Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
1 / 3
Bandera

UGANDA / Kenya

Guia i relat d'un viatge per lliure a Uganda i Kenya

Data Data viatge: 1999. Publicat el 01/03/2001
2.0 de 5 (143 vots)

Introducció

Uganda. En general la major part del país gaudeix ara d'estabilitat política, sense conflictes massa importants si exceptuem episodis puntuals de violència guerrillera en zones frontereres amb la Rep. Democràtica del Congo, Sudan, o Ruanda. En qualsevol cas Uganda ofereix al viatger boniques muntanyes, l'oportunitat de realitzar trekkings inigualables o de veure el rar goril·la de muntanya.

A més, els seus parcs naturals potser són menys rics en fauna salvatge que els de Kenya o Tanzània (degut a que durant l'època de tiranía d'Idi Amin o amb la posterior invasió tanzana es van matar molt animals per al comerç il·lícit o per a menjar), però també són molt menys turístics, amb la qual cosa és possible veure una família de lleons sense tenir al voltant un munt de turistes fent fotos. Poc a poc la població de grans mamífers d'aquestes reserves es va recuperant.

Respecte al tracte dels ugandesos la nostra experiència va ser en general excel·lent. Són molt amables i ens ajudaran si els sol·licitem, però no es fan pesats ni empalagosos per vendre alguna cosa.

Com a llibre de lectura obligada abans, durant i/o després d'aquest viatge recomanem moltíssim el llibre El sueño de África. En busca de los mitos blancos del continente negro de Javier Reverte (Ed. Anaya & Mario Muchnik). En ell visita molts dels llocs aquí esmentats i ens permetrà entendre millor el passat i el present d'aquest país.

^top

Fitxa tècnica del viatge

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Data del viatge

Del 23 de Juliol al 16 d'Agost de 1999.

Itinerari

mapa
Dies 1-3: BCN - El Caire - (escala de 2 dies a El Caire)
Dia 4: El Caire - Nairobi - Kisumu
Dia 5: Kisumu - Shynyalu (P.N. Kakamega) - Kisumu
Dia 6: Kisumu - Busia - Jinja
Dies 7-8: Jinja
Dia 9: Jinja - Kampala - Masindi
Dia 10: Masindi - Paraa (P.N. Murchison Falls)
Dia 11: Paraa - Masindi
Dia 12: Masindi - Hoima - Kyenjojo - Fort Portal
Dia 13: Fort Portal - P.N. Kibale - Llac Nkuruba - Fort Portal
Dia 14: Fort Portal - Kasese - Mweya (P.N. Queen Elizabeth)
Dia 15: Mweya
Dia 15: Mweya - Katunguru - Mbarara - Kabale
Dia 16: Kabale - Buhoma (P.N. Bwindi)
Dia 17: Buhoma (P.N. Bwindi)
Dia 18: Buhoma - Butogota - Rukungiri - Masaka
Dia 19: Masaka - Kalangala
Dia 20: Kalangala (illes Ssese)
Dia 21: Kalangala - Masaka - Kampala - Mbale
Dia 22: Mbale - Kapchorwe - Mbale
Dia 23: Mbale - Malaba - Nairobi
Dia 24: Nairobi - El Caire - BCN

Canvi de moneda mitjà

1 US$ (dòlar USA) = 160,87 pts
1 Ksh (shilling kenià) = 2,253 pts (1 US$ = 71,38 Ksh)
1 Ush (shilling ugandès) = 0,115 pts (1 US$ = 1.395,9 Ush)
1 LE (lliura egípcia) = 47,11 pts (1 US$ = 3,415 LE)

Despeses del viatge

+ 104.700 pts. (vol anada/tornada + taxes aeroports)
+ 2.410 pts. (visat Egipte)
+ 4.800 pts. (visat Uganda)
+ 97.400 pts (hotels, menjar, transport, regals, ...)
= 209.310 pts. (total per persona)

Visat

En la data d'aquest viatge no era necessari cap visat d'entrada a Kenya per als ciutadans espanyols, però des de l'1 de Març del 2001 sí que és imprescindible i a més costa 50 US$ una sola entrada, 100 US$ el de múltiples entrades, i 20 US$ el de trànsit). Es pot obtenir a l'arribada en qualsevol dels seus aeroports internacionals.

En el cas d'Uganda també cal visat. Es pot obtenir a l'arribada a l'aeroport o en les fronteres terrestres, al menys les que limiten amb Kenya. En el moment del nostre viatge aquest costava 30 US$ per una sola entrada i vàlid per tres mesos, però actualment (any 2002) aquest costa 50 US$ i 80 US$ el de múltiples entrades.

En qualsevol cas podeu consultar la darrera informació disponible a Recomendaciones de viaje del Ministerio de Asuntos Exteriores espanyol.

Salut

No hi ha cap vacuna obligatòria, però cal seguir les recomanacions d'un Centre de vacunació internacional. Són recomanables les vacunes contra la febre groga, l'hepatitis, el tifus i el tètanus, però també es recomana prendre mesures profilàctiques contra la malària.

Seguretat

A Kenya cal anar sempre alerta amb els robatoris, especialment a Nairobi, ja que hi ha un alt nivell d'inseguretat que s'agreuja amb el pas del temps. Es recomana extremar les precaucions, però sense entrar en la psicosi.

En general Uganda és més segur que Kenya en quant a robatoris. Tot i així cal anar alerta, especialment a la capital Kampala. Degut a l'existència de grups armats són perilloses les zones nord i oest que limiten amb Sudan i la República Democràtica del Congo, així com la regió de Karamoja al nord-est del país.

Clima

Malgrar estar a l'equador el clima a Uganda és en general moderat, gràcies sobretot a la seva poca alçada. Degut a la seva naturalesa tropical, pot ploure amb freqüència i torrencialment. La millor època per visitar el país és des de mitjans de Juny a mitjans d'Agost. Les àrees muntanyoses poden ser fresques i fins i tot fredes.

Diferència horària

+1 hora respecte el nostre horari d'estiu.

Idioma

Tot i que el ki swahili no és l'única llengua que es parla en la regió sí és la més extesa i la que fonèticament ens potresultar més propera i per tant més fàcil d'entendre. Aprendre unes quantes paraules ens facilitarà el viatge, però sobretot el nostre esforç serà sincerament apreciat ja que els demostrarà una major integració en la seva cultura.

En qualsevol guia podreu trobar més vocabulari, però aquí teniu uns quants vocables molt útils i fàcils de pronunciar per a nosaltres: Sí / No (Ndiyo / Hapana), Gràcies (Asante), Bondia (Habari za asubuhi), Bona tarda (Habari za mchana), Bona nit (Habari za usiku), Benvingut (Starehe), Hola (Jambo), Adéu (Kwa heri), Si us plau (Tafadhali), Perdoni (Kunradhi), No entenc (Sifahamu), 0 (sifuri), 1 (moja), 2 (mbili), 3 (tatu), 4 (nne), 5 (tano), 6 (sita), 7 (saba), 8 (nane), 9 (tisa), 10 (kumi), 12 (kumi na mbili), 20 (ishirini), 100 (mia moja), 1000 (elfu moja)

^top

 GUIA / RELAT DE VIATGE: RUTA DE NAIROBI A JINJA i MASINDI

NAIROBI (I) - Kenya

COM ARRIBAR-HI

Vol Barcelona-El Caire amb EgyptAir (3 hores i 45 minuts).

Per exigències del vol comprat hem de fer una escala de dos dies a El Caire abans d'agafar el següent vol amb destinació a Nairobi. Aprofitem la circumstància per a visitar coses noves o repetir-ne d'altres. El visat d'entrada a Egipte ens costa 15 US$. La primera nit d'hotel la passem a l'Hotel Mövenpick, proper a l'aeroport del Caire, i ens la paga EgyptAir al tractar-se d'una escala obligada, mentre que per la segona nit triem l'Hotel Des Roses a Sharia Thalat Harb, molt cèntric i també sorollòs. El seu preu és de 60 LE una habitació per a quatre persones. En aquests dos dies a El Caire visitem el barri islàmic, el mercat Khan al-khalili, les piràmides de Gizah i la piràmide esglaonada de Sakkara. Trobareu més informació sobre El Caire i Egipte en general a Egipte.

Arribat el moment de fer la segona part del trajecte a Nairobi agafem un taxi a l'aeroport internacional del Caire per 25 LE. El vol El Caire-Nairobi d'EgyptAir triga unes 6'5 hores en fer el trajecte. A la mateixa terminal de l'aeroport de Nairobi canviem US$ per shillings kenians (Ksh) al preu de 72 Ksh/US$. En la data d'aquest viatge no era necessari cap visat d'entrada al país.

COSES A VEURE

En aquest viatge Nairobi no és res més que una escala tècnica per arribar a Uganda. La raó és que en general el preu d'un bitllet d'avió a Nairobi és força més barat que a Kampala. Per tant en el mateix aeroport de Nairobi agafem un taxi directe a la terminal de taxis compartits que hi ha al centre de la ciutat, ja que el nostre primer destí real en aquest viatge és Kisumu, ciutat keniana al costat del llac Victòria. Donada l'alçada a que es troba aquesta ciutat la temperatura és bastant més fresca del que hom esperaria.

^top

KISUMU - Kenya

COM ARRIBAR-HI

A la terminal de taxis col·lecitius al centre de Nairobi n'agafem un per fer els 350 km de distància fins a la ciutat de Kisumu. El preu és de 600 Ksh per persona, però el problema és que cal esperar a que el seu conductor consideri que té prous passatgers per a iniciar el viatge. El temps emprat en fer el trajecte és de 4 h. i 45 minuts. El paisatge d'aquest trajecte és preciós, baixant des de Nairobi fins a la planície formada per la Vall del Rift Oriental, i passant pel costat del llac Nakuru.

DORMIR I MENJAR

L'Hotel Black & Black és força correcte. El preu de l'habitació doble amb bany privat és de 655 Ksh. Al mateix carrer, 100 metres amunt, hi ha un restaurant que està prou bé per fer qualsevol dels àpats.

COSES A VEURE

Donat que el trajecte de Nairobi a Jinja, el nostre primer punt d'interès a Uganda, és molt llarg decidim fer una aturada a mig camí en aquesta tranquil·la ciutat keniana al costat del llac Victòria. Independentment d'aquest fet recomanem molt arribar fins aquí sobretot per visitar la propera resrva forestal de Kakamega.

Kisumu. A la pròpia ciutat de Kisumu no hi ha massa res a veure, però si tenim mig dia per a dedicar-li llavors una passejada interessant és anar al conegut com a Hippo Point (o també Dunga Refreshment), un punt a les afores de la ciutat on antigament es podien veure nombrosos hipopòtams banyant-se en les aigües del llac Victòria. Actualment el lloc en sí no és gran cosa, però sí val la pena apreciar la seva vegetació i la quantitat i varietat d'ocells que sŽhi poden veure. A més en el trajecte a peu d'uns 4 km des del centre de Kisumu fins aquí es passa per una zona de magnífiques mansions d'estil colonial amb exhuberants zones ajardinades, fent d'aquest passeig una delícia.

Bosc humit de Kakamega. Com hem dit abans aquest és el punt principal d'interès d'aquesta zona. Es tracta d'un magnífic troç verge de bosc humit tropical al cor d'una zona d'agricultura intensiva, per exemple de camps de te. Allà hi viuen un enorme varietat d'ocells i animals tals com espècies de primats que inclouen simis de cua vermella, colobus blanc i negra i el simi blau. La millor forma de recòrrer aquest bosc és caminant pels diversos camins que surten des dels quarters generals a l'entrada. El Deapartament de Boscos té aquí un molt ben mantingut refugi per poder fer nit. Donat que es tracta d'una zona molt plujosa i els camins poden estar molt enfangats és recomanable portar unes botes o calçat adequat. Per arribar fins al bosc de Kakamega cal agafar un matatu (furgoneta minibús) des de la parada al costat del mercat de Kisumu fins el poble de Kakamega, des d'on cal agafar-ne un altre fins al poblet de Shynyalu. Des de Shynyalu a l'entrada de la reserva hi ha uns 9 km que es poden fer a peu per una bonica pista de terra vermella o bé agafar una bicicleta, anant de passatger (tot i que en la pràctica cal caminar igualment quan hi ha pujada i el conductor no pot amb nosaltres). Per tornar a Kisumu des d'aquí cal tornar igualment a Shynyalu, a peu o amb bicicleta. Des d'aquí és pot agafar una altra bicicleta per 30 Ksh fins al proper poble de Khayaga (aquí el problema és que fa baixada i els nois de les bicis agafen velocitats meteòriques per la pista), ja a la carretera cap a Kisumu. En aquest punt només cal esperar un matatu que ens porti a Kisumu.

^top

JINJA - Uganda

COM ARRIBAR-HI

Des de la terminal de Kisumu surten autobusos a Jinja amb la companyia Akamba. Un bitllet de bus en la classe executive ens costa 700 Ksh. A l'arribar a la frontera, pel pas fronterer de Busia, cal baixar de l'autobús, passar a peu per fer els tràmits duaners per obtenir el visat i tornar a agafar el mateix autobús ja en el costat ugandès. El trajecte de Kisumu a Jinja, d'uns 215 km, suposa un total de 4 h. i 45 minuts de viatge. L'autobús atura en una cruïlla d'accés a Jinja en la carretera que voreja a la ciutat. Des d'aquí cal caminar un kilòmetre fins al centre de Jinja, on hi ha els hotels.

DORMIR I MENJAR

L'Hotel Bellevue és una bona tria. Vist des de fora sembla una mica la casa de la pel·lícula "Psicosis", però realment es tracta d'un solitari edifici d'estil victorià amb un gran arbre al costat, sempre sobrevolat per multitud d'uns ocellots una mica sinistres. El preu de l'habitació doble amb bany privat és de 15.000 Ush.

COSES A VEURE

Jinja. Aquesta ciutat, al costat del llac Victòria i ja en territori ugandès, està tornant a la prosperitat amb el retorn de bona part de la població asiàtica (bàsicament índia i paquistanesa) que va ser expulsada en l'època de la tirania d'Idi Amin. Abans d'això Jinja tenia molta població d'origen asiàtic i això es nota en el gran nombre d'edificis d'estil asiàtic que hi ha per tota la ciutat, amb carrers que ens traslladen d'inmediat a qualsevol ciutat índia. També es nota en el fet de que la majoria de propietaris de restaurants, joieries i negocis en general estan regentats per indis. De fet Mahatma Gandhi va triar Jinja com un dels llocs on volia que s'escampessin les seves cendres un cop mort i hi ha una estàtua seva al costat d'un temple hindú a les afores.

Caminant uns 2 km des del centre, passant per una gran avinguda d'enormes arbres (tots ells farcits de rats penats) i cases semiderruïdes d'estil colonial, s'arriba a les fonts del Nil, el lloc descobert per John Speke al 1862. Abans de la construcció de la presa Owen Falls Dam, una important central hidroelèctrica que hi ha a prop, les fonts del Nil eren el salt d'aigua conegut com Ripon Falls on el Nil abandonava el llac Victòria, però aquest salt va ser inundat per les aigües de la presa, tot i que encara se'n pot veure alguna pista. Tot i així val la pena venir fins aquí, ni que sigui pel valor simbòlic i la bellesa del lloc. També recomanem molt anar al caure la tarda al Jinja Sailing Club, una mena de club privat, amb zona de bany i bar al costat del llac Victòria. No té preu veure la posta de sol i els ocells pescant al llac mentre es pren una cervesa en un entorn d'absoluta tranquil·litat. Luxe asiàtic al cor d'Àfrica!! Tranquil·litza veure uns cartells que hi ha al costat de l'aigua on s'avisa que hom pot banyar-se sense por als cocodrils.

Catarates de Bujagali. A uns 11 km de Jinja tenim un paisatge espectacular en que el Nil, tot just acabat de néixer però de dimensions ja respectables, forma uns ràpids i salts d'aigua bastant espectaculars en un entorn preciós, amb molta vegetació i ocells que planegen sobre les aigües escumoses. Per arribar fins aquí es pot agafar una bicicleta per anar de passatger (transport bastant habitual en aquesta zona) o un matatu que passi per la carretera en la mateixa direcció.

^top

MASINDI (I)

COM ARRIBAR-HI

Des de Jinja surten freqüents matatus a Kampala que triguen unes dues hores en fer els 60 km de distància fins a la mega-terminal de matatus de Kampala (costa imaginar-se tal concentració de cents de furgonetes i milers de persones en un espai relativament petit). Allà cal demanar i trobar un matatu que surti cap a Masindi. La distància a Masindi és d'uns 200 km i es triga unes tres hores en fer-la.

DORMIR I MENJAR

Hotel Aribas. L'habitació doble costa 6.000 Ush, encara que és bastant bàsica.

COSES A VEURE

Masindi no té cap interès fora de ser el lloc des del qual organitzar el transport i allotjament al Parc Nacional Murchison Falls, ja que aquí es troba l'oficina del parc. Aprofitant aquest fet recomanem reservar l'allotjament en aquesta oficina per estalviar-se sorpreses posteriors un cop al parc (no solen estar mai plens, però per si de cas). També és important procurar-se un vehicle perquè no hi ha transport públic per anar i tornar o moure's per dintre el parc. El ranger que hi ha a l'oficina del parc ens pot ajudar a aconseguir un vehicle (en el nostre cas ens va posar en contacte amb el propietari d'un vehicle). Per altra banda aquest vehicle ha de ser capaç de circular per pistes que poden ser de superfície irregular o estar enfangades en cas de pluja.

^top

 GUIA / RELAT DE VIATGE: RUTA ALS PARCS NACIONALS MURCHISON, KIBALE i QUEEN ELIZABETH. LLAC BUNYONYI

PARAA (Parc Nacional Murchison Falls)

COM ARRIBAR-HI

Com ja hem comentat anteriorment l'única manera d'arribar fins aquí és llogant un vehicle. Nosaltres aconseguim llogar, a través de l'oficina del parc a Masindi, un matatu privat per 250.000 Ush. Aquest preu inclou el lloguer del vehicle durant dos dies sencers i tota la benzina necessària per l'anada, tornada i totes les excursions dintre el parc. És important regatejar bé el preu i aclarir perfectament que està inclòs i que no, per evitar discusions posteriors. De Masindi a Paraa (punt on es troben els quarters generals i l'allotjament del parc Murchison Falls) hi ha uns 97 km de bona pista i es triga unes dues hores en fer el trajecte entrant al parc per l'entrada Kichumbanyobo.

DORMIR I MENJAR

A uns 250 mts del Nil i dels quarters generals del parc hi ha l'anomenat Paraa Rest Campsite, un campament format per bandas tradicionals (cabana típica africana amb sostre de palla, la qual inclou dos llits de fusta amb tela mosquitera), zona de lavabos i dutxes, i un petit bar/restaurant on es pot menjar plats bàsics però exquisits. Per la nit no és difícil sentir els crits dels animals que ressonen per tot el parc.

COSES A VEURE

Parc Nacional Murchison Falls. Aquest és el parc de major superfície d'Uganda (3.840 km2) i l'estiu és una bona època per fer la visita ja que les èpoques de pluges són d'Abril a Maig i d'Octubre a Novembre. En el punt d'entrada al parc cal enregistrar-se, igual que a la sortida, moment en que s'ha de fer el pagament. El preu és de 10 US$ per persona i dia d'estada al parc, però afortunadament no sembla que això s'apliqui molt estrictament, ja que en el nostre cas hi vam estar dos dies i només em vam pagar un. També cal pagar 10.000 Ush addicionals pel vehicle.

Després d'entrar per la porta Kichumbanyobo es travessa la reserva de Bugungu, una zona boscosa bastant extensa on no és difícil veure simis al mig de la pista, ja que aquí hi viuen ximpanzés, colobus blancs i negres i babuïns. En aquesta zona del país hi ha un nombre de mosques tse-tse especialment important. Actualment no són massa perilloses per als humans, però tampoc cal descuidar-se massa.

Poc abans d'arribar a Paraa, agafant una pista a la dreta s'arriba al punt de les cascades de Murchison, les quals donen nom al parc. Es tracta d'un lloc impressionant on el poderós riu Nil (amb una amplada aquí de 50 mts.) ha de passar per una gorga de 6 metres d'ample entre les roques per caure després des d'una alçada de 43 metres, formant una boira de microgotes d'aigua i un bonic arc de Sant Martí. Passat aquest punt les aigües del Nil es tornen plàcides abans d'entrar al llac Albert.

Una activitat a fer, molt interessant i plaentera, és un passeig en llanxa pel riu Nil (anomenat aquí Nil Victòria perquè és el tram que hi ha entre el llac Albert i el seu naixement al llac Victòria) des de l'embarcador adjacent al campament de Paraa i les cascades de Murchison. El trajecte va vorejant el Nil i amb una mica de sort permet veure jirafes, búfals, lleons, hipopòtams, impales, cocodrils, elefants, simis i tot tipus d'ocells, com àligues pescadores i cormorans. A l'arribar a uns 200 metres de la cascada de Murchison, a on la força de l'aigua encara es deixa sentir, la llanxa s'atura en un petit illot per poder contemplar l'espectacle en calma abans de reemprendre la tornada. En total són unes tres hores i és certament un espectacle fascinant (al menys per nosaltres que era la nostra primera experiència en veure la vida salvatge africana en el seu hàbitat i no en els documentals de La 2). El preu de la llanxa és de 15.000 Ush per persona si es reuneix un grup de més de 10 persones o un total de 150.000 Ush si no s'arriba a 10. En aquest darrer cas (el més comú pels que viatgem per lliure) recomanem posar-se en contacte amb altres visitants al campament per compartir el preu total. Només hi ha dos llanxes al dia, a les 9 h. i a les 14 h.

Game drive. Amb aquest nom ens referim a un recorregut amb vehicle 4WD per pistes de terra dintre el parc permetent la contemplació de l'exhuberant natura africana. Amb el nostre vehicle recorrem la zona compresa entre el Nil Victòria, el llac Albert i el Nil Albert (tram de riu que surt del llac Albert cap al nord). Obligatòriament cal portar un ranger armat del parc, el qual fa la triple funció de guiar al conductor, respondre a les nostres preguntes i procurar seguretat en cas de problemes (el seu cost és de 10.000 Ush per persona). També per travessar a l'altre costat del Nil cal agafar un ferri i embarcar el vehicle (costa uns 20.000 Ush per trajecte, més 1.500 Ush per persona). Les hores de començament d'aquest recorregut són les 7 i 9 h. del matí i les 14 i 16 h. de la tarda. El guia ens condueix per camins entre la sabana per a veure antílops, búfals, elefants, jirafes, hipopòtams, leopards i i moltes classes d'aus. És senzillament alucinant. Si el guia considera que no hi ha perill podrem baixar del vehicle i caminar per la sabana per acostar-nos per exemple a una jirafa, la qual intel·ligentment intentarà mantenir sempre una dsitància de seguretat entre ella i nosaltres. En tot cas, trobar-se cara a cara amb un grup de jirafes, poder baixar del vehicle i quedar-se una estona mirant-nos fixament amb curiositat (jirafes i nosaltres) és una experiència brutal. En algun moment de l'excursió també podrem veure el llac Albert i el Nil Albert.

^top

MASINDI (II)

COM ARRIBAR-HI

Dos hores i 15 minuts (amb alguna aturada pel camí) per refer els 97 km de pista que separen el campament de Paraa i Masindi. Aquí s'acaba el nostre lloguer de dos dies del matatu.

DORMIR I MENJAR

Al no trobar lloc en l'Hotel Aribas, on havíem pernoctat a l'anada, n'agafem un altre de proper, l'Hosanna Decent Lodge (6.000 Ush l'habitació doble després de regatejar, però està millor que l'anterior). El nom i la decoració de l'hotel no deixen lloc a dubtes sobre la seva orientació religiosa. A més, a recepció hi ha un cartell visible amb la frase Our bussiness is protected by the blood of Jesuschrist.

COSES A VEURE

De nou Masindi és una aturada per passar la nit i continuar viatge a l'endemà.

^top

FORT PORTAL

COM ARRIBAR-HI

Des de Masindi cal agafar un matatu (4.000 Ush) fins Hoima, a 55 km, on cal transbordar i agafar-ne un altre fins Kyenjojo, a uns 140 km (6.000 Ush). Aquesta darrera pista de terra té trams bastant dolents, però el paisatge és preciós i dóna la impressió de que hom està a la Uganda profunda. A Kyenjojo s'agafa un tercer matatu per fer els 60 km de carretera asfaltada fins Fort Portal (2.000 Ush). En aquest trajecte veiem moltes plantacions de te, amb unes formes geomètriques molt boniques. En total sumen unes 5 hores i mitja de viatge.

DORMIR I MENJAR

A l'Hotel New Linda, a la carretera principal que travessa la ciutat, una habitació doble sense bany costa 7.500 Ush. En el restaurant del mateix hotel es menja força bé.

COSES A VEURE

Fort Portal. Aquesta ciutat és molt tranquil·la i amb una temperatura molt agradable (tirant a fresqueta) que serveix de camp base per a explorar els voltants, especialment el Parc Nacional Kibale. L'horitzó a l'est de la ciutat ve dominat completament per les mítiques muntanyes Rwenzori, o millor dit, pels núvols que les cobreixen pràcticament sempre, amagant-les a la vista (no estranya així que l'home blanc trigués tant temps a descobrir-les, fins i tot havent passat pel seu costat).

Parc Nacional Kibale. Amb els seus 766 km2 de bosc humit tropical i una fascinant diversitat d'animals Kibale és un dels boscos més bonics i encantadors d'Uganda. Té una de les majors diversitats i densitat de primats de tot Àfrica, totalitzant 13 espècies diferents. A més hi ha altres mamífers com elefants de bosc, búfals, etc. I 144 espècies de papellones de tots els colors imaginables. En aquest parc es poden realitzar diverses excursions guiades, però potser la més representativa és la dels primats (primate walk). Aquesta excursió comença al centre a les 8 del matí i a les 3 de la tarda, i dura unes tres hores. Encara que no està garantit les possibilitats de trobar i veure ximpanzés asseguren al centre que és d'un 90%. El trekking inclou un guia que ens porta per diferents punts del bosc, ens dóna explicacions del que veiem i segueix el rastre dels primats per tal que els poguem trobar i veure, especialment dels ximpanzés (hi ha una població d'uns 700 individus en aquest parc). El preu de l'excursió és de 10 US$ per persona, als quals cal sumar-hi els 7 US$ d'entrada al parc. Des de Fort Portal al centre de visitants del parc, a Kanyanchu, hi ha 36 km de distància. Per arribar-hi es pot agafar un taxi (24.000 Ush) o bé un matatu (2.500 Ush per persona, però amb una freqüència escassa), demanant al conductor que ens deixi al Kanyanchu Tourist Centre.

Llac Nkarube. Es tracta d'un llac d'uns 100 metres de diàmetre que es troba en el cràter d'un volcà extinct i envoltat completament d'una vegetació selvàtica. És un lloc preciós. Al costat del cràter hi ha una casa on es pot dinar si es demana. Per arribar fins aquí des del centre de visitants Kanyanchu cal agafar la pista que hi passa per davant i aturar algun vehicle que hi circuli (els camions normalment s'aturen i cal acordar abans un preu amb el conductor, anant drets al remolc o asseguts sobre les mercaderies) i es drigeixi al llac o al menys ens deixi en una cruïlla on haurem d'esperar aque passi un matatu. En el nostre cas vam haver de caminar uns 2 km per la pista (on fàcilment es veuen grups de babuïns), vam aturar un camió que per 1.000 Ush ens porta fins la cruïlla on finalment agafem un matatu fins el llac. Des del llac a Fort Portal caldrà aturar algun vehicle que vagi en aquella direcció.

^top

MWEYA (Parc Nacional Queen Elizabeth)

COM ARRIBAR-HI

Primer cal agafar un matatu fins Kasese, a uns 85 km de Fort Portal. Costa 3.000 Ush i triga uns 90 minuts en fer el trajecte. Des de Kasese hi ha 64 km fins els quarters generals del parc a Mweya. Per arribar fins aquest punt des de Kasese es pot llogar un taxi que ens hi porti directament per uns 30.000 Ush o bé agafar un matatu que surt cada dia a primera hora del matí a Katwe i demanar que ens deixi en la cruïlla d'entrada al parc. Des d'aquesta entrada fins Mweya, a uns 6 km, es pot aturar a algun vehicle que vagi en la mateixa direcció o bé demanar a l'entrada del parc que per radio ens demanin un vehicle que ens vingui a buscar. Pel camí des de Kasese al parc travessem la línia de l'Equador (al costat de la carretera hi ha una mena de monument que ho indica).

NOTA: A Kasese hi ha unes oficines del parc de les muntanyes Rwenzori (Patrimoni de l'Humanitat des de l'any 1994) a on es pot consultar l'estat actual de seguretat i accés a aquestes muntanyes i organitzar trekkings si és possible. En el moment de la nostra breu estada a Kasese el parc estava tancat per motius de seguretat (a Rwenzori hi havia activitat guerrillera entre Uganda i l'antic Zaire).

DORMIR I MENJAR

A prop de les oficines del parc, en la zona de Mweya, hi ha un hostel del Uganda Institute of Ecology format per uns barracons on hi ha les diferents habitacions. El preu de l'habitació doble és de 15.000 Ush per persona, amb bany exterior i tot força cutre. Si volem alguna cosa de més qualitat, a uns 500 metres d'aquí hi ha el Mweya Safari Lodge, amb categoria de 5 estrelles. Evidentment els preus són molt més elevats.

COSES A VEURE

Parc Nacional Queen Elizabeth. Després de l'època de pluges als mesos d'Octubre-Novembre i de Març-Abril fa menys calor i l'herba de la sabana és verda. A mesura que passen els mesos de l'època seca el paisatge es torna molt àrid i el color predominant és el groc.

Excursió en llanxa pel Canal Kazinga. El canal Kazinga uneix els llacs Edward i George, i aquesta excursió és una experiència que no hem de deixar passar en aquest parc. El trajecte d'anada i tornada pel canal dura unes dues hores, costa uns 15 US$ i s'ha de reservar al Mweya Lodge (hi ha dos viatges cada dia, al matí i a la tarda). Des de la llanxa podrem veure tot tipus d'ocells, hipopòtams, cocodrils, elefants, búfals, lleons, etc.

Game drive. Per a fer qualsevol excursió o ruta per dintre el parc cal fer la reserva corresponent a les oficines del parc a Mweya. El lloguer d'un vehicle 4WD, tipus Land-Rover, amb el corresponent guia-conductor costa 2.000 Ush per kilòmetre. Això vol dir que el recorregut a fer i el temps emprat és totalment personalitzable, tot i que evidentment serà el conductor el que millor ens aconsellarà sobre que podem veure. Apart de recòrrer diferents àrees del parc on trobarem elefants, antílops, impales, lleons, porcs senglars africans, i altres, també recomanem anar a la zona de cràters, al nord del parc en direcció a Katwe. Es tracta d'una sèrie de cràters en que alguns tenen un llac interior, i altres vegetació formada per arbres i sabana, entre la que no és difícil veure-hi elefants. Tot plegat és realment impressionant. Altre dels plats forts és trobar una familia de lleons i poder estar una estona contemplant-la amb tranquil·litat (des de dintre del vehicle, naturalment). En el nostre recorregut vam emprar unes quatre hores i vam fer un total de 98 km (per tant ens va costar 188.000 Ush).

^top

KABALE

COM ARRIBAR-HI

Per poder sortir del parc i si no es disposa de vehicle (com és el nostre cas) llavors cal concertar un taxi a través de les oficines del parc, per exemple, que ens porti de Mweya fins a la població de Katunguru, per on passa la carretera que va cap al sud. A Katunguru només cal esperar, al costat de la carretera que travessa el poble, un autobús o matatu que vagi a Mbarara. A l'estació d'autobusos i matatus d'aquesta ciutat enllaçarem amb algun que vagi a Kabale. El trajecte Mbarara-Kabale es fa en unes 2 hores i mitja.

DORMIR I MENJAR

Una bona tria és l'Hotel Skyblue. Una habitació doble amb bany exterior costa 10.000 Ush. En el restaurant del mateix hotel es menja força bé.

COSES A VEURE

Kabale. Kabale és una ciutat bastant destartalada. No té cap interès en sí, però en el nostre cas ens permet fer de camp base per explorar el proper llac Bunyonyi i sobretot per arribar fins al parc de Bwindi. Donat que Kabale es troba a uns 1.500 metres d'alçada la temperatura aquí és fresca.

Llac Bunyonyi. Es tracta d'un llac bastant gran amb moltes illes enmig d'un paisatge superverd. Està a l'altre costat d'una muntaya que el separa de Kabale. S'hi pot anar amb taxi però recomanem fer l'anada a peu i després tornar amb taxi. Per anar-hi a peu s'ha de seguir una ruta (de vegades és un camí i de vegades una pista) que suposa una distància de 8 km i una durada de dues hores i mitja. Per no perdre's el millor és anar preguntant a la gent, que molt amablement ens indicaran el camí a seguir. Al sortir de Kabale estarem una bona estona pujant la muntanya, però a l'arribar dalt l'espectacle serà magnífic per la vista que tindrem de tota la zona. Després anirem baixant fins la vora del llac, on hi ha un camping amb bar i restaurant, on podrem beure i menjar per recuperar-nos de l'esforç realitzat. Per tornar a Kabale des d'aquí podem demanar al mateix camping que ens localitzin un taxi.

^top

 GUIA / RELAT DE VIATGE: RUTA ALS PARCS NACIONALS BWINDI i MT. ELGON. LES ILLES SSESE

BUHOMA (Parc Nacional Bwindi)

COM ARRIBAR-HI

Buhoma, on es troben les oficines principals del Parc Nacional de Bwindi, està just a l'entrada nord del parc, a uns 120 km de Kabale per una pista sense asfaltar i que s'ha de fer amb un vehicle 4WD. Aquest trajecte suposa unes 3 hores i mitja de viatge. A les oficines de l'UWA (Uganda Wildlife Authority) que hi ha a Kabale ens poden informar sobre el cost i disponibilitat de transport a Buhoma. Per fer el trajecte Kabale-Buhoma es pot contactar amb altres visitants que també estinguin interessats en anar a Bwindi i compartir el preu de llogar un pick-up que ens hi porti directament. Si no es vol llogar un vehicle es pot explorar la possibilitat d'anar a la terminal de taxis i pick-ups de Kabale i veure si surt algun (no hi ha un servei regualr) amb destinació Butogota (o també a Kihihi i des d'allà a Butogota pagant una quantitat addicional). Des de Butogota hi ha l'opció barata de fer caminant els 17 km fins Buhoma o bé llogar un taxi per fer aquesta distància de forma més descansada. En el nostre cas vam poder aplegar-nos un total d'onze persones, contactant amb altres visitants a Kabale, i llogar un pick-up per anar a Buhoma directament, al preu de 9.000 Ush per persona. Si ens toca viatjar en la part descoberta del pick-up és molt recomanable portar roba d'abric perquè en el trajecte es puja a una alçada considerable i fa fred (especialment si plou) i tapar-se per la pols que aixeca el vehicle.

DORMIR I MENJAR

L'opció més barata d'allotjar-se a Buhoma és al Community Campground (a 100 metres de les oficines del parc). Ofereix la possibilitat de fer acampada si portem la nostra tenda de campanya a cel obert o bé sota cobert, o bé una opció més comode en bandas (cabanes rodones amb sostre de palla). Aquestes bandas costen 30.000 Ush i són per a 4 persones, amb 2 lliteres de dos llits cadascuna. Els lavabos i les dutxes són comunitàries i hipermegacutres (el lavabo és un forat en un terra de formigó, i la dutxa consisteix en demanar que ens escalfin l'aigua, entrar en un cubicle minúscul i ens l'haurem de tirar per sobre amb un pot). Tot sigui per la natura!!! Al menys la vista des d'aquí és magnífica, ja que tindrem davant nostre el riu Munyaga i darrera d'ell una muntanya amb una vegetació exhuberant i impenetrable.

Per menjar, i si no portem la nostra pròpia logística per fer-nos el menjar, hi ha dues cantines on es pot menjar però sempre haurem de reservar ela àpats amb anticipació.

COSES A VEURE

Patrimoni de la Humanitat Parc Nacional de Bwindi (declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1994). Aquest parc, també conegut com el Bosc Impenetrable de Bwindi, té 331 km2 i es troba en la vora oest del Rift Valley. És excepcionalment ric degut a la varietat del seu ecosistema, cosa que el fa un dels més importants d'Àfrica. A Bwindi podem trobar unes 350 espècies d'ocells, 310 de papellones, i 324 d'arbres. També té 120 espècies de mamífers, incloent-hi 10 espècies de primats. Algunes d'aquestes espècies només es troben en els boscos de les terres altes d'aquesta zona d'Uganda, a l'est de la Rep. Dem. del Congo, Rwanda, o Burundi. Però la seva principal peculiaritat és que a Bwindi hi viu la meitat de la població de goril·les de muntanya de tot el món, una raresa pel baix nombre de famílies que encara sobreviuen a les guerres de l'àrea. També Bwindi és el bosc més ric d'Uganda en nombre d'espècies de plantes, especialment en la part més baixa de les valls, amb una densa coberta d'herbes, arbustos i vinyes, i només uns quants arbres, i d'aquí el seu sobrenom d'Impenetrable. El preu d'entrada al parc és de 15 US$.

Goril·les de muntanya. Solen ser el principal punt d'atracció del parc. Actualment és una de les espècies més amenaçades del planeta i es calcula que en queden uns 300 individus en la zona volcànica dels Virungas i altres 300 a Bwindi, supervivents en bona part gràcies als treballs de la primatòloga Diane Fossey. Bwindi és l'únic parc on viuen al mateix hàbitat goril·les i ximpanzés. A la zona de Bwuindi hi ha només unes dos o tres famílies de goril·les habituades al contacte amb els humans i només aquestes són visitables. En teoria només sis persones al dia poden visitar una d'aquestes famílies (12/18 persones en total), però la nostra experiència ens va permetre comprovar que aquest límit és elàstic, fent-se grups de fins 8 persones. L'excursió per trobar la família de goril·les assignada pot durar de 2 a 12 hores, depenent molt d'on sigui localitzada aquell dia. També pot passar que finalment no pugui ser localitzada i en aquest cas hi ha el compromís per part de l'UWA (i realment el compleixen) de tornar íntegrament el preu pagat prèviament. És molt convenient portar suficient menjar i aigua, a més d'un impermeable per la pluja. L'excursió comença sobre les 9 del matí.

En el moment de la nostra visita el preu del permís per a veure els goril·les era de 250 US$ i es podia comprar a l'Uganda Wildlife Authority (UWA) de Kampala (Plot 7 Kira Rd, Kamwokya PO BOX 3530, Kampala; tel. +256-41-346287) o bé en les pròpies oficines del parc a Buhoma. Tot i que s'insistia en que s'havien de reservar els permisos fins i tot bastants mesos abans, nosaltres vam constatar que no era necessari degut a la caiguda del turisme en la regió, i també perquè si hom arriba a les oficines de Bwindi i mostra interès en fer el trekking dels goril·les no li fan fàstigs a 250 US$ més. Però per a conèixer les condicions actuals recomanem consultar la pàgina web de l'UWA.

Alternativament o com a complement al trekking per veure els goril·les de muntanya hi ha altres excursions a fer en l'entorn del parc. Algunes d'elles són les següents:

Camí dels salts d'aigua (Waterfall Trail). Aquest camí surt des de les oficines del parc cap al sud per una pista a través del bosc. Aquesta pista es va construir al 1970 en direcció a Kisoro (i que mai es va acabar) i actualment aquesta pista és un important lloc de pas pels locals i pels investigadors. A uns de 2 km cal desviar-se a l'esquerra per un caminet que serpenteja per dintre el bosc i travessa tres vegades el riu Munyaga. Després d'una ascensió de dificultat moderada a través d'una vegetació exhuberant i falgueres gegants s'arriba a una sèrie de tres salts d'aigua (el més alt té una caiguda de 33 metres). El camí llavors torna enrera a través del bosc, travessa de nou el Munyaga i enllaça amb la pista inicial a 1.5 km de les oficines del parc. Durant l'excursió podrem veure moltes papellones, ocells i simis. És de dificultat moderada i dura unes tres hores. Per aquesta excursió, com per la resta que s'internen al parc, cal anar acompanyat d'una guia i fins i tot d'escorta armada (recordem que al Març de 1999 la guerrilla va matar aquí a un grups de 8 turistes anglesos, americans i australians). El preu d'aquesta excursió és de 10 US$ per persona.

Camí del riu Munyaga (Munyaga River Trail). Aquest camí comença just al final de de la carretera a l'entrada del parc a Buhoma, i després segueix Bizenga Creek fins arribar al riu Munyaga. El camí llavors va seguint el riu a través de la vegetació i amb boniques vistes del riu i els arbres del bosc. El camí forma un semicercle i torna a les oficines del parc. És una excursió de baixa dificultat i d'uns 30 minuts de durada.

Pigmeus. Si algú us ofereix la possibilitat d'anar a visitar pigmeus nosaltres recomanem rebutjar l'oferta. En el llibre abans esmentat del Javier Reverte ell explica la classe de muntatge turístic que solen comportar les visites a poblats pigmeus. Si passegeu per la carretera de Buhoma a Butogota, ja fora del parc, no us serà difícil veure'n algun fent la seva vida habitual, cultivant algun camp o traginant alguna cosa. En fi, ho deixem a la vostra elecció.

^top

MASAKA

COM ARRIBAR-HI

Com sempre, per poder sortir del parc caldrà concertar un taxi a Buhoma. Nosaltres agafem un taxi que ens porta fins Butogota, la població més propera, a uns 17 km de Buhoma. A l'arribar a Botogota, i després de demanar per algun transport públic en direcció a l'est del país, decidim llogar un pick-up a un particular (resulta ser l'alcalde del poble) per anar fins Rukungiri, ja que no sembla haver-hi cap opció de transport públic en les següents hores. A l'arribar a Rukungiri i demanar de nou al per algun tipus de transport aconseguim pujar a un autobús que ens porta a Mbarara. A la pròpia terminal de matatus i autobusos de Mbarara enllacem amb un altre autobús que ens porta directament a la ciutat de Masaka. En la ruta de Mbarara a Masaka, a la dreta de la carretera, podem veure els límits del Parc Nacional del llac Mburo. No serà difícil veure zebres i altres bestioles pastant o corrent per entre la sabana.

DORMIR I MENJAR

Al carrer principal de Masaka, en un edifici força destartalat, hi ha un hotel bastant bàsic però correcte (sentim no recordar el nom).

COSES A VEURE

Masaka. Aquesta és una ciutat també bastant decadent, com tantes altres que hi ha per tot el país. No té cap interès en sí fora de passejar pels seus carrers i la zona de mercat. Per nosaltres Masaka és una escala tècnica en el nostre trajecte a les illes Ssese.

^top

KALANGALA (Illes Ssese)

COM ARRIBAR-HI

Després de molt preguntar pels carrers de Masaka pel transport a les illes Ssese esbrinem que cal anar a agafar un autobús que surt de Nyendo, un poble just a les afores de Masaka, amb destinació a Kalangala (a l'illa de Buggala, la més gran de les illes Ssese). Agafem un matatu per anar de Masaka a Nyendo, el qual ens deixa en una cruïlla. A escassos metres d'aquesta cruïlla està aturat l'autobús a Kalangala. Es tracta d'un autobús superdestartalat, de color blau cel, i amb unes lletres pintades al costat amb la frase "Take me home, Kalangala". Hem d'esperar més d'una hora aque s'ompli i surti per la carretera a Bukakata, un entrant de terra al llac on atraca el transbordador a les illes. Després d'esperar a que arribi el ferri i després d'una altra estona d'espera a que carreguin els cotxes, matatus i camions, inclòs el nostre autobús, per fi iniciem la travessa del llac. El trajecte de 8 milles nàutiques triga uns 45 minuts fins arribar a Bugoma, el primer punt de contacte amb l'illa de Buggala. Avui el llac Victòria està tranquil com una bassa d'oli i aquest trajecte és molt plaenter, recolzat en la barana del ferri mentre el sol va caient en l'horitzó. Un cop a Bugoma, i després d'esperar novament a que descarreguin els vehicles, reiniciem el trajecte en autobús per una pista infernal, qualsevol cosa menys plana (ara s'enten el lamentable estat de l'autobús...). Després d'alguns kilòmetres, travessant algun poblet i molt de bosc, s'arriba a Kalangala, un poblet humil però net i sense el caos d'edificis i cases d'altres llocs. L'autobús ens deixa a les afores del poble. Des d'aquí cal caminar fins a la zona d'allotjaments, al costat del llac, per camins que travessen camps.

DORMIR I MENJAR

El lloc escollit per dormir és el Lodge Panorama, una mica retirat de la vora del llac (a uns 500 mts.), però el més econòmic. Té uns bungalows per a dues persones bastant correctes, encara que per anar al lavabo o a la dutxa s'ha de sortir i caminar uns 100 mts. pel jardí. També compta amb un bar/restaurant. El peix és el plat estrella d'aquestes illes.

COSES A VEURE

Illes Ssese. estan formades per 84 illes properes a la vora noroest del llac Victòria. Aquestes illes van escapar dels estralls de les guerres civils ugandeses i romanen bàsicament verges. Els seus habitants, coneguts com Basese, formen un grup tribal propi, amb la seva pròpia llengua, cultura i folclor. Viuen sobretot de la pesca i el cultiu. les illes Ssese són un bon lloc per contemplar natura salvatge (ocells, simis, hipopòtams, cocodrils,...), però també per passejar, banyar-se o prendre el sol.

Platges. La primera recomanació és explorar la zona propera, on descobrirem algunes platges de sorra blanca envoltades de densa vegetació, donant-nos la sensació d'estar a l'Eden. Aquest és el cas de la platja que hi ha just enfront de l'Islands Club, un altre lodge de més alcúrnia que el Panorama, que es troba sota un bosc d'arbres altíssims. Aquest és un magnífic lloc per dinar o prendre alguna beguda al costat d'aquest preciós paisatge format per la platja, el llac i la vegetació.

Excursió en barca. L'altra activitat a fer és anar al petit nucli de cases de pescadors que hi ha a la platja entre el Panorama i el llac i llogar una barca per fer una excursió per les illes. Aconseguir la barca pot no ser fàcil. A nosaltres ens va costar una bona estona per trobar algú interessat amb una barca disponible. Després d'acordar el preu i esperar a aconseguir la barca i el combustible ja podem iniciar la nostra excursió... en una barca amb un rètol a costat i costat que posa "Police" (!). Anem vorejant l'illa de Buggala pel seu costat est i després ens adrecem a petits illots on baixem per explorar-los. Algun d'ells està completament recobert de guano, d'excrement blanquinós de les aus. El nostre xofer ens explica històries sobre un gran cocodril que viu en una d'aquestes illes. Pel camí veiem multitud d'aus i d'altres animals en les platges i els arbres que cauen sobre l'aigua. En resum, es tracta d'unes dues hores i mitja, més o menys, de regal per als sentits.

^top

MBALE (Parc Nacional Mt Elgon)

COM ARRIBAR-HI

Per sortir de les illes Ssese cal fer el mateix trajecte d'anada a l'inversa. Si hom avisa el dia abans al personal del lodge l'autobús ens passarà a buscar pel mateix hotel. Com qua aquest surt a les 6 del matí de Kalangala vol dir que a nosaltres ens passarà a buscar sobre les 5'30 h. Després de sortir torna a venir el camí infernal fins Bugoma, després travessar amb el ferri fins Bukakata, i tornar a agafar l'autobús fins Masaka. A Masaka agafem un matatu fins Kampala, a 130 km d'aquí per una molt bona carretera. A la ja mencionada mega terminal de matatus de Kampala demanem per un matatu a Mbale i no triguem en trobar-lo entre el maremàgnum de vehicles i persones. Després d'omplir-se iniciem el nostre trajecte a Mbale via Jinja i Tororo, a uns 245 km., també de molt bona carretera. Aquest darrer trajecte ens pot portar unes 4 hores.

DORMIR I MENJAR

L'Hotel Mt Elgon és una bona alternativa i és força cèntric. Des de la terrassa que hi ha en la part superior de l'edifici hi ha una magnífica vista dels voltants de Mbale i sobretot del volcà Mt. Elgon.

COSES A VEURE

Parc Nacional Mount Elgon. El Mt. Elgon (4.321 m.) és la quarta muntanya més alta d'Àfrica i és un volcà extingit, pràcticament sobre la frontera amb Kenya. El parc conté 1.147 km2 de la muntanya. Molts viatgers venen fins aquí buscant l'excitant alternativa d'escalar el Mt. Elgon, una de les més dures a l'Àfrica oriental. Aquesta escalada no requereix equip especial ni massa experiència tècnica, però es necessiten al menys tres dies per fer el cim (per organitzar l'escalada cal fer-ho a través de les oficines del parc Mt. Elgon a Mbale, al carrer Masaba, Plot 19-21, House number 84). Donat que nosaltres no disposem d'aquest temps preferim dediacr els nostres esforços a visitar una altra de les principal atraccions del parc, les cascades Sipi (Sipi Falls). Es tracta d'un salt d'aigua impressionant en un entorn natural molt bonic. És un lloc molt fotogènic. Proper al salt d'aigua hi ha una casa colonial que va ser el lloc de retir del darrer governador de l'època colonial a Uganda. Actualment és un bar/restaurant amb un jardí on es pot acampar. Des d'aquí hi ha un amolt bona vista del salt d'aigua. Per arribar fins Sipi cal agafar un matatu a Mbale amb destinació a Kapchorwe, a uns 60 km. Des d'aquest poblet cal continuar pujant uns 6 km a peu per una pista o bé aturar algun vehicle que vagi en la mateixa direcció (després caldrà fer la mateixa combinació per tornar a Mbale).

^top

NAIROBI (II) - Kenya

COM ARRIBAR-HI

Viatge de tornada al punt inicial on haurem d'agafar el vol de tornada. Comencem per agafar un matatu amb destinació a Malaba (via Tororo), punt fronterer amb Kenya més al nord que el de Busia. És un trajecte d'uns 60 km que es fa en poc més d'una hora. Després de passar a peu per les oficines d'immigració dels dos països i el consabut pont "terra de ningú" s'arriba a l'inici d'una carretera ja en territori kenyà. En aquest punt és fàcil trobar algun autobús que espera a omplir-se per iniciar el seu trajecte a Nairobi. Aquest llarg trajecte d'uns 450 km es fa en unes 8 hores i mitja sense ni una aturada per menjar o anar al lavabo. Per tant recomanem portar alguna cosa de menjar i/o beure pel camí.

DORMIR I MENJAR

La darrera nit la passem en un hotel cèntric de Nairobi. No recordem el nom, però és un dels hotels econòmics que surt a la guia Lonely Planet. Després de deixar totes les coses de valor a l'hotel abordem l'aventura d'anar a sopar a un restaurant proper caminant pel carrer ja fosc. Comprovem perquè Nairobi és coneguda entre els viatgers com a Nairobbery ja que patim dos intents de robatori en escassos 500 metres. També podem comprovar com l'hotel pren fortes mesures de seguretat mab vàries reixes entre el carrer i l'entrada.

I EL VIATGE S'ACABA...

A primera hora del matí següent agafem un taxi cap a l'aeroport. El taxi l'hem concertat la nit anterior ja que no és massa recomanable sortir carregat amb les motxilles al carrer a les 5 del matí, encara fosc, per buscar un taxi. Després ens espera un vol Nairobi-El Caire i connexió amb un altre vol El Caire-Barcelona, tots dos amb la companyia EgyptAir.

^top
Relat d'un viatge a l'Àfrica Oriental: Uganda i Tanzània - Sandro Alarcón & Rosa Moreno [2009]
Relat d'un viatge a Uganda i Ruanda - Elena Cánovas [2006]
Uganda travel information - Mini-guia d'Uganda de Lonely Planet.
Tourism and Travel in Uganda. Lloc web oficial de turisme d'Uganda.
Uganda Wildlife Authority. Parcs, natura i permisos per als goril·les.
Rwenzori. Informació sobre el Massís del Rwenzori, dins d'un projecte de col.laboració del Club Alpí Universitari de la UAB.

facebooktwitterInstagramYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterInstagramYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació