Vol de Barcelona a París-Charles de Gaulle amb Air France (1 hora 35 minuts). A continuació enllacem amb un vol de Singapore Airlines a Singapur. Són 12 hores de vol en un Boeing 747, recorrent un total de 10.734 km. L'oferta a bord de pel·lícules, documentals, sèries, música i jocs és de les millors que hem vist, però el menjar és una mica escàs i res de l'altre món.

Ja en l'aeroport Changi de Singapur hem d'esperar unes 3 hores per a enllaçar amb el vol de Malaysian Airlines a Penang. En aquesta espera confirmem una impressió que ja teníem d'ocasions anteriors: l'aeroport de Singapur és dels millors del món quant a serveis gratuïts al viatger. Aquí és impossible avorrir-se en les llargues esperes entre vols: butaques que fan massatges els peus, connexió gratuïta a Internet, terrassa-jardí exterior (anomenada Sunflowers Garden pels gira-sols) en la part superior de la Terminal 2, cinema, o la sala chill-out anomenada Oasi (música suau, butaques on tombar-se, poca llum, silenci, moltes plantes i uns ventanals amb una vista relaxant). Què més es pot demanar després d'un llarg vol?.

Després d'un curt vol d'1 hora arribem a l'aeroport internacional Bayan Lepas de Penang. Després de passar immigració i canviar una petita quantitat d'euros en un quiosc situat en la terminal d'arribades, vam sortir de la terminal, vam creuar el pàrquing exterior i, girant a la dreta, caminàrem uns 500 m. per un carrer fins arribar a la carretera principal. Aquí vam esperar uns 25 minuts fins que passà un autobús en direcció a Georgetown, en concret el Yellow Bus nº 66 (és un autobús de color groc). Aquest trajecte de 20 km fins a la terminal d'autobusos (komtar), al centre de Georgetown, val 2'5 RM i suposa uns 45 minuts.

En el Berjaya Georgetown Hotel (1-Stop Midlands Park, Burmah Rd, Tel. 604-2277111) una habitació doble amb bany, TV, A/C i esmorzar (a més d'un còctel de cortesia) costà 140 RM. L'hotel no està malament, però necessita una renovació i, a més, està a uns 8 km del centre de Georgetown (aprop del Jardí Botànic), pel que sincerament creiem que no val la pena. Nosaltres l'havíem reservat prèviament a Internet per a la primera nit, sense saber exactament la seva situació. Un taxi des de l'hotel fins al centre costa uns 10 RM, mentre que un autobús urbà (la parada està just davant de l'hotel) surt per 1 RM cadascun. Per a les nits següents a Georgetown vam canviar al molt recomanable Hotel Malaysia (7 Penang Rd, Tel. 604-6231621). Aquí l'habitació ens va costar 98'90 RM, també amb bany, TV, A/C i esmorzar. Aquest hotel és una mica més senzill que l'anterior, però és més nou, barat i a més molt cèntric. Des de l'habitació 410 teníem l'afegit d'unes magnífiques vistes sobre la Mansió Cheong Fatt Tze. Per a buscar hotels encara més barats cal anar al proper carrer Lebuh Chulia, a Chinatown.

Per a menjar recomanem el restaurant indi Jaya (a Jl Penang, a 50 m. de l'hotel Malaysia). Obre les 24 hores, es menja molt bé i és bastant barat. Ecco Cafe (402 Chulia St) prepara unes boníssimes pizzes fetes a mà. Per a prendre alguna cosa en un ambient relaxat, una opció és el cafè Gloria Jean's (2 Jl Penang). Per altra banda estem totalment d'acord amb la guia LP que no cal perdre's per res el menú Tiffin que se serveix en l'històric i luxós Eastern & Oriental Hotel (10 Lebuh Farquhar, Tel. 604-2222000) cada dia entre les 12 i les 14 hores. Aquest menú costa 19 RM cadascun (cal afegir la beguda i el 15% d'impostos i es compon de 4 plats i postres, molt complet, i es pot prendre en el luxós restaurant interior o en el jardí exterior que hi ha al costat del mar. És absolutament recomanable pel menjar, el lloc i el servei; tot un luxe a preu de ganga.

Les millors oficines de canvi per a canviar diners a Georgetown les trobem en Lebuh Pantai (per exemple la del nº 25A), en el tram comprès entre Lebuh Light i Lebuh Chulia. Val la pena comparar els canvis oferts. Per altra banda, a Crystal Guesthouse (294 Lebuh Chulia, Tel. 604-2638068) es fan massatges de reflexologia en els peus (25 RM per a un massatge de més de 30 minuts amb un oli especial), molt recomanables. Per a connectar-se a Internet està bé Coco Island (Chulia St): 3 RM l'hora en connexió de banda ampla.

GEORGETOWN és la principal ciutat de l'estat de Penang, situat en la costa nord-occidental de la península de Malàisia i format per l'illa de Penang (Pulau Pinang en malai), de 285 km2, i una estreta banda de terra de 760 km2, i separats ambdós per un canal de 3 km d'ample en el punt més proper (l'illa està unida a la península a través d'un pont, un dels més llargs del món). Penang és coneguda com la Perla d'Orient i representa a la perfecció la barreja ètnica que trobem en la resta de Malàisia: amb més d'un milió d'habitants la població de Penang es reparteix entre un 32% de malais, un 59% de xinesos i un 7% d'indis.

La illa de Penang va ser el primer assentament britànic en la zona, quan al 1786 el capità Francis Light va convèncer al Sultà de Kedah para cedir l'illa a la British East India Company. Des de llavors es va convertir en una de les illes asiàtiques més conegudes, per la seva bellesa natural, pel seu exòtic patrimoni cultural i també per la seva rica gastronomia. Fa ja alguns anys Penang també era un important hub a Àsia on trobar vols a preus molt competitius

La ciutat de Georgetown està situada en la costa nord-est de l'illa. Sota el nostre punt de vista és un lloc magnífic per a passar uns dies ja que dóna molt de si i és una ciutat suficientment compacta com per a no atabalar. Des d'aquí es pot explorar fàcilment la resta de l'illa (tot i que la propaganda oficial parla de platges idíl·liques a Penang, la veritat és que no valen gran cosa, sent més encertat anar a Langkawi o bé a la costa oriental de Malàisia). Georgetown té un caràcter xinès més marcat que altres ciutats asiàtiques com Singapur o Hong Kong, i en alguns racons de la ciutat el rellotge sembla haver-se detingut uns 50 anys enrere. Val la pena recórrer els seus carrers a peu i descobrir els seus racons, i millor encara si ho fem a través de les rutes a peu proposades per l'ONG local Penang Heritage Trust (es poden trobar fulletons amb les rutes en hotels i llocs turístics).

Barri colonial. En aquesta zona es poden trobar interessants i vells edificis que en el seu moment van hostatjar l'administració colonial. Comencem la ruta a Fort Cornwallis, fort construït en el lloc on va desembarcar Francis Light en 1786, quan l'illa estava pràcticament deshabitada. L'entrada al fort costa 3 RM i encara que no hi ha gran cosa a veure, el lloc és bonic i, a través d'uns panells explicatius, permet conèixer bé la història de l'illa. En l'interior també podem veure uns quants canons de l'època. Un d'ells, l'anomenat Seri Rambai, és el de major grandària i importància, a més de tenir una accidentada història que es remunta a l'any 1603 i ser cèlebre pels seus poders de fecundació. En el costat sud del fort està el bonic edifici de la State Assembly, construït a mitjans del s. XIX en estil neoclàssic, i molt proper a ell la rotonda amb el Victòria Memorial Clocktower, una torre del rellotge amb una cúpula d'estil moresc. Mentre, en el costat oest del fort, hi ha alguns edificis imponents, com el majestuós City Hall o l'adjacent Town Hall. Una mica més al sud-oest, en Lebuh Farquhar, tenim el Museu de l'Estat de Penang, l'església de St. George, l'església anglicana més antiga del país (1818), i la Catedral de l'Assumpció, un edifici de 1861.

Per a tenir una ràpida impressió dels carrers i edificis d'aquest barri res millor que pujar al bus shuttle gratuït, amb inici en el port i final a Komtar, seguint una ruta intermèdia per diversos carrers del barri colonial.

Chinatown. Una mica més al sud del barri colonial i amb el carrer Chulia com a eix central (entre Lebuh Pantai i Jl Penang) trobem aquesta zona plena de vida i molt, molt interessant a qualsevol hora del dia o la nit: temples, mesquites, mercats, carrerons, negocis tradicionals, etc. A Jl Masjid Kapitan Keling tenim el temple Kuan Yin (Goddess of Mercy), fundat en 1800 i molt concorregut per la comunitat xinesa. Ja en el carrer Muntri està el més interessant temple Hainan, que va ser restaurat en 1995, per a celebrar el seu centenari, per artesans vinguts de Xina amb elaborades escultures i columnes de dracs. El temple Khoo Kongsi, a Lebuh Cannon, és un dels millors exemples d'arquitectura i artesania en un temple xinès en tot el sud-est d'Àsia. L'entrada costa 5 RM, però és realment impressionant. El proper carrer Lebuh Acheh també és molt bonic i en ell trobem la curiosa mesquita malaia Acheen St, amb un minaret d'estil egipci i una mica més endavant la Mansió Syed Alatas, construïda en el s. XIX per un ric mercader d'Aceh. En el nº 14 de Lebuh Leith està la magnífica mansió Cheong Fatt Tze (també anomenada la Mansió Blava pel seu característic color blau indi), construïda en 1890 per un ric emigrant xinès i rescatada de la ruïna no fa molts anys. La mansió, amb elements arquitectònics europeus tals com finestres d'estil gòtic o vitralls d'estil Art Nouveau, compte amb un pati interior xinès (aquesta casa va servir de localització per a la coneguda pel·lícula Indoxina, protagonitzada per Catherine Deneuve). Al llarg dels carrers Lebuh Muntri i Lorong Stewart hi ha uns quants edificis d'interès que es poden apreciar caminant tranquil·lament. En el carrer Lebuh Buckingham (i Lebuh Campbell) hi ha un gran nombre de botigues.

Little India. En les quatre illes que envolten Lebuh Passar i Lebuh King es concentra aquesta zona de clar sabor indi: botigues de saris, espècies, olors, música i videos de Bollywood, restaurants, temples, etc. I la gent, clar, amb la seva típica vestimenta. És ben bé un tros de l'Índia trasplantat aquí!. En pocs metres es transforma tot de xinès a indi, o viceversa. També aquí val la pena un tranquil passeig per aquesta reduïda zona. A Lebuh Queen, per exemple, tenim el temple Mahamariamman, el temple hindú més antic de la ciutat, de 1833.

Altres. En Jl Masjid Kapitan Keling està la bonica mesquita Kapitan Keling, construïda originalment en 1801, però ampliada diverses vegades des de llavors. És la més gran de la ciutat i les seves cúpules tenen una clara reminiscència de l'estil indi mogol per la seva forma i color.

Mesquita Kapitan Keling (Penang)

El colorit temple Wat Chayamangkalaram, a Lorong Burma, un carrer perpendicular a Jl Burma, i una mica lluny del centre de Georgetown, és budista tailandès i un dels seus edificis allotja un enorme Buda reclinat de 33 metres de llarg (aquest temple tanca a les 17 hores, però la resta del recinte es pot visitar fins a les 18 hores). Just davant d'ell està el temple Dhammikarama, budista birmà, bastant més bonic i menys recarregat que l'anterior i fou el primer temple budista de Penang. Per a arribar fins aquí es pot agafar un autobús a Lebuh Chulia, però nosaltres agafàrem un taxi compartit que ens va costar 4 RM. Per a tornar al centre prenem un autobús a Jl Burma (1 RM cadascun). Si es disposa de temps val la pena pujar al gratacels Menara Komtar: cal dirigir-se a l'entrada amb el rètol Menara Komtar en la planta baixa de la torre i des d'aquí accedir a l'ascensor especial que condueix a l'Scenic View, en la planta 60 del gratacels (triga 45 segons a arribar dalt), on hi ha un restaurant panoràmic. Una vegada dalt es paga l'entrada, 6 RM, i ja es pot gaudir d'una sensacional vista en totes les direccions (nosaltres vam anar-hi al capvespre i des d'aquí vam veure com enfosquia i s'encenien les llums de la ciutat). Molt recomanable.

PENANG HILL. A uns pocs quilòmetres a l'oest de Georgetown hi ha turó, de 820 metres d'altura, des del cim del qual hi ha unes fantàstiques vistes sobre la ciutat, una part de l'illa i fins i tot de la costa continental. A més, a causa de l'altura, la temperatura aquí dalt és una mica més agradable que en la ciutat. Per altra banda podem aprofitar per a visitar un colorit i vistós temple hindú (al costat d'ell també hi ha una petita mesquita), una zona enjardinada i alguns quioscos de records, begudes i menjar, ja que aquest és un lloc molt concorregut per la població local en dies festius o de vacances. Caminant uns 100 m. per un camí al peu del temple hindú s'arriba a l'Hotel Bellevue. Des del seu restaurant, en una terrassa exterior que hi ha en la part posterior de l'edifici, hi ha unes excel·lents vistes, però no recomanem menjar en ell per la seva pèssima relació qualitat/preu (a tot estirar prendre alguna beguda).

Com arribar a Penang Hill: en la cantonada de Jl Penang amb Chulia s'agafa l'autobús nº 21, amb el qual arribem a Air Itam (1 RM cadascun), ja als afores de Georgetown. L'autobús ens deixa en una cruïlla, des de la qual caminem uns 600 metres per un carrer fins arribar a l'estació de funicular. El bitllet de només anada costa 3 RM. El funicular triga uns 30 minuts a salvar el desnivell de 800 metres fins a l'estació superior (a mig camí cal baixar i canviar a un altre funicular per a recórrer l'últim tram). En els dies festius és convenient arribar a l'estació de funicular aviat, perquè en cas contrari ens pot tocar esperar bastant temps. Només puja un funicular cada 30 minuts aproximadament i el nº de places en ell és molt limitat, pel que en dies de molta afluència de gent els tiquets es van venent per a següents hores a mesura que les anteriors es van omplint. Per altra banda, a uns 3 km d'Air Itam es pot visitar el temple de Kek Lok Si, el temple budista més gran de Malàisia, però nosaltres no vam poder visitar-lo per falta de temps.

Per tornar a Georgetown es pot agafar de nou el funicular de baixada, però nosaltres optàrem per baixar a peu per un camí que acaba en el Jardí Botànic. Aquest camí, amb una longitud de gairebé 5 km, és al principi una pista asfaltada amb pendents molt pronunciats i després es converteix en un camí de terra amb molts graons per a salvar el desnivell, pel que és molt exigent i un destrossa-bessons (alguns locals fan aquest camí de pujada fent fúting, bufff). En aquest camí sol haver-hi micos (de fet són macacos de cua llarga) que poden arribar a ser molt agressius si detecten que portem menjar, pel que és molt recomanable assegurar-se que no en duem o, en cas contrari, tenir-lo a mà per a desfer-se d'ell al menor senyal que l'han detectat. El camí acaba en el Jardí Botànic, un preciós jardí de 30 Ha. on també hi ha molts macacos (diversos rètols avisen de la prohibició de donar-los de mejar, ja que aquesta és la causa que s'acabin tornant agressius). Des de la sortida del jardí caminem altres 2 km fins a Jalan Burmah, on vam agafar autobús nº 5 de tornada al centre de Georgetown.

En l'illa de Penang també hi ha platges, com la de Batu Ferringhi, en la costa nord i a només 30 minuts d'autobús des de Georgetown, però, pel que sembla, no són ni de bon tros les millors de Malàisia. Per això, i perquè la nostra idea era anar a Langkawi, ja no vam anar a Batu Ferringhi.

Agafem el ferri de l'empresa Langkawi Ferri Services. El bitllet el compràrem dies abans en l'oficina de l'empresa en el nº 8 de Lebuh King i vam pagar 85 RM per un bitllet Penang-Langkawi-Penang (la tornada es pot deixar oberta per a confirmar el dia i hora en altre moment). Hi ha uns quants ferris al dia (segons l'hora escollida el ferri és directe o bé realitza una breu aturada en l'illa Pulau Payar) i per a accedir al lloc d'embarcament cal dirigir-se a una porta que hi ha al costat de l'Oficina de Turisme (10, Jalan Tun Syed Sheh), prop de la Torre del Rellotge. El nostre viatge en ferri des del port de Georgetown fins al de Kuah, a Langkawi, va ser molt plàcid i agradable, però va durar 2 hores i 45 minuts, una mica més del previst. Al principi de la travessa gaudim d'unes precioses vistes sobre Penang, mentre que al final passem al costat de vàries dels bonics illots de Langkawi.

En arribar al port de Kuah, a l'illa principal, el primer que vam fer va ser confirmar la data de la tornada en el ferri a Penang, en l'oficina de la companyia (ara ja teníem clar quants dies estaríem a Langkawi). A continuació lloguem una moto a Gemilang Holidays (1-S12, Compleks Jetty Point, Kuah; Tel. 604-9666081), una companyia que ven serveis turístics a l'illa i que està situada en una minúscula oficina en el mateix port. Després de regatejar aconseguim una moto per 30 RM al dia (el preu inicial era 40 RM), incloent dos cascos per a nosaltres. La moto era d'una marca oriental, tipus Honda Scoopy, amb 4 marxes i embragament automàtic. Estava una mica vella, però va resistir perfectament els nostres trajectes per l'illa. Sortint del port omplim el petit dipòsit de la moto (el preu de la gasolina era de 1'64 RM/litre i en els dos dies complets que la vam tenir gastàrem l'equivalent a 2 € de gasolina) i anem amb ella a la zona d'hotels a Pantai Cenang, 25 km a l'oest de Kuah. L'equipatge que vam portar a l'illa era mínim (vam tenir l'encert de deixar la motxilla gran en l'hotel de Georgetown) i no fou cap impediment per anar amb la moto fins a Pantai Cenang.

En el Sandy Beach Resort (Pantai Cenang, Tel. 604-9551308) paguem 80 RM per un bungalow amb bany, A/C, TV i esmorzar inclòs. El nostre bungalow era bastant bàsic i tampoc estava en primera línia de platja. De fet aquest no era la nostra opció preferida, però la resta de resorts estaven plens al tractar-se dels últims dies de l'any... i això que vam recórrer uns quants!.

Des del bar de l'hotel Sandy Beach, gairebé sobre la sorra de la platja, es gaudeix d'una magnífica vista de la platja de Pantai Cenang, el mar i les illes properes, com la de Rebak Besar. Molt recomanable no perdre's la posta de sol... El restaurant Rasa, uns metres més al nord, és un bon lloc per a sopar: molt bon menjar i bon servei, però una mica car. Molt aprop d'aquest està el Orkid Ria, bastant nou i amb bon menjar, però encara és més car que l'anterior. Per a prendre una beguda res millor que el bar exterior de Casa del Mar. És car sense pal·liatius, però està molt bé i l'entorn és preciós, al costat de la platja (als que no són hostes només se'ls permet prendre una beguda en la barra del bar al costat de la piscina). En la platja de Tanjung Rhu recomanem el restaurant Anis, amb bon menjar i barat, tot i que el servei fou lent i alguna cosa indolent.

Al SBR Internet, al costat de l'hotel Sandy Beach, una hora de connexió a Internet costa 3 RM.

PULAU LANGKAWI és l'única illa realment habitada de les 99 illes tropicals que conformen l'arxipèlag de Langkawi (aquest grup d'illes està situat a 30 km de la costa peninsular, en l'extrem nord de Malàisia, i forma frontera amb Tailàndia). En general trobem en aquestes illes una exuberant vegetació, extraordinàries formacions de pedra calcària i cristal·lines aigües de color maragda. En les illes principals hi ha una rica herència de fabulosos mites i llegendes: ogres i ocells gegantins, guerrers i princeses de conte, ...

Kuah és la principal ciutat de l'illa, situada en la cantonada sud-est, i en ella està el port de sortida i arribada dels ferris. Mentre, Pantai Cenang, al sud-oest de l'illa, és una platja de 2 km de longitud on es concentren molts allotjaments, restaurants i altres serveis turístics. Aquí trobem els hotels més econòmics i per aquest motiu va ser el lloc que vam escollir nosaltres com base per a explorar l'illa.

A Langkawi podem passar diversos dies gaudint de les seves boniques platges, però també fent altres activitats com explorar els seus interessants paisatges, amb cascades, coves o fons submarins. A més hi ha altres llocs clarament pensats per al turisme internacional que visita l'illa. Nosaltres optàrem per recórrer totes les carreteres de l'illa i anar descobrint els seus racons i punts d'interès sobre la marxa, sense més (ni menys).

Anant cap al sud uns quants quilòmetres des de Pantai Cenang arribàrem a la zona de Pantai Tengah. En arribar a l'extrem del cap sud de l'illa s'acaba la carretera i cal donar mitja volta. En aquest punt hi ha una petita badia i un port pesquer i esportiu. Pel camí veiem diversos resorts i sobretot l'enorme edifici de l'Underwater World, el major aquari del país. Cap al nord de Pantai Cenang trobem primer l'aeroport de l'illa i uns 10 quilòmetres després arribem a la platja de Pantai Kok. Està en una preciosa badia envoltada de verdes muntanyes i enfront de la costa hi ha l'illa de Burau, però la platja en si no és res de l'altre món. Sobre la sorra encara podem veure el Palau d'Estiu que es va construir al 1999 per al rodatge de la pel·lícula Ana i el Rei (en la seva versió més recent), encara que l'exterior de l'edifici de fusta ja està bastant deteriorat. Conduint més al nord arribem a l'Oriental Village, un complex comercial des d'on surt el telefèric que puja fins al cim del turó Machincang (708 m. d'altura), des del qual hi ha uns miradors sobre l'illa. En alguns punts de la carretera cal conduir amb cura, doncs és fàcil trobar grups de micos a la meitat de la calçada.

Platja de Tanjung Rhu (Langkawi)

Seguint la carretera 113 cap al nord-est de l'illa arribem al final de la carretera, al costat de Teluk Datai, una badia que queda tancada per un resort que impedeix l'accés a ella. És una llàstima. Tornant enrere per la mateixa carretera parem a Air Terjun Temurun, un bonic salt d'aigua. L'aparcament està al costat de la carretera, junt a una cascada artificial. Des d'aquí caminem uns 100 m. per un camí entre el bosc i s'arriba fins a on està el salt d'aigua, bastant alt. És possible banyar-se en la petita piscina que es forma en la seva base. Val la pena visitar aquest lloc. Seguint la carretera cap a l'est passem al costat de plantacions d'arbres de cautxú, amb una bossa de plàstic penjada a mig tronc per a recollir aquesta substància blanca. Després de deixar a l'esquerra una gran factoria cimentera arribem a Pasir Hitam, altra bonica platja d'aigua clara i color verdós, amb unes grans roques sobre la sorra. A més té la particularitat de tenir una franja d'uns 7 metres de sorra negra que contrasta amb la sorra clara de la resta de la platja: és la platja Black Sand. Continuant per la mateixa carretera encara més a l'est arribem a la meravellosa platja Tanjung Rhu, la platja més bonica de totes amb diferència (almenys, aquesta és la nostra opinió). Per a començar, la franja de sorra és més ampla que en la resta de platges de l'illa, la sorra és blanca, està envoltada de vegetació, l'aigua té un color turquesa preciós i amb unes illes tot just a 200 m. de la platja (amb la marea baixa es pot anar caminant des de la platja fins a aquestes illes). En fi, és un lloc de somni on poder banyar-se, prendre el sol o passejar.

Agafant la carretera 112, que creua l'illa per l'interior, s'arriba al desviament cap a Gunung Raya, la muntanya més alta de l'illa, amb 881 metres. Des del desviament (on hi ha una barrera que ocasionalment pot estar tancada) fins al cim són 12 km d'una espectacular carretera amb forts desnivells. Des de dalt hi ha unes magnífiques vistes d'algunes parts de la illa. Val molt la pena. A Kuah, la capital de l'illa, no hi ha molt a veure. Prop de l'embarcador dels ferris hi ha un parc on destaca una enorme estàtua amb forma d'àguila. Per descomptat també és possible realitzar excursions a altres illes, com les de Pulau Dayang Bunting (posseeix un llac d'aigua dolça) o també Pulau Payar (amb un parc marí), però no sabem si valen la pena o no, perquè no hi vam anar.

Com a dada curiosa dir que en cap moment vam tenir la necessitat de tancar la moto o els cascos per a evitar-ne el robatori, seguint les instruccions de l'empleat de l'agència de lloguer. En general, les carreteres de l'illa estan ben asfaltades i les indicacions són molt útils.