva. En ell hi ha interessants panells explicatius amb abundant informació sobre la seva geologia i fauna, la qual ajuda a entendre com funciona aquest hàbitat tan especial. Des del centre caminem uns 400 metres fins a un mirador elevat des del qual observar els flamencs rosats que hi ha en aquest moment en la platja de la badia. Tornem al centre i agafem el nostre taxi per a tornar a Paracas i donar per acabada aquesta interessantísima visita a la reserva. Al llarg de l'excursió, i tractant-se d'una excursió personalitzada, ens hem detingut on hem volgut per a fer fotos i contemplar amb tranquil·litat aquest paisatge tan fotogènic, comptant en tot moment amb la inestimable guia i sabiduria del nostre taxista.

«Kindergarden» en les Illes Ballestas
«Kindergarden» en les Illes Ballestas

Illes Ballestas. Contractem l'excursió a través del nostre hotel (amb Zarcillo Connections) per 10 US$ cadascun. Surt a les 8 del matí de l'embarcador que hi ha enfront de l'hotel. L'embarcació creua la badia de Paracas i passa al costat del cementiri de barques de pescadors i poc després al costat de Puerto San Martín, en l'extrem nord de la península. Seguim envoltant la península (alguns trossos de costa són francament bonics) fins a arribar a l'arxi-coneguda, enigmàtica i enorme figura del Candelabro (150 metres d'alt per 50 d'ample), tallada sobre el vessant d'una muntanya que dóna al mar. La nostra embarcació es deté davant la figura i el patró ens explica la seva història i algunes dades d'interès, essent tot això bastant interessant. A continuació reprenem la navegació, anant mar endins en direcció a les illes Ballestas. Quan arribem a elles naveguem al voltant d'algunes de les illes i podem veure molt de prop lleons marins, pingüins de Humboldt, i milers d'aus, com cormorans, pel.lícans, etc. En la sorra d'una apartada platja hi ha centenars de femelles i nadons de lleons marins, en una espècie d'improvisat jardí d'infància, però alguns neden prop de la barca sentint curiositat per la nostra visita. Una de les principals característiques d'aquestes illes és la gran quantitat de guano dipositat sobre les roques per les aus amb el pas del temps i que és una font de riquesa per al país. Des de la barca veiem el guano, però també les instal·lacions on es tracta i s'embarca. Finalitzem l'excursió, després de dues intenses hores, tornant a l'instant d'inici per la mateixa ruta de l'anada. En resum, aquesta és una excursió molt molt recomanable, de debò, malgrat algú anomeni a les Ballestas les Galápagos dels pobres.

El Chaco. Aquest petit nucli, a menys de 2 km al nord de l'hotel Zarcillo, té un bonic bulevar amb una zona de passeig i les terrasses de diversos restaurants. Aquí també està l'embarcador des d'on surten la majoria de les excursions a la illes Ballestas. Seguint la riba del mar des de l'hotel fins aquí és un bonic i agradable passeig (hi ha cases realment boniques). Només cal abandonar momentàniament la riba del mar en arribar a l'altura del luxós Hotel Paracas, ja que la seva platja és privada i no es pot creuar si no s'és hoste.

Pisco. De Pisco només fem un volt per la zona de la Plaza de Armas. De camí a Paracas veiem el port i la seva llotja de peix, així com diverses factories i un aeròdrom militar.

^top

NASCA

COM ARRIBAR-HI

El viatge de Paracas a Nasca el vam fer en dos trams per a fer una aturada a Ica i visitar l'oasi de Huacachina. Per al primer tram, Paracas-Ica (65 km), vam agafar un servei especial de la companyia Cruz del Sur que en el seu trajecte de Lima cap al sud es desvia de la seva ruta per a recollir passatgers davant de l'Hotel Paracas, proper al nostre hotel, a les 10:30 del matí. Tot i que no és barat (35 S/ cada passatge) l'agafem per tal d'arribar amb més rapidesa a Ica ja que és bastant directe i a més ens estalviem anar fins a Pisco o la Panamericana per a esperar l'autobús. Arribem a la terminal de Cruz del Sur, uns 500 m. a l'oest de la Plaza de Armas d'Ica, després d'una escassa i còmoda hora de viatge. Només arribar comprem els passatges a Nasca per a la tarda (25 S/ cadascun) i deixem l'equipatge en la consigna de la terminal. D'aquesta manera tenim unes quantes hores per a visitar ràpidament Ica i Huacachina abans de continuar viatge.

Ja de tornada a la terminal de Cruz del Sur d'Ica després de la nostra ràpida visita recuperem el nostre equipatge i agafem l'autobús de les 18:00 a Nasca. Recorrem els 141 km d'Ica a Nasca en unes dues hores. L'aturada final és la terminal de Cruz del Sur de Nasca, uns 200 m. a l'oest de la plaça Bolognesi.

DORMIR I MENJAR

En l'Hotel La Maison Suisse (km 447 de la carretera Panamericana Sur; tel. 056-522434) paguem 46 US$ per una habitació doble amb bany, TV i esmorzar. Està situat enfront de l'aeròdrom de Nasca, a gairebé 4 km del centre (un taxi val 3 S/). Té un agradable jardí i fins i tot piscina, però potser és preferible buscar un hotel al centre de Nasca per tenir-ho tot més a mà.

A Nasca recomanem el restaurant El Portón (Ignacio Morsesky 120, cantonada Lima; tel. 056-523490). En l'hotel Nazca Lines (Jr Bolognesi) pagant 16 S/ hom pot banyar-se en la seva bonica piscina i a més inclou un sàndvitx i un refresc, ideal per a refrescar-se al final del dia. El bar Plaza Mayor, a la plaça, és un bon lloc per a prendre alguna cosa i veure passar la gent.

COSES A VEURE

Ica. D'aquesta ciutat vam veure poca cosa, ja que el nostre veritable interès era Huacachina. Prop de la concorreguda Plaza de Armas vam veure l'església de San Francisco (interessant pels seus vitralls de colors) o la catedral de La Merced. També aprofitem per a canviar euros a un dels molts canvistes que hi ha en el costat nord de la plaça, obtenint un bon canvi després de regatejar una mica.

Huacachina. Aquest curiós i agradable lloc es troba uns 4 km a l'oest d'Ica i per a arribar fins a ell des d'Ica (i viceversa) agafem un taxi (4 S/). Sembla un bon lloc per a fer-hi nit o descansar un temps.

Vista de l'oasi de Huacachina
Vista de l'oasi de Huacachina

La nostra visita a Huacachina va coincidir en diumenge, motiu pel qual hi havia força gent del país gaudint del lloc. Les principals activitats aquí són passejar al voltant de la llacuna, banyar-se, asseure's en una terrassa, pujar a les enormes dunes que envolten la llacuna, llogar una taula per a lliscar-se per les dunes (sand-boarding) o apuntar-se a una incursió en les dunes a bord d'un curiós buggy (anomenat aquí arenero) format per una estructura tubular amb seients muntats sobre la base d'un 4x4. Sent això últim el major reclam d'aventura de la zona no sorprèn que els preus siguin cars. En qualsevol cas a nosaltres ens va semblar una activitat agressiva per a l'entorn. Molt més ecològic, però cansat, és pujar a la duna més alta que envolta l'oasi. És dur pel seu fort pendent i per la dificultat de caminar per la sorra, però la recompensa bé mereix l'esforç. La vista sobre Huacachina, allà baix, i de l'oceà de dunes i sorra que l'envolta és veritablement sensacional, malgrat el vent pugui arribar a ser molest per la sorra que duu amb si. Aprofitem per a menjar una mica en el restaurant Maroni, amb una agradable terrassa al costat de la llacuna. Bastant bé. També aprofitem per a visitar i prendre una beguda en el preciós Hotel Mossone (tel. 056-213630), un dels edificis més cridaners i bonics (encara que no l'únic) de l'oasi.

La veritat és que Huacachina ens va sorprendre agradablement i ens va semblar un lloc peculiar. L'únic però és la brutícia en forma de bosses de plàstic i ampolles que campa lliurement per la sorra al voltant de la llacuna.

NASCA. Per descomptat el nostre principal interès per a aturar-nos a Nasca era el sobrevolar les famoses Línies de Nasca. La ciutat en si no té massa interès, però si sobren unes hores o dies val la pena realitzar una excursió per a visitar alguns punts d'interès no molt lluny de la ciutat. Durant la nostra estada en Nasca vam coincidir en dates amb la celebració de les festes de la Verge de Guadalupe i hi havia un gran ambient en el centre de la ciutat.

Patrimoni de la Humanitat Línies de Nasca (declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1994). La millor forma de veure aquestes enigmàtiques figures traçades sobre el desert (les més conegudes estan a uns 20 km de Nasca) és sobrevolant-les amb una avioneta, ja que existeix un mirador elevat al costat de la Panamericana que permet veure parcialment unes poques d'aquestes figures, però així no és possible fer-se una idea de la forma i grandària de totes les figures, ni de la multitud de línies geomètriques que creuen el desert en totes les direccions. Per tot això, si esteu interessats a veure les línies el millor és, sens dubte, el sobrevol en avioneta. Els nostres amics peruans ens havien reservat des de Lima dues places amb la companyia Aeroica (té una oficina en el mateix hotel Maison Suisse; tel. 056-522434), una de les més importants i de confiança, però hi ha unes quantes més que també sobrevolen les línies. Vam pagar 45 US$ cadascun, però ens consta que es poden obtenir millors preus anant directament a l'aeroport i negociant amb alguna de les companyies més petites i que estan més allunyades de l'entrada. Però en segons quina època de l'any existeix el risc de quedar-se sense volar aquest dia, ja que no totes les hores són hàbils per a volar (depèn de la climatologia, del nivell d'ocupació o de les prioritats entre companyies).

Abans de dirigir-nos cap a l'aeroport per al vol vam poder veure, en el mateix hotel, un interessant vídeo sobre la vida de l'alemanya Maria Reiche i les seves investigacions sobre les línies de Nasca. En el moment d'accedir a l'aeroport cal pagar 10 S/ addicionals en concepte de taxes. Nosaltres vam volar passades les 10 del matí i la visibilitat era excel·lent. Durant els 35 minuts que va durar el vol (en una avioneta Cessna de 4 places; un de nosaltres va poder anar de copilot) vam tenir l'oportunitat de veure les nombroses figures o geòglifs visibles des de l'aire: la balena, l'astronauta, el gos, el mico, el còndor, el colibrí, l'aranya, l'alcatràs, l'arbre, les mans, etc. La veritat, és impressionant!!. A través d'uns cascos el pilot ens indicava en tot moment que és el que teníem a la vista (a més, abans del vol se'ns va donar un mapa amb la situació i el nom de cadascuna de les figures) i realitzava una aproximació a dreta i esquerra per a veure-les millor. Malgrat els forts girs de l'avioneta no vam tenir cap problema de mareig, fins i tot després d'haver esmorzat. Al contrari, passada la impressió del primer gir la veritat és que vam gaudir molt de la resta del vol, tenint en tot moment una sensació de seguretat total. Molt recomanable.

Voltants de Nasca. Per a visitar alguns llocs d'interès als voltants de Nasca vam mirar algunes excursions ofertes per agències locals, però al final vam preferir negociar directament amb un taxista de la ciutat per a combinar dues excursions en una, visitant llocs al sud i al nord-est de Nasca. Així acordàrem un preu total de 55 S/ per anar al cementiri de Chauchilla, els aqüeductes de Cantalloc, Paredones, El Telar, i algun altre, suposant una excursió de 4 hores.

Comencem anant al cementiri de Chauchilla, uns 35 km al sud (els últims quilòmetres són de pista). L'entrada al lloc val 5 S/ i en ell trobem una sèrie de tombes que contenen mòmies, ossos i utensilis trobats en la zona, corresponents a pobladors d'aquesta zona entre els segles XI i XIV. Al costat del camí a seguir per a visitar les 12 tombes es poden veure encara restes de ceràmiques de l'època. A nosaltres ens va agradar més el paisatge que hi ha al voltant que el cementiri en si. A continuació tornem pel mateix camí fins a Nasca i anem als aqüeductes de Cantalloc, uns 7 km al nord-est de Nasca per la carretera a Abancay. L'entrada al lloc costa 10 S/. Es tracta d'una sèrie d'aqüeductes subterranis que recullen l'aigua de les muntanyes i permeten regar els camps de cotó limítrofs. Unes enginyoses construccions en espiral permeten l'accés als aqüeductes. Una noia jove ens va fer de guia i ens donà interessants explicacions sobre el lloc (en acabar li donàrem una propina). A poca distància d'aquí, de tornada a Nasca, el taxista es desvia pel barri de Buena Fe per a dur-nos a un lloc en el que caminant per un curt camí de pujada s'arriba a un mirador des del qual veiem un geòglif anomenat El Telar per la forma que representa. Molt aprop hi ha altre amb el nom de La Aguja. L'últim lloc que visitem en aquesta excursió és Los Paredones, lloc amb uns elements funeraris en estat ruïnós.

^top

AREQUIPA (I)

COM ARRIBAR-HI

Agafem un autobús nocturn de Cruz del Sur (80 S/) que surt a les 23:00 de la seva terminal de Nasca, tot i que depèn de si arriba puntual des de Lima (per preu i horari la nostra primera opció era la companyia Cial, però ja no quedaven places per a aquesta nit). Poc després de sortir ens donen una safata amb una mica de menjar. Arribem a la terminal d'autobusos d'Arequipa unes 8 hores després, havent recorregut uns 570 km. La terminal d'autobusos està a uns 3 km al sud del centre d'Arequipa, pel que agafem un taxi (3 S/) fins a la Plaza de Armas.

DORMIR I MENJAR

Hostal Mirador del Monasterio (carrer Zela 301, enfront del Monestir de Santa Catalina i a 450 m. de la Plaza de Armas d'Arequipa; tel. 054-224923). L'habitació doble amb bany privat, TV i esmorzar inclòs costa 46 US$. Bastant cèntric, però tranquil, i el personal de recepció és molt atent.

En el carrer Jerusalem vam trobar un petit restaurant on vam menjar un excel·lent i complet menú per només 5,5 S/. Altres llocs recomanables són els restaurants On-Balcony (Portal San Agustín 145-133, amb una estupenda vista sobre la Plaza de Armas), Mirador Misti (Pje. Catedral 111, en un ambient agradable) o Zig Zag (Santa Catalina 208; val la pena pujar a la terrassa superior per a veure la vista sobre Arequipa).

Un bon lloc per a canviar diners és la casa de canvi que hi ha a Moral nº109, on vam obtenir el millor canvi de tot el Perú.

COSES A VEURE

Veure l'apartat Arequipa (II).

^top

 GUIA / RELAT DE VIATGE: RUTA AREQUIPA, CANÓ DEL COLCA, PUNO, CUSCO i MACHU PICCHU

CHIVAY (Canó del Colca)

COM ARRIBAR-HI

Després de preguntar i informar-nos en diverses agències de transports i en l'Oficina de Turisme d'Arequipa sobre la possibilitat de realitzar la visita al Canó del Colca de forma independent ens quedàrem amb la sensació de que, efectivament, tal com ens van assegurar no podríem veure gran cosa en el temps que disposàvem (2 dies) donada la poca freqüència d'autobusos en la zona. Per això, finalment ens vam decidir per contractar un tour de 2 dies i una nit amb l'agència Incas Peruvians Tours (Santa Catalina 105; Tel. 054-224199). El preu d'aquest tour era de 74 S/ per persona, incloent transport, servei de guia, nit d'hotel, esmorzar i un show folklòric. En el mateix carrer hi ha altres agències que ofereixen productes i preus similars. Si ara haguéssim de fer-ho de nou triaríem, sense dubtar-lo, l'opció d'anar pel nostre compte amb transport públic, ja que igualment haguéssim pogut arribar a Chivay o Cabanaconde i visitar el mirador Cruz del Cóndor i alguns poblets dels voltants, però essent conscients que segurament no haguéssim tingut la possibilitat de detenir-nos en alguns dels miradors que sí vam fer amb el tour. Perquè la veritat és que ens vam sentir bastant lligats tot el temps, estant nosaltres acostumats a anar al nostre aire, i vam ser testimonis d'alguns lamentables espectacles turístics dels que hom no sol veure si va pel seu compte. En fi, allà cadascun...!

DORMIR I MENJAR

Dormim en l'Hostal Inti Wasi de Chivay, inclòs en el preu del tour. L'habitació doble i amb bany privat era molt senzilla i freda, en tots els sentits.

En el mateix hostal també hi ha un restaurant, però ens va semblar car pel que se serveix. Tot i que prop de la plaça hi ha diversos restaurants més nosaltres recomanem especialment el menjar en alguna de les parades de l'interior del mercat (1 plat i una beguda per 2 S/). El menjar i el lloc són molt senzills, però aquest fet queda totalment superat per la calidesa de les dones indígenes que porten aquests llocs.

COSES A VEURE

CANÓ DEL COLCA. Partim d'Arequipa al voltant de les 9 del matí. Abans d'abandonar la ciutat parem en una botiga per a comprar coses per al viatge, per exemple per a intentar pal.liar el mal d'altura: aigua, fulles de coca, caramels, etc. Pugem per una carretera que va ascendint ràpidament, passant per Yura i vorejant els volcans Chachani i Misti. Després d'ascendir fins als 3.800 metres entrem en els límits de la Reserva Nacional de Salinas y Aguada Blanca, on podem veure grups de vicunyes i alpaques pasturant no molt lluny de la carretera. El paisatge és francament espectacular per les seves formes i colors, però esglaiador per la seva falsa aridesa. Uns quants quilòmetres més endavant ens detenim en el mirador de Patapampa, a una altura de 4.910 metres (el punt més alt de la ruta). Des d'ell podem veure fins a 8 volcans i alguns d'ells fins i tot amb neu. Baixant de l'autobús vam notar de cop l'efecte de l'altura, deixant-nos mig atordits, però encara amb ganes per a gaudir del lloc. A partir d'aquí comença un espectacular descens cap a Chivay, deixant enrere paisatges de puna al·lucinants. Arribem a Chivay després de gairebé 5 hores de viatge i uns 160 km de ruta (pista en alguns trams i asfalt en la resta). Però abans d'arribar ens detenim en una espècie de peatge on hem d'abonar els 35 S/ que costa el Boleto Turístico que permet accedir a la vall del Colca, així com al circuit Aguada Blanca i a la vall dels Volcans.

Una cop a Chivay (amb gairebé 10.000 habitants és la capital de la regió de Cayllona i l'inici de la vall del riu Colca) ens dirigim a l'hostal on farem nit. A la tarda, després de l'esmorzar, vam aprofitar per a fer un volt per la zona de la plaça i el mercat. La veritat és que no hi ha molt a veure, però val la pena fer-se un volt pel mercat per a adonar-se de quan vives que es mantenen aquí les cultures indígenes de la vall, quítxues i aimares. En la plaça hi ha una senzilla església colonial aixecada pels espanyols (com totes les dels pobles de la zona) i que ara són reconstruïdes amb fons espanyols. A última hora de la tarda anem amb el grup fins a La Calera, un balneari d'aigües termals situat uns 4 km al nord-est de Chivay. L'entrada costa 10 S/, però val realment la pena (no oblidar-vos de dur vestit de bany i tovallola). Tot i que la temperatura exterior no convidava al bany la veritat és que ens vam passar gairebé una hora en una piscina interior d'aigua sulfurosa a 37ºC i no haguéssim sortit d'allà si no fos perquè ja tancaven les instal·lacions. A la nit podíem haver anat a sopar amb el grup a una penya folklòrica, però vam optar per no anar perquè ja ens havien avisat que era una turistada (!).

Església de Yanque
Església de Yanque

A l'endemà sortim de Chivay a les 6 del matí. Al cap de 7 km ens aturem a Yanque, amb una Plaza de Armas i una església colonial bastant més bonica que la de Chivay, però el que és realmente bonic és el paisatge circumdant. Continuem viatge passant pel petit poble d'Achoma. En tot moment tenim la vall del riu Colca a la nostra dreta i a poc a poc va guanyat en profunditat. Parem també a Maca, altre petit poble amb la seva església colonial de façana blanca. A l'altre costat de la vall podem veure Lari, en el que destaca, com no, la seva bonica església colonial, la més gran de tots els pobles de la vall. Més endavant ens aturem també en els miradors de Choquetico i Antahilque per a veure el riu Colca allà baix, però sobretot per a admirar el sistema de terrasses (andenes) que aimares i quítxues utilitzen per als seus cultius i que han heretat dels inques, essent bastant únic en el món. En aquest cas, el paisatge format per la naturalesa i l'acció humana donen lloc a un conjunt molt bonic. Finalment arribem al mirador Cruz del Cóndor, uns 60 km a l'oest de Chivay, a les 8:20 h, suposadament a temps per a veure encara algun còndor que emprengui el camí cap al Pacífic a la recerca d'aliment des dels seus nius en les parets dels penya-segats. Malgrat aquesta enorme au (fins a 3 metres d'envergadura) és molt esquiva vam tenir la sort de veure 3 exemplars adults i 2 joves (un dels primers es va passejar desafiador traçant cercles sobre els nostres caps durant més d'un minut, pel que vam poder veure'l bastant bé). Però si no es té sort, tot i així, el lloc val al pena, ja que des del mirador el paisatge és escruixidor, amb una caiguda vertical de 1.200 m. fins al riu i enfront de nosaltres El Mismi, amb una altura de 3.200 m. Fins no fa molt el Canó del Colca estava considerat el canó més profund del món amb 3.191 m, però pel que sembla aquest títol ara el té el canó del Cotohuasi, no molt lluny d'aquí i amb uns 3.350 m. de profunditat.

Abandonem la Cruz del Cóndor gairebé a les 10 del matí. Pel camí fem alguna aturada més per a fer fotos des d'altres miradors sobre el canó. Arribem a Chivay, on tenim una estona per a menjar alguna cosa i passejar. A les 13:00 ens recullen i emprenem la tornada a Arequipa, on vam arribar sobre les 16:35.

^top

AREQUIPA (II)

COSES A VEURE

AREQUIPA és una preciosa ciutat situada en un entorn majestuós, al peu de tres volcans d'entre 5.600 i 6.100 metres d'altura: el Chachani, el Misti (amb una forma cònica perfecta) i el Pichu Pichu. També és coneguda com la ciutat blanca per la pedra volcànica utilitzada en diverses construccions històriques de la ciutat i que resplendeix amb la llum del sol. L'altura de la ciutat, a 2.325 metres, fa que el clima sigui una mica fresc a la nit, però no molt calorós de dia. La ciutat ha sofert nombrosos desastres naturals com erupcions volcàniques i terratrèmols, l'últim d'ells al 2001.

Patrimoni de la Humanitat Centre històric d'Arequipa (declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 2000). Aquesta zona, formada per carrers rectilinis que creen un entramat al voltant de la Plaza de Armas, concentra els nombrosos llocs d'interès.

La magnífica Plaza de Armas d'Arequipa és un bon punt d'inici en la visita a la ciutat. Tot el costat nord de la plaça està ocupat per la Catedral, en la que no està de més entrar per a veure el seu espaiós interior. En el cantó sud-est de la plaça trobem l'Església i Claustres de la Compañía, edifici jesuïta amb una façana principal molt ornamentada.

Museo Santuarios Andinos (Santa Catalina 210). La seva màxima estrella és Juanita, el cos congelat d'una nena inca que va ser sacrificada fa uns 500 anys al cim de l'Ampato (6.288 m.) i que va ser trobat per casualitat fa pocs anys. La visita ha de ser guiada i comença veient un vídeo explicatiu. La veritat és que tant el contingut del museu com les explicacions sobre el contingut ens van resultar d'allò més interessants i per tant recomanem la seva visita. L'entrada costa 15 S/ i cal contar amb una mica de propina per al guia.

Monestir de Santa Catalina (Santa Catalina 300). Altre lloc de visita ineludible a Arequipa és aquest fascinant complex, en realitat un convent que ocupa tota una gran illa i que és com una micro-ciutat en si mateix. Fou fundat al 1580 i des de llavors ha tingut una curiosa història. Actualment encara hostatja unes 30 monges de clausura que ocupen l'única part no visitable. Val la pena dedicar-li almenys 2-3 hores per a gaudir dels seus estances, carrerons (batejades amb noms de ciutats espanyoles) i racons, tenint en compte que és molt fotogènic pels vius colors amb que s'han pintat les seves parets. Ara també hi ha la possibilitat de visitar-lo de nit, els dimarts i dijous de 19 a 21 hores.

Volcà Chachani des d'Arequipa
Volcà Chachani des d'Arequipa

Molt recomanable també la visita d'algunes cases colonials, autèntiques mansions construïdes amb pedra de sillar i que són magnífiques. Per exemple la casa Tristán del Pozo (c/San Francisco), ara propietat del BBVA. També la casa del Moral (Moral 318; entrada 5 S/), amb una interessant exposició i molt ben moblada (no perdre's la vista sobre Arequipa i els seus volcans des del terrat de la casa). Altres cases d'interès són la casona Iriberry o la casona de Santa Catalina, ambdues en el carrer Sant Catalina.

Sortim del centre històric i creuem el riu Chili pel pont Grau per anar a l'Església de la Recoleta (La Recoleta, 117), molt bonica tant per dintre com per fora i amb un interessant museu-biblioteca (per a visitar aquest últim s'ha de pagar una entrada). Tornem al centre pel pont Bolognesi i abans d'arribar a la Plaza de Armas visitem l'Església de San Agustín, una altra interessant església colonial.

^top

PUNO

COM ARRIBAR-HI

El dia anterior al viatge vam anar a la terminal d'autobusos per a comprar els bitllets a Puno. Vam triar la companyia Julsa i el preu fou de 20 S/ cadascun. Un taxi des de la Plaza de Armas costa 3 S/.

La primera part del trajecte amb autobús d'Arequipa a Puno transcorre per la carretera que voreja el volcà Chachani i que també va cap al Colca fins arribar a Patahuasi, on es bifurca a la dreta cap a Puno. En el tram que segueix a continuació s'arriba a una cota de 4.400 metres d'altura. En el nostre cas vam fer aquest trajecte a la tarda, gaudint així d'una llum màgica a mesura que el sol baixava en l'horitzó i embolcallava un paisatge realment al·lucinant. Després d'una llarga aturada a Juliaca el nostre autobús continuà viatge fins Puno, on vam arribar després de 3 hores i 40 minuts de viatge, amb 90 minuts de retard sobre l'horari previst (?). Un taxi des de la terminal inter-departamental de Puno fins al centre val 3 S/ (o 2 S/ si es tracta d'un mototaxi).

DORMIR I MENJAR

Casona Plaza Hotel (Arequipa 655, en la cantonada amb Jr. Puno, a 1 illa de la Plaza de Armas; tel. 051-365614). Una habitació doble gran, amb bany privat, TV i un bon esmorzar inclòs costa 56 US$. Sens dubte un dels millors hotels en el nostre viatge al Perú. Molt recomanable.

Al carrer Lima hi ha diversos restaurants, però nosaltres podem recomanar La Hostería (Lima, 501).

COSES A VEURE

PUNO és capital departamental i està situada a una altura de 3.830 m. Tot i que la ciutat en si no té massa interès, per al viatger és el punt de partida lògic per a explorar el llac Titicaca i altres punts d'interès propers, com Sillustani. A causa de la seva altura no és recomanable arribar a Puno directament des d'un lloc a baixa cota per a evitar en tant que sigui possible el mal d'altura (el pas previ per Arequipa o Cusco ens poden ajudar a aclimatar-nos).

De totes maneres no està de més fer-se una passejada per la Plaza de Armas, amb els seus curiosos arbustos retallats amb formes d'animals (també vam veure'n en altres llocs del Perú). En el costat oest de la plaça està la catedral, barroca de 1757, mentre que en el nord-oest està la Casa del Corregidor, una casona del s. XVII, i al seu costat el Museu Carlos Dreyer, amb objectes arqueològics de la zona. Aquests dos últims no els vam poder visitar per ser diumenge i estar tancats al públic. A canvi vam poder gaudir d'una desfilada multitudinària i plena de color amb membres de la policia i de diversos col·legis de la zona, tots ells vestits de gal·la, com Homenatge a la Bandera, un acte de caràcter patriòtic que es fa cada diumenge en la Plaza de Armas i carrers propers. Finalment, el carrer Lima, entre la plaza i el carrer Lambayeque, és un bulliciós carrer per a vianants amb moltes botigues i restaurants.

Llac Titicaca. Aquest enorme llac (170 km de llarg per 60 d'ample), compartit per Perú i Bolívia, és el llac navegable situat a major altitud del món (3.820 metres sobre el nivell del mar) i el major de Sud-amèrica. Circumdat per un magnífic paisatge, el Titicaca és també un lloc sagrat per als indígenes. A més, a aquesta altura la llum és realment especial i crea un ambient únic que ho inunda tot amb els seus marcats contrastos. En el llac podem trobar fins a 36 illes, entre les quals destaquen la de Taquile, Amantani o Suasi en aigües peruanes o les del Sol i la de la Lluna ja a Bolívia, habitades per indígenes que parlen principalment quítxua i aimara.

En el moment de traçar la nostra ruta pel perú vam decidir dedicar un sol dia al llac Titicaca per falta de dies. Per descomptat vam pensar que es tracta d'un lloc interessant, però vam haver de triar (què dura és la vida del viatger!). Tractant-se d'una excursió d'un dia vam pensar en visitar les illes Uros i la de Taquile, descartant Amantani per estar més lluny. Hi ha circuits organitzats d'un a diversos dies per a visitar les illes del llac, però nosaltres vam preferir, com no, l'opció independent i que recomanem especialment per tal que tot els nostres diners es quedin en les comunitats indígenes que habiten el llac.

Nens indígenes en les illes Uros
Nens indígenes en les illes Uros

Comencem per arribar al port de Puno (1'5 km al nord-est de la Plaza de Armas; un taxi costa 2 S/) a les 7:30 del matí. Un cop allí preguntem per una barca local (col·lectiu) a Taquile i ens van indicar una barca ja bastant carregada amb sacs, caixes, i força gent, majorment locals, però també dues parelles de gringos (brasilers i francesos, concretament) com nosaltres. Acordem un preu de 25 S/ per persona pel viatge d'anada (incloent una aturada en les illes Uros) i tornada a Taquile. A més cal pagar 2 S/ més en concepte de taxa turística per a visitar les illes Uros. Finalment sortim del port de Puno passades les 8 del matí. L'embarcació permet anar a cobert en cas de pluja o fred, però és molt millor anar en la coberta superior per a gaudir del magnífic paisatge del llac, encara que sigui abrigat. En menys de œ hora ja estem en les illes Uros, unes singulars illes flotants, fetes a base de capes de joncs trenats de totora i que cal anar reposant constantment a mesura que es van podrint les capes de baix. Tot i que el lloc està molt explotat turísticament i en certa forma és un parc temàtic la veritat és que val la pena experimentar la sensació de caminar sobre la seva superfície i poder admirar aquesta curiosa forma de vida, originada segles enrere quan el poble Uro va tenir la necessitat d'aïllar-se per a sobreviure.

Després de desembarcar poc més de 20 minuts en una de les illes continuem viatge cap a Taquile, navegant per un laberint de passadissos entre un mar verd de totora i deixant a la dreta la península Chucuito. Arribem a l'illa de Taquile gairebé al migdia. En el mateix port paguem 2 S/ en concepte de taxa d'entrada. Amb bastant esforç, per l'altura, vam pujar els gairebé 500 graons fins al centre de l'illa. Un cop a dalt les vistes són extraordinàries, tant si mirem cap al llac com si ho fem cap a l'interior de l'illa, amb les seves cases i terrasses conreades. A partir d'aquí seguim alguns camins per a conèixer altres parts de l'illa. Val la pena fixar-se en les boniques i singulars vestimentes tradicionals d'homes i dones de Taquile, d'ètnia quítxua. Fem un alt en el restaurant Flor Kantuta per a menjar alguna cosa i quan arriba l'hora de tornar desfem el camí fins baixar al port, del que partim a les 14:45. L'embarcació va molt més descarregada que en el viatge d'anada, pel que el viatge de tornada (directe a Puno) és més ràpid i còmode. Arribem al port de Puno a les 17:30, amb els últims raigs de sol sobre el llac. A mesura que el sol cau en l'horitzó hem gaudit d'una llum preciosa per a fer fotos. Malgrat la nostra visita a Taquile fou molt apressada la veritat és que vam gaudir molt del conjunt del dia.

Sillustani és un conjunt arqueològic format per monuments funeraris en forma de torres, anomenats chullpas, on el poble Colla enterrava als seus nobles. Alguna d'aquestes torres mesura fins a 12 m. d'alt. L'entrada costa 5,5 S/ i és un lloc interessant, però a nosaltres ens va agradar especialment l'entorn, ja que les ruïnes estan gairebé envoltades pel llac Umayo. En el camí a Sillustani hi ha algunes cases d'estil tradicional, però noves, on paren els tours per a comprar productes típics.

Està uns 30 km al nord-oest de Puno i per a arribar fins aquí vam agafar un autobús a Juliaca en la Terminal Zonal de Puno (un mototaxi des del centre costa 1 S/), però li vam indicar al conductor que ens deixés en l'encreuament a Sillustani (paguem 1 S/ cadascun per aquest trajecte de 19 km i 35 minuts). En l'encreuament agafem un taxi col·lectiu que va a Antucolla, però vam negociar que per un total de 5 S/ ens deixés a Sillustani, uns 4 km més enllà d'aquesta població. També vam negociar amb el mateix taxi perquè ens vingués a recollir a Sillustani a l'hora que li indiquem i ens deixi de nou en la cruïlla de la carretera Juliaca-Puno. Com ara ja era un taxi només per a nosaltres pagàrem un total de 10 S/ i així vam poder aturar pel camí per a fer fotos). Un cop a la cruïlla agafem el primer autobús que passa cap a Puno (1 S/).

^top

CUSCO

COM ARRIBAR-HI

Comprem els bitllets (20 S/ cadascun) el dia anterior en l'empresa San Martín perquè és la que millor s'adapta a l'horari que busquem. Els autobusos a Cusco surten des de la Terminal Inter-departamental i abans de sortir cal pagar les taxes d'embarcament (2 S/). Triguem 7 hores en arribar a Cusco (són 385 km i, excepte el tram fins a Juliaca, la resta de la carretera està en molt bon estat). Els paisatges del trajecte són, en general, molt molt bonics, passant per les poblacions de Pucara, Ayaviri, el port d'Abra La Raya (a 4.319 m. d'altura) o Sicuani i Urcos, ja en el departament de Cusco. Finalment dir que també hi ha la possibilitat d'anar amb tren, però hi ha molta menys disponibilitat, és més car i també més lent.

Per anar de la terminal fins al centre de Cusco és millor agafar un taxi fora de la terminal, ja que el preu baixa substancialment.

DORMIR I MENJAR

Hotel Munay Wasi (Av. Tullumayo 418, a 4 illes de la Plaza de Armas de Cusco; tel. 084-240283). L'habitació doble amb bany i esmorzar costa 90 US$. L'hotel és molt bonic, però és una mica sorollós per la disposició de les habitacions. Per això vam decidir canviar a un altre hotel per al dia de la nostra tornada a Cusco després de visitar Machu Picchu.

En la Plaza de Armas hi ha llocs per a canviar diners o per a connectar-se a Internet (a 1,5 S/ l'hora). També en l'Av. del Sol hi ha diversos llocs on canviar diners.

COSES A VEURE

CUSCO, situada a 3.326 m. d'altura, és el primer centre turístic del Perú, però per sobre de tot és una ciutat preciosa, amb un centre històric format per estrets carrerons amb llambordes entre antigues cases i mansions colonials, així com esglésies que hostatgen joies del barroc. Per al viatger és, a més, el camp base des del qual organitzar la logística per a visitar llocs com la Vall Sagrada o el Machu Picchu, per exemple.

Ruta alternativa i barata al Machu Picchu

Hi ha una ruta alternativa per arribar al Machu Picchu sense haver d'adquirir el caríssim bitllet de tren, però cal disposar de molt temps i ganes d'aventura (també pot ser una alternativa al Camí Inca). La següent informació és a títol indicatiu ja que nosaltres no la vam fer i per tant no vam poder contrastar aquestes dades.

Es tracta de sortir des de la terminal de col·lectius de Cusco a Quillabamba amb destinació a Santa María (5-6 hores, 18 S/), on cal passar la nit. A l'endemà cal prendre un col·lectiu a Santa Teresa (2 hores, 6 S/) i d'aquí un altre fins a la hidroelèctrica passant pel pont Carriluchayoc (30 minuts, 2 S/). En aquest punt s'inicia una caminada de 10 km (unes 2 hores) per la via fins a Aguas Calientes, punt de partida per a visitar a l'endemà el Machu Picchu. La tornada a Cusco seria seguint la mateixa ruta.

Cusco i voltants són molt turístics i no és d'estranyar que tot els serveis turístics aquí siguin especialment cars i estiguin pensats per a esprémer al màxim al visitant (tant és així que per a molts peruans aquest és un lloc prohibitiu). Per exemple, per a visitar moltes de les atraccions turístiques de la zona cal comprar necessàriament un Boleto Turístico.

Nosaltres comprem el bitllet complet (70 S/ cadascun!!) en l'Oficina de Turisme Regional (Mantas 117A),però també es poden adquirir a Av. El Sol 103 o al carrer Garcilaso amb Heladeros.

Aquest bitllet inclou 16 llocs a Cusco (Convent de Santa Catalina, Museu Art Contemporani, Museu Històric Regional, Museu de Corikancha, Museu Art Popular, Centro Qosqo d'Art Nadiu i Monument a l'Inca Pachacutec) i també Sacsayhuamán, Qenko, Puca Pucara, Tambo Machay, Pisac, Chinchero, Ollantaytambo, Tipon i Pikillaqta.

Una altra despesa important és la que suposa la compra del bitllet de tren a Aguas Calientes, en principi l'única forma pràctica d'arribar al Machu Picchu (veure quadre adjunt).

Per a comprar-los vam anar a l'estació Huánchac (c/Pachacutec, a poc més d'1 km de la Plaza de Armas) on després d'informar-nos d'horaris i preus vam triar el tren econòmic / backpacker Ollantaytambo - Aguas Calientes.

Aquesta era l'opció més econòmica malgrat el seu exorbitant preu de 44 US$ cadascun (anada i tornada). Un veritable atracament!!. Per a comprar els bitllets cal presentar el passaport.

infoQuè veure a Cusco

^top

AGUAS CALIENTES (Machu Picchu)

COM ARRIBAR-HI

El viatge de Cusco a Aguas Calientes el vam fer en diverses etapes. Començàrem agafant un autobús a Urubamba (3 S/) en la mini-terminal de col·lectius que hi ha a l'Av Grau (cantonada amb c/Pavitos). Arribàrem a la terminal d'Urubamba després d'un viatge de 90 minuts, on vam prendre el següent col·lectiu a Ollantaytambo (1 S/, 20 minuts). Aquí vam passar tota la tarda per a veure la seva meravellosa fortalesa inca i visitar el poble (veure COSES A VEURE) abans de prendre el Tren Econòmic a Aguas Calientes a les 20:00. El tren és còmode i disposa de vagons per a guiris i la resta per a nacionals, ja que el preu que paguen els uns i els altres és molt diferent. Finalment arribem a Aguas Calientes a les 21:20.

DORMIR I MENJAR

En l'Hostal Mosoq Illary (Av. Pachacutec s/n; tel. 223887) paguem 30 S/ per una senzilla i correcta habitació doble amb bany i TV. Un esmorzar en el mateix hotel ens va costar 4 S/. A Aguas Calientes realment hi ha molta oferta on escollir, però si es vol anar a un hotel concret és millor reservar, sobretot si es pren el tren econòmic que arriba a la nit. En la plaça del poble, quan arriba un tren, es col·loca una filera de gent amb rètols de multitud d'hotels per atreure possibles clients.

Vam provar el restaurant Mijuna Wasi (Av. Pachacutec s/n), tot i que en el mateix carrer Pachacutec hi ha molts altres.

COSES A VEURE

Ollantaytambo, també coneguda com Ollanta, és una petita població al costat del riu Urubamba i a 80 km de Cusco, situada per tant en la coneguda com Vall Sagrada. És el millor exemple que podem veure de planificació urbana inca, pel que val la pena passejar pels seus bonics carrers amb llambordes al nord de la Plaza Mayor. També val la pena comprar aquí el menjar i la beguda per a portar l'endemà al Machu Picchu, ja que aquí és més barat que a Aguas Calientes. En la mateixa plaça, per exemple, hi ha una botiga on abastir-se. Abans d'agafar el tren a Aguas Calientes aprofitem per a sopar una mica en el restaurant Gran Tunupa (c/Ventiderio 2ª quadra), davant de l'hospedatge Los Andenes.

Fortalesa inca. És el principal punt d'interès d'Ollanta i es tracta d'un complex arqueològic que fou un estratègic centre militar, religiós i agrícola en l'antic Imperi Inca. La grandària, estil i originalitat dels seus edificis fan que aquest lloc tingui un excepcional interès. L'horari de visita és de 7 a 18 hores i s'entra amb el Boleto Turístico. Nosaltres el vam visitar durant més de 3 hores, fins que es va amagar el sol, essent els darrers en sortir del lloc. En tractar-se d'un lloc elevat les vistes sobre els voltants, amb l'última llum de la tarda, són excepcionals. Molt recomanable.

AGUAS CALIENTES, també coneguda com Machu Picchu Pueblo, és una petita població que va néixer gairebé del no res i que viu exclusivament dels visitants al Machu Picchu (a 8 km). També serveix de lloc de descans per als que realitzen el Camí Inca amb finalització en el Machu Picchu. En qualsevol cas s'ha de passar forçosament per aquí per agafar el tren. En l'extrem nord del carrer Pachacutec hi ha uns banys termals formats per piscines exteriors (les dutxes també són exteriors). L'entrada costa 10 S/ i es pot llogar fins i tot el vestit de bany.

Patrimoni de la Humanitat Santuari Històric del Machu Picchu (declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en l'any 1983). El Machu Picchu (del quítxua muntanya vella i també coneguda com la ciutat perduda dels inques) és una ciutat-fortalesa inca situada sobre una plataforma a 2.350 m. d'altura i entre dos cims de la serralada dels Andes. Va romandre oblidada durant segles fins que l'arqueòleg Hiram Bingham la redescubrí al 1911 virtualment intacta. És potser un dels llocs històrics més bonics i enigmàtics del món i no tant per les ruïnes en si, sinó per la seva ubicació. No només no ens va defraudar, malgrat les grans expectatives que teníem, si no que ens va semblar un lloc fascinant, per dir alguna cosa, ja que és difícil descriure les sensacions que vam sentir. Vam estar un dia sencer visitant el recinte, gaudint de cada segon. En fi, és un lloc que no cal perdre's per res del món i que possiblement estarà (merescudament) en la llista de les noves 7 meravelles del món.

Llama visitant el Machu Picchu
Llama visitant el Machu Picchu

Hi ha un autobús que surt regularment d'Aguas Calientes (no molt lluny del mercat d'artesania) cap al Machu Picchu. Puja per una carretera en zig-zag fins arribar, en uns 20 minuts, davant l'hotel de luxe Machu Picchu Sanctuary Lodge, al costat de l'entrada a la ciutadella. El primer autobús de pujada és a les 5:30, mentre que l'últim torna a les 17:00. El preu de l'autobús per a estrangers (abusiu, com no) és de 6 US$ o 20 S/ per trajecte. L'altra única opció és pujar caminant, però suposa una esgotadora caminada d'aproximadament una hora (cal pujar uns 700 m). L'entrada a la ciutadella costa ni més ni menys que 120 S/ per als estrangers, amb un 50% de descompte per als portadors del carnet d'estudiant ISIC. L'horari de visita és de 6:00 a 17:30 tots els dies.

Nosaltres vam pujar al Machu Picchu en un dels primers autobusos del dia i després de pagar religiosament l'entrada vam entrar al complex, dirigint-nos en primer lloc a la zona situada entre l'anomenada cabanya del vigilant de la roca funerària i l'inici del camí al pont llevadís inca. En aquest mirador ens hi vam quedar una bona estona per a gaudir, encara amb pocs visitants, de la privilegiada vista que teníem de les ruïnes (és la típica foto que tots recordem del Machu Picchu). En el moment d'arribar les ruïnes estaven embolcallades pels núvols i que a estones ens permetien intuir el lloc, però a mesura que passava l'estona es va anar aclarint el dia fins a tenir una visió perfecta del conjunt, fins i tot amb sol. En aquesta estona vam fer un nombre incomptable de fotos per a intentar atrapar aquell moment màgic. Després vam baixar del mirador per a visitar l'interior de les ruïnes (no explicarem el detall d'aquestes ja que podem trobar aquesta informació en qualsevol guia). Com a curiositat esmentar que en el recinte es poden veure unes llames que no són oriündes d'aquí, ja que aquest no és el seu hàbitat habitual, però que van ser portades ja fa uns anys per a gravar un espot de TV i aquí es van quedar, adaptant-se perfectament al lloc. A més fan les delícies dels visitants...

A les 9:45 sortírem per l'extrem nord de les ruïnes per a trobar el camí que puja al Wayna Picchu (muntanya jove), una de les excursions més populars a realitzar. Però abans cal registrar-se en un lloc de control (l'hora límit per a pujar són les 14 h. i per a baixar de nou les 16 h). Tot i que una mica cansat, aquest camí no és especialment difícil i només al final presenta alguns trams complicats, amb zones no aptes per a gent amb vertigen i amb un estret pas per un túnel. En menys d'una hora nosaltres vam arribar al cim, a 2.650 m. d'altura. No cal dir que les vistes des d'aquí treuen l'alè i són es-pec-ta-cu-lars, donant-nos una vista molt diferent del Machu Picchu. Per poc que pugueu la veritat és que val moltíssim la pena l'esforç. Busquem un bon lloc per a descansar i gaudir de la vista, alhora que mengem una mica per a refer forces (ara no es prohibeix l'entrar menjar en el recinte, tal com diu la guia LP, però per descomptat hem de deixar el lloc almenys tan net com estava, llençant les escombraries a una paperera o duent-les amb nosaltres per a llençar-les després). Després d'un llarg descans i de veure totes les perspectives possibles des del cim vam iniciar el descens pel mateix camí (a mig camí de baixada hi ha un desviament en el camí per a anar fins al Templo de la Luna, però és una excursió llarga.

L'altra excursió que vam fer des del Machu Picchu va ser a l'Intipunku (Porta del Sol), el punt que marca el final del Camí Inca. El camí de pujada a l'Intipunku (uns 45 minuts) surt de l'extrem sud de les ruïnes i des d'ell hi ha unes vistes fantàstiques del Machu Picchu i les muntanyes de l'entorn. L'Intipunku és una porta de pedra des de la qual es té la primera visió del Machu Picchu si es ve pel camí Inca. Nosaltres vam continuar una mica més allà seguint el camí Inca per a veure que hi havia a l'altre costat de la porta. Després de gaudir una estona en soledat del lloc vam tornar de nou, en uns 25 minuts, a les ruïnes, per a acabar de visitar la resta del recinte i fer més i més fotos. Vam sortir del recinte passades les 5 de la tarda per agafar l'últim autobús a Aguas Calientes, a les 17:30. Finalment dir que a primeríssima hora del matí la temperatura al Machu Picchu pot resultar una mica fresca, però la resta del dia va resultar ser molt agradable.

Per acabar, comentar que val la pena el poder estar en el recinte en les primeres hores del matí i/o en les últimes de la tarda, ja que és quan menys gent hi ha (els tours arriben tard al matí i marxen aviat per la tarda). Malgrat tot ens va sorprendre veure menys gent de la que esperàvem, tractant-se d'un lloc tan turístic.

^top

CUSCO (II)

COM ARRIBAR-HI

Vam sortir de l'estació d'Aguas Calientes en el tren Backpacker de les 5:45 del matí. Després d'un plàcid viatge en que el tren va paral·lel al riu Urubamba vam arribar a Ollanta a les 7:35. Baixem del tren i en la mateixa estació d'Ollantaytambo ja s'anuncien autobusos directes a Cusco. Agafem un d'ells (5 S/) i, després d'un viatge de 80 minuts, ens deixa en la Plaza San Francisco de Cusco, ja passades les 9 del matí.

DORMIR I MENJAR

San Agustín Plaza (Av. del Sol 594; tel. 084-238121). L'habitació doble, amb totes les comoditats i un bon esmorzar inclòs, costa 304 S/. Està bé i el personal és molt amable, però les habitacions necessiten una reforma urgent.

Per a menjar a Cusco podem recomanar el restaurant-cafè Pucara (Plateros 309). I per a prendre alguna cosa calenta i un pastís res millor que La Bondiet (cantonada Heladeros i Mantas) o El Buen Pastor (Cuesta de San Blas 575), on a més els beneficis es destinen a una llar d'acollida per a nenes.

COSES A VEURE

Patrimoni de la Humanitat Centre històric de Cusco (declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en l'any 1983). Hi ha molts llocs d'interès en aquesta zona, per la qual cosa el més recomanable és caminar pels seus bonics carrers i places amb un bon mapa on aquests estiguin indicats. Aquí només enumerarem alguns d'ells sense entrar en més detalls, ja que en una bona guia podeu trobar la seva història i característiques. Finalment destacar que sovint els venedors ambulants assetgen al visitant més del que seria desitjable.

El punt de partida lògic és la Plaza de Armas, el centre del Cusco antic i modern. Al seu costat nord-est tenim la Catedral (entrada 16 S/ o 8 S/ amb carnet ISIC), la qual val molt la pena per les seves increïbles i enormes llenços, mentre que en el costat sud-est està l'església de la Compañía. Al costat d'aquesta església neix el carrer de vianants Loreto, en el que podem trobar bonics exemples de murs inques a banda i banda del carreró. En el carrer Hatun Rumiyoc, uns 300 m. al nord-est de la plaça, podem veure la coneguda pedra dels dotze angles, imperdible perquè sempre hi ha gent al seu voltant. Altres llocs d'interès són: el convent i museu de Santa Catalina (entrada amb Boleto Turístico), amb moltes i bones pintures de l'escola cusquenya; museu arqueològic Coricancha (entrada amb Boleto Turístico); Coricancha o església de Santo Domingo (entrada 6 S/ o 3 S/ amb carnet ISIC), està bastant bé; Convent de la Merced (entrada 3 S/), en restauració, però amb un pati molt bonic; església de San Blas (entrada amb Boleto Turístico); plaça del Regocijo; museu del Arzobispado (entrada 6 S/ o 3 S/ amb carnet ISIC), en un edifici molt bonic; museu Històric Regional (entrada amb Boleto Turístico), interessant i bonica casa on va néixer i va viure Garcilaso de la Vega; església de Santa Clara, on per casualitat vam assistir a una festa de la seva Hermandad; hotel Monasterio, el més luxós de Cusco i en el que demanàrem permís per a poder veure el seu preciós pati interior; etc. etc.

Písac, uns 35 km al nord-est de Cusco, és un dels principals punts d'interès en l'anomenada Vall Sagrada, juntament amb Ollantaytambo. La importància de Písac ve donada pel seu famós mercat i també per la seva impressionant ciutadella inca.

Nosaltres vam visitar Písac un dijous, dia de mercat (també ho és el diumenge), i quan vam arribar a la plaça principal, a les 9 del matí, encara s'estaven muntant els llocs de venda i no hi havia pràcticament ningú, fora dels propis comerciants i gent del lloc. Vam aprofitar, doncs, per a fer un volt pel mercat a mig muntar i veiem més o menys els mateixos productes i records que es venen en les botigues de Cusco (molt curiós resulta el joc d'escacs en que les peces representen als conqueridors espanyols i als guerrers inques). Anant cap a l'est pel carrer Mariscal Castilla ens aturem en un forn de pa tradicional que hi ha en el seu costat esquerre, i amb un curiós castell en miniatura habitat per cuyes (espècie de conillet d'índies). Continuant cap a l'extrem nord-est del poble arribem a la carretera que condueix a les ruïnes de la ciutadella.

Vista de Písac i la Vall Sagrada
Vista de Písac i la Vall Sagrada

Negociem amb un taxi per al trajecte de només anada fins a la ciutadella inca (uns 12 km), baixant dels 20 S/ inicials com a taxi privat fins als 8 S/ compartint el taxi amb una dona i el seu dos fills. En només 15 minuts ja estàvem en la porta de la fortalesa, elevada uns 600 metres sobre el poble. Aquí s'entra també amb el Boleto Turístico. Aquest lloc arqueològic és bastant extens i el seu entorn és extraordinari, dominant-se des d'ell la vall de l'Urubamba. Vam visitar el lloc seguint el camí marcat i visitant tot allò que anàvem trobant: les tombes inques, els banys cerimonials, els edificis militars, un túnel tallat en la roca, els temples, etc. El camí va baixant fins arribar a l'Intiwatana o Temple del Sol. Acabada la visita vam iniciar la tornada a Písac caminant per un camí de 5 km que baixa fins al poble. Aquest camí és molt bonic (i recomanable) ja que creua nombroses terrasses inques, que formen enormes graons, i proporciona vistes magnífiques sobre Písac i la vall. El camí acaba en la plaça principal, a la dreta de l'església. Quan vam arribar de nou a la plaça ja eren les 12:30 del migdia i el panorama havia canviat, ja que ara hi havien nombrosos tours i el mercat estava a ple rendiment. Els carrers al voltant de la plaça estaven embussats pels nombrosos autobusos dels turistes. Aquí vam donar per acabada l'excursió a Písac, la qual vam gaudir moltíssim i que us recomanem molt especialment.

L'autobús a Písac (2,20 S/) surt de la petita terminal en l'Av. Tullumayo i triga gairebé 1 hora en realitzar el trajecte, deixant-nos en un punt després d'haver creuat el pont sobre el riu Urubamba (des d'aquí surt també de tornada a Cusco). Per anar des d'aquí al centre només cal agafar el carrer Bolognesi i caminar uns 500 m. al nord. Per a menjar a Písac vam fugir dels restaurants turístics de la plaça, trobant un modestíssim restaurant local en l'extrem sud del carrer Bolognesi, on un menú boníssim de dos plats i beguda ens costà 2,5 S/.

Voltants de Cusco. Aprofitem la tornada de Písac a Cusco per a iniciar la visita als quatre jaciments arqueològics més propers a Cusco: Tambo Machay, Puca Pucara, Qenko i Sacsayhuamán. A tots ells s'entra amb el Boleto Turístico. En teoria l'horari de visita finalitza a les 18:00, però tractant-se de recintes oberts es poden visitar mentre hi hagi llum natural.

A petició nostra, l'autobús de tornada de Písac ens deixà en el desviament a Tambo Machay, el més llunyà a Cusco (a uns 8 km). Caminant uns 300 metres per una pista s'arriba al lloc en si, format per un bany de pedra cerimonial. La visita és molt ràpida ja que no queda gran cosa. Tornem a la carretera i caminem uns 100 metres seguint la carretera a Cusco fins arribar a les restes de Puca Pucara, una estructura en ruïnes sobre la vall de Cusco. Tot i que les ruïnes en si no donen per a molt la veritat és que les vistes sobre la vall són molt boniques. Per a anar a Qenko, la nostra següent destinació a 5 km d'aquí, vam agafar una minivan de color blanc i blau que va duent gent entre els diferents jaciments. Paguem 0,5 S/ cadascun pel trajecte a Qenko. Es tracta d'una gran roca que actuava de santuari, amb nombrosos elements simbòlics. En la nostra opinió aquest lloc és més interessant que els dos anteriors. Acabada la visita seguim la carretera a Cusco i caminem durant 1,5 km fins arribar a Sacsayhuamán, el més impressionant dels quatre jaciments, per la magnificència de les restes en si i per l'entorn. El conjunt principal està format per una impressionant muralla de 3 alçades en zig-zag, amb enormes pedres que poden arribar a pesar fins a 300 Tn. Per darrere de la fortificació hi ha una petita zona planera elevada que condueix a un mirador amb magnífiques vistes sobre la ciutat de Cusco. Per altra banda, davant les muralles hi ha una gran esplanada en la que se celebra el popular festival de l'Inti Raimy en el mes de juny. Des de dalt del turó que hi ha a l'altre costat tindrem una vista estupenda de la muralla. I darrere del turó hi ha unes pedres molt llises que els locals usen com a tobogan, però cal anar amb compte per no fer-se mal.

Per a tornar de Sacsayhuamán a Cusco es pot agafar un autobús en la carretera, però nosaltres vam preferir baixar caminant per un camí amb escales que surt del costat esquerre de les muralles i que connecta amb el bonic carrer Pumacurco, el qual porta al centre. Va ser una decisió molt encertada.

^top

 GUIA / RELAT DE VIATGE: RUTA NORD DEL PERÚ (TARAPOTO, CHACHAPOYAS, CHICLAYO, TRUJILLO) i LIMA

TARAPOTO

COM ARRIBAR-HI

El nostre viatge a Tarapoto començà agafant un minibús (amb el nom Correcaminos) en la cantonada d'Av. del Sol amb San Miguel i amb destinació a l'aeroport (0,6 S/ per persona). Un taxi demana 3 S/. Emprem 15 minuts en aquest trajecte de 3 km fins a la porta d'entrada a l'aeroport.

Abans d'embarcar en el nostre vol Cusco-Lima amb LATAM Airlines vam pagar 13,95 S/ de taxes d'aeroport. Després d'un vol de 65 minuts arribem a l'aeroport Jorge Chaves de Lima, on vam connectar amb el següent vol Lima-Tarapoto, també de LATAM Airlines i amb la mateixa durada. Aquests dos vols ens van costar 627 S/ i els havíem reservat i comprat dies enrere a través dels nostres amics peruans, però també es poden comprar per Internet a través de la pàgina web de la companyia. En les dates del nostre viatge no hi havia un vol directe Cusco-Tarapoto i d'aquí la necessitat dels dos vols indicats.

Per anar des de l'aeroport fins al centre de Tarapoto, a uns 5 km, vam agafar un motocar (3 S/).

DORMIR I MENJAR

Allotjament turístic El Mirador (San Pablo de la Cruz, 517; tel. 042-532226). Aquí paguem 60 S/ per una habitació doble, súper-neta, amb bany, TV i ventilador, molt necessari a Tarapoto. Aquest hotel està regentat per Lluís i Talma, un matrimoni tan efusiu i atent que realment ens van fer sentir com a casa. Un magnífic esmorzar en la terrassa de l'hotel (amb vistes) costa 7 S/ i és la millor manera de començar el dia. En resum, és un hotel molt molt recomanable i del millor de Tarapoto. A més, si en arribar a l'aeroport truquem a l'hotel llavors ens van a buscar i ens duen a l'hotel sense cost addicional, i així ens podem estalviar el taxi.

Per a menjar res millor que el restaurant El Brasero (Lamas, 231), amb unes carns boníssimes fetes al carbó i a molt bon preu, sobretot si els comparem amb els de Cusco. A la nit es menja en unes taules a l'aire lliure i amb música en directe (almenys així va ser quan vam anar nosaltres).

COSES A VEURE

TARAPOTO, també coneguda com la Ciutat de les Palmeres, és la ciutat més gran del departament de San Martín, en l'amazonia peruana, i té clima tropical. La ciutat en si no té massa interès turístic, però als voltants de Tarapoto hi ha un gran nombre d'excursions a fer per a veure llacs, ràpids, cataractes, banys termals, pobles indis, etc.

La raó del nostre pas per Tarapoto va ser la següent: per anar a Chachapoyas i Kuélap l'opció més immediata era agafar un vol Lima-Chiclayo i després un autobús Chiclayo-Chachapoyas, però per a continuar la nostra ruta programada això ens obligava a repetir de tornada el llarg trajecte de Chachapoyas a Chiclayo. D'aquesta manera vam preferir volar a Tarapoto (el preu era una mica inferior al del vol a Chiclayo) i allà agafar un autobús a Chachapoyas, més o menys equivalent en temps al Chiclayo-Chachapoyas, permetent-nos així veure noves coses en comptes de repetir un trajecte.

Ens hagués agradat poder gaudir d'algun dia més en aquesta zona del país, però els nostres dies de viatge ja no donaven per a més i vam pensar que això seria una bona excusa per a tornar un altre dia. Nosaltres només vam poder fer un volt per la Plaza de Armas de Tarapoto i els carrers dels voltants.

La primera sensació que vam tenir en arribar a Tarapoto va ser la tremenda calor que feia (33ºC), i això que el sol ja s'havia posat quan vam arribar, però és comprensible venint de climes temperats o freds en la nostra ruta pel sud i també perquè Tarapoto es troba en les terres baixes de la Sierra Norte, limitant ja amb la conca amazònica. A Tarapoto el clima tropical marca decididament la forma d'ésser de la ciutat i dels seus habitants.

^top

CHACHAPOYAS

COM ARRIBAR-HI

Iniciem el llarg camí de Tarapoto a Chachapoyas (uns 360 km) agafant un motocar en el nostre hotel que per 2 S/ ens duu fins a la terminal de la companyia Ejetur, a l'Av Salaverri (uns 4 km a l'oest del centre), d'on surt l'autobús d'aquesta companyia a Chiclayo. Els bitllets els havíem comprat (25 S/ cadascun fins a Pedro Ruiz, la nostra destinació) la nit anterior en aquest mateix lloc per a assegurar-nos les places, per si de cas. Hi ha altres companyies que realitzen el mateix recorregut, però aquesta era l'única que sortia de Tarapoto a primera hora del matí (la resta ho fan a la tarda o nit) i la que s'ajustava millor als nostres plans.

L'autobús d'Ejetur finalment va sortir de Tarapoto a les 9:10, amb només 40 minuts de retard, gràcies a que els passatgers (tots peruans i nosaltres) ens vam amotinar i vam instar a la companyia perquè sortíssim ja. Pel camí veiem petits pobles i molta selva. Ens aturem a Moyabamba a recollir viatgers i una mica més tard a Rioja per a menjar una mica. A partir d'aquí el trajecte fins a Pedro Ruiz és realment espectacular (coincidim amb la guia LP), ja que la carretera va pujant i baixant altes muntanyes enmig d'una vegetació exuberant. En algunes pujades l'autobús amb prou feines té força per avançar. Vam arribar a Pedro Ruiz, punt de connexió de la carretera Chiclayo-Tarapoto amb el desviament a Chachapoyas, a les 17:10.

Aquí baixem de l'autobús (que continua viatge cap a Chiclayo) i ràpidament localitzem la combi que va a Chachapoyas (7 S/), però hem d'esperar que s'ompli, cosa que no passa, però vam sortir igualment 30 minuts després. La carretera és en realitat una pista, de vegades en molt mal estat, que transcorre paral·lela al riu Utcubamba. Per sort, els últims 15 km (que corresponen a una forta pujada de 900 metres) estan asfaltats. Vam acabar el nostre viatge en la Plaza de Armas de Chachapoyas a les 19:55, després de 70 km i més de 2 hores de viatge des de Pedro Ruiz i 12 hores des de Tarapoto (!).

DORMIR I MENJAR

Hostal Plaza Chachapoyas (Grau, 534; tel. 477654). Aquest és el nom actual de l'antic Hotel Tejado que figurava en la guia LP. Paguem 50 S/ per una habitació doble gran, amb bany i TV. No està mal i està situat en la mateixa Plaza de Armas.

Per a esmorzar recomanem la botiga que hi ha al costat de l'Hostal Belén (Arrieta, 540), ja que en la planta de dalt té un cafè. Un altre bon lloc és la Panificadora San José (Ayacucho, 516). Per a sopar un bon lloc és el restaurant Las Rocas (Ayacucho, 932), amb un local bastant acollidor.

COSES A VEURE

CHACHAPOYAS, abreujada popularment com Chacha, és una petita i tranquil·la capital de departament, situada a 2.335 metres d'altura, i a la que no és gens fàcil arribar per la seva situació i per l'estat de les pistes que condueixen a ella. A causa del fet que durant l'època de pluges la ruta a Chachapoyas pot ser perillosa (inundacions, despreniments, etc.) la millor temporada per a visitar la zona és l'època seca, entre maig i octubre.

És una de les ciutats més antigues del Perú i una de les poques que encara manté la seva influència hispànica, conservant encara les seves àmplies casones amb sostres de teules, grans patis envoltats d'horts i jardins, i originals balconades. Per això val la pena fer un passeig pels seus tranquils carrers per a veure alguns punts d'interès: la Plaza de Armas, del s. XVI i amb una pileta de bronze d'origen colonial; el Pozo de Yanayacu, en el turó Luya Urco, a 1 km de la plaça; El Obispado, una casona molt antiga amb típiques característiques colonials de la zona; la Casona Monsante, amb arquitectura tradicional de la zona i un gran hort d'orquídies; Huancas, un poble tradicional als afores de Chachapoyas i que manté encara els seus costums i tradicions, vivint els seus habitants sobretot de la terrisseria.

Si es disposa de diversos dies i ganes d'aventura els voltants de Chachapoyas ofereixen un gran nombre de possibilitats: Kuélap, el Pueblo de los Muertos, els sarcòfags Karajía, el salt d'aigua Gocta (el tercer més alt del món), els mausoleus Revash, Leymebamba, i molts més. Però donat el remot del lloc arribar a ells no és tasca fàcil... Nosaltres ens conformem amb anar a Kuélap, la principal atracció de la zona.

Kuélap. Aquesta impressionant fortalesa, uns 72 km al sud de Chachapoyas i enclavada a la part alta d'una muntanya, a 3.000 metres de l'altura, és l'estructura de pedra més gran de Sud-amèrica. Va ser construïda fa més de 1.000 anys pel poble Sachapuyo o Chachapoyas, del que es coneix molt poc. La ciutadella ocupa aproximadament unes 6 Ha i es caracteritza per les seves tres plataformes de defensa, sobre els que s'alcen gegantins murs inclinats. La primera d'aquestes sobrepassa els 20 metres d'alt i 680 de llarg i només tenia tres entrades, construïdes de forma molt intel·ligent en forma d'embut (ample de 3 metres en la part exterior i 70 cm en l'interior) per a obstaculitzar l'entrada als invasors.

Entrada a la ciutadella de Kuélap
Entrada a la ciutadella de Kuélap

La ciutadella de Kuélap, a la que alguns es refereixen com el Machu Picchu del nord peruà, és única i incomparable per les seves característiques entre les restes arqueològiques del Perú i encara queda molt per descobrir i investigar. Per altra banda el remot de la seva ubicació ha permès que continuï essent un lloc bastant desconegut i molt poc visitat (a diferència del Machu Picchu).

Per a anar a Kuélap vam estudiar vàries possibilitats: transport públic (l'empresa Transportes Roller, en Grau 302, té un servei d'autobús que arriba gairebé fins al jaciment, però surt a les 4 del matí, i com a més no teníem clara la tornada en el mateix dia el vam descartar; alternativament es pot agafar una combi de Chachapoyas a Tingo i des d'aquí pujar caminant a Kuélap durant unes 4 hores per un camí extenuant); anar amb un tour organitzat per alguna agència local (ens van oferir un tour a Kuélap per 40 S/ cadascun, però no ens va convèncer); o el taxi (preguntem preus a diversos taxistes i la tarifa oficial semblava ser 120 S/, sense possibilitat de negociar, però finalment vam trobar un taxista, el Sr. Edgar Collantes (tel. 041-9991040), que es va avenir a cobrar 110 S/. Malgrat ser l'opció més cara va ser la que finalment vam triar, ja que ens permetia aprofitar al màxim el nostre temps i gaudir de total llibertat per a decidir el ritme de la visita.

Abans de sortir de Chachapoyas vam anar a una botiga en la Plaza de Armas per a comprar menjar i beguda per a dur-nos a Kuélap. Passats els 15 km de carretera asfaltada que baixen fins al riu Utcubamba comença de nou la pista que ja ens acompanyarà durant tot el camí. Anem paral·lels al riu, fins arribar al petit nucli de Magdalena, on un pont creua el riu, i abandonem la vall iniciant l'ascensió. Aquí aturem per a veure al lluny un lloc arqueològic anomenat Makro, format per construccions pre-inques en el vessant d'una muntanya. Al poc passem per Nuevo Tingo, la part nova de Tingo, on es van traslladar els seus habitants després d'un greu desbordament del riu. En la plaça on està l'església és curiós veure les tanques i arbres retallats amb formes animals. A la sortida de Tingo, a la sortida d'un giravolt, ja podem veure Kuélap al cim d'una alta muntanya enfront de nosaltres. Sembla que ja estiguem aquí, però encara queda un llarg camí perquè s'ha de fer una volta increïble. A partir d'aquí la pista es torna no apta per a gent amb vertigen, ja que transcorre penjada a més de 1.000 metres sobre el fons de la vall i no hi ha cap obstacle que ens separi del precipici (glups!!). Al final de la vall passem pel nucli de Chectámal i més tard per Longuita i María. És un trajecte impressionant. Finalment arribem a l'aparcament de Kuélap només 2 hores i quart després de sortir de Chachapoyas (el normal són 3 hores o més). L'explicació està en que el nostre taxista particular té fusta de corredor de rallies i semblava que anàvem de passatgers en el cotxe de Markus Gronhölm (!). Per sort ens va donar molta sensació de control i això ens va tranquil·litzar, ja que a priori no era el millor lloc per a córrer.

Des de l'aparcament caminem 1 km per un camí de pujada fins arribar a l'entrada de la fortalesa. Com més ens acostem més evident és l'enorme grandària de les muralles de la ciutadella. Abans d'entrar paguem l'entrada (11 S/ o la meitat amb el carnet ISIC) i ens registrem. L'amabilíssim senyor que està a càrrec de la boletería ens explica que aquest any esperen 6 o 7 mil visitants a Kuélap (al Machu Picchu aquesta xifra s'aconsegueix en només 2 dies!). Actualment hi ha en marxa treballs de restauració, tant en la muralla exterior com en l'interior del recinte. Entrem en la fortalesa per una de les seves imponents entrades. Gràcies a unes plaques numerades i a uns panells explicatius es pot realitzar una visita amb un cert ordre i sense necessitat de guia, ja que d'altra forma seria impossible per les dimensions de la fortalesa (600 metres de llarg per 100 d'ample) i perquè els camins entre la vegetació no estan clars. A costat i costat de la ciutadella les vistes sobre els voltants són absolutament espectaculars. Anem visitant les diferents parts de la fortalesa: el Torreón, el Pueblo Alto, el Tintero o alguns dels seus 420 edificis de forma circular i amb frisos romboidals decoratius. Quan vam arribar a Kuélap hi havia una desena més de visitants en el recinte, però al cap d'una estona ens vam quedar completament sols, bé, amb la companyia d'un grup de llames que ens anava seguint i menjant herba. Després de més de 3 hores dintre de la ciutadella (incloent un recés en un lloc amb vistes per a menjar el que dúiem) vam donar per acabada la visita a aquest fascinant lloc. Tornem caminant fins a l'aparcament, on ja només queda el nostre taxi i iniciem el retorn a Chacha.

En resum, vam gaudir moltíssim d'aquesta visita a Kuélap i vam encertar en contractar un taxi per a desplaçar-nos. Finalment dir que seria injust comparar Kuélap amb el Machu Picchu, ja que ambdós són llocs únics i imponents (per dir alguna cosa), però no dubtem de que si en el futur millora moltíssim l'accés a Kuélap i el nord peruà es torna més turístic llavors Kuélap podria arribar a ser un lloc molt visitat. Però de moment es pot gaudir encara d'un lloc màgic pràcticament en solitud.

^top

CHICLAYO

COM ARRIBAR-HI

Agafem un autobús nocturn de la companyia Móvil Tours (40 S/) que surt a les 20:00 de la seva terminal (Libertad, 464), quatre illes a l'est de la plaça. Durant el trajecte és difícil dormir ja que alguns trams de carretera estan fatal. Finalment arribem a la terminal de Móvil Tours de Chiclayo a les 5:10 del matí. Des d'aquí agafem un taxi fins a l'hotel per 3 S/.

Per als que disposin de més temps i ganes d'aventura una ruta alternativa (i per referències que tenim sembla que sigui espectacular) des de Chachapoyas a Chiclayo o Trujillo (o viceversa) és la que passa per Cajamarca, Celendín i Leymebamba. Però ara com ara aquesta ruta és costosa en temps, bastant dura i impracticable en època de pluges.

DORMIR I MENJAR

En l'Hotel Paraíso (Pedro Ruiz, 1064; Tel. 228161) paguem 50 S/ per una habitació doble amb bany privat i TV. No està malament, però la veritat és que les habitacions no estan al nivell que podria semblar en veure la recepció.

Per a esmorzar la nostra recomanació és Trébol Express (Elías Aguirre, 818). Just al costat està el restaurant America's (Elías Aguirre, 824), també molt recomanable.

COSES A VEURE

CHICLAYO, també anomenada la capital de l'amistat, és la capital del departament de Lambayeque i un gran centre econòmic, comercial i turístic de la costa nord del Perú. La ciutat en si no té construccions colonials ni té massa interès, però el fet d'estar en el centre d'una rica zona arqueològica pre-inca on es van desenvolupar les cultures Mochica i Lambayeque fan que sigui una estupenda base d'operacions per a explorar els voltants.

En qualsevol cas val la pena la pena passejar per l'animat carrer Balta, el qual creua el centre de nord a sud passant per la Plaza de Armas (construïda al 1916). Al costat est de la plaça està la Catedral, del s.XIX, i en el costat nord el bonic edifici que hostatja la Municipalidad (pocs dies abans de la nostra visita havia quedat bastant destruït per un foc intencionat a causa de l'enfrontament entre els seguidors de dos candidats a l'ajuntament). En el costat oest de la plaça hi ha un quiosc que exerceix de Centre d'Informació Turística. En l'extrem sud del carrer Balta vam trobar el curiós Paseo de las Musas, un lloc per a passejar entre estàtues mitològiques.

Sipán o Huaca Rajada és un jaciment arqueològic situat a 1 km del poble d'igual nom i a uns 30 km de Chiclayo. Va ser descobert al 1987 per l'arqueòleg Walter Alva i en ell es van trobar algunes tombes intactes de la cultura Mochica (de fa uns 1.500 anys) i entre elles l'excepcional i famosa del Señor de Sipán. Tots els objectes trobats aquí s'exhibeixen en el Museo Tumbas Reales de Sipán, però que no està aquí sinó a Lambayeque.

Piràmides d'atovó a Sipán
Piràmides d'atovó a Sipán

L'entrada al jaciment val 8 S/ (la meitat amb ISIC). Comencem per visitar un mini-museu amb algunes explicacions i fotos sobre el jaciment. Després veiem el lloc on es van trobar les tombes del Señor de Sipán, del Sacerdot i d'altres. En l'interior de les tombes s'ha deixat una reproducció fidedigna del seu contingut original. Finalment pugem a dues piràmides mochicas, que hi ha sota la forma de petits turons d'atovó, per a gaudir d'una magnífica vista de l'entorn. El jaciment en si és interessant, però una mica pobre després de tot. És una llàstima, tal com opinen algunes persones de Sipán amb les que vam parlar, que es decidís instal·lar lluny d'aquí el museu amb les riqueses trobades a Sipán. El resultat és que molt pocs visitants s'acosten fins a Sipán.

Per a arribar fins al jaciment s'ha d'agafar un autobús en la terminal d'autobusos a Sipán (un taxi des del centre costa 2 S/). L'autobús val 2 S/ i triga gairebé una hora en arribar, deixant-nos just davant del jaciment. Per a tornar a Chiclayo només cal esperar a l'autobús en el mateix lloc.

Lambayeque, situada només a 11 km de Chiclayo, és de visita obligada pels seus interessantíssims museus, però també perquè la ciutat en si és bonica i agradable de passejar.

El Museo Tumbas Reales de Sipán (Av. Juan Pablo Vizcardo, 895; entrada: 10 S/ o 4 S/ amb carnet ISIC; tanca els dilluns) es va obrir a finals de 2002 amb l'objectiu de conservar i exposar un dels més importants descobriments arqueològics del Perú, les primeres tombes intactes dels antics governants mochicas sepultats amb totes les seves pertinences, reflectint l'esplendor i desenvolupament d'aquesta cultura precolombina. Tot el que es mostra aquí prové del jaciment arqueològic de Sipán (veure apartat anterior). Les instal·lacions del museu són modèliques i les diferents sales contenen útils panells explicatius que fan la visita molt amena. I el seu contingut és molt interessant i súper-espectacular. Molt molt recomanable.

El Museu Arqueològic Brüning (a l'altre costat de la Panamericana; entrada: 8 S/) es va crear per a hostatjar l'extraordinària col·lecció de l'alemany Hans Heinrich Brüning, que en el segle XIX va desenvolupar un important treball de registre i documentació etnogràfica durant gairebé 50 anys al llarg de la costa nord del Perú. Encara que més modest en tresors que l'anterior museu, la veritat és que també és molt interessant perquè permet conèixer l'origen i desenvolupament de les principals cultures de la zona.

Sortint del museu Brüning ens dirigim a la preciosa plaça principal, amb una bonica església en un dels seus costats. Agafem a la dreta el carrer 2 de Mayo i poc més enllà trobem la Casa de la Logia, amb la que diuen és la balconada exterior més llarga del Perú. Gairebé al final d'aquest carrer està el restaurant El Cántaro (2 de Mayo, 180; Tel. 282198), un lloc molt recomanable per a menjar a Lambayeque: local bonic, servei immillorable i menjar boníssim (bàsicament peix).

El transport de Chiclayo a Lambayeque surt de l'extrem oest del carrer San José i són combis o cotxes de 4 places (aquests surten quan s'omplen). Costa 1,5 S/ i s'arriba a Lambayeque en només 15 minuts, deixant-nos en la Panamericana, a mig camí dels dos museus. Per a tornar a Chiclayo cal anar a la Panamericana a esperar algun transport.

Per als que disposeu de més temps altres llocs interessants en la perifèria de Chiclayo són el Museu Nacional de Sicán, a Ferreñafe, el jaciment arqueològic de Túcume, o les localitats costaneres de Pimentel i Santa Rosa.

^top

TRUJILLO

COM ARRIBAR-HI

En la terminal d'Emtrafesa (Balta, 110) a Chiclayo vam comprar el dia anterior els bitllets a Trujillo per 12 S/ cadascun. En el trajecte de Chiclayo a Trujillo, uns 206 km al sud, vam trigar gairebé 3 hores. Un cop a Trujillo l'autobús ens va deixar en la terminal d'Emtrafesa, una mica allunyada del centre, pel que vam agafar un taxi al centre (2 S/).

DORMIR I MENJAR

En el Suite Plaza Hotel (Bolognesi, 358, a 2 illes de la plaça; tel. 044-298383) paguem 90 S/ per una habitació doble, amb bany, TV, esmorzar i Internet gratis (tot i que el preu inicial era de 120 S/). L'hotel està bastant bé i a més ben situat.

A Trujillo recomanem el restaurant Asturias (Pizarro, 739), amb una àmplia carta i un local acollidor. També l'adjacent restaurant Oviedo (bon menjar a preus raonables).

COSES A VEURE
Aire colonial a Trujillo
Aire colonial a Trujillo

TRUJILLO, coneguda també com la Ciutat de l'Eterna Primavera (pel seu clima àrid i semicàlid), és la capital del departament de La Libertad. Trujillo és una preciosa ciutat colonial amb forces coses a veure, però a més és un bon camp base per a explorar interessants jaciments arqueològics de les cultures chimú i mochica als voltants de la ciutat.

A Trujillo hi ha unes quantes mansions colonials i esglésies per visitar. La combinació de façanes pintades de cridaners colors pastel, les precioses reixes de ferro forjat de les finestres i les imponents portes de fusta donen a les construccions colonials de Trujillo un segell propi i diferent de la resta de ciutats colonials peruanes. En general tots els punts d'interès estan com a màxim a dues illes al voltant de la Plaza de Armas, pel que el millor és recórrer els carrers a peu. El lloc obvi en el que començar la visita a Trujillo és la preciosa Plaza de Armas, amb una gran estàtua de marbre en el centre. Algunes de les interessants esglésies a visitar són la Catedral (amb una capella i un museu d'art religiós); l'església de La Merced; l'església de Belém o el monestir del Carmen. Quant a les mansions colonials més representatives: casa Iturregui (entrada: 5 S/, conserva el mobiliari original i actualment allotja un club privat); Casa de la Emancipación (seu del Banc Continental i en la que es poden veure exposicions d'art); casa Ganoza Chopitea (amb una bonica façana, però en general la casa necessita una profunda restauració; actualment hostatja la Policía Turística); casa Orbegoso (estava tancada per restauració); casa Arquiaga (seu del Banco de la Nación; visita gratuïta, però necessàriament guiada; molt bonica i recomanable); o la casa del Mayorazgo de Facalá (també és la seu d'un banc; no se'ns permet la visita).

Patrimoni de la Humanitat Zona arqueològica de Chan Chan (declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en l'any 1986). Chan Chan fou la capital del regne Chimú, allà per l'any 1300, formant la ciutat precolombina més gran d'Amèrica del Sud i la ciutat d'atovó més gran del món. En la seva estructura es distingeixen places, vivendes, dipòsits, tallers, muralles o temples piramidals. El pas del temps, els saquejadors i la meteorologia (inundacions i fortes pluges causades pel fenomen de El Niño) han danyat molt el conjunt, però encara sorprèn per la seva grandària i pels seus increïbles relleus de figures geomètriques, zoomorfes i d'éssers mitològics que podem veure en els seus murs. El jaciment està format per 9 palaus o ciutadelles, de les quals només la de Tschudi està restaurada. Es tracta per tant d'un lloc d'obligada visita en qualsevol visita al nord peruà.

L'entrada costa 11 S/ (la meitat amb carnet ISIC) i serveix també per a visitar el Museo del Lugar i les Huacas Arco Iris i Esmeralda en un termini de 2 dies. El recinte es pot visitar bé sense guia gràcies a les útils indicacions que marquen la ruta a seguir i als panells explicatius. Per altra banda, per arribar a Chan Chan vam agafar una combi (amb el rètol Huanchaco) en la cantonada d'Av España amb Pizarro. El trajecte, de 5 km i 15 minuts, val 1,5 S/ i ens deixa en el punt de la Panamericana d'on parteix la pista al jaciment. Després cal caminar 1,5 km per aquesta pista fins arribar a l'entrada del Palau Tschudi. A costat i costat de la pista podem anar veient les ruïnes de la resta de ciutadelles que componien la ciutat chimú.

Huanchaco és un poble de pescadors a uns 12 km al nord-oest de Trujillo. És un lloc molt tranquil i agradable en el que encara és possible veure els caballitos de totora, unes canoes tradicionals utilitzades pels pescadors de la costa nord peruana des de l'època precolombina. Són similars a les que es poden veure al llac Titicaca, però la forma com naveguen els pescadors en ella és ben diferent. També és fàcil veure surfers en la platja de Huanchaco. Per a millors vistes val la pena caminar pel moll que s'endinsa en l'oceà (entrada: 0,5 S/) o pujar fins a l'església del poble. En la part nord de Huanchaco hi ha diversos restaurants on menjar peix. Nosaltres vam provar el restaurant Lucho del Mar (Av. Larco, 600), recomanat per LP, on vam menjar bé i la vista des de la seva terrassa superior val la pena, però és una mica car i el servei va ser extraordinàriament lent.

La visita a Huanchaco es pot combinar amb la de Chan Chan, ja que aquest últim ve de camí. Acabada la visita a Chan Chan cal tornar caminant per la pista fins a la Panamericana i aquí esperar una combi que vagi cap a Huanchaco (1 S/, 7 km). Per a tornar de Huanchaco a Trujillo només cal esperar a l'Av Larco que passi una combi en direcció a Trujillo (1,20 S/).

Huaca Arco Iris (o també Huaca del Dragón). Es tracta d'una piràmide d'atovó a 4 km de Trujillo, en el barri de La Esperanza. És especialment important perquè la seva construcció, fa uns 1.100 anys, es va fer a l'inici de la cultura chimú. El jaciment es compon d'una alta muralla defensiva que tanca una piràmide de base quadrangular i amb parets cobertes de relleus amb figures zoomorfes i en forma d'arc de Sant Martí. Des de la part alta de la piràmide hi ha una bona vista dels voltants. El conjunt és molt bonic i val la pena. En la nostra visita al conjunt vam estar pràcticament sols, només acompanyats per dos viringos o gossos peruans, d'aspecte molt lleig, però inofensius i amb la rara característica de tenir una temperatura corporal molt alta.

Serveix la mateixa entrada de Chan Chan. Per arribar fins a aquí vam agafar un autobús (amb el rètol Esperanza) en la cruïlla d'Av. España amb Pizarro. El trajecte costa 0,80 S/ i en 15 minuts ens deixa en un punt de la Panamericana a només 100 metres del lloc. Finalment volem recomanar un bon lloc per a comprar figures d'artesania: es tracta d'una parada al costat de l'entrada del jaciment en la que trobareu al simpàtic artesà ceramista Sr. Ángel Tamay Vargas.

Huacas del Sol y de la Luna. Aquest jaciment, uns 8 km al sud-est de Trujillo, està compost per la Huaca del Sol, que fou el centre polític i administratiu, i la Huaca de la Luna, el centre cerimonial. Entre ambdues s'estenia la ciutat mochica, amb els seus habitatges, grans avingudes i places. Actualment només es visita la Huaca de la Luna i en ella podem veure els diferents temples superposats (de diferents èpoques mochicas) amb els seus increïbles frescos murals polícroms. Són una meravella. I sorprèn saber que en les excavacions que encara es realitzen s'estan trobant noves i interessants troballes cada dia (la part corresponent a la ciutat està gairebé completament per excavar). En fi, que aquesta visita també val molt la pena.

L'entrada al jaciment val 11 S/ (la meitat amb carnet ISIC) i la visita és obligatòriament guiada. Per anar fins al jaciment vam agafar un autobús en la rotonda anomenada Óvalo Grau. El trajecte costa 1 S/.

^top

LIMA

COM ARRIBAR-HI

Per al llarg trajecte de Trujillo a Lima (560 km) vam triar un servei nocturn de Transportes Línea. Els bitllets els compràrem amb antelació en les seves oficines (Orbegoso, 300), però la terminal d'embarcament està a l'Av. Amèrica Sud 2855 (un taxi des del centre val 3 S/). L'autobús va resultar ser comodíssim, amb seients de pell, molt reclinables, amples i amb reposa-cames. Un luxe!. Vam sortir puntualment a les 23:00 i vam arribar a la terminal de Lima, a Passeig de la República 941, a les 7:10 del matí. Per anar des d'aquí fins a la zona de Miraflores vam agafar un taxi per 8 S/.

DORMIR I MENJAR

León de Oro Inn (Av. La Paz 930, en el barri de Miraflores de Lima; tel. 242-6200). L'habitació doble, amb bany, TV i esmorzar inclòs costa 80 US$. No està malament, però l'esmorzar és pobre pel preu de l'habitació.

En el centre de Lima recomanem el restaurant El Farol (Ucayali, 135), molt aprop de la Plaza Mayor. En el barri de Barranco una bona opció és El Tío Mario (Zepita 214, enfront del Puente de los Suspiros), un restaurant especialitzat en anticuchos i de gran èxit entre la població local, amb una excel·lent relació qualitat-preu.

COSES A VEURE

LIMA va ser fundada per Pizarro el 6 de gener de 1531 i per aquest motiu era coneguda com la ciutat dels Reis. Avui dia és una enorme ciutat bulliciosa, sorollosa i caòtica, però tot i així val la pena dedicar-li un dia per a veure alguns dels seus indubtables punts d'interès: museus, edificis colonials, o barris amb personalitat pròpia. D'abril a desembre la ciutat sol estar coberta per una boirina permanent, anomenada garúa, que li dóna un aire trist.

Patrimoni de la Humanitat Centre Històric de Lima (declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en l'any 1988). Aquesta part de la capital peruana és la que aglutina els llocs d'interès històric.

Plaza Mayor i Catedral de Lima
Plaza Mayor i Catedral de Lima

La Plaza Mayor, centre de l'antiga ciutat colonial i amb bonics edificis de sabor colonial al voltant d'ella, com la Casa de Gobierno, el Palacio Arzopisbal i la Catedral (entrada: 10 S/), amb un preciós cor, una capella amb les restes de Francisco Pizarro i un museu d'art religiós); el monestir de San Francisco, un dels pocs edificis mudèjars de Sud-amèrica i en el que s'ha de pagar per a entrar al museu i a les catacumbes; el palau Torre-Tagle, molt bonic per fora, però que no vam poder visitar l'interior ja que pertany a la Cancellería de Asuntos Exteriores; la casa Aliaga; la casa de Riva-Agüero; la casa Pilatos; etc. Per la seva banda Jirón de la Unión és un carrer molt concorregut amb un gran ambient comercial i desemboca en la Plaza de San Martín, on vam trobar el Gran Hotel Bolívar, en un bonic edifici de 1920. Seguint la recomanació de la guia LP vam entrar en l'hotel per a prendre una beguda en el seu bar, però aquest no ens va convèncer, tot i que la resta del que vam veure d'hotel sí que ens va agradar molt.

Per arribar al centre des del barri de Miraflores vam agafar un autobús amb el rètol Todo Arequipa-Tacna en l'Av José Larco. El trajecte ens va costar 1,20 S/ i havia tant tràfic que vam trigar gairebé una hora en arribar a l'altura de la Plaza Mayor.

Barri de Miraflores. És una zona residencial situada sobre els penya-segats que donen a l'oceà Pacífici on podem trobar nombrosos hotels, restaurants i zones d'oci, lluny del bullici i caos del centre. En la zona al voltant del Parque Central sol haver-hi bastant ambient, incloent-hi petits mercats, restaurants, bars, etc. En l'extrem sud de l'Av José Larco està LarcoMar, un gran centre d'oci, sobre el que hi ha un bonic mirador amb estupendes vistes de l'oceà Pacífic.

Barri de Barranco. És un petit barri situat al sud de Miraflores i que passa per ser la zona bohèmia i de marxa de Lima. El carrer per a vianants Carrión, per exemple, està ple de bars, pubs, i discos. Desemboca en el Parque Municipal, una bonica plaça. Després de creuar el famós Puente de los Suspiros seguim un camí que desemboca en un mirador sobre el Pacífic.

Per anar a Barranco des del centre de Lima vam agafar un autobús amb la indicació Chorrillos en l'Av Garcilaso de la Vega. Costa 1,20 S/ i vam baixar a Av Bolognesi amb Carrión, després de 45 minuts de viatge per les congestionades avingudes de Lima.

I EL VIATGE S'ACABA ...

Per a anar a l'aeroport Jorge Chávez de Lima ens recullen en l'hotel els nostres amics peruans amb el seu vehicle (els mateixos que ja ens havien recollit a la nostra arribada al país). En uns 40 minuts arribem a l'aeroport des de Miraflores, creuant el senyorial barri de San Isidro. És convenient arribar a l'aeroport amb suficient antelació ja que les cues i els nombrosos controls poden suposar força temps (2 hores en el nostre cas). Després de facturar vam pagar 100'13 S/ cadascun en concepte de taxes de sortida.

Després d'un vol de 13 hores arribem a l'aeroport Madrid-Barajas (aquest vol de Air Plus Comet ens reafirma encara més en la nostra mala opinió sobre els seus serveis a bord). Connectem amb un vol d'Air Europa a Barcelona, on vam arribar una hora després. Aquest és el final d'un gran viatge i... pensant ja en el proper.

^top
Relat d'un viatge de 17 dies al Perú - Marita Acosta [2010]
Relat d'un viatge al Perú i Bolívia - Anna Cabré [2009]
Consells de viatge al Perú - José Villén [2008]
Relat d'un viatge al Perú - Elsa Rada [2007]
Ruta solidària al Perú - Conxita Tarruell [2006]
29 dies de vacances al Perú - Pere Dalmases [2003]
Relat d'un viatge al Perú - Sylvie & Agustí [2001]
Taquile, la màgia del llac Titicaca - David Ballester [1987]
PromPerú - Informació turística oficial del Perú.
Destino: Perú - Fitxa del Perú (geoPlaneta / Lonely Planet).
Camino del Inca - Informació sobre la reglamentació, disponibilitat en temps real, reserves i preus del Camí de l'Inca.

facebooktwitterInstagramYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterInstagramYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació