Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
1 / 2
Madagascar

MADAGASCAR

Guia i diari d'un viatge de 22 dies a Madagascar

Data Data viatge: 2010. Publicat el 07/04/2011
2.3 de 5 (121 vots)

Fitxa tècnica del viatge

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Data del viatge

Estiu de 2010.

Itinerari

mapa
Dia 1: Barcelona - París - Antananarivo
Dia 2: Antananarivo - Ambositra - Ranomafana
Dia 3: parc de Ranomafana - Plantació de té de Sahambavy - Fianarantsoa
Dia 4: Fianarantsoa - Reserva privada d'Anja - Ranohira
Dia 5: Parc d'Isalo - Ambalavao
Dia 6: Ambalavao - Antsirabe
Dia 7: Antsirabe - Andasibe
Dia 8: Andasibe (visita a la reserva Indri-indri) - Tamatave
Dia 9: Tamatave - Sainte Marie
Dia 10: Sainte Marie
Dia 11: Sainte Marie - Aux Nattes - Sainte Marie
Dia 12: Sainte Marie - Antananarivo
Dia 13: Antananarivo - Antsiranana (Diego Suárez)
Dia 14: Antsiranana - Ramena - Mer d'emeraude - Antsiranana
Dia 15: Antsiranana - Tsingy Rouge - Mahamasina
Dia 16: Parc d'Ankarana
Dia 17: Mahamasina - Hell-ville - Nosy Komba
Dia 18: Nosy Tanikely
Dia 19: Nosy Komba - Andilana
Dia 20: Andilana
Dia 21: Andilana - París
Dia 22: París - Barcelona - Cambrils

Preus

Els preus que posem (ho sentim, però no els tenim tots) són el total per a 2 persones.

+ 1.693 € (vol Air Madagascar)
+ 246 € (vol Easyjet)
+ 458 € (vols interns)
+ 240 € (lloguer cotxe)
+ 215 € (gasolina cotxe lloguer)
+ 470 € (hotels, aprox.)

Canvi de moneda

A l'aeroport d'Antananarivo és el lloc on vam trobar millor canvi durant tot el viatge. Hi ha més d'una oficina, però nosaltres vam anar a la que queda a l'entrada dels vols nacionals (quan es surt d'on els visats, a l'esquerra i al fons), tenen millor canvi que en l'altra que és d'un banc. Per cert, porteu un lloc ampli per posar els ariary, i sentiu el plaer de ser milionaris...

Per canviar no tindreu massa problema si us quedeu sense diners, als principals bancs de totes les ciutats donen canvi (si us en queda més d'un aprop, que sol passar, mireu en quin el tenen millor, poden haver diferencies notables tenint en comte que es canvien bastants diners). En les oficines de canvi és pitjor, tot i que en una ocasió, en dir que marxàvem cap al banc ens el van igualAr Tot i amb això, en aquestes oficines us ompliran de bitllets petits i vells, us recomanem que si podeu aneu a un banc...

En pocs hotels podreu pagar amb targeta, nosaltres vam portar-ho tot en efectiu. En alguns bancs tenen caixers, però no sabem quines comissions hi ha.

Transport

Avió: Vam volar al país amb Air Madagascar, que per als vols internacionals té uns avions una mica tronats, sense cap entreteniment i amb uns seients bastant fets caldo. Air France i alguna altra companyia també hi vola, però vam escollir aquesta perquè ens estalviava un pas per la capital (el vol de tornada era directe des de Nosy Be), i perquè si fas els vols internacionals amb ells, després et fan descompte (un 50% quan el vam agafar nosaltres) en els vols interns que, això si, haureu d'agafar abans d'anar al país.

De totes formes, podeu provar a agafar els vols un cop estigueu al país. Surten més barats que agafar-los des d'aquí (incloent el descompte), tot i que teniu el risc de que no hi hagi bitllets. Algunes agències locals (si per exemple llogueu cotxe) també us oferiran comprar-vos ells els bitllets (vam trobar alguna gent que ho havia fet així, ja és qüestió de confiança).

Els vols interns són forçosament amb Air Madagascar, que en aquests té uns avions més nous i bastant confortables. Alguns locals anomenen a aquesta companyia Air Mad, pels canvis d'horaris, anulacions i altres histories, però els vols que vam agafar nosaltres sempre ho van fer-ho a l'hora i sense cap mena de problema. De totes formes, es recomana que un dia abans confirmeu els vols (als hotels us ho faran, i també hi ha oficines de la companyia a les principals ciutats).

Cotxe de lloguer: Com que els primers dies volíem fer molt recorregut en un temps limitat, i a la vista que els taxi brousse, pel que havíem llegit, no tenien horaris fixes, i sovint s'avariaven (algun en vam veure, però no gaires) vam decidir llogar un cotxe. De totes formes, es pot fer perfectament el recorregut amb aquest altre mitjà de transport, tot i que és possible que no en el mateix temps.

Vam llogar el cotxe a Madagascar Touring, tot i que la nostra primera opció, després de buscar referències era 505transports, que no tenia disponibilitat per les nostres dates. El cotxe ens va sortir per 30 euros al dia més gasolina, i vam haver de contar un dia de més, que és el que necessitava el xòfer per tornar a la capital (i si l'agafeu, per exemple, fins a Tulear, us en cobraran dos). El preu de la gasolina és més o menys com aquí, i es fan molts quilòmetres, tingueu-ho en compte a l'hora de calcular el pressupost.

El xòfer que ens van assignar era subcontractat per la companyia i es diu Serge. És un noi jove, bastant assenyat i bon conductor. L'únic que vam trobar és que potser podria haver-nos anat explicant més coses del que anàvem veient, però el tracte sempre va ser correcte i vam quedar molt contents. Si voleu, podeu provar de contactar directament amb ell per e-mail, potser us pot fer millor preu, tot i que llavors ja no teniu la relativa seguretat de tractar amb una empresa.

Per norma general tots els cotxes es lloguen amb xòfer. Hi ha una companyia que ho fa sense, Mada Rental, però és força cara. A més, el fet de portar el conductor sempre és una ajuda de cara a entendre't amb la gent (per exemple quan anàvem a dinar a restaurants locals), de buscar llocs on dormir, o raconets amagats des d'on fer una bonica foto.

Taxi Brousse: És el mitjà de transport oficial del país i per norma general són furgonetes, tipus van, que surten d'estacions que hi ha ha tots els pobles. Les estacions són quasi sempre descampats on podeu anar mirant els cartells dels vehicles, que posen on van. Nosaltres només vam agafar-ne un i ens el van reservar, així que no podem donar més informació al respecte.

Allotjament

Com a tot arreu, hi ha allotjaments de tota classe. Nosaltres ens vam fixar com a estàndard que les habitacions tinguessin dutxa i lavabo, i que es veiessin netes. En alguna ocasió no va ser possible (veure l'apartat de Mahamasina, més avall), però aquest tipus d'habitacions estan entre els 30.000-60.000 Ariary.

A Sainte Marie, i sobretot a la zona nord del país, aquests preus són superiors i podeu arribar fins als 80.000 Ar per nit. Dins d'aquests preus, hem pogut dormir en bungalous a peu de platja i hotels correctes. El tracte sempre ha estat amable i, exceptuant un lloc a Sainte Marie on tampoc és que es pogués fer massa cosa, hem estat sempre bé.

Idioma

Si no parleu res de francès ni malgaix... potser millor que us ho penseu abans d'anAr La gent parla en malgaix i la majoria parlen ben poc francès, i menys anglès. El meu francès estava força rovellat, però la majoria de les vegades ens vam anar entenent.

Trobareu gent que parla en anglès en alguns hotels, i als parcs també acostumen a tenir guies en anglès, en francès, i fins i tot a Isalo vam trobar un que parlava molt bé el castellà.

Guies de viatge

En portem dues: la Lonely Planet (edició 2007), que aquest cop ens decep més de l'habitual. Esta força desactualitzada en preus, llocs, i fins i tot en el que podem veure en alguns parcs, i està en un plan oníric més accentuat del que solen acostumen a estAr..

Prenem també la Routard (edició 2010), que adquirim en francés a l'FNAC. L'estil de la guia és molt més espartà, però la informació es força acurada i suficient, tot i que trobem que hi ha poques opcions en el tema d'allotjaments.

^top

 DIARI DE VIATGE A MADAGASCAR

Dia 1: Barcelona - París - Antananarivo

Sortim de Barcelona (terminal 2) amb un vol d'Easyjet cap a l'aeroport Charles de Gaulle de París. Tenim la sort que l'avió ens deixa a la mateixa terminal que el d'Air Madagascar. Embarquem sense problemes a les 16:00, en un avió bastant tronadet, la veritat es que en algun moment fins i tot ens fa por (quan tanquen la porta del compartiment d'equipatge més que res).

Som pocs occidentals i la majoria del passatge són gent gran. Un cop passada la por de que se'ns desmuntés l'avió durant l'enlairament, passem un vol tranquil i el menjar no està malament. Una menció especial per a l'aterratge perfecte que fa el pilot a l'aeroport d'Antananarivo, quasi ni ens en vam assabentAr..

^top

Dia 2: Antananarivo - Ambositra - Ranomafana

Arribem a les 4:00, hora local a l'aeroport de Tana, i comencen les aventures. Amb tot el que portem a sobre... i ens hem deixat el boli!! Estem en una avantsala prèvia a on et fan el visat i intentem omplir els papers d'entrada, però no podem perquè ningú ens en deixa cap. Els malgaixos van per feina i reben ajuda dels policies, que passen absolutament de nosaltres quan intentem dir-los que ens deixin un bolígraf. Finalment uns amables turistes ens en deixen uns i podem omplir les butlletes (memoritzeu algun nom d'hotel si no en teniu cap a la capital per aquell dia, perquè us el fan posar) i ens fan el visat, que aquest any és gratuït.

Quan sortim ens està esperant el nostre xòfer, que ens acompanya a l'oficina de canvi de l'aeroport, i un cop farcits de diners locals... comencem el viatge.

Passem per les afores d'Antananarivo i comencem a flipar bastant. És el nostre primer viatge a Àfrica i realment allò és un altre món...

Temporada de sembra
Temporada de sembra

Passem per la vora d'un mercat, en plena ebullició a les 5:30 del matí (ja fa estona que és de dia), i per la vora del riu, tot ple de camps d'arròs. Ens coincideix tot just abans de l'època de sembra a la zona de la capital, i en aquest moment els camps estan buits, i hi ha grans piles de totxos per a coure (un cop recollit l'arròs, agafen el fang amb les restes vegetals i en fan maons, que posen en aquestes piles amb uns forats a la part inferior per a coure'ls), i altres piles ja cuites amb fileres de gent que les va desmuntant, carregant en molts casos els maons a sobre del cap...

A la 1 del migdia ja estem dinant en un restaurant, a les afores d'Ambositra (22.000 Ar), la nostra primera presa de contacte amb el zebú... Pel camí de baixada hem parat alguna vegades per a veure les impressionants vistes dels camps d'arròs (per sort, més al sud ja n'hi ha de sembrats), els paisatges són una cosa espectacular..

Després de dinar anem a veure el barri dels artesans d'Ambositra. El xòfer ens porta fins al lloc, però en aquell moment estan dinant, així que fem un tomb per la vora. No tardem gaire, perquè als 2 minuts ja estem envoltats de nens i no tant nens preguntant-nos d'on som, demanant-nos emails i demanant que els hi comprem llibretes, bolis i de tot. La veritat es que no ens esperàvem tant assetjament en aquest aspecte, i com portem tant poc en el país ens quedem una mica astorats i no sabem com reaccionar. Amablement els diem que no en portem (havíem pensat en fer-ho, però també ho vam oblidar), ells ens diuen que si no en portem que els hi podem comprar allà, o donar-los diners, i fins i tot algun dels més grans ens mig amenaça entre rialles, per que els donem diners, per sort ja tornem a estar al costat d'on és el conductor i ens deixen estar, tot i que no marxen.

Anem a veure un taller d'artesania, on veiem com fan alguns articles de marqueteria amb unes eines força rudimentàries i resultats sorprenents, ens fan un petit clauer en el poc temps que tarda en explicar-nos el procés. També veiem una altra part del taller on fan figures amb fusta, també de forma totalment manual, asseguts en un racó al terra.

Continuem cap a Ranomafana, on arribem ja al vespre. No tenim hotel reservat, així que confiem en el xòfer (com farem la majoria dels dies), que ens porta a l'hotel Centrest, força a prop de l'entrada del parc. A l'hotel hi ha bungalous i habitacions en un edifici de planta única, que són més barates, però que estan plenes. Dormim per 60.000 Ar.

Baixem un moment al poble, al cibercafè que hi ha per a poder trucar a casa (els nostres flamants mòbils de darrera generació no ens funcionen tot i haver activat el roaming), però no podem veure gaire res perquè ja és fosc i no hi ha enllumenat. Sopem al mateix hotel per 35.000 Ar i ens en anem a dormir, ha estat un dia molt llarg i cansat...

^top

Dia 3: Parc de Ranomafana - Plantació de te de Sahambavy - Fianarantsoa

Ens llevem a les 6 del matí (ja fa estona que és de dia, i a la nit ens vam posar al llit potser cap a les 20h), esmorzem al restaurant de l'hotel el que serà el desdejuni turístic estàndard malgaix (pa, melmelada, alguna peça de fruita i cafè o té) i ens ve a buscar el conductor amb el que serà el nostre guia (assumim que ens haurem d'anar acostumant a aquestes petites colades en el tema guies o restaurants ... de totes maneres en alguna ocasió que no ens va semblar bé alguna cosa, no va tenir problema en canviar-ho).

Tirem cap al parc de Ranomafana (25.000 Ar cadascú l'entrada, això és valid per a tots els parcs), i ens disposem a fer una ruta de vora 3 hores (35.000 Ar) que comencem a les 8 del matí. La ruta transcorre per una selva humida secundària ben tancada, amb camins ben delimitats, per on anem buscant lèmurs mentre el guia ens fa explicacions sobre les diferents plantes medicinals, i sobre com explotaven la selva els habitants de la zona. Entre altres bestioles, trobem aranyes, algun cranc en els petits afluents que van a parar al riu principal, i un curiós camaleó amb forma de fulla, que semblava que anés a trencar-se en qualsevol moment.

Tots baix
Tots baix

Pel que fa als lèmurs, podem observar de ben a la vora uns lèmurs del bambú, endrapant com si fos mantega una branca de... bambú, és clar..

Passem també per un mirador on podem veure més aranyes i una vista privilegiada de la selva, on tenim també la nostra primera presa de contacte amb els graciosos llangardaixos verds diürns de Madagascar, amb els que viurem diferents anècdotes al llarg del viatge.

Acabem la ruta, i continuem viatge, no sense abans parar a la carretera per veure des d'un mirador un bonic salt d'aigua. El parc ens ha agradat per lo tancada que era la selva i perquè hi hem trobat el nostre primer lèmur, però ja havíem estat altres vegades en selves humides i no ens sembla res massa diferent a nivell paisatgístic o d'animals (pensàvem que trobaríem més coses).

Continuem baixant cap al sud i ens desviem de la RN-7 per anar cap a la plantació de té Sahambavy , l'única de Madagascar, per fer-hi una visita. El camí està en força mal estat i en alguns trams transcorre a la vora de la única via de tren de passatgers del país. Trobem també un petit pont que ha caigut i que ha estat refet amb fustes, no deixa de sorprendre'ns com carai passen els camions per aquell continu de clots sense asfaltar.

Finalment arribem a l'hotel Le Lac, una mica abans de la plantació, on parem a dinar (29.000 Ar), al seu flamant jardí al costat d'un bonic llac. Un cop tips com a garrins (veureu que als turistes ens posen molt de menjar, res a veure amb el que mengen ells ... després ho comentarem), anem cap a la plantació ... que està tancada !!!. Resulta que és diumenge i no obren ... ni nosaltres ni el xòfer no hi havíem caigut, quina badada ... intentem que el vigilant de la porta ens deixi entrar per fer ni que sigui alguna foto de la plantació (des de l'entrada no es veu gaire cosa), però ens comenta que no pot, que el podrien despatxar, així que tampoc insistim massa.

Desfem el camí i seguim cap a Fianarantsoa, embadalits un cop més amb les vistes dels camps, on arribem cap a les 4 de la tarda. Pugem fins a un mirador des d'on es té una vista molt bona de tota la ciutat, i més tard ens en anem a fer un tomb pel casc antic.

Diversos nois ens fan de comparsa un altre cop mentre tombem pel casc antic, que a nivell arquitectònic és força curiós, i comparat amb el que veurem posteriorment en altres ciutats, prou sencer i ben indicat. A més, per l'hora que és, hi ha una llum molt maca i tot es veu molt ataronjat, una altra de les coses màgiques d'aquest país... Ens cansem aviat del tomb per la insistència de la mainada, a qui en aquesta ocasió comprem unes llibretes en una botigueta. El problema es que si fas això, encara en venen més, i tampoc ens sembla massa correcte que els xiquets s'acostumin a demanar (veureu comentaris al respecte a totes les guies sobre com aprofitar millor si voleu fer alguna donació) així que decidim que a partir d'aquest moment farem el cor fort i mirarem de no fer-los cas.

Agafem de nou el cotxe, i passem cap a l'hotel Zomatel, on agafem una habitació prou gran i correcta en la part vella (i ha un nou bloc, amb les habitacions més cares), que ens costa 60.000 Ar (es pot pagar amb tarja de crèdit). Anem a fer un altre tomb per la vora de l'hotel, on hi ha un mercat. És diumenge, així que hi ha força parades tancades, però podem veure com són les carnisseries malgaixes (i com de finolis som amb la salubritat aquí), parades de roba (molta de segona mà, intuïm que d'aquesta que nosaltres posem en els contenidors per a roba usada) i paradetes de menjar que realment té bona pinta, tot i que de moment decidim no temptar a la sort.

Ja és última hora del dia i es respira un ambient molt tranquil, amb els locals menjant en les parades o fent partidetes de cartes asseguts en qualsevol lloc... Tornem a l'hotel i ens connectem de franc a internet des de la recepció, on tenen un parell d'ordinadors per als clients, i després de descansar una mica baixem a sopar al restaurant, on un entregat pianista toca tot tipus de cançons davant d'uns comensals bastant indiferents. Nosaltres gaudim bastant de la música i de la seva simpatia mentre sopem força bé (38.000 Ar) bevent un vi malgaix de la zona, que la veritat es que no és massa bo. Potser és que nosaltres estem molt ben acostumats al nostre Priorat...

^top

Dia 4: Fianarantsoa - Reserva privada d'Anja - Ranohira

Sortim a les 8 de l'hotel ja esmorzats per deixar Fianar, seguint cap al Sud. Anem fent les habituals paradetes per a fotos al camí, on ens creuem nombrosos pastors guiant els seus zebús cap al mercat d'Ambavalao, on anirem de tornada.

Cap a les 10 del matí, unes imponents roques ens indiquen que ja som a la reserva d'Anja, un petit parc gestionat per la comunitat local, on realment val la pena aturar-se. L'entrada és més barata que als parcs naturals (14.000 Ar els dos), i fem la ruta curta, de vora 2 hores (24.000 Ar), on podem veure de ben aprop lèmurs de cua anellada que acaben de criar fa poques setmanes, amb les seves cries que comencen a fer petites incursions en el terreny, però sempre aprop de les mares. Sembla que els hem agafat a l'hora de la migdiada, ja que varis estan tranquil·lament dormint a les branques d'un arbre o sobre les roques.

La ruta continua vorejant un massís de roca, per després començar a grimpar-hi, oferint-nos al cap d'uns minuts unes magnífiques vistes de la plana de baix i de l'altre massís que tenim davant. Ens seguim endinsant en el massís, baixant per una corda i tot, per veure algunes coves, on també hi ha tombes Betsileo (recordeu que a Madagascar no s'ha de senyalar mai una tomba amb el dit!), l'ètnia de la zona. Pel camí trobem també alguns llangardaixos que ens observen amb curiositat, i gent de la zona netejant la roba en un petit rierol. Tot plegat una ruta de 2 hores força agradable, tot i la forta calor, i amb uns guies (gent de la comunitat) molt agradables i que ens expliquen molts detalls.

Lémur fent la migdiada
Lémur fent la migdiada

Estem molt contents de la visita. Continuem cap al sud, veient pel camí muntanyes de formes curioses, com una amb forma d'aleta de tauró o el conegut ovni o barret, realment imponent...

Ens aturem a fer gasolina i a dinar a Ihosy. Fins aquest dia, el conductor ens portava a dinar a restaurants i ell venia a buscar-nos al cap d'una estona. Com que a nosaltres perdre tanta estona dinant, dinar tant (si no sou mooolt menjadors, oblideu demanar més d'un plat als restaurants del sud del país: amb un anireu més que sobrats) i tant car no ens interessava, li demanem que ens porti a dinar amb ell, que va al que ells diuen Hotely, restaurants d'anar per casa per a malgaixos, on la dieta bàsica és un plat d'arròs bullit, amb un caldo de plantes per remullar-lo (crec que era a base de mandioca), un petit plat d'acompanyament (pollastre, zebú o porc amb salsa casi sempre) i per beure, una mena d'infusió feta amb la mateixa aigua de l'arròs (és calenta) que tastem però que canviem per aigua fresqueta. Ens sembla bo, bonic (pots estar amb la gent del país compartint local) i barat (dinem els 3 per 8.000 Ar), així que a partir d'aquest dia ja passem dels restaurants, que deixem per a la nit...

Continuem cap a Ranohira, el punt d'accés al parc d'Isalo, on arribem a les 17:00. Déu n'hi do la pallissa de cotxe que ens hem fotut avui...! Agafem habitació a l'edifici econòmic de l'hotel Orchidée de l'Isalo per 36.000 Ar (una altra demanda que li hem fet al conductor és que intenti portar-nos a llocs no més cars de 40.000 Ar) que està bastant bé, i sortim a aprofitar els minuts de sol que queden visitant el poble.

Com a Ihosy, aquí la mainada és força més tranquil·la i es limiten a mirar-nos amb curiositat quan sortim del poble per un dels carrers de la vora de l'hotel i a saludar-nos. Observem com el sol es pon darrere el massís d'Isalo i tornem cap al poble a continuar el tomb i després, sopar al Zebú Grillé (20.000 Ar), el restaurant de l'hotel, on mengem l'especialitat del lloc mentre ens bevem una ampolla de panaché (és com es diu en francès el xampú/cervesa amb llimona) THB (Three Horses Beer, la cervesa nacional) a la terrasseta, fa una nit molt agradable.

^top

Dia 5: Parc d'Isalo - Ambalavao

Com ve sent costum, ens llevem aviat per a poder començar a primera hora la nostra visita al parc d'Isalo. A les 8 ja estem a l'oficina del parc mirant com ho podem fer per treure el màxim profit de la nostra breu visita. Com després de la visita hem decidit tirar fins a Ambalavao (hi ha un bon tros), no ens queda més remei que fer una ruta curta, tot just un tastet.

En 3 hores, pugem a l'interior de la serralada per descobrir una gran vall, que tot i que ha estat cremada en l'incendi de fa 2 setmanes es veu impressionant des del punt de guaita on ens porten. La vista és realment increïble, i des de la roca on som, tenim una panoràmica de 360º que ja paga la pena la pujada. Mentre anem cap a la piscina natural, el guia ens mostra alguns insectes pal (encara no ens expliquem com els va trobar), saltamartins de colors cridaners, i diversos tipus de plantes, la més curiosa una mena de arbust de la família dels baobabs que tenim la sort de veure en flor.

Bolets malgaixos
Bolets malgaixos

I una mica de sobte, enmig de tot aquell socarral, un petit rierol ... i la piscina natural, un petit oasis. Ens hi banyem, i tot i que ja hi ha més gent, gaudim una estona de la fresca i el relax de lloc, per després tornar ja cap al punt de sortida. Lamentem no haver-nos quedat una nit més a Isalo per poder haver fet alguna de les altres excursions que hi havia, però hem de seguir...

Abans de seguir de tornada cap a Ambalavao, anem a dir adéu a la Reina d'Isalo, una curiosa roca que quan vens per la carretera sembla això mateix, una reina asseguda al seu tron. Presentats els nostres respectes, donem per finalitzat el nostre descens cap al sud i girem cua.

Quatre hores i mitja després arribem a Ambalavao, on ens en anem a buscar habitació a l'hotel Aux Bouganvillées. Ens donen una habitació una mica justeta, tot i que per 30.000 Ar.

L'hotel és força agradable, i allà mateix hi ha la fàbrica de paper Antaimoro, que posen en marxa per a que poguem veure com va tot el procés. Lo de posar en marxa que no es que sigui cosa d'engegar maquinària, sinó que en veure'ns venir, les noies que hi treballen, deixen la tertúlia i es posen a fer feina. És una cosa molt turística, però està curiós veure tot el procés i com posen les floretes al paper. Allà mateix també hi fan teixits de seda, també us ho ensenyaran.

Feta la preceptiva visita a la fàbrica, aprofitem l'horeta de llum que queda per anar a visitar Ambalavao. No us perdeu aquest passeig, el poble és molt tranquil i la gent molt amable, vam coincidir també amb els nens que sortien de l'escola i l'atmosfera era encisadora. Tot i que el poble no té gaire cosa a veure (hi ha una església bastant gran i algun edifici curiós) es gaudeix veient la gent amunt i avall, els mercadets i les botigues de menjar, amb els seus aparadors fets de llunes de cotxe, les jacarandes (que estaven en flor) i el vermell del terra. Crec que és el poble que més ens va agradar.

Amb el fosc, tornem a l'hotel a fer la nostra THB de rigor. A la terrassa del bar ens trobem amb els primers catalans amb que coincidim en el viatge, que s'asseuen amb nosaltres a fer petar la xerrada, sopar i fer la darrera.

^top

Dia 6: Ambalavao - Antsirabe

Comença el primer de 2 dies de pallissa extrema de cotxe. Per començar el dia amb bon ànim, anem al mercat de zebús d'Ambalavao, el segon més gran del país després del de Tana, i que és on anaven bona part dels zebús que hem trobat els darrers dies a la carretera. El lloc està en una mena d'esplanada que fa una mica de pujada, amb un reixat fet de fustes amb tot de petits llocs de menjar en una de les vores. Dins del reixat, compradors i pastors negocien el preu de la mercaderia, mentre altres esperen el seu torn, o descansen a la vora d'un terraplè amb unes bones vistes, asseguts a terra al costat dels seus animals. No hi ha res d'especial, però si esteu a la ciutat en dia de mercat val la pena passar-s'hi a veure-ho.

Descans
Descans

Sortim del mercat, i passem la resta de dia a la carretera, fent de tant en quant alguna parada per veure els camps d'arròs, com la gent fa maons en els que encara no estan plantats, o en un petit poblat al costat de la carretera on treballen el vímet. Ens ensenyen tot el procés, des que treuen els fils de vímet de la planta fins que en fan el que sigui, barrets, posagots, bossetes pel mòbil, i tot el que pugueu imaginar.

Arribem a Antsirabe a les 17h i anem a deixar les motxilles a l'hotel Hasina, senzillet però confortable, que ens costa 29.000 Ar.

Encara tenim una estona per anar a tombar una mica per la ciutat i veure l'edifici de l'estació, la grande avenue i l'hotel des Thermes (el jardí). Sense ser espectacular, val la pena donar-se un tomb. Fins i tot, si voleu, podeu agafar un pousse-pousse, ofertes no us en faltaran. La ciutat és força tranquil·la i el xòfer ens anima a anar a sopar a un restaurant/bar/ciber/cabaret que ens agrada molt. Es diu Razafimamonjy i hi sopem molt bé d'una extensa carta, per 25.000 Ar mentre uns joves malgaixos toquen blues. El bar queda a uns 500 m. de l'hotel (que per cert no té restaurant), i realment val la pena.

De tornada a l'hotel trobem els carrers amb molt poca llum, i en algun moment passem una mica de por, però la veritat es que en cap moment ens molesta ningú.

^top

Dia 7: Antsirabe - Andasibe

Aquest és el dia que se'ns fa més pesat del viatge, si mireu el mapa sabreu perquè, molts quilòmetres i poca cosa a veure (o almenys on poder parar sense arribar a la nit a destinació). Abans de les 8, enfilem cap a Antananarivo, que deixem a un costat per anar a trobar la RN-2, direcció a la costa.

Es nota molt quan ens anem dirigint cap al mar, perquè canvia totalment el paisatge. Dels grans socarrals i camps d'arròs, passem a una carretera que transcorre entre muntanyes plenes d'una vegetació força exuberant, on hi predominen els arbres del viatger, símbol nacional de Madagascar. És veuen pocs incendis (en la carretera cap al sud en vam veure molts!!) i menys camps d'arròs, i les casetes dels poblats passen a ser de fusta en contes de les de maó recobertes de fang i amb sostre vegetal que trobàvem al sud. En només unes hores sembla que hem passat de l'Àfrica de la sabana al tròpic!.

Arribem a Andasibe prou aviat, són les 14:30, i ja estem a l'hotel Feon'ny Ala, dirigit per una família xinesa, on ens donen un bungalou preciós amb vistes al parc d'Andasibe, per 38.000 Ar, llàstima que només hi estem una nit, perquè al porxo del bungalou t'hi podries passar hores llegint o fent una cervesa, la tranquil·litat era absoluta.

Fusta vella
Fusta vella

Després de relaxar-nos una mica, anem a veure el poble d'Andasibe, que sembla sortit d'una peli de l'oest, amb el seu carrer principal ple de casetes de fusta bastant decrepites, i amb un bonic pontet sobre el rierol, on amb molta sort podeu veure passar un tren (de mercaderies) per un altre que hi ha una mica més endavant.

De tornada a l'hotel, parem a Mitsinjo, una petita reserva forestal al costat de la reserva especial Indri-indri (que veurem a l'endemà) on reservem per fer un tour nocturn (24.000 Ar). Al parc gran també el fan, però en principi els tours nocturns no hi poden entrar a la nit, així que fan la visita per la zona que queda al costat de la carretera (tot i que sembla ser que se salten la norma), mentre que en aquest altre parc hi pots entrar.

Tornem a l'hotel, i a les 6, amb el vespre ja a sobre, anem cap a Mitsinjo de nou, a fer el tour nocturn, que la veritat no ens entusiasma massa. Potser és que aquell dia estàvem de mala sort, ja que dins el parc només veiem el reflex dels ulls (com als gats) d'algun lèmur en la llunyania, un parell de camaleons verds petitets i alguna granota. Per sort, quan tornàvem cap al cotxe, i tot just a la porta del parc Indri-indri trobem un camaleó elefant molt maco que ens salva la papereta...

Tornem a l'hotel, sopem, i al llit, que demà ens toca matinar un altre cop!

^top

facebooktwitterYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació