Guia i relat d'un viatge a Hongria i Budapest

Com arribar-hi

Vam iniciar aquest viatge agafant un vol de la companyia WizzAir des de Barcelona fins a Budapest. Després de recórrer una distància de 1.500 km en dues hores de vol vam aterrar en la terminal T1 de l'aeroport Liszt Ferenc de Budapest.

Es dóna la circumstància de que aquest aeroport va ser rebatejat en el mes de març de 2011, ja que el seu nom anterior era Ferihegy. La seva terminal T1 era llavors petita i més aviat vetusta, i potser per això era la destinada a les companyies de baix cost.

En la sala d'equipatges d'aquesta terminal hi havia una oficina de canvi de divises, però el canvi ofert era tan dolent que convenia canviar el mínim o esperar, si és possible, a canviar en un altre lloc.

En sortir de la terminal vam trobar a la persona de la companyia de lloguer de cotxe contractada que ens havia de dur a l'oficina, ja que no en tenien en el mateix aeroport (tal com hem comentat abans, en l'apartat Transport, el cotxe el vam llogar a través del web Booking.com). En l'oficina d'aquesta companyia, situada a només 5 km de la terminal T1, vam formalitzar el contracte de lloguer i vam sortir amb el nostre flamant cotxe amb rumb cap a la ciutat de Pécs.

Però abans, a només 500 metres d'aquesta oficina, ens vam aturar en un centre comercial Tesco perquè ens havien dit que en ell hi havia una oficina de canvi de divises. Efectivament, la vam trobar i vam poder canviar euros a fòrint (Ft) a un preu molt millor que en l'aeroport (gairebé un 20% més).

Des del sud-est de Budapest vam agafar la ruta 4 en direcció a Debrezen, cap a l'est, però en arribar a Cegléd, després de recórrer uns 50 km, ens vam desviar i vam agafar la 441 cap a Kecskemét.

Quan vam arribar a Kecskemét, després de 34 km, vam agafar la ruta 52 fins a Donaföldvar (90 km cap a l'oest), on vam enllaçar amb la ruta 6. Aquest tram de la ruta 52 creua el preciós paisatge que conforma el parc nacional Kiskunság, format per grans superfícies d'herba i aiguamolls plens d'aus.

A Donaföldvar vam creuar l'imponent riu Danubi a través d'un llarguíssim pont. Seguint la ruta 6 cap al sud ens retrobem poc després amb el Danubi a l'altura de Paks, ja que la carretera serpenteja paral·lela al gran riu.

I uns 140 km després de Donaföldvar vam arribar a Pécs, la nostra destinació final d'avui.

La distància total recorreguda en aquest itinerari fou d'uns 300 km. Hem d'aclarir que la ruta seguida no és ni de bon tros la més curta entre el sud-est de Budapest i Pécs, però és que la nostra intenció inicial era fer nit a Kecskemét, però després, sobre la marxa, vam decidir continuar fins a Pécs.

Dormir i menjar

Després de preguntar en diversos hotels del centre de Pécs, com el Patria Pécs (ens va semblar car), l'Aranyhajo Fogado (millor que l'anterior, però també car) o el Nap Hostel (només hi havia una habitació doble i ja estava ocupada), ens vam decidir per anar a una casa que algú al carrer ens havia recomanat.

Es tractava d'una casa que disposava d'un únic apartament privat enorme, amb bany, calefacció, cuina i 4 llits pel qual vam pagar 3.000 Ft per persona (en total 6.000 Ft, uns 23 €). Aquesta casa es trobava en el carrer Szepesy Ignac nº 6 (a l'exterior de la casa hi havia un rètol que posava Apartment), molt cèntrica perquè aquest carrer desemboca en el costat nord de la plaça Szechenyi, però alhora molt tranquil·la.

La casa la gestionava la senyora Gulyós Gabriella i, tot i que només ens vam poder entendre amb ella amb quatre paraules d'alemany, la veritat és que el llenguatge de signes fa meravelles i no vam tenir cap problema durant l'estada. Molt recomanable.

Quant a restaurants podríem recomanar el restaurant Oázis Ettérem (carrer Király, 17), de tipus libanès, o el Az Elefanthoz (plaça Jokai, 6). Per a esmorzar un bon lloc era el Cafè Semiramis (c/ Király, 33, davant de l'església de Sant Esteve).

Coses a veure i fer

PÉCS (pronunciat Pics) és una ciutat situada en el sud-oest d'Hongria, prop de la frontera amb Croàcia. Durant els seus 2.000 anys d'història Pécs sempre ha estat una ciutat multicultural, on s'han fos pobles i cultures de diferents procedències.

Tant és així que al 1998 la UNESCO li va donar a la ciutat el premi Ciutats Per la Pau gràcies al seu esforç per preservar les cultures minoritàries i també per la seva actitud tolerant i d'ajuda als refugiats durant la guerra dels Balcans.

Vista de Dom Tér (Pécs)

En el 2010, l'any de la nostra visita a la ciutat, aquesta havia estat triada com Capital Europea de la Cultura, juntament amb Essen (Alemanya) i Istanbul (Turquia). I això va propiciar que trobéssim un gran nombre d'obres en marxa en el centre de la ciutat, amb renovació de places, carrers i llocs públics, així com la creació de centres culturals, una sala de concerts o una biblioteca.

A causa de la seva llarga i rica història, així com per la gran quantitat i qualitat de bells edificis i racons que atresora, Pécs és una de les ciutats hongareses més interessants de visitar. A més, és una ciutat tranquil·la i agradable per a recórrer a peu. I finalment, però no menys important, Pécs és la ciutat hongaresa on hi ha més i millor arquitectura turca, testimoniatge dels seus 150 anys d'ocupació otomana.

Al voltant de Széchenyi Tér, la plaça principal de la ciutat, vam trobar alguns bonics i grans edificis barrocs, però el que més sorprèn en ella és l'antiga mesquita Gazi Kasim, ara consagrada com a església catòlica, tot i que romanen visibles en ella alguns elements islàmics (en l'interior és possible veure algun fresc del segle XVI amb passatges de l'Alcorà).

Fou construïda pels turcs en el segle XVI i és el major edifici construït durant l'època d'ocupació otomana que encara queda dempeus a Hongria. Destaca en el centre de la plaça per la seva cúpula verda de coure rovellat.

En un costat de la mateixa plaça està el Museu Arqueològic Janus Pannonius, situat en un bonic edifici del segle XVII. En el costat sud de la plaça està, al costat d'una columna, la font Zsolnay, de porcellana.

En el carrer per a vianants Király, a l'est de Széchenyi, hi ha també bonics edificis, com el Teatre Nacional de Pécs, en un edifici neo-rococó. També l'Hotel Palatinus, l'església de Sant Esteve o el Museu Marzipan.

Uns 250 metres al sud de Széchenyi està la plaça Kossuth Tér, on destaca l'Ajuntament, en un cridaner edifici de finals del segle XIX, d'estil eclèctic, i la Sinagoga, en un edifici d'estil romàntic de 1869. Aquesta última és visitable, però estava tancada en les dates del nostre viatge.

Seguint el carrer Janus Pannonius des del cantó nord-oest de la plaça Széchenyi ens vam dirigir cap a la zona on es troba Dom Tér, però uns 100 metres abans d'arribar-hi ens vam aturar en la ...

Necròpoli paleocristiana de Pécs (Sopianae) (declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en l'any 2000). Es tracta d'un excepcional conjunt de tombes ornamentades del segle IV i situades en el que fou el cementiri de la ciutat romana de Sopianae, l'actual Pécs.

Aquests sepulcres tenen un gran valor estructural i arquitectònic, perquè van ser excavats sota terra com a càmeres funeràries i damunt d'ells es van construir capelles funeràries. També posseïxen un valor artístic important perquè estan ricament decorats amb excel·lents pintures murals de temàtica cristiana.

A través del molt recomanable Cella Septichora Visitor Centre (entrada: 1.200 Ft o 600 Ft amb carnet ISIC) es poden visitar vàries d'aquestes tombes, a més de veure panells explicatius, exposicions i tot tipus de material multimèdia sobre la necròpoli.

Un cop a Dom Tér vam visitar la gran i interessant Basílica (Székesegyház), la qual data del segle XI, però que fou renovada en la pràctica totalitat l'any 1880. Val la pena recórrer el seu interior per a veure les seves boniques capelles.

Al costat de la basílica vam trobar el Palau del Bisbe, un bonic edifici del segle XVIII. En una de les seves balconades hi ha una curiosa estàtua de Franz Liszt.

Des d'aquí vam poder seguir un tram de l'antiga muralla de la ciutat fins a arribar a la barbacana (del segle XV), l'única torre defensiva que queda dempeus de la muralla de Pécs. Al costat d'ella hi ha un preciós jardí. La veritat és que tota la ciutat antiga de Pécs és molt bonica i està farcida de plàcids racons.

Des de Dom Tér vam anar cap a l'est pel carrer Káptalan, on hi ha uns quants interessants museus, com la Modern Art Hongarian Gallery i Ferenc Martyn Museum o el Zsolnay Porcelain Museum.

I en el carrer Rakóczi, uns 500 metres a l'oest de Széchenyi, hi ha una mesquita, manada construir a principis del segle XVII pel governant local Yakovali Hassan, i que és l'única d'Hongria que encara conserva el seu minaret.

Com arribar-hi

La ruta que seguírem per anar des de Pécs, en el sud d'Hongria, a Keszthely, en l'extrem nord-oest del llac Balaton, suposa una distància de 162 km. Vam trigar 2 hores i 45 minuts en recórrer-la, sense presses i gaudint del paisatge.

Vam sortir de Pécs cap a l'oest per la ruta 6 i en arribar a la població d'Szigetvár (31 km) ens vam desviar per la ruta 67 cap al nord fins a arribar a Kaposvár (40 km). Aquí vam seguir la ruta 61 cap a l'oest, fins a Bohönye (34 km), on giràrem novament cap al nord per tal d'agafar la ruta 68.

Aquesta carretera passa per Kéthely i finalitza en una rotonda (44 km) on es creua amb la ruta 7 que va d'est a oest. Ja feia estona que vèiem l'enorme llac Balaton en l'horitzó, al qual ens vam anar acostant quilòmetre a quilòmetre.

En aquesta rotonda vam seguir recte per poder agafar la ruta 76. I després de recórrer 7,8 km i passar per la petita localitat de Balatonszentgyörgy vam agafar la ruta 71 a la dreta, ara ja circulant per la riba oest del llac, i després de recórrer uns altres 9 km vam arribar a Keszthely, la nostra destinació final per avui.

Però abans d'arribar a Keszthely vam creuar el Balaton-felvidéki Nemzeti Park, un parc nacional format per una enorme zona d'aiguamolls de gran importància ecològica.

Dormir i menjar

A Keszthely ens vam allotjar en la Pensió Erika (ul. Ady Endre, 14-16 - Keszthely), en realitat uns bonics apartaments que estan a només 10 minuts caminant del llac Balaton. Vam pagar 45 € per una habitació doble, amb bany privat i esmorzar bufet inclòs.

Aquest lloc estava molt bé, però a Keszthely hi ha igualment una gran oferta d'allotjament (hotels, apartaments o cases que ofereixen habitacions, indicades aquí en alemany amb el rètol Zimmer frei).

Per a menjar recomanem anar el restaurant de la pensió Párizsi Udvar (ul. Kastély, 5 - Keszthely), situat al costat de l'entrada del castell de Festetics. Aquí vam sopar envoltats d'uns quants alemanys, la nacionalitat més present, amb diferència, en aquesta zona d'Hongria. Per a prendre una beguda recomanem anar al Pelso Cafè (ul. Kossuth Lajos, 38 - Keszthely, situat molt prop de l'església de Fo ter), un lloc modern, molt animat i amb connexió wi-fi.

Per a menjar en la població de Sümeg recomanem anar l'hotel-restaurant Kisfaludy, situat en un bonic edifici del carrer principal (ul. Kossuth Lajos, 13 - Sümeg): el lloc és molt acollidor, el menjar molt bo i els preus molt raonables. I això que van trigar una eternitat en servir-nos el menjar (uns 40 minuts) sense una causa aparent que ho justifiqués.

Coses a veure i fer

KESZTHELY. Aquesta població, amb poc més de 21.000 habitants, està situada en la riba nord-oest del llac Balaton.

A diferència d'altres poblacions turístiques del llac Balaton, Keszthely continua sent un lloc amb classe, d'una altra època, gràcies al seu ambient tranquil, la seva ubicació entre les muntanyes i el llac i, com no, al fantàstic Palau de Festetics i les cases senyorials que encara veiem en algunes dels seus carrers.

Per tot això, i més, recomanem anar a Keszthely, no només com a lloc de visita, si no també per a allotjar-se.

Vista del Palau de Festetics (Keszthely)

• Palau de Festetics. És un gran palau d'estil neo-barroc, la construcció del qual va començar el 1745, a càrrec d'un dels comtes de Festetics i va finalitzar uns 140 anys després, triplicant la seva grandària original.

  L'edifici va sobreviure miraculosament a la destrucció dels voltants durant la Segona Guerra Mundial. Es troba situat en l'extrem nord del nucli urbà de Keszthely, al final del carrer Kassouth Lajos.

  Des de 1974 aquest palau hostatja un museu independent, el Helikon Castle Museum. L'entrada per a visitar el palau/museu costava 2.000 Ft (la meitat amb carnet ISIC).

  Com que ja havíem vist nombrosos palaus i castells similars a aquest, més que l'edifici en si ens va impressionar la seva extraordinària biblioteca Helikon, la qual conté més de 100.000 volums perfectament ordenats per matèries i és l'única de tipus aristocràtic que sobreviu a Hongria.

  També val la pena passejar pels seus bonics jardins, creats en el segle XIX seguint un estil anglès de paisatgisme natural. En ells vam trobar unes quantes estàtues. A l'estiu s'hi fan concerts a l'aire lliure.

• Centre de Keszthely. A la plaça Fö tér hi ha alguns bonics edificis, com l'Ajuntament, d'estil gòtic tardà, o l'antiga església franciscana. Davant de l'església hi ha una gran estàtua del comte György Festetics.

  També val la pena recórrer el carrer per a vianants Kassouth Lajos fins arribar a l'entrada del palau de Festetics. Finalment, un passeig des del centre, creuant el parc Helikon, ens porta a la riba del llac Balaton, al costat de l'embarcador d'on surten les embarcacions turístiques que recorren el llac.

HÉVÍZ. El principal interès de la petita població de Hévíz, situada a menys de 8 km a l'oest de Keszthely, és el seu llac termal i el seu famós spa, el qual hi ha propiciat el desenvolupament d'una pròspera indústria del turisme de salut.

El llac Hévíz és, amb una superfície de 47.500 m2, el segon major llac termal del món i el més gran d'Europa. A l'estiu la temperatura mitja de l'aigua del llac és de 32ºC, mentre que a l'hivern rarament baixa dels 25ºC.

Les fonts subterrànies que alimenten el llac són tan potents que es creu que renoven tot l'aigua del llac cada 24 hores. En les ribes del llac hi ha un fang lleugerament radioactiu que s'usa en el tractament de malalties de les articulacions i de desordres nerviosos.

El contingut mineral de l'aigua del llac fa que aquesta tingui una lleugera olor a sulfur i que estigui indicada per a moltes malalties, però la seva alta concentració fa que no sigui recomanable passar més de 20 minuts seguits dins de l'aigua.

Quant a l'Spa Hévíz i Hospital Szent András formen un complex balneari i medicinal situat al costat del llac. A més de la zona de bany exterior, en el mateix llac i al qual s'accedeix a través d'unes passarel·les de fusta, hi ha piscines cobertes.

Fins aquí arriben visitants de tot el món per a gaudir de les aigües i tractaments, més com una necessitat que com un luxe. Entre els tractaments oferts hi ha paquets que inclouen fang, teràpies de relaxació, massatge subaquàtic i tradicional, banys, i molts més.

Llavors es podia accedir a l'spa per un preu a partir de 2.400 Ft (vàlid per a 3 hores), però hi havia nombrosos abonaments i tarifes en funció dels serveis desitjats i el temps que es vulgui passar dins de l'spa. Només és necessari dur el vestit de bany, ja que la resta d'accessoris de bany es poden comprar o llogar.

SÜMEG. La població de Sümeg es troba a uns 20 km al nord del llac Balaton i a uns 30 km de Keszthely per carretera via Héviz. Sümeg és coneguda principalment pel seu fort, que per altra banda és el millor conservat de tot Hongria. Però en el petit nucli urbà vam poder trobar-hi altres punts d'interès.

Imatge de Sümeg

• Fort de Sümeg. Aquest castell fortificat va ser construït cap a mitjans del segle XIII, després de viure-hi un temps el rei Béla IV durant la invasió dels mongols (1241-1242), i fou ampliat diverses vegades en segles successius. També fou la seu episcopal durant 200 anys.

  El fort, de 125 metres de llarg per 80 d'ample, està situat sobre un turó rocallós que emergeix de la plana circumdant, motiu pel qual les vistes des d'aquí són molt bones.

  Darrere del fort hi ha un aparcament on deixar el cotxe. Des d'aquí es pot pujar fins a l'entrada del fort per un fàcil camí de pujada, però també hi ha la possibilitat de pujar-hi en una furgoneta (400 Ft/persona), tot i que no val la pena, tret que tinguem algun problema de mobilitat.

  L'entrada al castell, situada en la porta exterior, costava 1.500 Ft. Després de creuar aquesta porta, un camí que ressegueix la muralla ens duu a una porta interior que finalment desemboca en un gran pati. Dintre hi ha un petit museu que explica la història del fort i mostra antics instruments de càstig, així com una col·lecció d'armes i carruatges.

  Després de visitar el fort la nostra opinió personal és que no val la pena pagar el preu de l'entrada, ja que el seu major interès són les vistes que ofereix sobre els voltants, però aquestes també vam poder gaudir-les al llarg del camí de pujada al fort.

• Centre de Sümeg. En el centre d'aquesta població el principal punt d'interès és l'església de l'Ascensió, situada en un edifici de 1757 en que la veritable joia són uns extraordinaris frescos pintats per F. A. Maulbertsch en el seu interior, amb escenes del Nou i Vell Testament, i que estan considerats els frescos barrocs més bonics d'Hongria. L'entrada a l'església era gratuïta.

  Altres llocs interessants en el centre de Sümeg són l'església franciscana, del segle XVII, o el Palau Episcopal, un edifici barroc acabat en el 1755 i que necessitava una restauració urgent.

  I en la casa natal de Sándor Kisfaludy (1772-1844), l'anomenat poeta del Balaton, hi ha un museu dedicat principalment a narrar la seva vida i obra. Les tombes del poeta i de la seva muller, Róza Szegedy, estan en el cementiri local.

Com arribar-hi

Vam sortir de Keszthely per una carretera local cap al nord, ja que en la nostra ruta cap a la península de Tihany, al costat del llac Balaton, ens vam desviar una mica per a visitar la interessant població de Sümeg (veure apartat anterior). El trajecte entre Keszthely i Sümeg, via Zalaszántó i Bazsi, suposa uns 30 km.

Acabada la nostra visita a Sümeg vam sortir d'aquesta població per la ruta 86 cap al sud i en arribar a Lesencetomaj, uns 15 km després, ens vam desviar a l'esquerra cap a Tapolca.

Tot seguit vam vorejar aquesta població i vam agafar una carretera local cap al sud que, uns 9 km després, abans d'arribar a Badacsony, enllaça amb la ruta 71, la qual va vorejant el llac Balaton pel seu costat nord. En tota aquesta zona vam veure una gran quantitat de vinyes.

Després vam continuar uns altres 40 km per aquesta ruta 71, sempre en direcció est i creuant diverses poblacions el nom de les quals comença per Balaton, fins arribar a Balatonfüred, on teníem pensat passar la nit.

Però quan hi vam arribar no ens va agradar veure tants hotels, apartaments i serveis turístic de tot tipus (ens va recordar una ciutat molt turística de la costa mediterrània), motiu pel qual vam decidir tornar uns quants quilòmetres enrere (uns 8 km) per anar fins a la petita població de Tihany, situada en la península d'igual nom.

El trajecte per carretera des de Sümeg a Tihany és d'uns 74 km seguint la ruta indicada, però sense comptar el camí d'anada i tornada cap a Balatonfüred.

Dormir i menjar

A Tihany ens vam allotjar a Sarokház (ul. Csokonai, 12 - Tihany), una bonica casa, pintada llavors de color groc, i regentada per Aradi István i la seva dona. Està en el centre del poble, en un carrer que va paral·lela a la carretera que va cap al port, però per sota d'aquesta.

Ens vam allotjar en una habitació molt bonica, gran i nova, amb bany privat, TV, wi-fi i bones vistes a Belsö-tó, un petit llac interior, i a turons d'origen volcànic. I tot només per 7.000 Ft (uns 26 €).

Recordeu que per a trobar aquest tipus d'allotjament cal fixar-se en les cases amb rètols que posen Szoba kiadó o Zimmer frei.

Tenint en compte que Tihany és un poble molt petit, i que era temporada baixa quan vam estar-hi, no sorprendrà si diem que l'oferta de restaurants era molt escassa. De fet només vam trobar-ne un parell d'oberts.

Finalment ens vam vam decidir per la pizzeria-bar Stég (ul. Kossuth Lajos, 18 - Tihany), on vam menjar molt bé i en un ambient animat i agradable (semblava estar tot el poble sopant aquí). Fou un veritable encert.

Una altra opció hagués estat agafar el cotxe i anar a buscar un restaurant per la península i fins i tot a Balatonfüred, on probablement hi hagi molta més oferta.

Coses a veure i fer

TIHANY. Aquesta petita població hongaresa es troba situada sobre la costa est de la península de Tihany. Aquesta península està en la riba nord del llac Balaton i s'endinsa uns 5 km en el llac.

El centre de Tihany es troba situat uns 80 metres sobre el nivell del llac. Gràcies a la seva famosa església-abadia, de gran significat històric i artístic en la regió del llac Balaton, i als seus complexes de vacances al costat del llac, sembla ser que a l'estiu Tihany, que per altra banda és un cul-de-sac, s'omple fins als topalls de visitants. Per sort, en les dates de la nostra visita, totalment fora de temporada, no hi havia pràcticament ningú.

Església de l'Abadia Benedictina (Tihany)

El seu principal punt d'interès és l'església i convent de l'Abadia Benedictina. L'abadia va ser fundada en l'any 1055 per András I, el qual està enterrat en la seva cripta, però l'església actual va ser reconstruïda en estil barroc en el 1754.

Es dóna la circumstància que Carles I, l'últim emperador d'Àustria dels Habsburg, va estar presoner aquí durant una breu etapa després del seu intent d'accedir una altra vegada al tron d'Hongria.

Val molt la pena visitar l'abadia perquè en l'interior de la seva església barroca podrem admirar excel·lents obres de l'art barroc centreeuropeu, com frescos (pintats per Károly Lotz) o talles en fusta en altars i púlpits. Al capvespre s'il·lumina la part exterior de l'església i és una bonica imatge.

També és molt interessant l'anomenat passeig Pisky, un agradable camí entre jardins que discorre per la vora d'un penya-segat amb excel·lents vistes sobre Balatonfüred i tot el costat oriental del llac Balaton.

Aquest passeig arrenca del costat nord de l'abadia i arriba fins a Visszhang-hegy (Turó de l'Eco), un lloc on si es crida en direcció a l'abadia s'obté un eco. Pel camí vam trobar el Open-Air Folk Museum, un museu que mostra els costums i forma de vida locals.

Si es disposa de més temps en la zona hi ha unes quantes excursions a peu molt interessants que recorren els punts d'interès naturals, històrics i paisatgístics de la península de Tihany.

Llavors es podia obtenir un mapa en paper amb les rutes a TourInform (ul. Kossuth, 20), l'oficina de turisme de Tihany. Cadascuna de les rutes s'identifica amb un color i totes elles surten des de l'Abadia Benedictina.

BALATONFÜRED. La població de Balatonfüred està situada en la riba nord del llac Balaton i és un de les principals centres turístics que hi ha al voltant del llac, a més de ser-ne el més antic, almenys en la riba nord.

Aquesta població és popular pel seu clima, de trets similars al mediterrani, i per les seves aigües termals amb contingut d'àcid carbònic. Però gràcies a la part vella de Balatonfüred aquest no és un lloc turístic com tants d'altres, ja que en aquesta ciutat es manté l'elegància dels seus edificis i carrers.

I és que el desenvolupament urbà real de Balatonfüred va començar en el segle XVIII, quan es va convertir en un lloc de trobada de polítics progressistes i artistes. D'aquesta època queden diversos monuments nacionals, importants edificis i nombroses tradicions.

Per això, si ajuntem l'elegància barroca de la part vella, els seus bonics passejos i avingudes arbrades, i les boniques vistes de la península de Tihany des de la riba del llac, no sorprèn que Balatonfüred gaudeixi de tanta popularitat com a destinació de vacances en el llac Balaton, tant per a hongaresos com per als estrangers.

• Centre històric de Balatonfüred. La nostra visita a aquesta població va coincidir amb una pluja persistent, la qual cosa ens va fer anar més ràpids en la visita del que ens hagués agradat.

  Vam aparcar el cotxe en el carrer Blaha Lujza, molt prop de l'església Rodona, en un bonic edifici d'estil neoclàssic que va ser construït en el 1846. Des d'aquí, ja caminant, vam seguir pel mateix carrer cap a l'est i vam passar pel costat de la preciosa vil·la de Blaha Lujza (en el nº 4), la qual data de 1861 i té la particularitat que en ella va passar diversos estius la cantant i actriu hongaresa Blaha Lujza. Ara l'edifici l'ocupa l'hotel Blaha Lujza.

  

  Imatge de Gyógy tér (Balatonfüred)

  El carrer acaba en la plaça Gyógy tér. Al bell mig d'aquesta plaça està la Kossuth Lajos Pump House, un edifici de 1853 que conté una font d'aigua termal lleugerament sulfurosa que es pot beure. En el costat est de la plaça destaca el gran edifici de l'Hospital Estatal de Cardiologia, construït entre 1869 i 1871, i en el qual s'hi han guarit famosos polítics, científics o poetes, com per exemple el premi Nobel indi Rabindranath Tagore, el qual es va curar aquí en l'any 1926 gràcies a les aigües termals de l'hospital.

  En el costat nord d'aquesta plaça està el Panteó Füred, un memorial amb plaques d'artistes, escriptors i científics amb algun tipus de relació amb Balatonfüred. Altres bonics edificis al voltant de la plaça Gyógy tér són, per exemple, el que avui ocupa l'Anna Grand Hotel o la Casa Horváth, construïda en el 1798 en estil barroc tardà.

  I al sud de Gyógy tér vam trobar l'agradable Passeig Tagore, una gran zona verda i plena d'arbres situada al costat del llac. El seu nom el deu al poeta indi Rabindranath Tagore, que tal com hem dit abans, es va curar aquí en l'any 1926. Al principi del passeig hi ha un bust de Tagore, però al llarg del passeig hi ha unes quantes estàtues més.

  En el carrer Jokai també hi ha unes quantes precioses cases d'època, com la Vil·la Dory (ul. Jokai, 28), avui un hotel sobre l'edifici que va ser reconstruït en el 2004.

  I per acabar aquest recorregut pel centre de Balatonfüred recomanem entrar a Kedves (ul. Blaha Lujza, 7), una cafeteria i pastisseria amb moltíssim encant i història, ja que aquí passava hores i hores l'actriu Blaha Lujza.

Balatonfüred està a uns 9 km de Tihany per carretera. Des del centre de Tihany cal baixar fins a Lepke sor (seguint les indicacions cap al port), la carretera que voreja el llac, i la vam seguir en direcció oest sense abandonar la riba del llac. Uns 4 km després vam enllaçar amb la ruta 71 i la vam agafar cap a la dreta. En arribar a l'entrada de Balatonfüred només cal seguir les indicacions cap al centre.

Com arribar-hi

En la nostra ruta des de Tihany, al costat del llac Balaton, fins a Györ, situada gairebé sobre la frontera nord amb Eslovàquia, vam recórrer un total de 149 km, amb diverses aturades en el camí per a fer interessants visites.

Vam sortir de Tihany en direcció a Balatonfüred, però en comptes de fer-ho per la carretera que va per l'interior de la península i per la qual havíem arribat el dia anterior, ho vam fer per Lepke Sor, la carretera que ressegueix la riba nord de la península, deixant el llac Balaton a la nostra dreta. Aquesta carretera desemboca en la ruta 71, ja gairebé a l'entrada de Balatonfüred. I de Tihany a Balatonfüred són 10 km per aquesta ruta.

Tot seguit vam deixar Balatonfüred, agafant la ruta 71 cap a l'est, però al cap de 2 km ens vam desviar a l'esquerra per tal d'agafar la ruta 73 cap al nord i que ens conduí directament a la preciosa ciutat de Veszprém, a només 16 km.

Acabada la visita a Veszprém vam sortir per la ruta 8 cap al nord-oest i al cap de 14 km ens vam aturar a Herend per a visitar la coneguda factoria de porcellana Herend.

I finalitzada aquesta interessant visita vam continuar viatge per la mateixa ruta 8 fins arribar a Városlöd, on vam enllaçar amb la ruta 83 cap al nord fins arribar a Györ després de recórrer uns 61 km des de Herend via Pápa.

Però si no teniu pensat visitar Herend llavors el camí més ràpid i directe entre Veszprém i Györ és a través de la ruta 82 via Zirc (78 km).

Dormir i menjar

A Györ ens vam allotjar en la pensió Katalinkert, on vam pagar 10.500 Ft per una habitació enorme, amb bany privat, wi-fi i un bon esmorzar inclòs. El lloc estava bastant bé i era molt cèntric, cosa interessant en aquesta ciutat per no haver d'agafar el cotxe. La senyora que ens va atendre en la pensió, com no, només parlava alemany.

Per a menjar a Györ podríem recomanar el cafè-restaurant Patio (ul. Baross Gábor, 12), el qual serveix excel·lent menjar hongarès, tot i que els preus són una mica més cars que la mitjana.

Coses a veure i fer

GYÖR (pronunciat Guíor). La ciutat de Györ, la més important del nord-oest hongarès, està situada a mig camí entre Viena i Budapest i prop de les fronteres amb Eslovàquia i Àustria.

Està considerada la segona ciutat d'Hongria quant a riquesa històrica i monumental, només després de Budapest, i tot gràcies al seu centre històric, d'estil barroc, sotmès a principis d'aquest segle a un important treball de reconstrucció.

En aquest preciós centre històric vam trobar esglésies, palaus, museus, carrerons, etc... i amb l'afegit que és bastant compacte i es pot recórrer perfectament a peu.

Vista d'Széchenyi tér (Györ)

Centre històric de Györ. Nosaltres vam començar la visita a Kaptalan-Domb, la part més antiga de la ciutat i situada sobre una petita elevació, plena de carrers amb llambordes i tranquils carrerons.

En aquesta zona destaca, sobretot, la Basílica, un edifici l'exterior del qual és una barreja d'estils de diverses èpoques, mentre que en el seu interior és eminentment barroc.

I si alguna cosa crida l'atenció en el seu interior és el Relicari de László, una obra d'orfebreria de valor incalculable que fou creada a principis del segle XV per a la cerimònia de canonització del rei Ladislaus I. Es troba en la Capella Héderváry, dins de la basílica.

No molt lluny d'aquí està el Tresor Diocesà i Biblioteca, un museu que no vam visitar. I en el costat oposat a la Basílica hi ha les restes del Castell del Bisbe, un fort del segle XIII que no es podia visitar.

Continuant per Gutenberg tér des del costat est de la Basílica vam passar pel costat de l'Arca de l'Aliança, una gran estàtua que data de 1731 i que està considerat el monument barroc més bonic de Györ. I en la barroca plaça Bécsi kapu destaca l'església Carmelita, construïda en el 1725.

I així vam arribar a Széchenyi tér, una enorme plaça en la qual es celebrava el mercat a l'Edat Mitjana. En el seu costat sud destaca l'església de San Ignacio de Loyola (Bencések Loyolai Szent Ignác temploma), de 1641. I al seu costat es troba el Museu Farmàcia Széchenyi, en realitat una farmàcia encara activa que fou establerta pels jesuïtes l'any 1654. Val la pena entrar (entrada gratuïta) per tal d'admirar els seus fantàstics frescos en parets i sostres.

En el costat sud de la plaça hi ha un parell de museus, el Museu Janos Xánthus (mostra la història de Györ i voltants des de l'Antiguitat fins als nostres dies) i la Col·lecció Imre Patkó (obres d'art d'Hongria i l'Europa Occidental del segle XX, així com una col·lecció etnográfica d'Àfrica i Oceania des del x. XVI).

Uns 200 metres al sud-est d'Széchenyi tér, en el nº 20 del carrer Lizst Ferenc, està el preciós Palau Zichy, on es podia visitar gratuïtament una mostra de nines i mobiliari del segle XIX, tot i que ja només per veure l'edifici, del segle XVIII, val la pena la visita.

El carrer Baross Gábor, un agradable i animat carrer per a vianants, és l'eix de la ciutat barroca de Györ, i en ella abunden cafès, restaurants, botigues, etc. I per acabar, anant a l'oest pel pont sobre el riu Rába, vam arribar a la Sinagoga, un preciós edifici de cúpula octogonal i amb un interior molt elaborat.

ABADIA BENEDICTINA DE PANNONHALMA. Fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1996, conjuntament amb el seu entorn natural. Aquesta abadia, amb una història de més de 1.000 anys, és uns dels monuments històrics més antics que podem trobar avui dia a Hongria.

Vista de l'abadia de Pannonhalma

Fou fundada l'any 996, quan es van establir aquí els primers monjos benedictins, els quals van evangelitzar als hongaresos, van fundar la primera escola del país i van escriure el primer text en llengua magiar (any 1055). Des de la seva fundació, la comunitat monàstica es va dedicar a la difusió de la cultura a l'Europa Central.

La història mil·lenària del monestir es pot llegir en la successió d'estils arquitectònics dels seus edificis, que avui dia segueixen albergant a la comunitat religiosa, així com una escola. L'edifici més antic dels existents data de l'any 1224.

Entre els seus principals punts d'interès per al visitant destaquem la Basílica i la Cripta (construïda en el segle XIII), la Porta Speciosa i els Claustres, l'enorme i impressionant Biblioteca amb 400.000 volums, o el Refectori barroc (del segle XVIII), entre d'altres. La visita a l'abadia ha de fer-se mitjançant un tour guiat que dura uns 80 minuts i costava 1.800 Ft/persona (850 Ft amb carnet ISIC).

L'Abadia de Pannonhalma està situada sobre un turó, a 282 metres d'altura, la qual cosa la fa visible des de lluny. Està a una distància de 20 km al sud de Györ i per arribar a ella des d'aquesta ciutat cal agafar la ruta 82 fins arribar a Écs, on cal desviar-se per una carretera local que en 4 km porta al centre de Pannonhalma, la petita població situada als peus de l'abadia. Des d'aquí, i seguint 1'5 km més, una carretera puja fins a l'aparcament que hi ha a l'entrada de l'abadia.

VESZPRÉM (pronunciat Vesprím). La ciutat de Veszprém és una de les àrees urbanes més antigues d'Hongria i per tant amb un important paper en la història del país.

A causa de la gran destrucció que va patir la ciutat durant el període d'ocupació otomà la major part d'edificis que es poden veure avui dia en el centre històric de Veszprém són dels segles XVIII, XIX i principis del XX.

Imatge del carrer Vár (Veszprém)

La millor forma de recórrer el centre històric de Veszprém és a peu. Hi ha interessants rutes a peu que recorren tant el seu centre històric com els voltants, tenint sempre el castell com a punt de referència.

Si no disposeu de molt temps i cal escollir només una ruta, aquesta hauria de ser la que recorre el carrer Vár per l'antic castell, amb inici a Óváros tér.

La plaça Óváros tér era l'antic mercat medieval i estava als peus del castell. En l'actualitat hi podem trobar nombrosos edificis d'estils barroc tardà i art-nouveau, com per exemple la Casa Pósa, l'Ajuntament, la Duana o la Casa Xinesa.

Del costat nord-oest de la plaça surt Vár útca, un carrer amb llambordes que puja cap al castell. Poc després trobarem la Porta dels Herois, una bonica entrada construïda amb les restes de la porta del castell del segle XV.

A l'esquerra s'aixeca la Torre de vigilància d'incendis, de 48 metres d'altura, a la qual s'hi pot pujar (300 Ft/persona) per a veure boniques vistes. Continuant pel carrer Vár trobarem altres bonics i interessants edificis, com l'església Piarista, el Palau del Bisbe, la Capella Gizella, la Catedral de Sant Miquel o la Capella de Sant Jordi (alguns d'ells són visitables).

I al final de el carrer Vár s'arriba al lloc conegut com Fi del Món, un mirador sobre la muralla amb magnífiques vistes sobre les valls i turons circumdants. En aquest punt hi ha unes estàtues del rei Stephen i la reina Gizella, erigides en l'any 1938 per a commemorar el 900 aniversari de la mort d'aquest rei.

En resum, es tracta d'una ruta molt recomanable que justifica de sobres la visita a Veszprém. En el nº 2 del carrer Vár està l'oficina de turisme de Veszprém, on és possible obtenir fulletons i mapes de la ciutat.

I finalment, per a menjar a Veszprém recomanem anar el restaurant Café Piazza (Óváros tér, 4).

Veszprém es troba uns 18 km al nord de Balatonfüred, en la ruta per carretera cap a Györ. En arribar a la ciutat nosaltres vam anar seguint les indicacions cap al centre fins arribar a la mateixa plaça Óvaros, on vam tenir la sort de poder aparcar el cotxe.

HEREND. La història de la petita població de Herend es remunta a l'època romana, però si per alguna cosa és coneguda mundialment és per la seva longeva tradició com excel·lent centre manufacturer de la porcellana.

I per aquest motiu ens vam aturar a Herend, per a visitar la seva arxifamosa factoria de porcellana Herend. Aquesta factoria va ser fundada l'any 1826 i avui dia és una de les majors fàbriques de ceràmica del món, estant especialitzada en porcellana de luxe pintada a mà i daurada.

En la segona meitat del segle XIX Herend fou proveïdora de la dinastia dels Habsburg i tenia clientela aristocràtica a tota Europa. De fet, molts dels seus models clàssics encara estan en producció. Exporta a més de 60 països de tot el món.

Decorant la porcellana Herend (Herend)

Per fer aquesta visita nosaltres vam triar l'entrada combinada que permetia conèixer el procés de fabricació de la porcellana Herend, a través d'una visita guiada personalitzada, a més de visitar el Museu de la Porcellana.

El preu d'aquest tiquet combinat era de 1.700 Ft/persona i incloïa un cafè, te o refresc en el bonic Apicius Cafè al final de la visita. També hi havia una entrada de 500 Ft per a visitar només el museu.

L'horari de visita és de 9:30 a 17:00 o 18:00 depenent de si és horari d'hivern o d'estiu respectivament. L'última visita guiada surt 1 hora abans de l'hora de tancament.

La visita guiada per a veure in situ el procés de fabricació de la porcellana Herend dura uns 40 minuts i té lloc en l'anomenada minifactoría, una còpia en miniatura de la factoria real. Aquí ens ensenyen pas a pas com es crea, pinta i decora la porcellana de Herend. La veritat és que vam gaudir molt de les explicacions i de poder veure de molt prop com es creen els exclusius productes Herend.

El Museu de la Porcellana Herend, per la seva banda, ocupa dues plantes d'un edifici d'estil clàssic i en ell vam trobar des de les primeres peces que va produir Herend en el segle XIX a les més destacables en tota la història de la factoria, bé sigui per la seva grandària, tècnica, decoració o altres característiques.

La població de Herend està a uns 13 km al nord-oest de Veszprém seguint la ruta 8 que va cap a Györ via Városlöd i Pápa (ruta 83). La factoria de porcellana Herend està al costat de la carretera, a l'entrada del poble, i no té pèrdua.

Com arribar-hi

Vam sortir de Györ cap al nord-est del país per la ruta 1. Uns pocs quilòmetres més endavant, abans d'arribar a la població de Gönyü, aquesta carretera gira a l'est i va a la trobada del riu Danubi, el qual ens acompanyarà ja la resta del trajecte. Aquí, i ja durant molts quilòmetres, el carismàtic riu Danubi serveix de frontera entre Eslovàquia i Hongria.

A Gönyü ens vam aturar a dinar en el restaurant-pensió Anker, situat al costat de la ruta 1, on vam gaudir d'un menjar casolà típicament hongarès (boníssim el guisat de vedella amb paprika).

Recorreguts uns 50 km des de Györ, i passat el petit nucli d'Almasfüzitö, vam deixar la ruta 1 per a enllaçar amb la ruta 10, la qual discorre encara més enganxada a la vora del Danubi que la 1.

I uns 10 km abans d'arribar a Esztergom, en la població de Tát, la ruta 10 es transforma en la 11, la qual ens condueix directament a la ciutat d'Esztergom, la nostra destinació final en aquesta jornada.

Seguint la ruta indicada el trajecte entre Györ i Esztergom és de 93 km. I la distància per carretera entre Esztergom i la capital del país, Budapest, és de només 48 km per la ruta 10

Dormir i menjar

A Esztergom ens vam allotjar en la casa d'hostes Székely (ul. Jókai, 41 - Esztergom). Vam pagar 7.820 Ft (uns 30 €) per una habitació doble amb bany privat, wi-fi gratis i aparcament per al cotxe.

La seva propietària, Linda, fou molt simpàtica i atenta en tot. Molt recomanable. Aquest allotjament es troba situat en la zona sud de la ciutat, a 1.5 km de la Basílica.

En el bar-cafeteria Napos Oldal Kavézo (Széchenyi tér, 24 - Esztergom) es pot menjar quelcom ràpid, o bé esmorzar o simplement prendre una beguda. I per a un cafè i pasta a mitja tarda o per a l'esmorzar res millor que la Szamos Cukrázsda (ul. Vörösmarty, 2 - Esztergom).

Coses a veure i fer

ESZTERGOM. La ciutat d'Esztergom es troba a uns 46 km de distància al nord-oest de Budapest, la capital hongaresa, i està situada en la riba dreta del riu Danubi, el qual forma aquí frontera amb Eslovàquia.

Esztergom fou la capital hongaresa des del segle X fins a mitjans del XIII, quan el rei Béla IV d'Hongria va moure la capital real a Buda, en l'actual Budapest.

Vista del Turó del Castell (Esztergom)

Aquesta històrica ciutat ofereix nombrosos punts d'interès al visitant gràcies al seu gran patrimoni cultural i artístic, secular i religiós, però sens dubte el més visible de tots és la seva enorme Basílica.

La Basílica d'Esztergom és la major de totes les esglésies que hi ha a Hongria, amb els seus 118 metres de llarg, 49 metres d'ample i una altura total de 100 metres que el fa ser l'edifici més alt del país. De fet, és visible des de molts quilòmetres a la rodona.

L'edifici actual va ser construït entre 1822 i 1856. A l'interior potser el que més destaca és la Capella Bakócz, construïda per mestres italians en 1506-1507 amb marbre vermell, on vam trobar parets guarnides amb motius renaixentistes de la Toscana. Per altra banda, l'enorme pintura que hi ha sobre l'altar major, amb unes dimensions de 13.5 per 6.6 metres, està considerada la més gran del món pintada sobre un sol llenç.

També hi ha una gran cripta on estan enterrats els últims arquebisbes. Pagant 250 Ft es podia pujar fins a la cúpula (72 metres d'altura) per a gaudir de les vistes sobre la ciutat, el Danubi i els voltants.

En el mateix turó on es troba la Basílica, anomenat Turó del Castell, es troba el Museu del Castell (entrada: 800 Ft), situat sobre les restes del que fou l'antic Palau Reial, del segle XII, i que mostra restes arqueològiques de la zona.

Als peus del turó i al costat de la riba de l'anomenat Petit Danubi, un afluent del propi Danubi, es troba el cridaner barri de Viziváros, format per edificis de colors pastís, com el que allotja el Museu Balint Balassi o l'església Viziváros Plevania, ambdós del segle XVIII, o l'antic Palau del Bisbe, el qual allotja ara el Museu Cristià.

En resum, val la pena perdre's pels carrers del barri de Viziváros per a descobrir els bells racons que atresora, inclosos els bonics jardins que hi ha al costat del riu.

També és molt recomanable creuar a peu el pont Mária Valéria (Most Márie Valérie en hongarès) sobre el riu Danubi i que serveix de frontera amb Eslovàquia (a l'altre costat es troba la ciutat eslovaca d'Stúrovo), ja que des del costat eslovac hi ha unes magnífiques vistes sobre Esztergom en general i el turó del Castell i la Basílica en particular.

Al principi del pont hi havia una petita oficina de canvi de moneda, útil per a la població local però no per a nosaltres, ja que Eslovàquia va adoptar l'euro l'1 de gener de 2009.

Com arribar-hi

Vam sortir d'Esztergom seguint la ruta 11 cap al nord-est. La carretera continua vorejant el riu Danubi i durant uns 10 km també vam continuar veient el territori eslovac a l'altre costat del riu. Uns 25 km després de sortir d'Esztergom vam arribar a Visegrád, on vam aturar-nos per a visitar aquest petit, però interessant poble.

Acabada la visita a Visegrád vam continuar per la ruta 11 cap a l'est, seguint la corba del Danubi en aquesta regió. En arribar a la població de Tahitótfalu, a uns 14 km de Visegrád, ens vam desviar a l'esquerra seguint les indicacions a Vác.

Tot seguit vam creuar un braç del riu Danubi a través del pont Tildy Zoltán que ens conduí a l'enorme illa d'Szentendre, formada per un terreny pla confinat entre el propi riu Danubi i un dels seus braços.

Vam creuar aquesta illa d'oest a est per una estreta carretera local d'uns 5 km que acaba en l'embarcador del ferri que va a Vác, ciutat situada a l'altre costat del riu Danubi. Hi havia un ferri aproximadament cada 30 minuts o una hora, depenent del tràfic, des de l'alba fins al capvespre. La bonica travessia només dura uns 5 minuts.

Embarcar en el ferri amb el cotxe ens costà 2.400 Ft: 1.560 Ft del cotxe + 420 Ft per cadascun de nosaltres. Pot semblar car, però és que no hi ha cap pont per a creuar el Danubi fins a gairebé arribar a Budapest si no és agafant l'autopista M0, i això suposaria fer una volta d'uns 80 km per arribar a Vác pujant per l'altre costat del Danubi des de Budapest.

Una altra opció per anar a Hollókö des d'Esztergom és travessar a territori eslovac pel pont sobre el Danubi i seguir per la seva vora nord fins a tornar a entrar a Hongria, però cal vigilar bé amb les condicions del lloguer del cotxe per saber si és permès treure'l del país.

Un cop desembarcats a l'embarcador de Vác vam sortir del port i vam agafar la ruta 2 cap al nord.

Passat Rétság vam deixar la ruta 2 i vam continuar per la 22 cap al nord-est fins arribar a la població d'Szécsény, on ens vam desviar a la dreta per una carretera local que surt del carrer Kossuth.

Al cap d'uns 8 km vam trobar el nucli de Nagylóc i continuant uns altres 7 km vam trobar el desviament cap a Hollókö. I 2 km més per una estreta carretera local ens conduïren al petit poble de Hollókö, final de la nostra etapa d'avui.

Des d'Esztergom a Hollókö, seguint la ruta indicada, hi ha un total d'uns 122 km.

Dormir i menjar

A Hollókö ens vam allotjar a Tugári Vendeghaz (Rakoczi út. 13 - Hollókö), una casa d'hostes on vam pagar 8.500 Ft per una habitació doble amb bany privat. L'habitació estava molt bé, a més de ser acollidora i molt nova. Molt recomanable. I com en la gran majoria d'allotjaments en aquest viatge nosaltres érem els únics hostes en la casa.

A Hollókö no hi havia molta oferta de restaurants i els pocs que vam veure semblaven tancar quan marxaven els turistes que venien durant el dia al poble per a visitar-lo. Així que per a sopar, en el cas de que us allotgeu aquí, com era el nostre cas, la cosa està complicada.

Disposant de cotxe, nosaltres vam optar per anar fins a la població d'Szécsény, a 17 km, per a tenir més opcions de restaurants. Finalment vam escollir el restaurant de la Bástya Panzió (Ady Endre út. 14), un lloc agradable i on vam menjar bastant bé. A Szécsény també trobareu un supermercat de la cadena Penny on poder comprar quelcom per al esmorzar (en la casa on ens vam allotjar hi havia un menjador amb microones, plats, coberts, etc).

Per altra banda, en el carrer principal de Visegrád hi ha uns pocs restaurants on menjar, com el Don Vito o el Siraly Kavezó, aquest últim amb una estupenda terrassa on prendre quelcom si el temps acompanya.

Coses a veure i fer

HOLLÓKÖ. El petit poble de Hollókö, amb menys de 500 habitants, està situat en el nord d'Hongria, uns 91 km al nord-est de Budapest, en una vall de les muntanyes Cserhát, totalment envoltat de suaus turons.

Des del punt de vista etnogràfic, la població que ha habitat Hollóko ha estat tradicionalment Palóc, un subgrup ètnic dels Magiars amb tradicions i dialecte propi.

Sent Hollókö tan petit, la veritat és que es pot veure tot en un màxim de mig dia. Una altra cosa a tenir en compte és que aquest poble sembla ser un lloc bastant turístic, motiu pel que durant el dia i en temporada alta la seva visita pot arribar a ser bastant estressant per la concentració de molts visitants en només un parell de petits carrers.

Per aquest motiu, i per tal de gaudir del poble amb tranquil·litat, és molt millor visitar-lo a primera hora del matí o a última hora de la tarda, quan no hi ha ningú. Nosaltres vam visitar-lo a darrera hora de la tarda i estàvem sols.

Carrer del casc antic de Hollókö

Casc antic de Hollókö i voltants (declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 1987). Hollókö es va desenvolupar sobretot en els segles XVII i XVIII i és un magnífic exemple d'hàbitat tradicional, conservat a propòsit, i constitueix un testimoniatge viu de la manera de vida rural previ a la revolució agrícola que va portar el segle XX.

Per al visitant l'atractiu d'aquest casc antic és, sense cap dubte, la seva arquitectura tradicional rural. A banda i banda dels seus dos carrers empedrats es distribueixen les boniques cases emblanquinades, amb porxos de fusta tallada i teulades de teula vermella. Ja gairebé ningú viu aquí i ara diverses cases són botigues d'artesania.

A causa de l'abundant presència de fusta en la seva construcció, Hollókö ha patit nombrosos incendis al llarg de la seva història, l'últim l'any 1909, però els seus habitants l'han reconstruït cada vegada tal qual estava, d'acord amb les tècniques de l'arquitectura rural del poble Palocz.

Entre les cases tradicionals destaca la seva petita església de fusta, consagrada en el 1889. També hi ha diversos petits museus, el major interès dels quals és l'edifici en si. Potser el més interessant d'ells és el Museu de la Vila (Kossuth Lajos út. 82; entrada: 250 Ft).

Per tant, val la pena passejar amb tranquil·litat pels seus dos únics carrers i admirar les cases tradicionals i els seus detalls constructius i decoratius. La nostra visita va coincidir amb l'última hora de la tarda i el color dels rajos de sol, ataronjat primer i vermellós després, sobre les cases va donar lloc a una atmosfera màgica.

Un altre lloc d'interès és el castell de Hollókö, el qual es troba sobre un turó de 365 metres d'altura. Fou construït a finals del segle XIII, capturat pels turcs en el segle XVII i parcialment destruït a principis del segle XVIII, tot i que la part exterior es conserva gairebé intacta.

Es pot visitar l'interior del castell (l'entrada costava 600 Ft), però el seu veritable interès actual són les extraordinàries vistes sobre els voltants: muntanyes, boscos i camps sense gairebé cap rastre de presència humana.

En qualsevol cas, tant si s'entra en el castell com si no, és igualment recomanable pujar fins dalt del petit turó que hi ha al costat del castell, ja que des del seu cim es gaudeix d'unes impagables vistes (bàsicament les mateixes que des del castell, però des d'un punt de vista una mica més elevat i, a més, amb el plus de tenir el propi castell en primer pla).

Per arribar al castell de Hollókö n'hi ha prou amb agafar el camí (Josef Attilla út.) que surt de davant del cementiri de Hollókö i caminar uns 500 metres.

VISEGRÁD. La petita població de Visegrád es troba en el nord d'Hongria, al costat de la riba dreta del riu Danubi, el qual forma aquí frontera amb Eslovàquia. Nosaltres vam fer una breu visita a Visegrád anant en ruta des d'Ezstergom fins a Hollókö, trobant-se a uns 25 km a l'est d'Esztergom seguint la ruta 11.

Vista de Viségrad i la Corba del Danubi

De les quatre poblacions més importants que es troben en l'anomenada Corba del Danubi aquesta és la que compta amb més història, essent també famosa per tenir les restes del palau d'estiu del rei Matthias Corvinus d'Hongria i per la ciutadella medieval, entre d'altres.

• Palau Reial de Visegrád (Visegrádi királyi palota en hongarès). Es va començar a construir l'any 1320, quan el rei hongarès Charles Robert va moure la cort reial a Visegrád. Posteriorment el rei Segimon va ampliar el palau original i li va afegir més patis i jardins.

  Després d'uns anys d'abandonament alguns edificis del palau van ser bellament reconstruïts en estils gòtic tardà i renaixentista pel rei Matthias Corvinus d'Hongria després del seu casament amb Beatriu d'Aragó l'any 1476.

  Durant l'ocupació turca el palau fou oblidat i en el segle XVIII la majoria de les seves 350 habitacions estaven ja en estat ruïnós. En les últimes dècades s'ha escomès un important treball de reconstrucció.

  En les dates de la nostra visita el que es podia veure era la reconstrucció d'una petita part del palau original, però tot i així la visita valia la pena i era prou interessant. L'entrada costava 1.100 Ft/persona. El palau està situat no molt lluny de l'embarcador del ferri.

• Ciutadella de Visegrád (Fellegvár). Fou construïda en el segle XIII i servia per a protegir la vall del Danubi i la ruta comercial entre Buda i Esztergom. També va allotjar les joies de la corona hongaresa fins a la invasió turca.

  Quan nosaltres vam visitar-la en el seu interior s'exhibia una mostra de fotografies sense molt interès, sent les seves vistes privilegiades sobre Viségrad, les muntanyes Börzsöny i el riu Danubi l'única motivació per a pagar l'entrada.

  De totes maneres, si us voleu estalviar l'entrada també es pot gaudir d'aquestes extraordinàries vistes des d'un mirador que hi ha al costat de la carretera que puja a la ciutadella, poc abans d'arribar a ella.

  La ciutadella de Visegrád està situada sobre un turó de 350 metres d'altura i es pot arribar a ella amb cotxe per una carretera de 5 km que creua el poble o bé caminant per un camí de gairebé 2 km, indicat com a Kálvária sétány, i que surt del darrere de l'església del segle XVIII que hi ha a la plaça Fö tér.

Com arribar-hi

El trajecte per carretera entre Hollókö i Budapest, evitant autopistes de peatge, suposa una distància de 100 km. Nosaltres sortírem de Hollókö i al cap de 2 km vam enllaçar amb la bonica carretera local que va d'Szécsény a Pázstó, agafant-la en direcció sud. Uns 16 km després, en arribar a l'altura de Pázstó, connectem amb la ruta 21 que va cap al sud i recorrem 27 km abans d'arribar a la població de Hatvan. Aquí vam agafar la ruta 3 cap a l'oest.

Al cap d'uns 28 km, seguint per la ruta 3, passem per Gödöllö, on vam poder veure des de la carretera el seu espectacular Palau Reial (es tracta d'un palau reial i imperial construït en el segle XVIII, famós per ser el preferit de la reina Isabel d'Hongria, i que és un dels més importants i més grans de tots els palaus hongaresos). I uns pocs quilòmetres després de Gödöllö, a Mogyoród, vam poder veure els accessos al circuit de Hungaroring, on es porten a terme proves de Fórmula 1 i de motociclisme.

I poc després ja vam arribar al gran Budapest, on vam trobar les primeres retencions. Anem seguint les indicacions Centrum i utilitzant la lògica (!!) vam arribar fins al pont Elizabeth, encadenant carrers i avingudes com les de Kerepesi, Rákóczi, Kossuth Lajos i finalment Szabad Satjó, ja en el centre de Budapest. Creuem el pont sobre el riu Danubi i passem al costat de Buda, deixant enrere el de Pest, per a dirigir-nos a l'hotel que teníem reservat.

Dormir i menjar

A Budapest ens vam allotjar en l'art'otel Budapest (Bem Rakpart 16-19 - Budapest; tel. 0036 1 487 9 487). És un hotel de 4* situat enfront del riu Danubi, en el costat de Buda, a només 500 metres del pont Szechenyi. Vam pagar 63 € la nit per una habitació doble amb totes les comoditats i amenities d'un hotel d'aquestes característiques (wi-fi gratis), però sense esmorzar. La veritat és que l'habitació era molt acollidora i les instal·lacions de l'hotel bastant noves i més que correctes. Recomanable.

Podeu trobar ofertes i comparar preus d'allotjament a Budapest a través del buscador Booking.com.

En l'apartat de restaurants la veritat és que del restaurants de Budapest que vam provar cap ens va convèncer prou per a poder recomanar-lo aquí. De tota manera podeu mirar la pàgina Restaurants de Budapest, un llistat de restaurants de la ciutat amb opinions de viatgers, i escolliu vosaltres mateixos.

Quant a bars i cafès, en la plaça Ferenc Lizst hi ha nombrosos cafès amb agradables terrasses exteriors on prendre quelcom. Per a unes postres o un mos en la zona de Buda recomanem anar Nagyi Palacsintázója (Batthyány tér, 5), on serveixen uns boníssims pancakes molt bons i que costen 170 Ft. I un bon lloc per a un entrepà, una beguda o un cafè en el Barri del Castell és la Kruscanda Korona, amb una terrassa exterior on veure l'anar i venir de gent. En la secció Cafès històrics de Budapest, al final d'aquesta pàgina, teniu els millors cafès de la ciutat on, a més de prendre quelcom, podreu gaudir de la història i classe del lloc en sí.

Coses a veure i fer

BUDAPEST. Budapest és la capital d'Hongria i la major ciutat del país en població i grandària.

L'actual Budapest, la qual s'estén a ambdues ribes del riu Danubi, és el resultat de la unificació el 17 de Novembre de 1873 de Buda i Óbuda en la riba oest del riu i Pest a l'est. Al seu torn la zona de Buda inclou el districte històric del Barri del Castell, la part més antiga de la ciutat.

Budapest està considerada, creiem que merescudament, com una de les ciutats més belles d'Europa.

Entre els molts atractius que té estan els seus edificis històrics, les ribes del riu Danubi, la seva intensa i rica vida cultural, a més de les 80 fonts geotermals (formen el major sistema subterrani d'aigua termal en tot el món), la seva sinagoga (la segona més gran del món) o l'edifici del Parlament (el tercer més gran del món).

No sorprèn, doncs, que Budapest estigui entre les 40 ciutats del món més populars quant a nombre de visitants.

Tot i que Budapest és una ciutat gran, la veritat és que molts dels seus punts d'interès són fàcilment accessibles anant a peu, i això vol dir que possiblement al final del dia haurem caminat uns quants quilòmetres. Per això, i perquè en algunes zones abunden els carrers empedrats, recomanem anar vestir sabates molt còmodes per a caminar per la ciutat.

Budapest, incloent les ribes del Danubi, el barri del Castell de Buda i l'Avinguda Andrássy, fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en l'any 2002 pel fet de conservar vestigis de monuments que han exercit una gran influència en l'arquitectura de diverses èpoques, creant un paisatge urbà que és un dels més bells del món.

• Ponts de Budapest. A Budapest hi ha un total de 8 ponts sobre el Danubi que uneixen les ribes de Buda i Pest. Cadascun d'ells té la seva pròpia història i caràcter, motiu pel qual han passat a ser una atracció turística més de la ciutat.

Vista nocturna del famós Pont de les Cadenes

De tots ells el més antic i famós és el Pont de les Cadenes (Széchenyi Lánchíd), obert al tràfic en el 1849 i sent des de llavors, sens dubte, el símbol de Budapest, ja que és el més bonic i fotografiat de tots, especialment amb la il·luminació nocturna. Val la pena recórrer-lo a peu per les vistes sobre el riu i les ribes.

Un altre bonic pont és el Pont de la Llibertat (Szabadság híd), construït en el 1894 i inaugurat per l'emperador Francesc Josep I en l'any 1896 per a commemorar el mil·lenari de l'establiment del poble magiar en la zona.

Igualment destacable és el Pont Elizabeth (Erzsébet híd), anomenat així en honor a l'emperadriu Sissi. Fou inaugurat en el 1903 i fins al 1926 fou el pont penjant amb l'arc més gran del món. En l'any 1945 va ser destruït per les tropes alemanyes, però a diferència dels altres ponts de Budapest, que foren reconstruïts, aquest va ser fet completament nou, motiu pel que l'actual té poc a veure amb l'original.

La resta de ponts sobre el Danubi en la ciutat de Budapest són el Pont Megyeri, el Pont Arpad, el Pont Margaret, el Pont Petofi i el Pont Lagymanyosi.

• Coses a veure a Buda. La zona de Buda està en la riba oest del Danubi i aquí es concentren bona part dels punts d'interès de la ciutat més importants per al visitant, tant des del punt de vista històric com cultural.

El conegut com Barri del Castell (Várhegy en hongarès), situat sobre un turó en la zona de Buda, fou a partir del segle XIII el refugi dels pobladors de la zona (posteriorment també de la cort reial hongaresa) per a poder-se defensar millor d'atacs estrangers. És una zona petita i compacta que es pot recórrer perfectament a peu. I per a pujar fins dalt es pot fer caminant per estrets carrers o seguint un camí entre jardins al costat de la via del funicular. També es poden agafar els autobusos 16 o 16A. Però l'opció més espectacular, i també més cara, és agafar el funicular, anomenat Budavári Sikló que puja de la plaça Adam Clark, enfront del pont de les Cadenes, fins al Bastió dels Pescadors. El preu del trajecte és de 840 Ft només anada o 1.840 Ft anada/tornada. Per a baixar del turó recomanem anar fer-ho a peu per l'escala que arrenca just del costat de l'inici del funicular, ja que en el fàcil camí de baixada tindreu grans vistes.

En aquest turó destaca el Castell de Buda (també aomenat Palau Reial), el qual és visible des de tot Budapest. En la seva forma actual va ser construït en el segle XVIII, en estil barroc, i ampliat a finals del segle XIX. Fou la residència de l'emperador austro-hongarès Francesc Josep, així com de diversos arxiducs dels Habsburg. El palau va quedar bastant destruït durant la II Guerra Mundial a causa d'un incendi, cremant bona part del seu mobiliari i sumptuosa decoració (el que veiem ara és una reconstrucció simplificada). Actualment el palau hostatja el Museu d'Història de Budapest, la Galeria Nacional d'Hongria i la Biblioteca Nacional Széchényi.

Passejant pels voltants de l'enorme palau vam poder veure diverses estàtues i fonts, algunes d'elles espectaculars com la Font Maties, l'estàtua eqüestre del Príncep Eugeni de Savoia, i d'altres.

En el Barri del Castell també vam trobar el Bastió dels Pescadors, una espectacular terrassa d'estil neogòtic i neoromànic de finals del segle XIX, situada al costat de l'església de Maties, amb grans vistes sobre el riu Danubi i la zona de Pest. Es paga una entrada per a accedir a la seva terrassa superior, però creiem que no val la pena perquè són més o menys les mateixa vistes que tindreu des de la terrassa inferior, d'accés gratuït.

L'església de Maties, per la seva banda, és una església neogòtica (en reconstrucció en les dates de la nostra visita) la torre espiral de la qual és visible des de tota la ciutat. Entre l'església i el Bastió hi ha una gran estàtua eqüestre en bronze d'Esteve I d'Hongria. A part d'això hi ha alguns altres museus per a qui tingui més temps i ganes: el Museu de la Música, el Museu Militar, el Museu de Farmàcia, etc. I en qualsevol cas, val la pena passejar pels carrers fins arribar a l'extrem nord del turó per a després tornar per altres carrers i completar així un recorregut circular.

• Coses a veure a Pest. La zona de Pest, situada en la riba oriental del Danubi, aglutina la part moderna, comercial i de negocis de la ciutat de Budapest i, a diferència de la de Buda, és completament plana.

Vista lateral del Parlament i del riu Danubi

L'Edifici del Parlament hongarès, situat en la plaça Kossuth Lajos, al costat del riu Danubi, no té pèrdua, ja que és el més gran d'Europa. Fou construït en estil neogòtic entre 1880 i 1902 i està inspirat en l'edifici londinenc del Parlament anglès. La veritat és que el seu aspecte exterior és realment espectacular i no solament per les seves enormes dimensions. I en el seu interior, sota la cúpula de l'edifici, s'exposen les Joies de la Corona hongaresa.

Només és possible visitar el seu interior mitjançant un tour guiat (gratuït per a ciutadans de la Unió Europea, però recordeu dur un passaport o DNI que ho demostri). Les visites guiades es duen a terme en unes hores determinades i les entrades s'obtenen per al mateix dia a partir de les 8 del matí, però convé arribar aviat a la cua perquè no és estrany que s'esgotin a mig matí (anar a l'entrada X, en el costat de l'edifici oposat al riu). Convé anar amb compte perquè no hi ha indicacions clares i, sobretot, cal ignorar a les persones que solen estar pels voltants del Parlament oferint visites guiades o entrades a preus astronòmics.

Passejant per la riba del Danubi, entre les places Kossuth i Széchenyi/Roosevelt, uns 300 metres al sud del Parlament, vam poder veure el Memorial de les Sabates en el Danubi, format per diverses sabates de metall situades al costat de la riba del Danubi amb l'objecte d'honorar aquells jueus que van ser executats i llançats al riu per una milícia feixista en els anys 1944 i 1945.

La Basílica de Sant Esteve fou construïda en estil neoclàssic entre 1851 i 1905 en honor al primer rei hongarès. Amb 96 metres d'altura és l'edifici més alt de Budapest, juntament amb l'edifici del Parlament. En el seu interior vam poder veure notables mosaics, així com altres interessants obres d'art. El detall gore de la visita el vam trobar en una capella lateral, on es conserva momificada dins d'una urna de cristall la mà dreta de Sant Esteve. I pagant 500 Ft es pot pujar fins dalt d'una de les dues torres de la basílica, des d'on tindrem magnífiques vistes de 360º sobre la ciutat. Per tot això no sorprèn que aquesta església estigui entre els llocs més visitats de Budapest.

La Gran Sinagoga i Museu Jueu (Dohány út. 2-8). Aquesta impressionant i bonica sinagoga és la més gran d'Europa i té unes carac- terístiques úniques, tant per la seva gran grandària com per les seves dues cúpules en forma de bulb, molt atípiques en un temple jueu. En la part posterior del temple hi ha un memorial dedicat a les víctimes de l'Holocaust. El petit museu està al costat de la sinagoga.

L'Avinguda Andrássy és un important i icònic bulevard de Budapest que fou creat en el 1872, inspirat en la parisenca Champs-Élysées, i uneix les places Erzsébet i Hosök. Val molt la pena recórrer-la de principi a final per tal d'admirar les seves mansions d'estil neorenaixentista i les precioses façanes de molts dels seus edificis. En l'actualitat està ocupada per nombrosos comerços, oficines, teatres, ambaixades, boutiques de luxe, així com restaurants i cafès de nivell.

Interior de l'Òpera de Budapest

Precisament en el nº 22 de l'Avinguda Andrássy està l'edifici de l'Òpera Estatal Hongaresa, el qual fou construït en estil neorenaixentista i barroc i inaugurat en el 1884. Per aquí han passat artistes molt importants del món de l'òpera, del ballet i la música clàssica, com Gustav Mahler o Otto Klemperer, entre molts altres. En el seu interior vam poder veure una rica ornamentació que inclou pintures i escultures dels millors mestres hongaresos, que unit a la seva bellesa i a la seva perfecta acústica fan d'ell un dels millors teatres d'òpera de tot el món.

Es pot visitar l'edifici de l'Òpera amb un tour guiat (en diversos idiomes, entre ells l'espanyol), però nosaltres recomanem anar assistir a un dels seus espectacles i aprofitar l'ocasió per a veure el teatre per dintre. La temporada d'espectacles va de setembre a finals de juny i inclou concerts, òpera i ballet. El preu lògicament depèn de la categoria de l'espectacle, del dia de la funció (més car en cap de setmana i festius) i de la localitat escollida, però en qualsevol cas és bastant més barat que l'equivalent en els nostres teatres d'òpera. A causa de la gran demanda que tenen moltes de les seves representacions, és molt important reservar amb força antelació (fins i tot mesos) per tal d'assegurar les entrades. Es poden comprar les entrades en el mateix edifici de l'Òpera, en un lateral de la planta baixa, o també online (al web trobareu un mapa informatiu de l'aforament i es pot pagar amb targeta Visa).

Per als interessats en la música, a més d'anar a l'Òpera, es pot visitar també la Casa-Museu de Franz Liszt (Vörösmarty út. 35, a Pest), una reconstrucció del lloc on va viure, entre 1881 i 1886, el més famós de tots els compositors hongaresos. Es poden veure instruments originals, mobiliari, llibres, records i objectes personals de Franz Liszt. També es pot visitar la Casa-Museu de Béla Bartók (Csalán út. 29, una mica lluny del centre, a Buda), on va viure aquest gran compositor hongarès a partir de 1924.

De tornada al centre de Pest, a l'extrem nord-est d'Andrássy es troba el Parc de la Ciutat (Városliget), un parc públic amb una superfície de 1.2 km² al que s'accedeix a través de Hosök tere o plaça dels Herois. A més de ser un lloc molt agradable per a passejar sense presses, en ell hi ha també algunes coses interessants per a veure, amb l'al·licient que fins aquí no solen arribar els tours.

A aquest parc s'hi pot arribar des del centre amb metro fins l'estació Hosök tere (línia groga) o caminant per l'avinguda Andrássy. En ambdós casos arribarem a la Plaça dels Herois, el principal punt d'entrada al parc. En el centre de la plaça destaca el Monument Millennium i als costats l'impressionant Museu de Belles Arts i el Palau de l'Art (Mucsarnok).

I dins del propi parc vam trobar l'espectacular Castell Vajdahunyad, copiat en gran part d'un altre amb el mateix nom en la regió de la Transilvània romanesa. També vam trobar aquí el Zoològic Municipal i el Jardí Botànic, el Parc d'Atraccions (Vidám Park, amb una zona separada per als nens petits), el famós restaurant Gundel (obert en el 1879 i en el mateix edifici actual des de 1894), els Banys Termals Széchenyi o el Museu del Transport, entre moltes altres coses. De totes maneres, ja només per passejar per aquest bonic parc val la pena venir fins aquí.

Castell Vajdahunyad i Parc de la Ciutat

• Banys termals a Budapest. Anar com a mínim a un dels molts banys termals de Budapest és gairebé un obligació en tota visita a la ciutat. Ja els romans van començar a gaudir de les seves aigües guaridores, però fou sota l'ocupació turca, i posteriorment en l'època dels Habsburgs, quan la cultura del bany es va desenvolupar més, estant encara avui alguns d'aquests banys en funcionament.

És recomanable dur vestit de bany, però depenent del lloc o de si és mixt o no, és possible banyar-se nu. En la majoria de llocs es poden llogar tovalloles, xancles, barnús i fins i tot el propi vestit de bany. I teniu consignes on deixar els objectes de valor.

Nosaltres vam anar als Banys Gellért, un complex termal que ocupa un preciós edifici d'estil Art Nouveau construït entre 1912 i 1918. Les piscines estan decorades amb bonics mosaics. Aquest és potser el complex més conegut de Budapest (aquí es va filmar un antic anunci de Danone que molts, i sobretot moltes, recordareu), però també és dels més cars. Els preus per a poder banyar-se i usar les instal·lacions començaven a partir de 3.500 Ft/adult en les dates del nostre viatge (els caps de setmana és una mica més car). L'accés a la piscina gran és mixt, però altres seccions són separades per a homes i dones. Aquests banys estan situats en el carrer Kelenhegyi nº 4, a Buda, proper al Pont de la Llibertat (s'hi arriba amb els tramvies 18, 19, 47 i 49, o amb els autobusos 7, 7A i 86).

Però hi ha altres banys termals a Budapest que poden ser igualment recomanables. Per exemple, els Banys Széchenyi (Állatkerti krt. 11, en el Parc de la Ciutat, Pest), construïts en el 1913, d'estil neo-barroc, i amb unes instal·lacions termals que són de les més grans d'Europa. També aquí hi ha seccions mixtes i d'altres separades per a homes i dones.

Els Banys Rudes (Döbrentei tér 9, a Buda, prop del Pont Elizabeth) van ser construïts en l'any 1550, durant l'època de dominació otomana, i encara reté molts elements dels banys turcs, com una típica cúpula turca sobre una piscina octogonal. Els preus aquí són força més barats que en els anteriors. Els dilluns, dimecres, dijous i divendres són només per a homes i el dimarts només per a dones, mentre que els caps de setmanes són d'accés mixt.

Altres banys termals històrics a Budapest són els Banys Lukács (Frankel Leó utca 25-29, prop del Pont Margarita, a Buda), Banys Rácz (Hadnagy út 8-10, a Buda) o els Banys Király (Fo ut. 82-84, metro Batthyány tér, a Buda) entre molts altres. I si, per contrast, voleu uns banys amb unes instal·lacions ultramodernes i luxoses llavors cal que aneu al Danubius Health Spa Resort, situat en la part nord de l'illa Margarita (Margitsziget) sobre el Danubi (agafeu l'autobús 26 des de l'estació de tren Nyugati).

• Cafès històrics de Budapest. Des de sempre Budapest ha tingut tant renom pels seus cafès com la mateixa ciutat de Viena. De fet, a principis del segle XX va arribar a tenir més de 500 cafès, moltes vegades freqüentats per escriptors, poetes i artistes. Després del parèntesi de l'època comunista, en la que molts d'ells van desaparèixer, en les últimes dècades han tornat a aparèixer en gran nombre. La majoria es concentren a Pest, tot i que a Buda també n'hi ha uns quants.

Dels cafès històrics destaquem el Cafè Ruszwurm (Szentháromság ut. 7, en el Barri del Castell de Buda), que fou obert en el 1827 i és el més antic de Budapest. És petit i pot ser difícil trobar taula perquè sol estar farcit de turistes. Un altre gran clàssic de Budapest és el Cafè Gerbeaud (Vörösmarty tér 7, a Pest), obert en el 1858. En els darrers 20 anys ha recobrat la classe i estil d'època dels seus inicis, motiu pel qual recomanem anar passejar per les seves sales. És famós a més pels seus pastissos i bombons. Té una gran terrassa que dóna a la super-cèntrica plaça Vörösmarty i és usual veure-la plena de gom a gom de turistes a qualsevol hora, malgrat que els preus són cars, tal i com s'espera d'un lloc així. Altres cafès clàssics de la ciutat són el New York Cafè (Erzsébet körút 9-11, Pest, en la planta baixa de l'hotel New York Palace), el Centrál Cafè (Károlyi Mihály út. 9, Pest), el Lukács Cukraszda (Andrássy út 70, Pest) o el Muvész Kávézó (Andrássy út 29, davant de l'Òpera, a Pest), entre d'altres.

I el viatge s'acaba ...

Per anar a la terminal 2 de l'aeroport Liszt Ferenc de Budapest des del nostre hotel, a Buda, vam començar per anar caminant fins a la propera plaça Batthyány, on vam agafar el metro (línia vermella M2) en la parada Batthyány tér i fins a la de Deak Ferenc tér (2 parades). Aquí canviem a la línia blava M3 i vam seguir pel ramal sud fins a la darrera parada, Köbánya-Kispest (10 parades).

Un cop a l'estació Köbánya-Kispest vam pujar per unes escales que hi ha al final de l'andana i que condueixen a una passarel·la sobre les vies que ens porta a una esplanada asfaltada on esperen diversos autobusos. Comprem el bitllet per a anar a l'aeroport (320 Ft cadascun) en una petita caseta i pugem a l'autobús 200E. Poc després sortia l'autobús i en pocs minuts ja estàvem davant la terminal T2 (de fet l'autobús 200E s'atura en les terminals 1 i 2 de l'aeroport Liszt Ferenc).

Abans d'embarcar en el nostre vol de Vueling cap a Barcelona aprofitem per a canviar a euros els pocs fòrint que ens queden. Després d'un tranquil vol de 2 hores i 5 minuts vam aterrar a l'aeroport de Barcelona.