Comencem el viatge amb un vol d'Air Europa Barcelona-Madrid (55 minuts). A Barajas enllacem amb un vol d'Air Plus Comet a Lima, on vam arribar de matinada després d'11 hores de vol en un Boeing 747. Tant el servei a bord com l'oferta d'entreteniment a bord són, en general, molt pobres.

En la sala de recollida d'equipatges de l'aeroport de Lima hi ha un parell de quioscs on canviar diners, però els dos ofereixen pràcticament la mateixa taxa de canvi (bastant dolenta, per cert, pel que aconsellem canviar aquí el mínim). Des que arribàrem a l'aeroport fins que el vam abandonar va passar gairebé 1 hora, realitzant tots els tràmits: immigració, recollida d'equipatge, etc. En sortir de la terminal ja ens esperen uns coneguts peruans que ens duen en el seu cotxe fins a la terminal de l'empresa Soyuz (Tel. 266-1515), a l'Av. Mèxic 333, en el barri La Victòria de la ciutat de Lima, on vam comprar els bitllets per al següent autobús a Pisco (18 S/).

En realitat aquest autobús es dirigeix a Ica per la Panamericana, però ens deixa a San Clemente, d'on surt el desviament a Pisco, a 4 km. El trajecte de 250 km des de Lima fins a aquí ens va suposar un molt agradable viatge de 4 hores i 15 minuts, durant el qual ens va sorprendre l'impactant paisatge desèrtic per on passa la carretera Panamericana. En baixar de l'autobús a San Clemente ja ens espera un taxista conegut dels nostres amics, que en el seu afany de fer-nos més suportable la nostra arribada al país ja li havien trucat per telèfon perquè ens esperés en aquest punt. Però en qualsevol cas aquí hi ha altres taxistes esperant els autobusos que paren o també es pot agafar un autobús que fa el recorregut fins al mercat de Pisco, on es pot connectar amb un altre autobús a Paracas (a uns 15 km de Pisco).

En l'Hotel Zarcillo Paradise (tel. 8381110) paguem 20 US$ per una senzilla, però bonica i enorme habitació doble amb bany privat i esmorzar. Està situat en un bonic enclavament, enfront del mar, en la badia del Chaco. El Sr. Luís Herrera, mànager de l'hotel i de l'agència de viatges Zarcillo Connections, és una persona molt afable que us pot solucionar pràcticament qualsevol assumpte relacionat amb la visita a la zona.

En el propi hotel no hi ha restaurant (com a molt es pot menjar algun sàndvitx), però a menys de 2 km al nord d'aquí està el nucli del Chaco. Al voltant del seu bonic bulevar hi ha diversos restaurants on menjar.

Reserva Nacional de Paracas. Juntament amb les illes Ballestas aquest era el nostre principal interès per venir fins aquí. Com ja era tard per afegir-nos a una de les excursions organitzades per Zarcillo a primera hora del matí optem per contractar un taxi i fer una ruta personalitzada. Acordem amb el taxista un preu de 25 US$ pel temps que necessitem per a la visita (al final emprem unes 4,5 hores).

Sortim amb el nostre taxi de Paracas cap al sud i a uns 2 km trobem l'entrada a la reserva, on vam pagar una entrada de 5 S/ cadascun. Continuem i poc després deixem l'asfalt per a seguir per una curiosa pista compactada de sal i argila. El paisatge circumdant és realment molt bonic, amb turonets de color vermellós (pel seu alt contingut en òxid de ferro) que contrasten amb el groc i blanc de l'argila en la resta. Al cap d'una estona arribem a un dels punts més característics de la zona, conegut com La Catedral. En realitat es tracta d'un mirador sobre una espectacular formació rocosa unida a la costa, i el nom de la qual ve de la seva forma semblant a la d'una catedral, amb la seva torre i tot. Però en la part superior de la formació rocosa hom pot veure també la forma d'un cap de còndor i fins i tot la d'una dona indígena asseguda i amb el seu ponxo (??). Des d'aquest mirador es poden apreciar també els alts penya-segats que hi ha en aquesta zona de costa, així com les nombroses espècies d'aus que habiten la reserva: pel.lícans, piqueros, gavines xilenes, zarcillos, etc. Seguim la nostra visita recorrent diverses pistes entre meravellosos paisatges lunars fins arribar a un mirador sobre la bonica platja de Yumaque (en quítxua significa mans que porten aigües). Seguim per la costa i ens endinsem en la península de Paracas fins a arribar a la cridanera Playa Roja, anomenada així pel color vermellós de la seva sorra, degut novament al seu alt contingut d'òxid de ferro. A 2 km d'aquí arribem a Lagunillas, un poble molt petit de pescadors on val la pena aturar-se per a menjar peix en algun dels seus restaurants. Nosaltres vam escollir el restaurant El Che (tel. 056-542237), on vam menjar peix fresc, bo i abundant, tot i que una mica car (normal, esent Lagunillas un lloc molt popular per a menjar). Havent dinat donem un petit passeig pels voltants del poble, situat en un bonic lloc. Reprenem la marxa amb el taxi fins arribar al Centro de Información de la reserva. En ell hi ha interessants panells explicatius amb abundant informació sobre la seva geologia i fauna, la qual ajuda a entendre com funciona aquest hàbitat tan especial. Des del centre caminem uns 400 metres fins a un mirador elevat des del qual observar els flamencs rosats que hi ha en aquest moment en la platja de la badia. Tornem al centre i agafem el nostre taxi per a tornar a Paracas i donar per acabada aquesta interessantísima visita a la reserva. Al llarg de l'excursió, i tractant-se d'una excursió personalitzada, ens hem detingut on hem volgut per a fer fotos i contemplar amb tranquil·litat aquest paisatge tan fotogènic, comptant en tot moment amb la inestimable guia i sabiduria del nostre taxista.

Kindergarden en les Illes Ballestas

Illes Ballestas. Contractem l'excursió a través del nostre hotel (amb Zarcillo Connections) per 10 US$ cadascun. Surt a les 8 del matí de l'embarcador que hi ha enfront de l'hotel. L'embarcació creua la badia de Paracas i passa al costat del cementiri de barques de pescadors i poc després al costat de Puerto San Martín, en l'extrem nord de la península. Seguim envoltant la península (alguns trossos de costa són francament bonics) fins a arribar a l'arxi-coneguda, enigmàtica i enorme figura del Candelabro (150 metres d'alt per 50 d'ample), tallada sobre el vessant d'una muntanya que dóna al mar. La nostra embarcació es deté davant la figura i el patró ens explica la seva història i algunes dades d'interès, essent tot això bastant interessant. A continuació reprenem la navegació, anant mar endins en direcció a les illes Ballestas. Quan arribem a elles naveguem al voltant d'algunes de les illes i podem veure molt de prop lleons marins, pingüins de Humboldt, i milers d'aus, com cormorans, pel.lícans, etc. En la sorra d'una apartada platja hi ha centenars de femelles i nadons de lleons marins, en una espècie d'improvisat jardí d'infància, però alguns neden prop de la barca sentint curiositat per la nostra visita. Una de les principals característiques d'aquestes illes és la gran quantitat de guano dipositat sobre les roques per les aus amb el pas del temps i que és una font de riquesa per al país. Des de la barca veiem el guano, però també les instal·lacions on es tracta i s'embarca. Finalitzem l'excursió, després de dues intenses hores, tornant a l'instant d'inici per la mateixa ruta de l'anada. En resum, aquesta és una excursió molt molt recomanable, de debò, malgrat algú anomeni a les Ballestas les Galápagos dels pobres.

El Chaco. Aquest petit nucli, a menys de 2 km al nord de l'hotel Zarcillo, té un bonic bulevar amb una zona de passeig i les terrasses de diversos restaurants. Aquí també està l'embarcador des d'on surten la majoria de les excursions a la illes Ballestas. Seguint la riba del mar des de l'hotel fins aquí és un bonic i agradable passeig (hi ha cases realment boniques). Només cal abandonar momentàniament la riba del mar en arribar a l'altura del luxós Hotel Paracas, ja que la seva platja és privada i no es pot creuar si no s'és hoste.

Pisco. De Pisco només fem un volt per la zona de la Plaza de Armas. De camí a Paracas veiem el port i la seva llotja de peix, així com diverses factories i un aeròdrom militar.

El viatge de Paracas a Nasca el vam fer en dos trams per a fer una aturada a Ica i visitar l'oasi de Huacachina. Per al primer tram, Paracas-Ica (65 km), vam agafar un servei especial de la companyia Cruz del Sur que en el seu trajecte de Lima cap al sud es desvia de la seva ruta per a recollir passatgers davant de l'Hotel Paracas, proper al nostre hotel, a les 10:30 del matí. Tot i que no és barat (35 S/ cada passatge) l'agafem per tal d'arribar amb més rapidesa a Ica ja que és bastant directe i a més ens estalviem anar fins a Pisco o la Panamericana per a esperar l'autobús. Arribem a la terminal de Cruz del Sur, uns 500 m. a l'oest de la Plaza de Armas d'Ica, després d'una escassa i còmoda hora de viatge. Només arribar comprem els passatges a Nasca per a la tarda (25 S/ cadascun) i deixem l'equipatge en la consigna de la terminal. D'aquesta manera tenim unes quantes hores per a visitar ràpidament Ica i Huacachina abans de continuar viatge.

Ja de tornada a la terminal de Cruz del Sur d'Ica després de la nostra ràpida visita recuperem el nostre equipatge i agafem l'autobús de les 18:00 a Nasca. Recorrem els 141 km d'Ica a Nasca en unes dues hores. L'aturada final és la terminal de Cruz del Sur de Nasca, uns 200 m. a l'oest de la plaça Bolognesi.

En l'Hotel La Maison Suisse (km 447 de la carretera Panamericana Sur; tel. 056-522434) paguem 46 US$ per una habitació doble amb bany, TV i esmorzar. Està situat enfront de l'aeròdrom de Nasca, a gairebé 4 km del centre (un taxi val 3 S/). Té un agradable jardí i fins i tot piscina, però potser és preferible buscar un hotel al centre de Nasca per tenir-ho tot més a mà.

A Nasca recomanem el restaurant El Portón (Ignacio Morsesky 120, cantonada Lima; tel. 056-523490). En l'hotel Nazca Lines (Jr Bolognesi) pagant 16 S/ hom pot banyar-se en la seva bonica piscina i a més inclou un sàndvitx i un refresc, ideal per a refrescar-se al final del dia. El bar Plaza Mayor, a la plaça, és un bon lloc per a prendre alguna cosa i veure passar la gent.

Ica. D'aquesta ciutat vam veure poca cosa, ja que el nostre veritable interès era Huacachina. Prop de la concorreguda Plaza de Armas vam veure l'església de San Francisco (interessant pels seus vitralls de colors) o la catedral de La Merced. També aprofitem per a canviar euros a un dels molts canvistes que hi ha en el costat nord de la plaça, obtenint un bon canvi després de regatejar una mica.

Huacachina. Aquest curiós i agradable lloc es troba uns 4 km a l'oest d'Ica i per a arribar fins a ell des d'Ica (i viceversa) agafem un taxi (4 S/). Sembla un bon lloc per a fer-hi nit o descansar un temps.

Vista de l'oasi de Huacachina

La nostra visita a Huacachina va coincidir en diumenge, motiu pel qual hi havia força gent del país gaudint del lloc. Les principals activitats aquí són passejar al voltant de la llacuna, banyar-se, asseure's en una terrassa, pujar a les enormes dunes que envolten la llacuna, llogar una taula per a lliscar-se per les dunes (sand-boarding) o apuntar-se a una incursió en les dunes a bord d'un curiós buggy (anomenat aquí arenero) format per una estructura tubular amb seients muntats sobre la base d'un 4x4. Sent això últim el major reclam d'aventura de la zona no sorprèn que els preus siguin cars. En qualsevol cas a nosaltres ens va semblar una activitat agressiva per a l'entorn. Molt més ecològic, però cansat, és pujar a la duna més alta que envolta l'oasi. És dur pel seu fort pendent i per la dificultat de caminar per la sorra, però la recompensa bé mereix l'esforç. La vista sobre Huacachina, allà baix, i de l'oceà de dunes i sorra que l'envolta és veritablement sensacional, malgrat el vent pugui arribar a ser molest per la sorra que duu amb si. Aprofitem per a menjar una mica en el restaurant Maroni, amb una agradable terrassa al costat de la llacuna. Bastant bé. També aprofitem per a visitar i prendre una beguda en el preciós Hotel Mossone (tel. 056-213630), un dels edificis més cridaners i bonics (encara que no l'únic) de l'oasi.

La veritat és que Huacachina ens va sorprendre agradablement i ens va semblar un lloc peculiar. L'únic però és la brutícia en forma de bosses de plàstic i ampolles que campa lliurement per la sorra al voltant de la llacuna.

NASCA. Per descomptat el nostre principal interès per a aturar-nos a Nasca era el sobrevolar les famoses Línies de Nasca. La ciutat en si no té massa interès, però si sobren unes hores o dies val la pena realitzar una excursió per a visitar alguns punts d'interès no molt lluny de la ciutat. Durant la nostra estada en Nasca vam coincidir en dates amb la celebració de les festes de la Verge de Guadalupe i hi havia un gran ambient en el centre de la ciutat.

Línies de Nasca (declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1994). La millor forma de veure aquestes enigmàtiques figures traçades sobre el desert (les més conegudes estan a uns 20 km de Nasca) és sobrevolant-les amb una avioneta, ja que existeix un mirador elevat al costat de la Panamericana que permet veure parcialment unes poques d'aquestes figures, però així no és possible fer-se una idea de la forma i grandària de totes les figures, ni de la multitud de línies geomètriques que creuen el desert en totes les direccions. Per tot això, si esteu interessats a veure les línies el millor és, sens dubte, el sobrevol en avioneta. Els nostres amics peruans ens havien reservat des de Lima dues places amb la companyia Aeroica (té una oficina en el mateix hotel Maison Suisse; tel. 056-522434), una de les més importants i de confiança, però hi ha unes quantes més que també sobrevolen les línies. Vam pagar 45 US$ cadascun, però ens consta que es poden obtenir millors preus anant directament a l'aeroport i negociant amb alguna de les companyies més petites i que estan més allunyades de l'entrada. Però en segons quina època de l'any existeix el risc de quedar-se sense volar aquest dia, ja que no totes les hores són hàbils per a volar (depèn de la climatologia, del nivell d'ocupació o de les prioritats entre companyies).

Abans de dirigir-nos cap a l'aeroport per al vol vam poder veure, en el mateix hotel, un interessant vídeo sobre la vida de l'alemanya Maria Reiche i les seves investigacions sobre les línies de Nasca. En el moment d'accedir a l'aeroport cal pagar 10 S/ addicionals en concepte de taxes. Nosaltres vam volar passades les 10 del matí i la visibilitat era excel·lent. Durant els 35 minuts que va durar el vol (en una avioneta Cessna de 4 places; un de nosaltres va poder anar de copilot) vam tenir l'oportunitat de veure les nombroses figures o geòglifs visibles des de l'aire: la balena, l'astronauta, el gos, el mico, el còndor, el colibrí, l'aranya, l'alcatràs, l'arbre, les mans, etc. La veritat, és impressionant!!. A través d'uns cascos el pilot ens indicava en tot moment que és el que teníem a la vista (a més, abans del vol se'ns va donar un mapa amb la situació i el nom de cadascuna de les figures) i realitzava una aproximació a dreta i esquerra per a veure-les millor. Malgrat els forts girs de l'avioneta no vam tenir cap problema de mareig, fins i tot després d'haver esmorzat. Al contrari, passada la impressió del primer gir la veritat és que vam gaudir molt de la resta del vol, tenint en tot moment una sensació de seguretat total. Molt recomanable.

Voltants de Nasca. Per a visitar alguns llocs d'interès als voltants de Nasca vam mirar algunes excursions ofertes per agències locals, però al final vam preferir negociar directament amb un taxista de la ciutat per a combinar dues excursions en una, visitant llocs al sud i al nord-est de Nasca. Així acordàrem un preu total de 55 S/ per anar al cementiri de Chauchilla, els aqüeductes de Cantalloc, Paredones, El Telar, i algun altre, suposant una excursió de 4 hores.

Comencem anant al cementiri de Chauchilla, uns 35 km al sud (els últims quilòmetres són de pista). L'entrada al lloc val 5 S/ i en ell trobem una sèrie de tombes que contenen mòmies, ossos i utensilis trobats en la zona, corresponents a pobladors d'aquesta zona entre els segles XI i XIV. Al costat del camí a seguir per a visitar les 12 tombes es poden veure encara restes de ceràmiques de l'època. A nosaltres ens va agradar més el paisatge que hi ha al voltant que el cementiri en si. A continuació tornem pel mateix camí fins a Nasca i anem als aqüeductes de Cantalloc, uns 7 km al nord-est de Nasca per la carretera a Abancay. L'entrada al lloc costa 10 S/. Es tracta d'una sèrie d'aqüeductes subterranis que recullen l'aigua de les muntanyes i permeten regar els camps de cotó limítrofs. Unes enginyoses construccions en espiral permeten l'accés als aqüeductes. Una noia jove ens va fer de guia i ens donà interessants explicacions sobre el lloc (en acabar li donàrem una propina). A poca distància d'aquí, de tornada a Nasca, el taxista es desvia pel barri de Buena Fe per a dur-nos a un lloc en el que caminant per un curt camí de pujada s'arriba a un mirador des del qual veiem un geòglif anomenat El Telar per la forma que representa. Molt aprop hi ha altre amb el nom de La Aguja. L'últim lloc que visitem en aquesta excursió és Los Paredones, lloc amb uns elements funeraris en estat ruïnós.

Agafem un autobús nocturn de Cruz del Sur (80 S/) que surt a les 23:00 de la seva terminal de Nasca, tot i que depèn de si arriba puntual des de Lima (per preu i horari la nostra primera opció era la companyia Cial, però ja no quedaven places per a aquesta nit). Poc després de sortir ens donen una safata amb una mica de menjar. Arribem a la terminal d'autobusos d'Arequipa unes 8 hores després, havent recorregut uns 570 km. La terminal d'autobusos està a uns 3 km al sud del centre d'Arequipa, pel que agafem un taxi (3 S/) fins a la Plaza de Armas.

Hostal Mirador del Monasterio (carrer Zela 301, enfront del Monestir de Santa Catalina i a 450 m. de la Plaza de Armas d'Arequipa; tel. 054-224923). L'habitació doble amb bany privat, TV i esmorzar inclòs costa 46 US$. Bastant cèntric, però tranquil, i el personal de recepció és molt atent.

En el carrer Jerusalem vam trobar un petit restaurant on vam menjar un excel·lent i complet menú per només 5,5 S/. Altres llocs recomanables són els restaurants On-Balcony (Portal San Agustín 145-133, amb una estupenda vista sobre la Plaza de Armas), Mirador Misti (Pje. Catedral 111, en un ambient agradable) o Zig Zag (Santa Catalina 208; val la pena pujar a la terrassa superior per a veure la vista sobre Arequipa).

Un bon lloc per a canviar diners és la casa de canvi que hi ha a Moral nº109, on vam obtenir el millor canvi de tot el Perú.

Veure l'apartat Arequipa (II).