El riu Brugent separa les muntanyes de Prades en dos sectors. El situat al nord és de base granítica; el terra de sauló, o arena, i una major altitud afavoreixen la presència dels castanyers i els roures. Aquest sector està presidit pel tossal de la Baltasana, de 1.203 metres d'alçada. Al sud, hi ha els relleus calcaris dels Motllats i de la Mussara, més baixos i secs, però de formes bigarrades.
I enmig d'ambdós sectors s'ubica la bonica vila de Capafonts, base de sortida d'interessants excursions. Diversos barrancs i rieres de poc cabal que aboquen l'aigua al curs del Brugent, abans han excavat profundament les roques dibuixant salts, balmes gegantines, com la cova de les Gralles, coves intrigants, com la del Grèvol, i ponts fantàstics de pedra, com la Roca Foradada o el pont de Goi.
El recorregut proposat és una passejada espectacular en què grans i menuts no pararan de sorprendre's. Els plans dels voltants de la font Nova (que poques vegades raja!), a l'altiplà dels Motllats, és un indret idoni per menjar i esbargir-se.
Per a iniciar aquest ruta cal situar-se a la vila de Capafonts, a on s'arriba per la bonica, però cargolada carretera local TV-7041 que enllaça Alcover amb la C-14 entre Montblanc i Reus, o per la C-37 que ve de Valls (23 km des d'Alcover). També s'hi pot arribar per la T-704 venint per la carretera Prades-Alforja.
Un cop arribats a Capafonts i aparcat el vehicle, cal anar fins a la plaça de l'Església, el punt d'inici i final d'aquest itinerari.
Des de la plaça de l'Església cal baixar pel carrer Barceloneta i seguir recte fins a sortir del poble per una baixada costeruda que desemboca a la carretera, que s'agafa a la dreta. Uns 320 metres més enllà es deixa a la dreta la pista per on després es tornarà i se segueix cap a l'est.
Al cap de 0'7 km des de l'inici deixem la carretera i agafem un camí que puja a la dreta. Es creua tres cops una pista que serpenteja en la mateixa direcció. El camí, que conserva força vestigis de l'obra original de pedra seca, murs i terra empedrat, va pujant cap a uns antics camps de conreu i de fruiters, avui pràcticament abandonats.
La vegetació s'adapta a l'orientació de l'orografia. A l'obaga es poden observar mates de boix i petits roures; a la solana, el garric, el pi blanc, el romaní, l'estepa blanca i l'espinosa argelaga.
I mig quilòmetre més enllà arribem a la Collada de les Hortasses. A mà dreta es troba la pista que ens ha acompanyat de pujada, que acaba aquí.
El camí continua remuntant suaument en la mateixa direcció sud-est enfilant-se per la carena.
A mà dreta s'obre profundament la barrancada del riu d'Horta, a l'altra banda de la qual hi ha el camí de tornada.
Recorrent altres 500 metres arribem a la Roca Foradada, un espectacular pont natural.
El camí passa pel bell mig de l'ull de la roca i continua pujant, ara pel vessant oest de la carena.
Més endavant arribarem a una cruïlla de senders amb pals senyalitzadors. Es gira a la dreta seguint les indicacions cap a la cova del Grèvol i la font Nova. S'acaba la pujada i ara el camí discorre a mitja alçada per la cinglera.
A l'esquerra dominen les parets clivellades de forats i coves; a la dreta, el barranc deixa entreveure la gran volta de la cova de les Gralles, que es pot visitar a la tornada.
En el km 2,60 de la ruta s'arriba a la Font de l'Escudelleta, ubicada sota una balma. Cent metres més enllà, a l'esquerra del camí, es troba la cova del Grèvol.
El trajecte continua planer cap al sud-est fins que s'acaba la cinglera i, a l'indret anomenat la plana del Llaurador, s'obre l'altiplà dels Motllats. El camí es transforma en una pista que discorre paral•lelament al torrent de la Pixera, que queda a la dreta.
Uns 600 metres més enllà trobem una cruïlla. Se segueix a la dreta per la pista, deixant dos trencalls a l'esquerra: un al cap de 100 metres, i un altre als 600 metres. Més endavant es deixa a l'esquerra una desviació que duu a la Mussara i es continua recte cap a ponent.
En el km 4,40 de la ruta es deixa un altre trencall a l'esquerra. Trenta metres més endavant, un sender a la dreta fa drecera en direcció a la cova de les Gralles. Es continua per la pista cap a l'oest i, als vint metres, es deixa una desviació a l'esquerra.
Uns 150 metres més enllà s'arriba a la Font Nova, la qual no sempre raja. Aquí trobem un encreuament de pistes, però podem prendre qualsevol dels dos brancals de la dreta en direcció nord-oest perquè s'ajunten de nou al cap de 50 metres.
Uns 400 metres més endavant es deixa un desviament a l'esquerra que porta a la Mussara. Ara la pista gira al nord.
En el km 5,30 de l'itinerari trobarem una bifurcació. Cal seguir pel camí de la dreta, en direcció nord. 200 metres més enllà es continua a la dreta i es passa per sobre del pont natural de Goi.
Es descriu un cercle a la dreta, es baixa i es travessa la roca pel forat. Després es davalla per un tram una mica pendent i es continua en direcció nord-oest pel vessant occidental del barranc de la Llúdriga.
En el km 6,31 de la ruta trobem la desviació a la cova de les Gralles. La cova, una balma gegantina i espectacular, queda a 500 metres de distància. Per arribar-hi, el camí primer flanqueja i, més endavant, discorre pel fons del barranc durant 200 metres.
Acabada la visita a la cova, es torna i es continua baixant pel senderó (el tram fins a la cova de les Gralles no està georeferenciat). Al cap de 300 metres apareix una bifurcació: es trenca a la dreta, descendint de valent per dins del bosc ja que es tracta d'un tram força costerut.
Poc més enllà trobarem la pista de la font de la Llúdriga. La font, que sempre raja, queda a la dreta, a 250 metres d'aquí. Després es gira a l'esquerra i es continua per la pista, sempre cap al nord-oest, deixant alguns trencalls secundaris a banda i banda i franquejant un cadenat que impedeix el pas de vehicles.
Arribats al km 8,13 de la ruta haurem de creuar a gual la riera del Ribatell, ja sota la vila de Capafonts. Es gira a la dreta, se surt a la carretera TV-7041 i, pel mateix camí de l'anada, es torna al punt de sortida d'aquesta ruta, la Plaça de l'Església de Capafonts, on donem per finalitzat aquest recorregut.
© Palau Robert - Centre d'Informació de Catalunya