logo
El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu
1 / 3
Bandera

SRI LANKA

Guia i relat d'un viatge per lliure a Sri Lanka

Autor(a)Yolanda i Toni (Viatgeaddictes)| Data viatge: 2003| Publicat el 01/10/2003
Vota
2.6 de 5 (99 vots)
Publi

Introducció

Sri Lanka, considerada per Marco Polo l'illa més bonica del món de totes les de la seva grandària, realment no decep al visitant, tant per la quantitat com per la qualitat dels seus punts d'interès. Encara que som conscients que aquest tipus d'apreciacions són sempre molt subjectives gosem dir també que, sense posseir res que sigui realment excepcional (especialment per a algú ja molt viatjat), ofereix molts aspectes interessants per al viatger que la vulgui recórrer amb prou temps. En una àrea geogràfica compacta es poden trobar vestigis de magnífiques ciutats antigues, platges solitàries de postal, esdeveniments culturals, paisatges espectaculars, variada fauna i flora i, sobretot, la calidesa dels seus habitants.

Per altra banda, després de 18 anys de guerra civil entre les tropes governamentals i la guerrilla es va signar en els primers mesos de 2002 un acord d'alto el foc i el cessament de les hostilitats entre ambdues parts. Aquest fràgil acord ha permès que, poc a poc, es vagi normalitzant la circulació de persones i mercaderies en zones del país abans fora de límits, com la costa oriental i especialment el nord del país. Gràcies a això ara és possible per al viatger moure's lliurement per gairebé tot el país, la qual cosa inclou també la península de Jaffna, a l'extrem nord.

Malgrat la seva proximitat a l'Índia (separada d'ella només per 32 km d'illots de coral) el cert és que les diferències entre un país i l'altre són notables. Per exemple, Sri Lanka és, en general, bastant menys caòtic, és més net i més fàcil per al viatger, a més de ser majoritàriament budista.

Finalment volem aconsellar des d'aquí el viatge independent en transport públic per Sri Lanka, ja que malgrat no ser un país especialment complicat per a moure's per ell, el cert és que durant la nostra estada vam trobar molt pocs motxillers al tren i especialment en els autobusos, ja que la majoria de viatgers van organitzats en grups o bé amb un cotxe llogat i el seu corresponent xofer/guia. Moure's per lliure i en transport públic proporciona experiències úniques que fan prevaler la qualitat per sobre de la quantitat. Tot i que, com sempre, cadascú és lliure d'escollir la forma de viatjar que millor s'adapti a les seves circumstàncies.

^top

Fitxa tècnica del viatge

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Data del viatge

Del 29 d'agost al 21 de setembre de 2003.

Itinerari

mapa

Dia 1: Barcelona - París - Katunayake (aeroport) - Colombo
Dia 2: Colombo - Anuradhapura
Dia 3: Anuradhapura
Dia 4: Anuradhapura - Mihintale - Anuradhapura
Dia 5: Anuradhapura - Vavuniya - Jaffna
Dia 6: Jaffna - Illa de Nainativu - Jaffna
Dia 7: Jaffna - Trincomalee
Dia 8: Trincomalee - Nilaveli
Dia 9: Nilaveli - Illa Pigeon - Nilaveli
Dia 10: Nilaveli - Trincomalee - Gal Oya - Polonnaruwa
Dia 11: Polonnaruwa
Dia 12: Polonnaruwa - Inamaluwa - Sigiriya - Inamaluwa
Dia 13: Inamaluwa - Dambulla - Kandy
Dia 14: Kandy - Peradeniya - Kandy
Dia 15: Kandy - Pinnewalla - Kandy
Dia 16: Kandy - Nuwara Eliya
Dia 17: Nuwara Eliya - Akgala - Nuwara Eliya
Dia 18: Nuwara Eliya - P. N. Horton Plains - Nuwara Eliya
Dia 19: Nuwara Eliya - Boralande - Nuwara Eliya - Ella
Dia 20: Ella - Wellawaya - Tangalla
Dia 21: Tangalla - Unawatuna - Galle - Ambalangoda - Galle - Unawatuna
Dia 22: Unawatuna - Galle - Unawatuna
Dia 23: Unawatuna - Galle - Colombo - Negombo
Dia 24: Negombo - Katunayake (aeroport) - París - Barcelona

Diners

La moneda d'Sri Lanka és la rupia (abreujada Rs). No hi ha cap problema a canviar euros en qualsevol banc del país. No es cobra cap comissió pel canvi en efectiu. Per ser més eficient i amb un canvi lleugerament millor recomanem especialment el Hatton National Bank. La resta, sobretot el People's Bank, tendeixen a ser excessivament burocràtics. Encara que els bancs solen estar molt concorreguts a tota hora sempre hi ha una finestreta especial indicada com Foreign Currency per al canvi de moneda estrangera, amb la qual cosa no sol ser necessari guardar cua. A la terminal d'arribades de l'aeroport internacional Bandaranaike hi ha diverses oficines on canviar moneda i que ofereixen exactament el mateix canvi (estan obertes a tota hora). El canvi que apliquen aquí no està gens malament.

Canvi mitjà:
1 Rs (rupia Sri Lanka) = 0,00957 Eur (1 Eur = 104'52 Rs)

Despeses del viatge

+ 1.058'08 € (vol anada/tornada + taxes aèries + taxes sortida Sri Lanka)
+ 295'50 € (transport, allotjament, menjar/beguda, entrades, ...)
= 1.353'58 € (total per persona)

Pressupost diari mitjà:
12'31 € per persona i dia

El nivell de vida per al viatger, a excepció del cost de les entrades als parcs nacionals o a llocs arqueològics i certs serveis turístics, és força baix. Per tant, Sri Lanka continua sent un dels pocs països que queden on és possible viatjar amb un pressupost moderadament baix.

Visat

Els ciutadans de la UE no necessiten visat per a estades turístiques de menys de 30 dies. El passaport ha de tenir una validesa mínima de 90 dies en el moment de l'entrada al país i és molt recomanable dur-lo sempre amb nosaltres en els nostres desplaçaments pel país, davant la possibilitat real de ser demanat en algun dels molts controls militars.

Salut

No hi ha cap vacuna obligatòria, excepte per a viatgers que procedeixin de països on sí són requerides. En general sol ser recomanable la profilaxis contra la malària, en forma de comprimits. En qualsevol cas hem de vacunar-nos de tot allò que ens indiquin en un Centre de vacunació internacional.

Seguretat

Amb el vigent acord d'alto el foc entre la guerrilla tamil (LTTE o Liberation Tiger of Tamil Eelam, també coneguts com Tigres Tamils) i el govern la seguretat per al viatger ha millorat moltíssim, ja que la possibilitat d'accions terroristes en zones públiques (com va succeir en el passat a Colombo o Kandy) o d'enfrontaments armats en certes àrees del nord i est del país, encara sota el control del LTTE, són ara pràcticament inexistents. Tot i així hem de ser prudents i informar-nos sempre de la situació actual si volem visitar aquestes zones, degut principalment a la fragilitat d'aquest acord d'alto el foc que pot desembocar en noves hostilitats. Per altra banda, al nord de Kilinocchi, incloent la península de Jaffna, hi ha encara moltes zones minades. Tot i que solen estar senyalitzades convé ser molt prudent en no sortir-se de les carreteres i camins més transitats, evitant per exemple les platges properes a l'Elephant Pass o caminar camp a través.

Degut a la gran presència de militars i forces de seguretat en zones com la península de Jaffna, en carreteres al nord i est del país o en certes zones de Colombo és convenient anar amb compte i ser respectuosos. La nostra experiència va ser positiva en el sentit que, en general, es van comportar amb nosaltres amb molta amabilitat, expressant la seva curiositat per la nostra procedència. A més, sempre que vam sol·licitar permís per a fer fotografies en zones sensibles aquest ens va ser concedit sense problema.

Respecte als delictes comuns és un país bastant segur, encara que, com sempre, és necessari anar amb les habituals precaucions, especialment en llocs molt concorreguts com mercats o estacions d'autobús o tren.

Transport

Avió. Que nosaltres tinguem notícia només hi ha un vol interior, operat per la companyia SriLankan Airlines, entre les ciutats de Colombo i Jaffna.

Tren. És una bona forma de desplaçar-se pel país quan existeix aquesta opció. Sol ser una mica més lent que l'autobús, però és més còmode, no va tan ple i els paisatges que gaudim per la finestra són extraordinaris, especialment en alguns trajectes per la zona central del país o en la costa oest i sud.

En els trens d'Sri Lanka hi ha tres classes: 1ª, 2ª i 3ª. En la nostra opinió la 2ª classe és la que ofereix una millor relació qualitat-preu, encara que en qualsevol d'elles els preus són força barats. Aquesta classe disposa de seients més o menys còmodes i ventiladors en el sostre del vagó, i no sol anar tan plena de gent com la 3ª classe.

A l'exterior de l'estació Colombo Fort hi ha una Tourist Information Office útil per a informació relativa al ferrocarril, però també per a qualsevol altra cosa que necessitem.

Autobús. La xarxa d'autobusos és suficientment àmplia com per arribar a qualsevol racó de l'illa. Hi ha autobusos de la companyia publica CTB i també autobusos privats, però en qualsevol cas els preus solen ser baratíssims. Per al cas de llargs trajectes en rutes principals existeix l'opció dels Intercity Express, autobús amb aire condicionat que costa més o menys el doble que un normal. És important tenir en compte que el dia de lluna plena de cada mes lunar (full moon) és festa religiosa a Sri Lanka i aquest dia els autobusos van especialment plens, sobretot els que condueixen a llocs sagrats, com els temples.

Cotxe de lloguer. L'opció de llogar un cotxe amb xofer-guia és seguida per molts viatgers que visiten l'illa. Lògicament permet veure més coses en menys temps i és més còmode que el transport públic. Però nosaltres volem, des d'aquí, fer un al·legat a favor del viatge en transport públic: proporciona més independència (en el sentit que no estem condicionats per ningú que marqui la nostra ruta), compartim hores de viatge amb l'atenta i amable població local, el teòric desavantatge de la seva lentitud permet gaudir pausadament dels paisatges, i a més és molt més barat.

Entrades per al Triangle Cultural

Per a visitar els llocs arqueològics compresos dins de l'anomenat Triangle Cultural es poden comprar entrades individuals, però si tenim previst visitar almenys Anuradhapura, Polonnaruwa i Sigiriya llavors és més econòmic adquirir el Round Ticket, conjunt de cupons que dóna accés a aquests tres llocs, a més d'altres menors com Ritigala, Medirigiriya, Nalanda i alguns llocs de Kandy. L'entrada individual a cadascun d'aquests tres llocs costa 15 US$, mentre que el Round Ticket val 32'5 US$ o el seu equivalent en rupies (no es pot pagar directament en euros), pel que surt gairebé un dels 3 llocs gratis. Com a limitació cal tenir en compte que una vegada realitzem la primera visita a un lloc es marca la data en el Round Ticket i haurem de realitzar la resta en un termini màxim de 15 dies. En teoria cada entrada és vàlida només per a un dia, però si tenim la intenció de tornar a l'endemà i ho indiquem a l'entrada no solen posar objeccions, encara que és convenient que marquin el nostre nº de passaport en el tiquet.

