Vol de Barcelona a Londres Heathrow amb British Airways (2 hores 5 minuts). A continuació enllacem amb altre vol de la mateixa companyia amb destinació a Beijing. Arribem a la capital xinesa després d'un vol de gairebé 10 hores, recorrent uns 8.000 km. Poc abans d'aterrar tenim l'oportunitat de veure, a través de la finestreta de l'avió, la increïble Gran Muralla creuant un bonic paisatge muntanyós.

Una vegada en l'aeroport de Beijing passem sense problemes els controls sanitaris (on simplement lliurem un formulari que hem emplenat prèviament) i d'immigració. Canviem diners en una petita oficina que hi ha en la mateixa sala d'equipatges, on la taxa de canvi és molt bona, però cal tenir en compte que s'aplica una comissió de 30 Y, pel que quant major és la quantitat canviada millor surt el canvi. En qualsevol cas, al sortir de la sala d'equipatges hi ha un altre lloc on canviar (tot i que les condicions eren les mateixes que en l'anterior).

En sortir de la terminal seguim les indicacions Airport Shuttle fins arribar a un mostrador on comprem els bitllets (16 Y cadascun) per a l'autobús nº 2, la parada final de la qual en la ciutat és Xidan, just davant del Building Aviation, uns 2 km a l'oest de la plaça de Tiananmen. L'autobús és molt còmode i el trajecte, d'uns 28 km i 40 minuts, molt agradable. Una vegada a Xidan agafem un taxi (amb taxímetre) fins a l'hotel. Paguem 13 Y per aquest trajecte.

Ens allotgem en el Beijing Far East International Youth Hostel (Yuandong Fandian en xinès). Està situat a Tieshu Xiejie nº 90, enmig dels hutong (arribar fins a ell pot resultar difícil si no es coneix aquesta zona laberíntica), a poc més d'1 km al sud-oest de la plaça de Tiananmen. En un costat del carrer hi ha l'edifici que correspon al Youth Hostel i en l'altre l'hotel pròpiament dit. És un dels hotels de Beijing amb la millor relació qualitat/preu.

Una habitació doble, amb bany privat, TV i A/C ens va costar 280 Y per nit i és l'equivalent a un hotel de 3 estrelles d'aquí. Recomanem demanar una habitació en la 4ª planta, ja que l'acaben de remodelar i les habitacions estan noves, molt netes i impecables. A més el lloc és molt cèntric per als estàndards xinesos i està en una zona molt interessant. Molt recomanable. Nosaltres el vam reservar per Internet a través del web de reserves Hostelworld pagant 2 US$ addicionals, però ara (en teoria) també es pot reservar des de la nova pàgina web que té el propi hotel. Convé reservar per Internet ja que els preus són bastant millors que en recepció. En registrar-se a l'hotel cal deixar un dipòsit de 100 Y (retornable).

En el restaurant de l'hotel es pot esmorzar (buffet lliure) per 17 Y si s'és client de l'hotel i 20 Y si no. Molt recomanable, però una mica car, és el restaurant Yi Tiao Long (Quianmen Dajie nº 31). Més econòmic i modest és el Tian Hai #37, en el carrer Dazhalan Jie. Per a menjar el famós ànec a la pequinesa vam provar el no menys famós restaurant Liqun (més conegut com Kaoyadian. Tel. 67055578), en el nº 11 de Beixianfeng, a l'est de Quianmen Dajie. Malgrat no haver reservat, després d'una espera de 15 minuts veient fotos de comensals famosos, vam aconseguir una taula. Un ànec lacat a l'estil tradicional pequinès amb totes les guarnicions possibles i beguda ens costa 113 Y per a dues persones. Boníssim.

En el carrer Dazhalan Jie que condueix a l'hotel des de Quianmen Dajie hi ha un gran ambient nocturn a causa de la gran quantitat de comerços i restaurants que hi ha en ella. A uns 50 metres de l'estació del metro Hepingmen hi ha una sucursal del Bank of China on poder canviar diners.

BEIJING (aquest és ara el nom oficial de la ciutat, però abans també era coneguda com Pequin) és la capital de la Rep. Popular Xina i com a tal posseeix un gran ascendent sobre la resta de Xina. A més es troba immersa en un frenètic procés de modernització i creixement davant els propers Jocs Olímpics de 2008. En general és una ciutat amb una trama urbanística bastant ordenada, encara que també podem trobar autèntics laberints de carrerons en els hutong, les zones més antigues de Beijing. Una bona forma de moure's per Beijing és el metre, encara que de moment hi ha poques línies i no cobreixen tota la ciutat. Un bitllet simple costa 3 Y i les estacions estan indicades amb ideogrames xinesos, en pinyin i en anglès, pel que no és complicat moure's per ell.

Atès que la ciutat posseeix nombrosos punts d'interès històrics i culturals i, tenint en compte que les distàncies per a desplaçar-se a peu solen ser quilomètriques, fàcilment podem necessitar un mínim de 3-4 dies per a visitar-la. Precisament a causa de la cita de 2008 molts edificis històrics de la ciutat estan sent ara sotmesos a profundes obres de restauració, amb el que alguns d'ells estan parcialment inaccessibles i estan coberts de lones verdes que alletgen el conjunt.

Plaça de Tiananmen (Tiananmen Guangchang). Aquesta enorme plaça pavimentada és el cor de Beijing i va ser tristament famosa al 1989 per unes dures imatges que van donar la volta al món. Al voltant de la plaça podem veure nombroses construccions de diferents èpoques. Al posar-se el sol hi trobem encara més animació de la ja habitual. Per exemple, podem veure molta gent fent volar estels a altures increïbles. A aquesta hora és possible assistir també a la cerimònia de l'arriat de la bandera (també és possible veure'n l'issat al clarejar), tot i que cal espavilar-se per a agafar un bon lloc i veure alguna cosa, perquè sempre hi ha un gran nombre d'espectadors. L'espectacle és molt marcial, però curiós de veure.

La Porta de la Pau Celestial, al costat sud de la plaça, val la pena de ser visitada. L'entrada val 10 Y. Conté maquetes i fotos d'època de Beijing, però sobretot proporciona unes magnífiques vistes sobre la plaça i voltants. Just enfront podem veure el Monument als Herois del Poble i al costat d'ell l'edifici que hostatja el Mausoleu de Mao Zedong. L'entrada al mausoleu és gratuïta, però prèviament cal deixar la motxilla i càmera en un edifici del costat est de la plaça (cal pagar 10 Y per cada motxilla). Tot seguit cal anar al costat nord del mausoleu per a fer cua amb els milers de xinesos que cada dia el visiten. Després d'una breu cua de 15 minuts entrem en la sala on es conserva el cos momificat de Mao, però la visita és molt breu doncs diversos oficials s'encarreguen de que ningú es detingui a mirar més del compte. A la sortida val la pena detenir-se en les desenes de quiosquets per a veure la de milions d'objectes d'allò més variat que es venen com a record amb la imatge de Mao (si aquest aixequés el cap...). Dos edificis emblemàtics de la plaça de Tiananmen són el Gran Palau del Poble, al costat oest, i el Museu d'Història de la Revolució Xinesa, en el costat oposat. En la façana d'aquest darrer s'ha col·locat un marcador electrònic que indica el temps que queda fins a l'inici dels JJOO del 2008.

Ciutat Prohibida (declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1987). En aquest enorme palau, de fet una ciutat dintre de la ciutat, van viure les dinasties Ming i Qing i el nom és conseqüència que accedir a ella va estar prohibit durant uns 500 anys (si els antics emperadors veiessin que ara hi ha un cafè Starbucks en el cor de la Ciutat Prohibida...!!).

Els edificis actuals són del s. XVIII perquè els originals van patir diversos incendis al llarg del temps, però són els millor conservats de la Xina. L'entrada al complex es troba en el costat nord de la plaça de Tiananmen, sota una enorme foto de Mao. Un cop dintre passem per altres portes, enmig d'una gentada autòctona, fins a arribar a la porta de WuMei, a partir de la qual ja no es pot avançar sense pagar els 60 Y de l'entrada. Passat aquest punt ja hi ha moltíssima menys gent. Actualment hi ha diversos edificis del complex en restauració, tot i que afortunadament no solen ser els principals i a més la bellesa del conjunt supera aquest contratemps. La visita a la Ciutat Prohibida és esgotadora per les seves descomunals dimensions, sobretot si volem recórrer tots els seus racons. I si fa calor no hi ha molta ombra on protegir-se del sol, pel que és millor evitar les hores centrals del dia. Per a visitar el Museu del Palau, en l'ala est del complex, s'han de pagar 10 Y addicionals, però opinem que val molt la pena, tant pels seus edificis, els seus jardins i per les magnífiques col·leccions de joies que conté. Acabada la visita de la Ciutat Prohibida recomanem abandonar el complex per la seva porta nord, creuar el fossar i el carrer posterior i anar al Jardí del Turó de les Vistes (l'entrada costa 2 Y). El jardí en si és molt bonic, però pujant per unes escales fins a un temple que hi ha al cim del turó obtindrem unes vistes extraordinàries sobre els voltants, però especialment de la pròpia Ciutat Prohibida. Aquest turó es va crear artificialment tot apilant les deixalles d'obra que sobraven en la construcció de la Ciutat Prohibida i és el punt natural més alt de Beijing.

Palau d'Estiu (Yiheyuan). És un conjunt de palaus, jardins, pavellons, llacs i passejos que va ser un lloc d'esbarjo de la cort imperial que escapava dels rigors estivals de la Ciutat Prohibida (declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1998). Val la pena dedicar-li un dia sencer, ja que hi ha moltes coses a veure i les distàncies són grans, i tot això a pesar de que en el moment de la nostra visita la part central i sud de la Muntanya de la Longevitat estava tancada a causa de les obres de restauració. És molt bonica l'estampa que forma el llac Kunming, el qual ocupa 3/4 parts del recinte, i totes les construccions que hi ha al voltant. El llac posseeix una illa, la illa del Llac Sud, unida a terra ferma per un bonic pont de 17 arcs i 150 m. de longitud. En l'extrem nord del llac podem veure el curiós vaixell de marbre que va fer construir l'Emperadriu Cixi, mentre que si mirem cap a l'oest destaca la pagoda de Yufeng, de diversos pisos, situada en el cim de la muntanya de la Primavera de Jade.

L'entrada completa que dóna accés a tot val 50 Y. A més creiem molt recomanable comprar un mapa que es ven a l'entrada i que val 3 Y, ja que el recinte és enorme i les indicacions molt escasses. Es troba en els afores de la ciutat i per arribar-hi vam agafar el metro a Qianmen fins a Shizhimen (uns 15 minuts). Sortim a l'exterior i després de preguntar molt aconseguim esbrinar que calia gafar l'autobús nº 375 (no confondre amb un altre que té el mateix número, però seguit d'un ideograma xinès) al peu de l'edifici on s'agafa el tren de la línia 13. Aquest trajecte en autobús costa 1'5 Y i en gairebé 45 minuts arribem a la porta nord del Palau d'Estiu, a causa de l'intens tràfic i les nombroses parades de l'autobús. Per a tornar al centre agafem l'autobús nº 726 en un aparcament a 100 metres de la porta est. En aquest cas el trajecte directe fins a la porta sud de la plaça de Tiananmen ens va costar 3 Y i uns 80 minuts en arribar a ella.

Parc del Temple del Cel (Tiantan Gongyuan). Declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1998, és un de les icones de Beijing i es tracta d'un conjunt d'edificacions (màxim exponent de l'arquitectura Ming) en un enorme parc de 267 Ha. amb 4 portes, una en cada punt cardinal. Fins al maig de 2006 la seva construcció principal, el temple dels Precs per les Bones Collites, està tancat per obres de restauració. Però el parc i la resta d'edificis del complex són molt bonics, amb el que justifiquen igualment la visita (val la pena dedicar-li mig dia). Sobresurten l'Altar Circular o el Mur dels Ressons. El parc té més de 4.000 xiprers i tot en ell està molt cuidat. L'entrada completa val 35 Y (permet visitar tots els edificis), mentre que pagant 15 Y només es pot passejar pel parc. Per a arribar fins aquí, des del nostre hotel, vam caminar cap al sud per Qianmen Dajie, girant a l'est per Tiantan Lu fins a trobar la porta nord del parc. En total és un llarg passeig de més de 3 km.

Els hutong són barris formats per laberíntics carrerons i petites construccions tradicionals a manera d'habitatge l'origen del qual cal buscar-ho diversos segles enrere. Amb l'imparable desenvolupament urbanístic de Beijing molts hutong estan desapareixent a marxes forçades, tot i que la pressió d'associacions locals ha assolit preservar almenys els més històrics. Val la pena donar-se un tranquil passeig per almenys un d'ells per a veure un altre Beijing no tan turístic ni glamurós, però molt interessant per a veure una forma de vida més tradicional. Una possibilitat és visitar el hutong en es troba l'hotel Lusongyuan Binguan, 1 km al nord-est del Turó de les Vistes. Una altra és passejar pels carrerons al voltant de l'hotel Far East.

Evidentment no s'acaba aquí la llista de coses a veure en Beijing, però serien necessaris alguns dies més d'estada per a veure-ho tot: parcs, museus, temples, edificis històrics, etc. D'aquesta llista destacaríem sobretot el Temple dels Lames, un vistós i important temple budista tibetà situat molt prop de l'estació de metro Yongheyong.

LA GRAN MURALLA. Aquesta extraordinària construcció defensiva està formada per una sèrie de muralles construïdes i reconstruïdes per diferents dinasties durant més de 1.000 anys amb la finalitat d'impedir les incursions dels pobles nòmades del nord primer i d'assegurar els nous territoris conquistats cap a l'oest pels xinesos després. Encara que la seva longitud oficial és de 7.300 km d'est a oest, si descomptem les seves ramificacions i construccions secundàries llavors cobreix 6.400 km des de la frontera amb Corea fins al desert de Gobi, abastant set províncies. Les parts de la muralla més visitades es mantenen en bon estat o han estat reparades, però en la resta sol estar descurada, servint com zona de joc o font de materials de construcció per a la població local.

La Gran Muralla és una de les grans meravelles de la humanitat (va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1987). Actualment és la major atracció turística de la Xina i és visitada per milions de turistes cada any, pel que s'ha organitzat un gran muntatge comercial entorn d'ella per a explotar aquest interès. Dels trams que queden en peu els més visitats i restaurats són els més propers a Beijing, com els de Badaling o Mutianyu, a només 70 km de la capital, però solen estar abarrotats per grups de turistes i estan tan reconstruïts que semblen més propis d'un parc temàtic. Davant aquesta perspectiva nosaltres vam optar per anar a visitar el tram de Simatai, un dels menys explotats (almenys per ara) i dels últims a ser oberts al públic. Aquest tram té una longitud de 19 km, amb zones realment molt pronunciades (pendents de fins al 70%), pel que no està a l'abast de qualsevol (però tampoc cal ser un superman). Realment val molt la pena i vam gaudir moltíssim amb la visita. La major part del temps vam estar sols, potser ajudats per un fort aiguat que havia caigut just en el moment de la nostra arribada i que possiblement havia foragitat als pocs visitants i venedors.

L'entrada al recinte val 30 Y. Des d'aquí al peu de la muralla hi ha un camí de pujada d'1 km. Un cop en la muralla vam optar per anar pujant trams de muralla tranquil·lament fins arribar a un dels punts més alts, des del qual la vista és sensacional, magnífica, impactant, ... El tram de muralla en direcció cap a Jhanshaling es perd en l'horitzó seguint la ca rena de les muntanyes. En baixar arribem a la torre nº 8 i decidim agafar el camí de baixada a l'estació del telefèric. Vam agafar el darrer telefèric (a les 16:30), el qual triga uns 23 minuts a recórrer un llarg i bonic trajecte amb noves perspectives de la muralla (costa 30 Y un sol trajecte i 50 Y anada/tornada) i que ens deixa a uns 400 m. de l'aparcament.

Com arribar: Pugem al metro en l'estació de Qianmen i baixem en la de Dongzhimen. Aquí sortim a l'exterior seguint a alguns passatgers carregats amb maletes i paquets (vam suposar que ens conduirien a l'estació d'autobusos de Dongzhimen). Efectivament, uns 600 m. més endavant comencem a veure nombrosos aparcaments d'autobusos (en aquest trajecte a peu algunes persones se'ns apropen per a oferir-nos un taxi a Simatai per 300 Y, anada i tornada, ja que encertadament endevinen a on ens dirigim). Preguntem per l'autobús a Miyun i ens indiquen el nº 960. Pugem a ell i surt de seguida. El trajecte de 63 km a Miyun costa 8 Y i emprem gairebé 2 hores, a causa del tràfic, les parades de l'autobús i les nombroses obres en la carretera. La cobradora de l'autobús ens pregunta si anem a Simatai i li responem que sí sense saber el perquè de la pregunta. Però ho entenem ràpid en arribar a Miyun, ja que en la parada ens espera un vehicle i el seu jove conductor. Negociem durament amb ell i finalment acordem un preu de 110 Y per al trajecte d'anada i tornada entre Miyun i Simatai. Aquest trajecte, de 47 km, també va resultar ser una carrera d'obstacles a causa de les obres en la carretera. En total trigàrem més de 3 hores en arribar des del centre de Beijing a Simatai. A la tornada el nostre taxista ens deixa en l'estació d'autobusos de Miyun, on ens localitza el següent autobús a Beijing. Després de 2 hores de trajecte (8 Y) arribem a l'estació Donzhimen de Beijing passades les 8 de la tarda.

Prenem un tren nocturn que surt de l'estació Beijing Oest a les 20:30 i arriba a Xi'an a les 8 del matí del dia següent. Per a arribar a l'estació de Beijing Oest des de Tiananmen es pot agafar el metro a Qianmen (3 Y), fer transbordament a Fungxingmen i baixar en l'estació Military Museum. Aquí es pot negociar un rickshaw que per 5 Y ens duu fins a ella. És convenient arribar amb temps suficient a l'estació, doncs aquesta és enorme i pot no ser immediat trobar la sala d'embarcament (sí, en els trens xinesos cal embarcar abans fins que es dóna accés a l'andana, com si es tractés d'un vol).

El bitllet de tren a Xi'an l'havíem comprat uns dies abans en l'oficina per a estrangers de l'estació principal de Beijing (al costat de l'estació de metro Beijing Zhan) i, malgrat fer-ho amb una antelació de 3 dies, ens vam veure obligats a quedar-nos amb llitera tova (417 Y cadascun) perquè ja no hi havia places de llitera dura (274 Y). El trajecte Beijing-Xi'an té una altíssima demanda i per això insistim a realitzar la reserva quant abans millor. L'oficina per a estrangers està en l'ala esquerra de la planta baixa de l'estació, situada dins de la sala d'espera per a soft berth (llitera tova), i cal seguir la indicació Tiquet Office for Foreigner. Està oberta de 5:30 a 23:00, però amb algunes parades intermèdies de 30 minuts (per exemple es tanca de 11:30 a 12:00 i de 18:30 a 19:00). El nivell d'anglès de l'empleada que ens va atendre va ser suficient per a realitzar la compra sense problemes.

Per al viatge recomanem dur una mica de menjar (es pot comprar en la mateixa estació), ja que el vagó restaurant no disposa de gran varietat ni quantitat i aviat ja no queda res. L'estació de tren de Xi'an està a uns 5 km al nord-est del centre. Per arribar al centre es pot agafar un autobús urbà (1 Y), per exemple el nº 611, o bé un taxi (7 Y).

Shaanxi Nanfang Hotel (15 Anban Jie, a 400 m. de la Torre de la Campana, en ple centre de Xi'an; Tel. 87261969). Una habitació doble, bany privat, TV, A/C, esmorzar inclòs, i qualitat de 4* per només 180 Y (però havíem regatejat el preu inicial de 296 Y). Arribem a ell per recomanació d'una agent de viatges que vam conèixer mentre esmorzàvem, només arribar a Xi'an. En principi és un hotel per a clientela xinesa ja que l'anglès del personal de recepció és molt limitat i l'esmorzar és purament xinès, però té una excel·lent relació qualitat/preu i és molt cèntric. L'únic inconvenient, per dir-ne un, és que l'esmorzar és completament xinès.

Molt recomanable el restaurant De Fa Chang, en l'edifici gran que hi ha en el costat nord del centre comercial Century Ginwa. Ens asseiem en la taula i esperem que vagin passant els carros amb els plats del dia per a servir-nos el que vulguem. El restaurant The Brothers Jian, en An Ban Road, també està molt bé per a tastar diferents especialitats, però cal vigilar que escollim, doncs alguns plats són molt picants. En la moderna pastisseria Holiland, adjacent a l'hotel Melody, es pot tastar una original macedònia de fruites (amb pèsols i fesols, entre d'altres) per 7 Y. Anant cap al sud per Nan Dajie trobem el King's Coffee, una còpia local de l'Starbucks, on esmorzar o berenar.

La connexió a Internet en el Youth Hostel (en el cantó nord-est de la rotonda de la Torre de la Campana) costa 8 Y l'hora.

XI'AN va ser durant alguns segles la capital política xinesa i també un encreuament de camins en les rutes comercials de l'est de Xina cap a Àsia Central, per exemple de la Ruta de la Seda. A través d'aquestes rutes es va produir l'arribada de la cultura islàmica a la zona, molt present encara avui dia a Xi'an. Per tot això es pot dir que Xi'an és el centre històric de Xina i bé mereix una visita que no sigui només per a veure els famosos Guerrers de Terracota.

Torre de la Campana (Zhong Lou). Es troba en el nucli central de la moderna Xi'an, dins de la rotonda on es creuen les dues grans avingudes Bo i Dong Dajie. Es tracta d'una torre que es va reconstruir en el s. XVIII i s'anomena així per la seva gran campana de ferro (antigament marcava les hores). L'entrada val 30 Y (serveix també per a visitar la Torre del Tambor) i s'accedeix a través d'un pas subterrani que va a donar al centre de la rotonda. La visita val la pena i proporciona unes bones vistes.

Torre del Tambor (Gu Lou). Es troba a uns 250 m. a l'oest de l'anterior. També és bastant interessant i en ella és possible assistir a espectacles de música tradicional que es van repetint a certes hores. En la plaça enjardinada que hi ha entre aquesta torre i l'anterior, al caure el sol, es pot contemplar a un gran nombre de persones fent volar llarguíssims estels, un dels esports nacionals xinesos com ja havíem vist a Tiananmen.

Barri musulmà. Precisament passant sota la Torre del Tambor ens endinsem en aquest curiós barri seguint el carrer Beiyuanmen. Molt interessant perquè conserva bona part del seu caràcter original després de diversos segles d'hostatjar a aquesta important comunitat musulmana i també per les sensacions que produeix: les olors de les espècies, les carniceries a l'aire lliure, el menjar recorden als mercats àrabs, però la gent, la seva llengua i els signes xinesos en les botigues ens recorden que estem a la Xina. Val la pena passejar pels seus carrers i carrerons sense més. Per una altra part, seguint les indicacions que trobem arribem a la interessant Gran Mesquita, una de les més grans de Xina. El que podem veure ara és del s. XVIII i d'estil xinès. Tant els edificis com els jardins són preciosos. L'entrada costa 12 Y.

Pagoda del Gran Ganso (Dayan Ta). Es tracta d'un impressionant edifici de 64 m. d'altura situat en l'extrem sud de Xi'an. Encara que s'ha reconstruït diverses vegades l'edifici actual és de l'època Qing, però va ser construït en estil Ming. L'accés al recinte està en el seu costat sud i l'entrada costa 25 Y. Tant la pagoda com els jardins que l'envolten són bonics i valen la pena. Es pot pujar dalt de la pagoda (7 pisos), però s'han de pagar 20 Y més i no té major al·licient que les magnífiques vistes cap als 4 punts cardinals (mirant cap al sud encara podem veure camps conreats, tot i que sembla que per poc temps). Per arribar a la pagoda des del centre es pot agafar l'autobús urbà nº 606 (2 Y) en el cantó sud-est de la rotonda de la Torre de la Campana, davant del modern Kaiyuan Shopping Mall Center. El seu trajecte segueix el carrer Dong i després baixa pel carrer Yanta Lu. Com que la pagoda es veu des de molt abans podem escollir on volem baixar-nos.

Muralles de la ciutat. Xi'an és de les poques ciutats xineses que encara conserva les seves antigues muralles, tot i que algun tros ha desaparegut i d'altres han estat restaurats. El seu perímetre total és de 14 km, amb forma rectangular i una porta en cada costat. Es poden llogar bicicletes per a recórrer-les per la seva part superior. Nosaltres vam pujar a la muralla per la Porta Sud i l'entrada costava 20 Y (obsequi d'una ampolla d'aigua). Val la pena pujar a la muralla per la perspectiva que dóna de la ciutat i per la bellesa de la muralla i les seves torres de defensa.

GUERRERS DE TERRACOTA (declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1987). És una de les principals atraccions de Xina i, realment, es tracta de quelcom únic. És un exèrcit de més de 7.000 figures de guerrers i cavalls de terracota a grandària real, que van ser enterrats amb Qin Shi Huangdi, l'auto-proclamat primer emperador de Xina, de la dinastia Qin, al 210-209 a.C. L'exèrcit de terracota va ser enterrat en formació de batalla en tres fossars, a 1'5 km a l'est de la tomba de l'Emperador.

El complex està format per un museu (no perdre's sobretot la sala en la qual es mostren els dos carros de bronze a escala 1:2, cadascun d'ells format per més de 3.000 peces), el pavelló principal (fossar 1) i dos pavellons més petits (fossar 2 i fossar 3), a més d'un edifici que alberga un cinema de format circular. Si fa uns anys estava completament prohibit fotografiar o gravar en video a l'interior dels pavellons ara no hi ha cap problema a fer-ho.

En el fossar 2 encara s'estan duent a terme excavacions que deixen al descobert nous guerrers. En vitrines a un costat del fossar es poden contemplar bonics exemplars de guerrers molt ben conservats. També en el fossar 3 podem apreciar les figures que van apareixent en les excavacions encara en marxa. El fossar 1, el principal i més famós, és on es troben alineats uns 6.000 guerrers en formació, tot i que encara queda una bona part per excavar. Les figures són a tamany natural (1,80 m. d'altura) i estan equipats amb armadures també de terracota. Cadascuna de les figures té trets i característiques diferents. Cada soldat duia un arma, però després de la caiguda de la dinastia Qin, els camperols van saquejar la tomba i van robar aquestes armes. A més les figures eren en color, però aquest s'ha perdut amb el pas dels anys. És realment espectacular. En la part posterior del pavelló està el taller on s'intenten recomposar els trossos trobats per a reconstruir nous guerrers. Val la pena anar al cinema panoràmic circular i veure la projecció (quan acaba torna a començar), ja que ajuda a entendre la història d'aquesta meravella: perquè es van fer, com es van fer o perquè es van destruir. Es tracta d'una recreació molt assolida i interessant de la seva història.

En el mateix complex hi ha un restaurant enorme on un buffet de 7 plats, beguda i postres costa 38 Y. Està bastant bé.

L'entrada al complex costa 90 Y. Per a arribar fins a aquí des de Xi'an agafem l'autobús nº 611 a Dong Dajie per a anar fins a l'estació de tren (1 Y). Un cop allí creuem a peu la porta de la muralla i ens dirigim a l'aparcament, on ràpidament trobem un mini-bus amb la inscripció Terracota Warriors. El trajecte de 40 km fins a l'aparcament del complex dels Guerrers es fa en gairebé una hora i val 5 Y. Des de l'aparcament fins a l'entrada pròpiament dita hi ha 1'5 km caminant (o agafant un cotxe elèctric per 5 Y). Per a tornar a Xi'an caminem fins a l'aparcament i agafem l'autobús nº 306 (5 Y).