Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
Cap Verd

CAP VERD

Guia i relat d'un viatge en família a Cap Verd

per Suanda, Yolanda i Toni (Viatgeaddictes)
Published on Data viatge: 2019 | Publicat el 1/9/2020
3.8 de 5 (9 vots)

ÍNDEX GUIA

General

Fitxa tècnica del viatge
Enllaços relacionats

Praia i l'illa de Santiago

Praia

Ruta per l'illa de Santiago

Sal Rei i l'illa de Boavista

Sal Rei
Ruta per l'illa de Boavista

Mindelo i l'illa de São Vicente

La ciutat de Mindelo

Paul i l'illa de Santo Antão

La vall de Paul
Excursió de Cova a Paul
Ponta do Sol i Fontainhas

Introducció

Cap Verd és un estat insular format per un arxipèlag volcànic i que està situat en l'oceà Atlàntic, enfront de la costa del Senegal.

L'arxipèlag es distribueix entre les illes de Sobrevent, incloent Santo Antão, São Vicente, Santa Luzia (deshabitada), São Nicolau, Sal i Boavista, i les illes de Sotavent, on s'enquadren Maio, Santiago, Fogo i Brava. A més, també compta amb cinc illots deshabitats.

Mural dedicat a Cesaria Évora en Mindelo, la seva ciutat natal
Mural dedicat a Cesaria Évora en Mindelo, la seva ciutat natal

Curiosament, el nom de Cap Verd no té res a veure amb la vegetació de les illes, almenys avui dia, ja que aquestes són àrides.

El nom prové de la veïna península de Cap Verd, situada uns 570 km a l'est, en la costa senegalesa, la qual va ser anomenada així per exploradors portuguesos l'any 1444, uns pocs anys abans que també arribessin a aquest arxipèlag.

En aquest viatge nosaltres buscàvem una destinació de temperatures agradables, que no estigués a moltes hores de vol de casa i que ens resultés prou atractiva. Cap Verd encaixava en aquestes premisses.

Atès que només comptàvem amb uns pocs dies vam haver de triar quines illes de l'arxipèlag visitar. Finalment ens vam decidir per quatre d'elles: les illes de Santiago, de Boavista, de São Vicente i de Santo Antão.

Després de tornar del viatge podem afirmar que vam encertar del tot l'elecció de la destinació. Vam gaudir molt del viatge i descobrírem un país molt interessant, ja que cadascuna de les illes que vam visitar té les seves pròpies particularitats.

A nosaltres ens van faltar dies, clar, i no ens hauria importat allargar el viatge bastants dies més per a continuar gaudint de tot allò vist i poder visitar altres illes de l'arxipèlag, sens dubte interessants.

Cap Verd ens va semblar, en la nostra opinió, una destinació molt recomanable.

I convé saber que el lema «no oficial» de Cap Verd és No stress!!. Doncs això, oblideu els problemes a casa i deixeu-vos portar per l'aventura i l'encant d'aquestes meravelloses illes africanes, sempre acompanyats per la música i la veu irrepetible de Cesária Évora, la cantant capverdiana més universal.

^top

Fitxa tècnica del viatge

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Dates del viatge

Del 20 al 31 de desembre de 2019.

Itinerari

mapa mapa mapa mapa

Día 1: Barcelona - Lisboa - ...
Día 2: Praia (ilha de Santiago) - Cidade Velha - Praia
Día 3: Praia - Sal Rei (ilha de Boa Vista)
Día 4: Sal Rei - desert de Viana - Povoaçao Velha - praia de Sta. Mónica - praia de Verandinha - Rabil - Sal Rei
Día 5: Sal Rei - Praia (ilha de Santiago) - Mindelo (ilha de Sâo Vicente)
Día 6: Mindelo
Día 7: Mindelo - Porto Novo (ilha de Santo Antâo) - Vila das Pombas - Riberira Grande - Vila das Pombas
Día 8: Vila das Pombas - Ribeira Grande - Cordas - Cova do Paul - Cabo do Ribeiro - Cha de Joâo Vaz - Vila das Pombas
Día 9: Vila das Pombas - Ribeira Grande - Ponta do Sol - Fontainhas - Ponta do Sol - Ribeira Grande - Vila das Pombas
Día 10: Vila das Pombas - Porto Novo - Mindelo (ilha de Sâo Vicente)
Día 11: Mindelo - Praia (ilha de Santiago) - Rui Vaz - Tarrafal - Praia
Día 12: Praia - Lisboa - Barcelona

La ruta marcada en el mapa adjunt correspon a un viatge independent de 10 dies útils que vam fer nosaltres, dos adults i una nena de 8 anys, per diverses illes de l'arxipèlag capverdià, desplaçant-nos per elles amb una combinació de transport públic i privat.

Praia, a l'illa de Santiago i capital del país, va ser la nostra porta d'entrada i sortida a/de Cap Verd, per la qual cosa vam dur a terme una ruta circular amb inici i final en aquesta ciutat.

En aquesta ruta circular vam recórrer les illes de Santiago, Boavista, São Vicente i Santo Antão.

Per a desplaçar-nos entre illes utilitzàrem l'avió en els trajectes entre Santiago, Boavista i São Vicente, mentre que per al trajecte entre São Vicente i Santo Antâo el mitjà de transport triat va ser el ferri, l'únic possible a dia d'avui.

Per a les excursions i desplaçaments en cadascuna de les illes visitades vam utilitzar una combinació de transport públic i transport privat (taxi i cotxe de lloguer), així com trajectes a peu.

Diners

La moneda oficial a Cap Verd és l'escut capverdià (simbolitzat com CVE).

L'escut capverdià té una taxa de canvi fixa respecte de l'euro, establerta en 110'265 CVE/€, per la qual cosa, sens dubte, la millor moneda estrangera que es pot dur a Cap Verd són els euros.

Diners en efectiu. Es poden obtenir diners capverdians en efectiu canviant euros en una casa de canvi o en algun banc, com el BCA (Banc Comercial do Atlântico), però les oficines de canvi són escassíssimes (almenys a les illes que vam visitar) i els bancs tenen uns horaris reduïts i només estan presents en poblacions importants.

En l'aeroport de Praia, per exemple, hi ha una oficina de canvi, però amb una comissió de canvi del 5% sobre el total canviat, per la qual cosa recomanem canviar aquí el mínim o treure diners en el caixer automàtic que hi ha al costat.

En molts llocs també s'accepta el pagament directament amb euros, però el canvi aplicat sol ser de 100 CVE/€, per la qual cosa estarem pagant un sobrepreu del 10%. I, en general, ens retornaran el canvi en escuts.

Però en el cas de Cap Verd, creiem que la millor manera de disposar de diners en efectiu és obtenint-lo a través de caixers automàtics (ATM) amb una targeta virtual de prepagament.

A les illes visitades trobem caixers automàtics en:

  • Santiago: en el centre de Praia i en l'aeroport
  • Boavista: en el centre de Sal Rei
  • Sâo Vicente: en el centre de Mindelo
  • Santo Antâo: en les poblacions de Vila das Pombas, Ribeira Grande i Ponta do Sol

Nosaltres ens trobàrem amb el fet de que traient diners d'un caixer automàtic hi havia un límit de 20.000 CVE (uns 181 €) per extracció i la comissió aplicada era de 165 CVE (1'45 €). A més cal comptar amb la comissió aplicada pel nostre banc, el que hagi emès la targeta utilitzada.

Convé tenir molt present que els caps de setmana i festius els caixers automàtics a Cap Verd es queden ràpidament sense diners. I els dilluns al matí, les cues en bancs i caixers són habituals.

Per això, és important preveure-ho per a no quedar-nos sense efectiu en aquests dies, ja que si combinem el fetd e que els preus a Cap Verd són, en general, alts; que les possibilitats de pagar amb targeta de crèdit són molt baixes, i que existeix una limitació en la quantitat de diners que es pot treure del caixer, llavors cal afinar bé amb la quantitat de diners en efectiu que necessitarem cada dia.

Targetes de crèdit. El pagament amb targetes de crèdit a Cap Verd encara no està molt estès i no cal confiar en que es pugui pagar sempre amb ella, fins i tot en molts hotels i restaurants. A més, no és estrany que s'afegeixi d'un 3 a 5% més a la factura per pagar amb targeta.

Finalment, si pagueu amb targeta a Cap Verd, o en qualsevol altre país fora de la zona euro, i us pregunten si voleu que el càrrec es faci en la moneda local o en euros, trieu sempre la moneda local del país, ja que així serà el banc emissor de la targeta el que aplicarà el tipus de canvi i no el propi comerç.

Targetes virtuals. En aquest viatge vam utilitzar força les nostres targetes virtuals prepagament de BNext i de Revolut, combinant totes dues per a disposar d'efectiu en caixers automàtics i per a pagaments en Internet i en unes poques botigues, hotels i restaurants, la qual cosa ens va permetre estalviar-nos bastants euros en comissions.

Per exemple, amb la targeta BNext vam poder obtenir diners locals en caixers sense pagar cap comissió afegida, retornant-nos fins i tot els 165 CVE cobrats en cada extracció pel banc capverdià.

Despeses del viatge

+ 2.405 € (vols Barcelona - Lisboa - Praia, anada i tornada, en classe turista de TAP)
+ 92 € (taxa aèria TSA: 30,8 €/pax)
+ 177 € (vol Praia - Boavista, Binter)
+ 224 € (vols Boavista - Praia- Sâo Vicente, amb Binter)
+ 197 € (vol Sâo Vicente - Praia, amb Binter)
+ 41 € (ferri Sâo Vicente - Santo Antâo, anada i tornada, amb CV Interilhas)
+ 58 € (lloguer cotxe durant 1 dies + assegurança amb cobertura 100% + extres)
+ 22 € (gasolina per a cotxe de lloguer)
+ 665 € (allotjament en hotels i apartaments, 10 nits)
+ 617 € (restaurants, supermercats, transport, taxis, entrades, altres)
= 4.496 € (total viatge per a 3 persones)

Passaport / Visat

Per a visitar Cap Verd com a turista i amb una estada màxima de 30 dies, en el cas de ciutadans de la Unió Europea, només és necessari presentar un passaport amb almenys sis mesos de validesa des de la data d'entrada al país.

Tot això gràcies a que l'1 de gener de 2019 les autoritats capverdianes van ampliar la llista de països amb exempció de visat i van incloure els 28 països de la Unió Europea (també Regne Unit), així com Suïssa, Liechtenstein, Noruega, Mònaco, San Marino i Andorra.

Per contra, en aquesta mateixa data va entrar en vigor l'obligatorietat del pre registre de viatgers online, així com el pagament de la Taxa de Seguretat Aeroportuària (TSA) en el cas de viatgers que arribin a les illes per via aèria.

En les dates d'aquest viatge, aquesta taxa TSA tenia un cost de 3.400 CVE per persona (uns 30,8 €) i gratis per a nens i nenes menors de 2 anys. I es podia pagar online fins a cinc dies abans del viatge o bé fer-ho a l'arribada en l'aeroport de destinació a Cap Verd, tot i que aquesta última opció no es recomana perquè se solen produir llargues cues i grans temps d'espera.

Salut

A Cap Verd no hi ha cap vacuna obligatòria. Poden ser recomanables Hepatitis A i B, Febre Tifoidal i Tètanus-Diftèria, així com la febre groga si viatgem des de certes destinacions.

Com sempre, és molt recomanable viatjar amb una assegurança mèdica internacional d'àmplia cobertura i que inclogui també la repatriació en cas de necessitat, ja que la xarxa sanitària a Cap Verd és bastant limitada i no sol estar ben equipada.

Seguretat

Encara que havíem llegit sobre l'existència de delinqüència comuna a la ciutat de Praia, sobretot en alguns dels seus barris perifèrics, la veritat és que un cop allàí no vam tenir mai cap sensació d'inseguretat, si bé és cert que sempre ens vam moure pels barris del centre, tant de dia com de nit.

En qualsevol cas, com sempre, convé ser discret i de nit és millor agafar un taxi per a moure's per la ciutat. El mateix valdria per a Mindelo o per a qualsevol altra ciutat o zona solitària de l'arxipèlag. Els taxis són bastant fiables i els preus barats, tot i que convé regatejar.

En ciutats, zones turístiques, platges i, en general, en totes les zones visitades en aquest viatge, n'hi ha prou amb prendre les precaucions habituals i usar el sentit comú, estant sempre vigilants. La nostra experiència en aquest viatge va ser totalment positiva i, tal com ja hem comentat abans, no vam tenir en cap moment la més mínima inquietud sobre la nostra seguretat.

Viatjar amb nens a Cap Verd

Cap Verd és un magnífic lloc en els tròpics per a viatjar amb nens. És un lloc bastant més segur que la majoria de països, no hi ha cap vacuna obligatòria de la qual hàgim de preocupar-nos i compta amb platges, dunes, muntanyes, etc. per a tenir-los entretinguts dies i dies.

A més és una destinació on els petits són sempre benvinguts i solen ser el centre d'atenció, per la qual cosa la nostra filla va tenir moltes oportunitats d'interactuar amb la població local, grans i petits.

És cert que en espais públics és molt difícil trobar zones de jocs infantils: només vam veure'n una al costat de la Biblioteca Nacional de Cap Verd, en la ciutat de Praia (illa de Santiago), i una altra en la cèntrica praça Sal Rei, a la ciutat de Sal Rei (illa de Boavista). Suposem que en els grans complexos hotelers (resorts) de les illes de Sal i de Boavista també n'hi haurà.

Un altre avantatge d'anar amb menors a Cap Verd és que a l'hora d'embarcar en els aeroports o en els ferris de les illes sempre se sol donar preferència d'embarcamenti a les famílies.

I no us oblideu de portar una gorra i una crema broncejadora de factor 50 per a protegir del sol, perquè tot i que no fa molta calor, cal tenir en compta que l'arxipèlag capverdià està en zona tropical.

Això sí, a les platges, cal buscar llocs resguardats dels corrents per a poder banyar-se amb seguretat, ja que els vents que bufen durant bona part de l'any fan que les platges obertes estiguin molt exposades a l'onatge del vast Oceà Atlàntic.

Allotjament

Excepte la primera nit a Praia i les dues nits següents a Sal Rei, la resta d'allotjaments els vam anar reservant sobre la marxa. Tots ells els reservàrem a través del portal de reserves Booking.com.

Més endavant trobareu una referència individualitzada de cadascun dels allotjaments on vam estar.

Transport

En aquest viatge a Cap Verd visitàrem diverses illes de l'arxipèlag, per la qual cosa vam combinar diversos tipus de transport per a moure'ns entre illes i dins d'elles: avió, vaixell, transport públic, taxi i cotxe de lloguer.

Avió / vol internacional. Per al trajecte entre Barcelona i Cap Verd nosaltres estudiem les diverses combinacions d'entrada i sortida pels diferents aeroports internacionals que hi ha a les illes.

Finalment vam triar, per preu, temps de viatge total i horaris, un vol de la companyia TAP Portugal amb entrada i sortida per Praia (illa de Santiago ) i que feia escala a Lisboa .

El vol el vam fer en dos trams: un primer vol de Barcelona a Lisboa (1 hora i 45 minuts) i, després d'una curta escala en l'aeroport d'Humberto Delgado, un altre vol entre Lisboa i Praia (3 hores i 50 minuts per a un trajecte d'uns 3.000 km).

Aquest segon vol, entre Lisboa i Praia i també amb TAP, va anar en un avió Airbus A321neo. La configuració de seients deixava poc espai per a les cames, els seients no eren inclinables (dormir va ser gairebé missió impossible) i no hi havia cap mena de pantalla per a entreteniment a bord. El servei a bord va ser molt pobre.

Una altra opció de vol internacional a Cap Verd que valorem va ser amb la companyia marroquina Royal Air Maroc amb escala a la ciutat de Casablanca , però els temps d'escala eren més llargs i el preu una mica superior a l'opció TAP. A més les seves hores d'arribada i sortida eren intempestives, de matinada. Les del vol de TAP tampoc eren cap meravella, però en aquest cas les de RAM encara eren bastant pitjor.

I una tercera opció, encara que en el nostre cas no ens era útil, eren els vols que ofereix la companyia Binter entre les illes Canàries i Cap Verd.

Avió / vols domèstics. Per a moure's entre les illes de l'arxipèlag que tenen aeroport només hi ha un parell de companyies aèries que donen servei: Binter i Cap Verd Airlines (l'antiga TACV).

Els vols entre illes no són molt cars, però els serveis diaris són limitats, així com el número de places ofert, ja que el model d'avió utilitzat és el model d'hèlixs ATR 72. Per això, és convenient reservar aquests vols amb suficient antelació, sobretot en èpoques vacacionals.

La nostra experiència en els quatre vols domèstics que vam agafar, tots ells amb Binter, va ser molt positiva quant a puntualitat, tracte i servei.

Transport públic en «Hilux» (illa de Santiago)
Transport públic en «Hilux» (illa de Santiago)

Transport públic terrestre. La principal forma de transport públic per terra a Cap Verd són els minibusos compartits o aluguer, però coneguts popularment entre els capverdians com iasi.

Aquest nom ve derivat de la paraula «HiAce» perquè el model de minibús Toyota HiAce és el més utilitzat per a aquests menesters.

