Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
1 / 3
Oman Emirats Àrabs

OMAN / EAU

Guia i relat de viatge a Oman i els Emirats Àrabs Units

Data Data viatge: 2006/07. Publicat el 19/01/2007
2.4 de 5 (165 vots)

ÍNDEX GUIA

General

Fitxa tècnica del viatge
Enllaços relacionats

Ruta per Oman

Muscat (I)
Sur
Ras al-Hadd
Nizwa
Salalah
Muscat (II)

Ruta pels Emirats Àrabs Units

Sharjah
Khor Fakkan
Dubai

Introducció

Oman és un sultanat que ocupa l'extrem sud-est de la Península Aràbiga, a més d'algunes illes en el mar d'Aràbia i una petita zona en la península de Musandam, separada del territori principal per un capritx en el traçat de fronteres durant la descolonització de la zona. Amb una superfície de 309.500 km² és el tercer país de major extensió de la Península Aràbiga, mentre que la població és de només 2'5 milions de persones. Bona part del territori omanita està ocupat per deserts de sorra i grava, incloent una part de l'anomenat Districte Buit, la major superfície coberta de sorra en tot el planeta. Per al viatger, Oman és un lloc amb un turisme encara incipient en el que trobem bells paisatges i un país molt acollidor i en el que ens sorprendran algunes curiositats locals i el contrast entre el modern i l'antic.

Els Emirats Àrabs Units (EAU), per la seva banda, són una federació de set estats àrabs (Abu Dhabi, Dubai, Sharjah, Ajman, Umm al-Qaiwain, Fujairah i Ras al-Khaimah) que sumen una extensió de 83.600 km² i una població de 4 milions de persones, de les que només un 20% són nadius dels emirats, mentre que un 50% són sud-asiàtics, sobretot de l'Índia. L'interior del país és un desert de sorra esquitxat amb alguns oasis. Gràcies a la riquesa del petroli els petits ports d'antany s'han convertit en grans centres ultramoderns amb altíssims gratacels i enormes centres comercials i d'oci, arribant en alguns casos a l'extravagància del nou ric. Aquí la fusió entre el modern i el tradicional és més accentuada tot i que a Oman, donant lloc a unes característiques pròpies que captaran l'interès del viatger curiós.

Aquesta guia es complementa amb la Guia de viatge a EAU i Musandam, fruit d'un altre viatge que vam fer anys després a Abu Dhabi, Dubai, Umm Al-Quwain, Ras Al Khaimah i la península omanita de Musandam.


^top

Fitxa tècnica del viatge

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Data del viatge

Del 23 de desembre de 2006 al 7 de gener de 2007.

Itinerari

Tot i que és possible volar des d'Europa a Muscat, la capital omanita, nosaltres vam triar Dubai com a port d'entrada i sortida en la zona perquè el vol era més econòmic i també pel nostre interès a veure Dubai, la ciutat on tot és possible. La nostra idea inicial era destinar dos dies complets a la visita de la península de Musandam, però a causa de un problema logístic vam haver de canviar els nostres plans i realitzar un interessant circuit per cinc dels emirats de la UEA. Ens queda pendent, doncs, per a una altra ocasió visitar el territori omanita de la península de Musandam.

mapa

Dia 1: Barcelona - Praga - ...
Dia 2: ... - Dubai - Muscat
Dia 3: Muscat
Dia 4: Muscat - Sur
Dia 5: Sur - Ayajh - Ras al-Hinz - Ras al-Hadd
Dia 6: Ras al-Hadd - Wadi Bani Khalid - Nizwa
Dia 7: Nizwa - Jibreen - Bahla - Jebel Shams - Al Hamra - Nizwa
Dia 8: Nizwa - Muscat - ...
Dia 9: ... - Salalah - Mirbat - Jebel Dhamar - Talaq - Salalah
Dia 10: Salalah - Tomba de Job - Mughsail - Salalah
Dia 11: Salalah - Muscat
Dia 12: Muscat - Dubai - Sharjah
Dia 13: Sharjah - Fujairah - Khor Fakkan
Dia 14: Khor Fakkan - Al Badiya - Dibba - Ras al-Khaimah - Dubai
Dia 15: Dubai
Dia 16: Dubai - Praga - Barcelona

Diners

La moneda oficial dels Emirats Àrabs Units és el dirham UEA (AED), de paritat fixa amb el dòlar (1 US$ = 3,66 AED). Els euros poden ser canviats en totes les oficines de canvi de divises. El pagament amb targetes de crèdit està molt difós.

En Oman la moneda de curs legal és el real omanita (RO o OMR). És possible canviar moneda tant en les entitats bancàries com en les oficines de canvi, en les que en ocasions el canvi és lleugerament més favorable.

Canvi mitjà:
1 AED = 0,2118 € / 1 € = 4,72 AED // Canvi actualitzat: Eur -> AED
1 RO = 2,028 € / 1 € = 0,493 € // Canvi actualitzat: Eur -> RO

Despeses del viatge

+ 850 € (vol BCN-Praga-Dubai, anada i tornada)
+ 71 € (vol Salalah-Muscat)
+ 581 € (transport, cotxe de lloguer, allotjament, menjar/begudes, entrades, altres)
= 1.502 € (total per persona)

Nivell de vida: En contra del que puguem pensar ambdós països no són massa cars per al viatger, amb l'excepció d'hotels i serveis turístics (per exemple si contractem excursions a través d'una agència local) que sí ho són. Menjar en el carrer, fora dels hotels i resorts, és barat, especialment a Oman. Atès que el transport públic és escàs o inexistent cal destinar una part del pressupost al lloguer d'un vehicle, tot i que en general els preus són inferiors als europeus.

De totes maneres, en ambdós països, però especialment a Oman, es busca un turisme de nivell adquisitiu mitjà-alt i no hi ha pràcticament oferta per a viatgers amb poc recursos. Per això és molt difícil trobar turisme motxiller viatjant pel país. Però insistim en el fet que és possible ajustar bastant el pressupost si viatgem per Oman i UEA.

Visat

En els Emirats Àrabs Units (EAU) els ciutadans espanyols només han de presentar el passaport espanyol en regla, amb més de 6 mesos de vigència des de la data d'entrada en el país, i sense cap visat d'Israel en ell. En qualsevol dels aeroports del país i en les fronteres terrestres s'obté un segell d'entrada gratuït, vàlid durant 60 dies.

