Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
3 / 3
Bandera

SRI LANKA

Guia i relat d'un viatge per lliure a Sri Lanka

Data Data viatge: 2003. Publicat el 01/10/2003
2.5 de 5 (195 vots)

Introducció

Sri Lanka, considerada per Marco Polo l'illa més bonica del món de totes les de la seva grandària, realment no decep al visitant, tant per la quantitat com per la qualitat dels seus punts d'interès. Encara que som conscients que aquest tipus d'apreciacions són sempre molt subjectives gosem dir també que, sense posseir res que sigui realment excepcional (especialment per a algú ja molt viatjat), ofereix molts aspectes interessants per al viatger que la vulgui recórrer amb prou temps. En una àrea geogràfica compacta es poden trobar vestigis de magnífiques ciutats antigues, platges solitàries de postal, esdeveniments culturals, paisatges espectaculars, variada fauna i flora i, sobretot, la calidesa dels seus habitants.

Per altra banda, després de 18 anys de guerra civil entre les tropes governamentals i la guerrilla es va signar en els primers mesos de 2002 un acord d'alto el foc i el cessament de les hostilitats entre ambdues parts. Aquest fràgil acord ha permès que, poc a poc, es vagi normalitzant la circulació de persones i mercaderies en zones del país abans fora de límits, com la costa oriental i especialment el nord del país. Gràcies a això ara és possible per al viatger moure's lliurement per gairebé tot el país, la qual cosa inclou també la península de Jaffna, a l'extrem nord.

Malgrat la seva proximitat a l'Índia (separada d'ella només per 32 km d'illots de coral) el cert és que les diferències entre un país i l'altre són notables. Per exemple, Sri Lanka és, en general, bastant menys caòtic, és més net i més fàcil per al viatger, a més de ser majoritàriament budista.

Finalment volem aconsellar des d'aquí el viatge independent en transport públic per Sri Lanka, ja que malgrat no ser un país especialment complicat per a moure's per ell, el cert és que durant la nostra estada vam trobar molt pocs motxillers al tren i especialment en els autobusos, ja que la majoria de viatgers van organitzats en grups o bé amb un cotxe llogat i el seu corresponent xofer/guia. Moure's per lliure i en transport públic proporciona experiències úniques que fan prevaler la qualitat per sobre de la quantitat. Tot i que, com sempre, cadascú és lliure d'escollir la forma de viatjar que millor s'adapti a les seves circumstàncies.

^top

Fitxa tècnica del viatge

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Data del viatge

Del 29 d'agost al 21 de setembre de 2003.

Itinerari

mapa

Dia 1: Barcelona - París - Katunayake (aeroport) - Colombo
Dia 2: Colombo - Anuradhapura
Dia 3: Anuradhapura
Dia 4: Anuradhapura - Mihintale - Anuradhapura
Dia 5: Anuradhapura - Vavuniya - Jaffna
Dia 6: Jaffna - Illa de Nainativu - Jaffna
Dia 7: Jaffna - Trincomalee
Dia 8: Trincomalee - Nilaveli
Dia 9: Nilaveli - Illa Pigeon - Nilaveli
Dia 10: Nilaveli - Trincomalee - Gal Oya - Polonnaruwa
Dia 11: Polonnaruwa
Dia 12: Polonnaruwa - Inamaluwa - Sigiriya - Inamaluwa
Dia 13: Inamaluwa - Dambulla - Kandy
Dia 14: Kandy - Peradeniya - Kandy
Dia 15: Kandy - Pinnewalla - Kandy
Dia 16: Kandy - Nuwara Eliya
Dia 17: Nuwara Eliya - Akgala - Nuwara Eliya
Dia 18: Nuwara Eliya - P. N. Horton Plains - Nuwara Eliya
Dia 19: Nuwara Eliya - Boralande - Nuwara Eliya - Ella
Dia 20: Ella - Wellawaya - Tangalla
Dia 21: Tangalla - Unawatuna - Galle - Ambalangoda - Galle - Unawatuna
Dia 22: Unawatuna - Galle - Unawatuna
Dia 23: Unawatuna - Galle - Colombo - Negombo
Dia 24: Negombo - Katunayake (aeroport) - París - Barcelona

Diners

La moneda d'Sri Lanka és la rupia (abreujada Rs). No hi ha cap problema a canviar euros en qualsevol banc del país. No es cobra cap comissió pel canvi en efectiu. Per ser més eficient i amb un canvi lleugerament millor recomanem especialment el Hatton National Bank. La resta, sobretot el People's Bank, tendeixen a ser excessivament burocràtics. Encara que els bancs solen estar molt concorreguts a tota hora sempre hi ha una finestreta especial indicada com Foreign Currency per al canvi de moneda estrangera, amb la qual cosa no sol ser necessari guardar cua. A la terminal d'arribades de l'aeroport internacional Bandaranaike hi ha diverses oficines on canviar moneda i que ofereixen exactament el mateix canvi (estan obertes a tota hora). El canvi que apliquen aquí no està gens malament.

Canvi mitjà:
1 Rs (rupia Sri Lanka) = 0,00957 Eur (1 Eur = 104'52 Rs)

Despeses del viatge

+ 1.058'08 € (vol anada/tornada + taxes aèries + taxes sortida Sri Lanka)
+ 295'50 € (transport, allotjament, menjar/beguda, entrades, ...)
= 1.353'58 € (total per persona)

Pressupost diari mitjà:
12'31 € per persona i dia

El nivell de vida per al viatger, a excepció del cost de les entrades als parcs nacionals o a llocs arqueològics i certs serveis turístics, és força baix. Per tant, Sri Lanka continua sent un dels pocs països que queden on és possible viatjar amb un pressupost moderadament baix.

Visat

Els ciutadans de la UE no necessiten visat per a estades turístiques de menys de 30 dies. El passaport ha de tenir una validesa mínima de 90 dies en el moment de l'entrada al país i és molt recomanable dur-lo sempre amb nosaltres en els nostres desplaçaments pel país, davant la possibilitat real de ser demanat en algun dels molts controls militars.

Salut

No hi ha cap vacuna obligatòria, excepte per a viatgers que procedeixin de països on sí són requerides. En general sol ser recomanable la profilaxis contra la malària, en forma de comprimits. En qualsevol cas hem de vacunar-nos de tot allò que ens indiquin en un Centre de vacunació internacional.

Seguretat

Amb el vigent acord d'alto el foc entre la guerrilla tamil (LTTE o Liberation Tiger of Tamil Eelam, també coneguts com Tigres Tamils) i el govern la seguretat per al viatger ha millorat moltíssim, ja que la possibilitat d'accions terroristes en zones públiques (com va succeir en el passat a Colombo o Kandy) o d'enfrontaments armats en certes àrees del nord i est del país, encara sota el control del LTTE, són ara pràcticament inexistents. Tot i així hem de ser prudents i informar-nos sempre de la situació actual si volem visitar aquestes zones, degut principalment a la fragilitat d'aquest acord d'alto el foc que pot desembocar en noves hostilitats. Per altra banda, al nord de Kilinocchi, incloent la península de Jaffna, hi ha encara moltes zones minades. Tot i que solen estar senyalitzades convé ser molt prudent en no sortir-se de les carreteres i camins més transitats, evitant per exemple les platges properes a l'Elephant Pass o caminar camp a través.

Degut a la gran presència de militars i forces de seguretat en zones com la península de Jaffna, en carreteres al nord i est del país o en certes zones de Colombo és convenient anar amb compte i ser respectuosos. La nostra experiència va ser positiva en el sentit que, en general, es van comportar amb nosaltres amb molta amabilitat, expressant la seva curiositat per la nostra procedència. A més, sempre que vam sol·licitar permís per a fer fotografies en zones sensibles aquest ens va ser concedit sense problema.

Respecte als delictes comuns és un país bastant segur, encara que, com sempre, és necessari anar amb les habituals precaucions, especialment en llocs molt concorreguts com mercats o estacions d'autobús o tren.

Transport

Avió. Que nosaltres tinguem notícia només hi ha un vol interior, operat per la companyia SriLankan Airlines, entre les ciutats de Colombo i Jaffna.

Tren. És una bona forma de desplaçar-se pel país quan existeix aquesta opció. Sol ser una mica més lent que l'autobús, però és més còmode, no va tan ple i els paisatges que gaudim per la finestra són extraordinaris, especialment en alguns trajectes per la zona central del país o en la costa oest i sud.

En els trens d'Sri Lanka hi ha tres classes: 1ª, 2ª i 3ª. En la nostra opinió la 2ª classe és la que ofereix una millor relació qualitat-preu, encara que en qualsevol d'elles els preus són força barats. Aquesta classe disposa de seients més o menys còmodes i ventiladors en el sostre del vagó, i no sol anar tan plena de gent com la 3ª classe.

A l'exterior de l'estació Colombo Fort hi ha una Tourist Information Office útil per a informació relativa al ferrocarril, però també per a qualsevol altra cosa que necessitem.

Autobús. La xarxa d'autobusos és suficientment àmplia com per arribar a qualsevol racó de l'illa. Hi ha autobusos de la companyia publica CTB i també autobusos privats, però en qualsevol cas els preus solen ser baratíssims. Per al cas de llargs trajectes en rutes principals existeix l'opció dels Intercity Express, autobús amb aire condicionat que costa més o menys el doble que un normal. És important tenir en compte que el dia de lluna plena de cada mes lunar (full moon) és festa religiosa a Sri Lanka i aquest dia els autobusos van especialment plens, sobretot els que condueixen a llocs sagrats, com els temples.

Cotxe de lloguer. L'opció de llogar un cotxe amb xofer-guia és seguida per molts viatgers que visiten l'illa. Lògicament permet veure més coses en menys temps i és més còmode que el transport públic. Però nosaltres volem, des d'aquí, fer un al·legat a favor del viatge en transport públic: proporciona més independència (en el sentit que no estem condicionats per ningú que marqui la nostra ruta), compartim hores de viatge amb l'atenta i amable població local, el teòric desavantatge de la seva lentitud permet gaudir pausadament dels paisatges, i a més és molt més barat.

Entrades per al Triangle Cultural

Per a visitar els llocs arqueològics compresos dins de l'anomenat Triangle Cultural es poden comprar entrades individuals, però si tenim previst visitar almenys Anuradhapura, Polonnaruwa i Sigiriya llavors és més econòmic adquirir el Round Ticket, conjunt de cupons que dóna accés a aquests tres llocs, a més d'altres menors com Ritigala, Medirigiriya, Nalanda i alguns llocs de Kandy. L'entrada individual a cadascun d'aquests tres llocs costa 15 US$, mentre que el Round Ticket val 32'5 US$ o el seu equivalent en rupies (no es pot pagar directament en euros), pel que surt gairebé un dels 3 llocs gratis. Com a limitació cal tenir en compte que una vegada realitzem la primera visita a un lloc es marca la data en el Round Ticket i haurem de realitzar la resta en un termini màxim de 15 dies. En teoria cada entrada és vàlida només per a un dia, però si tenim la intenció de tornar a l'endemà i ho indiquem a l'entrada no solen posar objeccions, encara que és convenient que marquin el nostre nº de passaport en el tiquet.

Clima

El clima d'Sri Lanka és en general bastant calorós i humit, llevat de les terres muntanyenques del centre de l'illa, on a causa de l'altura les temperatures baixen força, sobretot si no fa sol. Per tant és convenient dur roba molt fresca, però també roba d'abric consistent. També cal anar preparats per a la pluja, especialment si visitem la zona d'Horton Plains i Nuwara Eliya, on el clima és molt canviant.

Respecte a les pluges hem de dir que, almenys durant la nostra estada en el país, només va ploure amb certa freqüència en la regió de Nuwara Eliya, tot i que solien ser de poca intensitat i durant poca estona. Malgrat ser temporada de monsons al sud i sud-est de l'illa només vam tenir algun episodi de pluja molt esporàdic (n'hi ha prou amb refugiar-se en algun lloc a cobert i esperar que aturi). L'onatge i els corrents marins també es veuen afectats pels monsons, pel que en aquesta època no és possible banyar-se al mar (costa sud i oest), llevat que es tracti d'una platja protegida del mar obert.

Gastronomia

En general les cartes dels restaurants són força variades, pel que sol ser fàcil trobar alguna cosa al nostre gust. Aquestes solen presentar plats locals, però també cuina índia, xinesa i fins i tot occidental (per exemple les patates fregides o french fries no són difícils de trobar). El menjar més típic sol ser l'arròs i el curri, però també abunden els plats de verdura, carn, peix i marisc, adobats amb espècies (el sabor no sol ser tan picant com al nord de l'Índia).

Diferència horària

+ 4 hores (respecte al nostre horari d'estiu).

Idioma

Tant el singalès com el tamil són les llengües oficials d'Sri Lanka, però l'anglès sol ser utilitzat com a vehicle de comunicació entre els diferents grups lingüístics. No és difícil trobar algú, sobretot a les ciutats, que parli una mica d'anglès. De tota manera aprendre unes quantes paraules de singalès i/o tamil facilitarà el contacte amb la població local. A més el nostre esforç serà sincerament apreciat ja que els demostra una major integració en la seva cultura.

En qualsevol guia podreu trobar més vocabulari, però aquí teniu uns quants vocables d'ús quotidià (entre parèntesi està escrit el vocable tal qual l'hem de pronunciar nosaltres).

Singalès: Hola (jélo), Adéu (állubóuan), Gràcies (estútii), Sí (ouu), No (nae), Estació d'autobusos (bas nevatuma), 1 (eca), 2 (deca), 3 (tuna), 4 (hatara), 5 (paha), 6 (haya), 7 (hata), 8 (a-teh), 9 (navaya), 10 (dahaya), 100 (siya), 1000 (daaha)

Tamil: Hola (vanakam), Adéu (paitu varukiren), Gràcies (nandri), Sí (aam), No (il lay), Estació d'autobusos (baas nilayem), 1 (saidu), 2 (ondru), 3 (iarndu), 4 (muundru), 5 (aindu), 6 (aaru), 7 (ulu), 8 (utu), 9 (onbadu), 10 (pat tu), 100 (nooru), 1000 (aayirem)

Guia de viatge

Sri Lanka, Lonely Planet (8ª ed. agost 2001). Molt completa i pràctica, excepte per a la zona oriental (desactualitzada i amb poca informació) i sobretot per a la zona nord de l'illa (hi dedica només un parell de pàgines), ja que en el moment d'escriure la guia aquestes zones eren de difícil accés o estaven fora de límits a causa de la guerra. Tot això ha estat subsanat en la nova edició, la 9ª, que es va posar a la venda coincidint amb les dates d'aquest viatge.

^top

 GUIA / RELAT DE VIATGE: RUTA A ANURADHAPURA i LA PENÍNSULA DE JAFFNA

ANURADHAPURA

COM ARRIBAR-HI

Vol Barcelona-París CDG amb Air France (90 minuts). A continuació vol París CDG-Colombo amb SriLankan Airlines (9 hores i 45 minuts per a recórrer uns 8.500 km). Tant el servei a bord com l'entreteniment (pantalla personal amb pel.lícules, música i jocs) en aquest vol d'SriLankan estan molt bé. La ruta seguida pel nostre avió va sobrevolar Turquia, Iran, Pakistan i Índia. L'aeroport d'arribada és l'aeroport internacional Bandaranaike, proper a la població de Katunayake, 30 km al nord de Colombo.

Després de passar el control de passaports, recollir l'equipatge i passar un control de duana se surt a una sala on es troben diverses oficines de canvi de moneda, encara que totes ofereixen exactament el mateix canvi.

Per anar al centre de Colombo des de l'aeroport (uns 30 km de distància) és possible prendre un taxi, un tuk-tuk, l'autobús o el tren. Els dos primers són oferts al viatger només sortir de la terminal d'arribades. El taxi a Colombo costa unes 900 Rs negociables i és una opció disponible les 24 h. (també s'ofereixen a d'altres destinacions turístiques de l'illa). Respecte al tuk-tuk cal dir, que malgrat és més barat que el taxi (unes 400 Rs negociables) no el recomanem, ja que la carretera a Colombo és molt caótica, sempre col.lapsada i amb molta contaminació pel fum dels vehicles. Opcions molt més económiques són el tren i l'autobús, però el primer és bastant inconvenient perquè està lluny de la terminal. Queda, doncs, l'autobús. Per a trobar la seva parada cal sortir de la terminal, recórrer la plataforma fins el final, girar a la dreta i creuar una petita carretera i a l'altre costat veurem un senyal que indica la parada de l'autobús i una quiosc amb els horaris. No s'ha de fer cas als taxistes que intenten convèncer-nos de que no hi ha autobús o qualsevol altra história. però tampoc hem de refiar-nos dels horaris que s'indiquen, perquè qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. Encara que el primer, en teoria, surt a les 4:30 i després cada 30 minuts, aproximadament, fins les 23:00, nosaltres vam haver d'esperar més d'una hora fins que va arribar el primer i va sortir cap a Colombo, després d'una estona aturat. El trajecte costa 25 Rs i tarda poc més de 1 hora en arribar a l'estació d'autobusos Bastian Mawatha en el districte Pettah de Colombo. L'autobús és bastant cutre (no té aire-condicionat, tal com afirma la guia Lonely Planet).

Per a recórrer els aproximadament 200 km entre Colombo i Anuradhapura vam agafar el tren Intercity que surt a les 16:30 de l'estació Colombo Fort. El preu del bitllet en 2ª classe és de 150 Rs (també hi ha 1ª classe, però no val la pena pagar més per ella). En aquest tren amb el bitllet s'assigna un seient. Hi ha altres trens a Anuradhapura que surten abans que aquest, però nosaltres vam escollir aquest perquè ens va permetre passar unes hores a Colombo i veure algunes coses. L'inconvenient és que s'arriba tarda a Anuradhapura, gairebé a les 21:00, ja que aquest trajecte suposa unes 4'5 hores de viatge. D'altra banda, aquest trajecte en tren és tranquil i relaxant.

DORMIR I MENJAR

Khondamalie Inn (42/388, Harischandra Mw, tel. 025-22029). L'habitació doble amb bany (sense aigua calenta), ventilador, i mosquitera costa 825 Rs, impostos inclosos (millor demanar una habitació que doni a la part de darrere). Està bé pel preu que té i el propietari és bastant servicial. A Anuradhapura hi ha d'altres llocs on allotjar-se, però donada l'hora a la que arribem i el nostre cansament acumulat, ens decidim pel primer que vam trobar raonablement bé.

Per a esmorzar el millor lloc és Salgado Bakery, al carrer principal. El local està una mica decrèpit, però hi ha una gran varietat de productes i a molt bon preu. Darrere de l'hotel Khondamalie està el Lee's Chinese Restaurant (388/28, Harischandra Mw), amb una molt bona relació qualitat-preu. Al carrer principal, proper al People's Bank, recomanem el Why Not Restaurant, amb A/C i on es menja molt bé per un preu raonable.

COSES A VEURE

Colombo. L'autobús de l'aeroport ens deixa en l'estació d'autobusos Bastian Mawatha. Un cop aquí caminem uns 750 m. fins l'estació de tren Colombo Fort, entre multitud de parades amb tot tipus de productes. A la vista dels horaris del tren a Anuradhapura, decidim marxar a la tarda i aprofitar el matí i migdia per a recórrer algunes zones de Colombo, perquè, si bé és cert que no té gran cosa a veure, nosaltres recomanem dedicar-li una jornada (si sobra algun dia després de visitar els punts imprescindibles de l'illa) per a recórrer els seus llocs d'interès. Per anar més lleugers d'equipatge en aquesta curta visita a Colombo es pot deixar l'equipatge en la consigna (cloak room) de la mateixa estació de tren. El lloguer d'un gran compartiment que es tanca amb un cadenat costa 20 Rs per dia (es paga per dies sencers). En pagar se'ns dóna un rebut que cal lliurar al recollir l'equipatge.

Sortint de l'estació Colombo Fort ens adrecem en direcció al cor de Fort, el centre comercial de la ciutat, per l'avinguda Olcott Mw primer i el carrer Chatham després. En creuar el carrer York ja són evidents les barricades i trinxeres de sacs i filferro que protegeixen alguns dels edificis de la zona. A més s'aprecia la presència de nombrosos policies i militars. Altres edificis estan completa o parcialment destruïts. Realment sembla zona de guerra. Diversos cartells avisen de la prohibició de fotografiar o gravar en vídeo en tota aquesta zona. El motiu de tot això són els múltiples atemptats que s'han produït a Colombo (i un dels més greus en aquest barri) des de l'any 1997 i fins el 2001. Així diversos carrers estan encara tancats al tràfic i d'altres fora de límits, fins i tot per als vianants, per exemple la zona portuària. En la confluència dels carrers Chatham i Janadhipathi es troba la bonica torre del rellotge. Cap al nord es troba la Residència Presidencial, però anant cap al sud per aquest últim carrer s'arriba a Galle Road, ja en la riba de Oceà Índic. Continuant cap al sud per la mateixa via passem pel costat d'uns grans edificis d'estil neoclàssic, ambdós fortificats, la Secretaria Presidencial i el Tresor. En creuar un braç del llac Beira continuem per un passeig per vianants paral·lel a la platja, on el gran onatge impossibilita el bany. A l'esquerra s'estén el Galle Face Green, una esplanada de terra i herba on la gent ve a fer esport, a passejar, a volar cometes o de pic-nic.

En l'extrem sud d'aquest passeig es troba el Galle Face Hotel, un edifici de molt caràcter i un evident passat colonial (inaugurat al 1860, va ser l'hotel de més luxe durant l'època colonial anglesa). Encara que possiblement avui dia hi ha a Colombo d'altres hotels amb instal·lacions més modernes i de més luxe, difícilment superaran a aquest en història i encant. Recomanem enormement entrar en ell i prendre alguna cosa en el seu bar Verandah, una terrassa al costat d'un preciós jardí amb vista al mar. És un lloc sensacional i un oasi de pau en la ciutat. Un suc natural costa 160 Rs i una cervesa local 240 Rs (és car, però el lloc no té preu). Abans de marxar de l'hotel recomanem fer un volt pel jardí i la piscina (d'aigua salada) sobre el mar. Parlant amb l'amabilíssim porter de l'hotel aquest ens va realitzar un meravellós tour informal per les sales nobles de l'hotel (menjador, sala de ball, ...), explicant la seva història i acabant davant una gran placa amb els noms de personatges famosos que han passat per aquí al llarg de la seva història centenària, des de Gregory Peck o Cole Porter fins Yuri Gagarin. Sortint de l'hotel i caminant 400 m. més al sud per Galle Road s'arriba a l'oficina del Ceylon Tourist Board, on és possible obtenir informació turística de l'illa, així com alguns fullets i mapes.

Tornant de nou al centre de Fort per Galle Face Rd es passa per davant del luxós hotel Taj Samudra, amb forma de mitja lluna. A l'altura del Bank of Ceylon i girant a la dreta arribem a l'entrada del World Trade Center, dos modernes i altes torres bessones de vidre visibles des de molts llocs. En elles es troben nombroses oficines de línies aèries i també un restaurant en la 3a planta. El restaurant s'anomena Deli Market i ofereix una gran varietat de plats i sabors encara que els preus són cars (un menjar surt per unes 500 Rs), ja que és on van els executius de les oficines properes i la gent jove amb diners. Tot passejant pels carrers York i Jayatilaka es poden apreciar nombrosos i bells exemples d'edificis d'estil colonial, com l'hotel Grand Oriental o els magatzems Kargills. Seguint per Main St s'arriba a la torre del rellotge Khan i agafant Front St desemboquem de nou davant de l'estació de tren Colombo Fort.

La zona Cinnamon Gardens, 5 km al sud del centre, s'anomena així perquè un segle enrera estava coberta de plantacions de canyella. Avui dia és el barri luxós de Colombo, ple d'ambaixades, mansions i residències de luxe (per exemple a Rosmead Place o Barnes Place), a més de posseir nombrosos museus i el jardí més gran i bonic de Colombo, el Viharamahadevi Park. Enfront d'ell està el vistós edifici de l'Ajuntament, semblant a la Casa Blanca de Washington D.C. Per arribar fins aquesta zona de la ciutat prenem l'autobús nº 115 davant de Colombo Fort (4 Rs). Per a tornar de nou al centre podem prendre el nº 170 prop de De Soysa Circus.

Anuradhapura. La seva ciutat antiga és la més vella, important i extensa del país. Des d'ella van regnar al llarg de mil anys varis reis singalesos i del sud de l'Índia. Encara es poden trobar vestigis de l'arquitectura i dels sistemes de reg de l'antiguitat.

Patrimoni de la Humanitat Ciutat sagrada d'Anuradhapura (declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1982). La ciutat antiga s'estén a l'oest i nord de la ciutat moderna. Atès que els punts d'interès a visitar es troben molt escampats en una àrea d'uns 4 km de llargària per 2 d'ample recomanem llogar una bicicleta per a poder desplaçar-nos lliurement per la zona. Amb els rètols in situ i un mapa és difícil perdre's, i en aquest cas sempre trobarem a algú que ens indicarà el camí correcte. El perfil del terreny és completament pla i per tant l'únic inconvenient de la bicicleta pot ser la calor en les hores centrals del dia. Es poden llogar en petits hotels de la zona, però en l'hotel Khondamalie Inn es pot aconseguir una bicicleta per a tot el dia per només 150 Rs. Per descomptat, per als que no s'animin amb la bici, és possible llogar un taxi o un tuk-tuk per hores. Per a veure i gaudir de tot el conjunt amb tranquil·litat i desplaçant-nos amb bici hem contar amb un dia sencer. Dintre del recinte hi ha nombrosos quioscos on comprar begudes i coses lleugeres per menjar.

Entrant per la carretera que ve de la ciutat moderna el primer que trobem és el Ceylon Tourist Board, on comprem les entrades i obtenim informació. L'entrada individual costa 15 US$, però es pot entrar amb el Round Ticket. En cas de no disposar encara d'ell, aquí el podem adquirir.

Seguint la mateixa carretera s'arriba directament al Sri Maha Bodhi (Sacred Bodhi Tree), el centre espiritual d'Anuradhapura. El bhodi (Ficus religiosa) és un arbre de grans dimensions sagrat per al budisme, ja que sota un arbre d'aquest tipus estava assegut Buda quan va assolir la il·luminació. En aquest temple es poden apreciar diversos arbres d'aquesta espècie, però el més antic i sagrat és el que es troba en la plataforma més elevada, el qual ha crescut a partir d'un brot portat de l'Índia fa uns 2.000 anys, amb la introducció del budisme a Sri Lanka. La resta del temple és bastant modern i no té molt interès. Uns 500 m. abans d'arribar al temple hi ha una petita quiosc de la policia on hem de deixar la bicicleta o vehicle que portem, perquè d'aquí al temple s'ha d'anar a peu. En l'entrada del temple pròpiament dita hem de treure'ns les sabates i descobrir-nos el cap (com en la resta de recintes sagrats).

Des del quiosc de la policia prenem la pista direcció nord. A 500 m. trobem l'enorme Jetavanarama Dagoba, de 70 m. d'altura i actualment en reconstrucció. Fou construida al s. III, completament de rajola. Uns 300 m. al nord-oest passem per davant del Palau Real, dintre d'una ciutadella i del que no queda gran cosa. 800 m. més al nord arribem al Kuttam Pokuna, dos estanys-piscina que possiblement usaven els monjos d'un monestir adjacent. La nostra ruta contínua cap a l'oest passant per l'estàtua Samadhi Buddha, un buda assegut del s. IV i considerat un dels més bonics de l'illa. Más a l'oest trobem agrupats l'Abhayagiri Dagoba (impressionant i enorme cúpula de 75 m. d'altura), el Palau de Mahasen (rellevant per posseir la moonstone, pedra tallada en forma de semi-lluna a l'entrada dels temples, més bella d'Sri Lanka) i Ratnaprasada (palau en ruïnes, però on és possible trobar les més boniques guardstones, pedres tallades ornamentals que flanquegen l'entrada als temples, de la zona, i concretament una que representa una preciosa apsara). Ara cap al sud, a 1'5 km, trobem la Thuparama Dagoba, situada en un bonic entorn i de la que es creu que és la més antiga d'Sri Lanka. A continuació ve la Ruvanvelisaya Dagoba (és interessant coincidir amb una cerimònia col·lectiva, plena de color i de gran religiositat). També aquí l'entorn ajardinat dóna més bellesa al conjunt. Només 200 m. a l'oest trobem Basawakkulama, un gran estany cobert de nenúfars. Continuant per Puttalam Rd s'arriba a Mirisabatiya Dagoba, altra enorme cúpula, i més enllà arribem al Tissa Wewa, altre estany artificial, de 160 Ha. D'aquí arrenca una pista direcció sud que voreja l'estany, però aquesta està tancada al tràfic per una barrera controlada per la policia, encara que n'hi ha prou amb sol·licitar permís amablement per poder passar sense cap problema. Seguint cap al sud, i a l'esquerra de la pista, s'estenen els Royal Pleasure Gardens, unes 14 Ha. de preciosos jardins amb petits estanys i grans roques entre la vegetació. La veritat és que tot aquest recorregut és molt, molt bonic i relaxant, especialment quan ja cau el sol i la llum es torna més contrastada. Finalment arribem al temple Isurumuniya Vihara, un magnífic temple-roca del s. III A.C. En teoria l'entrada costa 200 Rs (no inclosa en el Round Ticket), però a última hora de la tarda vam trobar la taquilla tancada, tot i poder visitar el temple sense problemes. Des de dalt de la roca hi ha una vista espectacular dels voltants (és un bon lloc per veure la posta de sol sobre l'estany). En la llunyania destaca una estàtua blanca i gegant de Buda que sobresurt per sobre dels arbres i els edificis). Per a tornar a la ciutat nova n'hi ha prou amb un fàcil trajecte de 2 km per Hospital Rd i Main St.

Mihintale (pronunciat Mijíntale). El complex de temples situat al costat d'aquesta petita població té una gran importància espiritual per als singalesos, ja que va ser aquí on el budisme va tenir el seu origen a Sri Lanka. En la nostra opinió no té res d'espectacular, però si disposem de temps val la pena dedicar-li una excursió de mig dia des d'Anuradhapura.

Buda de Mihintale
Buda de Mihintale

Aquest complex es troba en el cim d'una petita lloma a menys d'1 km del centre del poble. Abans d'iniciar l'ascensió trobem a l'esquerra un petit museu. L'entrada és gratuïta encara que el seu "encarregat" demana una petita donació. No és molt interessant, potser pel fet, entre altres coses, de que els objectes exposats tenen una gruixuda capa de pols pel damunt. Atès que cal pujar forces escales (uns 1.900 graons) recomanem evitar les hores de màxima calor. En el camí de pujada trobem diferents ruïnes de l'antic complex, a més de llocs on comprar beguda o fruita. Ja gairebé en el cim i abans d'entrar en el recinte religiós, actualment en ús, hem de descalçar-nos i pagar les 250 Rs de l'entrada. En aquest recinte podem trobar una gran estàtua blanca de Buda, la cova de Mahinda, la Roca de la Meditació (pujar fins el cim de la roca no és fàcil, però les vistes mereixen l'esforç), o la Mahaseya Dagoba, en el punt més alt del complex (és un bon lloc per a prendre's un respir a l'ombra d'un arbre, sobretot tenint en compte que la vista sobre tota la plana circumdant és magnífica, arribant-se a veure fins i tot les grans dagobes d'Anuradhapura).

Mihintale està a uns 11 km d'Anuradhapura i per arribar-hi hem d'agafar un autobús en la parada que hi ha a l'altre costat del People's Bank, al carrer principal. El trajecte costa 9'5 Rs i es recorre en uns 20 minuts. A Mihintale els autobusos s'aturen en una esplanada al costat d'un gran arbre, en la carretera Anuradhapura-Trincomalee.

^top

JAFFNA

COM ARRIBAR-HI

A causa de la situació política i militar actual el viatge per terra a Jaffna és bastant penós, encara que això pot canviar en el futur per a millor (així ho esperem!) o per a pitjor si es torna a tancar l'accés a mercaderies i viatgers, com així ha estat durant anys. A continuació explicarem la nostra experiència personal durant el trajecte de 197 km d'Anuradhapura a Jaffna, a l'extrem nord del país:

La nova estació d'autobusos d'Anuradhapura es troba a uns 2'5 km de la zona d'hotels (un tuk-tuk fins allà costa unes 40 Rs). Des d'aquí surten, quan s'omplen, els autobusos a Vavuniya, primera escala del viatge al nord (no hi ha transport directe a Jaffna). El trajecte de 53 km per una carretera en bastant mal estat es fa en 1 h 40 min i costa 19 Rs. La presència militar és cada cop més visible, amb nombrosos aquarteraments. Una vegada en l'estació d'autobusos de Vavuniya sortim d'ella i ens adrecem a un carrer adjacent, on estacionen els minibusos que van cap al nord. Surten quan s'omplen i realitzen un trajecte de pocs quilòmetres, que costa 20 Rs, fins arribar al primer punt de control (es tracta de l'últim punt controlat per l'exèrcit d'Sri Lanka). Aquí baixem del minibús, amb l'equipatge a coll, i hem de fer cua (diferent per a homes i dones) per a sotmetre'ns a una conscienciosa revisió de l'equipatge i a un petit interrogatori sobre la nostra procedència i destinació. Passat aquest control hem de caminar més d'1 km per una pista, entre la carretera i uns camps minats, fins arribar a un nou control, aquest de la Creu Roja Internacional, on comprem un formulari (costa 2 Rs) per a omplir-lo amb les nostres dades. El problema és que només està escrit en singalès i tamil, pel que hem de comptar amb la inestimable ajuda d'algun local que sàpiga una mica d'anglès i ens vagi traduint el significat dels camps a omplir (aquest formulari serà el visat o salconduit que ens permetrà circular per territori del LTTE). A continuació pugem, entre una veritable marea humana, a un autobús que espera en aquest punt. Paguem 20 Rs per un curt trajecte de només 5 km de terra de ningú fins el següent punt de control. Aquí nova cua per al control del passaport i de l'equipatge. Un oficial requereix que lletregem cada paraula que hem escrit en el formulari anterior per a escriure-la sota en tamil, després d'això posa un segell i es queda una part per al seu registre. Ja estem en territori de la guerrilla del LTTE. Ara fem una altra cua per a comprar un bitllet d'un autobús que costa 150 Rs i que ens ha de conduir per la zona controlada pels tigres tamiles. Anar amb la motxilla en aquests autobusos suposa una gran incomoditat, ja que no tenen un lloc específic per a l'equipatge. Per tant l'hem de carregar en tot moment, amb l'agreujant que aquests autobusos van sobrecarregats de gent que també duu equipatge i paquets.

A partir d'aquest moment el paisatge que veiem és impactant, amb cases destruïdes i senyals de mines anti-persona a banda i banda de la carretera, en bona part del recorregut. Poc abans d'arribar a la ciutat de Kilinochchi l'autobús s'atura uns 25 minuts en un petit poble per a refrescar-se i menjar o beure una mica. Kilinochchi té cert aspecte de ciutat fantasma, amb nombrosos edificis fets pols per les bombes i els projectils. Más al nord creuem l'Elephant Pass, un estret pas que uneix la península de Jaffna a la resta de l'illa. El seu nom obeeix al fet que antigament era la ruta que seguien els elefants salvatges, però avui en dia els seria gairebé impossible (suposant que quedessin elefants salvatges aquí), ja que aquesta zona és d'una gran importància estratègica i totes les platges semblen estar minades, amb nombroses estaques de colors vermell i blanc, i senyals amb la inscripció "Danger, mines" o "Be aware of explossives". Aquí el mar és molt poc profund i forma nombroses llacunes entre platges de sorra blanca. La combinació de colors forma un paisatge molt bonic. Ja en la península de Jaffna, i abans d'arribar a Mugantalai, s'acaba la zona controlada pel LTTE i aquí trobem el seu darrer punt de control, on finalitza el trajecte en l'autobús. Un cop més, control de passaports i d'equipatge, escorcoll personal, i noves preguntes. Passat el control pugem a un nou autobús, gratuït, que recorre un molt curt trajecte fins l'últim punt de control, on repetim per enèsima vegada tot el "cerimonial" de control. Acabat aquest, pugem a un altre autobús que, ara sí, ens duu fins Jaffna. Aquest trajecte, d'uns 25 km, costa 20 Rs. Arribem a l'estació central d'autobusos o Central Bus Stand de Jaffna 8 hores després de sortir d'Anuradhapura.

Posteriorment vam descobrir que existia una alternativa molt més còmoda per a realitzar el trajecte Vavuniya-Jaffna i viceversa: a Vavuniya cal demanar per un transport especial a Jaffna. Es tracta d'una furgoneta que funciona com un taxi compartit. Costa 1000 Rs per persona, però hom s'estalvia d'haver de canviar de vehicle a cada control. A més tots els tràmits als controls s'agilitzen enormement.

Amb la situació actual d'apertura molta població local viatja al nord per a visitar a familiars o coneguts que no ha pogut veure fins ara, i fins i tot amb la curiositat de com és aquesta zona desconeguda per a molts d'ells. Per tant hi ha molt tràfic de gent que omple totes les opcions de transport disponibles

DORMIR I MENJAR

Kumaran Tourist Inn (Stanley Road, 67). L'habitació doble amb bany compartit (sense aigua calenta) i ventilador costa 400 Rs. Es tracta d'un hotel molt senzill, però està molt net, és tranquil a la nit i molt cèntric (a només 300 m. de l'estació d'autobusos). A més disposem de l'habitació durant les 24 hores següents al moment de registrar-nos. El personal de recepció és bastant amigable.

Per a menjar la millor alternativa que vam trobar va ser el Restaurant Cozee (15, Sirambiyadi Lane), molt recomanable, uns 500 m. a l'est pel mateix carrer Stanley. És nou, amb una extensa carta i es menja molt bé a preus raonables. Per a esmorzar podem recomanar el bar de l'Hotel Rolex (116, Khasturiya Rd), a 50 m. de l'estació d'autobusos.

COSES A VEURE

Jaffna. Durant la nostra estada en aquesta ciutat no disposàvem de cap mapa per a orientar-nos o informació actualitzada de les coses a veure, pel fet de que la nostra guia Lonely Planet no tenia informació actualitzada d'aquesta zona del país (ens consta que en la 9ª edició ja s'ha subsanat aquest problema). Per tant ens vam veure obligats a descobrir-ho tot pel nostre compte, preguntant per aquí i allà.

A causa de la situació actual i la gairebé inexistent infraestructura turística existent a Jaffna no es pot fer gran cosa en aquesta regió, però encara així recomanem la seva visita als més aventurers i a aquells que valoren trobar-se una zona molt diferent a la resta d'Sri Lanka. Per a començar aquí la població és tamil i majoritàriament hinduïsta i el paisatge té un relleu completament pla i dominat per altes palmeres cocoteres. A més, degut a l'aïllament sofert durant molts anys per la guerra, pràcticament no hi ha vehicles a motor particulars, només alguns camions, autobusos, tuk-tuk i 4WD d'ONGs. La població local es mou per la ciutat a peu o en bicicleta. A partir de les 19 h, quan enfosqueix, es tanquen tots els comerços i els carrers queden a les fosques i desèrtics. Sembla com si hagués "toc de queda", encara que en realitat ara no n'hi ha. Durant el dia, caminant pel centre de la ciutat, es poden apreciar els estralls de la guerra sobre molts edificis, així com nombroses trinxeres en cantonades i edificis, i patrulles militars a peu o en camions. Però malgrat el que tot això intimida a primer cop d'ull, el cert és que no vam tenir cap problema. N'hi ha prou amb ser simpàtic amb les forces militars (solen mostrar curiositat per saber d'on som i si ens agrada el seu país) i demanar permís a l'hora de fer fotografies en presència de soldats.

A part de la recomanació de passejar pel centre de Jaffna o visitar el mercat (al costat de l'estació d'autobusos) també hi ha altres punts d'interès en la ciutat. El principal és el temple hinduïsta Nallur Kandaswamy, el més gran de Jaffna. Molta població local s'apropa fins aquí per a resar. Tanca les seves portes a les 17:30 i està uns 3 km al nord-est del centre. Per a arribar-hi podem prendre un tuk-tuk (60 Rs), però recomanem tornar al centre passejant plàcidament pels carrers. En aquesta zona es troben la majoria de seus d'UNHCR, Creu Roja i diverses ONG. També podem recórrer caminant els 1'2 km des del centre fins l'antic i enorme Fort, però poca cosa queda d'ell ja que durant la guerra ha sofert nombrosos bombardejos. De fet el seu interior continua sent zona militar i, per tant, fora de límits. La millor vista del que queda dels seus murs s'obté en el costat sud, des de la carretera a l'illa de Kayts.

Illa de Nainativu (també coneguda com Nagadipa). Una interessant excursió de mig dia des de Jaffna és anar a aquesta illa amb l'excusa de visitar un parell de temples que hi ha en ella. El primer d'ells és el temple hinduïsta Nagapooshani Amman Kovil, on és possible entrar i visitar el recinte. Es troba just davant de la passarel·la de l'embarcador del ferri. Seguint la petita pista que voreja la costa durant 1 km s'arriba fins el temple budista Nagadipa Vihara, amb la seva característica cúpula platejada. És un dels 16 llocs sagrats del budisme a Sri Lanka i fins l'escalada de la guerra civil en aquesta zona era un lloc de pelegrinatge molt popular entre els budistes de tot Sri Lanka. Per a arribar a aquest temple cal entrar en una base de la Sri Lanka Navy, però no hi ha més inconvenient que demanar permís als sentinelles de l'entrada.

Nainativu es troba situada al sud-oest de la ciutat de Jaffna. Per a arribar-hi hem de començar per prendre un autobús a Nainativu que surt de l'estació central de Jaffna quan s'omple. L'autobús surt de la ciutat, entre el Fort i el mar, i creua a l'illa de Kayts per una carretera sobre el mar que la uneix a la península (el mar aquí és tan poc profund que permet unir algunes illes mitjançant terraplens sobre els quals es construeixen estretes carreteres). Aquest istme artificial té una longitud d'1.5 km, amb controls militars a ambdós extrems. L'autobús creua l'illa de Kayts, passant per algun petit poblat, fins arribar a un nou istme artificial mitjançant el qual passem a la veïna illa de Pundukutivu i la creuem de costat a costat. L'autobús té la seva parada final davant l'embarcador del ferri. Durant el trajecte el paisatge és molt bonic i pintoresc, i només es veu pertorbat pels nombrosos controls dels marines d'Sri Lanka (la SL Navy) que trobem pel camí. Aquest autobús costa 23'5 Rs i triga 1 hora a recórrer els 25 km de distància fins aquí. En l'embarcador hem d'esperar una bona estona fins que arriba el ferri, pugem a ell i partim cap a l'illa de Nainativu. Costa 10 Rs i són uns 20 minuts de navegació. Recomanem anar sobre la teulada de l'embarcació per a poder gaudir més del trajecte, ja que des de dintre no es veu l'exterior i a més va ple de gom a gom. No cal dir que el ferri i l'accés a ell també està controlat per la SL Navy (una vegada satisfeta la seva curiositat sobre la nostra procedència, ocupació i destinació ja no ens posen més traves). Mateix trajecte per a tornar a Jaffna.

^top

 GUIA / RELAT DE VIATGE: RUTA A LA COSTA EST, POLONNARUWA, SIGIRIYA, DAMBULLA i KANDY

TRINCOMALEE

COM ARRIBAR-HI

Ja que el trajecte Jaffna-Trincomalee suposa passar novament per la carretera a Vavuniya, l'A-9 , i no estàvem disposats a patir altre cop el calvari del viatge d'anada (a més de les hores perdudes) optem per reservar plaça en un transport especial directe de Jaffna a Trincomalee. Per fer-ho vam anar el dia anterior a la nostra partida a Yogas Textiles & Travels (18A, New market, Power House Rd), una botiga de teles en la zona del mercat de Jaffna que també opera com agència de transports. Una plaça costa 1.100 Rs (inclou recollir-nos al propi hotel).

Amb aquest tipus de transport els tràmits en els diferents punts de control se simplifiquen enormement. Només cal omplir al principi del viatge un formulari, amb els noms de tots els passatgers del microbús, que el conductor lliura al pas de cada control. Altre gran avantatge és que no es revisa l'equipatge. En el nostre cas només vam haver de baixar un cop del vehicle per al control del nostre passaport (per part del LTTE). A més és possible fer aturades momentànies durant el trajecte per a fer algunes fotografies, sempre que es demani educadament i el conductor accepti.

En aquest moment l'A-9 entre Jaffna i Vavuniya té molts trams en obres. Un cop a Vavuniya es pren la carretera A-29, la qual es troba en un estat més que lamentable, fent d'aquest trajecte un infern. En arribar a Horowupotana es connecta amb l'A-12, millorant una mica el seu estat. Com més ens apropem a Trincomalee més controls de l'exèrcit trobem, encara que, com a molt, només suposa una inspecció ocular del vehicle i els seus ocupants. En els darrers 30 km és fàcil d'apreciar com s'ha tallat i/o cremat la vegetació a banda i banda de la carretera per a evitar emboscades. Finalment el microbús ens deixa en el lloc que sol·licitem. En total el trajecte Jaffna-Trincomalee ens va suposar unes 7 hores de viatge.

DORMIR I MENJAR

Ara mateix la infrestructura turística en Trincomalee és gairebé nul·la, amb una oferta d'hotels molt reduïda (encara que això pot canviar en el futur). A l'Hotel New Silver Star, proper a Dockyard Rd, l'habitació doble amb bany costa 600 Rs i no és cap meravella, però després dels hotels que ja havíem vist a la ciutat (el Chinese Guesthouse i el Rainbow Hotel) ens va semblar que era suficientment correcte.

No molt lluny de l'hotel anterior està el restaurant Mansion Hotel (23, Main Rd). És correcte sense més i el preu ajustat.

COSES A VEURE
Temple Kali Kovil
Temple Kali Kovil

Trincomalee (coneguda popularment com Trinco), posseeix un port natural considerat com un dels més bonics del món, així com de gran importància estratègica. Aquest últim fet va provocar la disputa d'aquest enclavament durant la guerra civil. En aquest moment la ciutat està controlada per l'exèrcit d'Sri Lanka. Tot i que Trinco no té molt interès (molts viatgers passen per aquí només com etapa necessària en la ruta a Nilaveli) creiem interessant dedicar-li almenys una visita de mig dia.

Dutch Bay i voltants. La platja al voltant de la badia Dutch, en la part oriental de la ciutat, és perillosa per al bany pels corrents submarins, però també molt fotogènica per la sorra blanca i el color turquesa de les seves cristal·lines aigües. Al costat de la Torre del Rellotge, a Konesar Rd, està la petita i interessant llotja del peix (preferible anar-hi d'hora al matí), amb peix fresc al seu interior i posat a assecar al sol en l'exterior). Uns 200 m. al sud, a Dockyard Rd, està el vistós temple de Kali Kovil. Un passeig per Main St ens permetrà captar el pols comercial de la ciutat.

Fort Frederick. Aquest fort va ser construït originalment pels portuguesos al 1624 (i capturat anys després pels holandesos) en la base d'una alta roca avui anomenada Swami Rock. A l'entrada del fort hi ha un control militar, però sol·licitant si és possible la visita així com fer fotos no ens van posar cap objecció a cap de les dues coses. Un cop dins del forthem de seguir una petita carretera de pujada i envoltada de grans arbres. En aquest passeig trobem nombrosos barracots i instal·lacions militars, però també alguns bonics edificis d'estil colonial com el Wellesley Lodge. Al final d'aquesta carretera s'arriba a Swami Rock, sobre la qual es troba el temple hindú Koneswaram Kovil. En arribar a les escalinates d'accés al temple hem de descalçar-nos. Des d'aquesta talaia les vistes cap al mar a banda i banda del promontori són espectaculars, així com sobre el port i la ciutat de Trincomalee.

^top

NILAVELI

COM ARRIBAR-HI

Per arribar a la zona d'hotels, passat el poble de Nilaveli, el més econòmic és agafar un autobús en la terminal que hi ha al costat de la Torre del Rellotge de Trinco. El trajecte, d'uns 18 km, costa 20 Rs i suposa uns 45 minuts per les nombroses parades que fa. L'autobús surt quan s'omple i no heu de fer cas d'aquells que diguin que no hi ha autobús (per tal que agafem un taxi). Hem d'indicar al conductor de l'autobús el nom de l'hotel on pensem anar perquè ens deixi en el desviament adequat (els hotels estan a uns 750 m de la carretera, al costat de la platja). El trajecte de la carretera a l'hotel pot fer-se a peu o en tuk-tuk, ja que sempre n'apareix algun de no se sap on.

DORMIR I MENJAR

També aquesta zona està en procés de recuperació després de llargs anys de guerra i aïllament. Només un hotel va sobreviure a aquests temps difícils i ara ja han n'aparegut uns pocs més, tot i que si l'estabilitat continua segur que aquests es multiplicaran amb l'arribada de turistes.

Ens vam allotjar primerament a l'hotel Shahira Beach (10th mile post, Nilaveli, tel. (94) 026-32224). L'habitació doble amb bany costa 1.100 Rs i és senzilla, però molt neta i decorada amb bon gust. L'hotel és molt tranquil (en el moment de la nostra visita érem els únics hostes) i disposa de restaurant. La platja es troba a uns 50 m. A l'endemà ens mudem al Nilaveli Beach Hotel (tel. (94) 026-22071, Nilaveli), perquè està davant mateix de la platja i per pocs diners més hom disposa de més serveis, com per exemple una fantàstica piscina (aquesta no es pot utilitzar si no s'és hoste) o hamaques a la platja. Tot i que aquest hotel té una categoria de 3 estrelles i el preu d'una habitació normal comença a partir de 35 US$, disposa d'uns pocs bungalows que costen només 1.200 Rs (habitació doble amb bany) i tenen una magnífica relació qualitat/preu. També té un restaurant i un bar on els preus són una mica més cars (però no gaire més) que en els hotels propers. La gran majoria de visitants de Nilaveli (turistes europeus, treballadors d'ONGs, i locals amb poder adquisitiu) s'allotgen en aquest hotel.

COSES A VEURE

Nilaveli. En aquesta zona de la costa oriental no hi ha massa a fer, només descansar i gaudir de la platja i el bellíssim paisatge, la qual cosa és perfecte per a prendre's un breu respir abans de continuar el nostre recorregut per l'illa.

La platja de Nilaveli és molt bonica, encara que sense sorra blanca ni cocoters sobre l'aigua. En tota la línia de costa només es divisa darrera de l'ampla franja de sorra i alguna construcció gairebé invisible entre els arbustos (normalment són les restes d'antics hotels destruïts durant la guerra). Donat que és previsible que aquesta zona tindrà un gran desenvolupament turístic en el futur si la situació roman estable, confiem que no caigui en l'error d'espatllar l'entorn amb monstres de ciment (com ja ha succeït a Hikkaduwa, en la costa sud-oest de l'illa), ja que perdria tot el seu enorme encant actual.

Sortida de sol a Nilaveli
Sortida de sol a Nilaveli

A més de passejar per la platja, banyar-se al mar (en aquesta zona de costa i època de l'any no hi ha cap perill per l'onatge) o llegir, poca cosa més pot fer-se aquí, excepte alguna excursió a la propera illa de Pigeon.

Illa Pigeon. Aquesta illa és el més gran d'uns petits illots que es troben enfront de la costa de Nilaveli. En ell podem gaudir de les seves petites cales farcides de corall o fer snorkelling en les seves aigües. Des de la platja de Nilaveli fins l'illa són uns 15 minuts en una embarcació a motor que podem contractar en el mateix hotel Nilaveli Beach (550 Rs anada i tornada) o bé en la platja, on alguns locals ofereixen els seus serveis (es pot regatejar fàcilment fins les 500 Rs). Hem de fixar l'hora aproximada a la qual volem que tornin a recollir-nos. Pagant una mica més també es pot incloure el lloguer de l'equip d'snorkelling.

Finalment, recomanem absolutament aixecar-se molt d'hora (a les 6 del matí) per a veure, la que possiblement, sigui una espectacular sortida de sol sobre el mar.

^top

POLONNARUWA

COM ARRIBAR-HI

El trajecte de Nilaveli a Polonnaruwa comença quan agafem un minibús en la carretera Nilaveli-Trinco. Costa 20 Rs i cal preveure uns 40 minuts per a recórrer els 18 km de distància fins el punt més proper a l'estació de ferrocarril de Trincomalee, just davant de l'església Lady of Guadalupe, on hem de baixar del minibús. D'aquí a l'estació només hi ha uns 200 m.

En l'estació prenem el tren amb destinació a Gal Oya Junction i que surt a les 10:00 del matí (la taquilla de l'estació obre a les 9:30). El preu del bitllet en 2a. classe és de 40'5 Rs i es triga una mica més de 2 hores en cobrir els aproximadament 110 km. A Gal Oya, un simple node ferroviari, hem de baixar del tren i esperar-ne un altre amb destinació a Polonnaruwa. L'hora oficial de sortida d'aquest darrer són les 12:25, tot i que els retards no són infreqüents, ja que es tracta del tren que ve de Colombo, una part del qual continua viatge a Trincomalee i la resta de vagons s'enganxen a una nova locomotora amb destinació a Polonnaruwa. En qualsevol cas la connexió entre l'un i l'altre tren està assegurada. El trajecte Gal Oya-Polonnaruwa és de només 30 km, però el tren triga 1 hora en cobrir-la. El preu del bitllet és de 19'5 Rs.

L'estació de tren de Polonnaruwa es troba en realitat en la població de Kaduruwela, a uns 5 km. Per arribar a la ciutat vella de Polonnaruwa es pot agafar un minibús (4 Rs) en la propera estació d'autobusos o directament un tuk-tuk per 80 Rs.

DORMIR I MENJAR

En el Samudra Guesthouse (Tel. 22817. Batticaloa Rd, en la ciutat antiga) una habitació doble bastant simple amb bany costa 500 Rs. Una opció una mica millor (les habitacions són molt similars a les del Samudra, però el lloc en sí és més agradable, amb un restaurant que dóna a un agradable jardí en la part posterior) és l'Hotel Gajaba. Aquí l'habitació costa 840 Rs.

Un bon lloc per a prendre una beguda al caure el sol és la terrassa exterior del Rest House, sobre un petit promontori amb una excel·lent vista sobre l'estany Topa Wewa. El restaurant del Gajaba Hotel no és barat, però el menjar i l'agradable entorn justifiquen sobradament la despesa. En canvi, no recomanem el Restaurant Gama, també a Batticaloa Rd, ja que és car per al que ofereix.

COSES A VEURE

Polonnaruwa fou la capital d'Sri Lanka durant uns quatre segles, començant en el s. X i succeint a Anuradhapura. L'interès en aquesta ciutat són les ruïnes i restes arqueològiques de la ciutat antiga i que daten d'aquesta època, formant part del Triangle Cultural de l'illa. Es tracta d'una visita molt recomanable.

Patrimoni de la Humanitat Ciutat antiga de Polonnaruwa (declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1982). Aquí la zona a visitar és una mica més reduïda que la d'Anuradhapura i en general està en millor estat de conservació. També aquí la bicicleta és la millor opció per a moure'ns per ella lliurement. El perfil del terreny és bastant pla i per tant l'únic inconvenient de la bicicleta pot ser la calor en les hores centrals del dia. Es pot llogar en diversos hotels de la zona (per exemple en el Samudra costa 100 Rs per dia). Per a veure i gaudir de tot el conjunt amb tranquil·litat i anant amb bicicleta hem de disposar d'un dia sencer. Dintre del recinte hi ha alguns quioscs on comprar begudes i coses lleugeres per a menjar.

L'entrada individual costa 15 US$, però es pot entrar amb el Round Ticket ja que Polonnaruwa hi està inclòs. En el quiosc d'informació que hi ha en el Museu es poden comprar ambdós.

Per a començar la visita a Polonnaruwa potser el millor punt de partida és el Museu, a l'altre costat del canal respecte al Gajaba Hotel, ja que permetrà fer-nos una idea del que anem a veure i entendre molt millor la visita a les ruïnes. Són especialment interessants les maquetes a escala que reprodueixen alguns dels temples i palaus. En aquesta zona, just darrere del Rest House, es poden veure les ruïnes del palau reial Nissanka Malla i els banys reials. Després d'entrar per l'entrada oficial al recinte principal (en la carretera Habarana) visitem el Palau Reial i la Sala d'Audiències, ambdós bastant impressionants, tot i que la part més espectacular de Polonnaruwa la trobem en el que lloc anomenat Quadrangle, uns 400 m. al nord. En aquest recinte destaca el Vatadage, amb una moonstone molt bé conservada, però la resta també mereix una atenta visita. Continuant cap al nord trobem altres temples interessants com Shiva Devale, Vishnu Devale, Pabula Vihara o Rankot Vihara. També recomanem no passar per alt el complex format per Buddha Seema Passada, Kiri Vihara i Lankatilaka (en les seves parets exteriors hi ha uns interessants baix relleus que mostren antigues edificacions de Polonnaruwa). Proper a aquests trobem Gal Vihara, molt diferent a la resta i molt recomanable, perquè es tracta de 4 figures tallades en la roca, destacant un Buda de 7 m. d'alt o altra de 14 m. de llargada, que mostra un Buda reclinat. Per un camí cap al nord de 5 km, anada i tornada, s'arriba als llocs més allunyats, el Lotus Pond (una curiosa piscina de 8 m. de diàmetre formada per 5 figures concèntriques amb 8 pètals cadascuna, assemblant-se a una flor de lotus) i la Tivanka Image House (restes d'un antic monestir el principal interès del qual són els frescos encara visibles en les parets de l'interior i les figures esculpides en les exteriors). Si encara queden energies recomanem la visita a aquests dos llocs. La sortida del recinte condueix a una carretera, de tornada a la zona del Museu i hotels, a uns 4 km d'aquí. Pel camí encara podrem veure les restes d'un parell de temples més, però sense massa interès.

Molt recomanable també és el passeig, a peu o en bicicleta, per Potgul Mawatha, la petita pista que voreja l'estany Topa Wewa, i preferiblement a última hora de la tarda, quan el sol està proper a amagar-se per l'horitzó i la llum sobre l'aigua i els camps adjacents és magnífica. Uns 3 km al sud del Museu tenim l'oportunitat de visitar un parell de llocs arqueològics que hi ha en aquesta zona: l'estàtua de Potgul Vihara (interessant per tractar-se d'una estàtua de 4 m. d'altura que representa a una persona real i no una divinitat o personatge mitològic) i el temple de Potgul Vihara. Uns 200 m. més al sud, ja en la ciutat nova, s'arriba a la zona on es troben els hotels de més categoria de Polonnaruwa. Entre ells destaca l'Hotel Sudu Araliya, perquè té un preciós jardí posterior que dóna al llac, amb magnífiques possibilitats per a gaudir d'una bella posta de sol. A més, si el pressupost ho permet, és possible sopar en el seu restaurant o gaudir d'altres serveis com l'ayurveda (tractament mèdic tradicional a base d'herbes i olis).

^top

INAMALUWA

COM ARRIBAR-HI

Primerament agafem un autobús davant de la Post Office, en la ciutat antiga, fins l'estació d'autobusos de Kanduruwela. Val 4 Rs i triga 15 minuts a recórrer aquests 5 km. Un cop aquí prenem el primer autobús Intercity Express a Kandy (en teoria n'hi ha cada mitja hora). Els autobusos amb direcció al sud o a l'oest passen pel centre de la ciutat antiga, pel que seria possible esperar-los aquí en comptes d'anar fins Kanduruwela, però existeix el perill real que vagin plens i no s'aturin. El bitllet fins Inamaluwa, la nostra següent destinació, costa 115 Rs (hi ha també autobusos més barats, però més lents i incòmodes). Triguem uns 90 minuts en aquest trajecte fins Inamaluwa, una petitíssima població al voltant de la cruiïlla de la carretera principal Habarana-Kandy amb la carretera a Sigiriya, i pel camí podem gaudir de bonics paisatges, especialment al creuar el Parc Nacional Minneriya. Inamaluwa està a 10 km de Sigiriya, però hi ha abundant transport entre les dues poblacions (autobusos fins les 17:30 i tuk-tuk tot el dia).

DORMIR I MENJAR

L'Hotel Eden Garden (Inamaluwa, Sigiriya Rd), a només 100 m. de la cruiïlla d'Inamaluwa en la carretera a Sigiriya, no és barat, però per 1.500 Rs (després de regatejar des de 2.300 Rs) ofereix una enorme habitació doble amb bany (i aigua calenta) en un bonic i tranquil entorn, que inclou un restaurant, un jardí i una piscina on refrescar-se. A més el personal de l'hotel és molt simpàtic. Per descomptat també hi ha l'opció de passar la nit en algun dels hotels que hi ha a Sigiriya.

Al restaurant-jardí de l'hotel Eden Garden un excel·lent menú buffet costa 350 Rs i és més econòmic que menjar a la carta.

COSES A VEURE

Patrimoni de la Humanitat Sigiriya (declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1982). És un altre lloc d'obligada visita en un viatge a Sri Lanka per la seva espectacular roca-fortalesa. De fet, es tracta d'una fortalesa que es va construir a la part alta d'una enorme roca de 200 m. d'alçada a finals del s. V i que havia de ser inexpugnable (tot i que alguns anys després es va demostrar que no ho era). La roca és visible des de diversos quilòmetres a la rodona.

Per a una visita relaxada aconsellem destinar-li unes 3-4 hores. Sigiriya està inclosa en el Round Ticket, però si no disposem d'ell o volem només una entrada individual (costa 15 US$) ambdós es poden adquirir en el quiosc que hi ha a l'entrada oest del recinte.

Donzella de Sigiriya
Donzella de Sigiriya

Des de davant del Rest House de Sigiriya sur una pista direcció nord fins arribar al fossar que envolta el recinte. Llavors hem de vorejar-lo cap a l'oest primer i al nord després, fins arribar a l'entrada oest, on es troba l'entrada principal. Després de validar l'entrada i creuar el pont sobre el fossar entrem en els que un dia devien ser els bonics jardins aquàtics Kasyapa (avui dia només els podem imaginar). Davant nostre s'alça majestuosa la roca. Comencem a pujar escales i més escales excavades en la roca. A mig camí en la pujada trobem unes modernes escales metàl·liques en espiral que permeten arribar fins una galeria incrustada en la paret vertical de la roca. En ella es troben unes magnífiques pintures al fresc, conegudes també com les donzelles de Sigiriya. Es tracta de 22 pintures molt bé conservades que representen a dones dibuixades amb unes faccions i unes formes fascinants (són les úniques pintures antigues d'Sri Lanka que no tenen un sentit religiós). Ja només per aquestes pintures val la pena venir fins aquí!!. Baixant de nou per l'escala en espiral i tornant al camí principal passem per la Mirror Wall, una paret de 3 m. d'altura característica pels graffiti que van deixar en ella nombrosos visitants en el passat, principalment entre els segles VII i XI, amb les seves impressions sobre les pintures que acabaven de veure. Continuem pujant escales fins arribar a una plataforma on en el passat va haver una enorme figura de lleó assegut, construïda de rajola (Sigiriya significa roca del lleó). Per a continuar pujant s'havia de passar entre les seves urpes i entrar en la seva boca. Avui dia ja només queden les urpes, però hom l'imagina com aquells temples perduts en les pel·lícules d'aventures. L'últim tram d'escales és molt costerut i no apte per a gent amb vertigen. En la part superior de la roca només queden ja els fonaments de l'antic palau i edificis que es van construir aquí dalt, però la vista que s'albira és senzillament extraordinària, amb extensions de selva que es perden en l'horitzó en totes les direccions. Es pot recórrer el perímetre del cim, encara que el vent en alguns punts bufa amb molta força. El camí de tornada abaix és el mateix que el de pujada fins poc després de deixar enrera l'escala en espiral. En aquest punt hem de baixar per les escales de l'esquerra, en direcció a l'entrada sud. Abans d'arribar a ella passem per la cova Cobra Hood, anomenada així perquè aquesta cova rocosa té forma de caputxa de cobra totalment desplegada.

Per anar des d'Inamaluwa a Sigiriya només cal esperar un autobús en la parada que hi ha gairebé davant de l'hotel Eden Garden. Val 7 Rs i triga 30 minuts a recórrer els 10 km fins la porta del Rest House, on hem de baixar si volem visitar la roca-fortalesa. L'últim autobús de tornada a Inamaluwa pansa per davant del Rest House aproximadament a les 17:30. En cas de perdre'l ens tocarà fer auto-stop o agafar un tuk-tuk (80 Rs).

Patrimoni de la Humanitat Temples cova de Dambulla (declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1991). Són en realitat cinc coves sota una enome roca que contenen unes 150 figures de Buda, a més de magnífiques pintures al fresc que cobreixen les seves parets i sostres. Es creu que la història de les coves va començar fa 21 segles, però nombrosos reis han anat embellint-les des de llavors. Es tracta, doncs, d'una visita molt recomanable i fàcil de fer com una curta excursió des d'Inamaluwa o des de Kandy, o també en trànsit a/des de Kandy. La visita a les coves suposa un màxim de 2 hores.

En arribar davant el complex on estan les coves, a peu de carretera, la primera sensació és la de decepció, ja que es tracta d'una espècie de modern parc temàtic budista. Al costat d'una enorme i kitsch figura de Buda es troba l'edifici on s'han de comprar les entrades. Aquesta val 500 Rs (és realment cara, però val la pena) i no està inclosa en el Triangle Cultural. Les coves es troben a uns 150 m. sobre el nivell de la carretera i per a accedir a elles cal pujar unes quantes escales. Abans d'entrar hem de treure'ns les sabates i passar un control de la policia. Els noms de les coves a visitar són, en aquest ordre, Devaraja Viharaja (amb un gran Buda reclinat de 15 m. de llargada), Maharaja Vihara (la més gran i espectacular de totes), Maha Alut Viharaja, Pachima Viharaja i Debana Alut Viharaja. Des de l'entrada a les coves hi ha unes vistes espectaculars sobre els voltants i fins i tot pot veure's fàcilment la gran roca de Sigiriya.

Per a arribar a Dambulla des d'Inamaluwa haurem d'esperar un autobús en la parada que hi ha en la cruiïlla, al costat de la carretera principal Habarana-Kandy. N'hi ha uns quants al llarg del dia, val 7 Rs i triga uns 25 minuts en recórrer els 8 km fins la Torre del Rellotge de Dambulla. Des d'aquí cal agafar altre autobús (triga 10 minuts i val 5 Rs) o un tuk-tuk per a recórrer els 3.5 km fins els temples-cova. En la carretera, davant del complex, és possible agafar un autobús a Kandy, però el més normal és que vagi ple, pel que sol ser millor tornar a la parada d'autobusos en la zona de la Torre del Rellotge de Dambulla.

^top

KANDY

COM ARRIBAR-HI

Per anar a Kandy des d'Inamaluwa n'hi ha prou amb esperar un autobús en la parada que hi ha en la cruiïlla, al costat de la carretera principal Habarana-Kandy. Aquest trajecte de 80 km es fa en 2 hores i val 50 Rs. A mesura que ens apropem a Kandy la temperatura es va suavitzant per l'efecte de l'altura.

DORMIR I MENJAR

En el petit Freedom Lodge (30, Saranankara Rd, al sud del llac) la millor habitació, l'única en el pis superior, val 800 Rs. És una habitació doble amb bany (amb aigua calenta) i balconada privats, molt lluminosa i airejada. A més la família propietària és molt atenta i simpàtica. Està a 1'5 km del centre, però es tracta d'un passeig molt agradable ja que bona part del camí transcorre pel costat sud del llac Kandy. Bastant popular entre els motxillers és l'hotel Olde Empire, però encara que la seva façana exterior (especialment la balconada) té un bonic aire colonial les seves estances interiors deceben molt per la manca de manteniment. Per altra banda recomanem anar amb compte amb els comissionistes que solen estar a l'estació d'autobusos o tren i que intentaran dur-nos al seu hotel sigui com sigui (hi ha una forta competència).

Una opció econòmica per a menjar és el Cook's Corner (9, Tremp St), al costat de l'Olde Empire. Per a esmorzar recomanem el Lake Trade, un petit quiosc al costat oposat del carrer on es lloguen barques de passeig pel llac. Delight Bakery és molt recomanable per a comprar pa, dolços o pastissos i acompanyar-los amb alguna beguda. El bar-restaurant The Pub, nou i pensat per al visitant occidental, té una balconada-terrassa amb bon ambient i música, encara que el soroll que arriba del carrer és molest (en la planta baixa hi ha el cafè-internet KoffeePot, amb una connexió ràpida a 2 Rs/minut). El Pub Royale, adjacent a l'hotel Queen's, té un cert aire colonial, però una molt deficient il·luminació li treu gran part del seu encant.

COSES A VEURE

Patrimoni de la Humanitat Kandy, la segona major ciutat d'Sri Lanka i declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1988, és coneguda sobretot pel seu festival Kandy Esala Perahera, 10 dies de festa i processons coincidint amb la lluna plena al final del mes d'Esala (al juliol/agost). Però recomanem visitar Kandy en qualsevol època de l'any, ja que hi ha coses interessants a veure, a més de servir de base per a realitzar excursions a llocs propers. Per altra banda els 500 m. d'altura de Kandy li proporcionen una temperatura ideal. Darrere de l'hotel Olde Empire està el Centre d'Informació Turística, molt útil per a tot tipus de consultes.

Temple Dalada Maligawa
Temple Dalada Maligawa

El Temple de la Dent (Dalada Maligawa), al costat del llac, conté la relíquia budista més important d'Sri Lanka: una suposada dent de Buda. És visitat per pelegrins budistes de tot el món que veneren la relíquia. A l'any 1998 l'edifici va ser objecte d'un atemptat amb bomba, pel que ara s'han de passar dos controls de seguretat abans d'entrar. A més cal deixar les sabates en un quiosc a l'entrada (s'espera un donatiu) i vestir de forma adequada (pantalons o faldilla llarga). L'entrada al temple costa 200 Rs, més 100 Rs addicionals per una càmera de fotografiar. Coincidint amb l'anomenada puja (hores de rés i ofrenes), per exemple de 10 a 11 del matí, es toquen els tambors i s'obre al públic la cambra on es guarda la relíquia. De fet només s'arriba a veure una petita campana daurada sota la qual està la suposada dent. Dos monjos al costat de la relíquia fan circular ràpidament als visitants, pel que no és possible detenir-se a veure-la amb calma. Hi ha un gran nombre de població local resant en la sala adjacent. Val la pena passejar per la resta de sales de l'edifici, així com pels jardins i voltants. Tot el conjunt és bastant atractiu. Al costat del temple hi ha un parell de museus.

En el centre de la ciutat destaca el llac de Kandy, creat artificialment al 1807 i amb una illa on va estar l'harén personal de l'últim representant del regne de Kandy. Molt recomanable donar la volta a peu al llac, ja que es tracta d'un tranquil i bonic passeig de 4 km. Altre passeig pel cèntrics carrers de Bennet Soysa Vidiya, Dalada Vidiya i adjacents permet fer-nos una idea de la gran vida comercial que hi ha en aquesta ciutat. També per la zona del mercat, al costat sud de la Torre del Rellotge. Des del cantó sudo-oest del llac pugen unes escales fins el Royal Palace Garden, un petit jardí (l'entrada val 25 Rs) molt tranquil i amb unes bones vistes sobre el llac. Des d'aquí podem seguir el carrer Rajapihilla Mw fins arribar a un punt panoràmic amb excel·lents vistes sobre la ciutat.

El famós espectacle de ball i percussió de Kandy és bastant turístic, però no està gens malament i a més és a una hora que poca cosa més es pot fer. Es tracta d'una successió de diferents balls (alguns inclouen números acrobàtics) acompanyats per percussió. Dura aproximadament 1 hora, comença a les 17:45 i costa 300 Rs. Diversos llocs de Kandy ofereixen aquest espectacle (ofert per nombrosos comissionistes a la caça del visitant). Nosaltres vam anar a l'organitzat per Pathi's Dance Lanka al YMBA Hall (5, Rajapihilla Mw), menys freqüentat pels tours.

El Jardí Botànic de Peradeniya és el més gran de l'illa amb 60 Ha. Conté tot tipus de plantes i algunes d'elles realment espectaculars, destacant una enorme figuera de Java que cobreix amb les seves branques una superfície de 2.300 m2. També podem trobar un jardí japonès, la casa de les orquídies o el jardí de les especies. A més és un jardí molt viu, on habiten milers de ratapinyades, penjades dels arbres, i fins i tot és possible trobar alguna serp passejant per petits camins entre l'espessa vegetació, com ens va passar a nosaltres. En resum, es tracta d'una excursió de mig dia llarg molt recomanable, de debò. Havíem vist molts jardins botànics, però aquest supera a la resta en bellesa i varietat. Es pot menjar alguna cosa sense sortir del jardí, en la Royal Gardens Cafeteria. És bastant cara i el servei molt lent, però la seva terrassa exterior es troba en un lloc magnífic, al centre del jardí, fet pel qual és un bon lloc per a descansar i gaudir de l'entorn mentre prenem alguna cosa.

Per a arribar al jardí hem d'anar a la zona de la Torre del Rellotge i prendre l'autobús nº 651 (6 Rs). És un trajecte de 6 km i 20 minuts per la caòtica Peradeniya Rd fins la mateixa porta del jardí. L'entrada costa 300 Rs, però val molt la pena. Per a tornar a Kandy n'hi ha prou amb esperar un autobús al costat de la carretera davant de l'entrada.

Orfenat d'elefants de Pinnewala. La comesa d'aquest peculiar orfenat, sota administració governamental, és aixoplugar a elefants salvatges orfes, abandonats, malalts o desplaçats. Actualment té més de 60 elefants que són cuidats, alimentats i entrenats per personal qualificat. L'entrada costa 200 Rs i se suposa que serveix per a ajudar a mantenir el orfenat.

El millor moment per a la visita és el que coincideix amb l'hora del bany, diàriament de 10 a 12 i de 14 a 16 hores, i del menjar, a les 9:15, 13:15 i 17:00. El bany en el proper riu Maha Oya és especialment recomanable, ja que el lloc en si ja és molt bonic. Aquí és possible veure tots els elefants banyant-se en grup i jugant amb l'aigua i entre sí, especialment els més petits. És realment fascinant i divertit, ja que rarament tindrem l'oportunitat de veure tants elefants junts. En els terrenys de l'orfenat podem veure'ls menjant, treballant o vagant lliurement. A l'hora del menjar s'agrupen uns quants elefants petits sota un cobert i se'ls dóna biberons de llet, en un espectacle que, personalment, ens va semblar un circ. Aquest orfenat de Pinnewala és una atracció molt popular entre locals i turistes, pel que és fàcil coincidir amb molts visitants. De totes maneres, si esperem fins el final de l'hora del bany podrem quedar-nos sols, ja que la resta de visitants marxa abans per anar a comprar souvenirs a les botigues properes.

A l'estació d'autobusos Goods Shed de Kandy vam agafar l'autobús nº 602 amb destinació a Kegalle, encara que baixem a Karandupona Junction, 5 km abans d'arribar a Kegalle, en la cruiïlla de la carretera Colombo-Kandy amb la que va a Rambukkana. Aquest trajecte de 50 km costa 17 Rs i es recorre en 1 hora. Esperem en la cruïlla fins que passa un autobús direcció Rambukkana, tot i que baixem a Pinnewala, només a 6 km de la cruïlla (trajecte de 15 minuts i costa 6 Rs). Per a la tornada a Kandy cal fer la mateixa combinació.

^top

 GUIA / RELAT DE VIATGE: RUTA A NUWARA ELIYA, HORTON PLAIN'S, ELLA, TANGALLA, GALLE i NEGOMBO

NUWARA ELIYA

COM ARRIBAR-HI

Des de Kandy la millor opció és el tren. Un tuk-tuk des de la zona de l'hotel a l'estació de tren, al costat de la d'autobusos Goods Shed, costa 50 Rs. El bitllet Kandy-Nuwara Eliya val 56'5 Rs en 2ª classe i, tot i que oficialment el tren surt a les 8:55, és fàcil que ho faci amb retard, perquè es tracta del tren que ve de Colombo. En pujar al tren podem trobar-nos amb la sorpresa que ja no hi hagi seients lliures en cap classe i haurem d'esperar a que quedi algun lliure. En qualsevol cas val la pena estar pendent del paisatge durant el trajecte: muntanyes, boscos, cascades i, en guanyar altura, més i més camps de te. Són unes 4 hores de viatge fins l'estació de Nanu Oya, la més propera a N. Eliya. Davant de l'estació de Nanu Oya els minibusos esperen l'arribada del tren. A Nuwara Eliya són 20 minuts de viatge i val 9 Rs.

DORMIR I MENJAR

Glen Fall Inn (33/3, Glen Fall Lane, 400 m. al sud-oest de l'hotel Glendower. Tel. 052-34394). L'habitació doble amb bany i aigua calenta les 24 h. costa 880 Rs (impostos inclosos). Es tracta d'una bonica casa d'estil anglès, bastant nova, amb interiors de fusta, i situada en una zona molt tranquil·la.

El Milano Restaurant (94 New Bazaar St) té, en la nostra opinió, la millor relació qualitat/preu de la ciutat. Tant el menjar com el servei són molt bons i el preu molt ajustat. Molt recomanable. En el Grand Hotel hi ha un restaurant a la carta que no és gens barat, però el lloc és molt acollidor i el menjar molt bo. També disposa d'un petit bar, estil pub anglès, amb butaques, sofàs i foc a terra, ideal per a prendre una cervesa. En la Grand Pastry Shop, davant del Grand Hotel, serveixen unes boníssimes mini-pizzes vegetals per 25 Rs.

COSES A VEURE

Nuwara Eliya (pronunciat nuurelia), amb els seus 1.890 m. d'altura, té una climatologia molt variable (almenys durant els dies de la nostra visita) i pot fer fred, pel que cal dur sempre damunt roba d'abric i anar preparat per a la pluja. Pot fer sol, emboirar-se i ploure, tot en menys de 15 minuts, i així diverses vegades durant el dia. Si ajuntem això amb el verd intens de la seva vegetació, les cases d'estil anglès (victorià o tudor), el camp de golf i l'hipòdrom, hom té la sensació d'estar en algun lloc de la campinya anglesa i no a Sri Lanka.

Un passeig per la ciutat ens permet trobar bonics exemples d'edificacions d'estil anglès, com l'edifici de rajola vermella de la Post Office. També el The Hill Club (tel. 052-22653), fundat al 1871 com a club exclusiu per als rics terratinents anglesos que posseïen les plantacions de te que avui dia funciona com un hotel de luxe. Es tracta d'un preciós edifici, tant per dintre com per fora, que manté intacta la classe que dóna el pas dels anys. Sense ni tan sols demanar-ho l'staff de l'hotel ens va fer una visita guiada per les seves instal·lacions, habitacions i salons, explicant-nos la història de l'hotel. Molt, molt recomanable.

El Victòria Park, l'entrada del qual està al costat de l'estació d'autobusos CTB, és un bonic jardí molt bé cuidat. Val la pena passejar per ell (l'entrada val 25 Rs). A l'altre costat del carrer destaca la cuidada herba del camp de golf. Entre la Post Office i l'estació d'autobusos privats hi ha un petit mercat amb una gran varietat de fruites i verdures, molt fotogènic per la disposició ordenada de la mercaderia. Al sud de la ciutat, al costat de Badulla Rd, també és possible veure bonics edificis, com per exemple el de l'hotel The Heritage. A l'altre costat de la carretera es troba l'hipòdrom on es celebren les carreres de cavalls durant les festes de l'Any Nou Singalès i Tamil, a l'abril.

Pedro Tea Estate. En trobar-nos en el cor de la zona productora del famós te ceilanès creiem molt interessant la visita a una plantació i factoria de te. Podem veure diverses hisendes amb plantacions de te al voltant, disseminades per les muntanyes d'aquesta zona.

Recol·lectora de te
Recol·lectora de te

La Pedro Tea Estate és potser la més accessible des de Nuwara Eliya i també la més preparada per a les visites. Els diumenges no es treballa en la planta ni es recull el te en els camps, pel que és millor anar-hi qualsevol altre dia. La visita guiada (és personalitzada) val només 50 Rs i en ella s'explica des de la recollida de les fulles del te fins l'envasat per a l'exportació, passant pels processos de trinxat, selecció i assecat de les fulles. Se'ns mostra com treballa cadascuna de les persones i antigues màquines que intervenen en tot el procés, tot molt interessant. Al final de la visita se'ns convida a una tassa de te en el Tea Centre de la hisenda, on també podem comprar te processat aquí mateix, amb un ampli ventall de varietats. Abans de marxar és molt recomanable anar a algun dels camps de te adjacents per a veure treballar a les dones recol·lectores de les fulles de te, una imatge quasi sempre associada a Sri Lanka.

La hisenda Pedro Tea Estate es troba en la població de Boralande, a 4 km de Nuwara Eliya. Per arribar-hi es pot agafar un autobús amb destinació a Boralande o Kandapola a l'estació CTB de Nuwara. El trajecte val 6 Rs i suposa uns 15 minuts. L'autobús ens deixa en la carretera i des d'aquí hem de caminar uns 350 m. fins allà.

Tornant de la hisenda a la carretera, caminem uns 50 m. a la dreta seguint la carretera i des de l'altre costat arrenca una pista que puja cap al lloc conegut com Lover's Leap, un bonic emplaçament al peu d'una paret rocosa amb un salt d'aigua d'uns 40 m. d'alçada i des d'on es gaudeix d'una excel·lent vista sobre els voltants, ja que es tracta d'un lloc elevat. S'hi arriba seguint aquesta pista al principi i camí al final (trajecte ascendent d'uns 3 km) entre camps de te.

Jardins Akgala. Aquests jardins, famosos per les seves roses i falgueres, es troben a 10 km de Nuwara Eliya. Per a arribar-hi hem d'agafar un autobús direcció Welimada a l'estació d'autobusos privats (al costat del camp de golf). Val 10'5 Rs i triga uns 30 minuts. L'entrada als jardins per a estrangers costa 300 Rs. A uns 2 km d'aquí, en el camí de tornada a Nuwara Eliya, es pot veure al costat de la carretera el colorit temple hinduïsta Seetha Amman (es pot arribar caminant fins ell i després esperar que passi un autobús a N. Eliya).

Parc Nacional Horton Plains i World's End. Horton Plains, 20 km al sud de Nuwara Eliya, és un altiplà a més de 2.000 m. d'alçada formada per grans extensions estepàries d'herba i alguns boscos on és possible veure curioses espècies vegetals. Tampoc és rar veure grups de cérvols pasturant a l'herba. La sensació que se sent és la d'estar en un món estrany. L'atracció principal d'aquest parc és l'anomenat World's End, un lloc on l'altiplà acaba sobtadament en un precipici de 700 m, amb vistes excepcionals sobre la zona sud de l'illa fins al mar. La llàstima és que aquest punt sol estar cobert per la boira i per tant la vista és nul·la. Sembla ser que hi ha més probabilitats de no trobar boira durant la temporada seca (d'octubre a març) i preferiblement abans de les 10 del matí. Entrar al parc d'Horton Plains és gratis, però el preu de l'entrada per a realitzar el trekking de 9'5 km d'anada i tornada al World's End és ni més ni menys que 16'56 US$, amb boira o sense ella. En el dia de la nostra visita, malgrat arribar-hi a les 6:50 del matí, la boira estava molt present, pel que vam decidir no arriscar-nos a pagar l'entrada per a després no veure res (el guarda forestal de l'entrada va admetre que era un mal dia).

Però per sort existeix l'alternativa de l'anomenat Poor Man's World's End, similar a l'anterior però gratuït (el seu propi nom ja ho diu tot). Les autoritats del parc han prohibit accedir-hi per tal d'obligar a tots els visitants estrangers a pagar l'absurd preu de l'entrada oficial, però els taxistes solen avenir-se a anar fins allà. En el punt kilomètric 28'1 de la carretera a Haputale (a 3'5 km de l'entrada oficial) un camí arrenca de la carretera cap al sud entre el bosc fins arribar a uns camps de te. Al cap d'1 km caminant s'arriba al lloc en qüestió. Sembla ser que la vista és més o menys la mateixa que en el lloc oficial, i és realment espectacular (quan es pot veure alguna cosa entre núvol i núvol). A més, el lloc en sí és també molt bonic.

En resum, la visita a Horton Plains és molt recomanable, amb World's End o sense. Encara que no és impossible arribar-hi abans de les 10 del matí en una combinació de transport públic (tren) i una llarga caminada cal valorar si l'esforç i el temps emprat valen la pena. L'alternativa còmoda i ràpida és llogar un taxi (al carrer o a través de l'hotel). Nosaltres vam pagar 2.000 Rs, després de regatejar, per una furgoneta molt nova i còmoda que compartim amb dos viatgers més per a reduir el cost (500 Rs per cap). El preu inclou anada i tornada, i temps d'espera. Sortint de N. Eliya a les 5:30 del matí s'arriba a l'entrada oficial sobre les 6:45. La carretera és estreta i ascendent, i transcorre per un paisatge molt bonic.

^top

ELLA

COM ARRIBAR-HI

A l'estació d'autobusos CTB de N. Eliya vam agafar un autobús a l'estació de tren de Nanu Oya (9 Rs, 20 minuts). D'aquí surt un tren a Ella a les 13:00, però com és el que ve de Colombo fàcilment pot arribar amb retard. El bitllet en 2ª classe val 37 Rs. El trajecte amb tren de Nanu Oya a Ella és absolutament recomanable, amb trams realment espectaculars. Primer guanya força alçada fins Ohiya. Després circula entre densos boscos fins Haputale. A partir d'aquí inicia un suau descens entre camps de te fins Ella. I sempre circulant a gran altura amb grans vistes sobre profunds barrancs. A més l'existència de nombrosos túnels en la línia permet gaudir dels crits de pànic (en clau de diversió) dels joves passatgers locals. El viatge dura unes 2 hores i mitja.

DORMIR I MENJAR

Al Hill Top Guesthouse (Tel. 057-28780) una habitació doble en el pis superior, amb bany, ventilador i mosquitera costa 880 Rs. Les habitacions en el pis superior són una mica més cares perquè comparteixen una gran balconada amb una vista espectacular sobre l'anomenat Ella Gap. La família que porta l'hotel és molt simpàtica. Es pot arribar fàcilment a l'hotel caminant els 600 m. des de l'estació de tren, tot i que els últims 100 m. són una mica durs pel fort pendent de la pujada.

Es pot menjar en la terrassa del propi guesthouse, tot i que cal avisar unes hores abans. El menjar està molt bé i el preu bastant ajustat. Un menú-sopar costa 180 Rs i un esmorzar molt complet 120 Rs. Des de la terrassa-jardí del Grand Ella Motel hi ha una superba vista sobre l'Ella Gap i és un lloc perfecte per a prendre una beguda al capvespre. Difícilment es pot demanar més...

COSES A VEURE

Ella (pronunciat El.la) és un minúscul poble situat en un lloc excepcional, ja que es troba a la part alta d'una vall que permet la vista entre dues muntanyes (és l'anomenat Ella Gap) sobre la plana costanera fins al mar que hi ha uns 1.000 metres per sota del nivell d'Ella (es diu que en una nit molt clara es pot veure el far de Kirinda, a més de 100 km en línia recta). La llàstima és que els nombrosos incendis provocats en la zona sud de l'illa (per a guanyar terrenys de conreu) generen una fumera que acaba enterbolint l'atmosfera i limitant la visibilitat. La temperatura d'Ella és molt suau i agradable, deixant enrere el fred de dies passats.

Si es té la possibilitat de passar més d'un dia sencer a Ella (no era el nostre cas) llavors es poden realitzar nombrosos i interessants trekkings pels seus voltants per a veure temples, cascades, camps de te i magnífics paisatges.

^top

TANGALLA

COM ARRIBAR-HI

Tot i que la nostra idea original era agafar l'Intercity Express Nuwara Eliya-Matara que passa per Ella sobre les 9:15 finalment optem per realitzar el trajecte en dues etapes: Ella-Wellawaya i Wellawaya-Tangalla, ja que ens van avisar que l'Intercity sol arribar ja ple a Ella i a més amb retard, mentre que els autobusos a Wellawaya són més freqüents. Els autobusos s'aturen a la cruïlla que formen la carretera a Wellawaya i la de Passara, a només 150 m. del Hill Top Guesthouse.

L'autobús Ella-Wellawaya val 19 Rs i triga 50 minuts a recórrer els 27 km de distància. A 6 km d'Ella es pot veure l'espectacular cascada Rawana Ella. La carretera descendeix centenars de metres seguint el vessant de la muntanya fins arribar al pla (la primera conseqüència d'això és tornar a notar una calor asfixiant). La primera meitat del trajecte és especialment bonica per les seves vistes. A l'arribar a l'estació d'autobusos de Wellawaya vam canviar a un autobús amb destinació Matara que surt poc després, tot que la nostra destinació final és Tangalla, 35 km abans d'arribar a Matara. El trajecte de 125 km Wellawaya-Tangalla costa 52 Rs i suposa 2 hores 45 minuts de viatge, seguint la carretera A-2. Abans d'arribar a Hambantota es creua el límit nord del Parc Nacional Bundala, sent visibles unes quantes llacunes amb abundants aus.

DORMIR I MENJAR

El Blue Horizon Guesthose (Vijaya Rd, tel. 40721), a la badia de Medaketiya, és molt recomanable, especialment l'única suite que té a la part superior de la nova construcció. L'habitació és gran, amb bany, ventilador, mosquitera, i una magnífica terrassa privada amb vista a la badia en primera línia (entre l'hotel i la platja només hi ha una pista per la qual no passa gairebé ningú, fet pel qual el lloc és molt tranquil). El preu d'aquesta meravella és 800 Rs. Està situat a 1'5 km de la Torre del Rellotge, el centre de Tangalla (30 Rs en tuk-tuk).

El restaurant del propi guesthouse també val la pena. Bon menjar a preus molt raonables.

COSES A VEURE

Tangalla (pronunciat Tàngala). Aquest petit i tranquil poble pesquer està situat en una de les badies més grans i boniques de l'illa. Per al viatger no hi ha gran cosa a fer aquí, excepte passejar i gaudir de la platja, la qual cosa no és poc donada la bellesa i la tranquil·litat del lloc. En aquest sentit no admet punt de comparança amb altres punts en la costa sud com Hikkaduwa (i fins i tot Unawatuna), molt més populars i massificats. En fi, si es busca una platja de postal i amb molta tranquil·litat, Tangalla hauria de ser el lloc triat.

Platja de Medaketiya (Tangalla)
Platja de Medaketiya (Tangalla)

Absolutament recomanable un llarg passeig seguint la platja de la badia de Medaketiya, amb la seva ampla franja de sorra clara i molt fina, cocoters sobre la sorra, algun que altre manglar, i pràcticament ningú a la vista. Idíl·lica, sobretot quan el sol comença a caure i la llum allarga les ombres.

En el moment de la nostra visita no era possible banyar-se al mar per la força de les onades, però a canvi un pot quedar-se embadalit veient com trenquen aquestes en la riba, amb el seu consegüent terrabastall.

Pel camí podem trobar algun que altre hotel amb bungalows, però que passen gairebé desapercebuts. Just darrere de la platja hi ha un bonic llac envoltat de manglars.

En l'extrem sud de la badia es troba el port pesquer i darrere d'ell, sobre un promontori, el Rest House, construït pels holandesos al 1774 i que avui és un hotel sense molt encant. Tampoc han retingut el seu passat holandès ni el Fort ni la Court House.

^top

UNAWATUNA

COM ARRIBAR-HI

A l'estació d'autobusos de Tangalla (darrera de la Torre del Rellotge) agafem un Intercity Express amb destinació Colombo per a baixar a Unawatuna. És un trajecte de 76 km que es recorre en 2 hores i 15 minuts, i que val 100 Rs en aquest autobús amb aire condicionat. La carretera A-2 va seguint la costa sud, el que permet veure nombroses platges amb palmeres, algunes d'elles realment boniques com la de Mirissa. També es passa per les poblacions de Matara i Welligama. En les platges a l'oest de Welligama es poden veure clavats en l'aigua els pals que utilitzen els pescadors per a pescar al caure la tarda (són els anomenats stilt fishermen). Sol·licitem la parada al conductor de l'autobús quan veiem el senyal kilomètric 122 de l'A-2, i així no allunyar-nos de la badia, on estan la majoria d'hotels.

DORMIR I MENJAR

Village Inn (Yaddehimulla Rd, a 300 m. de la platja. Tel. 25375). Està força bé com opció econòmica. Les millors habitacions costen 650 Rs i són les que estan al pis superior, amb una terrassa posterior que dóna directament a la jungla (a la nit ens acompanyen els sons de la selva). El lloc és molt tranquil ja que està apartat de la zona d'hotels i restaurants. Una opció de més nivell és l' hotel Thaproban, en primera línia de platja. Una bonica i confortable habitació doble amb bany, ventilador, i mosquitera costa 800 Rs (preu especial per temporada baixa).

Molt recomanable el restaurant Imesh, a Strand, entre les guesthouse Neptune Bay i South Ceylon. Tant el menjar com els sucs naturals estan molt bé i el preu no és gens car (a més no es cobra el 10% d'impostos com en altres llocs). El restaurant està sobre la platja i no sol haver-hi tanta gent com en d'altres.

COSES A VEURE

Unawatuna també és una destinació turística molt popular a l'illa, per a estrangers i locals, tot i que en la data de la nostra visita no hi havia massa gent i semblava estar tot a mig gas. Pel nombre d'hotels i restaurants és fàcil pensar que es pot arribar a la massificació en temporada alta (de novembre a març), però malgrat tot és un lloc més tranquil i bonic que Hikkaduwa, l'altre gran destinació turística de la costa sud. Gràcies a la barrera de corall que protegeix la seva badia del mar obert aquí si és possible el bany en la platja.

A part de les activitats relacionades amb el mar com el bany, prendre el sol o bussejar, a Unawatuna podem gaudir passejant, sobretot al caure la tarda. Potser el més agradable sigui per la sorra de la platja, recorrent la badia cap a l'est fins arribar a les roques sota l'hotel Sun'n'Sea (un bon lloc per a veure la posta de sol) i cap a l'oest arribant a la dagoba i temple budista que hi ha en el promontori rocós anomenat Rumassala. Altre possible passeig és el qual segueix l'Strand, des de la zona d'hotels fins la carretera o viceversa. Per altra banda, també Unawatuna va tenir un passat colonial i encara queda algun edifici holandès com l'hotel Nooit Gedatch, l'Hospital o la mansió Maharambe. I ja finalment esmentar que Unawatuna i el seu entorn és ric en biodiversitat: aus, gran varietat de peixos, tortugues, i esculls de coralll, tot i que es troba força amenaçada pel desenvolupament turístic de la zona.

Galle (pronunciat Gol). Aquesta ciutat té una bonica línia de costa (interrompuda només per un gran port) i també una gran història. Els historiadors creuen que podria tractar-se de l'antiga Tarshish de temps bíblics, en la quE el rei Salomó obtenia ivori o espècies. Molt després, a partir de 1505 , va ser ocupada per portuguesos, holandesos i britànics. Per tot això es diu que Galle és la ciutat encara habitada més interessant d'Sri Lanka des del punt de vista històric (en l'actualitat les ciutats antigues d'Anuradhapura o Polonnaruwa no estan habitades).

Patrimoni de la Humanitat La ciutat vella de Galle (i les seves fortificacions) va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1988. La major part de la ciutat vella de Galle està ocupada pel fort que van construir els holandesos al 1663, de granit massís, i que s'ha mantingut amb molt pocs canvis fins els nostres dies. En la part nord del fort, la més fortificada perquè no donava al mar, està l'entrada principal, entre els bastions Sol i Lluna. Només creuar l'entrada deixem enrere el caos de la part moderna de Galle i passem a la tranquil·litat de la ciutat vella. Prenent el primer carrer a la dreta, pugem fins un ras i deixem a un costat la Torre del Rellotge, trobant davant nostre el bastió Aeolus, ara zona militar restringida. Creuem el ras cap al mar fins arribar al bastió Clippenberg.

Vista des del fort de Galle
Vista des del fort de Galle

A partir d'ara anem seguint un camí que recorre la muralla per la seva part superior, primer cap al sud i després al nord. Aquest passeig per la muralla és la millor forma de veure el fort i de gaudir d'unes vistes magnífiques, especialment cap al mar (sobretot en el tram de muralla comprès entre els bastions Neptune i Point Utrecht). En aquest darrer hi ha un far bastant modern. En arribar al bastió Aurora ja no es pot continuar per la muralla i baixem fins el carrer Hospital. Iniciem aquí el recorregut per alguns dels carrers de la ciutat vella fortificada, molts d'ells encara amb noms holandesos. Els edificis més antics que podem veure són també del període colonial holandès. Un dels més destacables és la la Dutch Government House, avui dia reconvertit en el Royal Dutch Hotel (15, Queens St). Val la pena visitar el seu interior i prendre's alguna cosa al seu bar-terrassa, envoltats de sabor colonial (i també de mosquits). A 100 m. es troba el New Oriental Hotel, edifici construït al 1684 com casa del governador i convertit en hotel al s. XIX (en el moment de la nostra visita estava tancat per obres de restauració i sembla que va per llarg). El Dutch Period Museum, a Leyn Baan St, no és realment un museu, sinó una exposició d'objectes antics de l'època colonial allotjada en una bonica casa colonial restaurada. L'entrada és gratuïta, però cal anar en compte amb l'assetjament per part de personal d'una botiga de gemes que hi ha dintre. Acabem la visita a la ciutat vella sortint per la porta vella (sobre la porta hi ha un gravat en la pedra datat al 1669 amb la inscripció VOC, referida a la Companyia Holandesa de les Índies Orientals). Tornem a la Galle moderna pel carrer Baladaksha.

Des d'Unawatuna hi ha molts autobusos a Galle que passen per la cruïlla de la carretera Galle-Matara amb el carrer Strand. A la terminal d'autobusos de Galle són 5 km i són 15 minuts de viatge (7'5 Rs). Prenem l'autobús de tornada a Unawatuna en la mateixa terminal.

Ambalangoda. La nostra excursió a aquesta població de la costa oest, 38 km al nord de Unawatuna, va obeir principalment al fet que és el centre de l'illa en la talla de màscares, un souvenir d'Sri Lanka molt popular. Aquí es poden trobar famosos talladors de màscares que venen la seva producció en botigues pròpies. Hi ha màscares de moltes formes, colors i grandàries, però en general estan ben fetes, són molt decoratives i a preus assequibles. N'hi ha de tres tipus bàsics: kolam, la més habitual, sanni i raksha. Les principals botigues a Ambalangoda es troben en la carretera a Colombo, a més de 750 m. al nord de l'estació d'autobusos. Una d'elles és la de MH Mettananda (142 Patabendimulla). Uns 200 m. més enllà trobem la d'Ariyapala, potser més orientada a tours, amb més varietat i preus més cars. En la planta baixa de la casa es pot contemplar com es tallen les màscares i també hi ha un museu. Entre aquestes dos existeix una tercera, LAR Nandana (17, Siriniketharama Rd), més modesta i de preus més ajustats, en un petit carrer, a 125 m. de la carretera (hi ha un petit cartell a l'inici del carrer). Es tracta de buscar i trobar la que més s'adapta al nostre gust i pressupost, regatejant el preu ofert inicialment. També hi ha una botiga de batiks en un desviament abans d'arribar a la primera de les botigues anteriors.

Per altra banda, el trajecte per carretera o ferrocarril de Galle a Ambalangoda ofereix bonics paisatges de platges solitàries i cocoters. Uns 9 km abans d'arribar-hi es passa per Hikkaduwa, la destinació turística de platja més popular de l'illa, cosa que es nota en la gran quantitat d'hotels de tots els tipus i categories, restaurants, etc. relacionats amb el turisme.

Per al trajecte Unawatuna-Ambalangoda agafem primer un autobús a Galle en la cruïlla de la carretera Galle-Matara amb el carrer Strand. Hi ha 5 km fins la terminal de Galle (15 minuts de viatge, 7'5 Rs). Allà mateix agafem un autobús a Ambalangoda, a 32 km. És 1 hora de viatge i val 14 Rs. Mateixa combinació per a tornar a Unawatuna.

^top

NEGOMBO

COM ARRIBAR-HI

El trajecte Unawatuna-Negombo (una mica més de 160 km) el realitzem en diverses etapes. Primer un tuk-tuk (30 Rs) fins la cruiïlla de la carretera amb l'Strand, per agafar l'autobús a la terminal de Galle (7'5 Rs). Caminem els escassos 100 m. fins l'estació de tren, just al costat, on comprem un bitllet en 2ª classe a Colombo que val 65 Rs. Es tracta del tren que ve de Matara i té la seva sortida oficial a les 10:40 del matí. És un plàcid viatge amb tren que discorre enganxat a la costa oest i que finalitza a l'estació Colombo Fort 3 hores més tard. Després d'una escapada per a visitar la zona de Cinnamon Gardens (veure Colombo) tornem a Fort per a prendre l'autobús nº 240 a Negombo en la cruiïlla entre Olcott Mw i Saunders Place. Aquest trajecte de 40 km costa 14 Rs i es recorre en 75 minuts a causa del caos circulatori de la carretera a Negombo (la mateixa que va a l'aeroport).

DORMIR I MENJAR

L'Hotel Silver Sands (229 Lewis Place) és molt recomanat en els fòrums de Lonely Planet i la veritat és que no decep. Una gran habitació doble amb bany, ventilador, mosquitera i terrassa costa 825 Rs (impostos inclosos). Està situat al costat del mar, uns 5 km al nord de l'estació d'autobusos de Negombo (un tuk-tuk fins aquí costa unes 80 Rs).

COSES A VEURE

Negombo. El motiu de venir fins aquí per a passar la nostra darrera nit abans de tornar a casa no és altre que la seva proximitat a l'aeroport internacional de Bandaranaike, fent aquest trajecte més barat en temps i diners que l'equivalent des de Colombo. També preferíem un lloc més tranquil que la gran ciutat.

Realment de Negombo només vam poder veure la seva platja (per descomptat menys bonica que les que havíem vist en la costa sud o est de l'illa) i una espectacular posta de sol sobre el mar. Bonic final per a aquest viatge!!.

I EL VIATGE S'ACABA...

A causa de la molt primerenca hora del nostre vol (6:45 del matí), que ens obliga a estar a l'aeroport a hores "inhumanes", agafem un taxi que contractem la nit anterior en el propi hotel. La furgoneta-taxi, molt nova i còmoda, costa 500 Rs per a nosaltres dos sols i triguem uns 20 minuts en arribar a la terminal de sortides de l'aeroport. A aquesta hora no hi ha tràfic, però cal comptar amb la demora que suposen els controls militars sobre els vehicles que entren a l'aeroport. En el moment de facturar hem abonar les 1.500 Rs per persona en concepte de taxes de sortida del país. Ja només ens queda un vol directe a París CDG amb SriLankan Airlines (10'5 hores) i un altre París CDG-Barcelona d'Air France (només 75 minuts).

^top
Relat d'un viatge a Sri Lanka - Sònia Graupera [2008]
Sri Lanka travel information - Mini-guia online de Lonely Planet.
Sri Lanka Tourist Board - Web oficial de l'Oficina de Turisme d'Sri Lanka.
Info Lanka - Directori d'informació sobre l'illa.
LankaPage - Web amb notícies actualitzades sobre Sri Lanka.
^top

facebooktwitterInstagramYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterInstagramYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació