Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
1 / 3
Oman Emirats Àrabs

OMAN / EAU

Guia i relat de viatge a Oman i els Emirats Àrabs Units

Data Data viatge: 2006/07. Publicat el 19/01/2007
2.4 de 5 (168 vots)

ÍNDEX GUIA

General

Fitxa tècnica del viatge
Enllaços relacionats

Ruta per Oman

Muscat (I)
Sur
Ras al-Hadd
Nizwa
Salalah
Muscat (II)

Ruta pels Emirats Àrabs Units

Sharjah
Khor Fakkan
Dubai

Introducció

Oman és un sultanat que ocupa l'extrem sud-est de la Península Aràbiga, a més d'algunes illes en el mar d'Aràbia i una petita zona en la península de Musandam, separada del territori principal per un capritx en el traçat de fronteres durant la descolonització de la zona. Amb una superfície de 309.500 km² és el tercer país de major extensió de la Península Aràbiga, mentre que la població és de només 2'5 milions de persones. Bona part del territori omanita està ocupat per deserts de sorra i grava, incloent una part de l'anomenat Districte Buit, la major superfície coberta de sorra en tot el planeta. Per al viatger, Oman és un lloc amb un turisme encara incipient en el que trobem bells paisatges i un país molt acollidor i en el que ens sorprendran algunes curiositats locals i el contrast entre el modern i l'antic.

Els Emirats Àrabs Units (EAU), per la seva banda, són una federació de set estats àrabs (Abu Dhabi, Dubai, Sharjah, Ajman, Umm al-Qaiwain, Fujairah i Ras al-Khaimah) que sumen una extensió de 83.600 km² i una població de 4 milions de persones, de les que només un 20% són nadius dels emirats, mentre que un 50% són sud-asiàtics, sobretot de l'Índia. L'interior del país és un desert de sorra esquitxat amb alguns oasis. Gràcies a la riquesa del petroli els petits ports d'antany s'han convertit en grans centres ultramoderns amb altíssims gratacels i enormes centres comercials i d'oci, arribant en alguns casos a l'extravagància del nou ric. Aquí la fusió entre el modern i el tradicional és més accentuada tot i que a Oman, donant lloc a unes característiques pròpies que captaran l'interès del viatger curiós.

Aquesta guia es complementa amb la Guia de viatge a EAU i Musandam, fruit d'un altre viatge que vam fer anys després a Abu Dhabi, Dubai, Umm Al-Quwain, Ras Al Khaimah i la península omanita de Musandam.


^top

Fitxa tècnica del viatge

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Data del viatge

Del 23 de desembre de 2006 al 7 de gener de 2007.

Itinerari

Tot i que és possible volar des d'Europa a Muscat, la capital omanita, nosaltres vam triar Dubai com a port d'entrada i sortida en la zona perquè el vol era més econòmic i també pel nostre interès a veure Dubai, la ciutat on tot és possible. La nostra idea inicial era destinar dos dies complets a la visita de la península de Musandam, però a causa de un problema logístic vam haver de canviar els nostres plans i realitzar un interessant circuit per cinc dels emirats de la UEA. Ens queda pendent, doncs, per a una altra ocasió visitar el territori omanita de la península de Musandam.

mapa

Dia 1: Barcelona - Praga - ...
Dia 2: ... - Dubai - Muscat
Dia 3: Muscat
Dia 4: Muscat - Sur
Dia 5: Sur - Ayajh - Ras al-Hinz - Ras al-Hadd
Dia 6: Ras al-Hadd - Wadi Bani Khalid - Nizwa
Dia 7: Nizwa - Jibreen - Bahla - Jebel Shams - Al Hamra - Nizwa
Dia 8: Nizwa - Muscat - ...
Dia 9: ... - Salalah - Mirbat - Jebel Dhamar - Talaq - Salalah
Dia 10: Salalah - Tomba de Job - Mughsail - Salalah
Dia 11: Salalah - Muscat
Dia 12: Muscat - Dubai - Sharjah
Dia 13: Sharjah - Fujairah - Khor Fakkan
Dia 14: Khor Fakkan - Al Badiya - Dibba - Ras al-Khaimah - Dubai
Dia 15: Dubai
Dia 16: Dubai - Praga - Barcelona

Diners

La moneda oficial dels Emirats Àrabs Units és el dirham UEA (AED), de paritat fixa amb el dòlar (1 US$ = 3,66 AED). Els euros poden ser canviats en totes les oficines de canvi de divises. El pagament amb targetes de crèdit està molt difós.

En Oman la moneda de curs legal és el real omanita (RO o OMR). És possible canviar moneda tant en les entitats bancàries com en les oficines de canvi, en les que en ocasions el canvi és lleugerament més favorable.

Canvi mitjà:
1 AED = 0,2118 € / 1 € = 4,72 AED // Canvi actualitzat: Eur -> AED
1 RO = 2,028 € / 1 € = 0,493 € // Canvi actualitzat: Eur -> RO

Despeses del viatge

+ 850 € (vol BCN-Praga-Dubai, anada i tornada)
+ 71 € (vol Salalah-Muscat)
+ 581 € (transport, cotxe de lloguer, allotjament, menjar/begudes, entrades, altres)
= 1.502 € (total per persona)

Nivell de vida: En contra del que puguem pensar ambdós països no són massa cars per al viatger, amb l'excepció d'hotels i serveis turístics (per exemple si contractem excursions a través d'una agència local) que sí ho són. Menjar en el carrer, fora dels hotels i resorts, és barat, especialment a Oman. Atès que el transport públic és escàs o inexistent cal destinar una part del pressupost al lloguer d'un vehicle, tot i que en general els preus són inferiors als europeus.

De totes maneres, en ambdós països, però especialment a Oman, es busca un turisme de nivell adquisitiu mitjà-alt i no hi ha pràcticament oferta per a viatgers amb poc recursos. Per això és molt difícil trobar turisme motxiller viatjant pel país. Però insistim en el fet que és possible ajustar bastant el pressupost si viatgem per Oman i UEA.

Visat

En els Emirats Àrabs Units (EAU) els ciutadans espanyols només han de presentar el passaport espanyol en regla, amb més de 6 mesos de vigència des de la data d'entrada en el país, i sense cap visat d'Israel en ell. En qualsevol dels aeroports del país i en les fronteres terrestres s'obté un segell d'entrada gratuït, vàlid durant 60 dies.

A Oman és necessari un passaport amb validesa mínima de 6 mesos i un visat per a entrar en el país. Les autoritats omanites concedeixen visats amb una validesa d'1 mes i una sola entrada en frontera (en aeroports i en les fronteres terrestres amb la UEA). El cost del visat és de 6 RO, però si s'arriba a Oman directament des de Dubai (UEA) o Doha (Qatar) i es conta ja amb un visat de turista d'algun d'aquests dos països llavors el visat d'Oman és gratuït.

Transport

Avió. Els trajectes entre les ciutats de Muscat i Salalah (amb una distància de gairebé 1.000 km) i entre Muscat i Khasab (on l'orografia de la península de Musandam fa que aquest pugui ser un viatge llarg i pesat si es fa per carretera) són pràcticament els únics vols interiors de la companyia omanita Oman Air a tenir en compte. Els bitllets es poden comprar directament en les oficines de la companyia o en qualsevol agència de viatges, tot i que en aquest últim cas amb un petit sobrecost. Per altra banda, la companyia de baix cost Air Aràbia comunica Muscat amb les principals ciutats de la Península Aràbiga, el Pròxim Orient o l'Índia.

Autobús. La companyia estatal omanita ONTC ofereix serveis entre les principals ciutats del país (veure serveis i horaris). Els seus autobusos són bastant correctes i és convenient comprar el bitllet almenys amb un dia d'antelació si anem a realitzar un trajecte llarg. A Muscat i voltants hi ha microbuses i taxis, que poden ser compartits, per a realitzar petits trajectes en la zona que ens poden ser útils per a moure'ns per Muscat o anar a l'aeroport. En la UEA hi ha autobusos i minibusos que comuniquen els diferents emirats, especialment Dubai i Abu Dhabi.

Cotxe de lloguer. Donada la falta de transport públic en ambdós països per anar a molts llocs d'interès per al viatger la millor opció és, des de lluny, llogar un cotxe, ja que si no hauríem de contractar tours per a visitar aquests llocs i els preus solen ser bastant alts. A més hem de tenir en compte que llogar un cotxe surt més barat que a Europa, la gasolina és molt més barata i les carreteres, amb algunes excepcions a Oman, solen estar ben indicades i en bon estat. Pocs anys enrere era imprescindible llogar un vehicle 4x4 per a realitzar alguns dels trajectes més interessants d'Oman, però avui dia ja no és estrictament necessari. De totes maneres continua encara sent necessari per a realitzar alguns trajectes molt concrets (cal planificar bé el que volem fer i informar-nos de si és necessari o no un vehicle 4x4).

És important saber que si es lloga un cotxe a Dubai es pot conduir per aquest emirat sense un permís de conduir internacional, però que aquest ens serà requerit per l'agència de lloguer si pretenem conduir per altres emirats o passar el cotxe a territori d'Oman. Si no disposem del permís internacional els ciutadans espanyols tenim la possibilitat, per a casos desesperats, d'obtenir una llicència temporal anant al Dubai Traffic Dept, aprop del Mazda Showroom a Deira. Segons ens van dir costa 110 AED i s'obté en només 30 minuts, tot i que caldria assegurar-se abans dels horaris d'aquesta oficina. Si el cotxe es lloga a Oman no és necessària, en principi, la llicència internacional, sempre que conduïm dins del territori omanita. En les pàgines web Oman Rent a car i Rental Car Dubai teniu un llistat exhaustiu d'empreses de lloguer de cotxes a Oman i Dubai respectivament. Altra opció, molt recomanable pels seus preus, és consultar el cercador eAlquilerdecoches.

Allotjament

L'allotjament a Oman és bastant escàs i el seu preu, en general, car, ja que sol ser de nivell mitjà-alt. Això es deu en part a la incipient infraestructura turística del país i en part al desig del seu Govern d'atreure només a un turisme de cert nivell adquisitiu. Si es lloga un vehicle és possible estalviar en l'allotjament fent camping per compte propi en llocs com platges, wadis, dunes, etc. Però per a això hauríem de dur el material necessari, estar disposat a sacrificar un mínim de comoditats i tenir en compte que, en general, per arribar a llocs apartats on acampar serà necessari un vehicle 4x4.

Per a buscar allotjament a ciutats com Dubai o Muscat una bona eina és Booking.com, on podem trobar molt bones ofertes.

Seguretat

Les condicions de seguretat en ambdós països són bastant bones, especialment a Oman, on la sensació de seguretat és total. Suposem que aquesta és una de les raons per les quals aquest país acull tant turisme familiar. Els índexs de criminalitat i el nombre d'atracaments o robatoris es mantenen molt baixos. Per altra banda, en ambdós països la Llei Islàmica vigent imposa en els costums certes restriccions que han de respectar-se, sent potser Dubai el lloc on els costums són una mica més laxes.

Salut

No hi ha cap vacuna obligatòria i ni tan sols recomanable. Les condicions sanitàries en ambdós països són bones. Especialment a l'estiu és convenient extremar les precaucions per a evitar insolaciones i deshidratació.

Clima

En les dates del nostre viatge a la zona vam gaudir d'un clima molt bo, amb temperatures bastant agradables, poc caloroses de dia i una mica fresques a la nit. Donat el calorós clima de la zona, amb l'excepció de les altes muntanyes d'Oman, amb un clima més moderat, no és rar superar els 50ºC de temperatura a l'estiu, pel que la millor època per a visitar ambdós països és de novembre al març.

Per altra banda en la regió de Dhofar, al sud d'Oman, el clima és una mica més suau i compte amb la particularitat d'un monsó de maig a setembre.

Diferència horària

Durant l'horari d'hivern a Espanya hi ha una diferència de +3 hores. En les dates de la nostra visita es feia fosc a les 17:45 h. al nord d'Oman i a les 18:20 en la regió del Dhofar, al sud omanita.

Curiositats d'Oman

- Oman ha estat tancat o ha posat moltes dificultats al turisme fins no fa molts anys. Potser per això és una destinació encara molt desconeguda entre nosaltres i del que és difícil trobar informació a Internet més enllà de quatre generalitats.

- Les adreces postals tal com les coneixem nosaltres, amb carrer i número, són inexistents a Oman, pel que cal guiar-se per elements singulars propers (edificis, mesquites, hotels, rotondes, etc).

- Les rotondes (que s'abreugen com R/A, de l'anglès roundabout) són un element imprescindible per a poder-se orientar en ciutats o carreteres, ja que a l'hora de donar una indicació de com arribar a un lloc se sol donar sobre la base de la ubicació d'una o vàries d'elles. A més les rotondes són una part del paisatge d'Oman i moltes d'elles són realment dignes de veure.

- La preocupació per l'estètica a Oman fa que els compressors de l'aire condicionat, que tant enlletgeixen les façanes dels edificis, es dissimulin amb una gelosia pintada que els fa passar distrets.

- En els restaurants d'Oman sempre serveixen una ampolla d'aigua gratis.

- Els homes omanites continuen vestint la seva tradicional dishdasha (camisa-vestit fins als peus i de color normalment blanc). I solen anar molt perfumats.

Guia de viatge

Arabian Peninsula, de Lonely Planet Pub. (edició Nov-2004, en anglès). Aquesta guia reuneix tots els països de la Península Aràbiga, però sense profunditzar massa en cadascun d'ells. Per aquest motiu la vam trobar molt incompleta, sobretot en tot allò referent a Oman, i amb moltes inexactituds.

Oman. The complete Resident's Guide, d'Explorer Publishing Ltd. (3ª edició 2006, en anglès). Aquesta guia la vam trobar un cop allà, en llibreries especialitzades de Dubai i Oman (també existeixen altres edicions per a Dubai i per a altres Emirats). Ens va semblar molt completa i amb moltíssima informació sobre hotels, restaurants, llocs d'interès i molt més. A més, al canvi costa només uns 15 €, força més barata que el que costa aquí la LP o d'altres similars.

Literatura relacionada

Los árabes del mar, de Jordi Esteva (Ed. Península). L'autor dedica una bona part del llibre a recórrer els ports d'Oman.

Omán. Magia arábiga, nº 179 (Febrer 2006) de la revista de viatges Rutas del Mundo.

^top

 GUIA i RELAT DE VIATGE: RUTA OMAN: MUSCAT i SUR

MUSCAT (I) - Oman

Comencem el viatge amb un vol de la companyia checa Czech Airlines de Barcelona a Praga (2 hores). En l'aeroport Rozyne de Praga vam enllaçar amb altre vol de la mateixa companyia a Dubai, on vam arribar després de 5 hores i 15 minuts de tranquil viatge. El servei a bord, inclosa el menjar, en aquesta companyia és bastant correcte, tot i que l'espai en els seients no és molt.

