VIETNAM
- Guia i relat d'un viatge per lliure al Vietnam
(1993)Yolanda i Toni (Viatgeaddictes)
Vota |
1 - INTRODUCCIÓ i FITXA VIATGE. SAIGON i RUTA AL SUD i OEST DE SAIGON
Vietnam és un país obert totalment al turisme des de l'any 1993, el del nostre viatge, coincidint amb una progressiva relaxació del control governamental sobre la mobilitat dels viatgers, i des de llavors s'ha convertit en un destí molt comú i buscat, donant lloc a un autèntic boom turístic. Malgrat el procés de liberalització i el ràpid creixement econòmic d'aquest nou tigre asiàtic, encara és possible trobar al país una gran bellesa natural combinada amb una rica i antiga civilització, una variadíssima gastronomia, i una població extremadament sociable. La imatge dels camperols vietnamites amb els seus barrets cònics i els bous d'aigua enmig dels verds camps d'arròs és una estampa típica, però realment molt bonica.
Encara avui dia parlem de la Coxinxina per donar una idea de lloc molt llunyà. Aquest mot fou el nom donat a les províncies del delta del Mekong, al sud del Vietnam, amb l'ocupació francesa a la segona meitat del s. XIX.
Publiquem aquesta guia/relat sobre el nostre viatge per llure al Vietnam en l'any 2003, tot i que el viatge en sí va tenir lloc 10 anys abans. Per aquest motiu no fem esment de preus, horaris o noms d'hotels, ja que el país ha canviat tant des de llavors que aquests ni tan sols valdrien com a referència, tot i que sí indiquem en la fitxa tècnica, per exemple, les despeses totals que suposà aquest viatge.
Data del viatge
Del 27 de Juliol al 26 d'Agost de 1993.
Itinerari
Dia 3: Ho Chi Minh
Dia 4: Ho Chi Minh - Dalat
Dia 5: Dalat
Dia 6: Dalat - Nha Trang
Dia 7: Nha Trang
Dia 8: Nha Trang - Qui Nhon
Dia 9: Qui Nhon - Danang
Dia 10: Danang
Dia 11: Danang - Hoi An - Danang
Dia 12: Danang - Hue
Dies 13-14: Hue
Dia 15: Hue - Ninh Binh
Dies 16-17: Ninh Binh
Dia 18: Ninh Binh - Tam Coc - Ninh Binh
Dia 19: Ninh Binh - P.N. Cuc Phuong - Ninh Binh
Dia 20: Ninh Binh - Haiphong
Dia 21: Haiphong - Hong Gai
Dia 22: Hong Gai
Dia 23: Hong Gai - Hanoi
Dies 24-25: Hanoi
Dia 26: Hanoi - Hoa Binh - Hanoi
Dia 27: Hanoi - Ho Chi Minh
Dia 28: Ho Chi Minh - Tay Ninh - Cu Chi - Ho Chi Minh
Dia 29: Ho Chi Minh - My Tho - Ho Chi Minh
Dies 30-31: Ho Chi Minh - Kuala Lumpur - Amsterdam - Barcelona
Diners
La moneda oficial vietnamita és el Dong (VND), però el dòlar americà (US$) és acceptat com la segona moneda del país. Per tant, de moment, es recomana portar US$ per a facilitar el canvi a la moneda local. En les dates del nostre viatge, a l'any 1993, el canvi aproximat era 1 US$ = 10.500 VND. A principis del 2003, el canvi estava en 1 US$ = 15.400 VND. Es pot canviar en bancs i, en les grans ciutats, també en oficines de canvi i hotels (principalment només US$). Les targetes de crèdit no són molt utilitzades (fora de grans hotels, restaurants o botigues). Comença a haver-hi caixers automàtics a les ciutats de Hanoi i Ho Chi Minh.
Despeses del viatge
+ 119.000 pts. (vol BCN-Ho Chi Minh-BCN)
+ 19.500 pts. (vol domèstic Hanoi-Ho Chi Minh)
+ 16.200 pts. (visat + despeses gestió)
+ 53.900 pts. (hotel, menjar, transport, excursions, ...)
= 208.600 pts. (total per persona)
Visat
Ambaixada de la República Socialista de Vietnam a Madrid
c/ Segre,5 - 28002 Madrid; tel. 91 510 28 67
Paseo Milicias de Garachico, 5 - Sta. Cruz de Tenerife
Tel. 922 275 224
Per a viatjar al Vietnam és necessari un visat que s'ha d'obtenir abans de l'arribada al país. El passaport ha de tenir una validesa mínima de 6 mesos des de la data d'entrada al Vietnam
En les dates del nostre viatge, l'any 1993, l'ambaixada de Vietnam més propera era la de París, i per tant la tramitació del visat era molt cara, perquè a l'elevat cost del visat en sí s'havien de sumar les despeses de gestió d'una agència especialitzada o bé del servei de missatgeria a París per anar a portar i buscar la documentació.
Però ara és molt més fàcil per als ciutadans espanyols, perquè a l'abril del 2002 es va obrir una Ambaixada del Vietnam a Madrid i anys després un Consolat General a Santa Cruz de Tenerife (veure quadre adjunt).
Per s sol·licitar el visat (el normal té una validesa d'un mes i és de només una entrada) cal aportar el formularis subministrat per l'ambaixada (pot baixar-se de la seva pàgina web), una fotografia de tamany carnet, el passaport original, una fotocòpia del passaport (pàgina on figuren les dades personals) i un sobre de tornada certificat ja pagat (no és necessari si es recull personalment a l'Ambaixada). El preu del visat depèn de cada cas concret, tot i que el preu normal és 65 € (consulteu-lo trucant a la pròpia Ambaixada). Es recomana fer la sol·licitud amb suficient antelació (al menys un mes abans), tot i que el temps normal de tràmit és d'una setmana a partir de la data en que es rep la sol·licitud.
Existeix una altra possibilitat, indicada per a casos de molta urgència o si arribem a Vietnam des d'un tercer país sense ambaixada vietnamita, que consisteix en gestionar l'obtenció del visat a través d'una agència local vietnamita de forma que el podem recollir al mateix aeroport internacional de les ciutats de Hanoi, Danang o Ho Chi Minh, emprant un mínim de 5 dies laborables per a tot el procés o només dos en casos de molta urgència.
Si combineu el vostre viatge al Vietnam amb una estada en un altre país de la zona (Laos, Cambodja, etc) llavors serà necessari sol·licitar un visat de múltiples entrades, ja que aquest és imprescindible per a poder tornar a entrar en territori vietnamita.
Salut
No és obligatori cap tipus de vacunació per a viatjar al Vietnam. Però, especialment si es visiten zones selvàtiques, és convenient vacunar-se contra l'hepatitis A i B, tètanus, polio, i tifus. També pot ser recomanable la profilaxi contra la malària. En qualsevol cas cal seguir les recomanacions especificades per un Centre de vacunació internacional.
Seguretat
Vietnam és un país bastant tranquil i segur, encara que cal prendre les habituals precaucions que sempre ha de tenir qualsevol viatger arreu del món, especialment a la ciutat de Ho Chi Minh, on ha augmentat el nivell de robatoris al carrer (especialment en la zona del riu).
Els accidents de circulació, molt habituals al Vietnam, són una possible font de problemes ja que solen derivar en un tumult de gent, especialment si el que condueix és estranger. Por tant, es recomana no llogar cap cotxe sense conductor, i fins i tot no apropar-se al lloc de l'accident si casualment estem a la zona.
Transport
Avió. Vietnam Airlines i Pacific Airlines són les companyies que realitzen vols interiors entre diferents ciutats. Aquests vols no són massa cars i no es paguen taxes d'aeroport (però sí en el cas de vols internacionals, on les taxes de sortida són de 12 US$, excepte a Hanoi, on s'han de pagar 14 US$).
Autobús. Amb autobusos públics es pot anar pràcticament a tot arreu del país, tot i que els autobusos solen ser vells i no massa còmodes, especialment per a persones altes, ja que el tamany i distància entre seients està pensat per a l'alçada mitjana dels vietnamites. No és estrany al pagar el bitllet de l'autobús que al viatger occidental se li demani pagar dos seients, adduint que ocupa més espai. En el nostre cas ens vam negar sistemàticament a pagar aquest "sobrepreu", perquè, tant si es paga una o dues places, s'acaba viatjant igualment apretat degut al gran nivell d'ocupació dels autobusos (posi com es posi inicialment el cobrador finalment sempre accepta que es pagui la tarifa "legal", la qual cosa demostra que no té raó de ser). Les carreteres no solen estar en molt bon estat ja que les infraestructures de comunicació terrestre del país són encara bastant precàries. Això fa que els viatges per carretera puguin ser lents, especialment en algunes zones del país on s'han de creuar nombrosos rius, carregant l'autobús al ferri. Malgrat tot, és la forma més barata i pràctica de moure's pel país.
Tren. Tant la xarxa com els trens vietnamites van conèixer temps molt millors. Per als viatgers estrangers les tarifes són molt més cares que per als locals i no guarden correspondència amb el nivell de comoditat que ofereix. Els viatges són molt lents i la puntualitat també sol ser pèssima. Però, un cop més, recomanem fer al menys un trajecte en tren per copsar l'ambient únic dels trens i les estacions de tren. A més, donada l'extrema sociabilitat del poble vietnamita és molt fàcil fer amistats durant el trajecte, gesticulant, parlant en anglès, francès o bé practicant algunes paraules en vietnamita. Tota una experiència!!
Vaixell. Una forma diferent de gaudir de la bellesa natural del país i del contacte amb la gent local és agafar vaixells per fer certes rutes. Una que recomanem de forma especial és el ferri de Haiphong a Hong Gai o viceversa. Aquest navega el riu Cam, que connecta la ciutat de Haiphong amb la badia de Ha Long, i travessa aquesta badia per entre les illes del parc nacional Cat Ba. La lentitud de la navegació permet gaudir, entre d'altres, de la bellesa del color turquesa de les aigües, els illots d'origen calcari i, fins i tot, veure navegar algun vell sampan. També al delta del Mekong hi ha l'oportunitat de desplaçar-se en vaixell entre poblacions per la gran quantitat de canals que forma el propi delta d'aquest mític riu.
Bicicleta. Donat que llogar una bicicleta (les millors són les xineses) és fàcil i barat, aquest és un mitjà de transport molt útil, especialment en ciutats de mida petita o mitjana, o per fer excursions a punts no massa llunyans. Però ens haurem d'acostumar als costums locals a l'hora de conduir pels seus carrers.
Clima
En general les temperatures són bastant altes i en algunes zones el grau d'humitat és especialment alt, contribuint a una forta sensació de xafogor. A la zona de Dalat, degut a la seva altura de 1.500 m., les temperatures són força més suaus i sota certes condicions s'agraeix una mica de roba d'abric.
Gastronomia
La cuina vietnamita és, segurament, la millor i la més variada de tot el sud-est asiàtic (que ja és dir!). Trobareu gran quantitat de productes i ingredients: carn, peix, verdures, arròs, tallarines, ... i serp.
Menció especial per al cafè. El vam trobar especialment bo i amb un aroma intens. També recomanem la cervesa, per exemple la 333 (en vietnamita: ba-ba-ba).
Diferència horària
+ 5 hores
Idioma
El vietnamita, llengua oficial al Vietnam, no és fàcil d'aprendre ja que és monosil·làbica, però amb sis tons diferents. L'avantatge per als occidentals és que al menys s'escriu amb els caràcters del nostre alfabet. Tot i que cada vegada és més comú trobar algú que parli anglès, especialment la gent jove, i menys francès (la gent gran), és recomanable aprendre unes quantes paraules de vietnamita per tal de facilitar el contacte amb la població local. A més el nostre esforç serà sincerament apreciat ja que els demostra una major integració en la seva cultura. També va bé sovint per evitar que ens cobrin preus abusius perquè dóna la impressió de que ja coneixem el país.
En qualsevol guia podreu trobar més vocabulari, però aquí teniu uns quants vocables molt útils i més o menys fàcils de pronunciar per a nosaltres (entre parèntesi, el vocable vietnamita està escrit tal qual l'hem de pronunciar nosaltres): Hola (chao), Adéu (tambíet), Gràcies (camon), Sí (fai), No (kong), Hotel (jacsan), Estació autobusos (bensé), Bicicleta (sedap), Moto (semai), Cafè sol (cafédén), Sucre (dong), Sopa d'arròs (comfó), Cervesa (bia), Gel (dáa), Arròs (com), Tallarines (my), Pollastre (ga), Peix (ca), Bou (bo), 1 (mot), 2 (hai), 3 (ba), 4 (bon), 5 (nam), 6 (sau), 7 (bai), 8 (tam), 9 (chin), 10 (muoi), 11 (muoi mot), 100 (mot tram), 1000 (mot nagin)
Guia de viatge
Thailand, Indochina & Burma Handbook, Trade & Travel Publications (edició Setembre 1992). Lògicament ara hi ha edicions d'aquesta i d'altres guies molt més actuals que la que vam utilitzar nosaltres en aquest viatge.
Literatura relacionada
El americano impasible de Graham Greene (Ed. Planeta). Triangle amorós entre un corresponsal de guerra, un agent secret nordamericà i una jove vietnamita, ambientat en el tempestuós clima polític de la Indoxina dels anys cinquanta.
GUIA / RELAT DE VIATGE
HO CHI MINH (Saigon)
CIUTAT HO CHI MINH. Malgrat aquest és el nom oficial de la ciutat adoptat pel govern vietnamita després d'acabada la guerra amb Estats Units al 1975, la majoria de la gent local continua anomenant-la Saigon.
Estàtua de Bac Ho davant l'Ajuntament (Saigon)
Tots els llocs visitables a la zona centre de la ciutat són abastables a peu (el lloc més llunyà està a mitja hora de les zona d'hotels) i la seva visita requereix al menys un dia sencer.
Comencem el nostre recorregut pel mercat Cho Ben Thanh, el més gran de la ciutat, juntament amb el de Bin Tay al barri de Cholon. Aquest mercat és un bon lloc per menjar en algun dels senzills restaurants interiors i també per a veure la gran varietat de productes a la venda (fins i tot enormes serps per als restaurants). Tres-cents metres al nord del mercat tenim el temple hindú Mariamman, amb la curiositat de que el temple és clarament hindú, però sol estar freqüentat per xinesos que resen davant les divinitats hindús com si ho fessin davant de la imatge de Buddha. A l'est trobem l'Hotel Rex (juntament amb l'Hotel Continental eren populars entre els reporters de guerra i oficials americans durant la guerra). La terrassa a la 5ª planta de l'hotel Rex és un bon lloc per prendre una cervesa. Molt proper està el Teatre Municipal, un bonic edifici de l'època colonial francesa, i també l'edifici groc i blanc de l'Ajuntament. Davant d'aquest hi ha uns jardins amb l'estàtua de Bac Ho (de l'oncle Ho Chi Minh). Al nord hi ha la imponent Catedral Catòlica de Notre Dame i més enllà l'edifici blanc de l'antiga ambaixada dels Estats Units (tots tenim al cap les imatges dels helicòpters evacuant els darrers refugiats de l'ambaixada davant el setge del Vietcong al 1975). A l'oest d'aquí hi ha el popular Museu dels Crims de Guerra, on podreu trobar tancs, helicòpters, bombes, instruments de tortura, i tot tipus d'ítems d'aquella barbàrie. Les fotos i els panells explicatius us acabaran de regirar els budells (no apte per a persones impressionables). Evidentment només trobareu referències a les barbaritats comeses pels soldats sudvietnamites i d'Estats Units, però ni rastre sobre les corresponents del Vietcong. Al sud del museu trobem l'antic Palau Presidencial, ara Reunification Hall, al costat d'uns grans jardins.
Cholon. En aquesta zona de la ciutat, al sud-oest del centre, hi viuen una majoria de vietnamites d'origen xinès. Aquest fet dóna peu a que Cholon sigui la part de Saigon amb més bullici i on és fàcil apreciar una activitat frenètica. També dóna la sensació d'estar més densament poblada. Cholon mereix una visita, no solament per copsar aquest frenesí, sinó perquè aquí podem trobar les pagodes més boniques de la ciutat. Destaquem les pagodes Nghia An Hoi Quan, Tam Son Hoi Quan o Thien Hau, una de les més grans de la ciutat. Des de la terrassa superior de l'hotel Arc en Ciel hi ha una bona vista de la ciutat. Finalment, val la pena donar una volta pel mercat Bin Tay, potser el més acolorit i intens de Saigon. Per arribar a Cholon des del centre es pot llogar un cyclo.
Uns 5 km al nord de la zona central de Saigon es poden veure un parell més de pagodes interessants: la pagoda Phuoc Hai Tu (de l'Emperador de Jade), just abans del canal Thi Nghe, i també la petita pagoda Tran Hung Dao. Si us arribeu al canal Thi Nghe podreu veure les cases-palafit de fusta sobre les aigües aparentment pútrides dels costats del canal.
TÚNELS DE CU CHI. Aquests túnels van ser cavats pel Vietcong a partir del 1948 i van servir de base, refugi i magatzem, contenint hospitals, escoles, i els quartels des d'on es va organitzar l'ofensiva a l'any 1968. La llargada total és de centenars de quilòmetres i eren suficientment estrets de tal forma que eren inaccessibles per a la majoria d'occidentals.
Per tal de poder ser visitats s'han eixamplat algunes seccions de l'entramat de túnels. Tot i així circular per dintre d'ells és una experiència un xic claustrofòbica. La visita val la pena per a entendre alguns episodis de la guerra.
Aquests túnels estan a uns 36 km al nord-oest de Saigon i es poden visitar en una excursió d'un dia que inclogui també Tay Ninh, ja que es troben en el mateix camí d'anada a aquesta ciutat.
Cerimònia al Gran Temple Cao Dai (Tay Ninh)
TAY NINH. Aquesta població, propera a la frontera amb Cambodja, està a uns 96 km al nord-oest de Saigon. L'interès principal en visitar Tay Ninh no és altre que el Gran Temple Cao Dai, la catedral de la religió Cao Dai.
Aquesta religió va tenir el seu origen al Vietnam a la dècada dels 20 i passa per ser una barreja de Cristianisme, Budisme, Taoisme, Confucianisme i Islam. Com a mostra del seu eclecticisme direm que el seu santoral està format per noms com Joana d'Arc, Víctor Hugo, Winston Churchill, Moisès o Brahma.
El temple forma part d'un complex de jardins, escoles i edificis administratius, tots ells pintat de colors pastel. Hom té la impressió de trobar-se en un parc temàtic, tipus Port Aventura o Disneyworld. Es pot entrar al temple i, coincidint amb un servei religiós, podrem veure una escenografia molt plàstica degut als colors usats pels oficiants.
Per anar a Tay Ninh es pot agafar a Saigon un tour que inclogui també els túnels de Cu Chi, però també hi ha un autobús via Cu Chi que surt de la terminal Mien Tay de Saigon.
MY THO (delta del riu Mekong)
Per arribar a My Tho des de Saigon, a uns 72 km al sud-oest, hi ha transport regular d'autobusos que surt de la terminal Mien Tay de Ho Chi Minh City. També s'hi pot arribar en vaixell, però òbviament triga bastant més.
Vista de My Tho i el riu Mekong
MY THO és una capital provincial situada en la regió del delta del Mekong. La ciutat en sí no té massa interès, però és una base excel·lent per a explorar l'àrea.
A la pròpia ciutat tenim l'església o el mercat, però el més interessant potser és contemplar la vida diària de My Tho des de la vora del riu que travessa la ciutat, amb multitud d'edificis i vaixells a les seves vores. Aquesta és una imatge molt interessant.
Una excursió recomanable de mig dia des de My Tho és llogar una barca per anar a l'illa de Con Phung (també coneguda com Coconut Monk). En aquesta illa hi ha un monestir en desús, però el realment interessant d'aquesta excursió és el trajecte en sí (la visita a l'illa és l'excusa), ja que és un agradable passeig en barca pels canals que permet apreciar amb calma l'orografia de la zona, els cultius, la vida als canals, etc.
Per llogar la barca cal anar a l'extrem sud del carrer Trung Trac de My Tho, on està el moll dels ferris.
Vota |
Multibuscador de
Yolanda Vila & Toni Pozo