Vol Barcelona-El Caire amb EgyptAir (3 hores i 45 minuts).

Per exigències del vol comprat hem de fer una escala de dos dies a El Caire abans d'agafar el següent vol amb destinació a Nairobi. Aprofitem la circumstància per a visitar coses noves o repetir-ne d'altres. El visat d'entrada a Egipte ens costa 15 US$. La primera nit d'hotel la passem a l'Hotel Mövenpick, proper a l'aeroport del Caire, i ens la paga EgyptAir al tractar-se d'una escala obligada, mentre que per la segona nit triem l'Hotel Des Roses a Sharia Thalat Harb, molt cèntric i també sorollòs. El seu preu és de 60 LE una habitació per a quatre persones. En aquests dos dies a El Caire visitem el barri islàmic, el mercat Khan al-khalili, les piràmides de Gizah i la piràmide esglaonada de Sakkara. Trobareu més informació sobre El Caire i Egipte en general a Egipte.

Arribat el moment de fer la segona part del trajecte a Nairobi agafem un taxi a l'aeroport internacional del Caire per 25 LE. El vol El Caire-Nairobi d'EgyptAir triga unes 6'5 hores en fer el trajecte. A la mateixa terminal de l'aeroport de Nairobi canviem US$ per shillings kenians (Ksh) al preu de 72 Ksh/US$. En la data d'aquest viatge no era necessari cap visat d'entrada al país.

En aquest viatge Nairobi no és res més que una escala tècnica per arribar a Uganda. La raó és que en general el preu d'un bitllet d'avió a Nairobi és força més barat que a Kampala. Per tant en el mateix aeroport de Nairobi agafem un taxi directe a la terminal de taxis compartits que hi ha al centre de la ciutat, ja que el nostre primer destí real en aquest viatge és Kisumu, ciutat keniana al costat del llac Victòria. Donada l'alçada a que es troba aquesta ciutat la temperatura és bastant més fresca del que hom esperaria.

A la terminal de taxis col·lecitius al centre de Nairobi n'agafem un per fer els 350 km de distància fins a la ciutat de Kisumu. El preu és de 600 Ksh per persona, però el problema és que cal esperar a que el seu conductor consideri que té prous passatgers per a iniciar el viatge. El temps emprat en fer el trajecte és de 4 h. i 45 minuts. El paisatge d'aquest trajecte és preciós, baixant des de Nairobi fins a la planície formada per la Vall del Rift Oriental, i passant pel costat del llac Nakuru.

L'Hotel Black & Black és força correcte. El preu de l'habitació doble amb bany privat és de 655 Ksh. Al mateix carrer, 100 metres amunt, hi ha un restaurant que està prou bé per fer qualsevol dels àpats.

Donat que el trajecte de Nairobi a Jinja, el nostre primer punt d'interès a Uganda, és molt llarg decidim fer una aturada a mig camí en aquesta tranquil·la ciutat keniana al costat del llac Victòria. Independentment d'aquest fet recomanem molt arribar fins aquí sobretot per visitar la propera resrva forestal de Kakamega.

Kisumu. A la pròpia ciutat de Kisumu no hi ha massa res a veure, però si tenim mig dia per a dedicar-li llavors una passejada interessant és anar al conegut com a Hippo Point (o també Dunga Refreshment), un punt a les afores de la ciutat on antigament es podien veure nombrosos hipopòtams banyant-se en les aigües del llac Victòria. Actualment el lloc en sí no és gran cosa, però sí val la pena apreciar la seva vegetació i la quantitat i varietat d'ocells que s´hi poden veure. A més en el trajecte a peu d'uns 4 km des del centre de Kisumu fins aquí es passa per una zona de magnífiques mansions d'estil colonial amb exhuberants zones ajardinades, fent d'aquest passeig una delícia.

Bosc humit de Kakamega. Com hem dit abans aquest és el punt principal d'interès d'aquesta zona. Es tracta d'un magnífic troç verge de bosc humit tropical al cor d'una zona d'agricultura intensiva, per exemple de camps de te. Allà hi viuen un enorme varietat d'ocells i animals tals com espècies de primats que inclouen simis de cua vermella, colobus blanc i negra i el simi blau. La millor forma de recòrrer aquest bosc és caminant pels diversos camins que surten des dels quarters generals a l'entrada. El Deapartament de Boscos té aquí un molt ben mantingut refugi per poder fer nit. Donat que es tracta d'una zona molt plujosa i els camins poden estar molt enfangats és recomanable portar unes botes o calçat adequat. Per arribar fins al bosc de Kakamega cal agafar un matatu (furgoneta minibús) des de la parada al costat del mercat de Kisumu fins el poble de Kakamega, des d'on cal agafar-ne un altre fins al poblet de Shynyalu. Des de Shynyalu a l'entrada de la reserva hi ha uns 9 km que es poden fer a peu per una bonica pista de terra vermella o bé agafar una bicicleta, anant de passatger (tot i que en la pràctica cal caminar igualment quan hi ha pujada i el conductor no pot amb nosaltres). Per tornar a Kisumu des d'aquí cal tornar igualment a Shynyalu, a peu o amb bicicleta. Des d'aquí és pot agafar una altra bicicleta per 30 Ksh fins al proper poble de Khayaga (aquí el problema és que fa baixada i els nois de les bicis agafen velocitats meteòriques per la pista), ja a la carretera cap a Kisumu. En aquest punt només cal esperar un matatu que ens porti a Kisumu.

Des de la terminal de Kisumu surten autobusos a Jinja amb la companyia Akamba. Un bitllet de bus en la classe executive ens costa 700 Ksh. A l'arribar a la frontera, pel pas fronterer de Busia, cal baixar de l'autobús, passar a peu per fer els tràmits duaners per obtenir el visat i tornar a agafar el mateix autobús ja en el costat ugandès. El trajecte de Kisumu a Jinja, d'uns 215 km, suposa un total de 4 h. i 45 minuts de viatge. L'autobús atura en una cruïlla d'accés a Jinja en la carretera que voreja a la ciutat. Des d'aquí cal caminar un kilòmetre fins al centre de Jinja, on hi ha els hotels.

L'Hotel Bellevue és una bona tria. Vist des de fora sembla una mica la casa de la pel·lícula "Psicosis", però realment es tracta d'un solitari edifici d'estil victorià amb un gran arbre al costat, sempre sobrevolat per multitud d'uns ocellots una mica sinistres. El preu de l'habitació doble amb bany privat és de 15.000 Ush.

Jinja. Aquesta ciutat, al costat del llac Victòria i ja en territori ugandès, està tornant a la prosperitat amb el retorn de bona part de la població asiàtica (bàsicament índia i paquistanesa) que va ser expulsada en l'època de la tirania d'Idi Amin. Abans d'això Jinja tenia molta població d'origen asiàtic i això es nota en el gran nombre d'edificis d'estil asiàtic que hi ha per tota la ciutat, amb carrers que ens traslladen d'inmediat a qualsevol ciutat índia. També es nota en el fet de que la majoria de propietaris de restaurants, joieries i negocis en general estan regentats per indis. De fet Mahatma Gandhi va triar Jinja com un dels llocs on volia que s'escampessin les seves cendres un cop mort i hi ha una estàtua seva al costat d'un temple hindú a les afores.

Caminant uns 2 km des del centre, passant per una gran avinguda d'enormes arbres (tots ells farcits de rats penats) i cases semiderruïdes d'estil colonial, s'arriba a les fonts del Nil, el lloc descobert per John Speke al 1862. Abans de la construcció de la presa Owen Falls Dam, una important central hidroelèctrica que hi ha a prop, les fonts del Nil eren el salt d'aigua conegut com Ripon Falls on el Nil abandonava el llac Victòria, però aquest salt va ser inundat per les aigües de la presa, tot i que encara se'n pot veure alguna pista. Tot i així val la pena venir fins aquí, ni que sigui pel valor simbòlic i la bellesa del lloc. També recomanem molt anar al caure la tarda al Jinja Sailing Club, una mena de club privat, amb zona de bany i bar al costat del llac Victòria. No té preu veure la posta de sol i els ocells pescant al llac mentre es pren una cervesa en un entorn d'absoluta tranquil·litat. Luxe asiàtic al cor d'Àfrica!! Tranquil·litza veure uns cartells que hi ha al costat de l'aigua on s'avisa que hom pot banyar-se sense por als cocodrils.

Catarates de Bujagali. A uns 11 km de Jinja tenim un paisatge espectacular en que el Nil, tot just acabat de néixer però de dimensions ja respectables, forma uns ràpids i salts d'aigua bastant espectaculars en un entorn preciós, amb molta vegetació i ocells que planegen sobre les aigües escumoses. Per arribar fins aquí es pot agafar una bicicleta per anar de passatger (transport bastant habitual en aquesta zona) o un matatu que passi per la carretera en la mateixa direcció.

Des de Jinja surten freqüents matatus a Kampala que triguen unes dues hores en fer els 60 km de distància fins a la mega-terminal de matatus de Kampala (costa imaginar-se tal concentració de cents de furgonetes i milers de persones en un espai relativament petit). Allà cal demanar i trobar un matatu que surti cap a Masindi. La distància a Masindi és d'uns 200 km i es triga unes tres hores en fer-la.

Hotel Aribas. L'habitació doble costa 6.000 Ush, encara que és bastant bàsica.

Masindi no té cap interès fora de ser el lloc des del qual organitzar el transport i allotjament al Parc Nacional Murchison Falls, ja que aquí es troba l'oficina del parc. Aprofitant aquest fet recomanem reservar l'allotjament en aquesta oficina per estalviar-se sorpreses posteriors un cop al parc (no solen estar mai plens, però per si de cas). També és important procurar-se un vehicle perquè no hi ha transport públic per anar i tornar o moure's per dintre el parc. El ranger que hi ha a l'oficina del parc ens pot ajudar a aconseguir un vehicle (en el nostre cas ens va posar en contacte amb el propietari d'un vehicle). Per altra banda aquest vehicle ha de ser capaç de circular per pistes que poden ser de superfície irregular o estar enfangades en cas de pluja.