Des de Kandy la millor opció és el tren. Un tuk-tuk des de la zona de l'hotel a l'estació de tren, al costat de la d'autobusos Goods Shed, costa 50 Rs. El bitllet Kandy-Nuwara Eliya val 56'5 Rs en 2ª classe i, tot i que oficialment el tren surt a les 8:55, és fàcil que ho faci amb retard, perquè es tracta del tren que ve de Colombo. En pujar al tren podem trobar-nos amb la sorpresa que ja no hi hagi seients lliures en cap classe i haurem d'esperar a que quedi algun lliure. En qualsevol cas val la pena estar pendent del paisatge durant el trajecte: muntanyes, boscos, cascades i, en guanyar altura, més i més camps de te. Són unes 4 hores de viatge fins l'estació de Nanu Oya, la més propera a N. Eliya. Davant de l'estació de Nanu Oya els minibusos esperen l'arribada del tren. A Nuwara Eliya són 20 minuts de viatge i val 9 Rs.

Glen Fall Inn (33/3, Glen Fall Lane, 400 m. al sud-oest de l'hotel Glendower. Tel. 052-34394). L'habitació doble amb bany i aigua calenta les 24 h. costa 880 Rs (impostos inclosos). Es tracta d'una bonica casa d'estil anglès, bastant nova, amb interiors de fusta, i situada en una zona molt tranquil·la.

El Milano Restaurant (94 New Bazaar St) té, en la nostra opinió, la millor relació qualitat/preu de la ciutat. Tant el menjar com el servei són molt bons i el preu molt ajustat. Molt recomanable. En el Grand Hotel hi ha un restaurant a la carta que no és gens barat, però el lloc és molt acollidor i el menjar molt bo. També disposa d'un petit bar, estil pub anglès, amb butaques, sofàs i foc a terra, ideal per a prendre una cervesa. En la Grand Pastry Shop, davant del Grand Hotel, serveixen unes boníssimes mini-pizzes vegetals per 25 Rs.

Nuwara Eliya (pronunciat nuurelia), amb els seus 1.890 m. d'altura, té una climatologia molt variable (almenys durant els dies de la nostra visita) i pot fer fred, pel que cal dur sempre damunt roba d'abric i anar preparat per a la pluja. Pot fer sol, emboirar-se i ploure, tot en menys de 15 minuts, i així diverses vegades durant el dia. Si ajuntem això amb el verd intens de la seva vegetació, les cases d'estil anglès (victorià o tudor), el camp de golf i l'hipòdrom, hom té la sensació d'estar en algun lloc de la campinya anglesa i no a Sri Lanka.

Un passeig per la ciutat ens permet trobar bonics exemples d'edificacions d'estil anglès, com l'edifici de rajola vermella de la Post Office. També el The Hill Club (tel. 052-22653), fundat al 1871 com a club exclusiu per als rics terratinents anglesos que posseïen les plantacions de te que avui dia funciona com un hotel de luxe. Es tracta d'un preciós edifici, tant per dintre com per fora, que manté intacta la classe que dóna el pas dels anys. Sense ni tan sols demanar-ho l'staff de l'hotel ens va fer una visita guiada per les seves instal·lacions, habitacions i salons, explicant-nos la història de l'hotel. Molt, molt recomanable.

El Victòria Park, l'entrada del qual està al costat de l'estació d'autobusos CTB, és un bonic jardí molt bé cuidat. Val la pena passejar per ell (l'entrada val 25 Rs). A l'altre costat del carrer destaca la cuidada herba del camp de golf. Entre la Post Office i l'estació d'autobusos privats hi ha un petit mercat amb una gran varietat de fruites i verdures, molt fotogènic per la disposició ordenada de la mercaderia. Al sud de la ciutat, al costat de Badulla Rd, també és possible veure bonics edificis, com per exemple el de l'hotel The Heritage. A l'altre costat de la carretera es troba l'hipòdrom on es celebren les carreres de cavalls durant les festes de l'Any Nou Singalès i Tamil, a l'abril.

Pedro Tea Estate. En trobar-nos en el cor de la zona productora del famós te ceilanès creiem molt interessant la visita a una plantació i factoria de te. Podem veure diverses hisendes amb plantacions de te al voltant, disseminades per les muntanyes d'aquesta zona.

Recol·lectora de te

La Pedro Tea Estate és potser la més accessible des de Nuwara Eliya i també la més preparada per a les visites. Els diumenges no es treballa en la planta ni es recull el te en els camps, pel que és millor anar-hi qualsevol altre dia. La visita guiada (és personalitzada) val només 50 Rs i en ella s'explica des de la recollida de les fulles del te fins l'envasat per a l'exportació, passant pels processos de trinxat, selecció i assecat de les fulles. Se'ns mostra com treballa cadascuna de les persones i antigues màquines que intervenen en tot el procés, tot molt interessant. Al final de la visita se'ns convida a una tassa de te en el Tea Centre de la hisenda, on també podem comprar te processat aquí mateix, amb un ampli ventall de varietats. Abans de marxar és molt recomanable anar a algun dels camps de te adjacents per a veure treballar a les dones recol·lectores de les fulles de te, una imatge quasi sempre associada a Sri Lanka.

La hisenda Pedro Tea Estate es troba en la població de Boralande, a 4 km de Nuwara Eliya. Per arribar-hi es pot agafar un autobús amb destinació a Boralande o Kandapola a l'estació CTB de Nuwara. El trajecte val 6 Rs i suposa uns 15 minuts. L'autobús ens deixa en la carretera i des d'aquí hem de caminar uns 350 m. fins allà.

Tornant de la hisenda a la carretera, caminem uns 50 m. a la dreta seguint la carretera i des de l'altre costat arrenca una pista que puja cap al lloc conegut com Lover's Leap, un bonic emplaçament al peu d'una paret rocosa amb un salt d'aigua d'uns 40 m. d'alçada i des d'on es gaudeix d'una excel·lent vista sobre els voltants, ja que es tracta d'un lloc elevat. S'hi arriba seguint aquesta pista al principi i camí al final (trajecte ascendent d'uns 3 km) entre camps de te.

Jardins Akgala. Aquests jardins, famosos per les seves roses i falgueres, es troben a 10 km de Nuwara Eliya. Per a arribar-hi hem d'agafar un autobús direcció Welimada a l'estació d'autobusos privats (al costat del camp de golf). Val 10'5 Rs i triga uns 30 minuts. L'entrada als jardins per a estrangers costa 300 Rs. A uns 2 km d'aquí, en el camí de tornada a Nuwara Eliya, es pot veure al costat de la carretera el colorit temple hinduïsta Seetha Amman (es pot arribar caminant fins ell i després esperar que passi un autobús a N. Eliya).

Parc Nacional Horton Plains i World's End. Horton Plains, 20 km al sud de Nuwara Eliya, és un altiplà a més de 2.000 m. d'alçada formada per grans extensions estepàries d'herba i alguns boscos on és possible veure curioses espècies vegetals. Tampoc és rar veure grups de cérvols pasturant a l'herba. La sensació que se sent és la d'estar en un món estrany. L'atracció principal d'aquest parc és l'anomenat World's End, un lloc on l'altiplà acaba sobtadament en un precipici de 700 m, amb vistes excepcionals sobre la zona sud de l'illa fins al mar. La llàstima és que aquest punt sol estar cobert per la boira i per tant la vista és nul·la. Sembla ser que hi ha més probabilitats de no trobar boira durant la temporada seca (d'octubre a març) i preferiblement abans de les 10 del matí. Entrar al parc d'Horton Plains és gratis, però el preu de l'entrada per a realitzar el trekking de 9'5 km d'anada i tornada al World's End és ni més ni menys que 16'56 US$, amb boira o sense ella. En el dia de la nostra visita, malgrat arribar-hi a les 6:50 del matí, la boira estava molt present, pel que vam decidir no arriscar-nos a pagar l'entrada per a després no veure res (el guarda forestal de l'entrada va admetre que era un mal dia).