A Oman és necessari un passaport amb validesa mínima de 6 mesos i un visat per a entrar en el país. Les autoritats omanites concedeixen visats amb una validesa d'1 mes i una sola entrada en frontera (en aeroports i en les fronteres terrestres amb la UEA). El cost del visat és de 6 RO, però si s'arriba a Oman directament des de Dubai (UEA) o Doha (Qatar) i es conta ja amb un visat de turista d'algun d'aquests dos països llavors el visat d'Oman és gratuït.

Transport

Avió. Els trajectes entre les ciutats de Muscat i Salalah (amb una distància de gairebé 1.000 km) i entre Muscat i Khasab (on l'orografia de la península de Musandam fa que aquest pugui ser un viatge llarg i pesat si es fa per carretera) són pràcticament els únics vols interiors de la companyia omanita Oman Air a tenir en compte. Els bitllets es poden comprar directament en les oficines de la companyia o en qualsevol agència de viatges, tot i que en aquest últim cas amb un petit sobrecost. Per altra banda, la companyia de baix cost Air Aràbia comunica Muscat amb les principals ciutats de la Península Aràbiga, el Pròxim Orient o l'Índia.

Autobús. La companyia estatal omanita ONTC ofereix serveis entre les principals ciutats del país (veure serveis i horaris). Els seus autobusos són bastant correctes i és convenient comprar el bitllet almenys amb un dia d'antelació si anem a realitzar un trajecte llarg. A Muscat i voltants hi ha microbuses i taxis, que poden ser compartits, per a realitzar petits trajectes en la zona que ens poden ser útils per a moure'ns per Muscat o anar a l'aeroport. En la UEA hi ha autobusos i minibusos que comuniquen els diferents emirats, especialment Dubai i Abu Dhabi.

Cotxe de lloguer. Donada la falta de transport públic en ambdós països per anar a molts llocs d'interès per al viatger la millor opció és, des de lluny, llogar un cotxe, ja que si no hauríem de contractar tours per a visitar aquests llocs i els preus solen ser bastant alts. A més hem de tenir en compte que llogar un cotxe surt més barat que a Europa, la gasolina és molt més barata i les carreteres, amb algunes excepcions a Oman, solen estar ben indicades i en bon estat. Pocs anys enrere era imprescindible llogar un vehicle 4x4 per a realitzar alguns dels trajectes més interessants d'Oman, però avui dia ja no és estrictament necessari. De totes maneres continua encara sent necessari per a realitzar alguns trajectes molt concrets (cal planificar bé el que volem fer i informar-nos de si és necessari o no un vehicle 4x4).

És important saber que si es lloga un cotxe a Dubai es pot conduir per aquest emirat sense un permís de conduir internacional, però que aquest ens serà requerit per l'agència de lloguer si pretenem conduir per altres emirats o passar el cotxe a territori d'Oman. Si no disposem del permís internacional els ciutadans espanyols tenim la possibilitat, per a casos desesperats, d'obtenir una llicència temporal anant al Dubai Traffic Dept, aprop del Mazda Showroom a Deira. Segons ens van dir costa 110 AED i s'obté en només 30 minuts, tot i que caldria assegurar-se abans dels horaris d'aquesta oficina. Si el cotxe es lloga a Oman no és necessària, en principi, la llicència internacional, sempre que conduïm dins del territori omanita. En les pàgines web Oman Rent a car i Rental Car Dubai teniu un llistat exhaustiu d'empreses de lloguer de cotxes a Oman i Dubai respectivament. Altra opció, molt recomanable pels seus preus, és consultar el cercador eAlquilerdecoches.

Allotjament

L'allotjament a Oman és bastant escàs i el seu preu, en general, car, ja que sol ser de nivell mitjà-alt. Això es deu en part a la incipient infraestructura turística del país i en part al desig del seu Govern d'atreure només a un turisme de cert nivell adquisitiu. Si es lloga un vehicle és possible estalviar en l'allotjament fent camping per compte propi en llocs com platges, wadis, dunes, etc. Però per a això hauríem de dur el material necessari, estar disposat a sacrificar un mínim de comoditats i tenir en compte que, en general, per arribar a llocs apartats on acampar serà necessari un vehicle 4x4.

Per a buscar allotjament a ciutats com Dubai o Muscat una bona eina és Booking.com, on podem trobar molt bones ofertes.

Seguretat

Les condicions de seguretat en ambdós països són bastant bones, especialment a Oman, on la sensació de seguretat és total. Suposem que aquesta és una de les raons per les quals aquest país acull tant turisme familiar. Els índexs de criminalitat i el nombre d'atracaments o robatoris es mantenen molt baixos. Per altra banda, en ambdós països la Llei Islàmica vigent imposa en els costums certes restriccions que han de respectar-se, sent potser Dubai el lloc on els costums són una mica més laxes.

Salut

No hi ha cap vacuna obligatòria i ni tan sols recomanable. Les condicions sanitàries en ambdós països són bones. Especialment a l'estiu és convenient extremar les precaucions per a evitar insolaciones i deshidratació.

Clima

En les dates del nostre viatge a la zona vam gaudir d'un clima molt bo, amb temperatures bastant agradables, poc caloroses de dia i una mica fresques a la nit. Donat el calorós clima de la zona, amb l'excepció de les altes muntanyes d'Oman, amb un clima més moderat, no és rar superar els 50ºC de temperatura a l'estiu, pel que la millor època per a visitar ambdós països és de novembre al març.

Per altra banda en la regió de Dhofar, al sud d'Oman, el clima és una mica més suau i compte amb la particularitat d'un monsó de maig a setembre.

Diferència horària

Durant l'horari d'hivern a Espanya hi ha una diferència de +3 hores. En les dates de la nostra visita es feia fosc a les 17:45 h. al nord d'Oman i a les 18:20 en la regió del Dhofar, al sud omanita.

Curiositats d'Oman

- Oman ha estat tancat o ha posat moltes dificultats al turisme fins no fa molts anys. Potser per això és una destinació encara molt desconeguda entre nosaltres i del que és difícil trobar informació a Internet més enllà de quatre generalitats.

- Les adreces postals tal com les coneixem nosaltres, amb carrer i número, són inexistents a Oman, pel que cal guiar-se per elements singulars propers (edificis, mesquites, hotels, rotondes, etc).

- Les rotondes (que s'abreugen com R/A, de l'anglès roundabout) són un element imprescindible per a poder-se orientar en ciutats o carreteres, ja que a l'hora de donar una indicació de com arribar a un lloc se sol donar sobre la base de la ubicació d'una o vàries d'elles. A més les rotondes són una part del paisatge d'Oman i moltes d'elles són realment dignes de veure.

- La preocupació per l'estètica a Oman fa que els compressors de l'aire condicionat, que tant enlletgeixen les façanes dels edificis, es dissimulin amb una gelosia pintada que els fa passar distrets.

- En els restaurants d'Oman sempre serveixen una ampolla d'aigua gratis.

- Els homes omanites continuen vestint la seva tradicional dishdasha (camisa-vestit fins als peus i de color normalment blanc). I solen anar molt perfumats.

Guia de viatge

Arabian Peninsula, de Lonely Planet Pub. (edició Nov-2004, en anglès). Aquesta guia reuneix tots els països de la Península Aràbiga, però sense profunditzar massa en cadascun d'ells. Per aquest motiu la vam trobar molt incompleta, sobretot en tot allò referent a Oman, i amb moltes inexactituds.

Oman. The complete Resident's Guide, d'Explorer Publishing Ltd. (3ª edició 2006, en anglès). Aquesta guia la vam trobar un cop allà, en llibreries especialitzades de Dubai i Oman (també existeixen altres edicions per a Dubai i per a altres Emirats). Ens va semblar molt completa i amb moltíssima informació sobre hotels, restaurants, llocs d'interès i molt més. A més, al canvi costa només uns 15 €, força més barata que el que costa aquí la LP o d'altres similars.

Literatura relacionada

Los árabes del mar, de Jordi Esteva (Ed. Península). L'autor dedica una bona part del llibre a recórrer els ports d'Oman.

Omán. Magia arábiga, nº 179 (Febrer 2006) de la revista de viatges Rutas del Mundo.

^top

 GUIA i RELAT DE VIATGE: RUTA OMAN: MUSCAT i SUR

MUSCAT (I) - Oman

Comencem el viatge amb un vol de la companyia checa Czech Airlines de Barcelona a Praga (2 hores). En l'aeroport Rozyne de Praga vam enllaçar amb altre vol de la mateixa companyia a Dubai, on vam arribar després de 5 hores i 15 minuts de tranquil viatge. El servei a bord, inclosa el menjar, en aquesta companyia és bastant correcte, tot i que l'espai en els seients no és molt.

Una vegada en el modern i luxós aeroport de Dubai vam passar la zona de control de passaports i immigració en menys de 15 minuts, ja que no cal emplenar formulari algun ni pagar gens. Només posen un segell en el passaport que serveix de visat per a 90 dies. En la mateixa sala d'equipatges aprofitem per a canviar alguns euros a moneda local. Recomanem canviar aquí el mínim possible, ja que en el centre de Dubai es pot aconseguir un canvi bastant millor. En qualsevol cas, aquí mateix aprofitem per a canviar també uns pocs euros a reals omanites ja que avui mateix prenem un autobús a Muscat i no sabem si en el lloc fronterer podrem canviar o no. AL sortir de la sala d'equipatges trobem altra gran sala amb oficines d'hotels, cotxes de lloguer i també de canvi (tot i que aquí és pitjor que en l'oficina de la sala d'equipatges). També hi ha una petita oficina d'informació turística on ens donen un útil mapa de Dubai.

Com anar de Dubai a Muscat (Oman) i viceversa

La distància per carretera entre Dubai i Muscat (per la frontera de Hatta) és de 385 km. La forma més senzilla i barata d'anar d'una a l'altra és amb l'autobús públic, tal com vam fer nosaltres (veure paràgraf adjunt). Costa uns 12 € (més barat si comprem anada i tornada) i cal preveure unes 5-6 hores de viatge. Una altra possibilitat és l'avió, amb un curt vol de mitja hora, però s'ha de veure si el guany en temps respecte a l'autobús compensa el preu del vol i els trasllats a/de l'aeroport.

Una altra possibilitat és llogar un cotxe a Dubai i anar amb ell fins a Oman, però això només és interessant si la nostra ruta per Oman transcorre per la zona nord (incloent-hi la península de Musandam), ja que el sud queda a més de 1.000 km i és més fàcil agafar un avió o un autobús a Salalah. De totes maneres cal tenir en compte que per entrar el cotxe a territori omaní la companyia de lloguer de Dubai ens exigirà pagar una assegurança extra (mínim de 260 AED/dia) que encareix molt la quantitat total a pagar. Per això potser sigui força més interessant (i barat) llogar un cotxe a Dubai per a recórrer els Emirats (i fins i tot anar a Musandam), desplaçar-se de Dubai a Muscat amb autobús, i un cop a Muscat llogar un altre cotxe per a recórrer Oman.

En sortir fora de la terminal anem fins a la parada dels autobusos que van de l'aeroport al centre de Dubai (veure horaris i rutes del transport públic de Dubai), situada uns 50 metres a l'esquerra de la sortida. Atès que la nostra intenció era anar seguidament al Airline Centre, el lloc d'on surten els autobusos a Muscat (Oman), vam esperar que passés l'autobús nº 401 que finalitza el seu recorregut en Deira, però que passa pel costat de l'edifici Dnata (indiqueu Duh-nata Deira al conductor de l'autobús o taxi) o Dubai National Travel Agency, tot i que també és conegut com Airline Centre. Però en el nostre cas vam acabar pujant a l'autobús N4 ja que va passar abans que el 401 i el conductor ens va assegurar que ens deixaria també aprop de l'edifici Dnata. El bitllet senzill costa 3 AED i és un curt trajecte de només 2-3 km. L'autobús ens deixà en un punt en el que vam haver de creuar la gran avinguda Al-Maktoum per un pas elevat per a arribar a l'anomenat edifici Dnata. En la part posterior de l'edifici, al costat del carrer Al-Ittihad, hi ha un aparcament des d'on suposadament surten els autobusos ONTC, la companyia estatal omanita, a Muscat (a les 7:30 i a les 16:30), però quan vam arribar aquí encara eren les 5 del matí, estava fosc i no hi havia cap activitat en l'aparcament ja que era molt aviat.

Preguntem a algú pels autobusos a Muscat i ens indica un punt uns 100 metres més enllà, en el carrer Al-Rigga. Ens dirigim cap allà i trobem 2 autobusos de les companyies privades Sunshine Confort i Al-Khanjry Transport. El primer d'ells està tancat, mentre que el segon té la porta oberta i el seu conductor ens pregunta si anem a Muscat. Comprem els bitllets aquí (50 AED cadascun) després d'esbrinar que l'autobús surt a les 7 del matí (el de l'altra companyia surt una mica després). Mentre esperem aprofitem per a esmorzar una mica en un bar proper.

L'autobús surt puntualment i va bastant buit (5 àrabs, 3 filipins i nosaltres dos). Sortim de Dubai seguint grans avingudes flanquejades per nombrosos edificis i complexos enormes encara en construcció. Agafem l'autovia 44 i, després de recórrer uns 105 km per un paisatge desèrtic esquitxat de parterres artificials amb gespa, flors i arbres, arribem al lloc fronterer de Hatta, on hem de baixar de l'autobús perquè ens segellin la sortida de la UEA en el passaport. Durant els últims quilòmetres ja ens acompanyen les precioses formes de les muntanyes Hajjar. Reprenem el camí amb l'autobús i 1 km després hem de tornar a baixar en un control de mercaderies. Aquí cal dipositar tot l'equipatge en una llarga plataforma perquè els funcionaris duaners la revisin, tot i que vam comprovar que el nostre ni el miren i es dediquen a revisar a consciència el de la resta de passatgers. Quan acaben amb tot el passatge pugem de nou a l'autobús (aquí s'agraeix que l'autobús sigui petit i vagi gairebé buit, ja que si no el temps d'espera es pot incrementar bastant) per a tornar a parar 7 km després, en el lloc fronterer omanita de Wajaja.

Aquí trobem ja la primera mostra del gust per l'estètica dels omanites, ja que l'edifici que hostatja les oficines frontereres és bonic i agradable, cosa inusual en tantes fronteres del món mundial. El funcionari de visats ens pregunta si anem amb cotxe privat i al dir-li que anem amb autobús procedent de Dubai ens segella el passaport amb un visat gratuït (veure Visats). Els passaports se'ls queda el funcionari, però abans de pujar tot el passatge a l'autobús el funcionari i el xofer els reparteixen un a un. Ja oficialment en territori d'Oman continuem viatge i la carretera arriba a la costa del Golf d'Oman, anomenada aquí costa Batinah. A partir de la ciutat de Shinas la carretera, una autovia en realitat, transcorre paral·lela al mar, passant al costat de la mítica ciutat de Sohar, d'on el llegendari personatge de Simbad el Marí salpava per a portar a terme les seves extraordinàries travessies. Un vistós arc triomfal sobre una de les rotondes de l'autovia commemora aquest passat mariner de la ciutat.

És realment increïble comprovar quan ben fetes i cuidades estan les rotondes en aquest país, mimades pels nombrosos immigrants del subcontinent indi que treballen com a jardiners. Però encara hi ha més: els últims 40 km d'autovia abans d'arribar a Muscat, la capital, estan flanquejats per preciosos jardins de flors a banda i banda i en la mitjana, amb una gespa més verda que els prats anglesos de Yorkshire. I tot això és encara més surrealista si tenim en compte que estem en un territori desèrtic (!!). Aquesta és una de les innombrables peculiaritats d'aquest interessant país.

Encara alucinats per aquestes primeres hores a Oman finalment arribem a l'estació d'autobusos de Ruwi, a Muscat, cap a la una del migdia, després de 6 hores de viatge des de Dubai.

DORMIR I MENJAR

Corniche Hotel (situat davant de la llotja del peix de Muttrah; tel. 24714707). L'habitació doble amb bany, TV, A/C i esmorzar inclòs costa 20 RO. És correcte per a la seva categoria i el personal és molt atent, tot i que el esmorzar no és gran cosa. Just al costat està el Marina Hotel, on ens van demanar 35 RO per una habitació que no vam arribar ni a veure. Una opció una mica més econòmica és el proper Hotel Naseem (Tel. 24712418), on l'habitació val 15'3 RO sense esmorzar (no podem opinar sobre l'habitació perquè no la vam veure, però l'empleat en la recepció era bastant antipàtic). Tot i que hi ha altres zones de Muscat amb hotels de més categoria i luxosos que els de Muttrah, a nosaltres aquesta zona ens sembla meravellosa per la seva preciosa Corniche i el seu ambient animat i autèntic, i per això la recomanem. Però si voleu tenir la platja al costat de l'hotel oblideu-vos de Muttrah. Si tenim la necessitat de dormir al costat de l'estació d'autobusos de Ruwi hi ha l'opció del Wafa Flat Hotel (20 RO l'habitació doble) o el més car Sun City (35 RO l'habitació doble).

Per a menjar a Muttrah un lloc recomanable és el Fastfood'n'Juice Centre, on fan bons sucs i excel·lents plats (com kebab, shwarma, etc) que es poden prendre en una terrassa exterior que permet contemplar la Corniche i el pas de la gent al proper soc. També està bé el que està just al costat de l'anterior. Per a prendre alguna cosa dintre del soc de Muttrah recomanem fer una aturada en el Al-Ahli Coffeeshop (un suc costa 0,5 RO). A Ruwi, just al costat de la mesquita Sultan Qaboos, està el restaurant indi Al-Waseem, amb bon menjar i a preus de ganga. En la zona de Shatti al-Qurm recomanem el restaurant D'Arcy's Kitchen (situat en unes petites galeries comercials molt aprop de l'Hotel InterContinental), on serveixen menjar internacional a preus una mica més cars perquè aquesta és una zona més xic.

COSES A VEURE

MUSCAT (pronunciat màscat) és una ciutat atípica, ja que s'estén al llarg d'una estreta franja de gairebé 50 km entre les muntanyes i el mar, i està formada per diversos nuclis de població, cadascun amb el seu propi caràcter i separats entre si per turonets i terres sense urbanitzar. D'aquests nuclis els més interessants per al viatger són Muttrah, Ruwi, Old Muscat, o Qurm. Altra característica atípica és que, en general, Muscat presenta un aspecte bastant homogeni en les seves construccions, amb edificis de poca altura (hi ha pocs amb més de 5 plantes) i generalment de color blanc. Tot això, juntament amb l'abundància d'arbres i zones enjardinades, fa que Muscat sigui una ciutat molt agradable a la vista, malgrat trobar-se en un entorn àrid.

Corniche de Muttrah
Corniche de Muttrah

Muttrah (pronunciat màtra) és la zona portuària i comercial de Muscat, tot i que una vegada en ella dóna la sensació de ser un petit nucli de pescadors. A causa de la seva situació i punts d'interès és de visita obligada per a qualsevol visitant de Muscat. El seu primer punt d'interès és la bonica Corniche (passeig marítim), recentment renovada, en la que val la pena fer una passejada de punta a punta per apreciar els diferents angles de la badia, sobretot al caure el sol, pel color daurat que adquireixen les roques de les muntanyes circumdants. En la badia és possible veure alguns dhows fondejats, preciosos vaixells tradicionals àrabs de fusta i vela triangular.

En l'extrem nord de la Corniche, en un edifici cobert, està el mercat del peix, que bé mereix una visita, però cal anar a primera hora del matí (de 6 a 8), quan arriben les barques amb la pesca del dia: tonyines, tintoreres, peixos espasa, ratlles, crancs, sípies, etc. Però sense cap dubte el lloc més popular de Muttrah és el seu soc, un laberíntic conjunt de carrerons amb centenars de botigues sota un modern edifici de preciós sostre. És un dels més interessants i característics del país. L'entrada òbvia està en la Corniche i anant a la dreta s'arriba al soc de l'or, amb nombroses botigues en les que els espectaculars aparadors refulgen d'or.

En un lloc elevat sobre la costa, al sud de la Corniche, està el vistós fort de Muttrah, amb 6 torres, construït durant l'ocupació portuguesa de Muscat al 1580. No és possible visitar-lo. Passat el fort i continuant cap al sud per l'impolut passeig marítim s'arriba a una petita esplanada amb fonts que s'il·luminen de colors a la nit. Més enllà trobem el parc Al-Riyam amb el seu cridaner i enorme cremador ornamental d'encens, des del que hi ha molt bones vistes sobre la badia de Muttrah i voltants.

Muscat, coneguda també com la Ciutat emmurallada de Muscat o Old Muscat). És la part més antiga i la capital oficial del Sultanat, ja que hostatja el palau de l'actual sultà i els edificis administratius i governamentals, però també hi trobem més ciutadelles, fortes, torres, muralles i edificis històrics. Està situada uns 4 km al sud-est de Muttrah i la millor forma d'arribar a ella és caminant pel passeig que voreja el mar (es pot seguir el recomanable circuit proposat per la Lonely Planet).

Reprenent el camí que abans havíem deixat en el parc Al-Riyam continuem cap a l'est i passem al costat d'una torre de guaita que van construir els portuguesos. Uns 700 metres més endavant deixem a l'esquerra el parc Kalbuh Bay, una zona de picnic popular entre els locals. Caminant altres 300 metres més arribem al museu de la porta de Muscat, el qual dóna accés a la ciutat emmurallada. Aquest museu és gratuït i és molt interessant, amb fotos, gravats i mapes que expliquen molts aspectes històrics, culturals i del dia a dia d'Oman i Muscat. Les portes de fusta són les originals que tancaven aquesta part de la muralla a la nit fins a temps tan recents com 1970.

Fort Al-Mirani
Fort Al-Mirani

Visitat el museu baixem pel carrer Qasr al-Alam fins arribar als peus del fort Al-Mirani (no és visitable perquè és d'ús militar), construït a finals del s. XVI, en temps de l'ocupació portuguesa. A l'altre costat de la badia veiem el fort Al-Jalali (tampoc és visitable), construït en la mateixa època que l'anterior. Aquests dos forts protegien perfectament l'entrada al port. I entre un i l'altre es troba el vistós i curiós Palau del Sultà. Val la pena caminar pels voltants del reixat del palau per a veure els seus jardins i l'edifici en si. Per pura casualitat nosaltres vam tenir l'oportunitat de veure l'arribada al palau (i la sortida) de l'espectacular comitiva del sultà Qaboos, formada per nombrosos cotxes de luxe, tanquetes, cotxes i motos de policia, jeeps, ambulàncies i grues (en un dels cotxes anava el propi sultà Qaboos, ja molt familiar per a nosaltres per haver vist la seva foto en cada racó d'Oman). Curiosament el públic congregat en els carrers per a veure la comitiva eren majorment immigrants indis (!).

Continuant amb el nostre recorregut anem a Bayt Az-Zubair, un interesantíssim museu (l'entrada costa 1 RO) situat en una bonica casa. En ell hi trobem una exposició sobre la vida omanita, armes, roba tradicional, joies, accessoris, etc. Val la pena dedicar-li una bona estona. En la nostra ruta a peu per la ciutat vella de Muscat també passem per davant del Museu Franc-Omanita, tot i que no arribem a entrar en ell.

Per a tornar a Muttrah es pot desfer el camí fet o bé agafar un taxi compartit (0,5 RO).

Ruwi (pronunciat rubi) és el centre comercial, de negocis i del transport, així com el lloc on podem trobar la Little India de Muscat per la quantitat de comerços i restaurants regentats per indis. El seu interès per al viatger està en que al voltant de la rotonda Ruwi podem trobar els minibusos que circulen pels nuclis de Muscat o els seus voltants i en la confluència dels carrers Al-Jaame i Al-Forsan estan les oficines i aparcaments dels autobusos que van a altres ciutats d'Oman o a Dubai, per exemple (aquest també és el punt d'arribada d'aquests mateixos autobusos). Però a Ruwi també estan la majoria d'oficines de lloguer de cotxes, així com un gran nombre de restaurants barats. I si hem de comprar alguna cosa o canviar diners res millor que caminar per l'atrafagat carrer Souq Ruwi, amb centenars de comerços indis (aquí és fàcil oblidar-se de que ens trobem en la Península Aràbiga). Per esmentar alguna cosa a veure a Ruwi podem parlar de la Torre del Rellotge (Clock Tower), en el carrer Al-Jaame, poc abans d'arribar al Sheraton Oman Hotel.

Un minibús des de la rotonda Samak, a Muttrah, fins a la rotonda Ruwi (uns 5 km) costa 0,1 RO cadascun.

Al-Ghubbrah és una zona en la perifèria del Gran Muscat on està la Gran Mesquita Sultan Qaboos (Grand Mosque), un imponent edifici que hostatja la tercera mesquita més gran del món. Va ser un regal de l'actual sultà al seu poble per a commemorar el 30 aniversari de la seva arribada al poder i per descomptat no va estalviar mitjans. És un preciós exemple d'arquitectura islàmica moderna i en ella destaquem el luxe de la sala d'oració principal, amb una enorme aranya de vidre Swarovski, els bonics panells de marbre de les parets i columnes o la catifa persa feta a mà més gran del món, amb unes dimensions de 70m x 60m (unes 600 dones van trigar 4 anys en teixir-la). Però també els edificis annexos, patis i jardins exteriors són impressionants. La major part del complex de la mesquita és visitable pels no-musulmans, però recordem que cal anar amb pantalons llargs i que les dones han de cobrir els braços i el cap (millor dur damunt un gran mocador o similar). Visita molt recomanable.