Una vegada en el modern i luxós aeroport de Dubai vam passar la zona de control de passaports i immigració en menys de 15 minuts, ja que no cal emplenar formulari algun ni pagar gens. Només posen un segell en el passaport que serveix de visat per a 90 dies. En la mateixa sala d'equipatges aprofitem per a canviar alguns euros a moneda local. Recomanem canviar aquí el mínim possible, ja que en el centre de Dubai es pot aconseguir un canvi bastant millor. En qualsevol cas, aquí mateix aprofitem per a canviar també uns pocs euros a reals omanites ja que avui mateix prenem un autobús a Muscat i no sabem si en el lloc fronterer podrem canviar o no. AL sortir de la sala d'equipatges trobem altra gran sala amb oficines d'hotels, cotxes de lloguer i també de canvi (tot i que aquí és pitjor que en l'oficina de la sala d'equipatges). També hi ha una petita oficina d'informació turística on ens donen un útil mapa de Dubai.

Com anar de Dubai a Muscat (Oman) i viceversa

La distància per carretera entre Dubai i Muscat (per la frontera de Hatta) és de 385 km. La forma més senzilla i barata d'anar d'una a l'altra és amb l'autobús públic, tal com vam fer nosaltres (veure paràgraf adjunt). Costa uns 12 € (més barat si comprem anada i tornada) i cal preveure unes 5-6 hores de viatge. Una altra possibilitat és l'avió, amb un curt vol de mitja hora, però s'ha de veure si el guany en temps respecte a l'autobús compensa el preu del vol i els trasllats a/de l'aeroport.

Una altra possibilitat és llogar un cotxe a Dubai i anar amb ell fins a Oman, però això només és interessant si la nostra ruta per Oman transcorre per la zona nord (incloent-hi la península de Musandam), ja que el sud queda a més de 1.000 km i és més fàcil agafar un avió o un autobús a Salalah. De totes maneres cal tenir en compte que per entrar el cotxe a territori omaní la companyia de lloguer de Dubai ens exigirà pagar una assegurança extra (mínim de 260 AED/dia) que encareix molt la quantitat total a pagar. Per això potser sigui força més interessant (i barat) llogar un cotxe a Dubai per a recórrer els Emirats (i fins i tot anar a Musandam), desplaçar-se de Dubai a Muscat amb autobús, i un cop a Muscat llogar un altre cotxe per a recórrer Oman.

En sortir fora de la terminal anem fins a la parada dels autobusos que van de l'aeroport al centre de Dubai (veure horaris i rutes del transport públic de Dubai), situada uns 50 metres a l'esquerra de la sortida. Atès que la nostra intenció era anar seguidament al Airline Centre, el lloc d'on surten els autobusos a Muscat (Oman), vam esperar que passés l'autobús nº 401 que finalitza el seu recorregut en Deira, però que passa pel costat de l'edifici Dnata (indiqueu Duh-nata Deira al conductor de l'autobús o taxi) o Dubai National Travel Agency, tot i que també és conegut com Airline Centre. Però en el nostre cas vam acabar pujant a l'autobús N4 ja que va passar abans que el 401 i el conductor ens va assegurar que ens deixaria també aprop de l'edifici Dnata. El bitllet senzill costa 3 AED i és un curt trajecte de només 2-3 km. L'autobús ens deixà en un punt en el que vam haver de creuar la gran avinguda Al-Maktoum per un pas elevat per a arribar a l'anomenat edifici Dnata. En la part posterior de l'edifici, al costat del carrer Al-Ittihad, hi ha un aparcament des d'on suposadament surten els autobusos ONTC, la companyia estatal omanita, a Muscat (a les 7:30 i a les 16:30), però quan vam arribar aquí encara eren les 5 del matí, estava fosc i no hi havia cap activitat en l'aparcament ja que era molt aviat.

Preguntem a algú pels autobusos a Muscat i ens indica un punt uns 100 metres més enllà, en el carrer Al-Rigga. Ens dirigim cap allà i trobem 2 autobusos de les companyies privades Sunshine Confort i Al-Khanjry Transport. El primer d'ells està tancat, mentre que el segon té la porta oberta i el seu conductor ens pregunta si anem a Muscat. Comprem els bitllets aquí (50 AED cadascun) després d'esbrinar que l'autobús surt a les 7 del matí (el de l'altra companyia surt una mica després). Mentre esperem aprofitem per a esmorzar una mica en un bar proper.

L'autobús surt puntualment i va bastant buit (5 àrabs, 3 filipins i nosaltres dos). Sortim de Dubai seguint grans avingudes flanquejades per nombrosos edificis i complexos enormes encara en construcció. Agafem l'autovia 44 i, després de recórrer uns 105 km per un paisatge desèrtic esquitxat de parterres artificials amb gespa, flors i arbres, arribem al lloc fronterer de Hatta, on hem de baixar de l'autobús perquè ens segellin la sortida de la UEA en el passaport. Durant els últims quilòmetres ja ens acompanyen les precioses formes de les muntanyes Hajjar. Reprenem el camí amb l'autobús i 1 km després hem de tornar a baixar en un control de mercaderies. Aquí cal dipositar tot l'equipatge en una llarga plataforma perquè els funcionaris duaners la revisin, tot i que vam comprovar que el nostre ni el miren i es dediquen a revisar a consciència el de la resta de passatgers. Quan acaben amb tot el passatge pugem de nou a l'autobús (aquí s'agraeix que l'autobús sigui petit i vagi gairebé buit, ja que si no el temps d'espera es pot incrementar bastant) per a tornar a parar 7 km després, en el lloc fronterer omanita de Wajaja.

Aquí trobem ja la primera mostra del gust per l'estètica dels omanites, ja que l'edifici que hostatja les oficines frontereres és bonic i agradable, cosa inusual en tantes fronteres del món mundial. El funcionari de visats ens pregunta si anem amb cotxe privat i al dir-li que anem amb autobús procedent de Dubai ens segella el passaport amb un visat gratuït (veure Visats). Els passaports se'ls queda el funcionari, però abans de pujar tot el passatge a l'autobús el funcionari i el xofer els reparteixen un a un. Ja oficialment en territori d'Oman continuem viatge i la carretera arriba a la costa del Golf d'Oman, anomenada aquí costa Batinah. A partir de la ciutat de Shinas la carretera, una autovia en realitat, transcorre paral·lela al mar, passant al costat de la mítica ciutat de Sohar, d'on el llegendari personatge de Simbad el Marí salpava per a portar a terme les seves extraordinàries travessies. Un vistós arc triomfal sobre una de les rotondes de l'autovia commemora aquest passat mariner de la ciutat.

És realment increïble comprovar quan ben fetes i cuidades estan les rotondes en aquest país, mimades pels nombrosos immigrants del subcontinent indi que treballen com a jardiners. Però encara hi ha més: els últims 40 km d'autovia abans d'arribar a Muscat, la capital, estan flanquejats per preciosos jardins de flors a banda i banda i en la mitjana, amb una gespa més verda que els prats anglesos de Yorkshire. I tot això és encara més surrealista si tenim en compte que estem en un territori desèrtic (!!). Aquesta és una de les innombrables peculiaritats d'aquest interessant país.

Encara alucinats per aquestes primeres hores a Oman finalment arribem a l'estació d'autobusos de Ruwi, a Muscat, cap a la una del migdia, després de 6 hores de viatge des de Dubai.

DORMIR I MENJAR

Corniche Hotel (situat davant de la llotja del peix de Muttrah; tel. 24714707). L'habitació doble amb bany, TV, A/C i esmorzar inclòs costa 20 RO. És correcte per a la seva categoria i el personal és molt atent, tot i que el esmorzar no és gran cosa. Just al costat està el Marina Hotel, on ens van demanar 35 RO per una habitació que no vam arribar ni a veure. Una opció una mica més econòmica és el proper Hotel Naseem (Tel. 24712418), on l'habitació val 15'3 RO sense esmorzar (no podem opinar sobre l'habitació perquè no la vam veure, però l'empleat en la recepció era bastant antipàtic). Tot i que hi ha altres zones de Muscat amb hotels de més categoria i luxosos que els de Muttrah, a nosaltres aquesta zona ens sembla meravellosa per la seva preciosa Corniche i el seu ambient animat i autèntic, i per això la recomanem. Però si voleu tenir la platja al costat de l'hotel oblideu-vos de Muttrah. Si tenim la necessitat de dormir al costat de l'estació d'autobusos de Ruwi hi ha l'opció del Wafa Flat Hotel (20 RO l'habitació doble) o el més car Sun City (35 RO l'habitació doble).

Per a menjar a Muttrah un lloc recomanable és el Fastfood'n'Juice Centre, on fan bons sucs i excel·lents plats (com kebab, shwarma, etc) que es poden prendre en una terrassa exterior que permet contemplar la Corniche i el pas de la gent al proper soc. També està bé el que està just al costat de l'anterior. Per a prendre alguna cosa dintre del soc de Muttrah recomanem fer una aturada en el Al-Ahli Coffeeshop (un suc costa 0,5 RO). A Ruwi, just al costat de la mesquita Sultan Qaboos, està el restaurant indi Al-Waseem, amb bon menjar i a preus de ganga. En la zona de Shatti al-Qurm recomanem el restaurant D'Arcy's Kitchen (situat en unes petites galeries comercials molt aprop de l'Hotel InterContinental), on serveixen menjar internacional a preus una mica més cars perquè aquesta és una zona més xic.

COSES A VEURE

MUSCAT (pronunciat màscat) és una ciutat atípica, ja que s'estén al llarg d'una estreta franja de gairebé 50 km entre les muntanyes i el mar, i està formada per diversos nuclis de població, cadascun amb el seu propi caràcter i separats entre si per turonets i terres sense urbanitzar. D'aquests nuclis els més interessants per al viatger són Muttrah, Ruwi, Old Muscat, o Qurm. Altra característica atípica és que, en general, Muscat presenta un aspecte bastant homogeni en les seves construccions, amb edificis de poca altura (hi ha pocs amb més de 5 plantes) i generalment de color blanc. Tot això, juntament amb l'abundància d'arbres i zones enjardinades, fa que Muscat sigui una ciutat molt agradable a la vista, malgrat trobar-se en un entorn àrid.

Corniche de Muttrah
Corniche de Muttrah

Muttrah (pronunciat màtra) és la zona portuària i comercial de Muscat, tot i que una vegada en ella dóna la sensació de ser un petit nucli de pescadors. A causa de la seva situació i punts d'interès és de visita obligada per a qualsevol visitant de Muscat. El seu primer punt d'interès és la bonica Corniche (passeig marítim), recentment renovada, en la que val la pena fer una passejada de punta a punta per apreciar els diferents angles de la badia, sobretot al caure el sol, pel color daurat que adquireixen les roques de les muntanyes circumdants. En la badia és possible veure alguns dhows fondejats, preciosos vaixells tradicionals àrabs de fusta i vela triangular.

En l'extrem nord de la Corniche, en un edifici cobert, està el mercat del peix, que bé mereix una visita, però cal anar a primera hora del matí (de 6 a 8), quan arriben les barques amb la pesca del dia: tonyines, tintoreres, peixos espasa, ratlles, crancs, sípies, etc. Però sense cap dubte el lloc més popular de Muttrah és el seu soc, un laberíntic conjunt de carrerons amb centenars de botigues sota un modern edifici de preciós sostre. És un dels més interessants i característics del país. L'entrada òbvia està en la Corniche i anant a la dreta s'arriba al soc de l'or, amb nombroses botigues en les que els espectaculars aparadors refulgen d'or.

En un lloc elevat sobre la costa, al sud de la Corniche, està el vistós fort de Muttrah, amb 6 torres, construït durant l'ocupació portuguesa de Muscat al 1580. No és possible visitar-lo. Passat el fort i continuant cap al sud per l'impolut passeig marítim s'arriba a una petita esplanada amb fonts que s'il·luminen de colors a la nit. Més enllà trobem el parc Al-Riyam amb el seu cridaner i enorme cremador ornamental d'encens, des del que hi ha molt bones vistes sobre la badia de Muttrah i voltants.

Muscat, coneguda també com la Ciutat emmurallada de Muscat o Old Muscat). És la part més antiga i la capital oficial del Sultanat, ja que hostatja el palau de l'actual sultà i els edificis administratius i governamentals, però també hi trobem més ciutadelles, fortes, torres, muralles i edificis històrics. Està situada uns 4 km al sud-est de Muttrah i la millor forma d'arribar a ella és caminant pel passeig que voreja el mar (es pot seguir el recomanable circuit proposat per la Lonely Planet).

Reprenent el camí que abans havíem deixat en el parc Al-Riyam continuem cap a l'est i passem al costat d'una torre de guaita que van construir els portuguesos. Uns 700 metres més endavant deixem a l'esquerra el parc Kalbuh Bay, una zona de picnic popular entre els locals. Caminant altres 300 metres més arribem al museu de la porta de Muscat, el qual dóna accés a la ciutat emmurallada. Aquest museu és gratuït i és molt interessant, amb fotos, gravats i mapes que expliquen molts aspectes històrics, culturals i del dia a dia d'Oman i Muscat. Les portes de fusta són les originals que tancaven aquesta part de la muralla a la nit fins a temps tan recents com 1970.

Fort Al-Mirani
Fort Al-Mirani

Visitat el museu baixem pel carrer Qasr al-Alam fins arribar als peus del fort Al-Mirani (no és visitable perquè és d'ús militar), construït a finals del s. XVI, en temps de l'ocupació portuguesa. A l'altre costat de la badia veiem el fort Al-Jalali (tampoc és visitable), construït en la mateixa època que l'anterior. Aquests dos forts protegien perfectament l'entrada al port. I entre un i l'altre es troba el vistós i curiós Palau del Sultà. Val la pena caminar pels voltants del reixat del palau per a veure els seus jardins i l'edifici en si. Per pura casualitat nosaltres vam tenir l'oportunitat de veure l'arribada al palau (i la sortida) de l'espectacular comitiva del sultà Qaboos, formada per nombrosos cotxes de luxe, tanquetes, cotxes i motos de policia, jeeps, ambulàncies i grues (en un dels cotxes anava el propi sultà Qaboos, ja molt familiar per a nosaltres per haver vist la seva foto en cada racó d'Oman). Curiosament el públic congregat en els carrers per a veure la comitiva eren majorment immigrants indis (!).

Continuant amb el nostre recorregut anem a Bayt Az-Zubair, un interesantíssim museu (l'entrada costa 1 RO) situat en una bonica casa. En ell hi trobem una exposició sobre la vida omanita, armes, roba tradicional, joies, accessoris, etc. Val la pena dedicar-li una bona estona. En la nostra ruta a peu per la ciutat vella de Muscat també passem per davant del Museu Franc-Omanita, tot i que no arribem a entrar en ell.

Per a tornar a Muttrah es pot desfer el camí fet o bé agafar un taxi compartit (0,5 RO).

Ruwi (pronunciat rubi) és el centre comercial, de negocis i del transport, així com el lloc on podem trobar la Little India de Muscat per la quantitat de comerços i restaurants regentats per indis. El seu interès per al viatger està en que al voltant de la rotonda Ruwi podem trobar els minibusos que circulen pels nuclis de Muscat o els seus voltants i en la confluència dels carrers Al-Jaame i Al-Forsan estan les oficines i aparcaments dels autobusos que van a altres ciutats d'Oman o a Dubai, per exemple (aquest també és el punt d'arribada d'aquests mateixos autobusos). Però a Ruwi també estan la majoria d'oficines de lloguer de cotxes, així com un gran nombre de restaurants barats. I si hem de comprar alguna cosa o canviar diners res millor que caminar per l'atrafagat carrer Souq Ruwi, amb centenars de comerços indis (aquí és fàcil oblidar-se de que ens trobem en la Península Aràbiga). Per esmentar alguna cosa a veure a Ruwi podem parlar de la Torre del Rellotge (Clock Tower), en el carrer Al-Jaame, poc abans d'arribar al Sheraton Oman Hotel.

Un minibús des de la rotonda Samak, a Muttrah, fins a la rotonda Ruwi (uns 5 km) costa 0,1 RO cadascun.

Al-Ghubbrah és una zona en la perifèria del Gran Muscat on està la Gran Mesquita Sultan Qaboos (Grand Mosque), un imponent edifici que hostatja la tercera mesquita més gran del món. Va ser un regal de l'actual sultà al seu poble per a commemorar el 30 aniversari de la seva arribada al poder i per descomptat no va estalviar mitjans. És un preciós exemple d'arquitectura islàmica moderna i en ella destaquem el luxe de la sala d'oració principal, amb una enorme aranya de vidre Swarovski, els bonics panells de marbre de les parets i columnes o la catifa persa feta a mà més gran del món, amb unes dimensions de 70m x 60m (unes 600 dones van trigar 4 anys en teixir-la). Però també els edificis annexos, patis i jardins exteriors són impressionants. La major part del complex de la mesquita és visitable pels no-musulmans, però recordem que cal anar amb pantalons llargs i que les dones han de cobrir els braços i el cap (millor dur damunt un gran mocador o similar). Visita molt recomanable.

Per arribar a la Gran Mequita, uns 30 km a l'oest de Ruwi, al costat de l'autovia Sultan Qaboos que va a l'aeroport o a Sohar, nosaltres vam aprofitar el cotxe que teníem llogat. Però ens consta que també es pot arribar fins aquí en qualsevol autobús o minibús que vingui de Ruwi i que passi per aquest punt de l'autovia.

Qurm / Shatti al-Qurm, uns 10 km a l'oest de Ruwi, és una zona residencial, d'ambaixades i de moderns centres comercials. A més, des d'aquí surt una carretera de gairebé 50 km, fins a Seeb, que va enganxada a la platja i on podem trobar els grans hotels de cadenes internacionals com el Crowne Plaza, el Grand Hyatt Muscat o l'Inter-Continental. Entre Qurm i Shatti al-Qurm hi ha una reserva natural (tancada al públic) que conté una zona de manglars. Al costat de la reserva hi ha un parc amb un salt d'aigua artificial, un petit llac i un parc d'atraccions. En aquesta zona hi ha també una llarga platja, la platja de Qurm, en la que és possible passejar o banyar-se. Des d'aquesta platja o el passeig marítim adjacent podem veure boniques mansions, moltes de les quals són ambaixades. Finalment, també a Qurm, està la botiga/factoria del perfum Amouage (és possible visitar-la), en el Qurm Shopping Complex, on es ven aquest perfum, el més car i valorat del món (fet d'encens i almesc, entre molts altres ingredients).

Altres zones. Uns 15 km al sud-est de Ruwi seguint l'avinguda Al Bustan (o 7 km al sud de Muscat) està el famós hotel de super-luxe Al Bustan Palace, l'única construcció en una magnífica badia i envoltat d'afilades muntanyes. Per fora es veu gran, però no és especialment atractiu. La impressió es produeix quan s'entra en l'es-pec-ta-cu-lar lobby, amb un opulent i imponent atri format per arcs d'estil àrab. Entrar aquí és com entrar en altre món, tal com resa la publicitat del propi hotel. És cert que sembla més un palau que un hotel, pel que els 152 RO (+ impostos) que costava una habitació estàndard no ens sembla exagerat si ho comparem amb el que costen hotels de molt menys glamour en altres llocs del món. A la piscina i la platja de l'hotel no es pot accedir si no s'és hoste de l'hotel, ni tan sols pagant, tal com apuntava la guia LP. Amb taxi o amb cotxe de lloguer val la pena venir fins aquí per a veure l'hotel per dintre, tot i que entre gener de 2007 i fins a principis de 2008 tancaven l'hotel per a realitzar reformes multi-milionàries. A uns 300 metres de l'entrada de l'hotel hi ha un control d'accés on un guarda de seguretat ens va preguntar si érem hostes de l'hotel, però dient que anàvem a prendre alguna cosa al bar de l'hotel vam aconseguir que ens deixessin passar.

La carretera d'accés a l'hotel parteix de la rotonda Al-Bustan, al mig de la qual podem veure una rèplica del dhow Sohar, l'embarcació amb la que un marí omanita va navegar a mitjans del s. VIII fins a Guangzhou, a la Xina. De fet amb aquesta rèplica Tim Severin i una tripulació d'omanites van demostrar al 1980 que aquest viatge era possible, repetint la fita, tot i que van trigar 8 mesos a navegar les 6.000 milles nàutiques fins a la ciutat xinesa. Seguint el carrer Sidab cap a Muscat des de la rotonda Al Bustan trobem el Marina Bander al Rowdha, un club privat amb una bonica platja. Tot i que en principi és només per a socis ens van oferir la possibilitat d'entrar pagant només 1 RO cadascun.

^top

SUR - Oman

COM ARRIBAR

Per a realitzar la ruta de 5 dies complets que havia de dur-nos de Muscat a Sur per la costa, de Sur a Ras al-Hadd, d'aquí a Nizwa per la carretera de l'interior i al final tornada a Muscat, vam optar per llogar un vehicle, l'única possibilitat real per a fer aquest itinerari.

Després d'una intensa recerca d'oficines de lloguer de vehicles a Ruwi ens vam quedar amb una que està aprop de la Clock Tower. Es tracta de Bouri Trading (Rent a Car) (tel. 92551112), un petit negoci portat per un indi. Aquí lloguem un Mazda 323 de canvi manual i motor 1.3, ja amb molts quilòmetres fets. El preu era de 10 RO/dia, ja amb tot inclòs, i és de llarg el preu més barat que vam trobar, tot i que no cal oblidar que el cotxe era ja bastant vell i no tenia A/C (innecessari en les dates del nostre viatge, però imprescindible a l'estiu). Igual que en la resta d'empreses de lloguer a Oman el quilometratge inclòs és de 200 km/dia i cada quilòmetre que excedeixi aquesta quantitat costa 0,05 RO addicionals. En el moment de recollir el cotxe vam haver de pagar en efectiu (no es pot pagar amb targeta) els 5 dies de lloguer més un dipòsit retornable de 50 RO. La veritat és que després de recórrer 1.326 km per tot tipus de carreteres i pistes (i quines pistes!) el cotxe es va comportar de meravella i no ens va donar cap problema, tot i que en les costerudes rampes que pugen a Jebel Shams la potencia del seu motor era molt i molt justa.

Després de llegir nombroses opinions (algunes contradictòries) en fòrums de viatgers sobre si era necessari un vehicle 4x4 per a recórrer la ruta de Muscat a Sur per la costa o per anar a Jebel Shams nosaltres vam optar per un vehicle normal ja que la diferència de preu era gran (els preus per a un 4x4 començaven a partir de 110 €/dia i cada quilòmetre que excedeixi els 200 gratuïts també costa més car que en un cotxe normal). Ara, amb la nostra pròpia experiència sobre el terreny, podem dir que la nostra elecció va ser encertada, perquè vam poder anar amb el cotxe a tots els llocs que teníem planejats sense cap contratemps. Però tot i així, si es pot compartir la despesa entre 4 persones o més, val la pena estudiar la possibilitat de llogar un 4x4 perquè indubtablement dóna més seguretat i llibertat per a ficar-se en qualsevol terreny.

El preu de la gasolina super a Oman, i en les dates del nostre viatge, era de 0,12 RO/litre.

La descripció de la bonica i fotogénica ruta de Muscat a Sur per la costa la trobareu en el següent apartat COSES A VEURE

DORMIR I MENJAR

Sur Hotel (tel. 25444856), situat en el centre de Sur, al costat del nou soc. Costa 15 RO l'habitació doble amb bany privat. Si es demana una habitació en l'últim pis i que doni a un lateral de l'hotel no és tan sorollós com diu la guia LP. Aquest hotel és correcte i el seu propietari bastant amable i servicial.

Per a menjar recomanem el restaurant Arabian Sea, situat just en la part del darrere de l'edifici que ocupa l'Hotel Sur. Es menja molt bé i té una terrassa exterior. Per a esmorzar compràvem pa àrab en una petita botiga en la plaça i després ens assèiem a menjar en la terrassa d'un coffee-shop proper, on demanàvem un te. Molt bo. I a més ens donava l'oportunitat de parlar amb altres clients del bar o amb gent que passava per la plaça, molt concorreguda per estar al costat del soc.

COSES A VEURE

Ruta Muscat-Sur per la costa. Iniciem aquesta ruta a Ruwi, des d'on seguim les indicacions cap a A'Seeb fins arribar a la rotonda Wadi Aday, uns quilòmetres cap a l'oest. En la rotonda girem a l'esquerra seguint la indicació Quriyat. Arribem a l'entrada de Quriyat després de recórrer 84 km d'una bona carretera asfaltada. Just a l'entrada de la població hi ha una rotonda amb la indicació Sur/Tiwi, però seguim recte per a entrar a Quriyat, ja en la regió de Sharqiyah. Es tracta d'una petita població de pescadors, amb un petit castell del s. XIX (tancat al públic) i una llarga platja de sorra al costat de la Corniche, on podem veure els vaixells de pesca i una peculiar torre de guaita triangular. A partir de Quriyat no hi ha més benzineres en la ruta fins a Sur, pel que és important sortir amb el dipòsit ple des d'aquí (o des de Muscat).

Tornem cap a la rotonda a l'entrada de Quriyat esmentada anteriorment i agafem la carretera en direcció a Sur/Tiwi. Després de 6 km de carretera asfaltada agafem un desviament a la dreta i aquí s'acaba l'asfalt i comença la pista. Aquests pròxims kilòmetres són els pitjors de tota la ruta fins a Sur, especialment un tram que discorre per la llera del wadi Dayquat, amb moltes pedres, i que ens fa témer per la integritat del cotxe. Després d'un tros pel wadi, que se'ns fa llarguíssim, la pista ascendeix fins a una planicie. A partir d'aquí són 30 llargs quilòmetres de pista fins a Dibab. Poc abans del nostre viatge unes pluges torrencials en aquesta zona de desert havien arrossegat alguns ponts de la ruta, pel que l'única manera de poder continuar era baixant fins al wadi, ara sec, per una improvisada pista, creuar-lo i pujar per l'altre costat. Tal era la dificultat que més d'una vegada ens va semblar impossible poder continuar amb el nostre vehicle, però amb cura i paciència vam anar superant tots els obstacles i vam poder continuar la ruta. Per a bé o per a malament, segons es miri, ja estava bastant avançada la construcció d'una autovia que transcorre més o menys paral·lela a aquesta pista, encaixades ambdues entre les muntanyes i el mar. Coneixent l'eficiència omanita potser ara ja estigui acabada i es pugui anar des de Muscat a Sur per aquesta ruta asfaltada, però per descomptat sense l'encant de la pista que transcorre enganxada al mar en alguns dels seus trams.

Wadi Shab
Wadi Shab

A partir de la població de Dibab la pista transcorre a la vora del mar, deixant a la dreta les imponents muntanyes Hajjar oriental. Seguint la pista uns 40 km més (amb alguns trams asfaltats) arribem a Wadi Shab, un magnífic lloc que val la pena visitar. Aquí la pista es converteix de sobte en un costerut camí de formigó que baixa a una petita llacuna d'aigua verdosa enmig d'una zona de vegetació que destaca sobre el desèrtic paisatge que ens ha acompanyat en els últims quilòmetres. Al costat de la llacuna hi ha un aparcament on deixem el nostre vehicle i a partir d'aquí iniciem el trekking que ens durà a una zona de piscines naturals, cascades, palmeres i zones conreades. Sortejant la llacuna agafem un camí que va seguint el barranc que forma el propi wadi. El paisatge és senzillament preciós: el verd de les palmeres i l'aigua de les piscines contrasta amb el color clar de les parets de pedre del barranc. En algun punt s'ha de creaur el wadi: l'aigua ens arriba als genolls i cal anar amb compte per a no relliscar en les roques cobertes d'algues. Després de caminar uns 3 km arribem a una zona on veiem algunes cascades i més piscines naturals on és possible banyar-se. A partir d'aquí, amb més temps disponible, és possible seguir caminant pel barranc o nedant pel wadi per a explorar més enllà, però nosaltres, després d'un descans en aquest meravellós lloc iniciem el retorn a l'aparcament on hem deixat el cotxe.

Sortim de Wadi Shab i continuem viatge cap a Sur i després de 2 km de pista amb pronunciats pendents arribem a la petita població de Tiwi, on parem per a comprar menjar en una botiga i dinar més endavant, al costat d'una platja. A la sortida de Tiwi hi ha una petita rotonda en la que el camí de la dreta condueix cap a Wadi Tiwi, similar a Wadi Shab, tot i que Wadi Tiwi és bastant més gran. És un camí d'uns 10 km accessible en 4x4 o, preferiblement, a peu. A causa de les nostres limitacions en quant a vehicle i temps, i perque ens havien dit que, posats a triar, el de Wadi Shab valia més la pena llavors optàrem per seguir la ruta cap a Sur.

Atès que en tota aquesta zona no hi ha cap tipus d'hotel ni similar l'única opció d'allotjament per al visitant és acampar en alguna de les platges. I com no hi ha cap tipus de transport públic que segueixi aquesta ruta, almenys de moment, l'única forma d'arribar fins a aquí és amb vehicle de lloguer o amb un taxi des de Sur si es troba un taxista que accepti el viatge. Al llarg de la ruta cap a Sur podem veure en nombroses ocasions la nova autovia en construcció i que una vegada oberta pot canviar per a sempre l'accessibilitat de tota aquesta zona (?).

Deixem enrere Tiwi i uns 22 km més endavant arribem a la històrica població de Qalhat, visitada pels incansables viatgers Marco Polo i Ibn Battuta en els segles XIII i XIV respectivament. A la sortida de la població trobem unes petites ruïnes al voltant del mausoleu de Bibi Miriam. Parem per a fer alguna foto i explorar les ruïnes i la zona circumdant. Poc més enllà de Qalhat passem no molt lluny de l'enorme refineria de gas líquid que ja era visible en l'horitzó des de feia una bona estona. Els últims quilòmetres fins a Sur transcorren per una carretera asfaltada.

SUR és la capital de la regió de Sharqiyah i una de les ciutats més interessants del nord d'Oman. En el passat va ser molt coneguda per la construcció de dhows. També va ser el principal centre omanita en el comerç amb l'Índia i l'Àfrica oriental des del s. VI i fins que va arribar el declivi en el s. XIX, amb l'abolició del tràfic d'esclaus primer i l'obertura del Canal de Suez després. Avui dia Sur és un lloc molt tranquil i en el que encara és possible veure com es construïxen els dhows, els quals han canviat ben poc al llarg dels segles. A més del seu propi interès històric, Sur és un bon punt d'inici per a explorar els diferents punts d'interès als voltants. Està a 350 km des de Muscat seguint la carretera asfaltada per l'interior i 150 km per la ruta costanera.

Dhow Fatah al-Khair (Sur)
Dhow Fatah al-Khair (Sur)

Arribant per carretera a Sur cal anar amb compte per a no passar de llarg la rotonda d'on surt la carretera que duu al centre. Aquesta rotonda és identificable perquè té una torre amb un rellotge i un mural amb motius marins en les parets de la torre. Girant a l'esquerra en aquesta rotonda (Roundabout 1) i seguint la carretera, passant per 5 rotondes més, s'arriba al que podríem anomenar centre, una espècie de plaça on està l'Hotel Sur i els socs, per exemple. Cadascuna d'aquestes rotondes és coneguda pel nombre d'ordre a partir de la Roundabout 1 i és bo conèixer-les per a orientar-se a Sur.

Nosaltres comencem la nostra visita a Sur en la plaça al costat del soc, des de la que ens internem en els seus laberíntics carrerons. Pel camí trobem algunes cases antigues molt boniques, amb preciosos i treballats detalls en portes, finestres arabesques i façanes. Sense disposar d'un mapa de la ciutat ens deixem dur pel nostre sentit de l'orientació i finalment anem a parar al costat de la riba de la llacuna formada pel wadi Fulayi. Des d'ella hi ha una magnífica vista sobre el bell barri de Ayajh, a l'altre costat de la badia que formen el mar i el wadi. A un costat tenim la Corniche, el passeig que hi ha al costat de la platja, i a l'altre estan les drassanes tradicionals de dhows on encara és possible veure com es construeixen i reparen els dhows que segueixen utilitzant alguns pescadors. Encara més enllà, seguint la carretera que voreja la llacuna, trobem un petit parc on s'exposa un preciós dhow, de nom Fatah al-Khair, que va ser construït a Sur fa uns 70 anys i que va ser portat del Iemen per a restaurar-lo i mostrar-lo com un exemple dels últims vaixells de càrrega i passatgers d'aquest tipus que van solcar els oceans.

Castells i forts omanites

A Oman, prop d'un miler de forts, castells i torres de guaita formen part de l'arquitectura defensiva que en el passat van oferir protecció enfront d'atacs de l'exterior. Però, a més, van jugar un paper molt important en la història omanita com a llocs de convergència social, política o religiosa, així com a centres per a activitats administratives, educatives i comunals.

La majoria d'ells han estat restaurats en els últims anys. El preu de l'entrada sol ser de 0,5 RO i l'horari de visita de la majoria d'ells és de 8:30 a 14:30 de diumenge a dijous. Existeix un fulletó informatiu amb una petita explicació, fotos i mapa amb els principals castells i forts que es poden visitar.

Per a visitar els forts de Sur cal disposar de vehicle propi ja que està als afores. El castell de Bilad Sur és potser el més important de la zona i és conegut per tenir una torre poc comuna i fou construït dos segles enrere per a defensar-se de les tribus de l'interior. L'entrada costa 0,5 RO, tot i que nosaltres vam entrar gratis (?). Quan vam arribar, l'encarregat de l'entrada estava fent la migdiada sota una ombra, però en contra del que es podria pensar ens va atendre molt bé (afortunadament és l'habitual a Oman). Per arribar al castell venint del centre de Sur cal girar a la dreta a 1,3 km de la rotonda nº 1. El castell de Sunaysilah està sobre un turó i té una antiguitat de més de 300 anys. La seva planta és quadrada i té torres circulars en cadascun dels seus quatre cantons. Des de dalt de les seves muralles i torres hi ha bones vistes de l'entorn. L'entrada aquí també costa 0,5 RO i el castell està a uns 200 metres de l'entrada, turó amunt. En la zona de Sur hi ha altres fortaleses, com el fort Al-Rafsah, recentment restaurat, però està tancat i no és visitable. En aquest cas l'encarregat de l'entrada era un avi que estava com una cabra, però amb el que vam riure molt per la seva peculiar forma de ser. Aquest castell està al costat de la rotonda nº 3, però per arribar a l'entrada cal anar fins a la rotonda nº 4 i agafar la via d'accés des d'aquí. A l'altre costat de l'autovia d'on es troba el castell de Sunaysilah està el Marine Museum (entrada gratuïta), amb fotos de Sur de principis del s. XX.

Vista d'Ayajh i el seu far
Vista d'Ayajh i el seu far

Ayajh és un barri de Sur que es troba separat del nucli principal per la badia que forma el wadi Fulayi. Des de la riba de Sur s'aprecia la millor vista d'Ayajh, amb les seves fileres de blanques cases, el seu característic far i les tres torres de guaita que conduïen als dhows cap al canal d'accés a la llacuna, un magnífic refugi natural per a la navegació. Si estem a Sur val la pena creuar a Ayajh i passejar tranquil·lament pels seus carrers. No és que sigui res extraordinari, però tindrem l'oportunitat de veure algunes cases antigues i interessants, així com una magnífica vista des del far sobre la Corniche de Sur amb les muntanyes Hajjar de fons. De passada podrem imbuir-nos de la tranquil·litat que es respira en aquest petit nucli de pescadors.

Per a arribar a Ayajh es pot agafar una petita embarcació que fa de ferri (quan ho permet la marea) i creua la llacuna partint d'un punt proper a la zona de les drassanes de dhows. Aquest ferri costa 0,1 RO per persona i trajecte i el trajecte dura 5 minuts mal contats. Altra opció és fer-ho per carretera, amb vehicle privat, recorrent els 12 km d'una bonica ruta que voreja la llacuna.

^top

 GUIA i RELAT DE VIATGE: RUTA OMAN (II): RAS AL-HADD, NIZWA, SALALAH i DHOFAR

RAS AL-HADD - Oman

COM ARRIBAR

Ras al-Hadd està a 61 km de Sur i l'única forma d'arribar fins aquí és amb transport privat. La carretera està asfaltada i ben indicada, pel que no hi ha pèrdua. En sortir de Sur cal seguir les indicacions cap a Ayajh i després anar seguint la carretera, la qual passa per alguns paisatges molt bonics. No és difícil veure dromedaris pel camí (algun senyal de tràfic ens recorda que moderem les velocitat per la presència d'aquests animals). Després de deixar a l'esquerra una planície amb una capa superficial de sal, la carretera es bifurca i cal anar cap a l'esquerra (la carretera a la dreta condueix a Ras al-Jinz).

DORMIR I MENJAR

Ras al-Hadd Beach Hotel (PO Box 400, tel. 99376989). L'habitació doble amb bany, TV, A/C i esmorzar costa 21 RO, en una espècie de confortables barracots al costat de la platja (hi ha altres habitacions més cares en l'edifici principal). La veritat és que està molt bé. Per arribar a l'hotel cal creuar el petit nucli de Ras al-Hadd i en la bifurcació que hi ha després de passar el castell girar a l'esquerra i seguir uns 4 km per una bonica carretera que discorre entre el mar i una badia.

Per a menjar, fora del propi restaurant de l'hotel, les opcions aquí són molt limitades. Només vam trobar un petit bar-restaurant local en el nucli urbà, al costat de la carretera.

COSES A VEURE

RAS AL-HADD és una petita població de pescadors, principalment del clan omanita Al Oraimi, que es van establir aquí en temps remots (de fet la península en la que es troba Ras al-Hadd és ara un lloc de gran interès per als arqueòlegs). Compte a més amb un port natural per a les embarcacions en les badies d'Al Hajar i Jarama. També, a causa del tortuós relleu d'aquesta zona de costa, durant la Segona Guerra Mundial es va construir un aeròdrom per tal que els aeroplans trobessin refugi en cas de necessitat (encara és visible, aprop del castell).

Per a nosaltres Ras al-Hadd va ser, en principi, només el camp base per anar a la propera Reserva de Ras al-Jinz, tot i que aquesta és una excursió que pot ser feta perfectament també des de Sur (és un trajecte de menys d'una hora amb cotxe). Però nosaltres vam preferir canviar de lloc i passar la nit aquí, la qual cosa ens va permetre també poder veure el castell de Ras al-Hadd i també la bonica badia que hi ha en el camí a Ras al-Hadd Beach Hotel. En ella vam poder veure fondejats nombrosos dhows utilitzats per a la pesca i que amb l'últim sol de la tarda formen una estampa molt bonica. Al costat de l'hotel hi ha una atractiva platja, però la llàstima és que la sorra està força bruta, pel que no convida massa a passejar per ella.

Ras al-Jinz (o Ras Al Junayz) és el punt més oriental de la Península Aràbiga, on limiten el Golf d'Oman i el mar d'Aràbia i el seu principal atractiu és l'oportunitat de veure tortugues verdes, una espècie amenaçada i una de les cinc espècies de tortuga que es reprodueixen en la costa omanita, sent aquest un dels llocs més importants per a aquest tipus de tortuga en tot l'Oceà Índic.

La Reserva de Tortugues de Ras al-Jinz ocupa una àrea de 120 km² i és la principal zona on niuen les tortugues a Oman. Cada any, principalment entre octubre i desembre, entre sis i tretze mil tortugues arriben aquí des del golf Pèrsic, el mar Vermell i la costa oriental africana. Les tortugues verdes passen la major part de la seva vida en el mar, però tornen cada any a aquestes platges per a dipositar els seus ous en la sorra, aprofitant la foscor de la nit. En la zona de la reserva també hi ha manglars i esculls de coral i sol ser lloc de passada per a les aus migratòries durant els mesos d'hivern. S'han comptabilitzat fins a 130 espècies animals diferents i entre elles la guineu vermella o la gasela d'Aràbia. La reserva de Ras al-Jinz es troba sota la protecció del Ministry of Regional Municipalities, Environment & Water Resorces, el qual té la missió de compatibilitzar la protecció de les tortugues i els llocs on desoven amb les necessitats dels pescadors locals, així com de minimitzar els efectes adversos del turisme.

Des de Ras al-Hadd a Ras al-Jinz hi ha una distància de 18'5 km que es recorren en uns 15 minuts. Cal agafar la carretera en direcció a Al-Ashkarah i girar a l'esquerra en un desviament ben indicat. La carretera és bona i només els últims 5'5 km són de pista de sorra. Nosaltres vam arribar a Ras al-Jinz sobre les 21:00 i vam pagar el permís de visita a la Reserva (1 RO per persona) en una caseta que hi ha a l'entrada (per tant no necessitem gestionar prèviament l'obtenció d'un permís per a visitar la Reserva tal com havíem llegit en algun lloc, però potser en temporada alta això pugui ser diferent). Poc després trobem un gran aparcament on deixem el cotxe. Allà vam trobar ja uns quants turistes esperant en la foscor, només trencada per la lluna i algunes llanternes.

Sobre les 21:40 van arribar uns guardes de la Reserva i els seguim tots fins a la platja. Allà van formar dos grups d'unes 30 per- sones cadascun i a continuació ens van separar uns metres un grup de l'altre. Després de gairebé dues hores en la platja aconse- guim veure bé un parell d'enormes tortugues verdes desovant i després tractant d'enterrar els ous en la sorra per a deixar-los fora de l'abast dels depredadors. La veritat és que l'experiència va valer la pena, però vam trobar que la visita va ser una més desorganitzada i caòtica del que seria desitjable i que els guardes no van aconseguir imposar un mínim d'ordre perquè les tortugues no fossin molestades per nens, flaixos de càmeres, mòbils sonant, crits, assetjament, etc. En aquest sentit vam sentir una mica de llàstima pels pobres animals i a l'hora vergonya aliena pel comportament que van tenir algunes persones del grup.

Després de donar per acabada la visita nocturna vam arribar al nostre hotel sobre les 23:30. Els guardes ens van dir que podíem tornar de nou a les 5:30 del matí per a veure les darreres tortugues desovant abans de tornar al mar amb les primeres llums del dia, però vista l'experiència vam preferir dormir i reservar forces per a la ruta que ens esperava a l'endemà.

^top

NIZWA - Oman

COM ARRIBAR

Des de Ras al-Hadd tornem a Sur per la mateixa carretera de l'anada. Són 61 km que recorrem en uns 40 minuts. En arribar a Sur no agafem la carretera que voreja la llacuna i seguim recte fins arribar a la rotonda nº 4, on girem a l'esquerra fins arribar a la rotonda nº 1. Aquí agafem la carretera cap a Muscat per l'interior (un senyal indica una distància de 340 km). Després de recórrer uns quants quilòmetres cap al sud desemboquem en la carretera d'Al Ashkarah a Muscat, en el petit poble del Kamil. Si ara girem a l'esquerra, en sentit oposat a Muscat, i després de recórrer 17 km arribem a les poblacions de Jaalan Bani Bu Ali i Jaalan Bani Bu Hassan (en aquest última hi ha un castell). Però si seguim cap a Muscat, direcció nord-oest, retrobem de nou a la nostra dreta el sistema muntanyenc del Hajjar Oriental que ja havíem vist en la ruta Muscat-Sur per la costa, tot i que ara per l'altra vessant.

Uns 15 km abans d'arribar a Al Mintarib trobem el desviament a Wadi Bani Khalid (veure apartat posterior). Al Mintarib és conegut pel seu castell, al costat d'un oasi de palmeres de dàtils, però sobretot per ser una popular porta d'entrada a la zona de Wahiba Sands (o Sharqiyah Sands), una de les majors superfícies del món de desert de pura duna. Per ella es desplacen grups de beduïns nòmades amb els seus dromedaris. Si es disposa de temps i no s'ha vist mai un mar de dunes pot ser molt interessant fer una incursió en la zona, però caldrà contractar un tour amb una agència local o bé fer-lo conduint un vehicle 4x4, tot i que en aquest últim cas cal ser un expert en conducció sobre sorra i en navegació amb GPS, a més de tenir la precaució d'anar acompanyat d'almenys un altre vehicle 4x4. En el nostre cas no vam contemplar el fer aquesta excursió per falta de temps i perquè ja havíem vist grans zones de dunes en el cor del Sahara. En qualsevol cas, conduint per aquesta carretera Muscat-Sur, als voltants del Mintarib, el mar de dunes és clarament visible ja que el seu límit oriental transcorre paral·lel a la carretera durant uns quilòmetres.

Seguint la carretera a Muscat altres 43 km arribem a la ciutat d'Ibra, on els dimecres al matí hi ha un peculiar mercat d'artesania on tant els venedors com els clients són només dones, vingudes de tota la regió (per tant, abstenir-se homes). Nosaltres vam passar per Ibra un dijous, pel que no vam tenir la possibilitat de plantejar-nos la seva visita (almenys la Yolanda). Molts quilòmetres després, en arribar a Ligure ens desviem a l'esquerra i deixem la carretera a Muscat per agafar la de Samail, on vam connectar amb l'autovia Nizwa-Muscat. Després d'uns quants quilòmetres més per aquesta ràpida autovia vam arribar finalment a Nizwa.

DORMIR I MENJAR

Majan Guest House (P.O. Box 1262; Tel. 25431910), a 8 km del centre de Nizwa, entre les rotondes Firq i Al-Hashar. Paguem 20 RO per una habitació doble amb bany, TV, A/C i esmorzar (recomanem demanar una habitació que no doni a la carretera). Molt bé l'hotel i l'esmorzar. És potser l'hotel amb millor relació qualitat-preu de Nizwa. Però la nostra primera nit a Nizwa la vam passar en el Safari Hotel (P.O. Box 202; Tel. 25432150), on vam pagar 35 RO per una suite molt gran (però desangelada) i amb esmorzar inclòs. Està a 10 km del centre de Nizwa. No el recomanem i de fet ens vam quedar aquí forçats pel fet de no trobar habitació disponible en cap altre hotel de la zona, ja que estàvem en plena festivitat religiosa de l'Eid i pel que sembla els hotels estaven plens de omanites que havien vingut a Nizwa per al mercat especial de l'endemà.

Per a menjar a Nizwa recomanem el restaurant Al-Arzaq, en la zona del soc. Per a variar de menú hi ha un Pizza Hut, a 5 km del centre, al costat de la carretera Muscat-Nizwa. I per a connectar-se a Internet: CyberCafé (0,6 RO/hora, connexió molt ràpida).

COSES A VEURE

Wadi Bani Khalid és una excursió super-recomanable en la ruta Muscat-Sur per la carretera de l'interior. De fet el desviament està entre Al Kamil i Al Mintarib. Són 24 km fins al poble pròpiament dit per una bonica carretera que ascendeix per les muntanyes per a després tornar a baixar una mica. L'ascensió proporciona algunes vistes impagables sobre les muntanyes circumdants i fins i tot sobre les dunes de Wahiba Sands en la llunyania. En arribar al poble cal desviar-se a l'esquerra per una carretera més estreta que, després de 7 km, finalitza en un aparcament.

Aquí deixem el cotxe i caminem uns 250 metres per un estret camí que transcorre paral·lel a un aflaj (sèquia) fins arribar a la zona on comencen les piscines d'aquest gran wadi, amb aigua tot l'any. El paisatge circumdant és realment preciós, amb moltes palmeres i vegetació que fan d'aquest lloc un lloc idoni per a banyar-se o fer pic-nic. De fet aquí vam trobar força gent, entre població local i turistes.

És una llàstima que hagin fet una mena de vestuaris en ciment que desentonen totalment amb el lloc. D'altra banda, el color de l'aigua i l'entorn rocós del wadi són fantàstics. Des de la zona de piscines es pot anar caminant, amb moltes dificultats ja que el camí no és evident ni fàcil (cal sortejar, pujant a elles o passant per sota, grans roques caigudes sobre el wadi) i fins i tot caldrà vadejar alguna zona d'aigua, però si superem tots aquests obstacles podrem arribar a la cova Moqal. La cova en si no té res d'especial, però l'interessant i bonic és el camí fins a ella.

En un gran rètol a l'entrada del wadi s'esmenta la possibilitat, per als més aventurers, de realitzar una ruta que suposa diversos dies fins a Wadi Tiwi, a l'altre costat les muntanyes Hajjar. Lògicament, per les característiques de la ruta és necessari estar en forma, anar preparat amb el material necessari i contractar els serveis de guies locals que coneguin bé el terreny.

NIZWA (pronunciat nis-ua) és una ciutat històrica situada en una planura envoltada de les altes muntanyes del Hajjar Occidental, a 165 km de Muscat. Nizwa sempre ha tingut fama de ser una ciutat molt conservadora i tant és així que a mitjans del s. XX no se li va permetre l'entrada a l'explorador britànic Wilfred Thesiger. Per alguna cosa serà que rep l'àlies de Perla de l'Islam. Avui dia no hi ha cap problema en visitar Nizwa, però, per respecte, convé ser dicrets en el vestir i en el comportament.

Nizwa té algun punt d'interès per al viatger i és útil també com a base per a explorar la regió.

Nizwa Fort. De tots els forts que hi ha a Oman aquest és el més característic per la seva enorme torre circular en el centre de la construcció. Fou construït en el s. XVII i es van trigar 30 anys en acabar-lo. Val la pena recórrer les seves dependències i sobretot pujar a la torre i merlets per a gaudir d'una fantàstica vista sobre la ciutat vella que hi ha darrere del fort, amb els seus estrets i laberíntics carrerons i les seves cases de teulades planes, l'enorme oasi de palmeres datileres i les muntanyes Hajjar de fons. L'entrada al fort costa 0,5 RO i està obert de 9:00 a 16:00, de dissabte a dijous, i de 8:00 a 11:00 els divendres.

Mercat d'animals vius
Mercat d'animals vius

Soc de Nizwa. Molt aprop del fort, darrere d'un enorme i bonic tros de muralla, es troba el soc de la ciutat. Part d'ell, el corresponent al mercat de fruites, verdures, peix i carn, està allotjat en nous edificis, però construïts seguint patrons tradicionals. Val la pena recórrer-lo per a veure els productes exposats i sobretot a la població local en el seu ambient. Aquí vam tenir l'oportunitat de veure comprant algunes dones vestides amb màscares tradicionals. És especialment interessant el mercat d'animals vius (a l'esquerra de l'entrada en la muralla), ja que permet veure com es realitzen les transaccions per a la venda dels animals. Veient als omanites, vestits amb les seves robes tradicionals, comprovant l'estat de la mercaderia a comprar (una cabra, per exemple) i negociant el preu final a pagar, fins i tot a crits, hom pensa que aquest mercat ha canviat poc al llarg dels segles. Potser la diferència és que ara es duen les cabres a casa en la part del darrere d'un flamant pick-up 4x4 (!). Pel que sembla aquest mercat és més actiu a primera hora del matí dels dijous, però nosaltres vam estar en ell un divendres i potser per coincidir amb la festa de l'Eid (molt important en el calendari musulmà) vam trobar una gran activitat. Finalment, en la part del soc més propera al fort estan les botigues d'artesania i records, en les que és possible comprar l'afamada plata de Nizwa o un khanjar (pronunciat janyár), un punyal tradicional omanita que està omnipresent en tot el país i és un dels seus símbols.

Patrimoni de la Humanitat Bahla, 46 km a l'oest de Nizwa, té el major fort de tot el país, el qual és Patrimoni de la Humanitat de la Unesco des de l'any 1987. Es creu que algunes parts del fort de Bahla daten de temps preislàmics. La mala notícia és que està tancat al públic des de fa temps perquè s'està portant a terme un profund treball de restauració que durarà diversos anys. Tot i així val la pena aturar-se (està al costat de la carretera Nizwa-Ibri) per a veure'l per fora ja que les seves dimensions són senzillament descomunals. Al costat del fort està la mesquita més antiga d'Oman (s. X), també tancada. A l'altre costat de la carretera i al llarg d'1 km encara es poden veure restes de la muralla original que envoltava al castell. Sota la muralla s'estén la ciutat de Bahla, amb un dels pocs socs tradicionals que queden . A l'entrada de Bahla, venint des de Nizwa, i desviant-se a la dreta per una carretera estreta s'arriba a algunes botigues i tallers on es ven la famosa terrisseria de Bahla (les més allunyades són les més tradicionals i on és possible veure com es fan les peces.

Jabrin és un magnífic castell construït cap a l'any 1670 com a residència palatina en el zènit de la dinastia Ya'aruba. És una remarcable barreja d'arquitectura defensiva i sofisticada habilitat artística, amb més ornaments que de costum, com les seves famoses pintures en sostres i les seves talles en fusta. La seva solitud en un entorn completament pla i desolat el fa destacar encara més. Tot i que s'hagin vist molts altres castells a Oman no cal perdre's aquest per res del món, perquè gaudirem cadascun dels seus racons. És dels millors, sinó el millor, de tots els que vam veure (i van ser uns quants!!). Val la pena dedicar-li una bona estona i recorre'l amb tranquil·litat, des de les càmeres amb tombes subterrànies fins als merlets superiors. L'entrada val 0,5 RO i està situat a 7 km de Bahla seguint la carretera a Ibri i després desviant-se a l'esquerra. Només es pot arribar a ell si es disposa de transport propi.

Jebel Shams és la muntanya més alta d'Oman (3.075 m.) i també l'excursió de muntanya més popular, gràcies al Wadi Ghul, el qual forma un espectacular canó conegut com el Gran Canó d'Aràbia. Amb temps suficient és possible fer impagables trekkings per la vora del canó, però si no es disposa d'ell val igualment la pena perquè els paisatges i les vistes durant el trajecte fins al cim són igualment impressionants. Per a aquesta excursió també és necessari disposar de transport privat, el qual pot ser un 4x4 o un vehicle normal, tot i que hem de reconèixer que en aquest últim cas el cotxe pateix molt en algunes de les costerudes rampes que hi ha en el trajecte, tant per a pujar com per a baixar (cal resar perquè les marxes i els frens del cotxe aguantin, glups!).

Wadi Ghul
Wadi Ghul

Per arribar a Jebel Shams s'ha d'agafar la carretera de Nizwa a Bahla i després de recórrer uns 30 km (passada la petita població de Tanuf) girar a la dreta, en una estació de servei BP. Continuar durant 12 km cap a Al Hamra i girar a l'esquerra en arribar a una estació de servei Shell. Ara la carretera segueix la llera de Wadi Ghul durant uns 9 km fins a l'inici de l'ascens, a 16 km de la benzinera, on podrem veure a l'esquerra el fotogènic poble abandonat de Ghul (val la pena desviar-se a la dreta per una pista per a acostar-se i poder-lo veure més de prop; no hi ha paraules per a descriure el paisatge). A partir d'aquí una pista, que recentment ha estat millorada i asfaltada a trossos, puja fins a un altiplà, a 2.000 metres d'altura (com hem dit abans hi ha algunes rampes de por). En aquest altiplà és possible acampar, gairebé al costat del canó, però cal tenir en compte que estem a uns 1.800 m. i les nits poden ser fredes. Curiosament aquí, enmig del no-res, vam trobar un quiosquet on gent local venia catifes de llana de cabra.

En aquest punt una pista ascendeix cap al cim de Jebel Shams, amb noves rampes que posen a prova el vehicle. Hi ha trams d'aquest trajecte que no són aptes per a gent amb vertigen, ja que hi ha grans desnivells a tocar de les rodes del cotxe. En el cim de la muntanya hi ha una estació de radar de la Royal Air Force omanita, gràcies a la qual s'intenta que la pista estigui sempre en bon estat. En els 39 km que hi ha des de Ghul fins al cim hi ha diversos punts on podem detenir-nos per a contemplar les fantàstiques vistes que hi ha sobre el canó o sobre els voltants d'aquesta zona muntanyenca. En resum, i tal com dèiem abans, aquesta excursió és molt molt recomanable.

Al Hamra. A la tornada de la nostra excursió a Jebel Shams ens desviem uns pocs quilòmetres per a visitar aquesta població, una de les més antigues d'Oman, amb la intenció de veure unes poques cases d'estil iemenita que, segons la guia LP, es troben aquí, en la part vella d'Al Hamra, però la veritat és que després de donar unes quantes voltes per la zona vam haver de marxar sense estar segurs d'haver-les vist. Però bo, va ser l'excusa per a veure aquesta població omanita, als peus de les muntanyes Hajjar.

^top

SALALAH - Oman

COM ARRIBAR

La nostra primera etapa per a anar A Salalah és tornar a Muscat des de Nizwa. Amb el cotxe llogat recorrem els 170 km que separen ambdues ciutats en una mica menys de 2 hores, incloent algunes aturades per a fer fotos. Ja a Muscat retornem el cotxe en l'oficina on el vam llogar (a Ruwi). Finalment vam recórrer amb ell un total de 1.326 km en 5 dies, pel que vam haver d'abonar 16 RO extres pels 326 km que excedien els 200 km/dia inclosos en el preu, a raó de 0,05 RO/km. Això sí, vam recuperar els 50 RO que havíem deixat de dipòsit. Des d'aquesta oficina caminem uns 300 metres fins a la terminal d'autobusos ONTC, a Al-Jaame St, on vam comprar els bitllets d'autobús a Salalah (7 RO cadascun).

Hi ha diversos autobusos diaris Muscat-Salalah, però nosaltres vam agafar el nocturn. Surt a les 19:00 de la terminal de Ruwi Muscat i vam arribar a la terminal ONTC de Salalah, al costat del nou soc, a les 6:00 de l'endemà. Per tant va emprar només 11 hores per a recórrer uns 1.040 km (!), incloent una aturada per a sopar i una altra per a anar al lavabo. L'autobús no estava malament, tot i que els seients eren una mica estrets.

DORMIR I MENJAR

Salalah Hotel (A'Suq St, PO Box 823; Tel. 23295626), a només 100 m. de l'estació d'autobusos ONTC i del nou soc. Paguem 12 RO per una habitació doble amb bany, TV, A/C i esmorzar. Potser la millor relació qualitat-preu de tots els hotels que vam provar a Oman, a més de tenir un staff molt atent.

A Salalah podem recomanar el restaurant Al-Masqoof (as-Salam St). A Mughsail vam menjar molt bé en el restaurant de l'Al-Mughsail Beach Tourist House (també és hotel), just davant d'una enorme i bonica platja. A Mirbat recomanem el restaurant Sharah Tourism, on vam menjar molt bé en una terrassa al costat del mar.

Per a canviar diners res millor que els canvistes indis que hi ha al voltant de a cruïlla dels carrers As-Salam i An-Nahdah. Per a connectar-se a Internet hi ha un internet-cafè al costat del nou soc (0,8 RO/hora).

COSES A VEURE
Regió del Dhofar

És la província més meridional d'Oman, separada del nord del país per centenars de quilòmetres de desert de pedra i una línia de costa pràcticament sense res. Malgrat trobar-se en el desert d'Aràbia, aquesta zona gaudeix d'un clima relativament moderat durant bona part de l'any. És molt peculiar el fet que tingui una època de monsons, anomenada khareef, que va de mitjans de juny a mitjans de setembre, en la que el desert es transforma en verdes pastures gràcies a les intenses pluges.

Durant el khareef multitud de visitants de tots els països del Golf inunden Salalah per a gaudir del monsó i escapar de la severa calor que fa per aquestes èpoques en la resta d'aquesta zona del món. Això fa que gairebé es dobli la població de Salalah. Així, si teniu previst visitar Salalah per aquestes dates es fa imprescindible reservar l'allotjament amb força antelació.

SALALAH és la capital de la província meridional de Dhofar, sent la segona ciutat del país en població i el lloc de naixement de l'actual sultà Qaboos bin Said. De fet, en la tradició omanita el sultà del país solia viure a Salalah, fins que Qaboos va trencar aquesta norma i viu a Muscat des que va arribar al poder en l'any 1970. Però una branca de la família real omanita va governar en la illa de Zanzíbar, en la costa oriental d'Àfrica, fins l'any 1964, pel que no és estrany que Salalah tingui un caràcter africà molt distintiu que la fa ser bastant diferent de les ciutats del nord d'Oman. La gran quantitat de palmeres cocoteres que hi ha per tot arreu també li donen un aire molt particular i atractiu.

Per a visitar el Dhofar es fa necessari disposar de vehicle propi, ja sigui llogant un vehicle o contractant un taxi. Nosaltres vam optar per la primera opció i aquesta fou la primera gestió que vam fer un cop aconseguit l'hotel. A través de l'hotel vam aconseguir, in extremis, un cotxe de la companyia Rent A Car LLC / Sixt (va ser l'únic que trobàrem disponible), llogant un Hyundai Sonata automàtic, de gamma alta, per 16 RO/dia, incloent un quilometratge de 200 km/dia. El vam llogar per dos dies i amb ell vam recórrer un total de 442 km (tot i que la companyia ens va perdonar els 42 km extres en el moment de lliurar-lo). A més la companyia de lloguer ens va dur el cotxe a l'hotel i ens va permetre retornar-lo en l'aeroport.

A Salalah hi ha diverses coses a veure, però una de les més interessants són les ruïnes del-Baleed, obertes al públic fa pocs anys, i que són les restes arqueològiques de l'antiga ciutat establerta aquí en el s. X. Visitar les ruïnes suposa un agradable i llarg passeig mentre es llegeixen alguns panells explicatius, al costat de restes d'antics molls, mesquites, edificis o tombes. També el museu al costat de les ruïnes és molt recomanable per la cuidada exposició. Estan situades a uns 3 km de Salalah per la sortida a Mirbat i l'entrada al recinte costa 1 RO. Dintre de la ciutat, però no molt lluny de l'aeroport es troba la tomba de Homran, on es creu que està enterrat el pare de la Mare de Déu. Seguint el carrer An-Nahdah cap al mar aquest desemboca just davant del palau del Sultà, però només veurem els seus alts murs ja que està tancat al públic. Al llarg del carrer As-Salam, el centre comercial de la ciutat, hi ha multitud de botigues i negocis de tot tipus, majorment portats per indis. Però per a comprar encens, perfums o algun record en general el millor és anar al soc Al-Hosn, al costat del mar, al sud de la ciutat. En ell hi ha moltes botigues on poder veure i comparar. Per a comprar encens nosaltres recomanem la botiga Al Shahanda Shop (carrer Saruq; tel. 92302155), regentada per l'amable Sr. Hassan.

Per a banyar-nos vam escollir la platja de l'hotel de luxe Crowne Plaza Resort, a 7 km del centre de Salalah en direcció a Mirbat, amb una enorme platja de sorra blanca, molt bonica i neta. I no hi ha cap problema en utilitzar-la perquè la platja aquí no està tancada. A més vam tenir l'oportunitat de veure una curiosa escena: un grup de pescadors traient unes enormes xarxes de pesca de l'aigua utilitzant un 4x4 per a tirar d'elles (és la pesca d'arrossegament amb 4x4). En la ruta del centre de Salalah a l'hotel hi ha unes quantes paradetes de fruita sota uns cocoters que constitueixen una estampa molt fotogènica. I uns 250 m. més enllà de l'hotel hi ha una petita zona d'aiguamolls on vam poder veure nombroses aus, entre elles molts flamencs.

Finalment, durant l'època del khareef s'organitzen nombrosos esdeveniments en Salalah sota el nom de Khareef Festival.

Ruta de Salalah a Mirbat. Agafem la carretera asfaltada que parteix de Salalah cap a l'est i ens dirigim a Mirbat, a 70 km de Salalah i punt final d'aquesta ruta, per a després tornar a Salalah pel mateix camí. Mirbat va ser famós en el s. IX gràcies a la cria i exportació de cavalls, així com pel comerç de l'encens. Avui és una petita població de pescadors. Just a l'entrada de Mirbat, a la nostra dreta, podem veure la cridanera tomba de Bin Ali, amb una doble cúpula de color blanc. A Mirbat és interessant el port, amb els seus dhows de pesca, algunes cases de mercaders amb les seves boniques finestres de gelosia de fusta, o el fort (tancat en el dia de la nostra visita).

Dromedaris pasturant en el Dhofar
Dromedaris pasturant en el Dhofar

En el camí de tornada a Salalah, uns 4 km abans d'arribar a Taqah, trobem a la dreta una carretera, amb la indicació Tawi Attar, que surt cap a les muntanyes. L'agafem i la seguim durant uns 4 km fins arribar a Wadi Dharbat, un lloc que no cal perdre's per res del món. Pel camí trobem infinitat de dromedaris, vaques i ases vagarejant lliurement per la carretera i camps adjacents, i és que en aquesta època de l'any membres de la tribu Jibbali estableixen aquí el seu campament, visible des de la carretera, perquè els animals puguin pastar en l'herba verda del wadi. Sí, verda...!! Perquè en arribar a Wadi Dharbat sorprèn la gran quantitat d'aigua que encara duu el riu, estant com estem ja en l'època seca, i el color verd de l'herba al voltant d'ell. No és estrany, doncs, que sent diumenge el dia que vam estar aquí hagués una gran quantitat de famílies índies (hi ha una important comunitat índia vivint a Salalah) fent pic-nic al costat del riu. Al voltant del wadi i des de la carretera que arriba fins a ell podem veure imponents muntanyes, tallades en vertical i amb nombroses coves en les seves parets calcàries, com la cova Taiq, un dels majors avencs del món. En aquesta zona també es troba l'anomenada carretera màgica, un camí sense asfaltar i en pendent on es produeix un curiós fenomen que sembla desafiar les lleis de la física, però que en realitat és una il·lusió òptica: deixant el vehicle en punt mort i sense frenar hom percep que el cotxe es mou pendent amunt en comptes de pendent avall (assegureu-vos que controleu bé la direcció del cotxe).

Tornem a la carretera de Salalah i una mica més enllà ens desviem per a una ràpida visita a Taqah, a uns 35 km de Salalah. Pugem per una pista fins al fort de Taqah. No val molt la pena, però està situat sobre un promontori des del que hi ha una estupenda vista sobre el mar, la platja i la pròpia població. Uns 5 km més enllà agafem una pista a l'esquerra per a intentar trobar Khor Rori (Samhuram), un port que 2.000 anys enrere va ser el centre comercial de l'encens i del que ara només queden unes ruïnes. Seguim per la pista uns 3 km més, per a després tornar pel mateix camí fins a la carretera. La veritat és que el millor de tot va ser la impressionant vista sobre el mar que hi ha des de l'alt d'un penya-segat que vam trobar pel camí.

Ruta de Salalah a la frontera iemenita. Sortim amb el cotxe en direcció a Mughsail i al cap de poc ja veiem les enormes grues del port de Salalah. Arribem a Mughsail, uns 48 km al sud-oest de Salalah, població que té una preciosa platja de sorra blanca de més d'1.5 km de llarg. Ens aturem al costat de l'Al-Mughsail Beach Tourist House i caminem una estona per l'enorme platja. En l'extrem oest de la platja trobem una atracció local, els respiradors de Mughsail, l'equivalent al Peine del Viento de Donosti. Quan hi ha suficient onatge l'influx del mar fa que l'aigua passi a pressió a través de la roca porosa i el resultat és un so impressionant. Al costat dels respiradors hi ha una zona de pic-nic (el pic-nic és un dels esports nacionals omanites i dels immigrants indis) des del que la vista sobre el mar i els penya-segats és meravellosa.

Reprenem la ruta cap a l'oest i només deixar Mughsail la carretera ascendeix ràpidament uns 1.000 metres entre les increibles muntanyes Jebel al-Qamar fins arribar a un altiplà. Per a salvar aquest desnivell ha estat necessària una veritable obra d'enginyeria, ja que la carretera zigzagueja enganxada a una paret vertical de roca. Senzillament impressionant. Val la pena aturar-se per a gaudir de la vista des de dalt. El paisatge en aquesta zona del Dhofar és molt diferent del de Salalah. Encara continuem durant uns quilòmetres fins a arribar gairebé a Sarfait, un dels punts fronterers d'Oman amb el Iemen. Aquí vam donar la volta per a tornar per la mateixa carretera, aturant-nos en altres llocs per a veure la vista sobre l'oceà i l'acinglerada costa d'aquesta zona tan agresta i salvatge.

Arbre de l'incens
Arbre de l'incens

Uns 8 km abans d'arribar de nou a Mughsail ens aturem en un wadi, deixem el cotxe i anem caminant uns metres per la llera del wadi a la recerca d'arbres de l'encens, els quals no triguem a trobar. Va ser emocionant poder veure i tocar aquests arbres. L'encens és una resina dura obtinguda de la saba d'aquest arbre que només creix en el sud d'Oman i en algunes parts de Somàlia i l'Índia, encara que l'encens omanita és el de major qualitat. L'arbre en si és acoscollat i no massa atractiu, però, clar, tenint en compte el mitjà natural hostil en el que creix... Després d'una estona aquí reprenem la ruta i tornem cap a Salalah. En resum, es diu que la ruta de Salalah a Sarfait és la més espectacular d'Oman i una de les top en el món. Potser això sigui exagerat, o no, però en qualsevol cas us podem dir que nosaltres la vam gaudir moltíssim i la recomanem totalment.

Patrimoni de la Humanitat Terra de l'encens. Els llocs de Wadi Dawkah, Shisr/Wubar, Khor Rori i Al-Balid (tots en la regió de Dhofar) van ser declarats en l'any 2000 Patrimoni Cultural de la Humanitat per la seva importància històrica en l'antiga ruta comercial de l'encens, ja que aquest era el centre de producció d'aquesta mercaderia, molt usada i preuada en el món antic (de fet tan valuosa com l'or). Avui dia els omanites continuen usant molt l'encens, cremant-lo sobre brases de carbó vegetal per a fumigar habitacions i roba, o barrejant-lo amb altres ingredients per a obtenir perfums (Salalah és coneguda com la capital del perfum d'Aràbia). També es crema encens per a donar la benvinguda o acomiadar als convidats en noces o festes.

Ruta al nord-oest de Salalah. L'objectiu principal d'aquesta ruta és visitar la Tomba de Job, on suposadament reposen les restes d'aquest profeta bíblic. Està situada sobre un turó a 30 km de Salalah. Per arribar a ella partim de Salalah en direcció a Mughsail, però abans girem a la dreta només passar pel costat de l'hotel Hamilton Plaza. Després de recórrer uns 22 km cal girar a l'esquerra, seguint la indicació An-Nabi Ayyub, i seguir una petita carretera durant 1 km. Per a entrar a la mini-mesquita en es troba la tomba cal treure's les sabates a l'entrada i les dones cobrir el seu cap (a l'entrada hi ha mocadors per a qui no en dugui), però no hi ha cap problema en fer fotografies un cop dins. Independentment de les conviccions religioses, pensem que val la pena visitar aquest lloc. A la sortida es recomana deixar un donatiu. Al costat de l'aparcament que hi ha a l'entrada del mausoleu hi ha un restaurant (tancat el dia que vam estar allà) des del qual hi ha bones vistes de l'entorn, inclosa la petita població de Ghadwa.

Acabada la visita al mausoleu tornem fins a la carretera principal i en comptes d'anar cap a Salalah vam agafar la direcció contrària, cap a Al Mazyounah, continuant durant uns 8 km abans de tornar. Pel camí vam veure grans grups de dromedaris pasturant en els vessants dels turons, proporcionant una postal molt fotogènica. Cal dir que la conducció per aquesta zona del Dhofar permet veure paisatges extraordinaris (encara vam poder veure zones en les que es mantenia l'herba que el khareef havia fet aparèixer sobre el desert mesos enrera). En el camí de tornada a Salalah ens aturem en un mirador que permet gaudir d'una vista fantàstica, tot i que una mica dissipada per la calima, sobre la plana en la que es troba Salalah, uns 600 metres per sota nostre.

^top

MUSCAT (II) - Oman

COM ARRIBAR

En les oficines d'Oman Air de Salalah (en l'interior de l'edifici Haffa House, al costat de la rotonda Clock Tower) comprem, amb dos dias d'antelació, els bitllets del vol Salalah-Muscat. Vam pagar 36 RO per cada bitllet (pagables amb targeta de crèdit) i la gestió de la compra va ser molt ràpida i més barata que si l'haguéssim fet a través d'una agència local (havíem preguntat preus a Muscat). Per si a algú li interessa també vam esbrinar que hi ha un vol, de la mateixa companyia, que va directe de Salalah a Dubai (81 RO).

L'aeroport de Salalah està tot just a 2 km del centre. El nostre vol d'Oman Air va sortir de Salalah a les 13:10 i va arribar a Muscat a les 14:25. Els seients de l'avió eren amplis i còmodes i se'ns va servir un dinar. Molt bé.

Un cop a l'aeroport internacional Seeb de Muscat, a 30 km de Ruwi, vam esbrinar que no havia cap servei d'autobús regular amb la ciutat. Però si no es vol agafar un taxi l'alternativa és fàcil: n'hi ha prou amb caminar uns 200 metres fins a la gran rotonda que hi ha davant de l'aeroport i esperar en el voral a que passi un minibús amb destinació a Ruwi. La nostra espera va ser de tan sols 2 minuts. El trajecte ens va costar 0,3 RO cadascun i va acabar en el costat sud-oest de la rotonda Ruwi (Ruwi R/A).

DORMIR I MENJAR

Aquesta vegada Muscat va ser només una etapa per a sortir a l'endemà cap a Dubai, agafant un autobús a primera hora del matí. Per aquest motiu vam mirar un parell d'hotels que estan al costat de la terminal d'autobusos ONTC de Ruwi, el Sun City (35 RO l'habitació doble) i el Wafa Flat (20 RO), però finalment decidim tornar al Corniche Hotel, a Muttrah, on ja vam estar l'altra vegada. La decisió va tenir a veure sobretot amb que la zona de Muttrah ens havia agradat molt. Veure Muscat (I).

^top

 GUIA i RELAT DE VIATGE: RUTA EMIRATS ÀRABS UNITS: SHARJAH, KHOR FAKKAN i DUBAI

SHARJAH - Emirats Àrabs

COM ARRIBAR

Aquesta llarga etapa va començar, per a nosaltres, agafant un minibús a Muttrah, a les 6:15 del matí, amb destinació a Ruwi (0,1 RO cadascun). Caminem els 500 m. que hi ha entre la rotonda Ruwi i la terminal d'autobusos ONTC. El bitllet per a l'autobús de les 7:00 del matí a Dubai l'havíem comprat la tarda anterior, aquí mateix, per 5 RO. Aquest autobús era més gran i còmode que el del viatge d'anada des de Dubai, però també s'atura més pel camí, pel que vam trigar més en arribar a Dubai. Finalment, després d'un viatge tranquil (incloent el pas sense problemes per les dues fronteres) i seguint la ruta que ja coneixíem, vam arribar a Dubai (Emirats Àrabs) a les 13:45. El lloc d'arribada, aprop del complex DNAT, era el mateix que el de sortida el primer dia.

La nostra idea inicial era llogar un cotxe per anar a la península de Musandam, perquè tot i que és territori d'Oman resulta ser més fàcilment accessible des de Dubai que des de Muscat. Vam mirar en unes quantes agències de lloguer de cotxes locals que hi ha al costat de la terminal ONTC, però cap d'elles llogava cotxes per anar a Oman, només per a moure's per Dubai o, a tot estirar, per anar a un altre emirat. Així que vam decidir agafar un taxi, que per 9,5 AED (amb taxímetre), ens duu a la terminal d'arribades de l'aeroport de Dubai. En aquesta terminal hi ha unes quantes agències de lloguer de cotxes, locals i internacionals, en les que també preguntem, però aquí ens trobem el problema de que totes ens demanen el permís de conduir internacional per a sortir de l'emirat de Dubai i anar a altres emirats o a Oman (veure Cotxe de lloguer).

Com que no disposàvem del carnet internacional, ni volíem perdre temps en obtenir-lo, vam optar per canviar la planificació inicial del viatge i limitar-nos a visitar els emirats d'EAU. Finalment vam trobar una companyia local, La Perle (tel. 04-2955011), que ens lloga un vehicle i ens permet sortir de Dubai i anar a altres emirats (però no a Oman) sense el carnet internacional. Per 160 AED/dia, tot inclòs i amb quilometratge il·limitat, tenim un Peugeot 307 automàtic que estrenem nosaltres. La companyia bloqueja l'equivalent a 750 AED durant 15 dies i a través de la targeta de crèdit per si haguessin multes de tràfic. En els EAU el preu mig de l'equivalent a la benzina Eurosuper era de 0,29 €/litre (!!!!).

Ja amb el cotxe sortim de l'aeroport i connectant diverses autopistes aconseguim arribar a Sharjah. Són només 8 km i està molt ben indicat, però el caos del tràfic era impressionant ja que segurament vam coincidir amb el final de la jornada laboral i la tornada a casa (a causa dels altíssims preus de l'habitatge de Dubai molta gent es veu obligada a viure a Sharjah). Potser per aquest motiu la forma de conduir aquí resulta ser força més agressiva que a Oman. Arribar al centre de Sharjah no va ser fàcil, ja que no disposàvem de mapa ni teníem cap referència, però finalment ho vam aconseguir.

DORMIR I MENJAR

Al Sharq Hotel (PO Box 20201 - Sharjah; Tel. 06-5620000), situat en el costat sud de la cèntrica plaça Al Rolla. Es tracta d'un hotel de preu mig en el que paguem 250 AED per una habitació doble amb bany privat, TV, nevera i A/C. A més vam disposar d'aparcament privat per al cotxe. Molt correcte i ben situat.

Per a menjar recomanem el restaurant libanès Automatic (Buheirah Corniche, al costat de la mesquita Al Noor), molt bé

COSES A VEURE

SHARJAH és un dels 7 emirats d'EAU (el tercer en extensió) i l'únic que té alhora línia de costa en el Golf d'Oman i en el Mar d'Aràbia. El petroli primer i el gas després aporten una enorme riquesa econòmica a aquest emirat. Al 1998 la UNESCO va nomenar a aquest emirat com la Capital Cultural del món àrab a causa del seu compromís amb l'art, la cultura i la conservació del seu patrimoni. La veritat és que ens va sorprendre molt gratament i des d'aquí recomanem totalment la seva visita.

Les autoritats de Sharjah editen un petit llibretó, la Sharjah Visitor's Guide, que és una magnífica i útil guia turística. Es pot obtenir en hotels, museus, etc.

Heritage Area. Zona compacta, situada entre les avingudes Al Arouba i Al Corniche, i que forma part de la ciutat antiga de Sharjah. En ella trobem un conjunt d'interessants edificis, majorment antigues residències d'importants famílies locals, que van ser bellament restaurats a partir de 1995. Molt recomanable visitar aquesta zona de la ciutat per a veure i entendre la història i arquitectura locals. L'entrada a la majoria de museus de la zona val 5 AED, però en funció dels que es vulguin visitar pot ser interessant comprar un bitllet unificat que costa 20 AED.

Heritage Area de Sharjah
Heritage Area de Sharjah

El primer edifici que trobem és el fort Al Hisn, construït al 1820 i on va viure la família governant de Sharjah. La casa Bait Al Garbi (del xeic Sultan bin Saqr Al Qassimi) té tres tipus diferents de torres de ventilació (usades antigament com una mena d'aire condicionat natural). Bait Al Badoon, en canvi, és una casa de principis del s. XIX i és una mostra perfecta de casa tradicional dels Emirats. Tampoc cal perdre's el Museu Islàmic, on podrem veure una magnífica col·lecció d'objectes, com monedes, ceràmica, vidre, roba, or, instruments científics, etc. O el Sharjah Heritage Museum. També aquí trobem l'interessant soc Al Arsah, lloc de trobada dels beduïns amb els seus camells a principis del s. XX, i que ha estat reconstruït a la manera tradicional. Es pot acabar la visita prenent una beguda en un cafè tradicional del soc.

Una bonica ruta per a fer caminant és la que parteix de la plaça Al Rolla i surt cap a l'oest per l'avinguda Al Arouba, farcida de comerços indis, fins a arribar a la plaça Al Soor, des de la que podem veure en tota la seva extensió l'atractiu Central Souq, un enorme i modern edifici que hostatja més de 600 botigues de tot tipus i que s'ha convertit en un punt de referència a Sharjah. A la seva esquerra destaca la silueta de la mesquita King Faisal. A partir d'aquí caminem per la vora de la llacuna Khaled, per Al Buheirah Corniche. Després d'un llarg trajecte vorejant la llacuna arribem a la preciosa mesquita Al Noor (la seva forma ens va recordar vagament a la Mesquita Blava d'Istanbul, tot i que aquesta és més petita). Al costat de la mesquita trobem el cafè Al Gahwa al-Shahbeya (en el que curiosament no se serveix cafè), en un bonic edifici d'estil tradicional i amb una terrassa amb estupendes vistes sobre la llacuna. Uns 600 metres més enllà hi ha la mesquita Al Majaz, situada en un gran parc amb el mateix nom. Des d'aquí es pot tornar al punt origen desfent part del camí per a agafar després l'avinguda Al Zahra i passar per la plaça Government, amb els imponents edificis de Correus a un costat i l'Ajuntament a l'altre.

A peu (és un llarg passeig d'uns 8 km) o amb el cotxe val la pena donar la volta a la llacuna Khaled, al costat de la que s'estan construint alguns nombrosos i impressionants gratacels (amb bonics reflexos en l'aigua de la llacuna). Aquesta ruta ha d'incloure el pas pel pont Sharjah, recolzat sobre una de les illes que hi ha a la llacuna, i des del que hi ha una bona vista perquè està una mica elevat. Per altra banda, creuant el carrer Al Corniche des de l'Heritage Area s'arriba a l'actiu port de Sharjah, on es poden veure nombrosos dhows fondejats.

^top

KHORFAKKAN - Emirats Àrabs

COM ARRIBAR

Sortim de Sharjah amb el cotxe en direcció a Fujairah, en la costa oriental, agafant el carrer Sheikh Mohd Bin Saqr Al Qassimi (seguir les indicacions a l'aeroport). Només sortir de Sharjah, a 15 km del centre, val la pena aturar-se un moment per a recórrer el campus de la nova University City, una de les majors ciutats universitàries de l'Orient Mitjà, ja que conta amb edificacions espectaculars i tot això enmig de jardins amb gespa i nombroses fonts (!!!).

Tornant a la carretera a Fujairah, al principi el paisatge és pla i desèrtic, amb petites dunes i arbustos, però abans d'arribar a la població de Masafi (on vam tenir l'oportunitat de veure el seu conegut mercat del divendres, però que ara és diari) el paisatge es torna muntanyenc i a estones bonic. Després de recórrer 110 km arribem a Fujairah, la capital de l'emirat d'igual nom, on agafem la carretera que segueix la costa del Golf d'Oman cap al nord, fins a arribar a Khorfakkan, a 26 km de Fujairah. La carretera entre Fujairah i Khorfakkan estava en obres en alguns dels seus trams. Tot i que el paisatge costaner que es veu des de la carretera no val gran cosa sí són boniques les muntanyes que arriben gairebé fins al mar.

DORMIR I MENJAR

Khor Fakkan Youth Hostel (Khor Fakkan; Tel. 06-2370886), situat en una casa just a l'entrada de Khorfakkan, venint des de Fujairah, a la dreta de l'autovia. Costa 150 AED una habitació doble privada molt senzilla amb bany compartit. Molt net. Vam estar pràcticament sols en la casa. L'altra alternativa d'allotjament a Khorfakkan és el car Oceanic Hotel (PO Box 10444; tel. 09-2385111), un resort de luxe on ens van demanar 695 AED per una habitació doble.

A Khorfakkan vam sopar en la popular cafeteria Al Fouj, en la carretera principal, no molt lluny del Youth Hostel. Correcta.

COSES A VEURE

FUJAIRAH. Aquest petit emirat, amb només 1.450 km², es troba en la costa est dels EAU, enfront de la costa del Golf d'Oman. Fins a l'any 1952 formava part de l'emirat de Sharjah. Com en altres emirats aquí el creixement econòmic és palès per la quantitat de nous edificis i projectes immobiliaris en desenvolupament.

A Fujairah nosaltres ens limitem a fer un volt amb el cotxe per la ciutat, ja que no té res d'especial. Entrem en la ciutat per l'avinguda Hamad bin Abdullah, l'eix de la zona de negocis, i continuem fins arribar a la Corniche, des d'on es pot veure el port pesquer i el comercial. Des d'aquí seguim cap al nord per Al-Gurfah fins arribar a la rotonda amb una cafetera en el seu centre, on girem a l'esquerra per tal d'agafar Al-Nakheed i arribar fins a la ciutat vella de Fujairah, en la que es troba el fort (en reconstrucció). Pel camí creuem uns enormes jardins de palmeres datileres. Vist el fort per fora agafem el carrer Al-Sharqui per a tornar a l'avinguda Hamad bin Abdullah, completant així una volta de 8 km.

A Fujairah vam aprofitar per a dinar en el molt recomanable restaurant libanès Al-Meshwar (carrer Hamad bin Abdullah, enfront del Fujairah Trade Centre). El restaurant ocupa un curiós edifici que, tal com comenta la guia LP, sembla de cartró pedra i tret d'un decorat de pel·lícula, barreja dels Picapedra i d'un castell creuat. Menjar deliciós, lloc agradable i acollidor i amb preus més que raonables.

KHORFAKKAN. Aquesta ciutat, a uns 26 km al nord de Fujairah, pertany a l'emirat de Sharjah i és la segona en importància en la costa est dels EAU. Compte amb una preciosa badia natural, al voltant de la que ha crescut la ciutat, la qual focalitza la seva economia en un gran port de contenidors que es troba en l'extrem sud de la badia.

La veritat és que tant la badia, la platja com el passeig marítim són molt bonics i l'única trava en aquest paisatge són el port i les seves grues a un costat i el lleig hotel Oceanic a l'altre. Des de la Corniche es pot veure, sobre un turó, el poc que queda de l'antic palau del sobirà de Sharjah.

^top

DUBAI - Emirats Àrabs

COM ARRIBAR

Veure els detalls del nostre trajecte des de Khorfakkan a Dubai en l'apartat Ruta de Khorfakkan a Dubai.

DORMIR I MENJAR

En general, l'allotjament a Dubai és car i per tant hi ha molt poca oferta per a pressupostos molt ajustats. En el nostre cas, en el Florida Hotel Dubai (carrer Al-Sabkha, en el cor de Deira; Tel. 4-2268888) paguem 350 AED per una habitació doble amb bany privat, TV, nevera, A/C i esmorzar inclòs. La seva situació és molt convenient. Durant el dia hi ha molt moviment en la zona ja que es troba al costat del soc, però a la nit és bastant més tranquil·la. Per a nosaltres va ser una bona elecció. Si el pressupost dóna per a més (900 AED l'habitació doble) llavors recomanem l'Orient Guesthouse (Al Fahidi St; tel. 4-3519111). És un hotel boutique de només 10 habitacions que ocupa una antiga casa senyorial, situada en el centre de la zona històrica de Bastakiya, que ha estat restaurada amb totes les comoditats actuals, però mantenint la decoració d'estil aràbic de fa un segle. Nosaltres no vam tenir l'oportunitat d'allotjar-nos en ell (el vam descobrir per casualitat passejant per la zona), però la seva propietària va tenir l'amabilitat de mostrar-nos personalment algunes habitacions o el preciós pati central.

En la Cafeteria 4 Seasons (cantonada dels carrers Al-Sabkha i Naif, a només 50 metres de l'hotel Florida) és possible menjar un bon plat de shawarma, per exemple, a molt bon preu.

Per a connectar-se a Internet recomanem l'Al Jabreen Internet Cafe (3 AED l'hora), en l'interior d'un petit centre comercial, en la cantonada dels carrers Al-Sabkha i Naif, a l'altre costat de la Cafeteria 4 Seasons. D'altra banda, les trucades locals de telèfon a Dubai són gratuïtes.

COSES A VEURE
Micro-mesquita de Badiyah
Micro-mesquita de Badiyah

Ruta de Khorfakkan a Dubai. Sortim a primera hora del matí de Khorfakkan i continuem cap al nord per l'autovia que transcorre enganxada a la costa, amb molts trams en obres. Vam veure iniciades les obres per a construir en aquesta porció de costa un enorme complex d'habitatges de luxe dintre del mar, similar a The Palm, a Dubai. A menys de 10 km de Khorfakkan trobem la petita població de Badiyah (pertany a l'emirat de Fujairah), una de les més antigues de la zona.

Seguint la carretera cap al nord, just al sortir de Badiyah, trobem a mà esquerra una minúscula i preciosa mesquita, del s. XV (possiblement la més antiga dels EAU). Aquesta simpàtica mesquita en miniatura és una construcció pintada completament de blanc i amb 4 cúpules que se sustenten en un únic pilar central. Al veure'ns arribar l'imam de la mesquita va venir sol·lícit a preguntar-nos si volíem visitar l'interior de la mesquita. Vam acceptar la seva invitació (cal vestir apropiadament i les dones cobrir el seu cap amb una abaya que proporciona el mateix imam) i vam entrar a la mesquita amb l'imam, el qual ens fa de guia i ens explica coses sobre ella. Acabada la visita aquest amable senyor ens va regalar un llibre didàctic sobre l'Islam. Per a arrodonir aquesta super-recomanable visita pugem a una torre de guaita que hi ha darrere de la mesquita i des de la que hi ha una vista molt molt bonica sobre les muntanyes del Hajjar, la població de Badiyah, el palmerar i el mar.

Continuem viatge per aquesta bonica zona costanera fins arribar a Dibba, 34 km al nord de Badiyah, població formada per tres nuclis, amb la curiosa particularitat que està regida per dos emirats i un sultanat. Venint des de Badiyah primerament trobem Dibba Muhallab (de Fujairah), zona en la que estan els hotels. Seguint cap al nord arribem a Dibba Hisn (de Sharjah), amb una enorme i bonica mesquita, visible des de molt lluny. Agafant el ramal nord que hi ha en la rotonda davant d'aquesta mesquita i recorrent altres 4 km arribem a Dibba Bayah (d'Oman). Passem davant un rètol informatiu que ens adverteix que estem en territori omanita, però no hi ha cap frontera visible. Arribem a veure un desviament del que partia una carretera amb la indicació Khasab, la capital del territori omanita de Musandam, a 110 km, però desconeixem si aquesta via és possible per a un vehicle que no sigui 4x4. En qualsevol cas, el costat omanita de Dibba és un enclavament especialment bonic, amb les muntanyes del Hajjar formant una paret de roca darrera de la que s'estén la península de Musandam. Com a curiositat (tot i que no ens va sorprendre) dir que també és més net, ordenat i ben posat que els altres dos nuclis de Dibba.

Tornant cap enrere de nou, fins a la rotonda de la mesquita de Dibba Hisn, agafem el ramal cap a Dubai. Uns 7 km més tard ens desviem a la dreta seguint la indicació RAK. Sembla una carretera relativament nova que passa per uns paratges preciosos i verges (deshabitats i gairebé sense signes de civilització). Absolutament recomanable. En un punt del trajecte, abans d'arribar a la població de Khatt, ens trobem amb que s'ha desprès la paret de roca d'una muntanya i ha enterrat un tram de carretera, pel que vam haver de desviar-nos per la llera d'un wadi per a salvar l'obstacle.

Ras Al-Khaimah (RAK), a 70 km de Dibba, és l'emirat més septentrional i fèrtil dels EAU, situat en la costa oest i fent frontera amb el territori omanita de la península de Musandam. En la nostra ruta des de Dibba vam arribar a RAK seguint la carretera que ve de l'aeroport (les muntanyes Hajjar, al fons, formen un fantàstic paisatge de benvinguda). En una rotonda d'Al-Nakheel, la zona comercial i de negocis de RAK, vam girar a l'esquerra (indicació Old Town) per agafar el carrer Al-Hisn que ens condueix a la ciutat vella (situada en una península sorrenca) després de creuar un pont que salva el braç d'aigua Khor Ras Al-Khaimah. Deixem el cotxe davant del Museu Nacional de Ras Al-Khaimah, situat en un fort del s XVIII. Fem un volt a peu per la ciutat vella i pel soc, adjacents al fort, ambdós sense massa interès.

Després de la ràpida visita a RAK reprenem la ruta i agafem la direcció sud, seguint la carretera que va enganxada a la costa. En el camí passem pels minúsculs emirats d'Umm Al-Qaiwain i Ajman, a 40 i 70 km de RAK respectivament, però no ens hi vam aturar per no tenir res que ens interessés prou. Això sí, des de la carretera vam poder veure algunes plataformes petrolíferes en el mar i també grans projectes d'urbanitzacions de luxe al costat del mar o directament dins del mar, en forma d'illes artificials. Els vorals i voltants de la carretera al seu pas per Umm Al-Qaiwain estaven molt bruts per a l'estàndard d'altres emirats, amb milers de borses i residus de tot tipus. Passem també pels afores de Sharjah i connectem amb l'autopista a Dubai, a on arribem després de recórrer uns 90 km des de RAK.

DUBAI és segurament l'emirat més actiu i modern dels set que formen la federació dels Emirats Àrabs. En els últims anys s'està reinventant a si mateix amb l'objectiu de convertir-se en el centre financer i econòmic de la regió, així com un pol d'atracció per a un turisme d'alt poder adquisitiu. I tot això per a diversificar els seus ingressos, ja que, a diferència de l'emirat d'Abu Dhabi, les seves reserves de petroli són escasses. Tot i així, qualsevol projecte constructiu, per absurd que pugui semblar, aquí és possible, ja que els diners a invertir no són problema. La mà d'obra necessària per a aquestes obres faraòniques s'importa des d'Àsia, sobretot de l'Índia (només un 19% de la població de Dubai té nacionalitat dels Emirats).

La ciutat-emirat de Dubai ha anat creixent a partir d'unes quantes cases de beduïns instal·lats en ambdues ribes d'un braç de mar (khor). Així la ciutat es divideix en dues parts, Deira en la riba nord i Bur Dubai en la sud. Dubai és una ciutat molt cosmopolita i situada ja entre les 10 ciutats més visitades del món. La nostra opinió és que realment val la pena visitar Dubai i dedicar-li almenys uns dos dies, a diferència de la resta d'emirats que noslatres vam visitar, exceptuant Sharjah, en els que una visita de passada és suficient.

Khor Dubai (o Dubai Creek en anglès) és el nom d'un braç de mar, en forma de riu, que separa Deira de Bur Dubai i que dóna un caràcter especial a la ciutat. També és el seu cor, la qual cosa es nota quan concorregut està a tota hora, amb multitud d'abras repletes de gent navegant pel khor. Les abras són petites embarcacions que fan de taxis aquàtics, creuant d'una riba a una altra seguint unes rutes preestablertes entre estacions, i cada trajecte costa 0.5 AED per persona. Per descomptat val la pena passejar per ambdues ribes per a gaudir de boniques estampes de la ciutat.

Deira des del «khor» de Dubai
Deira des del «khor» de Dubai

En la riba de Deira, per exemple, podem veure els molls de dhows (entre les estacions d'abras Sabkha i Deira Old Souq), on es carreguen i descarreguen mercaderies de tot tipus amb origen o destinació en qualsevol port del Golf o d'Àsia. Ofereixen doncs una imatge pintoresca del comerç que forma part ja del patrimoni històric de Dubai. No lluny d'aquí trobem el famós soc de l'or (un dels majors del món, on es venen des de simples lingots a joieria super-sofisticada), així com el soc de les espècies (estrets carrerons aromatitzats per una barreja de clau, cardamom, canyella, encens, i tot tipus de espècies) i el soc dels perfums. A última hora de la tarda és quan estan més concorreguts.

En l'altra riba, en la de Bur Dubai, tenim la interessant zona de Bastakiya, amb nombroses cases senyorials construïdes a principis del s. XX per rics mercaders i que ara estan sent restaurades. Aquestes cases tradicionals tenen un pati interior, i també torres de ventilació, usades antigament en aquesta zona del Golf per a refrescar l'interior de les cases. Al costat d'aquest barri està el Diwan, la residència oficial del xeic Maktoum que governa Dubai en l'actualitat. Darrere d'ell està el molt interessant Dubai Museum, el qual ocupa l'interior del fort Al Fahidi, del s. XVIII. Sense escatimar en mitjans, amb diorames, audiovisuals o hologrames, el museu ofereix una fascinant visió de la història i el patrimoni cultural de Dubai, amb seccions que mostren, entre molts altres aspectes, la vida tradicional dels beduïns en el desert o la dels bussejadors que buscaven perles en el fons del mar. L'entrada al museu és pel carrer 76A i costa 3 AED. Al costat del museu hi ha la Grand Mosque, però la veritat és que és més bonica per fora que per dintre. En el costat oest comença el Dubai Souq (soc de tèxtils), amb els seus carrerons coberts amb una bonica teulada de fusta. Caminant des d'ell cap a l'oest per la riba del khor arribem a la zona de Shindagha, prop de la boca del khor i lloc de les primeres construccions en Dubai. Aquí trobem l'Heritage & Diving Villages, una zona de nova construcció amb botigues i restaurants situats en edificis que segueixen l'arquitectura local. Just al costat, la Sheikh Saeed Al Maktoum House, una casa tradicional construïda en 1896 i que fou la seu del govern i residència oficial de l'avi de l'actual xeic. L'edifici està ben restaurat i és bonic, però creiem que el més interessant és la col·lecció de fotos que hostatja, amb imatges antigues de Dubai que permeten comprovar l'enorme transformació d'un grapat de cases de beduïns en el Dubai actual. També hi ha fotos de la família de l'actual xeic. L'entrada a la casa costa 2 AED.

Cap al costat oriental del barri de Bastakiya trobem un passeig que hi ha entre el khor i el carrer Al-Seef on s'instal·la una concorreguda fira durant el període en que es celebra el Dubai Shopping Festival. La nostra visita a la ciutat va coincidir amb aquest festival i vam tenir l'oportunitat de passejar per aquesta fira i veure un castell de focs artificials sobre l'aigua de Khor Dubai. Des d'aquesta riba tenim una vista privilegiada sobre el vistós edifici del National Bank of Dubai, un punt de referència al costat del riu i que amb la seva característica façana de vidre de forma corba reflecteix en colors daurats el tràfic fluvial.

Burj al-Arab. Aquest hotel de set estrelles (classificat així per les seves característiques realment excepcionals) és potser la icona més universal de Dubai i és una atracció turística en si mateix. L'hotel ocupa un singular edifici, la forma del qual està inspirada en una embarcació de vela, i està situat en una illa artificial, a 270 metres de la costa i connectat a terra ferma per un viaducte sobre la platja. Amb els seus 321 metres d'altura és l'hotel més alt del món i en la seva part superior crida l'atenció la plataforma que serveix d'heliport i també de pista de tennis quan està lliure.

És ja un clàssic per a molts turistes arribar fins als voltants de l'hotel per a poder fotografiar-lo (especialment de nit, quan tota la seva coberta exterior està il·luminada i es van succeint diferents combinacions de colors), però és tant o més espectacular vist des de dintre. El problema és que només es pot entrar a l'hotel si hom s'allotja en una de les seves 202 suites o si es té una reserva per a un dels seus múltiples restaurants. De fet, el més econòmic és realitzar una reserva per a l'Afternoon Tea en l'Skyview Bar (en una plataforma a 200 metres sobre el mar, amb espectaculars vistes de l'entorn) o en el Sahn Eddar (situat en la base de l'impressionant atri de l'hotel, el més alt del món), tot i que el preu és de 50 € o més. És imprescindible reservar amb antelació en el telèfon +971 4 3017600 o per e-mail. Quant a la vestimenta, en el cas dels homes, es requereix dur camisa amb coll, pantalons (no texans) i sabates tancades que no siguin esportives.

Vista nocturna de l'hotel Burj al Arab
Vista nocturna de l'hotel Burj al Arab

Podríem explicar moltes coses de l'hotel i tot el que l'envolta (personal, clients, serveis, etc), però el millor és que el veieu vosaltres mateixos. Sí us podem dir que falten sentits per a poder quedar-se amb aquest lloc tan especial, la màxima expressió del luxe aràbic. La pregunta del milió és si val la pena gastar-se tants diners per a visitar l'hotel i cadascú pot tenir la seva pròpia opinió referent a això. Per a nosaltres va ser una experiència que va valer totalment la pena, però també hem de dir que al final només vam pagar 15 € cadascun per la visita a l'hotel (un problema en la nostra reserva va fer que la central de reserves de l'hotel ens compensés amb un accés especial on només vam pagar la beguda que prenguérem en el bar Sahn Eddar).

Per a arribar al Burj al-Arab amb transport públic des de Deira s'ha d'agafar l'autobús 8 o 8A des de l'estació d'autobusos Gold Souq Bus Station. És un llaaaarg trajecte (2'5 AED), però ens deixa pràcticament a la porta. Si anem amb vehicle propi una possible ruta és la següent: vorejar el khor seguint Baniyas Rd cap a l'est fins arribar al pont Maktoum que creuarem per a accedir a la riba de Bur Dubai. Agafem l'avinguda Khalid Bin Waleed en direcció al port Rashid per a després girar pel carrer Al-Mina a l'esquerra i després l'avinguda Al-Jumeirah a la dreta. Seguint aquesta avinguda uns 16 km arribem a l'hotel, visible des de força abans. Altra possible opció més directa per arribar a Bur Dubai des de Deira és a través del túnel submarí Shindagha que creua sota el khor. Per a tornar a Deira des de l'hotel podem seguir l'avinguda Sheikh Zayed, la qual passa al costat dels enormes i impressionants gratacels ja construïts o a mig fer, com Burj Dubai (encara està en construcció, però ja és oficialment l'edifici més alt del món i està previst que arribi als 800 metres d'altura) o les Emirates Towers. Creuem a Deira pel pont Garhoud.

Centres comercials. Doncs si, encara que sembli mentida, una visita a Dubai no és completa si no es visita almenys un dels seus mega-centres comercials. Nosaltres ho vam fer, però no per a comprar sinó com a exercici de voieurisme per a un estudi sociològic, ja que els ciutadans dels Emirats (i també els expatriats de luxe) vénen a aquest tipus de llocs, deixant els socs del centre per als turistes i els immigrants asiàtics. Nosaltres vam triar el Mercato per ser un dels millors i perquè ve de camí a l'hotel Burj al-Arab. Aquest impressionant centre comercial reprodueix, de forma més o menys kistch, les formes dels palaus de la Toscana o el Véneto italians. No deixa de xocar la imatge dels emiratís (homes abillats amb la seva impecable dishdasha blanca i dones de rigorós negre amb l'abaya que les cobreix gairebé completament) asseguts en un Starbucks o fent cua davant unes multisales de cinema. En l'aparcament només veurem luxosos vehicles, majorment 4x4, on carreguen les seves compres. El Mercato està a Jumeirah Rd i s'arriba a ell amb vehicle propi o amb el mateix autobús 8/8A que per a anar al Burj al-Arab.

Altres activitats. Si tot el que s'ha dit no és suficient per a omplir la nostra estada a Dubai (i si la butxaca ho permet, clar) encara podrem realitzar activitats tan diferents com esquiar en l'Ski Dubai (la major de les seves 5 pistes té un desnivell de 60 m. i una longitud de 400), anar a les carreres de cavalls al Nadd Al Shiba Club o jugar al golf en l'exclusiu Dubai Creek Golf & Yacht Club. Però una activitat molt més econòmica i que pot ocupar-nos durant molt temps és la de veure des de la barrera, com els jubilats, les innumerables i espectaculars obres que esquitxen tot Dubai, com els singulars mega-projectes The Palm Jumeirah o The World, complexos residencials i d'oci, ja en construcció, i situats sobre illes artificials enfront de la costa de Dubai.

I EL VIATGE S'ACABA

En l'estació d'autobusos Al-Sabkha, a Deira i a només 50 metres de l'hotel Florida, vam agafar l'autobús nº 401 a l'aeroport. Ens costa 3 AED i en 20 minuts ja estem en la porta de la terminal 1 de sortides. Després de passar els controls d'immigració trobem una oficina de canvi on canviem de nou a euros els AED que ens sobren.

El nostre vol amb la companyia Czech Airlines sortí puntual i 7 hores després ja estàvem en l'aeroport de Praga. Aquí vam connectar amb un altre vol de la mateixa companyia a Barcelona, a on vam arribar després de 2 hores i 15 minuts de vol.

I aquí s'acaba aquest breu, però intens viatge!.

^top
Relat d'un viatge a Oman i Dubai - Sandro Alarcón & Rosa Moreno [2010]
EAU/OMAN - Abu Dhabi, Dubai, Umm Al-Quwain, RAK i Musandam - Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2009/10]
UAE Tourist Guide - Informació turística de Dubai i dels Emirats Àrabs.
Oman Tourism - Pàgina turística oficial d'Oman.
Destination Oman - Portal turístic d'Oman.

facebooktwitterYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació