Data viatge: 2026 | 🗓️ Publicat el 10/9/2026
Les Açores ens han agradat molt. No tenia ni idea de com eren ni tampoc m’havia fet expectatives elevades. El verd intens de totes les illes m’ha sobtat. Ja havia vist, en fer l’itinerari per les illes de São Miguel, Terceira i Faial, que ho eren, però és que ho són molt.
I hi ha tranquil·litat quasi arreu. Poca gent, només en comptades ocasions hi havia molta gent, però sense les aglomeracions que hem viscut en altres llocs. I en general, tot està molt net!!.
Això sí que m’ha sobtat més. Hi ha lavabos arreu!. Espero que no es massifiqui i tot estigui així d’endreçat en el futur. Les massificacions turístiques són un pou de degradació amb tots els sentits: humà, paisatgístic i econòmic.
Una altra cosa que hem gaudit en aquest viatge han estat les temperatures: no superaven el 23ºC i no baixaven del 19ºC quasi mai. Aquest fet propicià que féssim les activitats de forma agradable i les nits fossin fàcils de dormir. La temperatura de l’aigua del mar era de 21ºC. Per mi bé, però per a la meva dona i la meva filla era freda. Això va a gustos.
Tanmateix, les Açores no són afortunadament una destinació de sol i platja. De fet, hi ha poques platges. Fins i tot a l'illa de Faial només n'hi havia una i no gaire maca. Així que no hem pogut banyar-nos gaire.
Totes les activitats tenen a veure amb la natura: vistes panoràmiques des de miradors (n'hi ha un munt!!!), excursions per llocs volcànics, boscos humits, paisatges, alguna platja de sorra negra; fer alguna excursió pera veure catxalots, balenes i/o dofins. Només Ponta Delgada es mereix el títol de ciutat. Si fa mal temps és un problema, ja que les activitats que podeu fer deixen de tenir sentit.
Del 23 de juliol al 2 d’agost de 2026.
✈ Avió: vol internacional. Per al vol entre Barcelona i les Açores, a l'anada i a la tornada, vam fer escala a Lisboa. Hi ha vols directes des de Barcelona, però, com vam fer-ho amb poca antelació, els vols directes que quedaven no ens venien bé per dates i/o destinacions. Així que vam volar via Lisboa (que fins i tot eren millor de preu).
En el viatge d'anada a les Açores vam agafar un vol d'Azores Airlines operat per TAP Portugal que va sortir a les 11h25 de Barcelona i va aterrar a l'aeroport Humberto Delgado de Lisboa a les 12h25. La durada del vol fou de 2 hores, atès que a Lisboa vam guanyar una hora respecte Barcelona.
Després d'una escala d'una hora i 45 minuts en aquest aeroport de Lisboa un vol d'Azores Airlines sortí a les 14h10 i aterrà a l'aeroport João Paulo II de Ponta Delgada (illa de São Miguel) a les 15h40. La durada del vol fou de dues hores i trenta minuts, atès que a Ponta Delgada guanyem una hora respecte Lisboa i dues hores respecte Barcelona.
I en el vol de tornada vam sortir de l'aeroport Horta de Lajes (illa de Faial) a les 17h50 en un vol d'Azores Airlines i vam aterrar a l'aeroport Humberto Delgado de Lisboa a les 21h20. La durada del vol fou de dues hores i mitja. A Lisboa es perd una hora respecte Açores.
En aquest aeroport vam fer una escala d'una hora i quinze minuts abans de sortir a les 22h35 en un vol d'Azores Airlines operat per TAP Portugal amb destinació Barcelona, on vam aterrar a les 1h30 de la matinada del dia següent. Recordem que a l'hora local a Barcelona és +1 hora respecte Lisboa i +2 hores respecte Açores.
✈ Avió: vols domèstics. Com que vam voler anar a tres illes de l'arxipèlag, això suposà dos vols més. Els avions que fan els serveis entre les illes són petits. Això fa que en temporada alta puguin omplir-se fàcilment. En el nostre cas ens van condicionar les destinacions finals que vam escollir. A més, possiblement a causa de que els avions siguin petits, com ens va passar a nosaltres, no us deixaran embarcar cap equipatge a la cabina i els haureu de facturar.
Un altra cosa que vam poder comprovar és que els vols estan molt condicionats per les condicions atmosfèriques existents. Poden endarrerir-se o, fins i tot, anul·lar-se. Entre les illes de Terceira i Faial el nostre vol es va endarrerir algunes hores tot esperant que una tempesta escampés. I a la tornada de Faial a Lisboa va anar de molt poc que no perdéssim el vol a Barcelona.
I una recomanació: en aquests vols entre illes intenteu agafar finestra. La panoràmica dels vols entre illes, per exemple, entre Terceira i Faial va ser impressionant.
Els dos vols entre illes que vam agafar a Açores van ser els següents:
Vam reservar els allotjaments d'aquest viatge a través del portal Booking.com.
El clima de les Açores es caracteritza per temperatures suaus, alt índex d'humitat relativa de l'aire i pluviositat regular, amb una temperatura mitjana de 17°C a l'hivern i 25°C a l'estiu. La particularitat d'aquest clima humit, associat a la fertilitat dels sòls, és el que fa que les illes tinguin una vegetació exuberant i una gran varietat de flors, plantes i arbres.
Atès que les illes de l'arxipèlag estan disperses i es troben a una considerable distància entre si, la meteorologia presenta matisos entre les illes i hi pot haver diferències entre elles el mateix dia. El clima també varia d'illa en illa a causa de les diferències en la topografia i en l'exposició al vent i al mar.
Les illes del grup oriental (São Miguel i Santa Maria) solen tenir un clima més sec i càlid que les del grup occidental (Flores, Corvo, Faial, Pico, São Jorge i Terceira), que són més humides i fresques. Les illes més muntanyoses, com Pico i São Jorge, tendeixen a tenir un clima més fresc.
En el nostre cas vam estar quasi sempre entre 19ºC i 23ºC, dia i nit. A continuació trobareu unes gràfiques significatives sobre temperatures i pluviositat en les illes que vam visitar.
És molt important que tingueu en compte que les Açores són una destinació de natura i que quasi totes les activitats a fer estan relacionades amb miradors i excursions, les quals només tenen sentit si fa bon temps.
Les illes estan plenes de miradors a les calderes volcàniques, valls costaneres i al mar. Si el dia està molt ennuvolat o emboirat llavors se’n va tot en orris. És bastant binari.
En el nostre cas havíem fet un itinerari aproximat per a cada dia, però que finalment vam haver de variar-lo quasi sempre en funció de les previsions meteorologies, les quals són molt canviants cada dia. I això que vam anar-hi a la temporada més estable!.
Per exemple a l’illa de Faial, la visita a la Caldera no té sentit fer-la si hi ha boira. Fins i tot les guies que podeu llegir ja t’ho diuen. Nosaltres vam fer-ho al segon intent, un dia després del previst. El primer cop hi havia boira i no es veia absolutament res. L'endemà vam tornar i va ser una de les millors i més espectaculars activitats que vam fer.
També a les illes de Terceira i de São Miguel ens va passar. Pel que vam poder comprovar, les illes tenen un núvol enganxat a la zona muntanyosa (volcànica) que tenen a l’interior. En la resta de l'illa pot fer sol, però allà al mig de l’illa no veure ni un borrall.
Us aconsellem que tingueu en compte aquesta particularitat, ja que us pot enfonsar les vostres vacances. Fora dels mesos d’estiu les probabilitats de pluja i boira augmenten molt. I dins d’una mateix dia també.
L'illa de São Miguel és la més gran de les illes de l'arxipèlag de les Açores i la més gran de totes les illes que formen el territori de Portugal. L'illa compta amb una superfície de 748,82 km², mesura 64,7 km de longitud i fa de 8 a 15 km d'amplada. Té una població de 133.288 habitants (cens 2021).
L'illa, d'origen volcànic i subjecta a activitat sísmica, té un relleu muntanyós, sobretot a l'interior, dominat pel pic Vara, i està tallada per valls, barrancs i rierols, els seus únics cursos d'aigua.
El seu origen volcànic és present en la tipologia de les roques i terrenys de «galeta», produïda per capes ondulants de lava, i «misteris», per laves esponjoses, on proliferen molses i herbes típiques de l'arxipèlag, i fumaroles-sulfatares permanents, com les de la Vall de Furnas i Ribeira Grande.
El fons de cràters d'antics volcans extingits serveix de llit per a belles llacunes, com la llacuna de Sete Cidades, la llacuna de Fogo i la llacuna de Furnas. Aquesta combinació de factors contribueix a la reputació de les aigües mineromedicinals de la Vall de Furnas.
Les formes del relleu de l'illa es complementen, a més, amb la presència de les anomenades «lombes», formes del relleu lleugerament aplanades, i «pics», formes del relleu relativament esmolades.
Les precipitacions a l'illa de São Miguel es distribueixen uniformement al llarg de l'any, tot i que són més abundants a l'estació més fresca. A l'hivern, com les altres illes de l'arxipèlag, està colpejada per forts vents que bufen predominantment del sud-oest, mentre que a l'estiu es desplacen cap al quadrant nord. El cel està generalment ennuvolat, cosa que fa que hi hagi una insolació variable.
Ens va fer bastant bon temps i vam poder gaudir de totes les panoràmiques en la gran quantitat de miradors que hi ha, així com de tots els llacs. Vam tenir sort amb les boires, les quals solen estar enganxades a les zones muntanyoses de l’interior. És una illa verdíssima. Natura de llacs, salta d’aigua i boscos.
En aquesta illa cal destacar Lagoa das Sete Cidades i la Praia dos Mosteiros.
A São Miguel vam estar cinc nits i quatre dies sencers. Ens vam allotjar a Pedreira, en l'extrem oriental de l'illa. En total vam recórrer 777 km amb un cotxe de lloguer. Llocs que vam visitar en aquesta illa:
Miradouro da Ponta do Sossego és un dels miradors més emblemàtics de l'illa de São Miguel, on podràs gaudir d'una vista panoràmica de la costa est i de part de les muntanyes de nord-est. Des d'ell es poden apreciar la Fajã do Araújo, la Ponta da Madrugada i la Ponta da Marquesa.
Miradouro da Ponta da Madrugada. És un altre mirador, ubicat dalt d'un turó boscós i envoltat d'hortènsies en temporada. Amb vistes a l'oceà Atlàntic.
Miradouro da Vista dos Barcos. Aquest mirador ofereix unes vistes increïbles del mar i de l'icònic Faro do Arnel, un dels punts més importants per a l'albirament de cetacis a prop de la costa.
Miradouro da Ponta do Arnel és un mirador des del qual es pot gaudir d'una vista panoràmica del Far do Arnel, del Porto do Nordeste i dels impressionants penya-segats costaners. Tot i que des del Miradouro da Vista dos Barcos també s'observa el Faro do Arnel, aquest mirador ofereix una vista més propera.
Per altra banda, per arribar fins al Far do Arnel hi ha una petita carretera d'asfalt. Així i tot, recomanem tenir cura, ja que no és de fàcil accessibilitat. El pendent d'aquesta carretera és bastant pronunciat i pot ser complicat de pujar amb alguns cotxes. Nosaltres vam deixar el cotxe i vam anar-hi caminant.
El sender de la cascada Salt do Prego (PRC09SMI) té una longitud de 4.6 km, amb un temps estimat de dues hores de caminada. Aquesta petita ruta circular a Faial da Terra comença al costat de la parada d'autobusos.
Es puja pel carrer asfaltat fins a la bifurcació, on s'haurà de continuar recte per un camí de terra, seguint sempre per la part esquerra de la riba de la riera. Al llarg del sender, la vegetació es torna més densa, amb el pitòspor (Pittosporum undulatum) i l'acàcia (Acàcia melanoxylon) com a espècies predominants.
Al llarg del recorregut, trobem diversos horts fruiters a les dues ribes de la riera que pertanyen a petites explotacions familiars (es prega als caminants que no agafin fruits al llarg del camí).
En arribar a un pont sobre la riera cal creuar cap a l'altre costat i pujar fins arribar a una bifurcació, en la qual haurem de seguir per la dreta cap al Salt do Prego. Des d'aquí n'hi ha prou amb seguir la senyalització fins a arribar a la cascada de Salt do Prego, passant per un camí a l'esquerra que enllaça amb el PR 11 SMI Ribeira do Faial da Terra.
Miradouro do Pico dos Bodes. Des d'aquest mirador es poden apreciar vistes panoràmiques de prats verds amb el blau del mar de fons, unes vistes de 360º que arriben fins a Vila Franca do Campo. A més, en aquest mirador hi ha una estructura de fusta a la qual és possible pujar per a contemplar les vistes.
La característica més singular de la Praia do Fogo són les aigües termals submarines que emergeixen del fons volcànic durant tot l'any, un fenomen geològic únic a la regió. A l'estiu l'aigua assoleix els 22°C, mentre que a l'hivern baixa fins a uns 17°C.
La Lagoa das Furnas és una llacuna situada en un antic cràter del Volcà de Furnes. Està envoltada de nombroses manifestacions volcàniques: calderes d'aigua bullent, fumaroles, sulfatares, i també d'abundant vegetació macaronèsica.
Crida l'atenció el color verd de les aigües de la llacuna, però encara que ens sembli molt bella per aquesta raó, el seu color es deu a problemes ambientals. Com que hi ha moltes pastures als voltants, s'ha anat acumulant matèria orgànica al fons de la llacuna, la qual cosa ha tingut com a conseqüència un excessiu enriquiment en nutrients, que és el que dona aquest color a la llacuna.
A la riba nord de la llacuna es poden contemplar les calderes i fumaroles, les quals estan a temperatures altíssimes, en ebullició constant. Es poden veure en un recorregut a peu per una passarel·la. Allà és on es preparen els famosos cuits das Furnas, sota la terra.
El principal camp fumejant de l'illa està situat al centre de la població Vila das Furnas. Aquí es poden observar les fumaroles i les calderes, amb temperatures que oscil·len entre els 70°C i els 100°C.
Aquí hi ha les Caldeiras més populars de la regió, com la Caldeira do Asmodeu, la Caldeira Grande i la Caldeira Pêro Botelho. L'entrada és gratuïta.
A més del camp principal de fumaroles, situat al centre de Vila das Furnas, hi ha un segoncamp anomenat Fumarolas da Lagoa das Furnas. Tal com el seu nom indica, aquest camp està situat al costat de Lagoa das Furnas i és famós per les seves característiques naturals, com xemeneies que emeten vapor d'aigua calenta, llot efervescent i diversos brolladors o fonts d'aigua amb diferents components minerals.
Aquest indret té una olor característica, una forta olor de sofre que pot resultar desagradable per a alguns visitants. Després de tot, aquí és on passa la màgia, aprofitant l'energia de les profunditats de la terra per crear l'emblemàtic Cozidos das Furnas, un dels plats més populars de l'illa.
És molt recomanable contemplar la Lagoa das Furnas des de dos miradors: el Miradouro de Pico do Ferro, que està just a sobre de la llacuna, i el Miradouro de Castelo Branco, que es troba a uns 11 quilòmetres de Furnas.
El veritablement impressionant del mirador Miradouro do Salto do Cavalo són les vistes panoràmiques de tota la Vall de Furnas envoltant la llacuna.
Al principi, Ponta Delgada no era més que un petit poble de pescadors. Però ràpidament, gràcies a les seves badies segures, es va convertir en el port més important per al comerç de l'illa de São Miguel. El rei João III va va donar el títol de ciutat a Ponta Delgada l'any 1546, després que un terratrèmol destruís l'anterior capital de l'illa el 1522.
Durant el segle XIX, la ciutat va viure una època daurada caracteritzada per la prosperitat econòmica derivada de l'exportació de cítrics al Regne Unit i l'afluència de comerciants estrangers, entre ells famílies jueves. La ciutat va emular el gust anglès construint romàntics jardins i bells palaus, i millorant l'aspecte de la ciutat.
A Ponta Delgada, la capital de les Açores, hi ha diversos punts d'interès per a visitar:
Aquest monument fou construït l'any 1783 prop del mar, com a entrada a la ciutat. Les portes consten de tres arcs de pedra basàltica amb ornaments barrocs. Presenten l'escut portuguès i l'escut de Ponta Delgada al centre.
Aquesta plaça és un dels llocs públics més importants de Ponta Delgada. Es tracta del cor de la ciutat i és on es troba l'església principal de Ponta Delgada: la Igreja Matriz de São Sebastião.
La construcció de la Igreja Matriz de São Sebastião va començar al segle XVI, en el mateix lloc on es trobava una ermita dedicada a Sant Sebastià. Si saps d'arquitectura, podràs veure com l'església mostra una evolució des de l'estil gòtic inicial, passant per influències i acabant amb una ornamentació barroca.
El mercat de Ponta Delgada, que encara avui es pot visitar en la seva ubicació original, es va inaugurar el 1847. Abans de la seva creació, el comerç de Ponta Delgada tenia lloc en diversos indrets, però es concentrava principalment a la zona situada al sud de l'església principal de la ciutat, l'església de São Sebastião. En aquest mercat nombrosos agricultors venen els seus productes, mentre que d'altres ofereixen una àmplia varietat de fruites i verdures.
El Museu Carlos Machado alberga col·leccions de zoologia, botànica, geologia i minerals. El 1930, el museu va adquirir el Convent de Sant Andreu, cosa que va permetre consolidar totes les col·leccions sota un mateix sostre. Més tard, el 2006, la secció d'Art Sacre, situada a la Igreja do Colégio dos Jesuïtes, es va integrar oficialment al museu.
L'horari de visita és de 10h00 a 18h00 a l'estiu i de 9h30 a 17h30 a l'hivern. Tancat els dilluns. Preu: 2 € per persona.
La Torre Sineira o Torre del Campanar fou construïda l'any 1724. Té 29,60 metres d'alçada, amb 106 graons. Després de diversos anys tancada, l'ajuntament va reobrir la torre el 18 d'abril de 2013 després de millorar les condicions d'accés. Des del dalt de la torre es pot gaudir d'una vista de 360° que contempla tota la bellesa de la ciutat de Ponta Delgada. L'accés és gratuït.
La Fortalesa de São Brás és una construcció defensiva que es troba a l'extrem est de la ciutat de Ponta Delgada. És de molt fàcil accés fentt un agradable passeig tot seguint la costa, tant si et trobes al nucli antic com a la marina de Ponta Delgada.
Aquesta fortalesa fou construïda al segle XVI i és l'única que encara queda dempeus a Ponta Delgada, ja que les altres van ser destruïdes durant les obres de la costa. Es va crear per a protegir la ciutat contra els atacs de corsaris i pirates. De fet, aquest fort va exercir un paper crucial en la seguretat i defensa de la ciutat per la seva ubicació estratègica.
Dins la fortalesa es pot visitar també el Museu Militar d’Açores, on es poden veure exposicions relacionades amb la història militar de la regió, armes antigues i altres artefactes.
L'horari de visita és de 10h00 a 18h00 tots els dies. Preu de l'entrada: 3 € per persona.
En aquesta platja, situada a l'est de Ponta Delgada, la temperatura mitjana de l'aigua ronda els 20°C a l'estiu. Hi havia força gent.
El parc natural de Ribeira dos Caldeirões és conegut, sobretot, per la seva gran cascada, essent un dels seus grans atractius. Però n'hi ha més: compta amb cinc molins d'aigua, alguns dels quals daten del segle XVI, i d'ells tres estan classificats com a Bé d'Interès Públic. Són un testimoni preciós del passat rural de l'illa. Alguns d'aquests molins segueixen en funcionament i, amb sort, podràs veure com treballen. A més, una de les antigues cases dels moliners acull avui un petit espai etnogràfic i d'altres s'han convertit en botigues d'artesania.
Aquest parc s'estén al llarg del curs del Ribeira do Guilherme, un riu on es pot practicar barranquisme. Des del punt de vista natural, en aquest parc s'hi troba abundant flora macaronèsica, com el bosc de laurisilva, amb falgueres arboris de gran mida, hortènsies i criptomèries. El recorregut a peu pel parc pot durar entre una hora i mitja i dues hores.
L'empresa Gorreana té la plantació de te més antiga del continent, amb producció ininterrompuda des de 1883. Produeix te verd i te negre.
L'horari de visita és de 8h00 a 18h00 de dilluns a divendres i de 9h00 a 18h00 els dissabtes i diumenges. L'entrada és gratuïta. Aquest va ser el lloc on més gent vam trobar, amb diferència, durant tota la nostra estada a les Açores.
El sender PRC28 SMI ens permet veure els camps de te de Gorreana de prop. Es tracta d'un sender circular que recorre els camps de te.
Ribeira Grande fou la llar dels primers pobladors de São Miguel, els quals es van establir en aquest punt atrets per la riera que encara avui creua la plaça principal, a prop de l'Ajuntament. Van construir molins per moldre gra i, més tard, gràcies als immigrants de França, també va florir la indústria tèxtil. Tot i que no té grans monuments, el seu encant antic la converteix en un lloc que val la pena visitar.
Es tracta d'una llacuna d'origen volcànic que, des de 1974, està protegida com a reserva natural. Es troba a la part interior de l'illa de São Miguel. La llacuna ocupa el fons del cràter d'un volcà extint, dins del gran massís volcànic de la Serra de Água de Pau.
Aquesta llacuna es troba a una alçada de 575 metres sobre el nivell del mar. A més, és molt gran, ja que mesura aproximadament 3,2 km de llarg i 2,4 km d'ample, amb una àrea total de 136 hectàrees.
El conjunt de la Lagoa do Fogo i el seu entorn natural és simplement espectacular. Per veure'l amb una bona perspectiva cal anar als miradors Miradouro Pico da Barrosa i Miradouro da Lagoa do Fogo.
Aquesta llacuna, també d'origen volcànic, es troba a una altitud de 800 metres sobre el nivell del mar. El seu principal atractiu és la seva bellesa natural. L'aigua de la llacuna és d'un color verd intens i està envoltada d'una vegetació exuberant.
La Serra Devassa és una zona de gran bellesa natural i que forma part del Parc Forestal da Mata do Canário. És d'origen volcànic i es troba a una altitud d'entre 750 i 900 metres sobre el nivell del mar.
El seu principal atractiu són les llacunes, ja que en aquesta zona se situa el nombre més gran de llacunes de l'illa de São Miguel. La llacuna Lagoa do Canário és la més coneguda d'aquesta zona gràcies a la seva accessibilitat.
De fet, des de l'aparcament de Lagoa do Canário surt un sender molt recomanable que transcorre per la Serra Devassa: el sender PRC05 SMI. Es tracta d'una ruta circular de 4,9 km que ofereix unes vistes impressionants de diverses llacunes i miradors. Es triga al voltant de dues hores a recórrer-la. El punt més alt del sender és el Pico das Éguas, des d'on es poden obtenir unes vistes impressionants. A més, pel camí, hi ha uns miradors preciosos com el de la Lagoa das Éguas i la Lagoa Rasa. També és possible arribar fins a la Lagoa das Empadadas amb un desviament, molt recomanable, d'uns 15 minuts.
Si t'agrada el senderisme, et recomanem que prioritzis aquesta ruta com una de les teves imprescindibles i t'assegurem que la gaudiràs. A més, tot i que està en una zona força turística de l'illa i que és de fàcil accés, no és un sender molt concorregut i es pot gaudir de la seva tranquil·litat.
Si ens transporten tot d'una fins aquí i ens diuen que estem davant d'uns llacs centreeuropeus ens ho creiem. És increïble.
Són dues llacunes que s'uneixen entre muntanyes cobertes de vegetació i boscos, amb una llacuna més gran que és d'un color blau intens i la més petita que té un color verd maragda, creant un espectacle que canvia segons la llum del dia.
Aquest és un dels miradors més famosos de l'illa de São Miguel, ja que des d'ell es pot gaudir de vistes panoràmiques sobre la Lagoa das Sete Cidades, la increïble caldera volcànica de dos colors que protagonitza aquesta zona de l'illa. És un dels miradors més visitats de l'illa i és ideal per fer fotos, perquè es pot apreciar la llacuna en la seva totalitat, amb les seves dues parts dividides pel pont.
A més de la vista panoràmica sobre la llacuna, des d'aquest mirador es poden gaudir també de vistes espectaculars sobre la costa nord de l'illa, així com dels camps verds i els turons que envolten la llacuna.
Aquest mirador es troba a la mateixa carretera que els miradors Miradouro Lagoa de Santiago i el Miradouro Cerrado das Freiras, tot i que aquest és el més concorregut.
Aquest mirador ws troba situat entre el Miradouro Cerrado das Freiras i el pont del poble de Sete Cidades que separa les dues llacunes de la Lagoa das Sete Cidades.
Aquesta platja s'estén al llarg d'uns 500 metres de la costa nord-occidental, amb sorra fosca i aigües transparents. Per als qui desitgin explorar el món submarí, aquesta platja és també un destí ideal per a practicar esnòrquel i submarinisme. Les aigües cristal·lines que envolten els illots Ilhéus dos Mosteiros estan repletes de vida marina i els visitants poden veure de tot, des de peixos de colors fins a pops i tortugues marines. De vegades fins i tot es poden veure dofins nedant a prop.
Els Ilhéus dos Mosteiros són quatre formacions geològiques, a aproximadament 1 km de la costa, i són tot el que queda d'una petita illa formada per una erupció hidromagmàtica. La llegenda diu que dos dels illots són les portes de l'Atlàntida, l'illa perduda.
Aquesta platja és molt maca i és on vam estar més estona banyant-nos.
No és solament impressionant per la impactant estructura arquitectònica de l'ermita, sinó també per les vistes que s'obtenen des del punt on es troba. La raó és que la capella es troba al Mont de Nossa Senhora da Paz, una ubicació privilegiada amb vistes panoràmiques del municipi de Vila Franca i de l’illot de Vila Franca.
Una cosa que no es pot deixar de fer és pujar l’escalinata, la vista que tindràs des de dalt del tot val molt la pena. El contrast entre les cases blanques, el verd dels prats i el blau del mar és una cosa preciosa.
La població de Vila Franca do Campo fou la primera capital de l'illa i seu de l'únic ajuntament durant molts anys. Hi vivien els governants de l'illa. Durant molt de temps, la seva principal font de riquesa va ser el cultiu de canya de sucre.
Un terratrèmol molt violent va tenir lloc l'any 1552 i va enterrar gairebé completament l'illa, causant un elevat nombre de víctimes (es parla de la mort de 5.000 persones). Tot i que aquesta població va ser reconstruïda, va perdre importància i la capital va passar a situar-se a Ponta Delgada.
El nucli antic de Vila Franca do Campo ens va oferir un itinerari interessant per nombroses esglésies i monuments. Destaquen les nombroses esglésies, entre elles l'església de Sant Llàtzer, el Convent de Sant Francesc, l'església de Sant Pere, l'ermita de Sant Amaro o l'ermita de Nostra Senyora de la Nativitat.
Però el seu principal monument religiós és l'església matriu de Vila Franca do Campo, construïda l'any 1534, després del terratrèmol. Va mantenir l'estil arquitectònic de les esglésies de l'època i la capella major, per exemple, té les parets revestides amb panells de rajoles.
L'illa de Terceira és una de les nou illes que componen les Açores i forma part del que s'anomena el Grup Central. Originalment va ser anomenada Illa de Nostre Senyor Jesucrist de Terceiras i en el seu moment fou el centre administratiu de les Illes Terceira, que era tal com es coneixia llavors l'arxipèlag de les Açores.
De fet, la designació Terceiras s'aplicava a tot l'arxipèlag perquè fou el tercer arxipèlag descobert a l'Atlàntic: l'arxipèlag de Canàries s'anomenava les Primeres Illes i l'arxipèlag de Madeira les Segones Illes, segons l'ordre cronològic del Descobriment. Però, amb els anys, aquesta illa va passar a ser coneguda només com a illa Terceira.
L'illa de Terceira té unes dimensions aproximades de 29 km de llarg per 18 km d'ample, mesurant el seu perímetre uns 90 km. Té una superfície de 402,2 km2 i el seu punt més alt es troba a 1.021 metres d'altitud, en la serralada de Santa Bárbara, al costat oest de l'illa. L'illa és travessada per la fissura de Terceira, una estructura geològica associada a la triple unió entre les plaques tectòniques eurasiàtiques, africanes i americanes.
A Terceira vam estar-hi tres nits i dos dies sencers. Ens vam allotjar a la població de Biscoitos, en la costa nord. En total vam recórrer 186 km per l'illa en un cotxe de lloguer.
En aquesta illa ens va fer bastant mal temps. Quasi tots els llocs de l'illa els vam visitar plovent i/o amb núvols i/o amb boira. Això va fer que una excursió no la poguéssim acabar i que algunes vistes panoràmiques ens les vam haver d’imaginar. Tanmateix, vam gaudir d’un dels llocs més impressionants del viatge: Algar do Carvão. Impressionant!! Només per aquest lloc ja paga la pena anar a Terceira.
Aquest mirador permet observar com els camps de lava han estat colonitzats per la brolla de bruc costaner (Erica azorica). A més, al segle XIX aquest emplaçament es va utilitzar com a observatori de balenes gràcies a la seva excel·lent visibilitat sobre el mar.
El Sender Misterios Negros, indicat com a PRC01 TER, és una ruta circular que té una durada d'unes dues hores i mitja i que transcorre entre dos volcans. És d'una gran bellesa pels boscos magnífics de laurisilva, els petits llacs, cons volcànics, prats i pinedes per les quals es travessa.
Llàstima que ens va fer molt mal temps. L’excursió la vam començar sota un plugim que ens va acompanyar quasi tota l'estona. Els dies anteriors havia plogut i com a conseqüència el terreny estava xop i enfangat. No la vam acabar, ja que el fang i els bassals d’aigua ens cobrien fins els turmells.
Es tracta d'un tub de lava amb una longitud total de 697 metres, majoritàriament de fàcil trànsit, sobre un sòl amb poc desnivell i sostres alts. A l'interior es poden veure diverses estructures geològiques, com ara fluxos de diferents tipus de lava, estafilínids i contraforts laterals.
En els mesos de juny, juliol i agost està obert de 14h00 a 18h00 i no cal reservar, ja que les entrades només es poden comprar en arribar al lloc. El preu de l'entrada per persona és de 9 € (no hi ha entrades combinades Natal+Algar do Carvão).
Tampoc hi ha reserves en línia, compres anticipades, ni tarifes de grup. Hi ha, en canvi, un sistema de cua única que funciona per ordre d'arribada. No es dona prioritat als grups organitzats ni als grups d'entrada gratuïta. La capacitat màxima dins la cova és de 80 persones, tot i que aquest nombre pot ser inferior segons les circumstàncies. Les entrades se suspenen temporalment quan s'arriba al nombre màxim de visitants.
Les Furnas do Enxofre estan formades per nombroses fumaroles volcàniques que emeten gasos a diferents temperatures, algunes d'elles increïblement altes. Aquestes emissions gasoses consisteixen principalment en diòxid de carboni (aproximadament el 95%), sulfur d'hidrogen (aproximadament el 3%), gas sulfurós, hidrogen, nitrogen, metà i altres gasos en petites proporcions.
Les emissions de gasos calents i químicament agressius alteren constantment les roques circumdants, convertint-les en materials argilosos. Aquests s'associen a minerals secundaris, com masses i vidres grocs de sofre, òxids de ferro vermellosos i òxids d'alumini blanquinosos.
Les Furnas do Enxofre formen part d'un impressionant complex d'aiguamolls que protegeixen hàbitats i ecosistemes, que alberguen diverses espècies endèmiques de briòfits, en particular les espècies endèmiques Sphagnum nitidulum i Bazzania azorica.
Pel que fa a les plantes amb flors endèmiques, destaquen les herbàcies, com Lysimachia azorica, Cardamine caldeirarum i Hedera azorica, així com diverses espècies arbòries com: nabiu de les Açores (Vaccinium cilíndric); bruc de les Açores (Erica azorica) o el llorer de les Açores (Laurus azorica).
El camí per a visitar aquest lloc és circular, molt senzill, i es triga uns 30 minuts a completar-lo. Com el seu nom indica («enxofre» significa sofre en portuguès), hi ha una olor d'ou podrit bastant intensa a causa dels gasos, especialment a prop de les sortides de vapor.
Els matins frescos o els dies ennuvolats són ideals per a fer aquesta visita, ja que el contrast tèrmic fa que les columnes de vapor siguin molt més visibles i espectaculars. L'entrada és gratuïta i s'hi pot anar a qualsevol hora del dia.
L'Algar do Carvão és una xemeneia volcànica vertical de 90 metres de longitud que es va formar fa uns 3.200 anys a causa de diverses erupcions. La cova es va crear després que el magma es drenés de la xemeneia i fluís de nou cap a la cambra.
La primera gran erupció que va donar lloc a Algar do Carvão es coneix com a Pico Alto i va ocórrer al nord del complex volcànic Guilherme Moniz i va escampar lava a gran distància. Tanmateix, més tard, una erupció basàltica va crear el volcà estrombolià Pico do Carvão i l'actual cavitat tal com la coneixem avui, inclosa la zona del llac.
Durant els mesos de temporada alta (juny, juliol, agost i setembre), el monument obre tots els dies de la setmana de 14h00 a 18h00. Arribeu una mica abans, ja que no es poden comprar entrades anticipades ni en línia i s'acostumen a formar cues a la taquilla provisional. El preu de l'entrada per persona és de 10 €(no hi ha entrades combinades Algar do Carvão + Gruta do Natal).
El sistema de cua única funciona per ordre d'arribada i poden haver-hi retards a causa de les condicions excepcionals de visita actuals i de l'alta demanda. No es dona prioritat als grups organitzats ni als grups d'entrada gratuïta. L'aforament màxim dins del recinte és de 150 persones, però aquest nombre pot ser limitat segons circumstàncies.
Els visitants han de seguir la ruta designada des de la recepció/taquilla temporal fins al túnel que accedeix a la cova. La humitat relativa de l'aire és sempre molt alta (superior al 90%), per la qual cosa hi ha un degoteig constant dins la cova.
El terra de l'interior de la cova està completament fonamentat. Per arribar a la plataforma principal, els visitants baixen dos túnels amb un total de 114 esglaons. Esglaons addicionals connecten a altres plataformes, cosa que eleva el total a 338 esglaons.
La població d'Angra do Heroismo és la capital de l'illa i fou classificada com a Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO l'any 1983, només tres anys després del gran terratrèmol de l'1 de gener de 1980 (7,2 graus en l'escala de Richter) que va destruir el 80% dels edificis de la ciutat, va matar 70 persones i va deixar sense llar a milers més.
El treball de recuperació va ser tal que, a dia d'avui, quan passegem pels seus carrers no es veu res que faci pensar en aquella catàstrofe. Ens va ploure mentre la visitàvem. És molt petita, però hi ha uns quants punts d'interès dignes de visitar..
El Pátio da Alfándega és l'antiga duana del port de la ciutat. El moll de la duana es va construir entre els anys 1470 i 1500, després de l'arribada dels colons a l'illa.
Aquesta església va ser erigida al segle XVIII. En el terratrèmol de l'1 de gener de 1980 aquesta església va ser una de les menys afectades a Angra i es va utilitzar com a dipòsit d'art sacre retirat d'altres esglésies per tal d'accelerar la seva reconstrucció.
Rua Direita és el carrer que va fins la Praça Velha. Era el principal punt de trobada d'Angra, que es remunta al segle XV. En aquella època, la Rua Direita connectava la plaça Velha, la qual era inicialment molt més petita, amb la duana.
Aquest jardí fou fundat l'any 1888. Al llarg dels anys, l'espai verd ha estat objecte de diverses intervencions que van millorar la seva estructura i biodiversitat. Entre la impressionant flora del jardí hi ha arbres centenaris, com araucàries, metres i magnòlies. És molt maco !! .
A més, aquest parc enllaça amb l'Obelisc de l'Alto da Memòria, construït amb les pedres de l'antic castell de Moinhos. L'obelisc va ser erigit l'any 1856, en honor al pas de D. Pedro IV per l'illa, durant el període de la Guerra Civil Portuguesa. Té una excel·lent vista panoràmica sobre Angra do Heroismo.
El Museu de Angra do Heroismo (MAH) està situat en un antic convent franciscà del segle XVII. L'horari d'estiu, de l'1 d'abril al 30 de setembre, és de dimarts a diumenge i festius de 10h00 a 17h30. El preu de l'entrad és de 4 € per persona.
El Palácio dos Capitães-Generais és una magnífica edificació de considerables dimensions que testimonia el poder econòmic de la ciutat al llarg dels segles. La construcció de l'edifici va ser autoritzada pel rei D. Sebastião l'any 1572, com un regal per a la llavors important Companyia de Jesús. L'horari de visita és de 10h00 a 17h00.
Aquesta església és també coneguda com l'Església del Col·legi o l'Església dels Jesuïtes. És una icona de la ciutat que està ubicada a Largo Prior do Crato i al costat del jardí Duque da Terceira, al cor del centre històric. L'horari de visita és de 9h30 a 13h00 i de 14h00 a 17h00.
La Catedral de de São Salvador de Sé és un imponent temple manierista de senzilla arquitectura portuguesa, construït l'any 1568. L'edifici va ser profundament malmès pel terratrèmol de l'1 de gener de 1980, per l'enderroc de la façana el 5 de juliol de 1983 i per l'incendi del 23 de setembre de 1983, la qual cosa va provocar la pèrdua d'una gran col·lecció artística, principalment de decoració barroca. L'horari de visita és de 9h30 a 17h30.
El Forte de São Sebastião o Castelo de São Sebastião va ser la primera gran fortificació de la ciutat, construït per ordre del rei D. Sebastião a finals del segle XVI i reedificat al segle XVII. L'any 2006 es va convertir l'edificació en una Pousada, similar als Paradors a Espanya.
Per la seva ubicació geogràfica estratègica, les Açores van ser objectiu i refugi de pirates i corsaris al llarg dels segles i a totes les illes és possible trobar-ne vestigis però, de les nou illes, Terceira és l'illa que més vestigis de forts i fortaleses amaga.
L'illa de Terceira va ser un punt de pas obligatori entre el segle XV i XIX de les flotes portugueses i espanyoles que transportaven tota mena de riqueses i un refugi estratègic per als vaixells que feien l'anomenada «Carreira da Índia» (Carrera de l'Índia).
El Monte Brasil, un volcà adormit, amaga la Fortalesa de São João Baptista, una de les fortaleses espanyoles més grans del món (o la més gran segons ens van explicar, però no vam poder confirmar-ho). Monte Brasil és el con format per l'erupció volcànica submarina més gran de tot l'arxipèlag. Les mateixes toves volcàniques (o tufs volcànics) van facilitar els materials usats en la construcció de la fortalesa i la seva muralla.
Des d'aquest mirador hi ha una vista impressionant de l'illa de Pico, gairebé davant d'on el mont Pico s'eleva majestuosa cap als núvols.
A prop de la costa on es troba hi ha formacions rocoses inusuals, especialment a causa de la baixa capacitat d'agregació dels diferents estrats rocosos entre si. Aquesta permeabilitat afavoreix la penetració del mar, creant així coves i arcs rocosos amb formes estranyes.
Indubtablement el lloc des d'on obtenir les millors vistes dels Ilhéus das Cabres és des del mirador Cruz do Canario. El nom d'«Ilhéus das Cabras» procedeix d'una època en què cabres i ovelles pasturaven a la zona, tot i que l'escassa vegetació oferia poca sustenta.
Durant dècades, els fluixos es van utilitzar per a la producció de llana, amb exportacions a l'illa de São Jorge per al teixit tradicional de mantes.
El dia de la nostra visita al Miradouro da Serra do Cume vam trobar una boira tan intensa que no vam veure res. Llàstima, ja que la Serra do Cume ofereix la vista més espectacular de l'illa.
Des d'una banda, a 545 metres sobre el nivell del mar, s'albira la regió sud-est de Terceira fins a l'oceà. Els terrenys en forma de quadrats estan dividits per murs de roca de lava o bolets d'hortènsies, creant un «patchwork» natural. Això dona lloc a magnífiques fotografies.
Aquesta és la zona més gran de producció lletera de les Açores. També s'hi poden observar algunes cúpules volcàniques creades per antigues erupcions. Des de l'altre costat del mirador, a 542 metres sobre el nivell del mar, s'albira la regió de Santa Cruz.
El centre històric de Praia da Vitória es caracteritza pels seus diversos monuments, edificis i carrers històrics i tradicionals. L'arquitectura és típica de la regió, amb molts colors i rajoles portugueses característiques. Hi ha una platja (praia) a la que no vam anar perquè estava plovent.
Les Piscines Naturals de Biscoitos són una de les zones de bany més populars de l'illa i de tot l'arxipèlag. És el resultat de successives erupcions volcàniques que han format diverses formacions rocoses en mar obert. Antigues erupcions volcàniques van emetre fluxos basàltics de tipus AA fa uns 4.500 anys des del Pico Gordo, un con volcànic situat a la part central de l'illa.
Bàsicament, consisteixen en una sèrie de piscines naturals, interconnectades per camins de formigó, on la gent aprofita per deixar-hi les tovalloles. Nosaltres no ens vam banyar, només la vam visitar.
L'illa de Faial és molt petita: d'est a oest només fa 20 km i de sud a nord 13 km. Hi viuen uns 15.000 habitants, la majoria concentrats a la seva capital Horta. Amb les seves veïnes, l'illa de Pico a l'est i l'illa de São Jorge al nord-est, forma una àrea comunament coneguda com el Triângle de les Açores.
Si ens atenim a criteris geofísics, l'illa de Faial és el punt més occidental d'Europa, ja que les dues illes de Flores i Corvo, són a la placa tectònica americana. Des del punt de vista geogràfic, Faial està formada per una línia muntanyosa que la travessa d'est a oest, amb nombrosos cons volcànics, entre els quals destaca la Caldeira, al centre, i el Volcà de Capelinhos, a l'extrem oest, a més d'altres volcans o «cabeços» més petits alineats que es poden visitar en rutes de senderisme o en cotxe.
La Caldeira és un cràter gegant de 2.000 metres de diàmetre i 400 metres de profunditat, que es va formar a partir de diverses erupcions intenses que van tenir lloc al llarg de la història geològica de l'illa.
El Volcà de Capelinhos va entrar en erupció recentment, el 1957-58, que va originar un paisatge singular, i va tenir conseqüències històriques importants, amb la despoblació de la zona i una onada d'emigració als Estats Units, que va reduir la població de Faial a la meitat.
Només 8 quilòmetres separen les illes de Faial i de Pico, distància que se salva en tan sols 30 minuts a bord d'un ferry. Els ferris entre les illes del Triangle de les Açores funcionen regularment tot l'any, diàriament a l'estiu i en dies alterns a l'hivern.
A l'illa de Faial vam estar dues nits i tres dies (dos dies sencers i mig dia d’un tercer). Ens vam allotjar en la població d'Horta, en la costa sud-est de l'illa. En total vam fer 186 km en un cotxe de lloguer.
L’illa és tant petita que vam tenir més que suficient per visitar-la. Però alerta, la joia de la corona i el motiu essencial per anar a Faial és la Caldeira, un cràter volcànic que conforma gran part de l’interior de l’illa.
Fer l’excursió de poc més de dues hores que voreja completament el crater volcànic és indispensable. I només té sentit, si o si, si fa bon temps, sense boira (repeteixo: sense boira). La bellesa de caminar contemplant des de tots els costats l’interior de la caldera és la raó de ser de tot. I a més, es pot afegir la contemplació, a l’hora, de l’illa de Pico a pocs quilòmetres alçant-se també la majestuosa muntanya del mateix nom.
El primer dia va ser infructuós, tota Faial estava neta de núvols menys la regió interior i a partir dels 1.000 metres d’altitud era tot boira intensa. I pel que es veu això és molt habitual. Per sort, molta sort, l'endemà va estar tot sense ni un núvol i sense boira. Vam poder gaudir de l’excursió amb les magnífiques vistes interiors de la caldera i exteriors a l’illa Fantàstic.
Consell: si visiteu Faial deixeu al menys un dia de marge. Si no podeu, jo no m’arriscaria. Podeu consultar les estadístiques del temps segons el mes en que hi aneu per intentar assegurar si paga la pena o no.
L’altra experiència a viure a Faial (i a l'illa de Pico també) és que aquest conjunt d’illes són les millors per anar a veure catxalots durant tot l’any i altres espècies de balenes segons la temporada de migració. També, podeu veure diverses espècies de dofins tot l'any. En el nostre cas vam gaudir molt d'una excursió, de quasi quatre hores, on vam veure catxalots i dofins.
I el tercer motiu per anar a l'illa de Faial és la zona de Capelinhos, on tot el paisatge és de recent formació, a causa d'una erupció de l'any 1958.
Horta, la capital de l'illa de Faial, és l'única ciutat del Triangle de les Açores. Està situada en una badia abrigada, amb vistes magnífiques a les seves illes veïnes: l'illa de Pico i l'illa de São Jorge. La seva vida gira al voltant del mar i a la seva Marina, una de les més actives del món, ja que acull més de 1.200 embarcacions que travessen l'Atlàntic.
La posició geogràfica central de l'illa, entre Amèrica i Europa, fa d'Horta i el seu port un punt d'escala des de fa segles i encara en l'actualitat.
La Igreja do Santíssimo Salvador és una de les esglésies més grans de les Açores i a l'interior es poden apreciar les talles daurades i les rajoles.
L'església de São Francisco rep aquest nom perquè està connectada amb el Convent de São Francisco, tot i que el seu nom correcte és Església de Nossa Senhora do Rosário. Oberta al públic l'any 1700, va ser un dels llocs de pelegrinatge per als mariners que venien a Faial.
És una de les principals esglésies d'Horta i les seves característiques més interessants són les talles daurades, els panells de rajoles i els sants negres. A causa de la destrucció causada per un terratrèmol l'any 1998, actualment està tancada al públic, a l'espera de les obres de restauració.
Un lloc peculiar i molt visitat de la ciutat és el Cafè Peter. Aquest bar porta obert 100 anys, des del 1918, i és testimoni de marins i navegants o agents secrets que han parat per diferents raons a l'illa de Faial. A l'interior destaquen les banderes, objectes i records componen un curiós mosaic com decorat per a mariners, bussejadors, observadors de balenes i navegants que creuen a vela l'Atlàntic.
En la planta superior del cafè hi ha el Museu do Scrimshaw, on els hereus de José Henrique Azevedo «Peter» han aplegat una col·lecció privada centrada en la caça de balenes a través de la història. Hi ha nombroses peces exposades de la tradició balenera de les Açores, i del gravat en dents i ossos de balena.
L'avinguda del front marítim d'Horta és el lloc ideal per passejar, de dia o de nit. Els turons que envolten la badia, la sofisticació de la vida urbana, l'illa de Pico que s'alça amb una presència imponent just a l'altra banda del canal, i l'illa de São Jorge que tanca l'horitzó, formen un fons absolutament impressionant.
A més de ser un dels ports nàutics més concorreguts del món, la Marina da Horta també és una de les més acolorides, amb les seves parets i pontons completament coberts de pintures fetes pels mariners que visiten l'illa.
Construït i restaurat entre els segles XV i XVII, aquest fort ocupa una posició estratègica al costat del moll de Santa Cruz. El fort constituïa la fortificació principal de l'illa i tenia una funció defensiva important per a la ciutat i per als vaixells mercants que atracaven a la badia. Actualment, el fort funciona com a Pousada.
Construït al segle XVII, forma part del complex fortificat de la badia de Porto Pim. Va tenir un paper fonamental en el control de l'entrada a la badia i del trànsit cap al sud de l'illa. Va ser rehabilitat l'any 1817 i va servir com a presó fins al final de la Segona Guerra Mundial. Actualment, està en restauració després dels danys causats per l'huracà Lourenzo.
El Monte Da Guia és un conjunt de dos volcans, un d'ells d'origen marí i l'altre d'origen terrestre, units per un istme amb dunes de sorra i platja, formant una península.
El Monte Queimado és un con d’escòria basàltica associat a una erupció subaèria de tipus estrombolià i té una altitud màxima de 81 metres. Als vessants del con, parcialment desmuntat a causa de l'erosió marina, és possible observar els materials piroclàstics que el van construir (cendra, lapilli i bombes volcàniques) i els dics basàltics.
Aquesta capella està situada al cim del Monte da Guia i ofereix una vista magnífica de la badia.
El Forte da Greta fou construït al penya-segat del Monte da Guia i s'alça triomfalment sobre la badia d'Horta. El fort formava part del sistema defensiu de l'illa contra els atacs de pirates i bucaners, que abans eren freqüents en aquesta regió de l'oceà Atlàntic.
Aquest mirador està considerat com un dels millors punts panoràmics de Faial. Des d'ell s'albira la badia de la capital de l'illa, a més de les illes de Graciosa, São Jorge i Pico.
És un mirador natural, situat sobre un con volcànic de 267 metres d'altitud sobre el nivell del mar, amb vistes completes de la ciutat d'Horta, incloent-hi la Marina i la zona de Porto Pim, la vall del Flagengo i l'illa de Pico.
Vam fer l'excursió d'observació de balenes amb l'empresa Naturalist - Science & Tourism, la qual té l'oficina al port esportiu d'Horta. La seva adreça és Cais de Santa Cruz, A1, 9900-026 Horta.
La durada de l'excursió és d'unes tres hores, entre explicacions, anar i tornar, i cercar/fotografiar. Vam sortir a les 9h00 i vam tornar a port a les 12h00 i anàvem en una Zodíac de 12 places. Durant l'excursió vam veure catxalots i dofins, a més d'unes vistes magnífiques de l’illa de Pico. Vam acabar satisfets i xops (donen impermeables).
La Caldeira de Faial, també coneguda amb el nom de Caldeira do Cabeço Gordo, està situada a una altitud de 1.043 metres sobre el nivell del mar, essent el punt més alt de l'illa i és un dels punts més bells i interessants.
Tècnicament es tracta d'una caldera col·lapsada, el cràter d'un gran volcà, l'activitat del qual va originar gran part de l'illa. No obstant això, va ser un altre volcà el que va tenir un impacte més gran en la Caldera. Les erupcions del volcà de Capelinhos l'any 1957 van provocar esquerdes a l'interior de la Caldera que van donar lloc al desbordament de la llacuna que hi havia aquí de forma permanent, cosa que permeté que l'aigua s'escorregués.
Avui dia, a l'interior de la Caldera hi ha una llacuna més petita i el seu volum d'aigua varia en funció de les precipitacions. Fins i tot sol desaparèixer durant els períodes secs. En dies clars es poden albirar gairebé totes les illes veïnes del grup central: Pico i la seva magnètica muntanya, São Jorge i, fins i tot, Graciosa.
La caldera té dos quilòmetres de diàmetre, 6,8 quilòmetres de perímetre i 400 metres de profunditat i és molt recomanable fer el sender que la voreja per gaudir dels magnífics paisatges. És un sender circular de 8 km que es pot fer, aproximadament, en 2 hores i 30 minuts. Aquest sender que voreja la Caldeira de Faial es pots fer per lliure i transcorre a una alitud entre 840 i 1.040 metres.
Al llarg del recorregut els senyals de color blanc, groc i vermell que identifiquen els enllaços que uneixen Grans i Petits Recorreguts s'alternen amb senyals de color groc i vermell dels Petits Recorreguts. Els encreuaments estan degudament senyalitzats per fletxes de senyalització.
Recorrent aquest sender es poden veure diverses plantes endèmiques com, entre d'altres, el cedre de les Açores (Juniperus brevifolia), el bruc (Erica azorica), el raïm del mont (Vaccinium cylindraceum), l'Euphorbia stygiana i l'Angelica lignescens.
Aquesta reserva forestal es troba en el vessant nord-est de la caldera de Faial, a uns 500 metres d'altitud. Aquesta zona forestal, que ocupa 5 hectàrees, està dividida en zones boscoses amb diversos tipus d'espècies, algunes endèmiques de la Macaronèsica, típiques dels boscos de Laurisilva, i d'altres introduïdes posteriorment.
Aquest mirador es troba al costat de la carretera regional, a la parròquia de Ribeirinha. Des d'aquí es pot veure la punta de Ribeirinha, l'antic far destruït per la crisi sísmica de 1998, així com les illes de Pico, São Jorge i Graciosa. També hi ha un aparcament.
Aquest mirador ofereix una panoràmica de la península de Capelo, la zona més jove de l'illa de Faial, amb 10.000 anys d'antiguitat. Alberga uns 20 cons volcànics de diverses mides. En un dia clar es pot veure el Volcà de Capelinhos, el Cabeço do Canto, el Cabeço Verde i el Cabeço do Fogo, el qual va donar lloc a la primera erupció històrica de Faial, l'any 1672. Des del mirador també es veuen les noves faixades, la terra més jove de Portugal, nascuda després de l'erupció del volcà de Capelinhos.
El Volcà de Capelinhos va entrar en erupció l'any 1957 i va durar tretze mesos, començant el 27 de setembre de 1957 i va acabar el 24 d'octubre de 1958. El volcà es va despertar sota el mar, amb l'emissió de raigs de cendra que van assolir els quatre km.
Inicialment va crear una illa davant la costa. L'erupció va passar de la fase submarina a la subaèria, amb raigs de lava (el far de Capelinhos va quedar dret, enterrat fins al tercer pis) i expulsant prou material per unir la nova illa al continent, augmentant la superfície de Faial en 2,4 km². Aquesta superfície és la terra més jove de Portugal i tota aquesta zona protegida forma part del Geoparc de les Açores.
No hi va haver víctimes humanes mortals del volcà de Capelinhos a causa de l'evacuació de les poblacions més properes, però la destrucció de cases i terres agrícoles va provocar l'emigració de més 10.000 persones de Faial, al voltant de la meitat de la població de l'illa, cap als Estats Units. El decret llei estatunidenc portat al Congrés pel president John F. Kennedy l'any 1958, l'Azorean Refugee Act, va atorgar 1.500 visats per a les famílies afectades, tot i que, realment, en les dècades següents van acabar per migrar més de 175.000 persones de les Açores cap als Estats Units i al Canadà, més d'un 30% de la població de totes les illes.
Pujar al resistent Farol da Ponta dos Capelinhos, el qual es va mantenir dret, soterrat per la lava fins al tercer pis, és imprescindible per gaudir d'una vista única de la terra nouvinguda de Portugal. És impactant ser conscient que aquest era la vora de l'illa de Faial abans de l'erupció de 1957 i fer la mirada cap a tota la superfície de terra que es va afegir a l'illa des d'aquell moment.
Construït a finals del segle XIX, el far estava en funcionament quan va començar l'erupció volcànica a les 06h45 del 27 de setembre de 1957. Mentre continuava l'erupció, els treballadors del far retiraven les cendres volcàniques, però quan, finalment, el volum de cendres va arribar a ser tan gran, van haver d'abandonar l'àrea. Malgrat el far va sobreviure intacte a l'erupció, mai va tornar a funcionar com a tal.
L'horari de visita del far és de 10h00 a 18h00 tots els dies i el preu de l'entrada per a pujar al far és d'1 €/persona.
Aquest centre d'interpretació fou inaugurat l'any 2008 i dissenyat íntegrament en formigó per l'arquitecte Nuno Ribeiro Lopes. Es troba a les plantes baixes de l'antic far, avui enterrat per les cendres, i amb un enorme con al centre que simbolitza una erupció i el diàmetre de la qual va acompanyat d'una entrada de llum circular.
En aquest centre s'explica que l'illa de Faial es va formar amb una gran erupció fa 800.000 anys (hi ha exposada una enorme maqueta de com era l'illa de Faial) i va anar canviant amb el temps, sent el canvi més impactant, els nous 2,4 km² que va afegir el volcà de Capelinhos dels quals actualment només podem veure al voltant del 20%.
A més del fenomen geològic, les fotografies del centre de documentació ens acosten al fenomen sociològic de l'erupció del volcà de Capelinhos, amb imatges en blanc i negre dels anys 50, amb famílies visitant la zona i fins i tot a peques jugant amb les cendres.
L'horari de visita del far és de 9h00 a 18h00 i el preu de l'entrada és de 10 €/persona.