Per arribar a la Gran Mequita, uns 30 km a l'oest de Ruwi, al costat de l'autovia Sultan Qaboos que va a l'aeroport o a Sohar, nosaltres vam aprofitar el cotxe que teníem llogat. Però ens consta que també es pot arribar fins aquí en qualsevol autobús o minibús que vingui de Ruwi i que passi per aquest punt de l'autovia.

Qurm / Shatti al-Qurm, uns 10 km a l'oest de Ruwi, és una zona residencial, d'ambaixades i de moderns centres comercials. A més, des d'aquí surt una carretera de gairebé 50 km, fins a Seeb, que va enganxada a la platja i on podem trobar els grans hotels de cadenes internacionals com el Crowne Plaza, el Grand Hyatt Muscat o l'Inter-Continental. Entre Qurm i Shatti al-Qurm hi ha una reserva natural (tancada al públic) que conté una zona de manglars. Al costat de la reserva hi ha un parc amb un salt d'aigua artificial, un petit llac i un parc d'atraccions. En aquesta zona hi ha també una llarga platja, la platja de Qurm, en la que és possible passejar o banyar-se. Des d'aquesta platja o el passeig marítim adjacent podem veure boniques mansions, moltes de les quals són ambaixades. Finalment, també a Qurm, està la botiga/factoria del perfum Amouage (és possible visitar-la), en el Qurm Shopping Complex, on es ven aquest perfum, el més car i valorat del món (fet d'encens i almesc, entre molts altres ingredients).

Altres zones. Uns 15 km al sud-est de Ruwi seguint l'avinguda Al Bustan (o 7 km al sud de Muscat) està el famós hotel de super-luxe Al Bustan Palace, l'única construcció en una magnífica badia i envoltat d'afilades muntanyes. Per fora es veu gran, però no és especialment atractiu. La impressió es produeix quan s'entra en l'es-pec-ta-cu-lar lobby, amb un opulent i imponent atri format per arcs d'estil àrab. Entrar aquí és com entrar en altre món, tal com resa la publicitat del propi hotel. És cert que sembla més un palau que un hotel, pel que els 152 RO (+ impostos) que costava una habitació estàndard no ens sembla exagerat si ho comparem amb el que costen hotels de molt menys glamour en altres llocs del món. A la piscina i la platja de l'hotel no es pot accedir si no s'és hoste de l'hotel, ni tan sols pagant, tal com apuntava la guia LP. Amb taxi o amb cotxe de lloguer val la pena venir fins aquí per a veure l'hotel per dintre, tot i que entre gener de 2007 i fins a principis de 2008 tancaven l'hotel per a realitzar reformes multi-milionàries. A uns 300 metres de l'entrada de l'hotel hi ha un control d'accés on un guarda de seguretat ens va preguntar si érem hostes de l'hotel, però dient que anàvem a prendre alguna cosa al bar de l'hotel vam aconseguir que ens deixessin passar.

La carretera d'accés a l'hotel parteix de la rotonda Al-Bustan, al mig de la qual podem veure una rèplica del dhow Sohar, l'embarcació amb la que un marí omanita va navegar a mitjans del s. VIII fins a Guangzhou, a la Xina. De fet amb aquesta rèplica Tim Severin i una tripulació d'omanites van demostrar al 1980 que aquest viatge era possible, repetint la fita, tot i que van trigar 8 mesos a navegar les 6.000 milles nàutiques fins a la ciutat xinesa. Seguint el carrer Sidab cap a Muscat des de la rotonda Al Bustan trobem el Marina Bander al Rowdha, un club privat amb una bonica platja. Tot i que en principi és només per a socis ens van oferir la possibilitat d'entrar pagant només 1 RO cadascun.

^top

SUR - Oman

COM ARRIBAR

Per a realitzar la ruta de 5 dies complets que havia de dur-nos de Muscat a Sur per la costa, de Sur a Ras al-Hadd, d'aquí a Nizwa per la carretera de l'interior i al final tornada a Muscat, vam optar per llogar un vehicle, l'única possibilitat real per a fer aquest itinerari.

Després d'una intensa recerca d'oficines de lloguer de vehicles a Ruwi ens vam quedar amb una que està aprop de la Clock Tower. Es tracta de Bouri Trading (Rent a Car) (tel. 92551112), un petit negoci portat per un indi. Aquí lloguem un Mazda 323 de canvi manual i motor 1.3, ja amb molts quilòmetres fets. El preu era de 10 RO/dia, ja amb tot inclòs, i és de llarg el preu més barat que vam trobar, tot i que no cal oblidar que el cotxe era ja bastant vell i no tenia A/C (innecessari en les dates del nostre viatge, però imprescindible a l'estiu). Igual que en la resta d'empreses de lloguer a Oman el quilometratge inclòs és de 200 km/dia i cada quilòmetre que excedeixi aquesta quantitat costa 0,05 RO addicionals. En el moment de recollir el cotxe vam haver de pagar en efectiu (no es pot pagar amb targeta) els 5 dies de lloguer més un dipòsit retornable de 50 RO. La veritat és que després de recórrer 1.326 km per tot tipus de carreteres i pistes (i quines pistes!) el cotxe es va comportar de meravella i no ens va donar cap problema, tot i que en les costerudes rampes que pugen a Jebel Shams la potencia del seu motor era molt i molt justa.

Després de llegir nombroses opinions (algunes contradictòries) en fòrums de viatgers sobre si era necessari un vehicle 4x4 per a recórrer la ruta de Muscat a Sur per la costa o per anar a Jebel Shams nosaltres vam optar per un vehicle normal ja que la diferència de preu era gran (els preus per a un 4x4 començaven a partir de 110 €/dia i cada quilòmetre que excedeixi els 200 gratuïts també costa més car que en un cotxe normal). Ara, amb la nostra pròpia experiència sobre el terreny, podem dir que la nostra elecció va ser encertada, perquè vam poder anar amb el cotxe a tots els llocs que teníem planejats sense cap contratemps. Però tot i així, si es pot compartir la despesa entre 4 persones o més, val la pena estudiar la possibilitat de llogar un 4x4 perquè indubtablement dóna més seguretat i llibertat per a ficar-se en qualsevol terreny.

El preu de la gasolina super a Oman, i en les dates del nostre viatge, era de 0,12 RO/litre.

La descripció de la bonica i fotogénica ruta de Muscat a Sur per la costa la trobareu en el següent apartat COSES A VEURE

DORMIR I MENJAR

Sur Hotel (tel. 25444856), situat en el centre de Sur, al costat del nou soc. Costa 15 RO l'habitació doble amb bany privat. Si es demana una habitació en l'últim pis i que doni a un lateral de l'hotel no és tan sorollós com diu la guia LP. Aquest hotel és correcte i el seu propietari bastant amable i servicial.

Per a menjar recomanem el restaurant Arabian Sea, situat just en la part del darrere de l'edifici que ocupa l'Hotel Sur. Es menja molt bé i té una terrassa exterior. Per a esmorzar compràvem pa àrab en una petita botiga en la plaça i després ens assèiem a menjar en la terrassa d'un coffee-shop proper, on demanàvem un te. Molt bo. I a més ens donava l'oportunitat de parlar amb altres clients del bar o amb gent que passava per la plaça, molt concorreguda per estar al costat del soc.

COSES A VEURE

Ruta Muscat-Sur per la costa. Iniciem aquesta ruta a Ruwi, des d'on seguim les indicacions cap a A'Seeb fins arribar a la rotonda Wadi Aday, uns quilòmetres cap a l'oest. En la rotonda girem a l'esquerra seguint la indicació Quriyat. Arribem a l'entrada de Quriyat després de recórrer 84 km d'una bona carretera asfaltada. Just a l'entrada de la població hi ha una rotonda amb la indicació Sur/Tiwi, però seguim recte per a entrar a Quriyat, ja en la regió de Sharqiyah. Es tracta d'una petita població de pescadors, amb un petit castell del s. XIX (tancat al públic) i una llarga platja de sorra al costat de la Corniche, on podem veure els vaixells de pesca i una peculiar torre de guaita triangular. A partir de Quriyat no hi ha més benzineres en la ruta fins a Sur, pel que és important sortir amb el dipòsit ple des d'aquí (o des de Muscat).

Tornem cap a la rotonda a l'entrada de Quriyat esmentada anteriorment i agafem la carretera en direcció a Sur/Tiwi. Després de 6 km de carretera asfaltada agafem un desviament a la dreta i aquí s'acaba l'asfalt i comença la pista. Aquests pròxims kilòmetres són els pitjors de tota la ruta fins a Sur, especialment un tram que discorre per la llera del wadi Dayquat, amb moltes pedres, i que ens fa témer per la integritat del cotxe. Després d'un tros pel wadi, que se'ns fa llarguíssim, la pista ascendeix fins a una planicie. A partir d'aquí són 30 llargs quilòmetres de pista fins a Dibab. Poc abans del nostre viatge unes pluges torrencials en aquesta zona de desert havien arrossegat alguns ponts de la ruta, pel que l'única manera de poder continuar era baixant fins al wadi, ara sec, per una improvisada pista, creuar-lo i pujar per l'altre costat. Tal era la dificultat que més d'una vegada ens va semblar impossible poder continuar amb el nostre vehicle, però amb cura i paciència vam anar superant tots els obstacles i vam poder continuar la ruta. Per a bé o per a malament, segons es miri, ja estava bastant avançada la construcció d'una autovia que transcorre més o menys paral·lela a aquesta pista, encaixades ambdues entre les muntanyes i el mar. Coneixent l'eficiència omanita potser ara ja estigui acabada i es pugui anar des de Muscat a Sur per aquesta ruta asfaltada, però per descomptat sense l'encant de la pista que transcorre enganxada al mar en alguns dels seus trams.

Wadi Shab
Wadi Shab

A partir de la població de Dibab la pista transcorre a la vora del mar, deixant a la dreta les imponents muntanyes Hajjar oriental. Seguint la pista uns 40 km més (amb alguns trams asfaltats) arribem a Wadi Shab, un magnífic lloc que val la pena visitar. Aquí la pista es converteix de sobte en un costerut camí de formigó que baixa a una petita llacuna d'aigua verdosa enmig d'una zona de vegetació que destaca sobre el desèrtic paisatge que ens ha acompanyat en els últims quilòmetres. Al costat de la llacuna hi ha un aparcament on deixem el nostre vehicle i a partir d'aquí iniciem el trekking que ens durà a una zona de piscines naturals, cascades, palmeres i zones conreades. Sortejant la llacuna agafem un camí que va seguint el barranc que forma el propi wadi. El paisatge és senzillament preciós: el verd de les palmeres i l'aigua de les piscines contrasta amb el color clar de les parets de pedre del barranc. En algun punt s'ha de creaur el wadi: l'aigua ens arriba als genolls i cal anar amb compte per a no relliscar en les roques cobertes d'algues. Després de caminar uns 3 km arribem a una zona on veiem algunes cascades i més piscines naturals on és possible banyar-se. A partir d'aquí, amb més temps disponible, és possible seguir caminant pel barranc o nedant pel wadi per a explorar més enllà, però nosaltres, després d'un descans en aquest meravellós lloc iniciem el retorn a l'aparcament on hem deixat el cotxe.

Sortim de Wadi Shab i continuem viatge cap a Sur i després de 2 km de pista amb pronunciats pendents arribem a la petita població de Tiwi, on parem per a comprar menjar en una botiga i dinar més endavant, al costat d'una platja. A la sortida de Tiwi hi ha una petita rotonda en la que el camí de la dreta condueix cap a Wadi Tiwi, similar a Wadi Shab, tot i que Wadi Tiwi és bastant més gran. És un camí d'uns 10 km accessible en 4x4 o, preferiblement, a peu. A causa de les nostres limitacions en quant a vehicle i temps, i perque ens havien dit que, posats a triar, el de Wadi Shab valia més la pena llavors optàrem per seguir la ruta cap a Sur.

Atès que en tota aquesta zona no hi ha cap tipus d'hotel ni similar l'única opció d'allotjament per al visitant és acampar en alguna de les platges. I com no hi ha cap tipus de transport públic que segueixi aquesta ruta, almenys de moment, l'única forma d'arribar fins a aquí és amb vehicle de lloguer o amb un taxi des de Sur si es troba un taxista que accepti el viatge. Al llarg de la ruta cap a Sur podem veure en nombroses ocasions la nova autovia en construcció i que una vegada oberta pot canviar per a sempre l'accessibilitat de tota aquesta zona (?).

Deixem enrere Tiwi i uns 22 km més endavant arribem a la històrica població de Qalhat, visitada pels incansables viatgers Marco Polo i Ibn Battuta en els segles XIII i XIV respectivament. A la sortida de la població trobem unes petites ruïnes al voltant del mausoleu de Bibi Miriam. Parem per a fer alguna foto i explorar les ruïnes i la zona circumdant. Poc més enllà de Qalhat passem no molt lluny de l'enorme refineria de gas líquid que ja era visible en l'horitzó des de feia una bona estona. Els últims quilòmetres fins a Sur transcorren per una carretera asfaltada.

SUR és la capital de la regió de Sharqiyah i una de les ciutats més interessants del nord d'Oman. En el passat va ser molt coneguda per la construcció de dhows. També va ser el principal centre omanita en el comerç amb l'Índia i l'Àfrica oriental des del s. VI i fins que va arribar el declivi en el s. XIX, amb l'abolició del tràfic d'esclaus primer i l'obertura del Canal de Suez després. Avui dia Sur és un lloc molt tranquil i en el que encara és possible veure com es construïxen els dhows, els quals han canviat ben poc al llarg dels segles. A més del seu propi interès històric, Sur és un bon punt d'inici per a explorar els diferents punts d'interès als voltants. Està a 350 km des de Muscat seguint la carretera asfaltada per l'interior i 150 km per la ruta costanera.

Dhow Fatah al-Khair (Sur)
Dhow Fatah al-Khair (Sur)

Arribant per carretera a Sur cal anar amb compte per a no passar de llarg la rotonda d'on surt la carretera que duu al centre. Aquesta rotonda és identificable perquè té una torre amb un rellotge i un mural amb motius marins en les parets de la torre. Girant a l'esquerra en aquesta rotonda (Roundabout 1) i seguint la carretera, passant per 5 rotondes més, s'arriba al que podríem anomenar centre, una espècie de plaça on està l'Hotel Sur i els socs, per exemple. Cadascuna d'aquestes rotondes és coneguda pel nombre d'ordre a partir de la Roundabout 1 i és bo conèixer-les per a orientar-se a Sur.

Nosaltres comencem la nostra visita a Sur en la plaça al costat del soc, des de la que ens internem en els seus laberíntics carrerons. Pel camí trobem algunes cases antigues molt boniques, amb preciosos i treballats detalls en portes, finestres arabesques i façanes. Sense disposar d'un mapa de la ciutat ens deixem dur pel nostre sentit de l'orientació i finalment anem a parar al costat de la riba de la llacuna formada pel wadi Fulayi. Des d'ella hi ha una magnífica vista sobre el bell barri de Ayajh, a l'altre costat de la badia que formen el mar i el wadi. A un costat tenim la Corniche, el passeig que hi ha al costat de la platja, i a l'altre estan les drassanes tradicionals de dhows on encara és possible veure com es construeixen i reparen els dhows que segueixen utilitzant alguns pescadors. Encara més enllà, seguint la carretera que voreja la llacuna, trobem un petit parc on s'exposa un preciós dhow, de nom Fatah al-Khair, que va ser construït a Sur fa uns 70 anys i que va ser portat del Iemen per a restaurar-lo i mostrar-lo com un exemple dels últims vaixells de càrrega i passatgers d'aquest tipus que van solcar els oceans.

Castells i forts omanites

A Oman, prop d'un miler de forts, castells i torres de guaita formen part de l'arquitectura defensiva que en el passat van oferir protecció enfront d'atacs de l'exterior. Però, a més, van jugar un paper molt important en la història omanita com a llocs de convergència social, política o religiosa, així com a centres per a activitats administratives, educatives i comunals.

La majoria d'ells han estat restaurats en els últims anys. El preu de l'entrada sol ser de 0,5 RO i l'horari de visita de la majoria d'ells és de 8:30 a 14:30 de diumenge a dijous. Existeix un fulletó informatiu amb una petita explicació, fotos i mapa amb els principals castells i forts que es poden visitar.

Per a visitar els forts de Sur cal disposar de vehicle propi ja que està als afores. El castell de Bilad Sur és potser el més important de la zona i és conegut per tenir una torre poc comuna i fou construït dos segles enrere per a defensar-se de les tribus de l'interior. L'entrada costa 0,5 RO, tot i que nosaltres vam entrar gratis (?). Quan vam arribar, l'encarregat de l'entrada estava fent la migdiada sota una ombra, però en contra del que es podria pensar ens va atendre molt bé (afortunadament és l'habitual a Oman). Per arribar al castell venint del centre de Sur cal girar a la dreta a 1,3 km de la rotonda nº 1. El castell de Sunaysilah està sobre un turó i té una antiguitat de més de 300 anys. La seva planta és quadrada i té torres circulars en cadascun dels seus quatre cantons. Des de dalt de les seves muralles i torres hi ha bones vistes de l'entorn. L'entrada aquí també costa 0,5 RO i el castell està a uns 200 metres de l'entrada, turó amunt. En la zona de Sur hi ha altres fortaleses, com el fort Al-Rafsah, recentment restaurat, però està tancat i no és visitable. En aquest cas l'encarregat de l'entrada era un avi que estava com una cabra, però amb el que vam riure molt per la seva peculiar forma de ser. Aquest castell està al costat de la rotonda nº 3, però per arribar a l'entrada cal anar fins a la rotonda nº 4 i agafar la via d'accés des d'aquí. A l'altre costat de l'autovia d'on es troba el castell de Sunaysilah està el Marine Museum (entrada gratuïta), amb fotos de Sur de principis del s. XX.

Vista d'Ayajh i el seu far
Vista d'Ayajh i el seu far

Ayajh és un barri de Sur que es troba separat del nucli principal per la badia que forma el wadi Fulayi. Des de la riba de Sur s'aprecia la millor vista d'Ayajh, amb les seves fileres de blanques cases, el seu característic far i les tres torres de guaita que conduïen als dhows cap al canal d'accés a la llacuna, un magnífic refugi natural per a la navegació. Si estem a Sur val la pena creuar a Ayajh i passejar tranquil·lament pels seus carrers. No és que sigui res extraordinari, però tindrem l'oportunitat de veure algunes cases antigues i interessants, així com una magnífica vista des del far sobre la Corniche de Sur amb les muntanyes Hajjar de fons. De passada podrem imbuir-nos de la tranquil·litat que es respira en aquest petit nucli de pescadors.

Per a arribar a Ayajh es pot agafar una petita embarcació que fa de ferri (quan ho permet la marea) i creua la llacuna partint d'un punt proper a la zona de les drassanes de dhows. Aquest ferri costa 0,1 RO per persona i trajecte i el trajecte dura 5 minuts mal contats. Altra opció és fer-ho per carretera, amb vehicle privat, recorrent els 12 km d'una bonica ruta que voreja la llacuna.

^top

facebooktwitterYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació