Relat i guia d'un viatge de 10 dies a Geòrgia

La ciutat de Tbilisi (també escrit com a Tbilissi o també com a Tiflis, l'antic nom rus) és la capital de Geòrgia i està situada a banda i banda del riu Mtkvari (o riu Kura).

Tots els recorreguts per la ciutat de Tbilisi els vam fer caminant. Hi ha dues línies de metro que no vam agafar. El que si vam agafar va ser un telefèric per pujar a Mtatsminda, així com el funicular i un altre telecabina per anar des de Narikala fins a Metekhi. Tos es pot pagar amb targeta.

El nucli antic de Tbilisi

Aquesta zona de Tbilisi, també anomenada «Ciutat Vella», és el nucli històric de la capital. A causa de l'aigua naturalment càlida del riu Kura que la travessa, la nova capital fou anomenada Tbilisi (que significa "lloc càlid" en georgià). És una zona de carrers amb llambordes.

Meidani Basar

Meidani Bazar és el nom d'una zona comercial subterrània situada just sota la plaça Vakhtang Gorgasali. És maco, però totalment enfocat a turistes.

Plaça de la Llibertat

Inicialment, aquest territori estava situat fora de les muralles de la ciutat i els locals l'anomenaven Plaça de la Llenya per la simple raó que portaven fins aquí la llenya que venia des de pobles propers per vendre-la. En el moment de la seva fundació, a principis del segle XIX, sota domini rus, el Quarter General de l'Exèrcit del Caucas es trobava a un costat de la plaça. En conseqüència, va ser rebatejada com a Plaça de la Seu Major.

Però després de la Revolució Russa de 1917, que va definir l'època, la plaça va rebre el nom de Plaça de la Llibertat (თავისუფლების მოედანი en georgià).  Als anys 50 es va erigir a la plaça un monument a Lenin que fou enderrocat l'any 1991 i substituït per una font.

I l'any 2006 es va plantar al centre de la plaça una columna de 40 metres d'altura amb una estàtua de Sant Jordi al capdamunt, creada pel famós escultor Zurab Tsereteli, que s'alça per sobre de la plaça.

Teníem l’apartament just al costat d'aquesta plaça. En aquestes dates nadalenques la plaça estava totalment il·luminada, amb un arbre enorme i amb llums de Nadal que també recobrien la façana d’un edifici de botigues de luxe i de l’hotel Marriot.

Catedral de Sioni

La Catedral de Sioni o de Zion és un dels monuments més coneguts de la ciutat vella de Tbilisi. El començament de la seva construcció data dels segles V-VI i la seva finalització és de la primera meitat del segle VII. La catedral és anomenada en honor a Zion Jerusalem.

En l'actualitat, Sioni és la residència dels catòlics georgians, del Patriarca de l'església Georgiana Cristiana. Allà es conserva una de les relíquies més importants de Geòrgia, la creu de Santa Ninó, qui va establir la cristiandat al territori de Geòrgia. La creu està feta de dues branques de parra i d'acord amb la llegenda, està entrellaçada amb els cabells de la santa.

La Catedral de Sioni va ser destruïda pels enemics en repetides ocasions, però en cada oportunitat es va aixecar d'entre les cendres.

Malgrat el seu estatus de temple principal, la seva aparença és modesta i reservada. El seu estil arquitectònic s'assembla a estructures catòliques estrictes, dedicat al culte religiós i sense cap element decoratiu. L'únic ornament de la catedral és una alta torre amb un domàs en forma de bec, la qual domina sobre la part central de la catedral. El domàs resta a la volta, tancant les parets de l'altar en dues columnes separades en forma de fletxa.

Basílica d'Anchiskhati

Al nucli antic es troba l'antiga església d'Anchiskhati de Santa Maria, construïda durant el regnat de Dachi Udzharmeli, successor de Vakhtang Gorgasali, al segle VI. L'edifici rectangular que conforma l'església va ser construït sota la influència de l'antiga arquitectura palestina.

Les portes de l'església estan guarnides amb una creu tradicional georgiana similar a la de Santa Ninó. A la façana oest del temple hi ha un medalló de pedra amb una creu que s' ha conservat des de la versió més antiga de l'edifici. Les parts superiors i els arcs van ser reconstruïts als segles XVII-XIX.

L'església va rebre el seu nom actual al segle XVII, quan s'hi va traslladar la gran icona de la catedral d'Anchi, ubicada a Geòrgia del Sud. La icona del Salvador (Mandylion) és una de les majors relíquies de Geòrgia i va ser realitzada mitjançant la tècnica encàustica (pintura a la cera calenta), originària de Bizanci, aproximadament en el segle VI.

La icona del Salvador d'Anchi es va donar a conèixer al segle XII, quan Beka Opizari, l'orfebre de la cort de la reina Tamar, li va fer un marc de plata amb incrustacions d'or. Al segle XVII, els propietaris particulars van lliurar la icona a l'església de Santa Maria (Tbilisi), on es va mantenir més de 200 anys.

A finals del segle XIX, per motius de seguretat, es va traslladar al Museu de l'Església. En l'actualitat, la icona d'Anchi (en georgià «Anchiskhati») s'exhibeix al Museu de Belles Arts de Geòrgia.

Teatre de Titelles Rezo Gabriadze

El director de teatre i de cinema, escriptor, pintor i escultor Rezo Gabriadze, un dels professionals de l'art amb més talent, és reconegut a tot el món com a «tresor nacional georgià». La seva influència en la cultura georgiana ha estat duradora i profunda.

Passejant pels carrers de Tbilisi és impossible passar per alt el Teatre Gabriadze i la seva torre del rellotge. Està situat en el nº 13 del carrer Ioane Shavteli.

La idea principal de Gabriadze d'obrir una cafeteria al costat del teatre era que un sol gra de cafè pogués torrar-se durant tot el dia, omplint el teatre amb la seva aroma. L'acollidora cafeteria es va inaugurar l'any 1995.

La torre del rellotge, per la seva banda, forma part de l'edifici del teatre de titelles. No és només la façana estranyament encantadora de la torre el que impressiona. Dalt de la torre veureu una porta bellament pintada i, coincidint amb cada hora, aquesta porta s'obre i un àngel emergeix de dins per tocar la campana màgica. Alguns locals diuen que has de demanar un desig quan soni la campana.

Sota el rellotge hi ha un petit teatre de titelles, on, dues vegades al dia, a les 12:00 i a les 19:00, veureu l'obra curta anomenada El Cercle de la Vida, que dona vida a una preciosa història d'amor amb titelles meravellosament fetes.

A la façana inferior de la torre hi ha dos panells bellament decorats fets amb unes cent rajoles. Aquestes rajoles també van ser fetes pel propi Rezo Gabriadze.

Districte Històric de Sololaki

Sololaki és el nom de la zona que envolta l'històric Avanaantkhevi i que va aparèixer al segle XIX. Segons la tradició, deriva de la paraula «sulu-lah», l'origen de la qual s'atribueix a l'època àrab, tot i que la paraula «su» significa aigua en turc. Aquest nom es va donar a l'aqüeducte que s'utilitzava per regar part de l'actual jardí botànic, l'antic «jardí del castell» i la vessant de la muntanya propera.

Al segle XIX, Sulu-lah es va convertir en Sololaki. Amb el temps, Sololaki es va establir en la llengua parlada. El desenvolupament intensiu del districte va començar a mitjans del segle XIX i es va convertir en una zona residencial de la burgesa Tbilisi.

A la primera meitat del segle XIX, quan Tbilisi encara estava molt debilitada per la devastadora invasió d'Agha Mohammad Khan l'any 1795, les terres que hi havia als afores de la ciutat, una gran part dels antics jardins i propietats dels reis i nobles georgians van ser ocupades per un gran nombre de persones de diferents nacionalitats.

Una situació similar va passar en els països de l'Europa de l'Est d'aquest període, on la principal indústria local era l'agricultura, les regnes econòmiques de les ciutats centrals i, en conseqüència, les àrees centrals de desenvolupament eren majoritàriament propietat de representants d'altres nacions dedicades al comerç.

Llàstima de l’estat de molts dels edificis d'aquest districte. Els balcons de fusta són molt propis de Tbilisi, però acostumen a estar molt fets malbé.

Lado Gudiashvili

La plaça Lado Gudiashvili fou anomenada així en honor al reconegut artista georgià Lado Gudiashvili. Aquesta plaça de 600 anys conserva una història rica i una atmosfera històrica intacta, convertint-la en una destinació única a la ciutat.

La plaça està envoltada de cases ben restaurades. Tal com ens va passar sovint a Tbilisi, camines per llocs restaurats molt macos just al costat d’edificis i carrers que es cauen a trossos.

Carrer Betlemi

El carrer Betlemi puja fins al turó Narikala i des d'aquí hi ha una vista preciosa de la fortalesa de Narikala. Molt a prop del carrer Betlemi hi ha l'Ascensió de Betlem, que és una escala de carrer que condueix a l'església del Naixement del Salvador de Betlem.

Església de la Santa Mare de Déu de Betlem

L'església de l'Alt Betlem o església de la Santa Mare de Déu de Betlem fou construïda inicialment com una església armènia en el segle XVIII sobre un lloc religiós més antic. Actualment serveix com a església ortodoxa georgiana. Al costat de l'església hi ha un campanar de maó de dos pisos, del segle XVII, coronat per un pavelló amb cúpula de pedra tallada.

Fortalesa de Narikala

L'antiga fortalesa de Narikala és el monument més conegut i antic de Tbilisi, anomenat per la seva gent «el cor i ànima de la ciutat», originalment anomenat Shuris-Tsihe (en georgià «La Fortalesa Envejable»).

La data de construcció de la fortalesa data del segle IV AD, estant present des del naixement de la pròpia ciutat. Aquesta fortalesa va ser estesa i expandida diverses vegades. Durant els segles VII i VIII va ser reconstruïda pels àrabs, motiu pel qual la ciutadella en la seva condició actual és un vívid exemple de l'estil de fortificació àrab.

Durant els segles XI-XII va ser el torn dels mongols i de les invasions mongoles, època en que la fortalesa va adquirir el nom de Naryn Kala (en turc «naryn» significa «petit» mentre que «kala» és «fortalesa»).

L'any 1827 la fortalesa de Narikala va ser destruïda per un terratrèmol i des d'aleshores no ha estat reconstruïda per complet.

Kartvlis Deda

L'enorme estàtua de Kartvlis Deda representa a la Mare de Geòrgia i és un monument ubicat dalt del turó de Sololaki. Aquesta estàtua es veu des de qualsevol punt de la ciutat, amb una panoràmica brutal de Tbilisi. Es un monument de tipus soviètic, enorme i d'expressió hieràtica, que ens va recordar molt a un altre semblant que hi ha a Kiiv (Ucraïna).

Abanotubani

Al nucli antic de la ciutat és possible visitar els coneguts banys sulfurosos del barri d'Abanotubani. Aquests es troben localitzats al carrer Grishashvili, en la riba sud del riu Kura i als peus de la ciutadella de Narikala.

L'aparició dels banys va ser promoguda per l'abundància de termes sulfuroses calentes a l'àrea. Tots els banys van ser construïts en diferents èpoques entre els segles XVII i XIX. El més antic d'ells és el bany Irakli, el qual data del segle XVI i fou objecte de disputa sobre la seva propietat entre la família imperial i els prínceps de Geòrgia.

El més maco és el bany Orbeliani, el qual compta amb minarets a banda i banda i la seva façana està decorada amb mosaics de ceràmica predominantment blava, amb detalls en blanc i groc. D'altres banys també destacables es troben els banys Bebutov, Stade, Sumbatov, i Zubalov.

Aquests banys han estat destruïts i reconstruïts moltes vegades. Els que subsisteixen en l'actualitat compten amb alguns petits canvis arquitectònics en relació a aquells del segle XIX.

Nosaltres no vam banyar-nos en cap d'aquests banys, encara que hi ha preus força assequibles.

Just al costat d'aquesta zona flueix el riu Kura, amb aigües sulfuroses i calentes que es poden tocar. Es pot seguir el caminet que han fet, suposo no pas gaire, fins un salt d’aigua en una gorga que cau prop del turó on hi ha la fortalesa de Narikala.

Avinguda Shota Rustaveli

Tant el Parlament com el Teatre d'Òpera i Ballet o l'església de Kashveti s'ubiquen al llarg de l'avinguda Shota Rustaveli, en la part històrica però més moderna de Tbilisi i on hi ha els hotels i botigues més luxoses de la ciutat.

A principis del segle XIX, quan Geòrgia va passar a formar part de la Rússia tsarista, el govern rus es va interessar per la zona i va començar a urbanitzar-la. A principis del segle XX, aquesta avinguda ja s'havia convertit en un dels llocs més destacats de la ciutat.

L'avinguda Rustaveli serpenteja al llarg de més d'1,5 quilòmetres des de la Plaça de la Llibertat fins a la parada de metro Rustaveli.

Parlament georgià (també la Casa de Govern)

El Parlament de Geòrgia és el centre de la vida política del país i, des de la seva construcció el 1937, ha estat testimoni de molts esdeveniments històrics importants. Entre ells, la mort de manifestants el 9 d' abril de 1989, la restauració de la independència de Geòrgia el 9 d' abril de 1991 i la Revolució de les Roses el novembre de 2003.

L'edifici del Parlament georgià és un exemple del classicisme socialista, amb altes columnes unides per arcs i una façana de color pastel amb un panell decoratiu i un pal de bandera a la part superior.

En les dates de la nostra visita hi havia gent acampada davant de l'edifici manifestant-se contra les darreres eleccions presidencials, considerades fraudulentes i que van escollir un president pro-rus.

Església Kashveti de Sant Jordi

A l'altre costat de l'avinguda Rustaveli, davant el Parlament, hi ha l'església de Sant Jordi, també anomenada església Kashveti. l'església actual es va construir aquí l'any 1910 sobre els fonaments d'una església més antiga i en ruïnes.

La famosa catedral de Samtavisi va ser la base del disseny d'aquesta església, i avui l'església Kashveti és coneguda per la seva mil·lenària imatge de Sant David i el seu altar exquisidament pintat amb gelosies de pedra.

Teatre d'Òpera i Ballet de Tbilisi

El Teatre d'Òpera i Ballet de Tbilisi es va començar a construir el 15 d'abril de 1847 en l'Avinguda Rustaveli. L'autor del projecte va ser el famós arquitecte Antonio Scudieri i la pintura del nou teatre es va encarregar al knyaz (duc) i artista rus Grigoriy Gagarin. La construcció del teatre va concloure tres anys més tard.

El vam veure per fora. És curiós.

Palacio Vorontsov

Va ser erigit l'any 1868 pel governador de l'imperi rus a l'antiga Tiflis, Mijaíl Vorontsov, sobre la base dels antics edificis, la construcció dels quals va començar ja al segle XIX. Es pot visitar, però quan vam arribar a la tarda ja estava tancat.

El Teatre Shota Rustaveli

El Teatre Shota Rustaveli es va fundar l'any 1921, sobre un antic edifici de la Societat Artística que data de l'època de la Rússia tsarista.

Museu Nacional de Geòrgia

El Museu Nacional de Geòrgia alberga una col·lecció d'or de valuoses troballes que pertanyen a diferents períodes i èpoques presentats en seqüència des de l'Edat de Bronze (3500-1200 aC) fins al segle XX. Allà es pot trobar la major part de mostres de la cultura nacional caucàsica.

La primera planta està dedicada a la història antiga de Geòrgia. Els objectes descoberts durant les excavacions al Kugran Trialeti, que daten del segle II aC, són de gran valor. Els arqueòlegs van aconseguir trobar diversos assolís de metall (principalment or i plata), mostres d'objectes de ceràmica i peces de joieria. La copa d'or adornada amb gemmes i motius geomètrics va adquirir fama mundial. Algunes de les armes i la col·lecció de monedes daten dels segles V i VI. A més, s'exposen obres d'antics artesans, mostres de roba de diferents èpoques, teles i catifes.

Una de les troballes interessants són els fòssils de l'homínid Homo Ergaster. Els científics van demostrar que la seva antiguitat era d'1,8 milions d'anys. Són els fòssils més antics que certifiquen l'existència d'humans més enllà de l'Àfrica en aquella època. Tots els altres fòssils humans d'edat similar només es van trobar dins dels límits del territori africà. Una altra valuosa troballa és la col·lecció d'inscripcions urartianes en roques. Aquests fragments constitueixen una exposició única en el seu gènere.

Malauradament, el dia que volíem visitar aquest museu, el 31 de desembre, estava tancat, però en el seu web deia que estava obert. A l’entrada no hi havia cap tipus d’informació a part de «Closed».

Hi ha un altre museu a prop, el Museu Georgià de Fines Arts, que aquell dia estava obert i vam preguntar, però no sabien perquè el Museu Nacional estava tancat. Una veritable llàstima, doncs les exposicions de la Cólquida i del Homo Ergaster eren molt interesants i úniques.

Metekhi

El Barri de Metekhi, que s'ubica dalt d'un penya-segat elevat a l'altra banda del riu, és un barri històric de Tbilisi. El barri acull l'església de l'Assumpció de Metekhi, del segle XIII i que li dona el nom, al costat de l'estàtua del rei Vakhtang Gorgasali. L’església i l’estàtua son situada en un lloc magnífic elevat sobre el riu.

Aquí, durant el període de dominació àrab, l'assentament va ser fortificat amb una muralla i se li va donar el nom àrab Hisni - Isani. Més endavant, aquesta part de la ciutat va adoptar el nom d'Avlabari.

En aquesta barri també hi destaquen el Palau de la Reina Darejan, la Catedral de la Santíssima Trinitat (Sameba), el pont Metekhi, el parc Rike i el pont de la Pau. Tots aquests punts estan aprop uns dels altres i ofereixe un meravellós collage de paisatges.

La Sala Porakishvili, una casa que ha sobreviscut des del segle XVII, és un exemple rar d'una casa popular georgiana. Sortint del pont Metekhi cap a la riba dreta es pot veure la cel·la de Sant Dodo Garejeli esculpida a la roca.

Església Metekhi

Tot i que és àmpliament coneguda com a església Metekhi, en realitat es va anomenar església de la Santa Verge Maria i fou construïda pel rei Demetri II al segle XIII sobre la base d'una església més antiga que havia estat construida l'any 480 dC. El rei Vakhtang Gorgasali, el monument del qual es troba just al costat del temple, va ser qui va iniciar la seva construcció al segle V.

Durant el regnat de la reina Tamar, al segle XII, aquí hi havia un castell reial i una església, que portaven el nom de fortalesa de Metekhi. Malauradament, aquesta fortalesa va ser destruïda l'any 1819 per ordre del general imperial rus Alexei Yermolov i es va construir una presó al seu lloc, danyant l'església en el procés. Encara es poden veure els noms i dates dels antics presos gravats a les parets de l'església.

L'any 1933 la presó va ser enderrocada pel règim comunista. El 1937, les autoritats soviètiques consideraven enderrocar també l'església, però van canviar d'opinió quan es van enfrontar a un nivell significatiu de resistència per part dels locals, incloent-hi artistes famosos, com el pintor Dimitri Shevardnadze, el director de teatre Sandro Akhmeteli, l'escriptor Mikheil Javakhishvili i l'historiador de l'art Giorgi Chubinashvili.

Catedral de Sameba

Construïda l'any 2004, la Catedral de la Santíssima Trinitat o Catedral de Sameba (en georgià «Tbilisis tsminda samebis sakatedro tadzari» és el símbol de la nova Geòrgia.  La construcció d'aquesta catedral va coincidir amb el 2000 aniversari del cristianisme i el 1500 aniversari de la independència de l'Església georgiana.

La construcció del temple estava prevista per a l'any 1989, però no es va iniciar fins al 23 de novembre de 1995. El primer servei a la catedral es va celebrar el 25 de desembre de 2002, quan les obres encara estaven en curs. La construcció va ser patrocinada per residents adinerats de la ciutat i es va finalitzar el 2004. La plaça de la catedral té 5.000 metres quadrats i pot albergar fins a 15.000 persones.

La nostra opinió: és un horror innecessari, ja que quan visites les esglésies de debò t'adones de la malversació de diners que suposa aquest nivell d'ostentació. Cal dir que va haver-hi força controvèrsia entre els propis fidels quan es va anunciar la construcció d'una església d’aquesta magnitud. I a més a més la van fer al costat d’un cementiri armeni (que ja no se que en queda). Volen, i ho aconseguiran, que sigui un símbol de la ciutat, malgrat tot.

Pont de la Pau

La gent sovint es refereix al Pont de la Pau com el Pont de Vidre perquè està completament cobert de panells de vidre blau muntats dins d'un marc metàl·lic. Mentrestant, un sistema d'il·luminació de 50.000 làmpades, dissenyat per Philippe Martineau, il·lumina bellament el pont a la nit. El pont mesura 156 metres de llarg i porta incorporades més de 10 000 bombetes LED, que s'encenen a diari 90 minuts abans de la posta de sol.

Aquest pont, només per a vianants, és un còmode punt de pas entre el Parc Rike i el nucli antic de la ciutat.  L'any 2012 va entrar a la llista dels 13 ponts més insòlits del món.

Ens va agradar molt. És modern, però no desentona. Com a la llera del riu feia vent, la sensació de fred era intensa. Una part del pont està coberta, essent un lloc ideal per admirar les vistes. Per cert, es poden fer passejos amb barca pel riu, però nosaltres no en vam fer cap perquè feia massa vent.

Mtatsminda

El mont Mtatsminda, també anomenat la Muntanya Sagrada, és el punt més alt de Tbilisi i ofereix excel·lents vistes de tota la ciutat. La muntanya també alberga l'església de Sant David de Gareja i un panteó (necròpolis), que és un interessant lloc cultural i històric.

Funicular de Tbilisi

El Funicular de Tbilisi és una de les principals atraccions culturals i històriques de la ciutat. El recorregut té tres estacions: inferior, intermèdia (per al Panteó) i superior (per al restaurant i el parc d'atraccions). Per utilitzar el funicular cal comprar una targeta de transport.

Aquest funicular té una història rica i interessant. El 1900, el govern de la ciutat va signar un contracte amb una empresa belga, segons el qual aquesta va reconstruir completament el funicular i el va utilitzar durant 45 anys, després dels quals va passar a ser propietat de la ciutat. Projectes similars van aparèixer a les ciutats ucraïneses d'Odessa i Kíiv més o menys en la mateixa època. En l'època soviètica també existia un telefèric que transportava els visitants fins al mont Mtatsminda. La seva antiga estació es troba ara al costat de l'estació de metro de Rustaveli.

Panteó

Un altre dels llocs històrics interessants en el mont Mtatsminda és el Panteó de Mtatsminda, on estan enterrats diversos personatges famosos de Geòrgia, de l'antiga Unió Soviètica i de l'encara més antic Imperi Rus.

El Panteó es va construir prop de la cova de David Gareji, que va ser un dels predicadors cristians assiris que van arribar a Geòrgia en el segle VI. Fou en el segle XIX quan es va construir una església prop de la cova.

I en l'any 1829 l'escriptor rus Alexander Griboyedov va ser enterrat a prop dels murs de l'església, seguit més tard per altres personatges famosos. Exactament 100 anys després es va crear oficialment el Panteó. Prop de l'església i de la cova, ara es poden trobar brolladors amb aigua neta i, segons diu la tradició local, curativa.

La ciutat de Mtskheta fou l'antiga capital de Geòrgia en fundar-se l'antic Regne d'Ibèria al segle IV aC. i fins l'any 1122, essent en aquest periode una gran ciutat fortificada i un important centre econòmic i polític. De fet, és una de les ciutats habitades de forma ininterrompuda més antigues del món.

Està situada aproximadament a 20 km al nord de Tbilisi, a la confluència dels rius Kura i Aragvi. A causa de la importància històrica de la ciutat i de les seves diverses esglésies i monuments culturals destacats, els «Monuments Històrics de Mtskheta» van esdevenir Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1994.

La Catedral d'Svetitskhoveli

Mtskheta es va convertir en el passat en un dels centres cristians més importants de l'Àsia Occidental i des d'ella la religió cristiana es va expandir per tot el regne, essent adoptada com la doctrina estatal l'any 337. Va néixer així l'Església Ortodoxa georgiana i la seva seu no podia ubicar-se en un altre lloc que en la ciutat de Mtskheta.

Una primitiva església de fusta va ser construida al centre de la ciutat, sobre el lloc on, segons una llegenda, estaria enterrada la Túnica Santa. Al segle V aquest temple es va convertir en una imponent basílica: la catedral de l'Assumpció.

Aquest és l'origen de la Catedral d'Svetitskhoveli, el principal monument de la ciutat de Mtskheta. L'actual catedral ortodoxa és del segle XI, ja que va anar patint ampliacions i remodelacions en els anys posteriors.

Com a dada curiosa dir que la catedral de Mtskheta ha estat durant segles la més gran de Geòrgia, fins que el 2004 es va inaugurar la moderna Catedral de la Santíssima Trinitat a Tbilisi.

L'interior de la catedral és imponent i la seva importància històrica és de primer nivell. Aquests murs han estat testimonis de la història d'un país al llarg d'un mil·lenni: coronacions de reis i també, sepelis. Prop de l'altar trobem diverses tombes reials, entre elles la del rei Vajtang, qui segons la llegenda va fundar Tbilisi després de perdre un falcó durant una cacera i descobrir per accident aigües termals.

Sota la llum tènue de les espelmes i la llum del sol que es filtra pels vitralls, es descobreixen les restes de pintures murals que s'han conservat des de l’època medieval, decorant cúpules, columnes i parets. Un autèntic tresor digne de conservar. El seu horari ed visita és de: 08:00 a 20:00 hores.

Monestir de Samtavro

Pròxim a la catedral i al laberint de carrerons amb restaurants, hotels i botigues de souvenirs, s'ubica el monestir de Samtavro (el seu nom significa «el lloc del governador»). Es tracta d'un complex monàstic protegit per un mur, on es localitza l'església de la Transfiguració i el convent de Santa Ninó, la primera cristiana de Geòrgia.

Els primers monarques cristians del regne, Mirian III d'Iberia i la seva esposa Nana, van anar a construir una capella en una esplanada on compten que la santa va reviure. A la seva mort, van voler ser enterrats en aquest lloc. L'església va ser reconstruïda i ampliada el 1130 per ordre del rei Jordi I de Geòrgia i continua sent un important enclavament de pelegrinatge per als creients del país, a l'igual que el veí monestir de Jvari o la catedral de Mtskheta.

Monestir de Jvari

El Monestir de Jvari, una meravella ortodoxa georgiana del segle VI, s'erigeix com un testimoni de l'arquitectura georgiana medieval primerenca. Situada al cim del Mont Jvari, aquesta estructura s'integra harmoniosament amb el seu entorn natural, una característica del disseny georgià medieval. Reconegut com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1994, Jvari ha mantingut la seva forma original al llarg dels segles.

El lloc on s'ubica el monestir, que domina els rius Mtkvari i Aragvi, va adquirir estatus sagrat quan Santa Ninó, fonamental en la conversió del rei Mirian III al cristianisme, va erigir aquí una creu de fusta mil·lenària al segle IV.

La Petita Església de Jvari, construïda al voltant del 545 sota el regnat de Guaram I, va marcar inicialment el lloc. No obstant això, la seva capacitat limitada va portar a la construcció de la més gran Gran Església de Jvari, entre els anys 590 i 605, pel rei Stepanoz I, segons les inscripcions de Jvari.

Malgrat adversitats, com la invasió sagida l'any 914, el monestir ha romàs en gran part intacte. Horari de visita: de 9:00 a 19:00 hores.

Monestir de Shio-Mgvime

El Monestir de Shio-Mgvime està localitzat aproximadament a 10 km de Mtskheta seguint el riu Mtkvari.

Aquest monestir porta el nom del monjo Shio, un dels Tretze Pares Siris. Al segle VI, Shio va trobar consol en una cova aïllada, prop d'una església a Mtskheta, marcant l'inici del monestir. Mgvime, que significa «gruta» o «cova» en georgià, ofereix una pista sobre els orígens del nom del monestir i el seu fundador ermità. Avui dia, tant els pelegrins com els turistes poden retre homenatge a la tomba visible de Shio, sent testimonis de la història incrustada a les antigues parets del monestir.

Situat al llarg de la riba esquerra del riu Mtkvari, el Monestir de Shio-Mgvime gaudeix d' una ubicació serena enmig d'un entorn forestal exuberant. Horari de visita: de 9:00 a 19:00 hores.

Monestir de Zedazeni

El monestir de Zedazeni és un complex monàstic que abasta una sèrie d'estils i períodes arquitectònics. El seu edifici més antic és la Basílica de Sant Joan Baptista, del segle VIII, una església de tres naus que forma el principal centre espiritual del complex. Els seus altres edificis inclouen una basílica, un campanar, un vestíbul i una muralla defensiva, un testimoni de la funció del lloc com a fortificació durant períodes de conflicte.

El preu de l'entrada és gratuït i l'horari de visita és d'11:00 a 18:30 hore.

Uplistsikhe (ciutat troglodita)

Anant cap a Kutaissi des de Mtskheta ens vam desviar per a visitar Uplistsikhe, que significa «Fortalesa del Senyor» en georgià. És una antiga ciutat excavada a la roca, ubicada a uns 10 quilòmetres a l'est de la ciutat de Gori.

Construïda en una alta riba rocosa esquerra del riu Mtkvari, conté diverses estructures que daten des de l'inici de l'edat del ferro fins a la baixa edat mitjana, i destaca per la combinació única de diversos estils de cultures excavades a la roca, així com per la coexistència d'arquitectura pagana i cristiana. Es tracta d'un dels assentaments més antics i fascinants de Geòrgia.

Malauradament quan vam arribar-hi era tancada, malgrat el seu web deia que era oberta (segon cop que ens passava). Hi havia un guarda privat, però el nostre georgià-català no va funcionar. Van venir altres cotxes, també sorpresos pel tancament.

Horari de visita: diàriament de 10:00 a 17:00 hores. Preu de l'entrada: 7 GEL (uns 3 €).

Monestir de Guelati

El Monestir de Guelati és un complex monàstic medieval ubicat als turons d'Imerècia, amb vistes al congost de Tskaltsitela i prop de la ciutat de Kutaissi. És un dels monuments religiosos i culturals més importants de Geòrgia.

És un dels primers monestirs de Geòrgia, ja que fou fundat el 1106 pel rei David IV de Geòrgia com a centre monàstic i educatiu. El monestir, inscrit com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, és un exemple de l'Edat d'Or georgiana i s'utilitza una estètica daurada a les seves pintures i edificis. Alguns murals trobats a l'interior de l'església del monestir de Guelati daten del segle XII.

El monestir està obert tots els dies de l'any i l'entrada és gratuïta, però en les dates d'aquest viatge estava en procés de restauració i només es podia visitar per fora.

Monestir de Motsameta

El Monestir de Motsameta és un complex de monestirs ubicat uns 6 km al nord-est del centre de Kutaissi, sobre el penya-segat d'un promontori a la corba del riu Tskaltsitela. És una de les joies culturals més importants de Geòrgia.

Horari de visita: de 9:00 a 17:30 hores.

Kutaissi

Kutaissi és la tercera ciutat més gran del país en població i històricament és una de les principals ciutats de Geòrgia, ja que fou la capital del llegendari Regne de la Còlquida.

Està localitzada a la regió central oest d'Imerècia, als bancs del riu Rioni, uns 221 km a l'oest de Tbilisi.

El nom Kutaissi està compost per tres paraules: Kva («pedra»), Mta («muntanya») i Isi («això»), que es tradueix com «la ciutat entre una pedra i una muntanya», però ha tingut altres noms, incloent Aia, Kutaia i Kutatisiumi.

El mite del Velló d'Or es va originar aquí, ja que les aigües de riu Rioni van ser un cop explorades a la recerca d'or utilitzant pell d'ovella per a extreure'l.

El centre històric de Kutaissi

Des del pont Blanc i el pont Rustaveli sobre el riu Rioni s'obté una bona panoràmica de la ciutat. Entre aquest dos ponts hi ha el Pavelló d’Or (Okros Tchardakhi).

La Catedral de Bagrati

La Catedral de Bagrati va ser construïda al 1003. La catedral sorprèn als seus visitants per la seva escala i arquitectura única. Amb ella va començar una nova era en la primerenca història medieval de l'arquitectura dels temples georgians.

Aquesta catedral va ser construïda per a commemorar la unificació de Geòrgia per part del rei Bagrati III. Així mateix, David IV, «El Constructor», un dels reis més estimats de Geòrgia, va ser coronat allí en el segle XII.

L'escala de la catedral impressiona des del primer moment. Està ubicada dalt d'un turó, amb vistes de Kutaissi, la serralada de Racha i el riu Rioni.

El procés de construcció de la Catedral de Bagrati va començar al segle IX. Com a prototip per al disseny de la catedral es va triar l'església de Sant Joan Baptista, localitzada al poble d'Oshki. Grans blocs tallats en pedra es connecten formant un conjunt de diversos nivells de passadissos. El temple està coronat amb un gran domàs amb una creu. Les parets externes estan parcialment decorades amb gravats de pedra i el pis del temple està cobert amb mosaics.

El temple estava parcialment en ruïnes, però l'any 2012 va ser restaurat preservant la imatge original i l'estil de l'edifici. Però, malgrat tot, s'hi van afegir alguns elements moderns a la catedral i aquest fou el motiu pel qual va ser remoguda del llistat de Patrimonis de la Humanitat de la UNESCO.

Monestir de Martvili

Des de la ciutat de Martvili, a la regió de Samegrelo, es pot admirar el Monestir de Martvili, un gran complex monàstic construït al cim d'una muntanya, com un brillant exemple de la bellesa de l'arquitectura eclesiàstica georgiana.

Des del centre del poble, una carretera i un telefèric fan que el complex sigui fàcil i ràpidament accessible. El monestir es va construir al segle VII i la seva aparença actual, per descomptat, difereix una mica de l'època, ja que ha experimentat canvis al llarg dels segles.

El monestir va estar inactiu durant l'era soviètica i monjos i monges van tornar a servir-hi novament a partir de l'any 1998. Mentrestant, s'ha construït una residència patriarcal a la vora de l'església, on es van fundar el Monestir de Sant Apòstol Andreu i el Monestir de Santa Ninó.

La catedral de Tsalendjikha

La Catedral de Tsalendjikha, també coneguda com la Catedral de la Transfiguració del Salvador, s'erigeix com un testimoni de la rica herència religiosa i artística de Geòrgia.

Està ubicada a la ciutat de Tsalendjikha, a la regió de Samegrelo, aquesta església ortodoxa medieval va ser construïda entre els segles X i XIII, amb addicions arquitectòniques i artístiques realitzades al llarg dels segles XIV i XVII.

El que distingeix la Catedral de Tsalendjikha és la seva col·lecció única de murals i inscripcions a les parets, que mostren els talents de diferents artistes al llarg de diversos períodes.

Borjomi

Borjomi és una ciutat-balneari de 10.500 habitants que es troba ubicada en una pintoresca vall, dins la gorga del riu Agura i a una altitud de 800m.

L'aigua mineral Borjomi s'ha convertit en una marca ben coneguda i una targeta de presentació per a Geòrgia, ja que s'ha demostrat que les propietats curatives de l'aigua sulfurosa són directament beneficioses per al sistema digestiu i el metabolisme. Avui dia, aquesta marca d'aigua mineral es ven en més de 30 països. Es poden trobar mostres i la història de la marca al Museu de la Tradició Local. La font principal d'aigua es troba al Parc Central de Borjomi.

El paisatge per la carretera es bellíssim, però la ciutat de Borjomi ens va semblar lletja i caòtica. Ni ens hi vam aturar.

Monestir de la Mare de Déu de Timotesubani

El Monestir de Timotesubani és un complex medieval conegut principalment pels seus frescos ben conservats, els quals adornen sumptuosament les parets de l'església de la Santa Dormició. Tot i que els murals daten de 1205-1215, molts d'ells es conserven bé fins avui.

Entre 2000 i 2006, el Centre Internacional d'Arts va dur a terme treballs de restauració dels frescos. Quan entres a l'església una pintura de Jesús serà la primera que cridarà la teva atenció, mentre que una composició única del Dia del Judici, que cobreix una superfície de 20 metres quadrats, també es desplegarà davant teu. A prop, un fresc de la Mare de Déu pintat a l'arc de l'altar vetlla pels visitants.

La ruta cap al monestir de Timotesubani comença per una carretera en una estreta gorja prop del poble de Timotesubani, al final de la qual es descobreix el complex monàstic envoltat d'un bosc frondós. L'horai de visita és de 10:00 a 19:00 hores.

Akhaltsikhe

El nom d'Akhaltsikhe fa referència al seu passat militar, ja que Akhaltsikhe significa «nova fortalesa» en georgià i la recentment restaurada fortalesa de Rabati a Akhaltsikhe n'és la prova.

Avui dia, Akhaltsikhe és un centre administratiu de la regió de Samtskhe-Javakheti, amb una població d'uns 20.000 habitants. El paisatge d'Akhaltsikhe i els seus voltants són una combinació de camps i turons. La ciutat està dividida en dues parts: una ciutat antiga al turó i una regió nova a la plana.

Castell de Rabati

El Castell de Rabati, també conegut com a Castell d'Akhaltsikhe, és un dels principals atractius de la regió. El nom «Rabati» prové de l'àrab i significa «lloc fortificat».

Aquesta magnífica estructura ha servit com a fortalesa al llarg del seu il·lustre passat. Com a principal atracció d'Akhaltsikhe, la Fortalesa de Rabati és una visita obligada per als qui desitgin explorar la història, l'arquitectura i la bellesa natural de la regió.

La història de la fortalesa es remunta al segle IX i ha estat destruïda i reconstruïda en nombroses ocasions al llarg dels segles. La seva ubicació estratègica l'ha convertit en una possessió preuada per a diversos imperis i dinasties, inclòs l'Imperi Otomà, que la va prendre en tretze ocasions. El nom «Rabati» es va utilitzar inicialment per a descriure la regió que envoltava la fortalesa, però amb el temps es va convertir en sinònim de la pròpia fortalesa.

L'any 2012, un projecte de restauració a gran escala va transformar la fortalesa de Rabati en un pròsper complex cultural i històric amb una superfície de set hectàrees. La fortalesa es divideix en dues parts diferenciades: la secció moderna inferior i la secció històrica superior. La secció inferior alberga botigues, cafeteries, restaurants i un hotel, mentre que la secció superior alberga la Mesquita Akhmediye, una església ortodoxa, el Palau Djakeli i el Museu d'Història.

La Mesquita Akhmediye, construïda al segle XVIII, és un impressionant exemple d'arquitectura otomana. La seva imponent cúpula i minaret estan guarnits amb intricades talles i el seu interior compta amb un mihrab bellament decorat, un nínxol que indica la direcció de la Meca.

La ciutadella, per la seva banda, està ubicada a la part occidental de la fortalesa i és el punt més alt del complex, oferint impressionants vistes de la ciutat d'Akhaltsikhe i dels seus voltants

A l'estiu el castell de Rabati està obert des de les 9 del matí fins a les 22 hores cada dia, incloent-hi caps de setmana i dilluns. A l'hivern, el castell tanca abans a les 6 de la tarda.

El Museu d'Història que hi ha dins del castell té, però, diferents horaris. Està obert de 10:00 a 17:30 hores, de dimarts a diumenge (tanca els dilluns). L'última entrada és a les 5 de la tarda.

El preu de l'entrada al castell és de 20 GEL per persona per als estrangers. Els estudiants estrangers tenen un descompte de 5 GEL. El taulell de bitllets es troba just a l'interior de la porta principal del castell. S'accepten tant efectiu com targeta.

Cal tenir en compte que l'entrada al castell no inclou el museu. Les entrades per al museu s'han de comprar per separat i costen 15 GEL addicionals per als adults o 10 GEL per als estudiants.

El control de bitllets es troba ben dins del castell, més enllà de l'hotel. Això vol dir que ets lliure d'entrar a la part baixa del castell i explorar la zona sense necessitat de comprar un bitllet, però la majoria dels edificis de la fortalesa es troben dins de l'àrea en la que és necessari haver comprat l'entrada.

Fortalesa de Khertvisi

La fortalesa de Khertvisi és una de les més antigues de Geòrgia. Tot i que la data de construcció és desconeguda, hi ha un fet provat sobre la seva posició a la Gran Ruta de la Seda. És increïble, però malgrat els mil·lennis que porta dempeus, ha sobreviscut en el seu estat original.

La muntanya on s'aixeca la fortalesa combina meravellosament la història i el present. Al peu de la muntanya hi ha petites cases rurals de residents locals i centenars de metres per sobre d'ells s'alça la muralla inexpugnable de la fortalesa.

Entre 2017 i 2018 es va dur a terme una extensa renovació i desenvolupament d'infraestructura com a part d'un projecte de gairebé set milions de dòlars, liderat pel Fons de Desenvolupament Municipal i finançat pel Banc Mundial. La restauració va abastar els edificis administratius, les portes de la fortalesa i els senders pavimentats.

L'horari de visita de la fortalesa és de 9:00 a 18:00 hores tots els dies de la setmana.

Vàrdzia

La ciutat rupestre de Vàrdzia es troba a 18 km d'Akhalkalaki, just al costat de la frontera amb Turquia. Tota ella està excavada en el vessant d'una muntanya i fou erigida entre els segles XII i XIII, durant el govern del rei Jordi III i la seva filla Tamara amb la finalitat de protegir els límits meridionals de Geòrgia.

Vàrdzia no és només un conjunt d'habitacions aleatòries tallades a les roques. És un complex de diversos pisos amb carrers, túnels i escales que condueixen a monestirs, temples, fortaleses, banys, biblioteques, habitatges i així successivament.

En total, hi ha més de 600 instal·lacions connectades per passadissos que s'estenen al llarg de la muntanya fins assolir uns 800 metres de llargada, una profunditat de 50 metres i 8 nivells d'alçada. En cas d'atac enemic el monestir es convertia en una fortalesa per als habitants i podia acollir fins a 20.000 persones.

Els soldats georgians podien utilitzar tres passadissos secrets i derrotar els enemics amb un atac sorpresa. El complex de coves, a més de protector, exercia una funció espiritual com a monestir cristià amb el gran temple de l'Assumpció de la Verge. El temple encara conserva fragments de meravellosos frescos del segle XII, incloent-hi els que mostren el tsar Jordi III i la reina Tamara.

Alguns historiadors creuen que la reina Tamara de Geòrgia va ser enterrada allà. Per confondre els vàndals, vuit processons fúnebres van anar en direccions diferents simultàniament des de Tbilisi. Van arribar tant a Guelati com a Vàrdzia.

L'any 1999, el conjunt històric Vàrdzia-Khertvisi va ser presentat per a la inscripció a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO com a bé cultural. L'horari d'obertura de Vàrdzia és de 10:00 a 19:00 hores diàriament.

La regió de Kakhètia és la més oriental de Geòrgia i limita al nord i a l'est amb la Federació de Rússia i al sud-est amb l'Azerbaidjan. En aquesta zona es produeixen bona part dels vins georgians.

Monestir d'Alaverdi

El monestir d'Alaverdi té la particularitat de comptar amb un dels edificis d'església més grans de Geòrgia. La seva alçada, incloent-hi la cúpula, supera els 50 metres.

El complex monàstic inclou edificis com la catedral de Sant Jordi d'Alaverdi, la muralla defensiva, la capella, el palau de Peikar-Khan, el celler de vins i el bany.

El monestir d'Alaverdi va ser fundat per Joseph Alaverdeli, un dels pares assiris, a mitjans del segle VI. A principis del segle XI, Kvirike, rei de Kakheti, va construir una catedral (coneguda pel nom d'Alaverdi) al lloc de la petita església de Sant Jordi.

El complex arquitectònic d'Alaverdi, envoltat per una muralla defensiva (segles XVII-XVIII), uneix edificis de diferents èpoques. El palau, que és un dels edificis més importants de Geòrgia, és un edifici de tres plantes. La seva planta baixa -una sala de gran mida amb cambres- va ser un refectori als segles XVI-XVII. En el període més proper, el 1615, es va construir el palau de maó de Peikar-Khan (el governant de Gandza). El seu edifici residencial principal és octogonal, un edifici cobert de càmeres i un ampli arc obert sobre el qual es construeix una habitació baixa i quadrada. Hi ha altres edificis residencials, així com banys, celler, el campanar i d'altres. Inicialment, Alaverdi era el monestir dels pares assiris.

Als segles XVII-XVIII també es va fundar el monestir mare, on vivien les monges que eren membres de la família reial. Escriptors, cal·lígrafs i escribes georgians van participar en activitats literàries al monestir d'Alaverdi

Monestir de Nekresi

El monestir de Nekresi val la pena de visitar per moltes raons. En primer lloc, Nekresi ja era una ciutat real en el segle II aC, i la recerca arqueològica en curs fa sortir a la llum cada any nous artefactes interessants. En segon lloc, acull una de les esglésies més antigues de Geòrgia, que data del segle IV. En tercer lloc, Nekresi era l'únic bisbat del país que incloïa parts del Daguestan musulmà en el Caucas Nord. En quart lloc, la ubicació del monestir i les vistes des d'ell són simplement fenomenals.

El complex monàstic de Nekresi consta dels següents elements principals:

• Basílica petita del segle IV: aquesta petita basílica, de només 4,5 x 3,8 metres, va ser construïda amb pedres de riu a la segona meitat del segle IV. L'església s'aixeca sobre un celler que s'utilitzava com a cripta (espai sota l'altar, habitualment per a tombes de sants o relíquies).
• Gran basílica de tres naus del segle VII: l'església principal del monestir és una basílica central de tres naus que data del segle VII. Aquest segle es considera el primer punt àlgid de l'arquitectura dels edificis sagrats georgians. Durant aquell període es van construir l'església Dzvari a Mtskheta, l'església Sioni a Ateni i altres obres arquitectòniques destacades.
• Església amb cúpula creuada del segle IX: fou construïda al segle IX amb pedra de riu, igual que tots els altres edificis del monestir. L'església té una forma inusual: tot i tenir una cúpula, la seva estructura és molt similar a l'església principal de tres naus del monestir. Es té la impressió que la sala principal està sota la cúpula i que altres parts de l'església s'hi van afegir més tard.
• Casa de dos pisos de l'arquebisbe del segle IX
• Cava de vi del segle IX
• Torre residencial i de defensa de quatre plantes del segle XVI
• Refectori amb obertures arquejades, segles XVI-XVIII
• Casa de pregària en forma de basílica segles XVI-XVIII
• Mur de pedra al voltant del complex segles XVI-XVIII