Yolanda i Toni (Viatgeaddictes)
Data viatge: 2011 | 🗓️ Publicat el 27/6/2026
L'any 2004 havíem fet un llarg viatge per Austràlia, amb una ruta de 29 dies per diferents llocs i ciutats dels estats de Victòria, Nova Gal·les del Sud, Queensland i el Territori del Nord.
Una de les ciutats que vam visitar en aquell viatge fou la ciutat de Sydney, en l'estat de Nova Gal·les del Sud, la qual ens havia agradat molt i ens havia deixat un gran record.
Per aquest motiu, quan anys després vam fer un viatge a Nova Zelanda i ens vam trobar que el nostre vol intercontinental finalitzava a Sydney en el trajecte d'anada i començava en la mateixa ciutat en el de tornada vam tenir clar que en la tornada des de Nova Zelanda deixaríem dos dies de coixí a Sydney abans d'agafar el vol de tornada cap a casa.
Aquests dos dies a Sydney ens van permetre completar la visita que havíem fet el primer cop i, a més, gaudir de la ciutat en ple estiu austral, ja que l'altra vegada que hi havíem estat era hivern.
En aquest relat podreu trobar informació útil d'aquesta estada de dos dies a Sydney. Tot i que aquest viatge el vam fer l'any 2011 hem actualitzat la informació rellevant a la data en que actualitzem aquest text (juny 2026).
Del 21 al 23 de febrer de 2011.
A Austràlia la moneda de curs legal és el Dòlar Australià (abreujat com a AUD o A$). En el mateix aeroport de Sydney vam poder canviar directament a A$ un bitllet de 100 NZ$ que ens havia sobrat del viatge a Nova Zelanda.
El canvi mitjà que vam obtenir en aquest viatge fou: 1 € = 1,32 A$ (veure canvi actualitzat en l'enllaç Eur → A$).
En les dates d'aquest viatge i en el cas de ciutadans de la Unió Europea només era necessari un passaport vàlid per a visitar Austràlia per un període inferior als tres mesos.
En el moment d'escriure aquesta actualització (Juny 2026) és també obligatori obtenir un visat. Si el motiu del viatge és turisme llavors la millor opció de visat és l'eVisitor, el qual és gratuït i s'ha de sol·licitar en línia abans de viatjar a Austràlia. Aquest visat permet visitar Austràlia tantes vegades com es vulgui en un període de 12 mesos i cada vegada que s'entra al país l'estada màxima és de tres mesos.
Les condicions sanitàries a Austràlia són, en general, molt bones i a Sydney en particular, però l'assistència mèdica no és gratuïta per als visitants. Per això es recomana viatjar, com a qualsevol altre país del món, disposant d'alguna assegurança mèdica internacional que cobreixi l'assistència sanitària i, en el seu cas, les despeses de repatriació.
Austràlia en general i la ciutat de Sydney en particular solen aparèixer regularment entre els cinc llocs més segurs del món per als visitants, tot i que lògicament la seguretat total no existeix enlloc i també aquí convé ser previngut, com a tot arreu del món.
En aquesta ocasió l'únic mitjà de transport que vam fer servir per als desplaçaments llargs per la ciutat fou l'autobús, però majoritàriament vam fer tots els recorreguts a peu.
I per als trajectes entre aeroport internacional de Sydney i el centre de la ciutat (CBD) vam fer servir l'AirportLink a l'anada i un servei de shuttle-bus a la tornada (hi ha diferents empreses que ofereixen aquest servei).
En les dates d'aquesta visita a Sydney, en la segona quinzena de febrer, era estiu austral. Aquest mes sol ser el més càlid de l'any.
A Austràlia hi ha una diferència de +10 hores respecte a l'horari d'hivern de casa nostra i +8 hores respecte al d'estiu. La diferència s'explica perquè quan a Europa s'endarrereix el rellotge una hora a Austràlia s'avança, i a l'inrevés, per allò de que estem en hemisferis diferents.
Vam arribar a Sydney en un vol internacional de la companyia Air New Zealand provinent de l'aeroport de Christchurch, en l'illa Sud de Nova Zelanda. És un trajecte de tres hores de vol.
En sortir de l'avió vam anar directament cap als controls d'immigració de l'aeroport de Sydney i després a recollir l'equipatge. En una oficina d'informació turística que hi havia en la terminal d'arribades vam reservar l'allotjament en el centre de la ciutat.
A continuació vam seguir les indicacions cap a l'estació de l'AirportLink en la terminal internacional, on vam agafar el següent tren cap al centre de la ciutat, a uns 10 km de l'aeroport. Aquest trajecte ens va costar 15,70 A$ per persona.
Tal com ja hem comentat abans, en arribar a l'aeroport de Sydney havíem reservat el Vibe Hotel Sydney, situat al bell mig del centre de negocis de la ciutat (CBD) i a tocar de l'estació central de tren, on té parada el servei AirportLink cap a l'aeroport.
En aquest hotel vam pagar 465 A$ per dues nits en una enorme suite situada en la vuitena planta de l'hotel, però sense esmorzar inclòs.
Tal com ja hem explicat en la introducció d'aquest relat, l'any 2004 ja havíem dedicat cinc dies sencers a aquesta magnífica ciutat i voltants. Podeu trobar tota la informació relativa a aquella visita en Sydney i les Blue Mountains.
En aquesta ocasió vam disposar de quasi dos dies sencers a Sydney que vam dedicar a repetir llocs que ja havíem vist i visitar d'altres que havien quedat pendents:
El centre de Sydney (abreujat com CBD o Central Business District en anglès) és el centre comercial i històric de Sydney. És una zona densa de gratacels i altres edificis, intercalada per diversos parcs com ara Hyde Park, The Domain, el Royal Botanic Garden i Wynyard Park.
Aquí hi ha molts dels gratacels més alts d'Austràlia, però l'estructura més alta de la ciutat continua essent la Sydney Tower Eye, amb 309 metres, que ha dominat l'horitzó de la ciutat des que es va completar el 1981.
Culturalment, aquest és el punt central de la vida nocturna i l'entreteniment de Sydney, i també acull alguns dels edificis i estructures més importants culturalment de la ciutat.
Vam començar aquesta visita anant fins al Darling Harbour, una zona portuària adjacent al centre de la ciutat que amb el temps ha esdevingut una gran zona recreativa, comercial i d'entreteniment amb espais públics per a vianants.
Vam anar-hi caminant des de l'hotel i vam travessar l'acolorit barri de Chinatown, encara immers en algunes celebracions del Nou Any Xinès que havia tingut lloc dies enrere.
Des de l'hotel vam travessar a peu cap al nord el bulliciós centre de Sydney (CBD) fins arribar a Circular Quay és un important node de transport de la ciutat, amb diversos molls de ferris, parades d'autobús i una estació de tren. Però també és un barri popular per al turisme, ja que consta de passejos, centres comercials, parcs i restaurants.
I també perquè des de Circular Quay hi ha unes vistes excepcionals sobre al famós Pont de la Badia de Sydney i de l'Òpera de Sydney.
L'edifici de l'Òpera de Sydney és, sens dubte, un dels edificis més famosos i distintius del món, així com una obra mestra de l'arquitectura del segle XX. Fou inaugurat l'any 1973 i des de llavors s'ha convertit en la icona de la ciutat. Des de 2007 l'Òpera de Sydney forma part de la llista de Patrimonis de la Humanitat per la UNESCO.
L'Òpera de Sydney i voltants ocupen la punta de Bennelong Point, un lloc molt preeminent entre Sydney Cove i Farm Cove, a tocar de Circular Quay.
Comprèn múltiples sales d'espectacles que acullen actuacions de primer nivell mundial. Alhora l'Òpera de Sydney és també una de les atraccions turístiques més populars del país, rebent la visita de més de deu milions de persones anualment.
En l'anterior visita a la ciutat havíem vist l'edifici per fora, però aquesta vegada ens vam decidir a fer un tour guiat per a visitar-ne l'interior. Llavors, la visita guiada costava 35 A$/adult (vam aconseguir un 10% de descompte gràcies a un cupó de descompte que teníem).
Aquesta visita guiada dura una hora i suposa caminar 2,5 km per l'interior de l'edifici, així com pujar/baixar uns 300 esglaons. La guia ens explicà, en anglès, la història de l'edifici i la del seu arquitecte, així com les vicissituds de la construcció. Vam poder veure des de dins dos dels seus teatres i també vam poder sortir a una de les seves terrasses exteriors. Molt interessant i paga molt la pena.
El Pont de la Badia de Sydney és l'altra icona de la ciutat. Es tracta d'un pont d'arc d'acer que creua el port de Sydney des del districte central de negocis (CBD) fins a la costa nord, acollint trànsit ferroviari, de vehicles, de bicicletes i de vianants.
Aquest pont fou inaugurat l'any 1932. Des de fa anys la vista d'aquest pont, del port i de l'Òpera de Sydney ha esdevingut una imatge icònica de Sydney i, en general, d'Austràlia. És el pont d'arc d'acer més alt del món, amb una altura de 134 metres des del punt més alt fins al nivell de l'aigua.
El pont, per si mateix, ha estat una atracció turística pràcticament des de que fou inaugurat. Des del 1998 hi ha una activitat, anomenada BridgeClimb, que ha esdevingut molt i molt popular. Permet escalar en grup i guiats per un instructor la meitat sud del pont fins dalt de l'arc: cada escalada comença al costat est del pont i ascendeix fins a la part superior. Al cim, el grup creua al costat oest de l'arc per al descens.
Cada escalada dura tres hores i mitja, inclosa la sessió informativa d'orientació abans d'escalar. Durant l'escalada, els assistents estan lligats al pont amb una corda de vida de filferro. El preu d'aquesta activitat ronda els 200 € per persona, però vist l'èxit que té, no sembla que el preu sigui un gran obstacle.
La platja de Bondi, situada uns 7 km a l'est del centre de Sydney, és un dels llocs turístics més visitats d'Austràlia i escenari de nombroses pel·lícules, sèries de televisió, vídeos musicals i videojocs. La imatge dels surfistes i dels socorristes en aquesta platja formen part ja de l'imaginari col·lectiu. De fet, el Bondi Surf Bathers' Life Saving Club afirma ser el primer club de salvament de surf del món, ja que fou fundat l'any 1907.
Per arribar a la platja de Bondi des de la zona de Circular Quay vam agafar l'autobús nº 333. Tot i que depèn del trànsit que hi hagi, cal comptar una mitja hora en arribar a Bondi des del centre.
Tot l'any hi ha activitat de surfistes gràcies a les grans onades d'aquesta platja, però a l'estiu, a més, hi ha molts banyistes i/o gent que simplement va a prendre el sol a aquesta bonica platja de sorra daurada. Una part important de la platja de Bondi és d'ús exclusiu dels surfistes. Els socorristes o «vigilants de la platja» fan fora els banyistes que no estan dins de la zona indicada per al bany.
Cal saber que hi ha una xarxa submarina per a evitar l'entrada de taurons a la platja, tot i que no abasta tota la platja, sinó que està formada per seccions superposades.
Com que en el nostre anterior viatge a Sydney era hivern, aquesta vegada vam poder gaudir d'aquesta platja tan icònica fent un bany i prenent el sol. Es pot comprar menjar preparat en algun dels restaurants que hi ha davant de la platja i després seure en un banc a menjar mentre es gaudeix de l'ambient d'aquest lloc tan popular.
The Rocks és un barri històric, i ara també turístic, que es troba al costat oest de Circular Quay i immediatament al nord-oest del CBD de Sydney. Precisament la seva proximitat al centre de la ciutat, les seves vistes de l'icònic pont de la Badia de Sydney i el caràcter històric de molts dels edificis, fan que aquest sigui molt popular entre els visitants de la ciutat.
Actualment hi trobareu diverses botigues de records i artesania, així com molts pubs temàtics i històrics. Els caps de setmana allotja el Rocks Market, un mercat amb unes 100 parades. També hi ha galeries d'art que exposen artistes australians, així com botigues de roba australiana i òpals australians. Pel barri es poden fer diversos recorreguts històrics, visitant edificis com ara el Cadmans Cottage i l'Observatori de Sydney o la bateria Dawes Point, que va ser la primera posició fortificada de Nova Gal·les del Sud.
Com que nosaltres ja havíem visitat abastament aquest barri, aquesta vegada ens vam limitar a travessar-lo per anar a trobar les escales d'accés al pont de la Badia de Sydney. De tota manera vam poder constatar la gran animació que hi havia a The Rocks, en els bars i al voltant del mercat de cap de setmana amb parades de menjar i de coses per vendre.
El barri de Kirribilli és un dels més antics d'Austràlia, ja que les primeres concessions de terres a la zona daten del 1790. També és un dels barris més rics de la ciutat. Està situat en la riba nord de la badia, uns 3 km al nord del centre de Sydney.
Actualment encara s'hi poden trobar un gran nombre d'edificis històrics i entre ells la Kirribilli House, la residència oficial a Sydney del primer ministre australià. Aquest barri també és famós gràcies als mercats de Kirribilli, els més antics i populars de Sydney.
Per anar fins al barri de Kirribilli res millor que travessar a peu el pont de la Badia de Sydney per la zona peatonal que hi ha en el costat oriental del pont. Les vistes sobre l'Òpera de Sydney, la badia i els gratacels del centre és impagable.
I arribats a l'altra riba de la badia, en la part costanera del barri de Kirribilli, hi ha diversos miradors des d'on gaudir d'unes vistes inoblidables sobre la ciutat. I cap al vespre, quan s'encenen els llums de la ciutat, les vistes són encara millors (si això fora possible!).
Nosaltres vam anar-hi al capvespre i ens vam quedar a sopar en un restaurant tailandès de tipus BYO (Bring Your Own en anglès), la qual cosa significa que el restaurant no té llicència per a vendre alcohol i llavors s'autoritza al client a portar la seva ampolla de vi o cervesa, per exemple. En el nostre cas vam anar a comprar dues ampolles de cervesa a un supermercat que hi havia a tocar del restaurant.
Per tornar cap a l'hotel vam travessar a peu novament el pont sobre la badia, ara ja de nit, i després el barri The Rocks. I des de Circular Quay vam agafar l’autobús 309 (2 A$ per persona).
La St Mary’s Cathedral és una basílica catòlica que fou construïda entre 1866 i 1928 amb una arquitectura típica del renaixement gòtic del segle XIX. Està situada al límit oriental del parc urbà Hyde Park i del CBD.
Aquesta catedral té una gran importància arquitectònica, ja que és l'edifici eclesiàstic del segle XIX més gran del món d'estil gòtic anglès. L'entrada a la catedral és gratuïta.
Vam fer una passejada per alguns dels barris costaners de Sydney que hi ha més enllà del costat oriental dels parcs Royal Botanic Garden i The Domain.
En la façana marítima d'aquest barri hi ha un edifici històric, The Gunnery, que acull un espai d'art contemporani independent anomenat ArtSpace.
Potts Point és un barri situat a l'est de Woolloomooloo, a l'oest d'Elizabeth Bay i al nord de Darlinghurst. En aquest barri hi ha alguns edificis de cert interès històric, com la Jenner House, construïda l'any 1871 en el nº 2 de Macleay St.; l'edifici Tusculum, construït l'any 1837 en el nº 1–3 de Manning St; o l'antiga escola Rockwall, de l'any 1831 en el nº 7 de Rockwall Crescent.
I en el sector meridional d'aquest barri es troba la zona comercial de Kings Cross, on hi ha alguns punts d'interès com la font El Alamein o l'enorme anunci lluminós de Coca-Cola.
Darlinghurst es troba al sud de Woolloomooloo i de Potts Point. Antigament era un barri marginal, però va experimentar una renovació urbana des dels anys vuitanta del segle passat que l'han convertit en una zona de moda molt animada i cosmopolita.
Llocs com Victoria Street, Stanley Street i Crown Street són coneguts com a destinacions culturalment riques. I el seu carrer principal, Oxford Street, és una de les zones comercials i gastronòmiques més famoses de Sydney i també el centre de la comunitat gai de Sydney i el bressol espiritual del moviment pels drets LGBTQ.
En aquest barri també hi ha una sèrie d'edificis d'interès històric.
Elizabet Bay és un barri costaner ubicat immediatament a l'est de Potts Point, amb qui comparteix la zona de Kings Cross. Aquesta zona està farcida de zones residencials i cases molt boniques, algunes d'estil art-decó.
Però si hi ha un edifici que destaca en aquest tranquil barri és l'Elizabeth Bay House, una mansió d'estil colonial australià que fou construïda entre 1832 i 1839 i que actualment és un museu que es pot visitar. En el passat aquesta propietat estava envoltada per un jardí de 22 hectàrees.
Quan va arribar el moment de reiniciar la nostra tornada cap a casa vam agafar un shuttle-bus (llavors costava 12 A$ per persona) que sortia d'una parada prop del nostre hotel en el CBD de Sydney.
En arribar a l'aeroport de Sydney vam facturar l'equipatge en el nostre vol d'Etihad Airways fins a Brussel·les (Bèlgica) via Abu Dhabi (Emirats Àrabs Units). I finalment un altre vol fins a Barcelona.