Vota |
Etiòpia encara és per a la majoria en el món occidental sinònim de nens desnodrits i paisatges àrids, però afortunadament aquesta imatge correspon a situacions puntuals (sobretot en la passada dècada dels 80), i, tot i que avui dia contínua sent un dels països més pobres del món, afortunadament aquesta imatge no és l'habitual, encara que la fam pot aparèixer en qualsevol moment en cas de sequeres persistents.
Per al viatger, Etiòpia, l'antiga Abissínia, és el bressol del mític Nil Blau, on les terres altes cobreixen la majoria del territori i la vall del Rift creua el país en diagonal, donant lloc així a una gran varietat de paisatges que allotgen una rica fauna. Per altra banda és l'únic país africà que mai ha estat colonitzat, sentint-se la seva gent a més molt orgullosa de lluitar per la seva independència. A més posseeix una riquesa cultural bastant inusual en el continent, amb un ric patrimoni cristià ortodox, mantingut fins i tot quan tots els països veïns es van passar a l'Islam en el s. VII.
Viatjar per Etiòpia no és fàcil: la infrastructura turística és mínima o inexistent, les distàncies són grans i el transport molt precari, però la recompensa és gran: paisatges fabulosos, una població molt amable i acollidora, un patrimoni cultural i històric impressionant, i molt pocs turistes, fins i tot en els llocs més visitats. I tot això és possible, a més, viatjant amb un pressupost força baix.
Del 17 d'Agost al 10 de Setembre de 2002.
La moneda oficial a Etiòpia és el Birr etíop. A Etiòpia es poden portar euros ja que es poden canviar a qualsevol banc i, fins i tot, es poden usar per pagar vols interiors de les Ethiopian Airlines, encara que només a l'oficina d'Addis Ababa. Però també cal portar una certa quantitat de dòlars americans perquè els 20 US$ de les taxes de sortida internacional a l'aeroport d'Addis s'han de pagar necessàriament en aquesta moneda (no es poden pagar ni tan sols en moneda local). Portar dòlars també pot anar bé per pagar directament amb ells si no disposem de moneda local (els euros encara no són acceptats al carrer), i aquest situació és possible perquè l'única oficina de canvi que hi ha a l'aeroport d'Addis tanca per la nit i si el vostre vol arriba a hores intempestives us trobareu que no podreu canviar fins el matí següent i mentrestant haureu de pagar al menys el taxi per anar a la ciutat.
La nostra experiència és que és preferible canviar al Dashen Bank que fer-ho al Commercial Bank of Ethiopia perquè en el primer el canvi és lleugerament millor i a més no carrega despeses de canvi (aproximadament un 0'2% sobre el total).
Les targetes de crèdit només són útils a Addis Ababa (per exemple per pagar vols interiors a les oficines d'Ethiopian Airlines, o també en els hotels de luxe).
Canvi mitjà: 1 Birr etíop = 0'12 €
+ 825'94 € (vol anada/tornada + taxes sortida)
+ 38 € (visat)
+ 241'76 € (3 vols interiors)
+ 301'41 € (hotels, menjar, transport, excursions, regals, ...)
= 1.407'11 € (total per persona)
És necessari un visat d'entrada al país. Aquest visat es pot formalitzar, abans de viatjar, a través de l'
Ambaixada d'Etiòpia a París (Av. Charles Floquet, 35 - 75007 París - Tel. 47.83.83.95 i Fax. 43.06.52.14)
utilitzant servei de missatgeria o correu certificat.
Però des del Març de 2002 aquest visat es pot obtenir a la mateixa arribada al país, sempre que l'entrada es faci per l'aeroport internacional d'Addis Ababa. Cal portar un passaport amb una validesa mínima de 6 mesos i el visat obtingut és vàlid per a un mes i extensible a dos un cop allà. En aquest cas el preu del visat era de 315 Birr (aproximadament uns 38 €). Per altra banda l'oficina d'immigració de l'aeroport d'Addis tanca per la nit (al menys així passava en la data del nostre viatge). Així si el vostre vol arriba a hores intempestives, encara no teniu visat, i l'oficina ja està tancada llavors l'oficial de policia us donarà un resguard i es quedarà el vostre passaport. A l'endemà al matí cal tornar a l'aeroport a buscar el passaport i el visat, previ pagament dels 315 Birr. Però suposem que amb la inauguració de la nova terminal internacional, prevista per a l'any següent, això ja no deu passar.
Cal vacunar-se d'allò especificat per un Centre de vacunació internacional, encara que és obligatòria la vacuna de la febre groga (aquesta vacuna costa 15'30 € i cal portar document acreditatiu de la vacunació a l'entrada al país, per si de cas). Com a recomanables tenim la meningitis, tètanus, tifus (Vivotif) i hepatitis A. També, si visitem el sud, es recomana el tractament contra la malària (Lariam).
No hi ha especials problemes de seguretat en les zones habitualment visitades, encara que, com sempre, cal prendre les habituals precaucions que sempre ha de tenir qualsevol viatger arreu del món, especialment a Addis Ababa. Per altra banda cal tenir en compta que encara hi ha zones minades en territoris fronterers amb Eritrea i Somàlia. També s'han donat episodis de bandidatge en l'accés per carretera a Kenya i Sudan. Tot i així insistim que Etiòpia és un país força segur (en qualsevol cas bastant més que el seu veí Kenya). No és estrany veure homes armats amb un fusell kalashnikov o similar que el porten com un estri de treball més, amb tota la naturalitat del món, És xocant, però no ha de causar inquietud.
Com en molts altres països aquí també hi ha una certa obsessió en la prohibició de fotografiar qualsevol cosa susceptible de ser considerada una infrastructura sensible (no solament existeix la prohibició sinó que a més sol haver-hi vigilància expressa per fer-la complir). Això inclou qualsevol pont, edificis públics, o instal.lacions militars, però la nostra experiència també ens ha ensenyat que arbitràriament aquesta prohibició pot ser aplicada a qualsevol cosa.
Un aspecte no relacionat directament amb la seguretat, però que cal tenir molt en compta a Etiòpia és el que Philip Briggs, l'autor de la guia de viatge Bradt sobre Etiòpia, ha batejat encertadament com a histèria de l'estranger. Es refereix a l'estat d'angoixa que pot provocar el fet de ser contínuament acompanyat per multitud de nens (o no tan nens) cridant tots alhora "You, you", "Faranji" (paraula amhàrica que significa estranger), "Where you from?", o "Give me one birr", i totes les seves possibles variants. Aquesta situació afecta principalment al viatger que pateja els carrers, viatja en autobús i s'hostatja en hotels locals, i es dóna sobretot en zones rurals, on apareixen nens de sota les pedres i evidentment tenen tot el temps del món. Clarament es veu que alguns nens demanen diners a l'estranger més com a passatemps que per necessitat real. Davant de tot això no hi ha cap recepta miraculosa, però s'ha d'intentar agafar-s'ho amb bon humor, tot i que de vegades es fa molt difícil, perquè per pròpia experiència us podem dir que hi ha moments en que esgoten la paciència de qualsevol. Certament aquest fenomen no només es dóna a Etiòpia, però aquí és dóna amb més intensitat que a qualsevol altre lloc.
El transport per moure's per Etiòpia és un dels aspectes importants a tenir en compte al planificar el nostre viatge, ja que les distàncies a recórrer solen ser bastant grans (la superfície del país és més del doble de la d'Espanya), l'orografia del terreny és molt complicada, i l'estat de les carreteres és bastant precari (només el 20% dels quasi 40.000 km de carreteres estan més o menys asfaltades). A continuació descrivim les alternatives possibles i més comuns:
Autobús. Sota el nostre punt de vista és la millor forma de viure el país, però també hem de dir que és bastant dura, degut principalment a que els trajectes es fan inacabables (per exemple, al circuit nord hi ha recorreguts que suposen dos dies de viatge).
Els autobusos sempre solen sortir als voltants de les 6 o 7 h. del matí i normalment no circulen més enllà de les 18 h., ja que eviten la conducció de nit. Per trajectes llargs aconsellem seguir fidelment la cerimònia de l'autobús: primer de tot és convenient comprar el bitllet el dia abans (fins les 18 h.), encara que els seients no són numerats i, fins i tot, es venen més places de les que realment hi ha. Per aquesta raó s'ha d'anar a la terminal d'autobusos a les 5 del matí, entrar al recinte de l'estació abans de que ho facin els etíops (la porta d'accés està tancada fins a les 5'30 h. però als estrangers se'ls permet entrar abans d'aquesta hora), adreçar-nos a l'autobús assignat (al bitllet sol haver-hi el nº d'autobús) i col.locar-se davant de la porta a esperar que l'obrin i permetin l'accés a l'autobús (de vegades podrem entrar-hi immediatament, amb l'autobús encara buit, i escollir el seient que volem). Si arribem a l'estació just al moment d'obrir-se les portes o amb posterioritat a aquest moment tindrem poques possibilitats d'aconseguir un seient, i en qualsevol cas no podrem escollir el lloc. Per fer-se una idea del que sol passar en una estació d'autobusos etíop quan s'obren les portes imagineu-vos el moment d'obrir les portes de El Corte Inglés el primer dia de rebaixes. No hi ha compassió de cap tipus: avis, dones amb nens, i tothom en general, es llença a una carrera boja per aconseguir un lloc.
Etiòpia és un dels pocs països africans on no es permet anar gent dreta o asseguda al passadís de l'autobús, i això sol ser respectat perquè hi ha vigilància policial a les carreteres per fer complir la llei. Tothom que viatja a l'autobús ha de tenir un seient. En els trajectes llargs se sol aturar al menys per esmorzar i dinar (un màxim de 20-30 minuts). En trajectes de dos dies s'atura al final del primer dia en algun poble intermedi a conveniència del conductor, on caldrà que busquem algun lloc per dormir. No és massa difícil trobar algun hotel, però cal ser conscient de que són molt bàsics. Els autobusos etíops no són massa confortables, especialment després d'unes quantes hores de viatge. A més, per alguna estranya raó, als etíops no els hi agrada obrir la finestra de l'autobús, encara que la calor i/o olor dintre de l'autobús siguin asfixiants. Això, unit a l'alçada i als trajectes sinuosos, fa que es maregin sovint (d'aquí que és habitual veure'ls olorant una llimona bona part del viatge per intentar evitar el mareig).
Transport privat per carretera. Es pot llogar un vehicle amb conductor, per Internet abans d'arribar al país o bé a través d'una agència o particular a Addis Ababa. Aquesta opció permet escurçar sensiblement el temps emprat en fer els trajectes per carretera, a més de ser més còmode i permetre una major llibertat per aturar i anar on volem nosaltres.
El gran inconvenient és el preu, ja que els preus comencen a partir de 100 US$ per vehicle i dia, arribant a demanar fàcilment 200 US$. Si s'opta per aquesta opció cal vigilar de que el vehicle llogat estigui en bones condicions, porti tot el material de recanvi necessari i, a més, que el conductor conegui bé la ruta a fer. També és convenient que tothom tingui clar que inclou el preu acordat i que no inclou.
Vols interiors. Ethiopian Airlines disposa de vols que connecten les principals ciutats del país i en particular qualsevol dels punts del circuit històric al nord (Bahir Dar, Gonder, Aksum i Lallibela). És possible reservar i fer canvis de dates pràcticament sense límit. És aconsellable comprar els vols una vegada al país, més que fer-ho des d'aquí. En qualsevol cas recomanem no esperar al darrer dia per reservar o comprar el vol, ja que hi ha trajectes que es fan amb avions molt petits i s'omplen ràpid. A més, en cas d'haver realitzat una reserva és imprescindible reconfirmar-la i/o pagar-la al menys 3 dies abans, o en cas contrari serà anul.lada. En qualsevol cas és aconsellable reconfirmar el vol el dia abans de la sortida. Per altra banda en cada vol s'han de pagar 10 Birr addicionals en concepte de taxes d'aeroport (si és possible és millor pagar-les en el moment de comprar el bitllet que fer-ho al propi aeroport). En resum, l'opció d'agafar un vol interior té l'avantatge del guany de temps que suposa i de que ens estalviem de patir certs trajectes de carretera. El principal inconvenient, com sempre, és el preu, però també hi afegiríem el fet de perdre el contacte amb el país real, i també que alguns itineraris per carretera són realment espectaculars, com és el cas del de Gonder a Aksum (travessant les muntanyes Simien) o el d'Addis Ababa a Bahir Dar (creuant la gorja del Nil Blau).
Ferrocarril. Només hi ha una línia de ferrocarril, que uneix Addis Ababa i Djibouti passant per Dire Dawa, però no sembla aconsellable prendre en consideració aquesta opció, a no ser de que disposem de tot el temps del món.
En el nostre cas vam optar per una combinació d'autobusos i vols interiors. Aquests darrers ens van permetre guanyar temps i també prendre un respir dels esgotadors trajectes d'autobús. Veure més detalls en la descripció del nostre itinerari per Etiòpia que segueix a continuació en aquesta pàgina.
Donada l'alçada mitja a que es troben la majoria de llocs visitats (Addis Ababa, circuit del nord i Harar, per exemple) el clima és càlid quan fa sol, però es torna fresc o fred quan no fa sol i sobretot si plou. A Dire Dawa o al sud, amb una alçada força inferior, les temperatures ja són més altes. Amb això volem dir que cal portar roba d'estiu, però també roba d'abric, perquè sovint hi ha canvis bruscos de temperatura.
Respecte a les pluges, en el període de temps de la nostra visita, va ploure quasi cada dia en la meitat nord del país, encara que solen ser pluges en que plou una estona i després atura, i moltes vegades plou al vespre o durant la nit. Per tant la pluja no és especialment molesta pel viatger, però cal anar preparat amb un impermeable o paraigües per si de cas. A canvi tenim un paisatge absolutament verd, molt agradable a la vista.
+1 hora
A més el viatger ha de tenir present les següents particularitats:
- Etiòpia no va adoptar el calendari gregorià revisat tal com va fer la resta del món cristià al s. XVI, sinó que va continuar amb el julià vigent fins llavors, i així fins avui dia. Per tant el calendari etíop consta de 13 mesos (el lema turístic del país és Ethiopia, 13 months of sunshine). Són 12 mesos de 30 dies i 1 mes de 5 dies (6 dies en un any de traspàs). El canvi d'any es celebra coincidint amb el nostre 11 de Setembre. Concretament, en el nostre dia 11/9/2002 Etiòpia ha passat de l'any 1994 a l'any 1995. Per tant si visiteu Etiòpia en aquesta època no us sorpreneu al veure rètols del tipus Happy new year i decoració tipus nadalenc.
- En l'hora també funcionen diferent, ja que mesuren el temps en períodes de 12 hores que comencen a les 6:00 i 18:00 hores, tal com també fan els swahili de Kenya i Tanzània. Per tant l'hora etíop porta un decalatge de 6 hores respecte a la nostra. Així, donada una hora en sistema etíop només cal restar-li 6 per obtenir la nostra hora. En molts llocs, sobretot a nivell oficial o en vols d'avió funcionen amb el sistema internacional, però a nivell de carrer solen funcionar amb el sistema etíop. Això és important especialment amb els horaris d'autobusos, ja que si ens diuen, per exemple, que un autobús surt a les 11:30 h. normalment volen dir que surt a les 5:30 h. (hora internacional). Davant de qualsevol dubte sempre cal demanar si l'hora que ens donen és ethiopian time (hora etíop) o faranji time (hora estrangera).
L'amhàric (conegut al país com amharinya) és la llengua oficial d'Etiòpia, juntament amb l'anglès, i és la que s'utilitza com a vehicle de comunicació entre els diferents grups lingüístics que hi conviuen. No és difícil trobar algú, sobretot a les ciutats, que parli una mica d'anglès, però sovint aquest coneixement es restringeix a només unes paraules i frases comuns. Per tant, aprendre unes quantes paraules d'amhàric facilitarà el contacte amb la població local. A més el nostre esforç serà sincerament apreciat ja que els demostra una major integració en la seva cultura. També va bé sovint per tallar a nens que es facin pesats o per evitar que ens cobrin preus abusius (ells els anomenen faranji price i és el que nosaltres anomenaríem preu de guiri).
En qualsevol guia podreu trobar més vocabulari, però aquí teniu uns quants vocables molt útils i fàcils de pronunciar per a nosaltres (entre parèntesi, el vocable amhàric està escrit tal qual l'hem de pronunciar nosaltres): Hola (selam), Adéu (xau), Gràcies (amesekenalu), Sí (au), No (ei), O.K però en un sentit molt ampli (ishi), Estació d'autobusos (magnajariya), Cafè (buna), Llet (wotet), 1 (and), 2 (hulet), 3 (sost), 4 (arat), 5 (amist), 6 (sidist), 7 (sabat), 8 (simint), 9 (setegn), 10 (asir), 11 (asir and), 100 (meto), 1000 (shee).
També pot ser interessant saber alguna paraula de tigrinya (la llengua específica i més utilitzada a la regió de Tigray) i d'orominya (la llengua parlada al sud d'Etiòpia, a la zona de la vall del Rift, a l'oest d'Addis Ababa i a la regió de Bale). En qualsevol de les guies proposades en aquesta pàgina podreu trobar algunes paraules i expressions d'ús comú d'aquestes dues llengües.
Ethiopia, Bradt Publications (3ª edició, 2002). 530 pàgs. Preu 25'20 €
Ethiopia, Eritrea & Djibouti, Lonely Planet (1ª edició, Novembre 2000). 520 pàgs. Preu 25'25 €
La guia Bradt dóna força més informació pràctica, i més actual i detallada que la de Lonely Planet. A favor d'aquesta darrera estan els seus mapes de ciutats i més informació de preus que de vegades no es troba en la Bradt.
Dios, el diablo y la aventura de Javier Reverte. Plaza & Janés Ed. La història de Pedro Páez, un jesuïta espanyol que va descobrir les fonts del Nil blau, en territori d'Etiòpia, a principis del s. XVII.
El Emperador de Ryszard Kapuscinski. Ed. Anagrama. Llibre fascinant sobre l'emperador etíop Haile Selassie, que va governar Etiòpia com a monarca absolut durant gairebé 50 anys.
Etiopía: hombres, lugares y mitos, del missioner combonià Juan González Núñez, editat a l'any 1990 per l'Editorial Mundo Negro. No es tracta d'un text científic, acadèmic, o d'història, però a partir d'alguns viatges del propi autor, estructura una història nacional senzilla, suggestiva, amb l'element central de la presència cristiana.
Vols Barcelona-Londres Heathrow (1 hora 50 minuts) i Londres Heathrow-Alexandria (Egipte) (4 hores 20 minuts), escala tècnica de 40 minuts a Alexandria, i finalment Alexandria-Addis Ababa (3 hores 45 minuts).
Si el vol arriba de matinada, com va ser el nostre cas, trobareu l'oficina d'immigració tancada, per tant, si no teniu ja el visat, s'ha de deixar el passaport a l'aeroport i passar a recollir-lo a l'endemà (veure Visat). A la terminal d'arribades hi ha una única oficina de canvi, del Commercial Bank of Ethiopia, que també tanca per la nit (veure Diners).
De tota manera tot això pot canviar (o no) quan s'inauguri la nova super-terminal, que a hores d'ara, ja estava pràcticament acabada. I cal pensar que disposarà de més serveis...
Durant tot el dia (de 6:00 a 20:00 hores) es poden agafar minibusos cap al centre de la ciutat, a uns 6 km, per 2 Birr (fins la zona de la Piazza, i menys si anem a zones més properes a l'aeroport), des del pàrquing que hi ha davant la terminal. Els minibusos són de color blau i blanc, i no solen anar massa plens, la qual cosa permet anar còmodament amb l'equipatge. Abans d'arribar a la zona de minibusos us abordaran uns quants taxistes i/o comissionistes que us intentaran convèncer de que heu d'agafar un taxi, donant raons d'allò més diverses. Però si s'arriba a una hora intempestiva llavors ja no queda més remei que agafar un taxi i negociar el preu, tot i que evidentment no tenim masses alternatives. Una bona idea és buscar altres viatgers interessats en anar a la mateixa zona per compartir el taxi, ja que difícilment aconseguirem un preu inferior a 9 US$ (preu total del taxi) per anar fins a l'hotel Wutma, per exemple.
Ens quedem a l'hotel Debre Damo, a la zona de Yeka, lluny del centre, tot i que abans hem intentat l'hotel Wutma, l'hotel Baro i d'altres propers a la Piazza, però els trobem plens. És el problema d'arribar tan tard... Al Debre Damo una habitació doble amb bany i aigua calenta costa 75 Birr, i encara que bàsica, és correcte i força tranquil.la ja que dóna a un pati interior. A més, l'hotel disposa d'un bar on s'esmorza bastant bé, i el personal de recepció és molt servicial, canviant diners només a un preu lleugerament inferior al del banc.
Al carrer Dej Jote, que surt de la cantonada sud-est de la plaça De Gaulle o Piazza, hi ha el restaurant Omar Khayyam, amb decoració àrab i on serveixen bon menjar etíop i àrab. Aquí podeu tastar la injeera (plat nacional etíop) de carn o vegetal. Un plat abundant d'injeera, beguda i cafè costa uns 11 Birr per persona. Una pastisseria molt recomanable, a l'avinguda Adwa al nord-est de la Piazza, és la Soul Kid. El lloc és molt acollidor per passar una estona mentre mengem un deliciós plum-cake i prenem un cafè, i tot això per 4 Birr.
• Veure més informació sobre Addis Ababa a Addis Ababa (II) i Addis Ababa (i III).
Els 578 km de distància que separen Addis i Bahir Dar suposen un dia i mig d'autobús. És preferible comprar el bitllet el dia abans del viatge a l'estació principal d'autobusos d'Addis (al costat del Mercato). D'Addis a Bahir Dar s'hi pot anar per dues rutes diferents: la via oest per Debre Markos i la via est per Mota. Potser la via est és una mica menys interessant però és força més curta en distància i, sobretot, en temps. Amb la companyia Ethiopia Cross Country Club el preu del trajecte via Mota és de 50'7 Birr per persona.
En qualsevol cas recomanem fer aquest trajecte per carretera i no en avió ja que el tram de carretera comprès entre Fiche i Dejen travessa la gorja del Nil Blau i certament és un trajecte molt espectacular. Aquesta enorme gorja, de més d'1 km de profunditat, forma un admirable paisatge de terrasses verdes als vessants de les muntanyes, de vegades cobert per la boira. La pista comença a descendir seguint un trajecte impossible fins arribar al fons de la gorja, creua el Nil Blau per un pont construït pels italians, i inicia l'ascens per l'altra banda de la gorja. Podeu intentar de convèncer al conductor de l'autobús perquè s'aturi un moment en algun punt a l'inici del descens per poder fer fotos panoràmiques. A nosaltres ens va costar, però finalment ho vam aconseguir.
L'autobús surt de l'estació principal d'Addis en algun moment entre les 6 i 7 del matí, però és recomanable estar a l'estació a les 5:30 h. (com que els minibusos comencen a circular a partir de les 6, i a aquestes hores tan matineres no hi ha massa moviment pels carrers foscos d'Addis, aconsellem haver concertat un taxi el dia abans perquè ens passi a recollir per l'hotel a una certa hora). Els primers 300 km, fins la bifurcació que hi ha passat Dejen, són de carretera asfaltada combinada amb trams de pista, però a partir d'aquí tot és pista, amb alguns trams bastant malmesos. Passat el punt de la bifurcació el paisatge es torna relativament pla, donant lloc a trams de pista amb grans rectes, enmig de verds camps de conreu i ramats de vaques i ovelles. En el nostre cas arribem a Mota a les 17:30 h, després de 10 hores i mitja d'autobús amb només una aturada de 20 minuts a les 10 del matí per esmorzar/dinar. Set hores seguides sense baixar de l'autobús és un bon punt d'inici com a preparació al fantàstic món dels autobusos etíops !!!
A Mota realment hi ha molt poques alternatives d'allotjament. El més potable és l'hotel Tsiday, a uns 300 m. de l'estació d'autobusos. És molt i molt bàsic, amb habitacions al voltant d'un gran pati central. Aquestes tenen un llit gran i res més. El bany està fora i encara és més bàsic. El preu està a l'alçada i l'habitació només costa 10 Birr.
Per sopar recomanem el restaurant de l'hotel Sheowa Ber, a només 50 m. del Tsiday, on es pot demanar un plat d'spaguetti, molt bo, per només 7 Birr. Hi ha moltes possibilitats de poder contemplar la cerimònia de preparació del cafè, molt interessant. A partir de les 8 del vespre aquest restaurant es converteix en el lloc de trobada per beure-hi cervesa, te o cafè (possiblement perquè té un petit grup electrogen que li subministra llum elèctric quan al vespre aquest es talla).
Mota és un petit poble sense cap interès en sí, essent normalment un simple lloc d'aturada entre Addis i Bahir Dar. En qualsevol cas es pot passejar per la pista / carrer principal i copsar la vida en aquest lloc apartat del món. Això sí, el passeig el farem envoltats de multitud de nens i curiosos que no pararan de dir-nos coses i demanar en amaringlish. Apart d'això, hi ha alguna església que pot tenir cert interès, com la de Weyzazirt Khidane Mihret o també la de Gonji Tewodros, però estan a més de 15 km de Mota i es necessita transport privat i suficient temps per fer l'excursió.
Vota |