Clima

El clima d'Sri Lanka és en general bastant calorós i humit, llevat de les terres muntanyenques del centre de l'illa, on a causa de l'altura les temperatures baixen força, sobretot si no fa sol. Per tant és convenient dur roba molt fresca, però també roba d'abric consistent. També cal anar preparats per a la pluja, especialment si visitem la zona d'Horton Plains i Nuwara Eliya, on el clima és molt canviant.

Respecte a les pluges hem de dir que, almenys durant la nostra estada en el país, només va ploure amb certa freqüència en la regió de Nuwara Eliya, tot i que solien ser de poca intensitat i durant poca estona. Malgrat ser temporada de monsons al sud i sud-est de l'illa només vam tenir algun episodi de pluja molt esporàdic (n'hi ha prou amb refugiar-se en algun lloc a cobert i esperar que aturi). L'onatge i els corrents marins també es veuen afectats pels monsons, pel que en aquesta època no és possible banyar-se al mar (costa sud i oest), llevat que es tracti d'una platja protegida del mar obert.

Gastronomia

En general les cartes dels restaurants són força variades, pel que sol ser fàcil trobar alguna cosa al nostre gust. Aquestes solen presentar plats locals, però també cuina índia, xinesa i fins i tot occidental (per exemple les patates fregides o french fries no són difícils de trobar). El menjar més típic sol ser l'arròs i el curri, però també abunden els plats de verdura, carn, peix i marisc, adobats amb espècies (el sabor no sol ser tan picant com al nord de l'Índia).

Diferència horària

+ 4 hores (respecte al nostre horari d'estiu).

Idioma

Tant el singalès com el tamil són les llengües oficials d'Sri Lanka, però l'anglès sol ser utilitzat com a vehicle de comunicació entre els diferents grups lingüístics. No és difícil trobar algú, sobretot a les ciutats, que parli una mica d'anglès. De tota manera aprendre unes quantes paraules de singalès i/o tamil facilitarà el contacte amb la població local. A més el nostre esforç serà sincerament apreciat ja que els demostra una major integració en la seva cultura.

En qualsevol guia podreu trobar més vocabulari, però aquí teniu uns quants vocables d'ús quotidià (entre parèntesi està escrit el vocable tal qual l'hem de pronunciar nosaltres).

Singalès: Hola (jélo), Adéu (állubóuan), Gràcies (estútii), Sí (ouu), No (nae), Estació d'autobusos (bas nevatuma), 1 (eca), 2 (deca), 3 (tuna), 4 (hatara), 5 (paha), 6 (haya), 7 (hata), 8 (a-teh), 9 (navaya), 10 (dahaya), 100 (siya), 1000 (daaha)

Tamil: Hola (vanakam), Adéu (paitu varukiren), Gràcies (nandri), Sí (aam), No (il lay), Estació d'autobusos (baas nilayem), 1 (saidu), 2 (ondru), 3 (iarndu), 4 (muundru), 5 (aindu), 6 (aaru), 7 (ulu), 8 (utu), 9 (onbadu), 10 (pat tu), 100 (nooru), 1000 (aayirem)

Guia de viatge

Sri Lanka, Lonely Planet (8ª ed. agost 2001). Molt completa i pràctica, excepte per a la zona oriental (desactualitzada i amb poca informació) i sobretot per a la zona nord de l'illa (hi dedica només un parell de pàgines), ja que en el moment d'escriure la guia aquestes zones eren de difícil accés o estaven fora de límits a causa de la guerra. Tot això ha estat subsanat en la nova edició, la 9ª, que es va posar a la venda coincidint amb les dates d'aquest viatge.

^top

 GUIA / RELAT DE VIATGE: RUTA A ANURADHAPURA i LA PENÍNSULA DE JAFFNA

ANURADHAPURA

COM ARRIBAR-HI

Vol Barcelona-París CDG amb Air France (90 minuts). A continuació vol París CDG-Colombo amb SriLankan Airlines (9 hores i 45 minuts per a recórrer uns 8.500 km). Tant el servei a bord com l'entreteniment (pantalla personal amb pel.lícules, música i jocs) en aquest vol d'SriLankan estan molt bé. La ruta seguida pel nostre avió va sobrevolar Turquia, Iran, Pakistan i Índia. L'aeroport d'arribada és l'aeroport internacional Bandaranaike, proper a la població de Katunayake, 30 km al nord de Colombo.

Després de passar el control de passaports, recollir l'equipatge i passar un control de duana se surt a una sala on es troben diverses oficines de canvi de moneda, encara que totes ofereixen exactament el mateix canvi.

Per anar al centre de Colombo des de l'aeroport (uns 30 km de distància) és possible prendre un taxi, un tuk-tuk, l'autobús o el tren. Els dos primers són oferts al viatger només sortir de la terminal d'arribades. El taxi a Colombo costa unes 900 Rs negociables i és una opció disponible les 24 h. (també s'ofereixen a d'altres destinacions turístiques de l'illa). Respecte al tuk-tuk cal dir, que malgrat és més barat que el taxi (unes 400 Rs negociables) no el recomanem, ja que la carretera a Colombo és molt caótica, sempre col.lapsada i amb molta contaminació pel fum dels vehicles. Opcions molt més económiques són el tren i l'autobús, però el primer és bastant inconvenient perquè està lluny de la terminal. Queda, doncs, l'autobús. Per a trobar la seva parada cal sortir de la terminal, recórrer la plataforma fins el final, girar a la dreta i creuar una petita carretera i a l'altre costat veurem un senyal que indica la parada de l'autobús i una quiosc amb els horaris. No s'ha de fer cas als taxistes que intenten convèncer-nos de que no hi ha autobús o qualsevol altra história. però tampoc hem de refiar-nos dels horaris que s'indiquen, perquè qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. Encara que el primer, en teoria, surt a les 4:30 i després cada 30 minuts, aproximadament, fins les 23:00, nosaltres vam haver d'esperar més d'una hora fins que va arribar el primer i va sortir cap a Colombo, després d'una estona aturat. El trajecte costa 25 Rs i tarda poc més de 1 hora en arribar a l'estació d'autobusos Bastian Mawatha en el districte Pettah de Colombo. L'autobús és bastant cutre (no té aire-condicionat, tal com afirma la guia Lonely Planet).

Per a recórrer els aproximadament 200 km entre Colombo i Anuradhapura vam agafar el tren Intercity que surt a les 16:30 de l'estació Colombo Fort. El preu del bitllet en 2ª classe és de 150 Rs (també hi ha 1ª classe, però no val la pena pagar més per ella). En aquest tren amb el bitllet s'assigna un seient. Hi ha altres trens a Anuradhapura que surten abans que aquest, però nosaltres vam escollir aquest perquè ens va permetre passar unes hores a Colombo i veure algunes coses. L'inconvenient és que s'arriba tarda a Anuradhapura, gairebé a les 21:00, ja que aquest trajecte suposa unes 4'5 hores de viatge. D'altra banda, aquest trajecte en tren és tranquil i relaxant.

DORMIR I MENJAR

Khondamalie Inn (42/388, Harischandra Mw, tel. 025-22029). L'habitació doble amb bany (sense aigua calenta), ventilador, i mosquitera costa 825 Rs, impostos inclosos (millor demanar una habitació que doni a la part de darrere). Està bé pel preu que té i el propietari és bastant servicial. A Anuradhapura hi ha d'altres llocs on allotjar-se, però donada l'hora a la que arribem i el nostre cansament acumulat, ens decidim pel primer que vam trobar raonablement bé.

Per a esmorzar el millor lloc és Salgado Bakery, al carrer principal. El local està una mica decrèpit, però hi ha una gran varietat de productes i a molt bon preu. Darrere de l'hotel Khondamalie està el Lee's Chinese Restaurant (388/28, Harischandra Mw), amb una molt bona relació qualitat-preu. Al carrer principal, proper al People's Bank, recomanem el Why Not Restaurant, amb A/C i on es menja molt bé per un preu raonable.

COSES A VEURE

Colombo. L'autobús de l'aeroport ens deixa en l'estació d'autobusos Bastian Mawatha. Un cop aquí caminem uns 750 m. fins l'estació de tren Colombo Fort, entre multitud de parades amb tot tipus de productes. A la vista dels horaris del tren a Anuradhapura, decidim marxar a la tarda i aprofitar el matí i migdia per a recórrer algunes zones de Colombo, perquè, si bé és cert que no té gran cosa a veure, nosaltres recomanem dedicar-li una jornada (si sobra algun dia després de visitar els punts imprescindibles de l'illa) per a recórrer els seus llocs d'interès. Per anar més lleugers d'equipatge en aquesta curta visita a Colombo es pot deixar l'equipatge en la consigna (cloak room) de la mateixa estació de tren. El lloguer d'un gran compartiment que es tanca amb un cadenat costa 20 Rs per dia (es paga per dies sencers). En pagar se'ns dóna un rebut que cal lliurar al recollir l'equipatge.

Sortint de l'estació Colombo Fort ens adrecem en direcció al cor de Fort, el centre comercial de la ciutat, per l'avinguda Olcott Mw primer i el carrer Chatham després. En creuar el carrer York ja són evidents les barricades i trinxeres de sacs i filferro que protegeixen alguns dels edificis de la zona. A més s'aprecia la presència de nombrosos policies i militars. Altres edificis estan completa o parcialment destruïts. Realment sembla zona de guerra. Diversos cartells avisen de la prohibició de fotografiar o gravar en vídeo en tota aquesta zona. El motiu de tot això són els múltiples atemptats que s'han produït a Colombo (i un dels més greus en aquest barri) des de l'any 1997 i fins el 2001. Així diversos carrers estan encara tancats al tràfic i d'altres fora de límits, fins i tot per als vianants, per exemple la zona portuària. En la confluència dels carrers Chatham i Janadhipathi es troba la bonica torre del rellotge. Cap al nord es troba la Residència Presidencial, però anant cap al sud per aquest últim carrer s'arriba a Galle Road, ja en la riba de Oceà Índic. Continuant cap al sud per la mateixa via passem pel costat d'uns grans edificis d'estil neoclàssic, ambdós fortificats, la Secretaria Presidencial i el Tresor. En creuar un braç del llac Beira continuem per un passeig per vianants paral·lel a la platja, on el gran onatge impossibilita el bany. A l'esquerra s'estén el Galle Face Green, una esplanada de terra i herba on la gent ve a fer esport, a passejar, a volar cometes o de pic-nic.

En l'extrem sud d'aquest passeig es troba el Galle Face Hotel, un edifici de molt caràcter i un evident passat colonial (inaugurat al 1860, va ser l'hotel de més luxe durant l'època colonial anglesa). Encara que possiblement avui dia hi ha a Colombo d'altres hotels amb instal·lacions més modernes i de més luxe, difícilment superaran a aquest en història i encant. Recomanem enormement entrar en ell i prendre alguna cosa en el seu bar Verandah, una terrassa al costat d'un preciós jardí amb vista al mar. És un lloc sensacional i un oasi de pau en la ciutat. Un suc natural costa 160 Rs i una cervesa local 240 Rs (és car, però el lloc no té preu). Abans de marxar de l'hotel recomanem fer un volt pel jardí i la piscina (d'aigua salada) sobre el mar. Parlant amb l'amabilíssim porter de l'hotel aquest ens va realitzar un meravellós tour informal per les sales nobles de l'hotel (menjador, sala de ball, ...), explicant la seva història i acabant davant una gran placa amb els noms de personatges famosos que han passat per aquí al llarg de la seva història centenària, des de Gregory Peck o Cole Porter fins Yuri Gagarin. Sortint de l'hotel i caminant 400 m. més al sud per Galle Road s'arriba a l'oficina del Ceylon Tourist Board, on és possible obtenir informació turística de l'illa, així com alguns fullets i mapes.

Tornant de nou al centre de Fort per Galle Face Rd es passa per davant del luxós hotel Taj Samudra, amb forma de mitja lluna. A l'altura del Bank of Ceylon i girant a la dreta arribem a l'entrada del World Trade Center, dos modernes i altes torres bessones de vidre visibles des de molts llocs. En elles es troben nombroses oficines de línies aèries i també un restaurant en la 3a planta. El restaurant s'anomena Deli Market i ofereix una gran varietat de plats i sabors encara que els preus són cars (un menjar surt per unes 500 Rs), ja que és on van els executius de les oficines properes i la gent jove amb diners. Tot passejant pels carrers York i Jayatilaka es poden apreciar nombrosos i bells exemples d'edificis d'estil colonial, com l'hotel Grand Oriental o els magatzems Kargills. Seguint per Main St s'arriba a la torre del rellotge Khan i agafant Front St desemboquem de nou davant de l'estació de tren Colombo Fort.

La zona Cinnamon Gardens, 5 km al sud del centre, s'anomena així perquè un segle enrera estava coberta de plantacions de canyella. Avui dia és el barri luxós de Colombo, ple d'ambaixades, mansions i residències de luxe (per exemple a Rosmead Place o Barnes Place), a més de posseir nombrosos museus i el jardí més gran i bonic de Colombo, el Viharamahadevi Park. Enfront d'ell està el vistós edifici de l'Ajuntament, semblant a la Casa Blanca de Washington D.C. Per arribar fins aquesta zona de la ciutat prenem l'autobús nº 115 davant de Colombo Fort (4 Rs). Per a tornar de nou al centre podem prendre el nº 170 prop de De Soysa Circus.

Anuradhapura. La seva ciutat antiga és la més vella, important i extensa del país. Des d'ella van regnar al llarg de mil anys varis reis singalesos i del sud de l'Índia. Encara es poden trobar vestigis de l'arquitectura i dels sistemes de reg de l'antiguitat.

Patrimoni de la HumanitatCiutat sagrada d'Anuradhapura (declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1982). La ciutat antiga s'estén a l'oest i nord de la ciutat moderna. Atès que els punts d'interès a visitar es troben molt escampats en una àrea d'uns 4 km de llargària per 2 d'ample recomanem llogar una bicicleta per a poder desplaçar-nos lliurement per la zona. Amb els rètols in situ i un mapa és difícil perdre's, i en aquest cas sempre trobarem a algú que ens indicarà el camí correcte. El perfil del terreny és completament pla i per tant l'únic inconvenient de la bicicleta pot ser la calor en les hores centrals del dia. Es poden llogar en petits hotels de la zona, però en l'hotel Khondamalie Inn es pot aconseguir una bicicleta per a tot el dia per només 150 Rs. Per descomptat, per als que no s'animin amb la bici, és possible llogar un taxi o un tuk-tuk per hores. Per a veure i gaudir de tot el conjunt amb tranquil·litat i desplaçant-nos amb bici hem contar amb un dia sencer. Dintre del recinte hi ha nombrosos quioscos on comprar begudes i coses lleugeres per menjar.

Entrant per la carretera que ve de la ciutat moderna el primer que trobem és el Ceylon Tourist Board, on comprem les entrades i obtenim informació. L'entrada individual costa 15 US$, però es pot entrar amb el Round Ticket. En cas de no disposar encara d'ell, aquí el podem adquirir.

Seguint la mateixa carretera s'arriba directament al Sri Maha Bodhi (Sacred Bodhi Tree), el centre espiritual d'Anuradhapura. El bhodi (Ficus religiosa) és un arbre de grans dimensions sagrat per al budisme, ja que sota un arbre d'aquest tipus estava assegut Buda quan va assolir la il·luminació. En aquest temple es poden apreciar diversos arbres d'aquesta espècie, però el més antic i sagrat és el que es troba en la plataforma més elevada, el qual ha crescut a partir d'un brot portat de l'Índia fa uns 2.000 anys, amb la introducció del budisme a Sri Lanka. La resta del temple és bastant modern i no té molt interès. Uns 500 m. abans d'arribar al temple hi ha una petita quiosc de la policia on hem de deixar la bicicleta o vehicle que portem, perquè d'aquí al temple s'ha d'anar a peu. En l'entrada del temple pròpiament dita hem de treure'ns les sabates i descobrir-nos el cap (com en la resta de recintes sagrats).

Des del quiosc de la policia prenem la pista direcció nord. A 500 m. trobem l'enorme Jetavanarama Dagoba, de 70 m. d'altura i actualment en reconstrucció. Fou construida al s. III, completament de rajola. Uns 300 m. al nord-oest passem per davant del Palau Real, dintre d'una ciutadella i del que no queda gran cosa. 800 m. més al nord arribem al Kuttam Pokuna, dos estanys-piscina que possiblement usaven els monjos d'un monestir adjacent. La nostra ruta contínua cap a l'oest passant per l'estàtua Samadhi Buddha, un buda assegut del s. IV i considerat un dels més bonics de l'illa. Más a l'oest trobem agrupats l'Abhayagiri Dagoba (impressionant i enorme cúpula de 75 m. d'altura), el Palau de Mahasen (rellevant per posseir la moonstone, pedra tallada en forma de semi-lluna a l'entrada dels temples, més bella d'Sri Lanka) i Ratnaprasada (palau en ruïnes, però on és possible trobar les més boniques guardstones, pedres tallades ornamentals que flanquegen l'entrada als temples, de la zona, i concretament una que representa una preciosa apsara). Ara cap al sud, a 1'5 km, trobem la Thuparama Dagoba, situada en un bonic entorn i de la que es creu que és la més antiga d'Sri Lanka. A continuació ve la Ruvanvelisaya Dagoba (és interessant coincidir amb una cerimònia col·lectiva, plena de color i de gran religiositat). També aquí l'entorn ajardinat dóna més bellesa al conjunt. Només 200 m. a l'oest trobem Basawakkulama, un gran estany cobert de nenúfars. Continuant per Puttalam Rd s'arriba a Mirisabatiya Dagoba, altra enorme cúpula, i més enllà arribem al Tissa Wewa, altre estany artificial, de 160 Ha. D'aquí arrenca una pista direcció sud que voreja l'estany, però aquesta està tancada al tràfic per una barrera controlada per la policia, encara que n'hi ha prou amb sol·licitar permís amablement per poder passar sense cap problema. Seguint cap al sud, i a l'esquerra de la pista, s'estenen els Royal Pleasure Gardens, unes 14 Ha. de preciosos jardins amb petits estanys i grans roques entre la vegetació. La veritat és que tot aquest recorregut és molt, molt bonic i relaxant, especialment quan ja cau el sol i la llum es torna més contrastada. Finalment arribem al temple Isurumuniya Vihara, un magnífic temple-roca del s. III A.C. En teoria l'entrada costa 200 Rs (no inclosa en el Round Ticket), però a última hora de la tarda vam trobar la taquilla tancada, tot i poder visitar el temple sense problemes. Des de dalt de la roca hi ha una vista espectacular dels voltants (és un bon lloc per veure la posta de sol sobre l'estany). En la llunyania destaca una estàtua blanca i gegant de Buda que sobresurt per sobre dels arbres i els edificis). Per a tornar a la ciutat nova n'hi ha prou amb un fàcil trajecte de 2 km per Hospital Rd i Main St.

Mihintale (pronunciat Mijíntale). El complex de temples situat al costat d'aquesta petita població té una gran importància espiritual per als singalesos, ja que va ser aquí on el budisme va tenir el seu origen a Sri Lanka. En la nostra opinió no té res d'espectacular, però si disposem de temps val la pena dedicar-li una excursió de mig dia des d'Anuradhapura.

Buda de Mihintale
Buda de Mihintale

Aquest complex es troba en el cim d'una petita lloma a menys d'1 km del centre del poble. Abans d'iniciar l'ascensió trobem a l'esquerra un petit museu. L'entrada és gratuïta encara que el seu "encarregat" demana una petita donació. No és molt interessant, potser pel fet, entre altres coses, de que els objectes exposats tenen una gruixuda capa de pols pel damunt. Atès que cal pujar forces escales (uns 1.900 graons) recomanem evitar les hores de màxima calor. En el camí de pujada trobem diferents ruïnes de l'antic complex, a més de llocs on comprar beguda o fruita. Ja gairebé en el cim i abans d'entrar en el recinte religiós, actualment en ús, hem de descalçar-nos i pagar les 250 Rs de l'entrada. En aquest recinte podem trobar una gran estàtua blanca de Buda, la cova de Mahinda, la Roca de la Meditació (pujar fins el cim de la roca no és fàcil, però les vistes mereixen l'esforç), o la Mahaseya Dagoba, en el punt més alt del complex (és un bon lloc per a prendre's un respir a l'ombra d'un arbre, sobretot tenint en compte que la vista sobre tota la plana circumdant és magnífica, arribant-se a veure fins i tot les grans dagobes d'Anuradhapura).

Mihintale està a uns 11 km d'Anuradhapura i per arribar-hi hem d'agafar un autobús en la parada que hi ha a l'altre costat del People's Bank, al carrer principal. El trajecte costa 9'5 Rs i es recorre en uns 20 minuts. A Mihintale els autobusos s'aturen en una esplanada al costat d'un gran arbre, en la carretera Anuradhapura-Trincomalee.

^top

JAFFNA

COM ARRIBAR-HI

A causa de la situació política i militar actual el viatge per terra a Jaffna és bastant penós, encara que això pot canviar en el futur per a millor (així ho esperem!) o per a pitjor si es torna a tancar l'accés a mercaderies i viatgers, com així ha estat durant anys. A continuació explicarem la nostra experiència personal durant el trajecte de 197 km d'Anuradhapura a Jaffna, a l'extrem nord del país:

La nova estació d'autobusos d'Anuradhapura es troba a uns 2'5 km de la zona d'hotels (un tuk-tuk fins allà costa unes 40 Rs). Des d'aquí surten, quan s'omplen, els autobusos a Vavuniya, primera escala del viatge al nord (no hi ha transport directe a Jaffna). El trajecte de 53 km per una carretera en bastant mal estat es fa en 1 h 40 min i costa 19 Rs. La presència militar és cada cop més visible, amb nombrosos aquarteraments. Una vegada en l'estació d'autobusos de Vavuniya sortim d'ella i ens adrecem a un carrer adjacent, on estacionen els minibusos que van cap al nord. Surten quan s'omplen i realitzen un trajecte de pocs quilòmetres, que costa 20 Rs, fins arribar al primer punt de control (es tracta de l'últim punt controlat per l'exèrcit d'Sri Lanka). Aquí baixem del minibús, amb l'equipatge a coll, i hem de fer cua (diferent per a homes i dones) per a sotmetre'ns a una conscienciosa revisió de l'equipatge i a un petit interrogatori sobre la nostra procedència i destinació. Passat aquest control hem de caminar més d'1 km per una pista, entre la carretera i uns camps minats, fins arribar a un nou control, aquest de la Creu Roja Internacional, on comprem un formulari (costa 2 Rs) per a omplir-lo amb les nostres dades. El problema és que només està escrit en singalès i tamil, pel que hem de comptar amb la inestimable ajuda d'algun local que sàpiga una mica d'anglès i ens vagi traduint el significat dels camps a omplir (aquest formulari serà el visat o salconduit que ens permetrà circular per territori del LTTE). A continuació pugem, entre una veritable marea humana, a un autobús que espera en aquest punt. Paguem 20 Rs per un curt trajecte de només 5 km de terra de ningú fins el següent punt de control. Aquí nova cua per al control del passaport i de l'equipatge. Un oficial requereix que lletregem cada paraula que hem escrit en el formulari anterior per a escriure-la sota en tamil, després d'això posa un segell i es queda una part per al seu registre. Ja estem en territori de la guerrilla del LTTE. Ara fem una altra cua per a comprar un bitllet d'un autobús que costa 150 Rs i que ens ha de conduir per la zona controlada pels tigres tamiles. Anar amb la motxilla en aquests autobusos suposa una gran incomoditat, ja que no tenen un lloc específic per a l'equipatge. Per tant l'hem de carregar en tot moment, amb l'agreujant que aquests autobusos van sobrecarregats de gent que també duu equipatge i paquets.

A partir d'aquest moment el paisatge que veiem és impactant, amb cases destruïdes i senyals de mines anti-persona a banda i banda de la carretera, en bona part del recorregut. Poc abans d'arribar a la ciutat de Kilinochchi l'autobús s'atura uns 25 minuts en un petit poble per a refrescar-se i menjar o beure una mica. Kilinochchi té cert aspecte de ciutat fantasma, amb nombrosos edificis fets pols per les bombes i els projectils. Más al nord creuem l'Elephant Pass, un estret pas que uneix la península de Jaffna a la resta de l'illa. El seu nom obeeix al fet que antigament era la ruta que seguien els elefants salvatges, però avui en dia els seria gairebé impossible (suposant que quedessin elefants salvatges aquí), ja que aquesta zona és d'una gran importància estratègica i totes les platges semblen estar minades, amb nombroses estaques de colors vermell i blanc, i senyals amb la inscripció "Danger, mines" o "Be aware of explossives". Aquí el mar és molt poc profund i forma nombroses llacunes entre platges de sorra blanca. La combinació de colors forma un paisatge molt bonic. Ja en la península de Jaffna, i abans d'arribar a Mugantalai, s'acaba la zona controlada pel LTTE i aquí trobem el seu darrer punt de control, on finalitza el trajecte en l'autobús. Un cop més, control de passaports i d'equipatge, escorcoll personal, i noves preguntes. Passat el control pugem a un nou autobús, gratuït, que recorre un molt curt trajecte fins l'últim punt de control, on repetim per enèsima vegada tot el "cerimonial" de control. Acabat aquest, pugem a un altre autobús que, ara sí, ens duu fins Jaffna. Aquest trajecte, d'uns 25 km, costa 20 Rs. Arribem a l'estació central d'autobusos o Central Bus Stand de Jaffna 8 hores després de sortir d'Anuradhapura.

Posteriorment vam descobrir que existia una alternativa molt més còmoda per a realitzar el trajecte Vavuniya-Jaffna i viceversa: a Vavuniya cal demanar per un transport especial a Jaffna. Es tracta d'una furgoneta que funciona com un taxi compartit. Costa 1000 Rs per persona, però hom s'estalvia d'haver de canviar de vehicle a cada control. A més tots els tràmits als controls s'agilitzen enormement.

Amb la situació actual d'apertura molta població local viatja al nord per a visitar a familiars o coneguts que no ha pogut veure fins ara, i fins i tot amb la curiositat de com és aquesta zona desconeguda per a molts d'ells. Per tant hi ha molt tràfic de gent que omple totes les opcions de transport disponibles

DORMIR I MENJAR

Kumaran Tourist Inn (Stanley Road, 67). L'habitació doble amb bany compartit (sense aigua calenta) i ventilador costa 400 Rs. Es tracta d'un hotel molt senzill, però està molt net, és tranquil a la nit i molt cèntric (a només 300 m. de l'estació d'autobusos). A més disposem de l'habitació durant les 24 hores següents al moment de registrar-nos. El personal de recepció és bastant amigable.

Per a menjar la millor alternativa que vam trobar va ser el Restaurant Cozee (15, Sirambiyadi Lane), molt recomanable, uns 500 m. a l'est pel mateix carrer Stanley. És nou, amb una extensa carta i es menja molt bé a preus raonables. Per a esmorzar podem recomanar el bar de l'Hotel Rolex (116, Khasturiya Rd), a 50 m. de l'estació d'autobusos.

COSES A VEURE

Jaffna. Durant la nostra estada en aquesta ciutat no disposàvem de cap mapa per a orientar-nos o informació actualitzada de les coses a veure, pel fet de que la nostra guia Lonely Planet no tenia informació actualitzada d'aquesta zona del país (ens consta que en la 9ª edició ja s'ha subsanat aquest problema). Per tant ens vam veure obligats a descobrir-ho tot pel nostre compte, preguntant per aquí i allà.

A causa de la situació actual i la gairebé inexistent infraestructura turística existent a Jaffna no es pot fer gran cosa en aquesta regió, però encara així recomanem la seva visita als més aventurers i a aquells que valoren trobar-se una zona molt diferent a la resta d'Sri Lanka. Per a començar aquí la població és tamil i majoritàriament hinduïsta i el paisatge té un relleu completament pla i dominat per altes palmeres cocoteres. A més, degut a l'aïllament sofert durant molts anys per la guerra, pràcticament no hi ha vehicles a motor particulars, només alguns camions, autobusos, tuk-tuk i 4WD d'ONGs. La població local es mou per la ciutat a peu o en bicicleta. A partir de les 19 h, quan enfosqueix, es tanquen tots els comerços i els carrers queden a les fosques i desèrtics. Sembla com si hagués "toc de queda", encara que en realitat ara no n'hi ha. Durant el dia, caminant pel centre de la ciutat, es poden apreciar els estralls de la guerra sobre molts edificis, així com nombroses trinxeres en cantonades i edificis, i patrulles militars a peu o en camions. Però malgrat el que tot això intimida a primer cop d'ull, el cert és que no vam tenir cap problema. N'hi ha prou amb ser simpàtic amb les forces militars (solen mostrar curiositat per saber d'on som i si ens agrada el seu país) i demanar permís a l'hora de fer fotografies en presència de soldats.

A part de la recomanació de passejar pel centre de Jaffna o visitar el mercat (al costat de l'estació d'autobusos) també hi ha altres punts d'interès en la ciutat. El principal és el temple hinduïsta Nallur Kandaswamy, el més gran de Jaffna. Molta població local s'apropa fins aquí per a resar. Tanca les seves portes a les 17:30 i està uns 3 km al nord-est del centre. Per a arribar-hi podem prendre un tuk-tuk (60 Rs), però recomanem tornar al centre passejant plàcidament pels carrers. En aquesta zona es troben la majoria de seus d'UNHCR, Creu Roja i diverses ONG. També podem recórrer caminant els 1'2 km des del centre fins l'antic i enorme Fort, però poca cosa queda d'ell ja que durant la guerra ha sofert nombrosos bombardejos. De fet el seu interior continua sent zona militar i, per tant, fora de límits. La millor vista del que queda dels seus murs s'obté en el costat sud, des de la carretera a l'illa de Kayts.

Illa de Nainativu (també coneguda com Nagadipa). Una interessant excursió de mig dia des de Jaffna és anar a aquesta illa amb l'excusa de visitar un parell de temples que hi ha en ella. El primer d'ells és el temple hinduïsta Nagapooshani Amman Kovil, on és possible entrar i visitar el recinte. Es troba just davant de la passarel·la de l'embarcador del ferri. Seguint la petita pista que voreja la costa durant 1 km s'arriba fins el temple budista Nagadipa Vihara, amb la seva característica cúpula platejada. És un dels 16 llocs sagrats del budisme a Sri Lanka i fins l'escalada de la guerra civil en aquesta zona era un lloc de pelegrinatge molt popular entre els budistes de tot Sri Lanka. Per a arribar a aquest temple cal entrar en una base de la Sri Lanka Navy, però no hi ha més inconvenient que demanar permís als sentinelles de l'entrada.

Nainativu es troba situada al sud-oest de la ciutat de Jaffna. Per a arribar-hi hem de començar per prendre un autobús a Nainativu que surt de l'estació central de Jaffna quan s'omple. L'autobús surt de la ciutat, entre el Fort i el mar, i creua a l'illa de Kayts per una carretera sobre el mar que la uneix a la península (el mar aquí és tan poc profund que permet unir algunes illes mitjançant terraplens sobre els quals es construeixen estretes carreteres). Aquest istme artificial té una longitud d'1.5 km, amb controls militars a ambdós extrems. L'autobús creua l'illa de Kayts, passant per algun petit poblat, fins arribar a un nou istme artificial mitjançant el qual passem a la veïna illa de Pundukutivu i la creuem de costat a costat. L'autobús té la seva parada final davant l'embarcador del ferri. Durant el trajecte el paisatge és molt bonic i pintoresc, i només es veu pertorbat pels nombrosos controls dels marines d'Sri Lanka (la SL Navy) que trobem pel camí. Aquest autobús costa 23'5 Rs i triga 1 hora a recórrer els 25 km de distància fins aquí. En l'embarcador hem d'esperar una bona estona fins que arriba el ferri, pugem a ell i partim cap a l'illa de Nainativu. Costa 10 Rs i són uns 20 minuts de navegació. Recomanem anar sobre la teulada de l'embarcació per a poder gaudir més del trajecte, ja que des de dintre no es veu l'exterior i a més va ple de gom a gom. No cal dir que el ferri i l'accés a ell també està controlat per la SL Navy (una vegada satisfeta la seva curiositat sobre la nostra procedència, ocupació i destinació ja no ens posen més traves). Mateix trajecte per a tornar a Jaffna.

^top
Vota
2.6 de 5 (99 vots)
Publi
facebook
twitter
Youtube
Lastminute.com
Rumbo.es
Destinia
RentalCars
Turkish Airlines
icona Viatgeaddictes2001-2014 © Viatgeaddictes.com