Data del viatge

Del 22 de desembre de 2007 al 5 de gener de 2008.

Itinerari

La nostra decisió d'entrar a Líbia a través de Tunísia en comptes de fer-ho directament per Trípoli, la capital líbia, va ser deguda a la diferència de preu entre els vols a un lloc i a altre (190 € el bitllet d'anada i tornada BCN-Tunis contra 700 € l'opció més barata BCN-Trípoli quan nosaltres ho miràrem). Així, a l'anada vam volar de Barcelona a Tunis, on connectàrem amb un vol interior a l'illa de Djerba i entràrem a Líbia a través de la frontera terrestre de Ras el-Jedir. I a la tornada agafem un vol de Trípoli a Tunis, on reservem un dia sencer per a visitar la ciutat abans de la tornada a Barcelona.

El segon dia de viatge era el previst per a entrar a Líbia a través de la frontera líbia-tunisiana de Ras el-Jedir, però un inoportú "problema" amb el visat ens va fer haver de tornar aquest mateix dia a la capital tunisiana per a solucionar el contratemps a través de l'Ambaixada espanyola a Tunis, amb el que entrem a Líbia a l'endemà, amb un dia de retard sobre el pla previst, la qual cosa ens va obligar a replantejar la ruta inicial per a adequar-la a les noves circumstàncies.

Visat

AVÍS: La informació d'aquest apartat ha estat actualitzada al març de 2008.

Per a entrar a Líbia és necessari un passaport (amb una validesa mínima de 6 mesos i un mínim de 2-3 pàgines lliures), a més d'un visat. El visat pot sol·licitar-se en l'Ambaixada líbia a Madrid, presentant la sol·licitud amb almenys 20 dies d'antelació al viatge, tenint en compte que els visats per a turisme són generalment denegats per a viatges que no hagin estat contractats amb una agència turística líbia (o a través d'una agència espanyola amb algun contacte allà). A més, el passat 11 de novembre de 2007 el govern libi va començar a aplicar de forma rigorosa, i sense previ avís, l'exigència de tenir la pàgina d'identificació del passaport traduïda a l'àrab, independentment de si es disposa de visat o no. Aquesta exigència ja és antiga, però en els últims anys aquesta norma s'havia relaxat i no solia aplicar-se. Aquesta traducció, que ha d'anar enganxada al mateix passaport i no en una fulla a part, ha de ser feta per un traductor jurat (no la realitza l'Ambaixada líbia) i la seva signatura legalitzada posteriorment (!!).

Des de març de 2005 també es pot obtenir el visat en un lloc fronterer oficial libi (aeri, terrestre o marítim), però cal tenir, a més de tot allò especificat anteriorment, amb una carta d'invitació remesa per l'agència líbia amb la qual haguem concertat el viatge, directa o indirectament (fins i tot sembla ser necessari que algun representant de la pròpia agència hagi d'estar present en el moment del nostre pas per la frontera per a respondre per nosaltres!). Amb tot això hauria de ser suficient, però per pròpia experiència us podem assegurar que, tot i així, és possible que el funcionari de torn en la frontera líbia pugui denegar la concessió del visat argumentant qualsevol nova reglamentació que s'hagi tret de la màniga el govern libi sense previ avís.

Per tot això, almenys mentre Líbia no sigui un país seriós en això dels visats, la nostra recomanació és que gestioneu l'obtenció del visat a través de l'Ambaixada líbia a Madrid. I si això no és possible també hi ha l'opció, sobretot si el vostre trajecte a Líbia passa per Tunísia, d'obtenir una traducció a l'àrab legalitzada en la pròpia Ambaixada d'Espanya a Tunis (veure quadre adjunt), ja que el seu personal està al corrent d'aquesta problemàtica. El seu horari de treball és pels matins de dilluns a divendres.

Per a més inri, des del 7 de gener de 2008, les autoritats líbies exigeixen que tot turista estranger que desitgi entrar a Líbia acrediti a la seva entrada la possessió de mitjans econòmics per valor d'un mínim de 1.000 dòlars americans o el seu equivalent en una altra divisa convertible, per a cobrir les seves despeses d'estada. Aquesta obligació s'aplica a tots, fins i tot a aquells que ho facin en grups organitzats a través d'agència, i és independent de l'obligació d'obtenir el corresponent visat. La no exhibició d'aquesta quantitat en metàl·lic, si és requerida en frontera, pot suposar la denegació immediata d'entrada a Líbia.

Ja veieu que, en aquest moment, Líbia deu ser un dels països més exigents i capritxosos quant als requisits d'entrada en el país. No fa molts mesos vam llegir que, aixecat ja l'embargament internacional que pesava sobre el país, el govern libi pretenia fomentar el turisme cap a Líbia, però vist tot plegat podem afirmar rotundament que, ara per ara, no va en la línia correcta.

En canvi, per a viatjar a Tunísia només és necessari el passaport en vigor, ja que els ciutadans espanyols estan exempts del requisit de visat per a estades inferiors a 90 dies.

Agència de viatges

Donada l'exigència actual del govern libi que una agència de viatges local líbia avali i acompanyi al viatger, condició necessària per a l'obtenció d'un visat turístic, decidir amb quina contactar pot ser la pregunta del milió. I és que a dia d'avui, almenys sobre el paper, és impossible moure's per lliure en territori libi, tant en el desert (la qual cosa sembla lògica) com en la resta del país a causa de les restriccions governamentals. De fet, el més semblant a viatjar per lliure a Líbia que hem escoltat és l'obtenció d'un visat de trànsit que dóna dret a creuar el país entre les fronteres d'Egipte i Tunísia (o viceversa), sense necessitat de contractar una agència, però aquest visat només serveix per a aquest supòsit i és concedit per a un màxim de 10 dies.

Iniciem el procés de preparació del viatge dissenyant una ruta adaptada al nostre gust personal i tenint en compte els dies disponibles de viatge, sobre la base que érem un grup de 4 viatgers, motiu pel qual descartem des del principi apuntar-nos a un viatge organitzat. Amb la ruta dissenyada recopilem informació en fòrums i portals a Internet sobre agències de turisme líbies que poguessin fer-nos un viatge a mida, i enviem correus electrònics amb la nostra proposta a diverses d'elles, tot i que finalment només quatre d'elles ens van contestar (ja sabíem de la poca formalitat, en general, de les agències líbies en el que a contestar es refereix). Després d'intercanviar diversos correus amb aquestes quatre (era difícil aconseguir que concretessin detalls de la seva oferta) vam aconseguir que tres d'elles ens donessin alguna cosa semblant a un pressupost per a la nostra ruta feta a mida.

En paral·lel vam contactar també amb dues agències de Barcelona especialitzades en aquest tipus de viatges i amb experiència a Líbia perquè, al seu torn, ens fessin un pressupost sobre la mateixa ruta personalitzada (ambdues agències venen rutes pròpies, però nosaltres vam demanar treballar amb la nostra perquè s'adeqüés totalment a les nostres dates i gustos). Després d'analitzar detingudament totes les ofertes rebudes finalment ens decidim per una d'aquestes agències de Barcelona, ja que el seu preu era molt semblant al de les agències locals líbies, però la proximitat, fàcil comunicació i serietat d'aquesta va ser per a nosaltres determinant. Aquesta agència és Viatges Tuareg (tel. 93 265 23 91) i òbviament té com soci una agència local Líbia que s'encarrega de la carta d'invitació i de tota la logística un cop allà.

De totes maneres, per si us interessen els enllaços a les agències finalistes líbies amb les que vam contactar en el seu moment i esmentades anteriorment: Fessano Tours, Alhanove Travel & Cyrene Tours i també Ocean Tours.

Una cosa a tenir en compte a l'hora de contractar una agència per anar al desert, i no és una qüestió menor, és que els conductors i guies contractats per a la part de desert siguin tuaregs i no àrabs, ja que, en general, els primers coneixen moltíssim més el terreny (és la seva pròpia terra) i us poden dur a llocs que no siguin els més coneguts i típics. En el nostre cas eren tuaregs i ens va sorprendre veure que, no poques vegades, conductors àrabs de vehicles d'altres grups preguntaven al nostre conductor perquè estaven perduts o no sabien quina ruta agafar (!!!). A més, això us permetrà conèixer de primera mà una cultura tan interessant com la tuareg.

Finalment, comentar en aquest apartat que la legislació actual a Líbia obliga que l'agència que ens acompanyi per territori libi ha d'estar present en el moment de la nostra entrada en el país per a lliurar la carta d'invitació i a partir d'aquest moment és tècnicament responsable de nosaltres durant tota la nostra estada en el país. Per això el guia tindrà poca inclinació a deixar-nos anar per lliure, encara que sigui per la ciutat.

Diners

La moneda oficial de Líbia és el dinar libi (LD). Les targetes de crèdit no solen ser molt útils.
A Tunísia la moneda de curs legal és el dinar tunisià (TND) i aquí sí les targetes de crèdit són generalment acceptades.

Canvi mitjà: (veure canvi actualitzat a XE.com)
1 LD = 0,554 € / 1 € = 1,805 LD
1 TND = 0,569 € / 1 € = 1,758 TND

Despeses del viatge

+ 186 € (vol BCN-Tunis-BCN)
+ 65 € (visat libi + traducció passaport)
+ 1.140 € (viatge contractat: transport, allotjament, menjar, entrades, vols Tunis-Djerba, Sebha-Trípoli i Trípoli-Tunis, etc)
+ 109 € (altres)
= 1.500 € (total per persona)

Nivell de vida: El viatge a Líbia no és especialment barat, sobretot si tenim en compte que hem de contractar una agència per a recórrer el país, amb tot el que això suposa en cost. Però l'avantatge és que, a part de l'import pagat a l'agència, poc més podrem gastar en el país, especialment els dies de ruta pel desert. De totes maneres, el nivell de vida a Líbia és relativamente alt i els preus no són, en general, barats per al viatger.

Transport

Avió. Els vols interns a Líbia són operats per dues companyies: Libyan Arab Airlines, amb mala fama pels seus retards i cancel·lacions. A Ghadames i Ghat hi ha aeroport, però no hi ha vols regulars, pel que pràcticament l'única possibilitat pràctica és el trajecte Trípoli-Sebha. L'altra línia aèria a Líbia és Al-Buraq Air, però només cobreix la ruta Trípoli-Benghazi.

A Tunísia, per la seva banda, els vols interns estan limitats per l'escàs nombre d'aeroports del país, però les distàncies aquí són molt menors que a Líbia. Per a volar des de Tunis a l'illa de Djerba, per exemple, hi ha dues opcions: TunisAir i SevenAir. Aquesta última sol tenir preus més econòmics.

Altres. A causa de la naturalesa d'aquest viatge per Líbia, fet sobretot amb transport privat, no podem donar informació de primera mà sobre altres tipus de transport públic. Sí podem dir que les carreteres a Líbia, quan n'hi ha, són bastant bones i els vehicles solen circular a molta velocitat. Moure's per Tunísia sembla fàcil per la varietat de transports.

Vacunes

En principi no hi ha cap vacuna obligatòria per a viatjar a Líbia, tot i que pot ser recomanable la vacuna contra el tètanus. Per a visitar Tunísia no hi ha cap vacuna obligatòria i ni tan sols recomanable.

Un cop en el desert podem estar bastants dies sense trepitjar un poble on pugui haver una farmàcia i per aquest motiu és molt convenient dur-se de casa tots els medicaments que puguem necessitar un cop allà.

Seguretat

Tot i que lògicament la seguretat total no existeix en cap país del món, Líbia ha de ser un dels més segurs que existeixen, ja que el govern està omnipresent i sembla exercir un control ferri sobre tots els aspectes de la vida i el territori libi. Per al viatger aquest control es fa evident en els nombrosos controls policials que es troben en les carreteres del país. A més, encara que la població líbia és molt conservadora no és, en la seva majoria, gens fonamentalista.

En el cas de grups de cinc o més viatgers sembla ser obligatori que un policia acompanyi al grup en qualsevol desplaçament pel país, en teoria per a la seguretat del grup, però la veritable raó podria ser el desig del govern libi de controlar als viatgers. Això, juntament amb les fortes restriccions al viatge independent, podria tenir el seu origen en un incident esdevingut a finals de l'any 2000, quan un grup de viatgers europeus que visitaven per lliure la regió de l'Acacus, en el sud de Líbia, van decidir emportar-se com a record algunes pintures rupestres. Va ser llavors, quan el govern libi va decidir tallar aquests actes vandàlics imposant fortes restriccions al viatge independent pel país, ja que a més no era la primera vegada que passava una cosa així. La llàstima és que per culpa d'uns pocs energúmens ara tots els viatgers a Líbia paguin les conseqüències.

Clima

El desert en el centre i sud del país i el mar Mediterrani al nord marquen clarament el clima libi. La humitat present en l'atmosfera de la costa suavitza les temperatures, tant a l'estiu com a l'hivern. En el desert, en canvi, els registres poden arribar a ser extrems entre abril i setembre, amb una mitjana de 38ºC. A més cal tenir en compte el vent ghibli, calent i sec, que durant la primavera sol bufar amb força i pot afectar seriosament als plans de viatge pel país.

En les dates de la nostra visita la temperatura durant el dia era agradable o fresca depenent de si feia sol o no, tant en la costa com en el desert, però la nit en el desert podia arribar a ser molt freda, especialment de matinada. Per això, si viatgeu en aquestes mateixes dates, és imprescindible dur roba de molt abric: anorac, guants, gorro, coll, polar, jerseis, mitjons, etc. I clar, un sac de dormir preparat per a aguantar temperatures molt baixes (0ºC-5ºC). També pot ser molt útil una flassada tèrmica per a retenir la calor dintre del sac.

Logística per al desert

Per a realitzar un tour de diversos dies pel desert, i per a un màxim de quatre viatgers, la infraestructura mínima que ha de proveir l'agència contractada consta de dos vehicles tot-terreny, un per al grup i l'altre per a la cuina (menjar, aigua, estris, fogons, llenya, etc), amb els seus corresponents conductors, guia i cuiner, tot i que alguns poden doblar (en el nostre cas dúiem tres persones, totes elles tuaregs). Ells s'encarreguen de totes els menjars del dia i porten un hule i matalassets o equivalent per a poder menjar al terra (o taules i cadires si van millor preparats). També han de portar les tendes de campanya i els matalassets per a col·locar sota el sac de dormir.

Per la nostra banda és indispensable dur, sobretot si el viatge és a l'hivern i tal com ja comentem en l'apartat anterior, un bon sac de dormir i roba de molt abric. A més, i per a qualsevol època, és molt útil dur una llanterna de les que es fixen al cap. Penseu que quan es fa fosc ja no hi ha més llum que la que proporciona el foc de la foguera o bé alguna bombeta alimentada per la bateria del vehicle, pel que és necessari disposar d'una font de llum pròpia per a escriure o per a quan estiguem dintre de la tenda de campanya. Per altra banda, atès que els menús que prepara el cuiner poden arribar a ser repetitius al llarg dels dies, no estaria de més emportar-se productes envasats des de casa, segons els gustos de cadascun, per a poder variar una mica el menú. Per a la higiene diària, sense aigua corrent, s'agraeïxen les tovalloletes mullades en colònia. Lògicament també cal dur paper higiènic (i no estaria de més dur damunt un encenedor per a cremar les restes abans d'enterrar-les a la sorra). Finalment, un bon llibre o un joc de cartes poden ajudar a passar hores mortes. I per a la càmera fotogràfica, sobretot si és digital, dur suficients bateries i memòria per a tots els dies de desert: és difícil resistir-se a fer centenars (o milers) de fotos.

Diferència horària

A Líbia, durant el nostre horari d'hivern, hi ha una diferència de +1 hora amb Espanya. A Tunísia, en canvi, hi ha la mateixa hora que a Espanya. En les dates de la nostra visita a Líbia es feia clar sobre les 7:45 i enfosquia a les 19:10 h.

Idioma

El Tamashek és la llengua del poble tuareg, els quals s'autodenominen Kel Tamasheq o «parlants del Tamashek». És una llengua afro-asiàtica del grup de llengües berbers que es parla en el nord d'Àfrica. Al seu torn és parlada sota la forma de diversos dialectes. La seva forma escrita rep el nom de Tifinagh. A continuació algunes paraules útils amb la pronunciació fonètica aproximada: Hola (Labús), Adéu (Artúfat estúfat), Si us plau (Alák), Gràcies (Tananmér), Duna (Ramla)

Guies de viatge

Libya, de Lonely Planet (2a. edició, juliol 2007, en anglès). Tot i que és molt recent ja estava desactualizada en algunes coses, com horaris de visita, però, clar, Líbia és un país una mica impredictible en aquest aspecte. D'altra banda està bastant bé.
Líbia (Guia Total), d'Anaya Touring Club (març 2006, en espanyol). Complementa perfectament a l'anterior.