Vol Barcelona-Lisboa amb TAP Portugal (1 hora i 30 minuts). A continuació altre vol Lisboa-Dakar de la mateixa companyia (unes 3 hores i 45 minuts).

Atès que el nostre vol arribava a Dakar passades les 3 del matí ens vam trobar que l'oficina del banc on canviar diners ja estava tancada, pel que ens vam veure obligats a canviar a través d'uns nois que se'ns van apropar en sortir de la terminal i ens van oferir canvi. Vàrem canviar pocs diners, després de regatejar la primera quantitat oferta, tot i que al final del viatge vam poder comprovar que aquest va ser el millor canvi de tots els fets en el país.

En l'exterior de la terminal també ens van abordar una gran quantitat de taxistes. Després d'altre dur regateig a múltiples bandes aconseguim un taxi que per 4.000 CFA ens porta a l'hotel Via Via, situat a Yoff, una població propera a l'aeroport. Érem conscients que aquest preu no era cap ganga, però a aquestes hores de la matinada no hi ha molt marge per a negociar i a més ja sabíem que el preu ofert per l'hotel per a anar-nos a recollir a l'aeroport era de 3.000 CFA per persona. Una vegada d'acord en el preu pugem al taxi i no triguem més de 10 minuts en anar de l'aeroport a l'hotel, ja que a aquesta hora no hi havia tràfic.

Auberge Via Via (Village de Yoff, Route des Cimetières BP 8670, Tel. (221) 820 54 75). Una habitació doble gran amb bany compartit ens costa 16.000 CFA, incloent l'esmorzar. El lloc és simple, però és correcte i està molt net. El bar-restaurant està en un pati enjardinat molt bonic.

Yoff. En el nostre cas, aquesta població, a només 10 km de Dakar, ens va servir únicament per a passar la primera nit, donada la seva conveniència per la proximitat a l'aeroport.

No sembla que tingui alguna cosa d'especial interès, excepte potser una passejada pels seus carrers i veure als pescadors a la platja. La població de Yoff està formada gairebé en la seva totalitat per membres de l'ètnia Lebu (només viuen aquí), motiu pel qual tenen un gran sentit de comunitat i independència respecte de l'ètnia Wolof que habita tota la regió que envolta a Yoff i és majoritària a Senegal. El 90% de la població senegalesa professa la religió musulmana, però en la comunitat Lebu sembla haver-hi a més un profund sentiment religiós.

A Yoff negociem un taxi per anar a la Gare Routière Pompiers de Dakar. Ens costa 1.500 CFA i, tot i que la distància és de només uns 12 km, el temps invertit en aquest trajecte va ser bastant a causa dels constants embussos en les carreteres d'entrada a la capital.

Un cop a l'estació ens indiquen un Peugeot-taxi que va cap a Saint-Louis. Paguem 3.100 CFA per persona pel trajecte de Dakar a Saint-Louis, més 500 CFA per l'equipatge. En el tram Dakar-Thiès (uns 70 km) trobem nombroses retencions de tràfic que fan molt lent el viatge, però un cop arribem a Thiès la carretera enfila cap al nord i ja podem córrer bastant més. Arribem a la nova Gare Routière de Saint-Louis després de 265 km i 4'5 hores de viatge. Aquesta estació d'autobusos i taxis està a uns 7 km de l'illa de Saint-Louis. Un taxi fins a l'hotel La Louisianne ens costa 800 CFA.

Auberge de la Vallée (carrer Blaise Diagne. Tel. 961 47 22). L'habitació doble, amb ventilador i mosquitera, i amb bany compartit ens costa 10.000 CFA. És bastant simple, però no està malament, i té l'avantatge que és bastant cèntric. De totes maneres aquesta no era la nostra primera opció, ja que vam voler anar a l'hotel La Louisianne (Tel. 961 42 21), però no trobàrem habitació. Aquest hotel és més car i està allunyat del centre (a l'extrem nord de l'illa), però es troba en un lloc molt bonic i l'hotel en si té encant.

En el restaurant Coup de Torchon (carrer Blaise Diagne) es menja bastant bé, però és una mica car (els plats principals costen a partir de 4.000 CFA). En el mateix carrer també vam provar el restaurant Le Provençal (està bé, però no és barat). En la planta baixa del nostre hotel hi ha el restaurant Linguere, bastant bàsic però on es menja bé i a bon preu. Molt recomanable també la pastisseria Aux Délice du Fleuve (carrer Augustin Guillabert) per a esmorzar o bé per a berenar un pastís. Per a prendre alguna cosa recomanem la terrassa panoràmica que hi ha en la part posterior de l'hotel La Louisianne. Finalment recomanem també la magnífica terrassa de Le Flamingo, entre el riu i el Hôtel de la Poste. Les begudes són molt cares, però el lloc val la pena.

Per a canviar diners recomanem el BICIS Bank (carrer de France). El segell de Correus per a enviar una postal a Europa costa 500 CFA.

Saint-Louis (l'illa va ser declarada Patrimoni de la Humanitat en l'any 2000). Aquesta ciutat va ser fundada pels francesos en el s. XVII en una illa de sorra formada prop de la desembocadura del riu Senegal a l'Atlàntic, i va ser el primer assentament dels francesos a Àfrica. A més va ser la capital de Senegal-Mauritània fins al 1958, any que ambdós països van trencar les seves relacions. A un costat de l'illa està el continent i a l'altre una llarga i estreta península coneguda com a Langue de Barbarie.

El primer que ens crida l'atenció en arribar a Saint-Louis és sens dubte el pont Faidherbe, el qual uneix el continent i l'illa. Es tracta d'una obra mestra de l'enginyeria del s. XIX, amb una longitud de 507 metres i una secció central que rotaba per a deixar passar els grans vaixells de vapor que navegaven el riu Senegal. Curiosament aquest pont va ser dissenyat pel gran mestre Gustav Eiffel i originalment va ser construït per a creuar el Danubi (!), però en l'any 1897 va ser traslladat aquí. El pont té una calçada central per a vehicles i un passadís a cada costat per a vianants. Val la pena creuar-lo a peu d'anada i tornada: a la bonica vista des del pont hem d'afegir l'interès del pont en si i també l'al·licient de creuar-nos amb la població local en el seu quefer diari.

Casa de Saint-Louis

A l'illa es respira molta tranquil·litat i la vida flueix més lentament que en l'altre extrem del pont. Però a més, passejar pels seus carrers permet apreciar el seu passat colonial en l'arquitectura, tot i que en la majoria de casos l'estat de conservació és bastant deplorable. De seguida que creuem el pont i arribem a l'illa trobem el Hôtel de la Poste, un bonic edifici de mitjans del s. XIX que allotjava als passatgers de vaixells que passaven per aquí. De fet encara funciona com hotel i vistos els seus preus és molt possible que faci pagar pel seu passat de glòria. Davant seu tenim l'edifici de Correus d'estil Art Deco (es pot pujar a la teulada per a tenir una bona vista del pont i de part de l'illa). Envoltem l'edifici pel carrer de l'Eglise i passem per davant d'una església que és la més antiga de Senegal, tot i que ningú ho diria pel seu aspecte actual.

Així arribem a la bonica plaça Faidherbe, amb preciosos exemples d'edificis colonials als costats nord i sud de la plaça. En el costat est veiem, darrera d'altes palmeres, el que va ser Palau del Governador, un impressionant edifici que fou un fort al s. XVIII.

Davant d'ell veiem com uns homes finiquiten la instal·lació d'una tribuna per a la desfilada i altres actes que es portaran a terme el Dia de la Independència, cada 4 d'abril (a l'endemà al de la nostra visita).

Des del costat oest de la plaça ens dirigim al pont Mustapha Malick Gaye i creuem a Guet N'Dar, el pintoresc barri de pescadors situat sobre la península. Val la pena passejar-hi per a veure les cases de colors pastís alineades en la riba de l'illa i desenes d'embarcacions de pesca (són grans canoes de colors cridaners) sobre la sorra de la platja o bé en el braç de riu. Abans que el sol s'amagui darrera l'horitzó van arribant de pescar les canoes de pesca i, cada cop que això succeeix, un núvol de persones s'abraona sobre la barca per a descarregar la seva mercaderia. Llàstima que la platja sigui un autèntic abocador de porqueria i la pudor que desprèn sigui prou desagradable... Un quilòmetre al sud d'aquí tenim l'interessant cementiri musulmà.

Molt recomanable caminar pels carrerons de l'illa fins arribar al Quai Henry Jai, al seu extrem sud. La vista des d'aquí és interessant i pels carrers podem veure boniques cases de colors pastel.

Parc nacional d'aus de Djoudj (declarat Patrimoni de la Humanitat al 1981). Aquest parc, limítrof amb Mauritània, és dels primers llocs al sud del Sahara amb aigua dolça entollada tot l'any, pel que és un santuari per a moltes espècies d'aus en la seva migració anual des d'Europa. A part d'això el seu principal atractiu per al visitant és la gran quantitat d'espècies d'aus que es poden trobar aquí (s'han comptabilitzat fins a 400 espècies diferents i gairebé 3 milions d'individus en un any), i entre elles destaquen els pelicans i els flamencs. També és possible veure rèptils i alguns mamífers com senglars, hienes, micos o gaseles. La millor època per a visitar el parc és de novembre a abril, ambdós inclosos, ja que és quan hi ha més aus.

Per a visitar el parc nosaltres vam contractar, a través del nostre hotel, un taxi privat. Acordem un preu de 15.000 CFA per persona i ens havia de passar a buscar a les 7 del matí per l'hotel. Però arribada aquesta hora el taxista no es va presentar i encara desconeixem el motiu (?). Molests per la informalitat decidim anar a l'Hôtel de la Poste per a veure si és possible organitzar l'excursió des d'aquí. Ràpidament el personal de recepció de l'hotel ens localitzà un taxista, tot i que aquí el preu és de 20.000 CFA per persona.

El parc es troba a uns 60 km al nord de Saint-Louis. Els primers quilòmetres són de carretera asfaltada, però després aquesta s'esdevé una pista. Uns 90 minuts després de sortir ja estem a l'entrada del parc, on el taxista s'encarrega de pagar l'entrada al parc (2.000 CFA per persona més 5.000 CFA del cotxe) i de concertar l'excursió amb barca pel parc, tot això inclòs ja en el preu acordat. Continuem amb el cotxe uns 7 km més i arribem a l'embarcador, el qual es troba en un braç de riu que mor aquí. Mentre esperem que arribi una barca podem veure en la zona una important colònia de pelicans, així com ànecs africans i fins i tot una família de porcs senglars. Pocs minuts després iniciem l'excursió amb barca seguint diversos braços del riu Senegal. Tenim l'oportunitat de veure infinitat de pelicans, martinets, àguiles, ànecs africans i altres aus que el nostre escàs coneixement ornitològic ens impedeix classificar. També veiem a la riba o dins l'aigua varans, cocodrils i porcs senglars. La barca arriba fins a un punt del riu on hi ha enormes colònies de pelicans, assentats en terra o bé volant. Des d'aquí tornem a l'embarcador, després de dues hores de navegació pel riu. En resum, aquesta excursió val molt la pena per l'espectacularitat de la fauna i del paisatge del parc. A més nosaltres vam gaudir d'una temperatura molt agradable durant la nostra visita al parc. Acabada aquesta tornem amb el taxi a Saint-Louis, on arribem 6 hores després d'iniciar l'excursió.

Als voltants de Saint-Louis encara hi ha altres coses que poden ser interessants per a visitar, com el Parc Nacional de la Langue Barbarie o la població de Gandiol, però nosaltres ja no hi vam poder anar per no disposar de prou temps.

Agafem un taxi davant de Correus, en l'illa de Saint-Louis, que ens duu per 500 CFA fins a la Gare Routière, a 7 km d'aquí, on hem d'esperar que s'ompli el Peugeot-taxi amb destinació a Kaolack. El trajecte de Saint-Louis a Kaolack ens va costar 4.350 CFA per persona més 800 CFA de l'equipatge. Primerament prenem la carretera a Thiès, però en arribar a Louga el nostre taxi es va desviar i tot seguint carreteres secundàries passem per Touba i Diourbel, per arribar finalment a la Gare Nord de Kaolack, després de 4'5 hores de viatge (a mesura que ens hem anat apropant a Kaolack la calor s'ha anat fent cada vegada més insuportable). Des d'aquí agafem un taxi per 500 CFA fins a l'Auberge du Carrefour, a uns 3 km.

En l'Auberge du Carrefour (Av. Valdiodio Ndiaye, tel. 941 44 58) una habitació doble amb bany i esmorzar inclòs ens costa 12.500 CFA. Malgrat el que indica la nostra guia Lonely Planet està clar que aquest hotel va tenir temps bastant millors i el seu personal s'ha tornat molt indolent. Tot i tenir un ventilador a l'habitació la calor fou tan sufocant que ens va impedir dormir aquella nit.

Per a menjar o beure alguna cosa recomanem vivament el restaurant Le Brasero (Av. Valdiodio, 510 - tel. 941 16 08). Els seus propietaris, una parella francesa que duu ja molts anys vivint a Kaolack, són molt simpàtics i atents, a més d'una magnífica font d'informació.

Kaolack. En el nostre cas, aquesta ciutat, la capital de la indústria del cacauet a Senegal, no era més que un lloc de passada per a dividir el llarg viatge de Saint-Louis a la Casamance, al sud del país. Malgrat això vam poder-hi visitar un parell de coses que no són res extraordinari, però que si hom passa per Kaolack certament val la pena visitar-les.

Mercat cobert de Kaolack

Al centre de la ciutat, i a uns 750 m. caminant des de l'hotel, tenim el mercat cobert, el segon més gran d'Àfrica després del de Marràqueix al Marroc. Entrar en ell és submergir-se en altra època, a la vista de moltes de les parades que hi podem trobar. Tota una experiència. En l'interior de l'illa que ocupa el mercat hi ha un gran pati, mentre que al seu costat sud hi trobem una torre del rellotge bastant fotogénica. El mercat està envoltat de voltes que ens recorden als antics caravanserai. El fet que aquesta ciutat sigui tan poc turística pot ser la raó de que puguem vagarejar tranquil·lament pel mercat sense que ningú ens molesti gens ni mica.

Uns 4 km al nord del centre, en un suburbi de la ciutat, està la Grande Mosquée, un gran edifici religiós que visualment segueix l'estil marroquí. La nostra visita coincideix amb l'hora de l'oració i ens limitem a veure l'edifici per fora, asseure'ns a contemplar la multitud resant i a xerrar cordialment amb alguns dels feligresos. Per arribar-hi el millor és agafar un taxi (500 CFA), no ja per la distància, sinó pel laberint de carrers per on hem d'anar abans d'arribar a la mesquita.