Aquesta ruta a peu, sense massa dificultat i que es pot fer perfectament en família, transcorre dins de l'àrea protegida del Parc de la Serralada Litoral, el qual protegeix una part de la serralada de Marina (més coneguda en aquest tram com a serra de la Conreria.
El punt més alt d'aquesta ruta és el Turó d'en Galzeran o també Turó d'en Mates i localment conegut com el Telègraf), amb una altitud de 484 metres i situada entre les comarques del Maresme i del Vallès Oriental.
Aquest cim està inclòs al llistat del repte dels «100 Cims», un catàleg de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) que conté els més representatius i emblemàtics del Principat de Catalunya, la Catalunya Nord i el Principat d'Andorra i triats per les seves característiques físiques, històriques o de distribució al territori.

Des del cim del turó d'en Galzeran hi ha una magnífica i àmplia vista panoràmica tot l'entorn, des del mar a la muntanya, incloent pobles i ciutats. En dies clars es veu fàcilment Montserrat. Aquest cim és el punt on s'uneixen els límits dels municipis d'Alella, Tiana i Martorelles de Dalt.
Dalt del cim hi ha una gran torre de guaita que té l’objectiu de detectar columnes de fum o possibles incendis i controlar el territori durant els mesos d’estiu. Però també hi trobareu un monòlit geodèsic que fou utilitzat l'any 1794 per a mesurar el meridià de Dunkerque a Barcelona, que serví per a determinar la longitud del metre. Es feu servir per a la triangulació del vèrtex format pels cims del Matagalls, el Puig Rodó i el Turó d'en Galzeran.
Per arribar al punt d'inici d'aquesta ruta s'ha d'agafar la carretera B-500 que va des de Tiana fins a Sant Fost de Campsentelles i en arribar al punt quilomètric 6, que coincideix amb el Coll de Montalegre (altitud: 312 metres) desviar-se a la dreta pel carrer Camí de Martorelles (a l'esquerra hi destaca l'enorme edifici de l'Alberg de La Conreria). Estem dins del terme municipal de Tiana.
De seguida caldrà buscar un lloc on aparcar el vehicle sense fer nosa a la resta d'usuaris de la via. Si no hi hagués aparcament, ja que hi ha poques places, haurem de buscar un altre lloc pels voltants.
Des d'aquí podríem seguir el camí GR-92 cap al nord-est i arribaríem a tocar del cim del turó d'en Galzeran en una ruta més curta i directa, però aquesta no és la que seguirem aquí.

Des del punt d'inici tornem uns metres enrere fins arribar a aquest punt, on agafarem un camí indicat com a SL-C 146 que tira avall fins arribar a una torre elèctrica i seguirem per un camí a l'esquerra. Pocs metres després hi trobarem l'antic Cementiri dels Empestats.
El Cementiri dels Empestats, també conegut amb els noms de Cementiri del Còlera o Cementiri de la Febre Groga, té el seu origen en una epidèmia de febre groga que va tenir lloc a la ciutat de Barcelona l'any 1870 (podeu llegir la seva interessant història a la pàgina El Cementiri dels Empestats).
Avui dia només és visible el mur perimetral del petit cementiri i un monument format per una gran pedra amb algunes inscripcions, el qual marca el lloc on es troba la fossa comuna on van ser enterrades unes 75 persones. Aquest monument funerari va ser col·locat l’any 1871 a iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona, un cop l’epidèmia ja havia finalitzat.
Des d'aquí seguim per un corriol que ens porta fins als peus d'una altra torre elèctrica i poc més enllà trobem el camí SL-C 95, més ample, i l'agafem cap al nord. Seguim aquest camí fins a trobar una altra torre elèctrica i continuem rectes. Més endavant aquest camí vira cap a l'est i després cap al sud per a descendir fins al barranc format pel Torrent de Montcerdà.
Un cop travessat el torrent agafem el camí de l'esquerra que s'enfila amunt fent una ziga-zaga a l'inici. Després de recórrer uns 850 metres i amb un desnivell positiu de 140 metres. En arribar a la carena aquest camí s'ajunta amb el SL-C 135 i continuem cap al nord. Uns 100 metres més endavant el camí talla la pista del GR-92 i continuem rectes. Des d'aquí hi ha unes vistes fantàstiques cap al Maresme, amb la població d'Alella en primer terme. En un dia assolellat el gaudiment és espectacular. Es combinen les vistes sobre l'espai natural amb les dels camps de conreu, sobretot de vinyes.

El camí es fa una mica més estret i fa una divertida ziga-zaga per a guanyar altura. Després de 550 metres de camí amb un desnivell positiu de 65 metres arribem al cim del Turó d'en Galzeran.
En aquest punt es troba el Vèrtex Geodèsic del Turó d'en Galzeran, el qual, tal com hem explicat al principi, fou utilitzat l'any 1794 per a mesurar el meridià de Dunkerque i posteriorment establir el metre com la unitat mètrica universal. Val la pena llegir la placa explicativa que hi ha al costat del monòlit.
Després de gaudir de les extraordinàries vistes sobre el Montseny, la Mola, Montserrat, Collserola, tot el Pla de Barcelona, el Baix Maresme i Sant Mateu (el dia que hi vam anar era assolellat i força clar) i de reposar forces vam baixar per una corriol que surt dels peus de la Torre de Guaita que hi ha al cim i que després de 80 metres s'uneix a un camí més ample que agafem cap al sud-oest.
Seguint aquest camí uns 600 metres i havent baixat uns 72 metres, aquest camí desemboca en el GR-92, el qual agafarem cap a la dreta (sud-oest). I seguint aquest GR-92 durant 1,2 km, majoritàriament planers, arribarem al punt d'inici d'aquesta ruta.
© Viatgeaddictes.com | Data publicació: 04/2024