Donat que les distàncies són curtes i hi ha una elevada freqüència en el transport és possible arribar a Kaymakli al vespre sortint d'Urgüp al caure la tarda.. Primer cal agafar un autobús o dolmus fins l'otogar de Nevsehir (són 18 km que es fan en uns 30 minuts i costa 600.000 LT). Un cop a la terminal d'autobusos de Nevsehir només cal demanar per l'autobús a Kaymakli. N'hi ha cada mitja hora aproximadament i triga uns 30 minuts en fer els 20 km fins Kaymakli. Costa 1.000.000 LT el trajecte.

Hi ha molt poca oferta d'allotjament. L'alternativa més cèntrica i amb millor relació qualitat-preu és la Mandya Pansiyon. És senzilla però prou correcta. Costa 5.000.000 LT l'habitació doble amb bany exterior.

Kaymakli. En aquesta petita població de cases blanques es troba l'extraordinària ciutat subterrània de Kaymakli (Yeralti Sehri). Es tracta d'una veritable ciutat subterrània amb nombroses habitacions i estances de tot tipus connectades mitjançant llargs corredors. És com una mena de formiguer humà de 10 pisos de profunditat i on els seus passadissos i ramificacions sumen una longitud de quasi 30 km. L'objectiu d'aquesta ciutat disposada tan estratègicament permetia amagar-se de les persecucions de que eren objecte els seus habitants. L'entrada costa 1.550.000 LT i està obert de 8 a 17 hores, i per arribar-hi des de l'hotel només cal caminar uns 750 m.

Derinkuyu. També és coneguda per la seva ciutat subterrània, semblant a l'anterior, i que va arribar a hostatjar a 5.000 persones. Té set pisos de profunditat i va ser construida en la fugida dels cristians de Kayseri que es van refugiar aquí escapant de la invasió musulmana. Conté tot tipus de sales i habitacles, a on l'aire pur de l'exterior arriba a través d'un sistema de xemeneies. Aquestes ciutats subterrànias tenien nombroses vies de sortida per si eren atacades. Els horaris i preus són els mateixos que els de Kaymakli. Per fer els 10 km a Derinkuyu des de Kaymakli només cal agafar un dels nombrosos autobusos o dolmus que passen per la carretera i que ens deixarà a la petita terminal de Derinkuyu (si portem equipatge aquí és possible deixar-lo per no anar carregats a fer la visita). Des d'aquí haurem de preguntar per la Yeralti Sehri (ciutat subterrània) per anar-hi caminant a través dels carrers del poble.

Des de la terminal d'autobusos de Derinkuyu haurem d'agafar un autobús que ens retorni a Nevsehir, a 30 km. De nou en l'otogar de Nevsehir agafem un còmode autobús a Aksaray, a 65 km. Costa 1.500.000 LT i triga 1 hora i 30 minuts en fer el trajecte (fixar-se en un impressionant volcà de forma cònica quasi perfecta que hi ha en les proximitats d'Aksaray). En la pròpia terminal d'autobusos d'Aksaray serà fàcil trobar un altre autobús a Konya, a uns 140 km. Aquest trajecte costa 3.000.000 LT i es fa en unes 2 hores i 30 minuts. A Aksaray, si hom disposa al menys d'una hora entre autobús i autobús es pot anar a visitar la Gran Mesquita (Ulu Cami), a 500 m. de l'otogar en direcció a la plaça principal. L'autobús finalitza el seu viatge a la terminal d'autobusos de Konya, a uns 4 km del centre. Així doncs, per arribar al centre cal sortir fora de la terminal i demanar per un minibús que vagi a la zona de Konya desitjada. El preu del minibús és de 200.000 LT.

Recomanem l'Otel Petek, darrera de la PTT. Costa 7.000.000 l'habitació doble amb bany privat. És simple però molt net i des del menjador-bar que hi ha a la part superior de l'edifici hi ha una vista panoràmica del basar en direcció a Mevlana. El Deva Restaurant, a Mevlâna Caddesi, és una molt bona opció, amb un local gran i obert a l'exterior on es serveixen plats turcs a molt bon preu.

El centre de la ciutat de Konya és el millor aparador per poder apreciar l'arquitectura seljúcida. Un altre punt d'interès és visitar la que formalment és la seu dels famosos dervixos giròvags. Per una altra banda Konya és una ciutat profundament musulmana i conservadora, i per tant cal ser especialment escrupolòs en la forma de vestir i comportar-se, especialment en les visites a mesquites o durant el període del Ramadà. A continuació fem una relació del que recomanem d'aquesta ciutat:

Museu Mevlâna (Konya)

Museu Mevlâna (Mevlâna Müzesi). Lloc obligat de visita si estem a Konya. És la seu formal dels dervixos giròvags i a més és un lloc sagrat pels turcs musulmans. La seva cúpula de color turquesa és visible des de lluny i és realment maca de veure, també pels seus mosaics. Dintre del recinte hi ha la Mevlâna Türbesi on es troben els sarcòfags del sultà Rumi i d'altres familiars seus, tot al mig d'objectes decoratius daurats i de vellut. Al costat hi ha una mena de museu amb instruments musicals, vestimentes, manuscrits, etc., tot sobre els dervixos giròvags. En altres estances adjacents, utilitzades en el passat pels mateixos dervixos, ara estan moblades com en l'època de Mevlâna, al s. XIII, amb maniquís vestits a la manera dels dervixos. Aquest recinte obre de 9 a 17 hores i l'entrada costa 600.000 LT.

Selimiye Camii. Aquesta mesquita d'estil otomà està just fora de l'entrada del Museu Mevlâna i va ser construida al s. XVI.

Mevlâna Caddesi. Anant pel carrer Mevlâna en direcció al centre, a Alaettin Tepesi, es pot visitar el basar, dividit encara a la manera medieval, amb les parades agrupades segons productes. Al costat est del basar hi ha la mesquita Aziziye Camii, amb uns minarets molt bonics. Més a prop d'Alaettin també trobem les mesquites de Serefettin Camii i Iplikçi Camii, segurament la mesquita més antiga de Konya.

Turó Alaettin (Alaettin Tepesi). En aquest turó al centre de la ciutat hi ha una zona ajardinada que funciona com a parc. Dalt del turó hi ha la mesquita Alaettin Camii, construida al s. XIII amb estil àrab per un arquitecte de Damasc. Als voltants de la plaça formada pel turó s'hi troben altres mesquites, madrasses i fins i tot una església francesa.

Primer cal agafar un minibús per anar a la terminal d'autobusos de Konya (Otobüs Terminali), des d'on surten varis autobusos al dia a Pamukkale (a l'estiu) i a Denizli, ciutat propera a Pamukkale. En el nostre cas agafem un autobús nocturn que surt de Konya a les 23 h. i ens deixa a la terminal de Denizli a les 5'30 hores del matí. Són en total 420 km i el trajecte costa 5.750.000 LT. Donat que és molt aviat cal esperar a la mateixa terminal fins que no surt el primer autobús a Pamukkale, a les 7'30 h. Aquest primer autobús és el que porta els treballadors de les instal.lacions del recinte de Pamukkale, però també ens accepten a nosaltres. A partir d'aquest n'hi ha més o menys cada mitja hora, triga 30 minuts en fer els 19 km que separen Denizli de Pamukkale i costa 600.000 LT.

Pamukkale (tant les piscines naturals com la Hieràpolis van ser declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1988). Aquest és un dels llocs amb més anomenada de Turquia i una de les seves imatges més familiars. La seva particularitat són les nombroses i blanques terrasses termals d'origen natural (travertins), disposades en cascada sobre el vessant d'una muntanya. De fet el seu nom turc significa 'castells de cotó' ja que és el que sembla a mesura que ens acostem al lloc. Aquest espectacular aspecte i les bondats terapèutiques de les seves aigües termals, riques en minerals, han atret al llarg dels segles a gran nombre de visitants disposats a gaudir de les seves aigües. Val a dir que contemplar aquestes blanques terrasses, amb aigua de colors turqueses, brillant al sol és un dels espectacles més insòlits que es poden veure a Turquia. Al peu de les piscines hi ha el petit poble de Pamukkale i mirant de front veurem un paisatge de valls i muntanyes molt bonic.

Terrasses termals de Pamukkale

Després de la massificació turística de dècades passades les piscines i travertins estaven certament amenaçats, així que les autoritats turques van decidir (creiem que amb encert) demolir els hotels que havia just sobre la zona de piscines i prohibir el bany. En el moment de la nostra visita s'havia reobert la visita a les piscines però només es podia accedir a part d'elles, caminant obligatòriament descalç. Tot i així recomanem moltíssim la visita a Pamukkale, no solament per les piscines que, com hem dit, són un espectacle en sí mateixes, sinó també perquè molt a prop d'elles podem trobar també les ruïnes de l'antiga ciutat romana d'Hieràpolis, un antic balneari. Encara avui dia es poden admirar les seves ruïnes, entre las que destaquen especialment el Teatre i la Necròpoli. El Teatre és realment espectacular, amb capacitat per més de 12.000 persones assegudes. Més o menys al centre del recinte amurallat es troba el Pamukkale Motel, el qual té la particularitat de tenir un pati interior amb una piscina, la Piscina Sagrada, on és possible viure la sensació de banyar-se entre columnes romanes submergides. Costa 2.400.000 LT dues hores de bany a la piscina, però no sembla que es vigili massa si hom ha pagat o no.

En resum, val la pena dedicar tot un matí o tarda a visitar les piscines i la Hieràpolis. El recinte està obert tot el dia i l'entrada costa 1.800.000 LT (nosaltres vam entrar gratis pel fet de ser els primers visitants a l'anar en el mateix autobús que els treballadors i no haver obert encara la taquilla). Per tornar després a Denizli només cal esperar algún autobús o dolmus, prop de l'oficina de tiquets, que vingui a portar gent i faci el viatge de tornada.

Des de la terminal d'autobusos de Denizli hi ha autobusos cada hora a Selçuk. És un trajecte de 195 km que es fa en unes tres hores i el preu del bitllet és de 1.500.000 LT (després de buscar a la terminal pel millor preu i obtenir un descompte especial (!)).

El Victoria Otel és una molt bona opció dintre de la gran oferta que hi ha a Selçuk. Es troba al carrer peatonal Cengiz Topel Caddesi, en el cor del centre comercial i turístic de Selçuk. L'habitació doble amb bany i esmorzar inclòs ens va costar 9.600.000 LT després de negociar el preu, ja que el preu normal, sobretot en temporada alta, és força superior. Si teniu sort, com nosaltres, us pot tocar una habitació des d'on veureu per la finestra, a escassos metres, nius de cigonya sobre un antic aqüeducte bizantí. És una vista impagable !!.

Selçuk. Encara que la gran atracció de la zona són les ruïnes d'Efes val la pena invertir una estona en visitar altres llocs que estan en la mateixa ciutat. Just darrera del Victoria Otel, al carrer Namik Kemal Caddesi, es poden veure les restes de l'aqüeducte bizantí, lloc preferit per les cigonyes per niuar. A un quilòmetre a l'est del centre aproximadament tenim el turó Ayasoluk. Dalt de tot hi ha la Basílica de Sant Joan, construïda al s. VI sobre la que podria ser la tomba d'aquest apòstol. Encara que els terratrèmols i els lladres de materials de construcció no han deixat massa res de la basílica original podreu veure una maqueta que permet fer-se una idea de la grandiositat de l'edifici original. El lloc està obert de 8 a 17'30 h. i costa 1.500.000 LT. Des d'aquest punt del turó hi ha una magnífica vista de tots els voltants, inclosa la ciutadella que hi ha a 500 m. en un altre punt del turó. Al peu del turó, en la seva part oest, hi ha la mesquita Isa Bey Camii, construïda al s. XIV en estil post-seljúcida. La seva façana recorda altres construccions similars en les regions centrals d'Àsia.

Efes, ciutat clàssica

Efes. Efes és la ciutat clàssica millor conservada en la zona est de la Mediterrània, i una de les millors del món per fer-se una idea de com era la vida en l'època romana. Això fa que sigui un clàssic en tota visita a Turquia, i per tant és fàcil trobar-s'hi nombrosos grups de turistes. Evitant la temporada estival i/o començant la visita a primera hora del matí podrem estalviar-nos bona part de l'allau humana.

Curiosament Efes va ser port marítim en una època que el Mar Egeu havia inundat la plana que arribava fins aquest punt. El comerç marítim li va donar molta prosperitat fins que segles després el mar es va començar a retirar i Efes es va quedar sense port. Actualment la línia de costa es troba a uns 7 km. a l'est d'aquí. Algunes de les ruïnes d'Efes encara mostren avui dia gran part de la magnificència que van tenir en el passat i que van fer que tingués l'admiració del món sencer. Iniciant la visita a Efes a l'entrada nord el primer que ens cridarà l'atenció el Gran Teatre a l'esquerra (amb un inmens anfiteatre amb capacitat per a 25.000 persones) i l'Avinguda Arcadiana a la dreta (la qual va des de l'antic port marítim fins al Gran Teatre), amb les seves nombroses fileres de seients de pedra i que encara conserva la pavimentació original. Després també tenim l'extraordinària Biblioteca de Cels, una de las principals construccions de la que només es conserven alguns elements apart de la seva magnificent façana; la Font de Trajano; les ruïnes de l'Odeó; el Temple de Adrià; el Temple d'Artemisa (en l'antiguitat va ser considerat una de les Set Meravelles del Món); o els Banys Romans. A l'acabar la nostra visita a Efes recomanem sortir per la porta Magnesia (sortida est) i anar cap a l'esquerra caminant per la carretera, de tornada a Selçuk, donant la volta per darrera a Efes.

Per arribar a Efes des del centre de Selçuk el millor és fer-ho caminant, agafant primer el carrer Atatürk i després la carretera a Pamucak i Efes (en la cruïlla hi ha l'Oficina d'Informació Turística). És un passeig molt agradable entre arbres. En total són uns 3'5 km que es fan en uns 45 minuts. El lloc arqueològic d'Efes està obert de 8'30 a 17'30 h cada dia i costa 3.500.000 LT (encara que alguna guia diu que hi ha un 50% de descompte pels estudiants això no és cert, o al menys no ho va ser en el nostre cas).

Des de la terminal d'autobusos de Selçuk hi ha un autobús nocturn directe a Istanbul a les 21 h. Arriba a Istanbul aproximadament a les 8 del matí següent, després d'haver fet algunes parades pel camí, per exemple a Izmir. És un llarg trajecte de 700 km que costa 8.000.000 LT. És convenient haver reservat hores o dies abans la plaça o places, perquè aquest autobús no surt de Selçuk sinó que només hi atura per recollir passatge. El lloc d'arribada és la Uluslararasi Istanbul Otogar, una de les terminals d'autobusos més grans del món, a 10 km. de la zona de Sultanahmet. Per arribar al centre des d'aquí es pot agafar una combinació de metro i tramvia o bé un autobús urbà qiue vagi a la zona desitjada. El preu del bitllet és de 300.000 LT.

L'Hotel Sebnem, a Adliye Sokak I, bastant a prop de l'abaixador de tren de Cankurtaran. Molt net i tranquil. Una habitació doble amb bany privat i esmorzar ens costa 12.000.000 LT.

Apurant els darrers dies abans de tornar a casa aprofitem per a veure tot allò que no havíem vist a l'inici del viatge. Veure la descripció detallada de les coses a veure a Istanbul a Istanbul (I)

L'opció més econòmica per anar des de Sultanahmet a l'aeroport internacional Atatürk és agafar el tren suburbà (halkali) que atura, per exemple, a l'abaixador de Cankurtaran, demanant pel següent tren amb destinació Yesilköy. Aquest trajecte costa 300.000 LT i triga uns 25 minuts en fer-lo. Al baixar a Yesilköy sortir al carrer i agafar un taxi cap a l'aeroport, que per la seva proximitat a aquest punt no hauria de costar més de 3.000.000 LT. A l'aeroport no s'han de pagar taxes de sortida.

La tornada a casa la fem en dos trams, el primer d'Istanbul a Munic, i el segon de Munic a Barcelona, tots dos amb la companyia alemanya Lufthansa.