Data viatge: 2026 | 🗓️ Publicat el 3/6/2026
Vam fer aquest viatge a Macedònia del Nord dues persones, del 12 al 19 de març de 2026. Era temporada baixa. la qual cosa es notava en l’absència quasi total de turistes. De fet només vam trobar-ne a Ohrid.
Com a la resta dels països balcànics, a Macedònia del Nord conviuen, al menys de moment, un increïble poti-poti d’ètnies, idiomes i religions en un territori que és una mica més petit que Galícia, i més que Catalunya.
El propi nom del país només va ser possible l'any 2019, quan va arribar a un acord amb Grècia. En el segle XXI s’ha intentat donar una arrel patriòtica fonamentada al nou país amb les figures d'Alexandre el Gran i seu pare Filip, quan en realitat la població actual és eslava i l’idioma macedoni és eslau escrit en ciríl·lic.
Per adobar-ho encara més, els búlgars consideren al macedoni un idioma igual que el búlgar. A més a més, després de centenars d’anys pertanyent a l’Imperi Otomà, hi ha actualment al país un 25% de població d’origen albanès. Tant és així que l’albanès és idioma oficial, juntament amb el macedoni. Arreu es poden veure aquestes particularitats, però és a les zones frontereres amb Albània i Kosovo on això és més patent.
Per altra banda, les esglésies i monestirs ortodoxes es troben arreu del país i els seus interiors són magnífics, amb frescos, alguns deteriorats, extraordinaris, també els seus iconòstasis.
En fi, informeu-vos sobre la història i cultura del país, ja que si no ho feu llavors és impossible, coma quasi a tot arreu, conèixer el seu present i entendre el que es visita.
Del 12 al 19 de març de 2026.
Dia 1 (dj 12/03): BCN (Barcelona / El Prat) → 
→
SKP (Skopje, Macedònia del Nord) - Skopje
Dia 2 (dv 13/03): Skopje
Dia 3 (ds 14/03): Skopje - Església de Sant Pantaleó – Canyó de Matka - Monestir de Leshok Sant Anastasi - Tetovo
Dia 4 (dg 15/03): Tetovo - Monestir Sv. Jovan Bigorski – Ohrid
Dia 5 (dl 16/03): Ohrid i Llac de Ohrid
Dia 6 (dm 17/03): Ohrid – Bitola - Krusevo
Dia 7 (dx 18/03): Krusevo – Monestir de Zrze - Monestir de Lesnovo (Monestir de San Arcàngel Miguel i San Gabriel de Lesnovo) - Kratovo
Dia 8 (dj 19/03): Kratovo - Monestir Osogovo – Església de Sant Jordi en Staro Nagoričane - SKP (Skopje) → →
BCN (Barcelona / El Prat)
✈ Avió. Per al vol internacional entre Barcelona i Skopje, la capital de Macedònia del Nord, vam triar la companyia aèria WizzAir.
El vol d'anada va sortir de la terminal 2 de l'aeroport de Barcelona/El Prat (BCN) a les 20:55 del dia 12 de març i va arribar a l'aeroport internacional Alexander The Great (SKP), d'Skopje, a les 23:40, amb una durada del vol de 2 hores i 45 minuts.
En el vol de tornada vam sortir de l'aeroport internacional Alexander The Great (SKP) a les 17:20 del dia 19 de març i vam aterrar a l'aeroport de Barcelona / El Prat (BCN) a les 20:10. La durada del vol fou de 2 hores i 55 minuts.
🚗 Cotxe de lloguer. Vam llogar un cotxe de la companyia Enterprise. Molt barat, amb un preu de 180 € amb assegurança sense fraquincia per un total de sis dies.
El cotxe el vam agafar en sortir d'Skopje i el vam tornar a l’aeroport el darrer dia de viatge. Amb el cotxe de lloguer vam fer un total de 811 km.
Pel que fa a les carreteres, en general, estan en bon estat. Hi ha poques carreteres de dos carrils per sentit. Essent un lloc tan muntanyós hi ha molta carretera rural, sobretot per anar a visitar els diversos monestirs.
Vam reservar els allotjaments d'aquest viatge a través del portal Booking.com en diferents llocs del país.
La moneda oficial a Macedònia del Nord es el denar (денар; plural денари, transcrit denari i oficialment MKD). Se subdivideix en 100 deni (дени).
Vam poder pagar amb targeta de crèdit quasi a tot arreu. En dos dels apartaments vam pagar en euors a l’arribada.
Macedònia del Nord està a una mica més de 1.500 km de Barcelona, cap a l’est, però malgrat això tenim el mateix fus horari. Això feia que el sol sortís a les 5:50 i s’amagava a les 17:40 (estàvem encara amb l’horari d’hivern).
A grans trets la climatologia que avm trobar al país en les dates de la nostra visita és la següent:
El país es al bell mig del Balcans, en una regió amb un clima bastant més fred del que ens podem imaginar per la seva latitud. Macedònia del Nord és molt muntanyosa, amb molts cims per sobre dels 2.000 metres, com els Pirineus Orientals. Tots ells estaven molt nevats en les dates d'aquest viatge.
Quant a robatoris i delinqüència no vam tenir cap problema, ni tampoc vam tenir cap sensació d’inseguretat. Hi havia llocs on érem els únics turistes.
Els endolls elèctrics i les preses de corrent són del mateix tipus que els nostres i, per tant, no és necessari cap adaptador.
El macedònic és una de les dues llengües oficials de Macedònia del Nord i s'escriu amb l'alfabet ciríl·lic. Està reconeguda com a tal per tots els països, excepte Bulgària, on es conceptua com una variant regional del búlgar, i Grècia, on s'afirma que aquesta llengua no existeix -llevat quan es fan proclames per prohibir-ne l'ús- o bé que el terme macedoni només pot referir-se als dialectes grecs de Macedònia o de l'antiga Macedònia.
L'altra llengua oficial és l'albanès, el qual el parla al voltant d’un 25% de la població.
Aquí teniu un petit diccionari macedònic-català amb alguns termes útils:
ако (ako) - Sí
не (ne) - No
јас (ǰas) - Jo
ти (ti) - Tu
ние (nie) - Nosaltres
здраво (zdravo) - Hola
დიდი მადლობა (zbogum) – Adéu
добарден (dovar den) - Bon dia
благодарам (blagodaram) - Gràcies
нула (nula) - 0
еден (eden) - 1
два (dva) - 2
три (tri) - 3
четири (četiri) - 4
пет (pet) - 5
шест (šest) - 6
седум (sedum) - 7
осум (osum) - 8
девет (devet) - 9
десет (deset) - 10
La gent jova parla anglès, però la resta no. En llocs turístics, com Ohrid, no tindreu cap problema, però a la resta del país ja és una altra història. Tanmateix tots els rètols els trobareu escrits en l'alfabet ciríl·lic, però també en alfabet llatí.
Els plats més destacats de la cuina de Macedònia del Nord són els següents:
A Macedònia del Nord, nosaltres vam beure aigua de l'aixeta arreu del país.
La ciutat d'Skopje (Скопје en macedònic) és la capital de Macedònia del Nord i està situada a banda i banda del riu Vàrdar. En ella hi viu més d'una quarta part de la població de tot el país.
Tots els recorreguts per la ciutat d'Skopje els vam fer caminant. El casc antic de la ciutat és relativament petit, situat al costat del riu i als peus de la fortalesa. Es pot visitar en un dia sencer (matí i tarda).
Resulta impossible, fins i tot per als locals, comptabilitzar quantes estàtues hi ha ecscampades pels carrers i places de la ciutat. I és que a cada dos passos se n'alça una, a quina d'elles més desmesurada.
En el centre de la Plaça Macedònia (ПлоштадМакедонија o Ploštad Makedonija en macedònic) s'alça una columna de 22 metres d'alçària a l'estil de la Columna de Trajà de Roma, coronada per una escultura eqüestre d'Alexandre el Gran.
Encara que no s'esmenti implícitament el rei macedoni -entre altres coses perquè la seva sola construcció ja va aixecar ampolles amb els veïns grecs-, no hi ha dubte que el port esvelt del guerrer és el d'Alexandre el Gran i el seu cavall Bucèfal.
En un dels accessos a la Plaça Pela (ПлоштадПела en macedònic) es troba l'arc del triomf de la Porta Macedònia, el qual simbolitza el nacionalisme macedoni. El seu estil neoclàssic no ha de confondre, ja que va ser construïda entre 2011 i 2012 dins del projecte Skopje 2014.
El Pont de Pedra (Каменмост o Kamen most en macedònic), sobre el riu Vàrdar, va substituir un precedent de fusta en la primera meitat del segle XV, afavorint un camí directe cap als caravanserrall que hi havia a l'antic basar. Al costat d'un dels pilars dels arcs del pont hi ha una escultura d'una banyista disposada a capbussar-se a les aigües del riu.
En el Barri Turc (Старачаршија o Stara čaršija en macedònic) les mesquites no són l'únic testimoni viu de com era aquest antic barri a l'Edat Mitjana, ja que els carrerons, el continu anar i venir de gent, el viu comerç i la presència dels caravanserralls són part de l'encant de l'antic basar d'Skopje.
Kapan Han (Капан Ан) és un caravanserrall ubicat en l'antic bazar d'Skopje. Compta amb dos nivells i 44 habitacions per a hostes. Avui dia hi ha un restaurant dins de l'edifici.
El Gran Visir de Rumèlia va promoure la construcció del Hammam de Daut Pasha (Даутпашин амам) al segle XV. La seva simètrica construcció amb dues àrees bessones per als banys d' homes i dones s'atribueix als mestres de Debar.
L'any 1948 s'hi va dur a terme una important restauració i avui és una de les galeries d'art més importants del país, la Galeria Nacional de Macedònia del Nord. Cadascuna de les quinze cúpules de l'antic hammam reflecteix quinze estades esbotzades amb una cronologia temporal d'artistes macedonis que arriben fins a les propostes més avantguardistes del segle XXI.
En el Monestir de Sveti Spas (Црква СвСпас) es troba l'església de l'Ascensió de Jesús i des de l'exterior resulta impossible intuir el tresor que amaga dins. Construïda a finals del segle XVII durant el domini turc, va aconseguir salvar la prohibició que superés en alçada les mesquites enterrant la nau central. Presidint l'altar, l'enorme iconòstasi de fusta tallada (10 metres d'ample per 6 d'alt) conté detalls de gran manufactura que servien d'explicació en les litúrgies.
La Mesquita Mustafa Pasha (Мустафа-пашинаџамија) està ubicada prop de l'entrada a la fortalesa d'Skopje. Fou construïda l'any 1492. Majestuosa i penjada com un balcó cap al riu, aquesta mesquita és un dels monuments més interessants de la ciutat.
La Torre del Rellotge és una estructura hexagonal amb base de gres i seccions superiors de maó que s'eleven al costat de la Mesquita del Sultà Murad.
La fortalesa de Kale (Скопскокале o Skopsko kale) domina la ciutat des de dalt d'un turó, essent el lloc idoni per a veure Skopje des d'una posició elevada. Està bastant deteriorada, però paga la pena anar-hi.
L'església de Sant Climent d'Ohrid és una catedral ortodoxa que es va començar a construir l'any 1972 i va ser consagrada el 12 d'agost de 1990. Està ubicada prop de la Plaça Macedònia. Actualment és l'església ortodoxa macedònia més gran que hi ha.
La Mare Teresa de Calcuta va néixer a l'actual Skopje l'any 1910, quan la regió encara formava part de l'imperi otomà. La Casa Memorial de la Mare Teresa (Спомен-куќанаМајкаТереза) fou inaugurada l'any 2009 i ocupa el lloc on hi havia una antiga església catòlica on va ser batejada la que després fou la Mare Teresa. No vam entrar-hi.
Dels diversos museus que hi ha a la ciutat nosaltres vam visitar el Centre Memorial de l'Holocaust per als Jueus de Macedònia (Меморијаленцентар нахолокаустотна Евреите одМакедонија o Memorijalen centar na holokaustot na Evreite od Makedonija). Aquest centre es va inaugurar l'any 2011, convertint-se en el quart Centre Memorial de l'Holocaust per als jueus en tot el món, sumant-se als centres ja oberts a Washington, Berlín i Jerusalem.
Aquesta exposició presenta cronològicament la vida, cultura i tradició dels jueus en aquesta regió des del període de l'Imperi Romà fins avui dia. Inclou objectes originals de la vida quotidiana i la pràctica religiosa dels jueus, així com contingut audiovisual que inclou testimonis dels jueus supervivents de Macedònia. Tota l'exposició del museu està disponible en macedoni i anglès. Entre les exposicions, hi ha una gran secció dedicada a la vida dels jueus sefardites a Macedònia del Nord, que inclou un segment dedicat al ladino, la llengua vernacular parlada pels jueus sefardites a l'Imperi Otomà.
L'església de Sant Pantaleó (ЦркваСветиПантелејмон o Crkva Sveti Pantelejmon) es troba situada uns 10 km al sud-oest d'Skopje. Hi vam anar quan ja disposàvem del cotxe de lloguer, a l'igual que a la resta de llocs que venen a continuació.
Aquesta església alberga excepcionals frescos del segle XII. Està dedicada a Sant Pantaleó de Nicomèdia i va pertànyer a un monestir fundat l'any 1164 per la família imperial bizantina dels Comnenos (1081-1185). Van prefigurar l'obra dels Primitius italians, que van desenvolupar la humanitat i el realisme dels seus personatges cent cinquanta anys més tard, aplanant el camí al Renaixement. L'escena de la Lamentació de Crist recorda la mateixa escena pintada per Giotto a la capella dels Scrovegni, a Pàdua, cap al 1305.
El canyó de Matka és el resultat de l'erosió durant milions d'anys del cabal del riu Treska, el qual ha anat foradant la muntanya fins a crear un profund congost, avui cobert en part per la presa més antiga de Macedònia. El llac Matka és artificial, creat l'any 1938 després de la construcció de la presa que serveix de xarxa d'abastament d'aigua a Skopje.
Recórrer el congost caminant al costat de la vora del riu, passant per la presa i una zona de llocs de barques, lloguer de caiacs, restaurants i botigues. Després hi ha un sender excavat a la roca que va enganxat al riu. Les vistes panoràmiques del canyó des d'aquí són espectaculars i és la millor manera d'apreciar la magnitud de les parets de pedra sense necessitat de pujar a una barca.
L'església Sveti Andrej (Манастир"Св. Андреја) forma part del monestir d'igual nom, situat al mig de la gola de Treska, sobre una petita plataforma natural prop del riu. Aquest monestir comprèn tant edificis monàstics com una església.
Dins de l'església, relativament petita, es poden trobar una gran quantitat de frescos. Aquests frescos es divideixen en tres seccions. La part inferior representa els arcàngels Miquel i Gabriel, Sant Demetri, Sant Jordi, la Verge Maria i els apòstols. La part central mostra diversos episodis de la vida de Crist, especialment la Passió. A la part superior, situada al tambor de la cúpula, es representen de nou Crist i els seus Apòstols.
Aquests frescos van ser pintats per Metropolità Jovan, el monjo Makarij i el monjo Grigoriy. La seva obra s'allunya dels esquemes iconogràfics tradicionals, presentant composicions més clares i properes. D'especial interès és la composició «Pregària al Mont dels Olivers», que mostra el seu ús hàbil de perspectiva.
La ciutat de Tètovo està situada en la zona nord-oest de Macedònia del Nord, situada al peu de la muntanya Šar i travessada pel riu Pena. Fou fundada al segle XIV i en els segles XIV I XV la ciutat va ser conquerida pels otomans i dominada durant cinc segles.
El Monestir de Lešok (Лешочкиманастир o Lešočki Manastir) es troba ubicat prop de la frontera amb Kosovo i a uns 10 km del centre de la ciutat de Tètovo. De fet, el monestir es troba a una altura de 638 metres sobre el nivell del mar, en el vessant sud-est de la muntanya Šar Planina.
En aquest complex monàstic hi ha l'església de Sant Atanasi d'Alexandria i l'església de la Santa Mare de Déu. El 13 d'agost, durant la insurgència macedònia de 2001, poc després de l'Acord d'Ohrid, el monestir va ser destruït per un artefacte explosiu.
Ambdues parts del conflicte van negar la responsabilitat. El cadàver d'un ruc pintat amb les lletres UÇK (l'abreviatura albanesa de l'Exèrcit Nacional d'Alliberament) es va trobar al costat de les runes, tot i que les forces de l'NLA dins la ciutat van afirmar no ser responsables, en canvi van culpar els macedonis locals de la ciutat de Rate.
Avui dia, els dormitoris del monestir han estat restaurats i s'utilitzen per allotjar turistes durant l'estiu.
La pròpia ciutat de Tètovo (Тетово) no té un gran interès, però en ella hi ha dos llocs que paga la pena visitar:
La Mesquita Pintada (en albanès Xhamia e Sinan Pashës; en macedònic: ШаренаЏамија i en turc Šarena Đamija;) no us la podeu perdre !!!!!!!!!!!.
Va ser construïda el 1438 i, a diferència de la majoria de les mesquites de l'època, no fou finançada per un dignatari autòcton, sinó per dues germanes de Tètovo. Va ser reconstruïda el 1833 per Abdurrahman Pasha, un gran amant de Tètovo i les seues riqueses artístiques.
El monument deu el nom als innombrables panells pintats que cobreixen les façanes. Calgueren més de 30.000 ous per a fer l'aglutinant de la pintura al tremp. Els panells es van restaurar entre el 2010 i el 2011. Les dues germanes que fundaren la mesquita estan enterrades sota la turba del jardí annex.
L'exterior té unes plaques pintades en tres de les seves quatre cares, simulant naips amb un cercle central i motius geomètrics que alternen el verd, l'ocre, el blau, el marró i el groc. El pòrtic, també decorat, s'eleva sobre quatre columnes per crear una zona d'ombra en la qual els fidels dipositen el calçat.
L'interior està finament decorat, malgrat que no queda un centímetre sense cobrir, probablement molt d'acord amb l'estil recarregat i ornamental –horror vacui– tan a la moda en el rococó europeu contemporani.
Els colors predominants són el groc i el vermell sobre els quals s'imprimeixen motius geomètrics, florals, així com paisatges i dibuixos de la silueta urbana de les ciutats europees de moda a mitjans del segle XIX, entre ells la mesquita de Còrdova. El minbar i el mihrab, en marbre blanc, destaquen sobre el recarregat del conjunt que, fins i tot, posseeix balcons interiors.
A l'interior del recinte, encerclat per un mur d'estil otomà afegit amb posterioritat, es troba el monument funerari de les germanes Hurşide i Mensure, una font per a ablucions i un petit cementiri. Per sobre del conjunt, s'eleva el minaret octogonal.
El seu horari de visita és entre les 8 del matí i les 12 del migdia o entre la 13:30 i les 15:30. Generalment, aquestes hores són fora dels horaris de pregària, que és quan pots entrar a la mesquita. Si arribes i és hora de pregària, pots esperar fora fins que s'acabi.
No hi ha un horari turístic estricte ja que és una mesquita activa. Evita els horaris de pregària (especialment els divendres cap al migdia) o prepara't per a esperar.
L'Arabati Baba Tekḱe (Арабатибаба-теќе o Teqeja e Baba Harabatit) és un tekke de l'era otomana. El terme tekke s'aplica a un edifici designat específicament per a les reunions d'una germandat sufí, o tariqa, i podria haver-se referit a un tret anterior de la ubicació.
Fou construit originalment el 1538, al voltant d'un mausoleu otomà en honor al dervix Sersem Ali Baba. El 1799, com a resultat d'una donació caritativa (waqf) de Recep Paşa es van establir els terrenys actuals de la tekke.
Els monjos afirmen que la torre del complex va ser l'última residència d'un albanès d'alt rang anomenat Roxalana, que hi va morir de tuberculosi. Segons una teoria més popular, formava part del sistema de defensa del monestir, fundat al segle XVI.
Arabati Baba Tekke s'ha convertit en un símbol icònic de Tètovo i apareix al seu escut municipal.
En el trajecte de 130 km des de Tètovo fins a Ohrid vam visitar el monestir Saint Jovan Bigorski (СветиЈованБигорски), dedicat a Sant Joan Baptista. Un dels seus tresors més valuosos és l'iconòstasi, creat per Petre Filipov-Garkata, del poble proper de Gari. Està considerat un dels millors exemples d'iconòstasis tallats en fusta.
El monestir va ser construït l'any 1020 pel clergue búlgar Joan de Debar, que va ser l'últim patriarca de Bulgària abans de la caiguda del Primer Imperi Búlgar. Els otomans van destruir el monestir al segle XVI, però va ser restaurat el 1743 pel monjo Ilarion, que també va construir diverses cel·les per a monjos. L'arximandrita Arseni va ampliar encara més el monestir entre 1812 i 1825.
Un altre tresor valuós del monestir és una icona datada de l'any 1020 i que, suposadament, té un poder miraculós de curació. L'església és famosa perquè té un dels tres únics iconòstasi tallats en fusta pels famosos germans Petre i Marko Filipovski de Gari i Makarije Frckovski de Galicnik. L’iconòstasi compta amb més de 500 figures humanes i 200 d'animals, que representen escenes de l'Antic i el Nou Testament.
L'horari de visita del complex monàstic és de 7:00 a 20:00 hores. El preu de la visita eera de 120 MKD (uns 2 €).
La ciutat d'Ohrid (Охрид o Okhrid) està ubicada en el sud-oest del país, a la riba del llac d'igual nom, i que comparteix amb la veïna Albània. La ciutat està a una alçària de 700 metres i envoltada de muntanyes.
Ohrid és la capital turística del país i la joia de la corona de Macedònia del Nord. Suposo que a l’estiu l’ambient de platja i de turisme ja massificat la deu espatllar, però fora de temporada és una autèntica meravella pel seu entorn. Llac amb muntanyes nevades al fons. Un poble no espatllat encara.
L'església Sveta Bogorodica Perivlepta (ПресветаБогородицаПеривлепта) és de pedra i té uns murs gruixuts, una cúpula central i múltiples finestres decorades amb elements de l'arquitectura eclesiàstica ortodoxa tradicional. L' edifici va acompanyat d' una galeria adjacent que mostra artefactes religiosos del segle XIII.
L'església va ser completada el 1295 i conté pintures al fresc dels artistes Mihail i Eutihije. Aquestes obres representen un dels cicles de fresc més antics del Renaixement Paleologus en la història de l'art bizantí.
Les parets pintades a l'interior mostren històries bíbliques i figures sagrades creades usant tècniques perfeccionades per artistes medievals macedonis i serbis. Aquestes obres reflecteixen una tradició regional en la qual les narratives religioses es comptaven a través de l'art visual durant segles.
L'horari de visita és: Dilluns de 9:00 a 14:00 hores. Dimarts a divendres de 9:00 a 16:00 hores. El preu de l'entrada és de 120 MKD per persona (uns 2 €).
L'església de Sant Demetri (ЦркваСветиДимитрија o Sveti Dimitrija) està ubicada a la part antiga de la ciutat d'Ohrid, no gaire lluny de la Porta Superior.
És una de les esglésies més petites d'Ohrid i es van construir i pintar en el segle XIV. No s'han conservat dades històriques de la construcció d'aquesta església d'una sola nau amb un absis d'altar de tres costats. La pintura al fresc està dividida en tres zones i és obra d'un pintor d'icones desconegut amb altes qualitats artístiques. La «Gran Creu de la Serp», que data del segle XVII, també és característica d'aquesta església.
L'església Sant Joan Teòleg Kaneo (СветиЈован Канео o Sveti Jovan Kaneo) és la foto icònica d'Ohrid que trobareu a llibres, guies i webs. Es la petita església amb el llac al fons. La vista amb el sol posant-se és extraordinària !!!!!.
L'església de Santa Sofia (ЦркваСвета Софиј o Crkva Sveta Sofija) que podeu veure en l'actualitat va ser construïda sobre els fonaments d'una catedral metropolitana demolida en la primera dècada del segle VI per les invasions bàrbares que van portar els primers eslaus a la regió.
La següent església va ser construïda durant el Primer Imperi Búlgar, després de la conversió oficial al cristianisme. Algunes fonts daten la construcció de l'església durant el govern del Kniaz Boris I (852 - 889). Bàsicament va ser reconstruïda en l'última dècada del segle X com a catedral patriarcal en forma de basílica amb cúpula, després de la substitució de la capital de Bulgària a Ohrid, durant el regnat del Tsar Samuil, quan l'església era la seu del Patriarcat búlgar, un patriarcat independent. Més tard es va convertir en la seu de l'Arquebisbat d'Ohrid, sota el Patriarcat de Constantinoble fins al segle XVIII.
Va ser convertida en mesquita durant el domini de l'Imperi Otomà. L' interior de l'església conserva frescos dels segles XI, XII i XIII, que representen algunes de les fites més significatives de la pintura bizantina de l'època. La part principal de l'església va ser construïda al segle XI, mentre que les addicions externes van ser construïdes per l'arquebisbe Gregori II al segle XIV.
L'horari de visita és de 8:30 a 17:00 hores o a 18:00 segons versions. El preu de l'entrada és de 120 MKD per persona (uns 2 €).
L'antic teatre d'Ohrid va ser construït el 200 a. C. i és l'únic teatre de tipus hel·lenístic del país, ja que els teatres d'Scupi, Stobi i Heraklea Lynkestis són d'època romana. Es desconeix la capacitat original d'aquest teatre, ja que la secció més baixa és l'única que roman dempeus. El teatre obert té una ubicació perfecta: els dos turons que l'envolten el mantenen protegit de vents que podrien interferir durant l'execució d'una obra.
El llac d'Ohrid o llac d'Okhrida (ОхридскоЕзеро en macedònic) és un dels llacs més profunds i més antics d'Europa. Preserva un ecosistema de gran importància, amb més de 200 espècies endèmiques.
El llac té una superfície de 358 km² i una profunditat màxima de 288 metres. Està alimentat pel llac Prespa al sud-est i drena les aigües del Drin Negre, que desemboca a la mar Adriàtica.
El Monestir de Sant Naum (Манастир"Свети Наум") rep el nom de l'escriptor i il·lustrador búlgar medieval Sant Naum, que el va fundar. El monestir està situat a 29 km al sud de la ciutat d'Ohrid, dins dels límits del poble de Ljubaništa.
L'església actual es va construir en diverses fases entre els segles XVI i XVII sobre els fonaments de l'antiga església. L'església actual no té la decoració al fresc del segle X i els frescos existents es van pintar l'any 1806. Un altre element característic de l'església és l'iconòstasi de talla daurada fet l'any 1711, juntament amb la majoria de les icones.
L'horari de visita és de 9:00 a 17:00 hores a la primavera i tardor. Hivern fins les 16:00 hores i estiu fins les 19:00 hores.
En la ciutat de Bitola (Битола), situada uns 69 km a l'est d'Ohrid, els llocs a visitar estan quasi tots en el carrer Širok Sokak. Al principi d'aquest carrer, però a l’altre costat del riu Dragor, hi ha la mesquita Isak Chelebi i darrera d'ella hi ha un aparcament.
La mesquita Yeni (Јени џамијаБитола) va ser construïda entre 1558 i 1559 per Qadi Mehmed Efendi, un jutge Bitola de mitjans del segle XVI, i fins avui continua sent un lloc on l'arquitectura i l'art parlen amb una veu tranquil·la però poderosa. Tot i ser més petita en mida que la propera mesquita Isak, la mesquita Yeni destaca pel seu interior excepcionalment ric i rar.
La mesquita Ishak Çelebi (Исак џамија o Isak džamija) és la més gran i principal de Bitola. Construïda l'any 1506, la mesquita va servir durant segles com un important centre espiritual, cultural i urbà de la ciutat.
Estava situada en un enclavament estratègic, entre els edificis administratius de l'època, a prop del Bezisten (el mercat oriental cobert) i del Gran Pont. Aquest pont connectava la mesquita amb el carrer principal de la ciutat, Širok Sokak. Gràcies a aquesta ubicació, la mesquita es va convertir en una part integral de la vida quotidiana en la Bitola otomana.
En el jaciment Heraclea Lyncestis (ХераклеаЛинкестис la majoria de restes corresponen a l'època romana i paleocristiana. El complex inclou diversos edificis, dues basíliques, un amfiteatre i mosaics en bon estat de conservació. El que es troba després de la basílica principal inclou en un rectangle fins a 36 figures d'ocells, peixos i éssers mitològics francament curiosos.
Heraclea Lyncestis va ser fundada a mitjans del segle IV a.C. en un punt estratègic que dominava les rutes entre Macedònia i Epir. Després de les Guerres Macedòniques, la ciutat va caure sota control romà al segle II a.C. i va quedar integrada a la província de Macedònia.
Aquesta jaciment està ubicat als afores de Bitola, a uns 3,5 km al sud del centre.
La ciutat de Kruševo (Крушево), a uns 54 km al nord de Bitola, es troba ubicada a una altitud de 1.350 metres, essent una de les ciutats a més alçària de la regió dels Balcans. Aquesta característica li confereix un cert grau d'aïllament.
Kruševo també és coneguda com el centre de la minoria valaca (aromana) a Macedònia del Nord, tot i que només constitueixen aproximadament el 20% dels 5.330 habitants de la ciutat segons l'últim cens.
Els esdeveniments pels quals Kruševo és més conegut van tenir lloc a l'agost de 1903. L'Alçament d'Ilinden va ser dut a terme per l'Organització Revolucionària Interna Macedònia-Adrianòpolis contra l'Imperi Otomà governant.
El 2 d'agost (la festa de Sant Elies, Ilinden) es va proclamar la República de Kruševo i el mestre d'escola local Nikola Karev en va ser nomenat president. Karev havia escrit el Manifest de Kruševo, el qual demanava a tots els habitants de Macedònia, independentment de la seva ètnia o religió, a lluitar per la independència de l'Imperi Otomà. La República va aconseguir durar només 10 dies abans de ser aixafada pels turcs. Malgrat això, es considera un preludi de la independència de la república macedònia moderna i és coneguda per ser la primera república dels Balcans.
Juntament amb la resta de Macedònia del Vardar, Kruševo va passar a formar part de Iugoslàvia després de les Guerres Mundials i, més tard, de la República de Macedònia.
Com que la ciutat es va començar des de zero, els valacs estaven disposats a invertir i els Mijaks eren excel·lents constructors, així que com a resultat tenim que a Kruševo s'hi ha desenvolupat una arquitectura molt interessant.
Les cases són independents, majoritàriament simètriques, sense espais oberts típics d'altres ciutats de Macedònia del Nord. La part posterior de les cases està construïda de pedra, mentre que la façana de la construcció, anomenada «bondruk», amb columnes i bigues de fusta, està coberta amb guix blanc. Gairebé sempre hi ha un pou a la planta baixa.
A la façana principal normalment hi ha decoracions pintades de color blau. El blau també s'utilitza habitualment per als marcs de les finestres i altres detalls de les façanes. A la planta superior normalment hi ha un petit balcó amb un frontó triangular a sobre per donar èmfasi a la simetria de la casa.
El Monument Ilinden (Makedonium o Споменик"Илинден") té una estructura tan única que sembla sortida de La Guerra de les Galàxies. Es va inaugurar l'any 1974 per a commemorar el 30è aniversari de la Segona Sessió de l'Assemblea Antifeixista per a l'Alliberament Nacional de Macedònia i el 71è aniversari de l'Aixecament d'Ilinden. És una estructura futurista en forma d'esfera amb diverses finestres esteses, algunes de les quals tenen vitralls.
Ja era tancada quan vam arribar i només la vam poder visitar per fora.
En el llarg recorregut de 190 km entre les ciutats de Kruševo i Kratovo vam fer algunes aturades per a visitar alguns punts d'interès:
Abans de l'existència del monestir de Zrze (МанастирЗрзе), segons la tradició, els monjos vivien en cavitats esculpides en la pedra dels penya-segats de la muntanya. Es creu que això data dels segles III i IV.
Avui dia, el complex monàstic de Zrze consta de l'església St. Petar i Pavle, les fondes i diverses sales complementàries. L'església ha estat renovada diverses vegades i la pintura només es conserva en fragments. Al segle XIV, les parets de l'església es van pintar amb pintures d'un valor artístic extraordinari.
Datada l'any 1421, la icona de la Santa Verge Pelagonitissa, ara part de l'iconòstasi dins de l'església de Sant Pere i Pau, es considera una de les últimes fites destacades de la pintura d'icones, una representació de la iconografia bizantina encara viva en aquell moment.
L'horari de visita és de 8:00 a 16:00 hores entre l'1 de novembre i els 31 de març. La resta de l'any és de 7:00 a 18:00 hore.
El monestir de Sant Arcàngel Miquel i Sant Gabriel de Lesnovo (СветиАрхангелМихаил ипустиножителотГаврилЛесновски) està ubicat al vessant sud-oest del puig Osogovo, enmig d'un cràter volcànic, i a l'entrada del poble de Lesnovo, a una alçada de 870 metres sobre el nivell del mar.
El monestir es troba en una regió apartada que era popular entre els ermitans del segle XI. Un d'ells, l'ermità búlgar Gabriel de Lesnovo, va viure a les coves locals i hi va morir també.
El nou complex monàstic va ser fundat l'any 1341 per Jovan Oliver Grčinić, un magnat del regne serbi. Va construir-hi una església dedicada a Sant Miquel, així com nous habitatges i va atorgar una carta a Lesnovo en la qual enumerava les seves nombroses possessions. El monestir es va fer immediatament molt ric, atraient una fraternitat nombrosa i ben educada. L'any següent, Oliver va lliurar el monestir amb totes les seves pertinences a Khilandar, un monestir serbi molt venerat en el mont Atos (Grècia).
El monestir segueix actiu, ara amb una petita fraternitat. Pertany a l'Església ortodoxa macedònia.
L'horari de visita del monestir és de 7:00 a 19:00 hores.
La petita ciutat de Kratovo (Кратово) està ubicada a una alçària de 600 metres sobre el nivell del mar i dins del cràter d'un volcà ja extingit.
Kratovo és conegut pels seus ponts i torres. Durant el període de l'Imperi Romà era conegut com a Tranatura i estava localitzat al costat d'una ciutat moderna. Estava a la vora d'una minas. No queda res de l'assentament inicial, però hi ha restes de fortificacions romanes trobades a Zdravče, sobre la ciutat. Els imperis bizantí i búlgar van governar l'àrea posteriorment.
Un dels símbols e la ciutat són les seves torres fetes de pedra. N'hi havia dotze, però actualment només sis romanen (Saat o torre del rellotge, Simić, Krstev, Eminbeg, Zlatković i Hadži Kostov). Les torres van ser construïdes a finals de l'Edat Mitjana, iniciant al segle XIV i utilitzades com a defensa i magatzem. Els ponts de Kratovo són una altra de les seves característiques.
Realment Kratovo és un lloc amb moltes possibilitat,s però que actualment està molt deteriorat.
En el trajecte de tornada des de Kratovo fins a Skopje, on donàrem per finalitzat aquest viatge, encara vam poder visitar un parell de punts d'interès:
El monestir Osogovo (ОсоговскиМанастир) consta de dues esglésies, incloent-hi la més gran, l'església de Sant Joaquim d'Osogovo, i la més petita, l'església de la Santa Mare de Déu.
Aquest monestir va ser fundat en el segle XII, tot i que no queden restes del monestir original.
L'església més gran del complex, de tres naus, va ser construïda l'any 1851 per Andrey Damyanov. Té dotze cúpules que representen els 12 apòstols, i porxos als seus costats sud i oest. La major part de l'interior i les cúpules de l'església van ser pintades per Dimitar Andonov Papradiški.
L'església més petita, per la seva banda, és més antiga ja que fou fundada en el segle XII i reconstruïda en el segle XIV. Està dedicada a la Santa Mare de Déu.
El monestir d'Osogovo està situat prop de Kriva Palanka, una petita població a només 10 km de la frontera búlgara i 44 km al nord-est de Kratovo.
L'horari de visita del complex monàstic és de 7:00 a 19:00 hores.
L'església de Sant Jordi (Црква"СвВеликомаченикГеоргиј" o Crkva "Sv. Velikomačenik Georgij) està ubicada en la petita vila d'Staro Nagoričane, més o menys a mig camí entre Kratovo i Skopje.
Aquesta esgléisa fou construïda pel rei medieval serbi Stefan Milutin. És destacable tant per la seva arquitectura com pels seus frescos. Es considera una obra mestra del segle XIV i un exemple clau de l'herència cristiana en aquesta zona.
Els pintors dels seus frescos van ser Michael Astrapas i Eutichios, els quals van dirigir l'estudi d'artista més productiu de l'època paleòloga durant tres dècades. Els frescos d'Staro Nagoričane són considerats la seva obra mestra. Es poden trobar dues dedicatòries de Miquel Astrapas: una en un escut d'un sant guerrer a la paret nord del naos i l'altra en la vestimenta d'un sant al pilar sud-oest.
Els frescos d'aquesta església estan en mal estat, especialment els de les parts superiors i de les cúpules. La del nord-oest mostra especialment la manca de pigments. A la tardor de 2011 es va detectar humitat a la cúpula principal, cosa que va destruir cada cop més els frescos. A l'estiu de 2013 es va aprovar un projecte de conservació, finançat per la Unió Europea, però malauradament encara no s'ha dut a terme.