Per al transport entre zones més rurals i de curta distància també s'utilitzen les camionetes pickup, conegudes popularment com «Hilux» ja que el model més comú és el Toyota Hilux.

Aquests minibusos solen tenir parades des d'on surten (a Praia, per exemple, els podem trobar al costat del mercat de Sucupira), però si tenen places disponibles les podem aturar en qualsevol punt de la seva ruta. És un tipus de transport molt econòmic.

Cotxe de lloguer. Per al nostre últim dia complet a Cap Verd vam llogar un cotxe durant una jornada per a anar fins a Tarrafal, en l'extrem nord de l'illa de Santiago, fent alguna parada pel camí.

Ens havíem plantejat també contractar un taxi, ja que el transport públic era massa lent per a les nostres necessitats, però encara resultava més car que el cotxe de lloguer i aquest ens permetia anar més al nostre aire.

Llogar un cotxe a Cap Verd no és gens barat, ja que hi ha molt poca oferta d'empreses de lloguer. Nosaltres vam recórrer al cercador Rentalcars.com per a veure les opcions disponibles i finalment vam llogar un Dacia Duster de l'empresa Hertz (compta amb una oficina mòbil en la terminal de l'aeroport de Praia).

En el nostre cas vam pagar un total de 58 € per un lloguer d'un dia, incloent una assegurança amb cobertura 100% que cobrís qualsevol imprevist.

Durant la nostra ruta amb el cotxe llogat, recorrent un total de 165 km, no vam tenir cap problema, ni amb el cotxe, ni amb la forma de conduir dels capverdians, ni amb el trànsit en general.

Amb el cotxe llogat vam poder gaudir de la llibertat d'aturar-nos en qualsevol lloc a voluntat i visitar nombrosos llocs sense dependre d'horaris i totalment al nostre aire.

Nosaltres, tal com ja hem fet en molts altres països, com a navegador per a conduir a Cap Verd utilitzàrem l'aplicació Sygic GPS Navigation, sobre tauleta o mòbil Android o iOS. No necessita connexió online perquè els mapes es descarreguen localment en el dispositiu amb connexió wi-fi abans de viatjar.

En les dates del nostre viatge el preu de la gasolina 95 a Cap Verd era de 124'3 CVE/litre (uns 1'12 €/litre).

Clima

En les dates del nostre viatge a Cap Verd vm gaudir d'un temps bastant assolellat, sense cap dia de pluja, i amb una temperatura bastant agradable o moderadament calorosa de dia i fresca de nit. La temperatura de l'aigua del permetia el bany, però estava tirant a freda.

Quant al vent, bastant comú a les illes de Cap Verd durant més o menys tot l'any, no ens va molestar especialment, si bé és cert que en alguns llocs bufava més que en uns altres.

Diferència horària

La diferència horària a Cap Verd és de -2 hores respecte a l'horari d'hivern a Catalunya.

Telefonia i Internet

Si porteu de viatge a Cap Verd un mòbil lliure hi ha la possibilitat de comprar una SIM i contractar alguna tarifa prepagament, per exemple les ofertes per CV Móvel, el principal operador del país.

Es podia contractar en qualsevol botiga de telefonia. El preu d'una targeta SIM era a partir de 100 CVE i el crèdit prepagament per a parlar i navegar estava disponible a partir de 100 CVE i sumant múltiples de 100 CVE.

En la majoria d'hotels i apartaments en què ens vam allotjar, així com en alguns restaurants, era habitual comptar amb xarxa wifi d'accés gratuït, tot i que, de vegades, la qualitat del senyal era força dolenta.

Guia de viatge

West Africa travel guide (de Lonely Planet Publications, 9a edició, Setembre 2017, en anglès), en format digital PDF, ePUB i MOBI. Vam pagar 2,80 € pel capítol d'aquesta guia dedicat a Cap Verd.

La guia ens va resultar bastant útil i a més la informació estava prou actualitzada, però vam trobar a faltar més profunditat en la informació oferta..

Trobar una oficina d'informació turística oberta durant la nostra estada a Cap Verd fou una missió impossible. Ni a Praia, ni a Sal Rei, ni a Mindelo. Ni una. Totes tancades, potser per estar fora de temporada alta o potser per allò del «No stress».

Patrimonis de la Humanitat visitats en aquest viatge

Patrimoni de la Humanitat Cidade Velha. Centre històric de Ribeira Grande. La població de Ribeira Grande, rebatejada com Cidade Velha a finals del s. XVIII, va ser el primer assentament europeu en els tròpics.

^top

Guia de Cap Verd: Praia i l'illa de Santiago

PRAIA I L'ILLA DE SANTIAGO

L'illa de Santiago és l'illa de major grandària de totes les que conformen Cap Verd i pertany al grup d'illes de Sotavent. D'alguna forma , aquesta illa és un compendi o resum de totes les illes capverdianes, per la qual cosa val la pena visitar-la.

La ciutat de Praia, capital de Cap Verd, està situada en l'extrem sud de l'illa de Santiago i fou en aquest viatge la nostra porta d'entrada i sortida del país.

Com arribar-hi

L'arribada a Praia al principi del nostre viatge va ser per via aèria, a través d'un vol de la companyia TAP provinent de Barcelona i amb escala a Lisboa.

Un taxi des de l'aeroport internacional Nelson Mandela fins al barri de Plató, en el centre de Praia, ens va costar 1.500 CVE (uns 13'5 €). Era de matinada, només quedaven un parell de taxis i el nostre marge de maniobra per a regatejar i obtenir un preu millor era molt escàs. Tot i així vam aconseguir rebaixar el preu des dels 25 € inicials.

El preu estàndard (de dia) per al citat trajecte en taxi hauria d'estar entre els 700-800 CVE.

I al final del viatge vam tornar a Praia, també per via aèria, però aquesta vegada en un vol domèstic de Binter des de l'illa de Sâo Vicente.

Per als desplaçaments per la ciutat vam utilitzar les cames i, alternativament, el taxi.

Allotjament a Praia

A Praia ens vam allotjar en la Pousada Praia Maria (Rua Pedonal, 30 - Plateau, Praia), on vam pagar 12.976 CVE per una nit en una habitació triple, amb esmorzar inclòs.

Aquest hotel és molt recomanable, sobretot per la seva immillorable posició, situat en un carrer per a vianants que és el centre del centre. L'habitació era gran i confortable, encara que potser esperàvem una mica més. El personal de l'hotel va ser molt atent i sempre va estar disposat per a resoldre els nostres dubtes.

Coses a veure i fer

PRAIA. La ciutat de Praia és el centre econòmic, polític i cultural de Cap Verd.

Va aconseguir el seu estatus de capital del país l'any 1770 gràcies a que la seva posició elevada i estratègica sobre un altiplà permetia defensar-la millor dels atacs dels pirates, per la qual cosa va acabar arrabassant-li aquest títol a la propera població de Ribeira Grande (Cidade Velha).

Barri de Platô (o Plateau). El poc que hi ha a veure a Praia es troba en aquesta zona central de la ciutat. És el barri més antic de Praia i està situat en un promontori elevat sobre el port i la línia de costa.

Bonic mural en el barri de Plató (Praia)
Bonic mural en el barri de Plató (Praia)

L'eix central del barri és la Rua Pedonal (o Av. 5 de Julho) i la Praça Alexandre Albuquerque.

Al voltant d'ell trobem alguns edificis públics i altres construccions d'importància, com el Palau Presidencial, construït a finals del segle XIX com a residència del governador portuguès.

També està l'Antic Ajuntament, un edifici amb una façana clàssica i una torre central quadrada, o l'església Nossa Senhora da Graça, d'estil neoclàssic. Darrera del Palau Presidencial i amb vistes a l'oceà trobem el monument de Diogo Gomes, el navegant portuguès que va descobrir l'illa de Santiago l'any 1460.

A més, vam veure aquí i allà altres bonics edificis d'estil neoclàssic i amb façanes de colors pastel.

En les dates d'aquest viatge, per Nadal, la Praça Alexandre Albuquerque estava decorada amb tota la parafernàlia nadalenca (llums, un Naixement, etc) i concentrava bona part de les activitats nadalenques, pensades sobretot per a famílies: atraccions per als petits, un mercat ambulant nadalenc, actuacions teatrals, música, quiosquets de menjar, etc.

Per a menjar enl zona de Platô vam provar el restaurant Cafe Sofia, amb una agradable terrassa exterior en una tranquil·la plaça. Excel·lent menjar i servei atent. Molt recomanable.

En la nostra última nit a Cap Verd vam poder gaudir a la terrassa d'aquest cafè d'una memorable jam session de músics i cantants locals que van tocar temes capverdians i van versionar coneguts temes internacionals. Fou el millor epíleg possible a aquest viatge.

Patrimoni de la Humanitat CIDADE VELHA. . El centre històric de Ribeira Grande, així s'anomenava l'actual Cidade Velha fins a finals del s. XVIII, va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 2009.

Imatge del carrer Banana de Cidade Velha
Imatge del carrer Banana de Cidade Velha

Aquest va ser el primer assentament europeu en els tròpics africans, l'any 1460, i la primera capital de Cap Verd.

També va ser lloc de parada d'històrics navegants, com Vasco da Gama en la seva ruta cap a l'Índia l'any 1497, de Cristòfor Colom, l'any 1498, en el seu tercer viatge a Amèrica, o de Magallanes l'any 1522.

La ciutat es va desenvolupar principalment gràcies al comerç transatlàntic d'esclaus provinents del continent africà. I la seva riquesa va atreure nombrosos atacs pirates, inclòs el del famós corsari anglès Francis Drake.

Actualment es poden apreciar encara algunes restes d'aquella època d'esplendor. Entre el ric patrimoni arquitectònic està l'església de Nossa Senhora do Rosário, l'església colonial més antiga del món, construïda l'any 1495 en estil gòtic portuguès.

Aquesta es troba al costat del Carrer Banana, el primer carrer urbanitzat pels portuguesos en la zona tropical.

I en la plaça principal trobem el pelourinho, un pilar de pedra on eren encadenats els esclaus per a ser mostrats als seus possibles compradors.

Al costat de la carretera a Praia vam veure les ruïnes de la Sé Catedral, la qual va trigar 140 anys a ser acabada per a ser atacada i destruïda pels pirates només 19 anys després, l'any 1712.

Platja i centre històric de Cidade Velha
Platja i centre històric de Cidade Velha

I a una altura de 120 metres sobre la ciutat destaca imponent el Forte Real de São Felipe, un fort construït l'any 1590 per a defensar la ciutat de possibles atacs.

Cidade Velha està situat uns 15 km al nord-oest de Praia. Per a arribar a ella des de Praia nosaltres vam anar caminant des de Plató fins a la zona del mercat de Sucupira i allà vam agafar un minibús (100 CVE/pax).

La carretera és bona i en menys de 30 minuts ja estàvem a Cidade Velha.

Per a arribar a la parada de minibusos (aluguer) que envolta al gran mercat de Sucupira des del centre del barri de Platô n'hi ha prou amb anar al carrer Antonio Mena i allà baixar per unes escales que baixen cap a la zona del mercat.

Per a menjar a Cidade Velha recomanem el restaurant Santiago Fishing. A més de menjar molt bé a la seva terrassa exterior, situada al costat d'una bonica platja de pedra negra, es pot pagar amb targeta.

RUTA PER L'ILLA DE SANTIAGO. L'últim dia del nostre viatge a Cap Verd vam llogar un cotxe en l'aeroport de Praia per a creuar l'illa de sud a nord i anar fins a Tarrafal, aprofitant per a fer parades pel camí.

Vistes des de la població de Rui Vaz
Vistes des de la població de Rui Vaz

Sortint de l'aeroport vam prendre la carretera Circular da Praia i en deixar enrere el nucli de Ribeirão Chiqueiro ens desviàrem a l'esquerra, en direcció a São Domingos.

En arribar a São Domingos vam deixar la carretera principal i vam creuar el poble fins a enllaçar amb una carretera local bastant estreta que puja cap a Rui Vaz.

Rui Vaz. Aquesta petita població està situada a 4 km de São Domingos i a una altura de 800 metres, sent un dels llocs més alts de l'illa.

Aquest poble és una excel·lent base per a fer senderisme pels espectaculars paisatges dels seus voltants.

Donat que nosaltres no teníem temps per a fer senderisme, vam pujafr fins a Rui Vaz per a gaudir de les extraordinàries vistes que hi ha des del poble i també en el trajecte que ascendeix des de São Domingos.

La veritat és que val molt la pena desviar-se cap a Rui Vaz i gaudir d'uns paisatges que treuen l'alè.

Continuem la nostra ruta tornant per la mateixa carretera sinuosa per la que havíem pujat. En arribar a São Domingos vam agafar la carretera principal cap al nord.

Vistes des del Parc Natural de Serra Malagueta
Vistes des del Parc Natural de Serra Malagueta

La ruta abans d'arribar a Assomada ofereix també imatges espectaculars, amb pics rocosos que ens van recordar les muntanyes Simien d'Etiòpia.

Uns quilòmetres més al nord d'Assomada la carretera torna a ascendir pels vessants de la Serra Malagueta, unes muntanyes d'origen volcànic i que són el punt més alt de l'illa de Santiago (1.064 metres).

En arribar al punt més alt de la carretera vam veure l'entrada al Parc Natural de Serra Malagueta.

Tot aquest trajecte és francament espectacular, molt bonic, amb un paisatge molt verd que contrasta amb l'aridesa de bona part de l'illa.

A continuació la carretera descendeix aquests mil metres en direcció cap al mar, fins a arribar a la població de Tarrafal, gairebé en l'extrem nord de l'illa.

Tarrafal. El nostre interès en arribar fins aquí no era un altre que la seva preciosa platja. A més, en estar al costat d'una petita badia la platja de Tarrafal queda més protegida dels corrents i fa que el bany aquí sigui segur.

A més de ser un lloc molt agradable i recomanable per al bany i el relax, la imatge d'aquesta platja de sorra daurada amb la muntanya Graciosa a la seva esquena és molt bonica.

En l'atractiva praça Tarrafal, a només 150 metres de la platja, destaca l'església Sant Amaro.

Per a dinar a Tarrafal vam provar el restaurant Baia Verde, amb una estupenda terrassa exterior sobre la platja. Vam menjar força bé, però el servei va ser molt lent.

La preciosa platja de Tarrafal
La preciosa platja de Tarrafal

Des de Tarrafal vam tornar cap a Praia per la mateixa carretera per la que havíem vingut, pujant fins a la Serra Malagueta.

Uns 2 km abans d'arribar a Assomada vam prendre una carretera a l'esquerra que va cap a la costa oriental de l'illa, cap a Calheta de São Miguel.

En arribar a la costa vam continuar per la carretera costanera en direcció sud, passant per Cancelo i Pedro Badejo. Continuant cap al sud la carretera connecta de nou amb la carretera principal nord-sud, en un punt a uns 2 km al sud de São Domingos.

Continuem cap a Praia, creuem la ciutat en direcció sud i ens dirigim a l'hotel Pestana Trópico, on havíem acordat retornar el cotxe de lloguer, donant per finalitzada aquesta ruta per l'illa de Santiago.

^top

Guia de Cap Verd: Sal Rei i l'illa de Boavista

SAL REI I L'ILLA DE BOAVISTA

L'illa de Boavista és la tercera illa de Cap Verd en grandària i també és la més oriental de Cap Verd, per la qual cosa també és la més propera al continent africà. Pertany al grup d'illes de Sobrevent.

Els grans atractius d'aquesta illa són les platges i els paisatges àrids, sobretot el fantàstic desert de Viana. Això sí, fora de les carreteres que van a l'aeroport i als grans complexos turístics, la resta són pistes que fan necessari disposar d'un vehicle 4x4.

Vista aèria de l'àrid paisatge de la costa nord de Boavista
Vista aèria de l'àrid paisatge de la costa nord de Boavista

La població de Sal Rei és el principal nucli habitat de l'illa i està situat a la cantonada nord-oest de l'illa.

Com arribar-hi

Nosaltres vam arribar a l'aeroport Aristides Pereira de Boavista en un vol des de Praia, en l'illa de Santiago. El nostre vol, en un avió ATR 72 d'hèlixs, només va durar 27 minuts.

Com a curiositat, comentar que la terminal d'aquest petit aeroport té forma de castell de cartó-pedra.

En aquest aeroport aterren molts vols xàrter procedents d'Europa, sobretot del gran turoperador anglo-alemany TUI, que porten turistes als tres grans complexos turístics que hi ha al costat de les properes Praia das Dunas i Praia Cabral.

Un taxi des de l'aeroport fins al centre de Sal Rei (uns 7 km) ens va costar 700 CVE.

Allotjament a Sal Rei

A Sal Rei ens vam allotjar en l'apartament Estoril Beach Residence (João Cristão, Edifíci Morada Mistral - Sal Rei), on pagàrem 15.700 CVE per dues nits.

L'apartament és bastant gran, ben equipat i amb una bonica decoració. Està situat en un dels últims edificis del nucli urbà que hi ha en la zona sud de Sal Rei, a uns 800 metres del centre i a 200 metres de la preciosa Praia do Estoril. El solitari edifici està envoltat de petites dunes de sorra.