Però per sort existeix l'alternativa de l'anomenat Poor Man's World's End, similar a l'anterior però gratuït (el seu propi nom ja ho diu tot). Les autoritats del parc han prohibit accedir-hi per tal d'obligar a tots els visitants estrangers a pagar l'absurd preu de l'entrada oficial, però els taxistes solen avenir-se a anar fins allà. En el punt kilomètric 28'1 de la carretera a Haputale (a 3'5 km de l'entrada oficial) un camí arrenca de la carretera cap al sud entre el bosc fins arribar a uns camps de te. Al cap d'1 km caminant s'arriba al lloc en qüestió. Sembla ser que la vista és més o menys la mateixa que en el lloc oficial, i és realment espectacular (quan es pot veure alguna cosa entre núvol i núvol). A més, el lloc en sí és també molt bonic.

En resum, la visita a Horton Plains és molt recomanable, amb World's End o sense. Encara que no és impossible arribar-hi abans de les 10 del matí en una combinació de transport públic (tren) i una llarga caminada cal valorar si l'esforç i el temps emprat valen la pena. L'alternativa còmoda i ràpida és llogar un taxi (al carrer o a través de l'hotel). Nosaltres vam pagar 2.000 Rs, després de regatejar, per una furgoneta molt nova i còmoda que compartim amb dos viatgers més per a reduir el cost (500 Rs per cap). El preu inclou anada i tornada, i temps d'espera. Sortint de N. Eliya a les 5:30 del matí s'arriba a l'entrada oficial sobre les 6:45. La carretera és estreta i ascendent, i transcorre per un paisatge molt bonic.

A l'estació d'autobusos CTB de N. Eliya vam agafar un autobús a l'estació de tren de Nanu Oya (9 Rs, 20 minuts). D'aquí surt un tren a Ella a les 13:00, però com és el que ve de Colombo fàcilment pot arribar amb retard. El bitllet en 2ª classe val 37 Rs. El trajecte amb tren de Nanu Oya a Ella és absolutament recomanable, amb trams realment espectaculars. Primer guanya força alçada fins Ohiya. Després circula entre densos boscos fins Haputale. A partir d'aquí inicia un suau descens entre camps de te fins Ella. I sempre circulant a gran altura amb grans vistes sobre profunds barrancs. A més l'existència de nombrosos túnels en la línia permet gaudir dels crits de pànic (en clau de diversió) dels joves passatgers locals. El viatge dura unes 2 hores i mitja.

Al Hill Top Guesthouse (Tel. 057-28780) una habitació doble en el pis superior, amb bany, ventilador i mosquitera costa 880 Rs. Les habitacions en el pis superior són una mica més cares perquè comparteixen una gran balconada amb una vista espectacular sobre l'anomenat Ella Gap. La família que porta l'hotel és molt simpàtica. Es pot arribar fàcilment a l'hotel caminant els 600 m. des de l'estació de tren, tot i que els últims 100 m. són una mica durs pel fort pendent de la pujada.

Es pot menjar en la terrassa del propi guesthouse, tot i que cal avisar unes hores abans. El menjar està molt bé i el preu bastant ajustat. Un menú-sopar costa 180 Rs i un esmorzar molt complet 120 Rs. Des de la terrassa-jardí del Grand Ella Motel hi ha una superba vista sobre l'Ella Gap i és un lloc perfecte per a prendre una beguda al capvespre. Difícilment es pot demanar més...

Ella (pronunciat El.la) és un minúscul poble situat en un lloc excepcional, ja que es troba a la part alta d'una vall que permet la vista entre dues muntanyes (és l'anomenat Ella Gap) sobre la plana costanera fins al mar que hi ha uns 1.000 metres per sota del nivell d'Ella (es diu que en una nit molt clara es pot veure el far de Kirinda, a més de 100 km en línia recta). La llàstima és que els nombrosos incendis provocats en la zona sud de l'illa (per a guanyar terrenys de conreu) generen una fumera que acaba enterbolint l'atmosfera i limitant la visibilitat. La temperatura d'Ella és molt suau i agradable, deixant enrere el fred de dies passats.

Si es té la possibilitat de passar més d'un dia sencer a Ella (no era el nostre cas) llavors es poden realitzar nombrosos i interessants trekkings pels seus voltants per a veure temples, cascades, camps de te i magnífics paisatges.

Tot i que la nostra idea original era agafar l'Intercity Express Nuwara Eliya-Matara que passa per Ella sobre les 9:15 finalment optem per realitzar el trajecte en dues etapes: Ella-Wellawaya i Wellawaya-Tangalla, ja que ens van avisar que l'Intercity sol arribar ja ple a Ella i a més amb retard, mentre que els autobusos a Wellawaya són més freqüents. Els autobusos s'aturen a la cruïlla que formen la carretera a Wellawaya i la de Passara, a només 150 m. del Hill Top Guesthouse.

L'autobús Ella-Wellawaya val 19 Rs i triga 50 minuts a recórrer els 27 km de distància. A 6 km d'Ella es pot veure l'espectacular cascada Rawana Ella. La carretera descendeix centenars de metres seguint el vessant de la muntanya fins arribar al pla (la primera conseqüència d'això és tornar a notar una calor asfixiant). La primera meitat del trajecte és especialment bonica per les seves vistes. A l'arribar a l'estació d'autobusos de Wellawaya vam canviar a un autobús amb destinació Matara que surt poc després, tot que la nostra destinació final és Tangalla, 35 km abans d'arribar a Matara. El trajecte de 125 km Wellawaya-Tangalla costa 52 Rs i suposa 2 hores 45 minuts de viatge, seguint la carretera A-2. Abans d'arribar a Hambantota es creua el límit nord del Parc Nacional Bundala, sent visibles unes quantes llacunes amb abundants aus.

El Blue Horizon Guesthose (Vijaya Rd, tel. 40721), a la badia de Medaketiya, és molt recomanable, especialment l'única suite que té a la part superior de la nova construcció. L'habitació és gran, amb bany, ventilador, mosquitera, i una magnífica terrassa privada amb vista a la badia en primera línia (entre l'hotel i la platja només hi ha una pista per la qual no passa gairebé ningú, fet pel qual el lloc és molt tranquil). El preu d'aquesta meravella és 800 Rs. Està situat a 1'5 km de la Torre del Rellotge, el centre de Tangalla (30 Rs en tuk-tuk).

El restaurant del propi guesthouse també val la pena. Bon menjar a preus molt raonables.

Tangalla (pronunciat Tàngala). Aquest petit i tranquil poble pesquer està situat en una de les badies més grans i boniques de l'illa. Per al viatger no hi ha gran cosa a fer aquí, excepte passejar i gaudir de la platja, la qual cosa no és poc donada la bellesa i la tranquil·litat del lloc. En aquest sentit no admet punt de comparança amb altres punts en la costa sud com Hikkaduwa (i fins i tot Unawatuna), molt més populars i massificats. En fi, si es busca una platja de postal i amb molta tranquil·litat, Tangalla hauria de ser el lloc triat.

Platja de Medaketiya (Tangalla)

Absolutament recomanable un llarg passeig seguint la platja de la badia de Medaketiya, amb la seva ampla franja de sorra clara i molt fina, cocoters sobre la sorra, algun que altre manglar, i pràcticament ningú a la vista. Idíl·lica, sobretot quan el sol comença a caure i la llum allarga les ombres.

En el moment de la nostra visita no era possible banyar-se al mar per la força de les onades, però a canvi un pot quedar-se embadalit veient com trenquen aquestes en la riba, amb el seu consegüent terrabastall.

Pel camí podem trobar algun que altre hotel amb bungalows, però que passen gairebé desapercebuts. Just darrere de la platja hi ha un bonic llac envoltat de manglars.

En l'extrem sud de la badia es troba el port pesquer i darrere d'ell, sobre un promontori, el Rest House, construït pels holandesos al 1774 i que avui és un hotel sense molt encant. Tampoc han retingut el seu passat holandès ni el Fort ni la Court House.

A l'estació d'autobusos de Tangalla (darrera de la Torre del Rellotge) agafem un Intercity Express amb destinació Colombo per a baixar a Unawatuna. És un trajecte de 76 km que es recorre en 2 hores i 15 minuts, i que val 100 Rs en aquest autobús amb aire condicionat. La carretera A-2 va seguint la costa sud, el que permet veure nombroses platges amb palmeres, algunes d'elles realment boniques com la de Mirissa. També es passa per les poblacions de Matara i Welligama. En les platges a l'oest de Welligama es poden veure clavats en l'aigua els pals que utilitzen els pescadors per a pescar al caure la tarda (són els anomenats stilt fishermen). Sol·licitem la parada al conductor de l'autobús quan veiem el senyal kilomètric 122 de l'A-2, i així no allunyar-nos de la badia, on estan la majoria d'hotels.

Village Inn (Yaddehimulla Rd, a 300 m. de la platja. Tel. 25375). Està força bé com opció econòmica. Les millors habitacions costen 650 Rs i són les que estan al pis superior, amb una terrassa posterior que dóna directament a la jungla (a la nit ens acompanyen els sons de la selva). El lloc és molt tranquil ja que està apartat de la zona d'hotels i restaurants. Una opció de més nivell és l' hotel Thaproban, en primera línia de platja. Una bonica i confortable habitació doble amb bany, ventilador, i mosquitera costa 800 Rs (preu especial per temporada baixa).

Molt recomanable el restaurant Imesh, a Strand, entre les guesthouse Neptune Bay i South Ceylon. Tant el menjar com els sucs naturals estan molt bé i el preu no és gens car (a més no es cobra el 10% d'impostos com en altres llocs). El restaurant està sobre la platja i no sol haver-hi tanta gent com en d'altres.

Unawatuna també és una destinació turística molt popular a l'illa, per a estrangers i locals, tot i que en la data de la nostra visita no hi havia massa gent i semblava estar tot a mig gas. Pel nombre d'hotels i restaurants és fàcil pensar que es pot arribar a la massificació en temporada alta (de novembre a març), però malgrat tot és un lloc més tranquil i bonic que Hikkaduwa, l'altre gran destinació turística de la costa sud. Gràcies a la barrera de corall que protegeix la seva badia del mar obert aquí si és possible el bany en la platja.

A part de les activitats relacionades amb el mar com el bany, prendre el sol o bussejar, a Unawatuna podem gaudir passejant, sobretot al caure la tarda. Potser el més agradable sigui per la sorra de la platja, recorrent la badia cap a l'est fins arribar a les roques sota l'hotel Sun'n'Sea (un bon lloc per a veure la posta de sol) i cap a l'oest arribant a la dagoba i temple budista que hi ha en el promontori rocós anomenat Rumassala. Altre possible passeig és el qual segueix l'Strand, des de la zona d'hotels fins la carretera o viceversa. Per altra banda, també Unawatuna va tenir un passat colonial i encara queda algun edifici holandès com l'hotel Nooit Gedatch, l'Hospital o la mansió Maharambe. I ja finalment esmentar que Unawatuna i el seu entorn és ric en biodiversitat: aus, gran varietat de peixos, tortugues, i esculls de coralll, tot i que es troba força amenaçada pel desenvolupament turístic de la zona.

Galle (pronunciat Gol). Aquesta ciutat té una bonica línia de costa (interrompuda només per un gran port) i també una gran història. Els historiadors creuen que podria tractar-se de l'antiga Tarshish de temps bíblics, en la quE el rei Salomó obtenia ivori o espècies. Molt després, a partir de 1505 , va ser ocupada per portuguesos, holandesos i britànics. Per tot això es diu que Galle és la ciutat encara habitada més interessant d'Sri Lanka des del punt de vista històric (en l'actualitat les ciutats antigues d'Anuradhapura o Polonnaruwa no estan habitades).

La ciutat vella de Galle (i les seves fortificacions) va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1988. La major part de la ciutat vella de Galle està ocupada pel fort que van construir els holandesos al 1663, de granit massís, i que s'ha mantingut amb molt pocs canvis fins els nostres dies. En la part nord del fort, la més fortificada perquè no donava al mar, està l'entrada principal, entre els bastions Sol i Lluna. Només creuar l'entrada deixem enrere el caos de la part moderna de Galle i passem a la tranquil·litat de la ciutat vella. Prenent el primer carrer a la dreta, pugem fins un ras i deixem a un costat la Torre del Rellotge, trobant davant nostre el bastió Aeolus, ara zona militar restringida. Creuem el ras cap al mar fins arribar al bastió Clippenberg.

Vista des del fort de Galle

A partir d'ara anem seguint un camí que recorre la muralla per la seva part superior, primer cap al sud i després al nord. Aquest passeig per la muralla és la millor forma de veure el fort i de gaudir d'unes vistes magnífiques, especialment cap al mar (sobretot en el tram de muralla comprès entre els bastions Neptune i Point Utrecht). En aquest darrer hi ha un far bastant modern. En arribar al bastió Aurora ja no es pot continuar per la muralla i baixem fins el carrer Hospital. Iniciem aquí el recorregut per alguns dels carrers de la ciutat vella fortificada, molts d'ells encara amb noms holandesos. Els edificis més antics que podem veure són també del període colonial holandès. Un dels més destacables és la la Dutch Government House, avui dia reconvertit en el Royal Dutch Hotel (15, Queens St). Val la pena visitar el seu interior i prendre's alguna cosa al seu bar-terrassa, envoltats de sabor colonial (i també de mosquits). A 100 m. es troba el New Oriental Hotel, edifici construït al 1684 com casa del governador i convertit en hotel al s. XIX (en el moment de la nostra visita estava tancat per obres de restauració i sembla que va per llarg). El Dutch Period Museum, a Leyn Baan St, no és realment un museu, sinó una exposició d'objectes antics de l'època colonial allotjada en una bonica casa colonial restaurada. L'entrada és gratuïta, però cal anar en compte amb l'assetjament per part de personal d'una botiga de gemes que hi ha dintre. Acabem la visita a la ciutat vella sortint per la porta vella (sobre la porta hi ha un gravat en la pedra datat al 1669 amb la inscripció VOC, referida a la Companyia Holandesa de les Índies Orientals). Tornem a la Galle moderna pel carrer Baladaksha.

Des d'Unawatuna hi ha molts autobusos a Galle que passen per la cruïlla de la carretera Galle-Matara amb el carrer Strand. A la terminal d'autobusos de Galle són 5 km i són 15 minuts de viatge (7'5 Rs). Prenem l'autobús de tornada a Unawatuna en la mateixa terminal.

Ambalangoda. La nostra excursió a aquesta població de la costa oest, 38 km al nord de Unawatuna, va obeir principalment al fet que és el centre de l'illa en la talla de màscares, un souvenir d'Sri Lanka molt popular. Aquí es poden trobar famosos talladors de màscares que venen la seva producció en botigues pròpies. Hi ha màscares de moltes formes, colors i grandàries, però en general estan ben fetes, són molt decoratives i a preus assequibles. N'hi ha de tres tipus bàsics: kolam, la més habitual, sanni i raksha. Les principals botigues a Ambalangoda es troben en la carretera a Colombo, a més de 750 m. al nord de l'estació d'autobusos. Una d'elles és la de MH Mettananda (142 Patabendimulla). Uns 200 m. més enllà trobem la d'Ariyapala, potser més orientada a tours, amb més varietat i preus més cars. En la planta baixa de la casa es pot contemplar com es tallen les màscares i també hi ha un museu. Entre aquestes dos existeix una tercera, LAR Nandana (17, Siriniketharama Rd), més modesta i de preus més ajustats, en un petit carrer, a 125 m. de la carretera (hi ha un petit cartell a l'inici del carrer). Es tracta de buscar i trobar la que més s'adapta al nostre gust i pressupost, regatejant el preu ofert inicialment. També hi ha una botiga de batiks en un desviament abans d'arribar a la primera de les botigues anteriors.

Per altra banda, el trajecte per carretera o ferrocarril de Galle a Ambalangoda ofereix bonics paisatges de platges solitàries i cocoters. Uns 9 km abans d'arribar-hi es passa per Hikkaduwa, la destinació turística de platja més popular de l'illa, cosa que es nota en la gran quantitat d'hotels de tots els tipus i categories, restaurants, etc. relacionats amb el turisme.

Per al trajecte Unawatuna-Ambalangoda agafem primer un autobús a Galle en la cruïlla de la carretera Galle-Matara amb el carrer Strand. Hi ha 5 km fins la terminal de Galle (15 minuts de viatge, 7'5 Rs). Allà mateix agafem un autobús a Ambalangoda, a 32 km. És 1 hora de viatge i val 14 Rs. Mateixa combinació per a tornar a Unawatuna.

El trajecte Unawatuna-Negombo (una mica més de 160 km) el realitzem en diverses etapes. Primer un tuk-tuk (30 Rs) fins la cruiïlla de la carretera amb l'Strand, per agafar l'autobús a la terminal de Galle (7'5 Rs). Caminem els escassos 100 m. fins l'estació de tren, just al costat, on comprem un bitllet en 2ª classe a Colombo que val 65 Rs. Es tracta del tren que ve de Matara i té la seva sortida oficial a les 10:40 del matí. És un plàcid viatge amb tren que discorre enganxat a la costa oest i que finalitza a l'estació Colombo Fort 3 hores més tard. Després d'una escapada per a visitar la zona de Cinnamon Gardens (veure Colombo) tornem a Fort per a prendre l'autobús nº 240 a Negombo en la cruiïlla entre Olcott Mw i Saunders Place. Aquest trajecte de 40 km costa 14 Rs i es recorre en 75 minuts a causa del caos circulatori de la carretera a Negombo (la mateixa que va a l'aeroport).

L'Hotel Silver Sands (229 Lewis Place) és molt recomanat en els fòrums de Lonely Planet i la veritat és que no decep. Una gran habitació doble amb bany, ventilador, mosquitera i terrassa costa 825 Rs (impostos inclosos). Està situat al costat del mar, uns 5 km al nord de l'estació d'autobusos de Negombo (un tuk-tuk fins aquí costa unes 80 Rs).

Negombo. El motiu de venir fins aquí per a passar la nostra darrera nit abans de tornar a casa no és altre que la seva proximitat a l'aeroport internacional de Bandaranaike, fent aquest trajecte més barat en temps i diners que l'equivalent des de Colombo. També preferíem un lloc més tranquil que la gran ciutat.

Realment de Negombo només vam poder veure la seva platja (per descomptat menys bonica que les que havíem vist en la costa sud o est de l'illa) i una espectacular posta de sol sobre el mar. Bonic final per a aquest viatge!!.

A causa de la molt primerenca hora del nostre vol (6:45 del matí), que ens obliga a estar a l'aeroport a hores "inhumanes", agafem un taxi que contractem la nit anterior en el propi hotel. La furgoneta-taxi, molt nova i còmoda, costa 500 Rs per a nosaltres dos sols i triguem uns 20 minuts en arribar a la terminal de sortides de l'aeroport. A aquesta hora no hi ha tràfic, però cal comptar amb la demora que suposen els controls militars sobre els vehicles que entren a l'aeroport. En el moment de facturar hem abonar les 1.500 Rs per persona en concepte de taxes de sortida del país. Ja només ens queda un vol directe a París CDG amb SriLankan Airlines (10'5 hores) i un altre París CDG-Barcelona d'Air France (només 75 minuts).