Coses a veure i fer
La Praça Sal Rei i l'esglèsia Sâo Isabel de Sal Rei
La Praça Sal Rei i l'esglèsia Sâo Isabel de Sal Rei

SAL REI. Aquesta petita població, fundada l'any 1815, és la capital de l'illa i no té més interès per al viatger que com a base logística (supermercats, bancs, restaurants, taxis, etc) i per algunes boniques platges que hi ha en el seu terme municipal, com les platges d'Estoril i de Cabral.

En la cèntrica Praça Sal Rei destaca l'església de Sâo Isabel. Al voltant de la plaça hi troabreu el banc BCA, alguns restaurants, botigues de records, minimercats, etc.

També aquí està la parada dels Hilux i taxis.

Enfront de la costa destaca l'Ilhéu de Sal Rei, un illot amb les ruïnes de l'antic Forte Duque de Bragança, el qual defensava a la ciutat dels atacs pirates.

Praia do Estoril. Caminant només uns 200 metres al sud del centre de Sal Rei s'arriba a aquesta preciosa platja d'aigües turqueses i sorra blanca.

És un lloc fantàstic per a banyar-se, prendre el sol, caminar o perquè els petits juguin en la sorra.

A més hi ha alguns restaurants i quiosquets. Nosaltres vam provar el restaurant del Tortuga Beach bar & cafe, en el qual vam menjar bé, però el servei resultà força lent.

En aquesta platja també vam veure llocs on llogaven planxes de surf o feien classes de surf, kitesurf, windsuf, etc.

EXCURSIÓ PER L'ILLA DE BOAVISTA. Per a visitar alguns dels punts d'interès de l'illa de Boavista ens vam arribar a plantejar el lloguer d'un cotxe, però l'estat de les carreteres per a arribar a aquests punts hauria estat necessari llogar un 4x4 i vam pensar que seria molt car, a més de la nostra nul·la experiència conduint aquest tipus de vehicles sobre sorra o pistes de roca.

També vam pensar en contractar una de les excursions ofertes per alguna de les agències de viatges locals, però no vam trobar cap que s'ajustés al que volíem nosaltres.

Així que finalment optàrem per anar a la praça Sal Rei i negociar amb un taxista, propietari d'un Toyota Land Cruiser, que estava allà estacionat.

Dunes de sorra en el bonic Deserto de Viana
Dunes de sorra en el bonic Deserto de Viana

Vam acordar un preu tancat per la visita d'una llista de llocs que nosaltres li vam indicar, sense límit de temps. El preu acordat va ser de 70 €

Així que vam pujar al vehicle i sortírem de Sal Rei cap al sud, en direcció a Rabil.

Vam creuar aquest poble i seguírem per una pista per a anar cap al Deserto de Viana.

Deserto de Viana. Aquest petit desert és com una extensió del Sàhara en la meitat de l'Oceà Atlàntic, amb unes dimensions d'1 km d'ample per 5 km de llarg.

Això és així perquè els vents oceànics transporten enormes quantitats de sorra des de la meitat nord del continent africà que queden dipositades en aquesta illa a causa de la seva orografia i també per ser la més pròxima al continent.

Aquesta sorra transportada ha anat formant amb el temps autèntiques dunes, esquitxades de vegetació esparsa i de roques volcàniques negres, donant lloc fins i tot a un paisatge lunar realment espectacular i que val la pena de veure.

Per a arribar fins a ell és necessari un vehicle 4x4, ja que la sorra fa impossible circular per la pista d'accés sense disposar de tracció total. Un cop allà, nosaltres vam donar una llarga volta a peu per la zona, pujant i baixant altes dunes. La nostra filla s'ho va passar en gran.

Carrer de la petita població de Povoação Velha
Carrer de la petita població de Povoação Velha

Vam tornar al vehicle i ens vam dirigir cap al sud, fins a arribar a la població de Povoação Velha.

Povoação Velha. Aquesta petita localitat és l'assentament més antic de Boavista i va ser la seva capital fins l'any 1810.

Aquí visitàrem la propera Capella Nossa Senhora da Conceição, amb bones vistes de l'entorn, i vam fer un volt a peu pel centre del poble, on vam veure algunes boniques cases.

Poques cosa més hi ha d'interès en Povoação Velha.

Vam sortir de Povoação Velha cap a l'oest per una pista en bastant mal estat (aquí un vehicle 4WD és realment necessari) i al cap d'uns 4 km arribàrem a la platja de Santa Mónica.

Platges del sud-oest de Boavista. La platja de Santa Mónica és una platja enorme i solitària, amb grans dunes i petits llacs d'aigua salada. Es troba situada en un lloc realment salvatge i espectacular.

Per a arribar fins aquí el nostre conductor va haver de pujar i baixar unes quantes dunes amb el Toyota Land Cruiser utilitzant el modus 4x4. Després caminàrem una estona per la zona i vam gaudir de la solitud del lloc.

Grans roques en la Praia da Varandinha
Grans roques en la Praia da Varandinha

A continuació, amb el vehicle, vam anar des d'aquí cap al nord per pistes de sorra i creuant paisatges que ens van captivar per la seva bellesa.

Finalment vam arribar a la Praia da Varandinha, un lloc fascinant i que mereixia per si sol aquesta excursió per l'illa de Boavista.

En aquesta platja vam poder veure coves sota les roques, a més de les curioses formes d'aquestes roques que entren dins de la mar.

La Praia da Varandinha forma part de la reserva natural Morro de Areia. Al costat de la platja vam tenir l'oportunitat de veure un lloc de niuament de tortugues.

Després d'una estona aquí vam pujar novament al vehicle i vam tornar per pistes fins a la població de Povoação Velha, des d'on vam continuar per una altra pista cap al nord i després per carretera fins a arribar a Rabil.

Rabil i les platges de l'oest de Boavista. La població de Rabil està situada al costat de l'aeroport de l'illa. En ella ens vam limitar a visitar un artesanat i la seva església.

Acabada la visita a Rabil vam acordar amb el taxista que ens portés fins a la Praia do Chaves, situada a uns 3 km.

Imatge de la solitària Praia Carlota
Imatge de la solitària Praia Carlota

Aquí vam donar per acabada l'excursió inicialment acordada amb el taxista.

Però abans de marxar el taxista ens va recomanar, en aquesta mateixa platja, el restaurant Perola d'Chaves. La veritat és que hi vam menjar molt bé i el lloc on es troba és molt bonic.

Després de gaudir una bona estona d'aquesta bonica platja vam tornar fent un llarg passeig de 5 km seguint la riba de la mar, encadenant la Praia das Dunas i la Praia Carlota fins a arribar a la Praia do Estoril.

Molt recomanable, a més gaudint d'una posta de sol sobre l'oceà des del cim d'unes grans dunes de sorra.

^top

Guia de Cap Verd: Mindelo i l'illa de São Vicente

MINDELO I L'ILLA DE SÂO VICENTE

L'illa de São Vicente pertany al grup d'illes de Sobrevent i és la segona més poblada de l'arxipèlag. El canal de São Vicente la separa de l'illa veïna de Santo Antão.

La ciutat de Mindelo és la capital de l'illa de São Vicente i amb 70.000 habitants és la segona ciutat més gran de Cap Verd, després de Praia. La ciutat concentra el 96% de la població total de l'illa.

Estàtua dedicada a Cesária Évora davant de la terminal de l'aeroport de São Vicente
Estàtua dedicada a Cesária Évora davant de la terminal de l'aeroport de São Vicente

Mindelo és considerada com la capital cultural del país, amb la música en un lloc predominant. Els gèneres musicals més significatius de l'illa són la morna i la coladeira.

I, sens dubte, la cantant capverdiana més popular, i nascuda a Mindelo, fou Cesária Évora (1941-2011), la primera de l'arxipèlag que va arribar a tenir repercussió mundial i que va arribar a col·laborar amb els artistes mundials més anomenats en el gènere de la world music.

Que Cesária Évora és una figura molt important a l'illa (i a Cap Verd en general) ho prova el fet que fàcilment trobarem la seva cara i/o el seu nom en llocs tan variats com bitllets, parets, museus, bars i restaurants, aeroports, etc.

En el nostre cas, en la petita illa de São Vicente nosaltres només vam visitar la seva capital Mindelo, però aquesta ciutat ens va agradar molt i la vam trobar força més agradable i bonica que Praia. A més és la lògica porta d'accés per a anar a la veïna illa de Santo Antão.

Com arribar-hi

Per a arribar a São Vicente des de Boavista vam haver d'agafar un vol de Binter fins a Praia (35 minuts de vol), on connectàrem amb un altre vol de la mateixa companyia cap a São Vicente (45 minuts de vol).

En sortir de la petita terminal de l'aeroport Cesária Évora de São Vicente ens vam trobar amb una estàtua dedicada a aquesta insigne cantant. Aquí vam agafar un taxi (1.000 CVE) fins a l'allotjament que havíem reservat en Mindelo.

Allotjament a Mindelo

A Mindelo ens vam allotjar en l'apartament en el Ocean View Stay (Alto Morabeza - Mindelo). Vam pagar 17.000 CVE per dues nits en un enorme i modern apartament (140 m²), molt ben equipat i amb unes vistes extraordinàries sobre Mindelo, la badia de Porto Grande i l'Illa de Santo Antão, ja que es troba en la novena planta d'una torre situada en una part elevada de la ciutat.

L'apartament té una piscina exterior i un petit parc infantil. I en els baixos de l'edifici hi ha un supermercat. Està situat a uns 600 metres del centre en un passeig agradable. Molt recomanable.

Al nostre retorn de l'illa de Santo Antão ens vam allotjar en el B&B Solar Mindelo (Alto Santo Antonio, Mindelo), on vam pagar 5.400 CVE per una estupenda habitació triple, amb esmorzar inclòs. A més, des de la seva terrassa exterior hi ha una vista molt bona sobre la ciutat i la badia de Porto Grande, ja que aquest B&B ocupa una casa situada en una zona alta de la ciutat, a només 600 metres en línia recta des de l'Avenida Marginal.

Solar Mindelo és un lloc que recomanem, encara que hem de reconèixer que la nostra primera opció havia estat novament el Ocean View Stay. Però no hi vam trobar disponibilitat per a aquesta nit i d'aquí el canvi.

Coses a veure i fer

MINDELO. A aquesta interessant ciutat li vam dedicar un dia i mig complets, però podíem haver-hi passat bastants més dies en ella perquè ens va semblar un lloc molt agradable.

L'estàtua de Diogo Afonso davant de lla badia de Mindelo
L'estàtua de Diogo Afonso davant de lla badia de Mindelo

L'Avenida Marginal voreja el bonic front marítim de la ciutat. En l'extrem sud d'aquesta avinguda hi ha el Mercado de Peixe i al costat d'ell la Torre de Belém, una rèplica de la seva homònima a Lisboa i que alberga el Museo do Mar.

Continuant cap al nord seguint aquesta avinguda, i mirant cap a la badia, trobem l'estàtua de Diogo Afonso, l'explorador portuguès que va arribar primer a l'illa.

Altres 150 metres al nord arribem al luxós hotel Pont d'Agua i davant d'ell, en una petita rotonda, el curiós monument O pássaro.

Aquest monument està dedicat als aviadors portuguesos Gago Coutinho i Sacadura Cabral, els quals van completar l'any 1922 la primera travessia aèria de l'Atlàntic Sud, fent escala en la ciutat de Mindelo.

D'aquí surt cap al centre de la ciutat la Rua Libertad d'África, un carrer molt fotogènic i amb nombrosos exemples d'edificis colonials dels segles XIX i XX.

En aquest i en altres carrers del centre històric de Mindelo podem trobar interessants edificis colonials:

Edificis d'estl colonial en el centre de Mindelo
Edificis d'estl colonial en el centre de Mindelo
  • Mercat Municipal, el qual ocupa un preciós edifici construït l'any 1878
  • Palácio do Povo, un cridaner edifici situat al final de la Rua Libertad d'África i que fou l'antic palau de govern. Va ser construït l'any 1874 i ampliat en els anys 1928-34. Actualment és un centre d'exposicions.

  • Paços do Concelho, de 1860–1873, que alberga la municipalitat de São Vicente
  • Igreja da Nossa Senhora da Luz, de 1862
  • Centro Nacional de Artesanato e Design, de finals del s. XIX i que ara allotja exposicions d'artistes capverdians
  • Centre Cultural de Mindelo, construït en els anys 1858-1860 com l'antiga Casa de Duanes
  • Antic consolat britànic, construït en la dècada de 1870

Però un tranquil passeig pels carrers del centre de Mindelo ens permetrà descobrir molts altres bonics edificis de cridaners colors, així com altres coses interessants.

La bonica Rua Santo Antonio de Mindelo
La bonica Rua Santo Antonio de Mindelo

Per exemple, en una gran paret lateral de l'edifici de la Biblioteca Municipal vam poder veure un fantàstic mural amb la cara de la famosa cantant local Cesária Évora. És la fotografia que il·lustra la introducció d'aquesta guia i relat de Cap Verd.

I en les parets exteriors del Mercado Africano que hi ha al costat de Rua Da Luz no cal perdre's els nombrosos i apassionants exemples de mosaics blaus que representen diverses escenes d'època a la ciutat de Mindelo.

En la Rua Guerra Mendes el Nucli Museològic Cesária Évora ocupa una discreta casa, però que no vam poder visitar per estar tancat al públic en les dates de la nostra visita.

En l'extrem nord de l'Avenida Marginal hi ha la bonica Praia da Laginha, de sorres daurades.

En les dates d'aquest viatge, en els dies de Nadal, vam tobar, al costat de l'Avenida Marginal, una fira nadalenca amb inflables, karts i moltes altres atraccions que feien les delícies dels més petits de la casa, inclosa la nostra filla. La fira estava situada al Parque Nhô Roque.

En la ciutat de Mindelo, per a prendre una beguda o menjar quelcom lleuger res millor que la Pastelaria Morabeza, en l'Avenida Baltasar Lopes da Silva núm. 21A. Té wifi.

La Praia da Laginha de Mindelo
La Praia da Laginha de Mindelo

Però per a menjars més consistents hi ha una relativament nombrosa oferta a la ciutat.

Un dels millors restaurants de Mindelo és el Nautilus, en l'Avenida Marginal, en l'edifici del Clube Náutico

I un altre lloc molt popular a la ciutat i que també ens va agradar és la Casa Café Mindelo, situada en la Rua Governador Calheiros núm. 6.

El Café Royal, situat en la Rua Libertad d'África, ocupa un bonic local que compta amb un escenari on havia cantat la pròpia Cesária Évora, com en tants altres llocs d'aquesta ciutat. En el Café Royal vam menjar un menú acceptable, sense més.

^top

Guia de Cap Verd: Paul i l'illa de Santo Antão

PAUL I L'ILLA DE SANTO ANTÂO

L'illa de Santo Antão, d'origen volcànic, pertany al grup d'illes de Sobrevent i és la segona major illa de Cap Verd en extensió i la tercera en població.

D'altra banda, també és l'illa de l'arxipèlag que està més al nord i més a l'oest, per la qual cosa és la que està més allunyada del continent africà.

Paisatge de la vall de Paul, a l'illa de Santo Antão
Paisatge de la vall de Paul, a l'illa de Santo Antão

L'interior de l'illa és molt muntanyenc, amb el Topo da Coroa, de 1.979 metres d'altura, com el punt més alt de l'illa. Aquesta complicada orografia va fer que durant molt de temps Santo Antão fos considerada com un lloc inaccessible.

A l'illa de Santo Antão nosaltres hi vam passar gairebé tres dies complets, però d'haver pogut haurien estat uns quants dies més, perquè vam gaudir moltíssim dels seus paisatges, de la grandiositat de les seves muntanyes i penya-segats o de l'exuberància de la vall de Paul.

Tot viatge a Cap Verd hauria d'incloure aquesta illa entre els llocs a visitar.

El seu paisatge muntanyenc i una xarxa de camins d'accés als seus petits pobles i als camps de cultiu que trobem en diferents valls de l'illa són alguns dels grans atractius que ofereix Santo Antão als viatgers interessats en el senderisme, el turisme d'aventura i l'ecoturisme.

Les opcions per a fer grans caminades a Santo Antão són innombrables. No ens va sorprendre trobar aquí més excursionistes francesos que de qualsevol altra nacionalitat, donada la gran afició dels francesos a les excursions i caminades a l'aire lliure (randonées).

Com arribar-hi

Per a arribar a l'illa de Santo Antão vam pujar a un ferri de la companyia CV Interilhas en el port de Mindelo.

Després de navegar una en poc més d'una hora els 17 km que separen les illes de São Vicente i de Santo Antão, en les aigües del canal de São Vicente, el nostre ferri va atracar en el port de Porto Novo.

Poc després d'abandonar Mindelo i la badia de Porto Grande, el ferri passa pel costat del Ilhéu dos Pássaros, un illot rocós situat al bell mig de l'oceà que alberga el fanal de Don Luis, també conegut com a far dels ocells, amb una curiosa torre amb forma de piràmide tallada.

En desembarcar a Porto Novo vam sortir de la petita terminal marítima i trobàrem una legió de conductors amb rètols dels diferents allotjaments de l'illa a l'espera de viatgers.

Després de localitzar el del nostre allotjament (ja l'havíem concertat dies abans per correu electrònic) vam pujar a la camioneta pickup (Hilux) i al poc vam iniciar el viatge cap a Paul.

Vam deixar enrere Porto Novo i poc després ja estàvem immersos en un paisatge lunar, totalment volcànic. Vam passar al costat del petit cràter Morro da Tubarão i pocs quilòmetres després la carretera torna a anar enganxada a la línia de costa, entre les muntanyes i l'oceà.

Passàrem pel costat de Punta da Tumba, on destaca un far, i vam creuar les quatre cases del poble de Janela. Després vam recórrer altres 3 km abans d'arribar a Vila das Pombas, on ens vam desviar cap a l'interior de l'illa per una carretera local que s'interna en la vall de Paul.

Al cap de 2'5 km des de Vila das Pombas el nostre transport ens va deixar a la porta del nostre allotjament, Chez Jujo. Vam pagar 1.000 CVE per aquest trajecte de 31 km des de Porto Novo, d'altra banda molt bonic.

Allotjament a la vall de Paul

A la vall de Paul ens vam allotjar en Chez Hujo, situat al costat de la carretera que surt de la població de Vila das Pombas i s'interna a la vall de Paul.

Aquí vam pagar 22.920 CVE per tres nits en una habitació triple amb esmorzar inclòs. L'hotel és una mica rústic i només hi ha wifi en la zona comuna, però la seva localització a la vall de Paul és preciosa i molt pràctica per a fer caminades per la zona.

A més, el seu propietari, el francès Joël Beaudan, i la resta del personal de l'hotel són molt afables i atents, per la qual cosa aquí és fàcil sentir-se a gust.

A la terrassa exterior, amb unes fantàstiques vistes sobre la vall i les muntanyes circumdants, se serveixen els esmorzars, però també dinars i sopars.

L'hotel Chez Hujo està situat en un punt de la vall a 2'5 km del centre de Vila das Pombas, en la costa. Però no hi ha problema perquè per la carretera que passa per davant de l'hotel circulen aluguers i, en qualsevol cas, el personal de l'hotel pot cridar a un aluguer o a un taxi perquè us passi a buscar per l'hotel.

Pagàvem 50 CVE/pax pel trajecte de 2'5 km en aluguer des de l'allotjament fins a Vila das Pombas, però la majoria de vegades vam fer aquest camí a peu, perquè l'entorn és tan bonic i el camí tan relaxant que ens venia de gust caminar-lo amunt i avall.

Coses a veure i fer

VALL DE PAUL (Val do Paul en portuguès). Aquesta vall, situat en el nord-est de l'illa, es caracteritza pel seu paisatge escarpat i per la seva vegetació tropical que contrasta enormement amb l'aridesa de la resta de l'illa.

En un extrem de la vall (sud-oest) es troba el Cràter Cova, mentre que en l'altre (nord-est) està Vila das Pombas, localitat costanera que és la capital del municipi de Paul.

El seu especial microclima permet a aquesta vall gaudir d'unes pluges relativament regulars que donen lloc a una agricultura de cultius subtropicals, entre els quals destaquen la canya de sucre, el nyame, la mandioca, la banana, el mango, el blat de moro o el cafè.

Vista elevada sobre Vila das Pombas i la costa de Santo Antão
Vista elevada sobre Vila das Pombas i la costa de Santo Antão

De fet, de la canya de sucre es produeix el grogue, un tipus d'aiguardent produït localment i que és molt popular a Cap Verd.

A la vall de Paul encara és possible veure en funcionament alguns trapigs on es destil·la el grogue. El trapig (trapiche en portuguès) és un tipus de molí usat per a extreure el suc de la canya de sucre, per exemple.

El Parc Natural Cova-Paul-Ribeira da Torre, que figura actualment en la llista provisional de Patrimonis de la Humanitat de la Unesco, s'estén per la part alta de la vall de Ribeira do Paul, així com el cràter Cova, la part superior de la vall Ribeira da Torre i el Pico da Cruz (altura: 1.585 metres).

En el petit poble de Vila das Pombas no hi ha molt a veure, excepte algun bonic edifici de caràcter colonial (per exemple, l'Ajuntament), l'església o les magnífiques vistes des de l'alt d'un petit turó al qual es puja per unes escales. En el cim hi ha una gran figura de Crist visible des de molts punts.

Però a Vila das Pombas hi ha un caixer automàtic, alguns mini-mercats i restaurants, a més de la parada d'aluguers, davant del restaurant Veleiro II.

Excursió a peu de Cova a Paul. Aquesta ruta de senderisme és un clàssic i gairebé justifica per si sola la visita a l'illa de Santo Antão. Té el seu inici en el cràter Cova, puja fins a l'increïble mirador de Paul, en el punt més alt de la ruta i a continuació segueix un vertiginós descens de 750 metres per un impressionant camí empedrat en zig-zag que desemboca en el llogaret de Cha Manuel dos Santos, a la vall de Paul.

No es tracta d'una excursió especialment difícil, però pot sobrecarregar molt els genolls a causa del gran desnivell de baixada. La nostra filla de 8 anys va poder fer-la sense problemes, i això sense estar especialment acostumada a aquesta mena de rutes. Convé portar aigua, una mica de menjar i protecció solar.

Per a aquesta excursió vam estudiar diverses alternatives. Descartades les opcions de fer l'excursió d'anada i tornada a peu o bé de només anada pujant fins al cràter, finalment vam optar per llogar un taxi que ens portés fins al cràter Cova i un cop allà dalt iniciar la ruta a peu.

També havíem contemplat l'opció d'anar en un aluguer des de Vila das Pombas fins a Ribeira Grande i allí buscar algun transport per a anar fins a Cova do Paul, però el més probable és que un cop allà l'única opció fos també un taxi privat.

Així que a Vila das Pombas vam negociar un taxi que per 3.000 CVE ens portaria fins al cràter Cova en un trajecte de 29 km, podent fer totes les parades que volguéssim pel camí per a fer fotografies. La veritat és que va ser una decisió molt encertada.

Delgadinho, un dels llocs imprescindibles de Santo Antão
Delgadinho, un dels llocs imprescindibles de Santo Antão

Vam sortir de Vila das Pombas amb el nostre taxi a les 9:30. En el bonic camí fins a Ribeira Grande, seguint la línia de costa, ens vam aturar unes quantes vegades per a fer fotos.

Per exemple en el petit llogaret de Sinagoga, el nom del qual deriva del fet que va ser un assentament jueu en la segona meitat del s. XIX.

Encara es poden apreciar les ruïnes d'una antiga sinagoga situada sobre unes roques al costat del mar.

En arribar a Ribeira Grande ens vam aturar breument en un supermercat per a comprar una mica de menjar per a l'excursió.

A continuació vam reprendre el camí prenent l'antiga carretera cap a Porto Novo, la qual ascendeix ràpidament cap a les muntanyes. Ens vam aturar diverses vegades perquè els paisatges i les vistes són realment extraordinaris.

Aquesta estreta carretera empedrada va ser construïda per esclaus africans segles enrere. Un dels seus punts culminants és el conegut com Delgadinho, una estreta cresta muntanyenca per la qual transcorre la carretera amb vertiginoses caigudes de centenars de metres a costat i costat. Les vistes des de Delgadinho treuen l'alè.

Al fons de la vall que hi ha en el costat esquerre veiérem el petit poble de Xôxô, pel qual també passen nombroses rutes de senderisme. Després de creuar la població de Corda la ruta entra en un bosc de pins i xiprers.

Vista sobre el Cràter Cova
Vista sobre el Cràter Cova

I poc després arribàrem al costat del cràter Cova, una gran caldera volcànica d'1 km de diàmetre que està situada a una altura de 1.160 metres.

Des d'un mirador que hi ha en el seu costat oest hi ha una preciosa vista del conjunt.

Actualment el fons de la caldera està ocupat per camps conreats i per alguna casa, mentre que en les vores hi ha bastants arbres.

El nostre taxi va baixar al fons del cràter per una pista que el voreja per la seva part interior i ens va deixar al costat d'unes cases que hi ha en el costat nord-oest de la caldera.

Aquí ens vam acomiadar del nostre taxista i vam iniciar la ruta a peu per un camí que ell ens havia indicat. Eren les 12:30 del migdia.

El camí puja per la paret nord-est del cràter fins a arribar a un punt sobre la vora. Aquí apareix de cop, davant els nostres ulls, com a través d'una finestra, una vista absolutament increïble sobre la vall de Paul, les muntanyes que l'envolten i l'oceà com a fons. És el mirador de Paul.

Ens vam quedar una bona estona en aquest lloc intentant copsar tanta bellesa, primer amb els ulls i després amb la càmara fotogràfica. Aquí mateix vam menjar alguna cosa per a recuperar forces i estar més estona en aquest lloc tan extraordinari. Des d'aquí impressiona veure el camí en zig-zag que baixa cap a la vall, pel qual haurem de baixar a continuació.

Aquest camí de baixada salva un gran desnivell i sembla no acabar-se mai, però el paisatge i l'entorn compensen àmpliament l'esforç.

Vista sobre la vall de Paul des del mirador de Paul
Vista sobre la vall de Paul des del mirador de Paul

Creuàrem terrasses de cultius que els vilatans han hagut d'esculpir al llarg dels segles en els vessants d'aquestes agrestes muntanyes.

Cap al final del camí vam passar junt a plantacions de cafè, sent els cultius cada cop més tropicals: canya de sucre, mangos, plataners, papaies, alvocats, etc.

Vam trobar a unes camperoles que venien fruita i els hi vam comprar unes quantes peces per a menjar-nos-les allà mateix.

Unes 2 hores i 45 minuts després de sortir des del fons de la caldera del cràter da Cova vam arribar al nucli de Cha de Manuel Dos Santos, pertanyent a Cabo de Ribeira, el primer poble de la vall per aquest costat.

Seguint la carretera cap a la dreta vam anar fins al restaurant de l'allotjament Casa Maracujá, on vam menjar un plat local força consistent i vam descansar una estona abans de tornar per on havíem vingut i continuar a peu per la carretera en direcció cap a Vila das Pombas.

Vam caminar un parell de quilòmetres més, però després de deixar enrere Chã João Vaz ja estàvem força cansats i ens vam aturar a descansar al costat de la carretera i esperar que passés un aluguer.

Però va parar un cotxe d'una simpàtica parella formada per un capverdià i una luxemburguesa i ens van convidar a pujar. Després de pujar al seu cotxe, molt amablement ens van portar fins al nostre hotel, un parell de quilòmetres carretera avall.

Així vam donar per finalitzat un dia excepcional. Per descomptat aquesta excursió ens va deixar un record d'aquells que no oblidarem fàcilment.

L'endemà vam notar el cruiximent muscular, sobretot en pujar i baixar escales, però res greu. Per descomptat, si aneu a Santo Antão no us perdeu per res aquesta ruta.

Imatge de Ribeira Grande
Imatge de Ribeira Grande

RIBEIRA GRANDE. En la població de Ribeira Grande, situada uns 8 km al nord-oest de Vila das Pombas, conflueixen les valls dels rius Ribeira Grande i Ribeira da Torre.

La ciutat va ser fundada pels portuguesos en la segona meitat del segle XVII.

El seu interès, a més de ser un lloc de pas cap al nord de l'illa, radica en el seu petit barri antic, amb edificis colonials portuguesos del segle XIX.

Entre tots ells destaquem l'església de Nossa Senhora do Rosário i la casona de Roberto Duarte Silva, un científic nascut aquí, entre altres bonics edificis de colors apastelados.​

Un aluguer entre Vila das Pombas i Ribeira Grande costava 100 CVE/pax.

PONTA DO SOL. La població de Ponta do Sol, de poc més de dos mil habitants, està situada en l'extrem nord de l'illa de Sant Antao.

Esglèsia de Nossa Senhora do Livramento, a Ponta do Sol
Esglèsia de Nossa Senhora do Livramento, a Ponta do Sol

Entre els seus punts d'interès destaquem el seu petit barri antic amb arquitectura colonial del segle XIX, com l'edifici de l'Ajuntament o l'església de Nossa Senhora do Livramento.

També val la pena arribar-se fins al seu petit port pesquer (aquí vam poder veure una barca de pesca que tornava carregada de peixos espasa).

Al costat d'ell es pot veure el que queda del petit aeròdrom que va funcionar fins a principis d'aquest segle, però la reduïda grandària de les seves pistes i un greu accident ocorregut aquí van acabar per clausurar-lo.

Per a arribar des de Vila das Pombas fins a Ponta do Sol prenem primerament un aluguer fins a Ribeira Grande (8,5 km, 100 CVE/pax) i allà un altre fins a Ponta do Sol (5 km, 50 CVE/pax). Una vegada en Ponta do Sol el aluguer ens va deixar en la plaça que hi ha davant de l'església de Nossa Senhora do Livramento.

En la rua de Papasa, el passeig marítim de Ponta do Sol, hi ha diversos restaurants. Nosaltres ens decidim per la terrassa exterior del restaurant Caleta, bastant bé.

Per a tornar a Vila das Pombas vam fer la mateixa combinació, però al revés.

Excursió a peu de Ponta do Sol a Fontainhas. La petita localitat de Fontainhas , amb menys de 300 habitants, està situada al costat de la costa nord de Santo Antão, a només 3'3 km al sud-oest de Ponta do Sol.

Fontainhas és un lloc absolutament màgic i per moltes fotos que vegeu res supera a l'experiència de veure-ho amb els nostres propis ulls. La seva peculiar ubicació i entorn ho fan un lloc únic.

Vista elevada sobre la pintoresca població de Fontainhas
Vista elevada sobre la pintoresca població de Fontainhas

Fa uns anys la revista National Geographic va fer un reportatge sobre els 10 pobles amb les millors vistes del món i Fontainhas estava en el Top 3 de la llista.

Aquesta llista, com qualsevol altra d'aquest tipus, és discutible i cadascun tindrà les seves pròpies preferències, però nosaltres creiem totalment just que Fontainhas figuri en ella.

Des del centre de Ponta do Sol cal pujar cap a on es troba el cementiri, passar entre ell i la mar i poc després trobarem la pista que va cap a Fontainhas.

El camí d'anada va ascendeix bastant al principi i després ja és una mica més pla.

Però els últims 600 o 700 metres abans d'arribar a Fontainhas del camí són un de fort desnivell de baixada. De totes maneres, aquesta ruta no és difícil ni molt exigent.

El camí entre Ponta do Sol i Fontainhas transcorre per una estreta pista penjada sobre els penya-segats i l'oceà, amb espectaculars vistes sobre l'Atlàntic, la costa i les muntanyes que hi ha a la seva esquena. El paisatge, d'altra banda, és molt rocós i sec.

Paisatge en el camí de Ponta do Sol a Fontainhas
Paisatge en el camí de Ponta do Sol a Fontainhas

Per aquesta pista circulen els poquíssims vehicles que fan aquest trajecte: algun aluguer, vehicles de repartiment de mercaderies o dels veïns de Fontainhas. Però més enllà de Fontainhas ja només hi ha un camí per a vianants.

Vam fer un volt pel minúscul poble per a obtenir diferents perspectives sobre l'entorn.

I seguim el camí a peu cap a Corvo durant uns centenars de metres per a tenir una perspectiva del poble des de l'altre costat.

De retorn a Fontainhas prenem una beguda en l'únic bar que hi havia al poble, el Bar Tchù, abans d'iniciar el camí de retorn a Ponta do Sol. Una altra excursió molt recomanable.

Per als més andarines i amb una certa preparació hi ha una ruta de senderisme que va des de Ponta do Sol fins a Chã de Igreja, seguint la línia de costa i passant per Fontainhas , Corvo, Formiguinhas i Cruzinhas. En total són 16,64 km de distància, 1.829 metres de desnivell de pujada i 1.741 metres de desnivell de baixada.

I el viatge s'acaba ...

El dia de la nostra partida de Santo Antão concertem amb el nostre allotjament en Paul un aluguer que ens portés fins a Porto Novo (1.000 CVE els tres) a temps per a prendre el ferri que ja teníem reservat des de feia dies amb la companyia CV Interilhas.

Arribats al port de Mindelo , a l'illa de São Vicente, ens dirigim a l'allotjament reservat. Durant la resta del dia aprofitem per a passejar novament per aquesta agradable ciutat i comprar algun record.

Al matí següent, molt primerenc, prenem un taxi fins a l'aeroport Cesária Évora (900 CVE), on embarquem en un vol de la companyia Binter amb destinació a Praia , a l'illa de Santiago.

Després d'un plàcid vol de només 40 minuts aterrem en l'aeroport Nelson Mandela.

Per al nostre últim dia d'aquest viatge a Cap Verd havíem decidit llogar un cotxe que ens permetés dur a terme nostra planejada ruta per l'illa de Santiago.

A final del dia, després de retornar el cotxe en el centre de Praia, vam anar a buscar un alberg on poder dutxar-nos, canviar-nos i deixar l'equipatge unes hores abans d'anar a sopar i, poc abans de la mitjanit, traslladar-nos a l'aeroport per a prendre el nostre vol de retorn a casa via Lisboa.

^top
Àfrica - Altres guies i relats d'Àfrica publicats en aquest web.

RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterInstagramYoutube


2001-2020 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2020 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació