Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
3 / 3
madagascar

MADAGASCAR

Guia i relat d'un viatge per lliure a Madagascar

Data Data viatge: 2009. Publicat el 13/07/2009
2.6 de 5 (234 vots)

ÍNDEX GUIA

General

Fitxa tècnica del viatge
Enllaços relacionats
Galeria de fotos al Facebook

Visitant Antananarivo

Antananarivo

Ruta al sud per la RN-7

Antsirabe
Ambositra
Fianarantsoa
Ambalavao
Ranohira
Toliara

Pel centre i nord de Madagascar

Morondava
Illa de Sainte-Marie
Andasibe
Antsiranana
Ankarana
Illa de Nosy Be

Introducció

Madagascar és la quarta major illa del món en superfície, després de Groenlàndia, Nova Guinea i Borneo. Està banyada per l'Oceà Índic i situada enfront de la costa sud-est del continent africà, separada d'ell pel canal de Moçambic. També rep l'àlies de l'Illa Vermella a causa del fet que el sòl que cobreix bona part del seu territori està compost de laterita (ric en ferro i alumini) i amb l'erosió el seu color vermellós queda exposat a la vista.

L'actual Madagascar es va separar fa milions d'anys del continent africà i el seu posterior aïllament ha fet que en el seu territori hi hagi multitud d'espècies animals i vegetals úniques en el món, entre les quals destaquen els lèmurs, el fossa carnívor o gairebé totes les famílies de baobabs. Altra particularitat és que la presència humana en l'illa és bastant recent i possiblement no va més enllà de 2.000 anys. I malgrat estar molt més prop d'Àfrica que d'Àsia i Oceania resulta que els primers pobladors de Madagascar van arribar per mar probablement des de les illes de Borneo o Cèlebes, en l'actual Indonèsia.

Així no sorprèn trobar a Madagascar molts trets asiàtics i/o polinesis en la seva població local. La llengua malgaix, per la seva banda, és d'origen malai-polinesi. També la presència de zebús i els paisatges d'arrossars ens remeten més al sud-est asiàtic que a Àfrica. Alhora o poc després que aquests primers pobladors van arribar a l'oest de Madagascar colons bantús des del continent africà. Amb el pas dels segles també van arribar a l'illa els àrabs i els europeus.

Per això Madagascar és una destinació molt interessant i recomanable per a amants de la natura, amb les seves rareses en flora i fauna, així com els seus grans i variats paisatges, entre els que destaquem la peculiaritat del tsingy (paisatge format per pinacles de roca calcària). Però tampoc deceb als qui busquin aventura (trekking, escalada, submarinisme, etc), història i cultura, ètnies, platges, compres, i molt més. Alhora que recomanem molt la visita a Madagascar també recomanem fer-ho com més aviat millor perquè, tot i que els últims governs malgaixos estan fent un esforç a conservar les immenses riqueses naturals del país, l'extrema pobresa de la seva població (el Banc Mundial estima que un 70% de la seva població viu amb un 1 US$ o menys al dia) crea una gran pressió sobre els boscos de Madagascar en la recerca de noves terres cultivables.


^top

Fitxa tècnica del viatge

Nota

Avisamos de que cierta información publicada en estas guías o relatos, sobre todo la referida a horarios, precios, visados, direcciones de e-mail o páginas web, puede haber variado desde el momento en que se recogió la información (ver fecha en la cabecera del relato).

En Viatgeaddictes.com no nos responsabilizamos de los posibles perjuicios que pueda causar la informa- ción aquí contenida, así como de las opiniones expresadas por los colaboradores, ni estas son necesariamente compartidas por nosotros.

Por otra parte os animamos a que, si usáis la información aquí contenida, tengáis la amabilidad de enviarnos un e-mail con vuestras impresiones, sobre si os ha resultado útil o no, información errónea o no actualizada, etc. Tanto nosotros como nuestros colaboradores esperamos como única compensación a nuestro trabajo que perdáis un minuto y nos digáis algo que nos permita saber si nuestro esfuerzo merece la pena.

Gracias por visitar Viatgeaddictes.com

Data del viatge

Del 30 d'agost al 25 de setembre de 2009

Itinerari

mapa

Dia 1: Barcelona - París/Orly - París/CDG - nit en ruta
Dia 2: ... - Antananarivo
Dia 3: Antananarivo - Ambohimanga - Antananarivo
Dia 4: Antananarivo - Antsirabe
Dia 5: Antsirabe - Ambositra
Dia 6: Ambositra - Fianarantsoa
Dia 7: Fianarantsoa - Sahambavy - P.N. Ranomafana - Fianarantsoa
Dia 8: Fianarantsoa - Ambalavao
Dia 9: Ambalavao - Ihosy - Ranohira
Dia 10: Ranohira (P.N. Isalo)
Dia 11: Ranohira - Toliara
Dia 12: Toliara - Morombe - Morondava
Dia 13: Morondava
Dia 14: Morondava - R.E. Andranomena - Avinguda Baobabs - Morondava
Dia 15: Morondava - Antananarivo - Sainte-Marie
Dia 16: Sainte-Marie - Aux Nattes - Sainte-Marie
Dia 17: Sainte-Marie
Dia 18: Sainte-Marie - Soanierana - Tamatave - Andasibe
Dia 19: Andasibe (P.N. Andasibe) - Moramanga - Antananarivo
Dia 20: Antananarivo - Antsiranana
Dia 21: Antsiranana i voltants
Dia 22: Antsiranana - Joffreville (P.N. Montagne d'Ambre) - Antsiranana
Dia 23: Antsiranana - Mahamasina
Dia 24: Mahamasina (P.N. Ankarana) - Ambilove - Ambanja - Ankify - Hell-Ville
Dia 25: Hell-Ville (Nosy Be) - Andilana - Hell-Ville
Dia 26: Hell-Ville - Nosy Komba - Nosy Talikely - Hell-Ville - nit en ruta
Dia 27: ... - París/CDG - Barcelona

Aquesta ruta cobreix alguns dels principals punts d'interès a Madagascar, com els que trobem al llarg de la RN-7 entre Antananarivo i Toliara, la regió de Morondava, l'illa de Sainte-Marie, el trajecte entre Tamatave i Antananarivo o el nord del país, però es podrien afegir uns quants més: el descens del riu Tsiribihina i el tsingy de Bemaraha, Fort Dauphin i voltants, el trajecte amb tren Fianar-Manakara, la zona de Masoala, Majunja, i molts altres.

Moneda

La moneda oficial de Madagascar és l'ariary malgaix (MGA o Ar). Cada ariary se subdivideix en 5 iraimbilanja (antics francs), pel que és una de les dues úniques monedes del món, juntament amb la moneda mauritana, que les seves unitats fraccionàries no segueixen un model decimal.

Canvi mitjà durant el nostre viatge: 1 Eur = 2.780 Ar. Veure canvi oficial actualitzat en la pàgina XE Conversion: Eur -> Ar

Els euros es canvien sense problemes i, a diferència del que sol passar habitualment, a l'oficina de canvi de l'aeroport d'Antananarivo el canvi obtingut és tan bo com el de la ciutat. En les ciutats malgaixes no hi ha una gran oferta de llocs per a canviar, però no és difícil trobar algun xiringuito o bé algun banc que canviï, com el BVF. De tota manera, fora de les ciutats o en llocs rurals és convenient dur suficient moneda local per a no trobar-nos sense diners, perquè tot i que moltes vegades s'accepta el pagament directament en euros el canvi que ens facin serà bastant dolent.

Despeses del viatge

+ 920 € (vol París-Antananarivo i Nosy Be-París)
+ 176 € (vol connexió BCN-París i París-BCN)
+ 420 € (4 vols domèstics a Madagascar)
+ 68 € (entrades i guies en parcs nacionals)
+ 264 € (allotjament)
+ 447 € (transport, taxis, menjar, altres)
= 2.295 € (total per persona)

Madagascar no és, en principi i tractant-se d'Àfrica, un país massa car en el dia a dia del viatger si exceptuem la visita als parcs nacionals, així com altres activitats i excursions que requereixin de transport privat, guies, etc. Quant a l'allotjament n'hi ha gairebé per a tots els gustos, des de càmpings o modestes cabanyes en alguns parcs a autèntics hotels boutique de luxe per a clients europeus de pressupost folgat. En general la relació qualitat/preu dels hotels és bastant bona. Una altra partida en la qual fàcilment podem arribar a gastar bastants diners és en la compra de records, ja que és tanta l'oferta i la qualitat d'aquests que és fàcil sentir-se atret per màscares, instruments musicals, baobabs de ràfia, vainilla, roba, etc.

Visat

Serveis consulars de Madagascar

Consolat de Madagascar a Barcelona
C/ Roger de Llúria, 85 - pral. 2ª - 08009 Barcelona; tel 93 272 21 25

Ambaixada de Madagascar a França
4, Avenue Raphael - 75016 París; tel: 01 45 04 62 11

Per a viatjar a Madagascar és necessari un visat i un passaport amb un període de validesa mínim de 6 mesos.

El visat es pot obtenir a l'arribada a l'aeroport d'Antananarivo (per a estades en el país no superiors als 30 dies) o abans del viatge en els Consolats i Ambaixades de la República de Madagascar.

Des del 20 d'Abril fins al 31 de Desembre de 2009 el visat d'entrada amb una estada màxima de 30 dies era gratuït, sent aquesta una mesura temporal del Govern malgaix per a intentar recuperar el turisme perdut com a conseqüència dels problemes de signe polític ocorreguts en el país al començament de 2009. Pel que sembla, la gratuïtat d'aquest visat en l'aeroport es mantindrà almenys fins a finals de 2010 (aquest mateix visat gestionat a través del Consolat costa 15 € per les despeses de gestió).

Per a estades més llargues en el país es pot optar per tramitar un visat a través del Consolat que costa 70 € i que permet una estada d'entre 30 i 60 dies. Una altra opció seria si tenim planejada una escapada d'anada i tornada des de Madagascar a les illes Comores, a Maurici o a Reunió, ja que llavors podem partir l'estada a Madagascar en dos períodes de menys de 30 dies i així tenim els dos visats gratuïts.

Salut i vacunació

No hi ha cap vacuna obligatòria (amb l'excepció de la vacuna de la febre groga si s'ha viatjat per alguna zona infectada en els últims 6 mesos). Habitualment s'aconsella seguir la profilaxi per a la malària, però en qualsevol cas convé seguir les indicacions que puguin donar-nos en un Centre de vacunació internacional en funció del nostre tipus de viatge.

Seguretat

Després de diverses setmanes de tensions, a mitjans de març de 2009 militars opositors al govern del president Marc Ravalomanana van ocupar diversos edificis estatals, motiu pel que a l'endemà el president va dimitir i va cedir el poder a l'almirall Hyppolite Ramaroson. Però com la major part de la cúpula militar donava suport a Andry Rajoelina, llavors alcalde d'Antananarivo, aquest últim es va autoproclamar Líder de la transició. La majoria d'organismes internacionals no han reconegut al nou govern a l'entendre que aquest es va instal·lar en el poder per la força. En els violents xocs que es van produir com a conseqüència d'aquest canvi de govern van morir més de 180 persones. En el 2010 la situació política a Madagascar segueix sent inestable, però des de fa ja uns mesos la situació és de relativa calma. De totes maneres convé estar amatent i evitar les manifestacions i enfrontaments entre manifestants i policies que puguin produir-se, sobretot a la capital. Quant a la resta del país la situació és més estable i tranquil·la que a Antananarivo.

Respecte a la delinqüència comuna s'aconsella no sortir de nit per Antananarivo i ser discret durant el dia, però sense caure en l'obsessió. En qualsevol cas cal prendre les precaucions habituals i usar el sentit comú, estant sempre vigilants, sobretot en llocs públics molt concorreguts o per contra solitaris i amb poca il·luminació.

Dit això, la nostra experiència quant a seguretat al llarg del país fou molt positiva i en cap moment vam sentir la més mínima inquietud i tot això malgrat anar per lliure per llocs realment insospitats i que, a priori, no semblaven molt recomanables.

Transport

Avió. Els vols des d'Europa a Madagascar han estat tradicionalment molt cars, però per sort en els últims anys han aparegut noves companyies aèries en aquesta ruta i amb la competència els preus són ara una mica més raonables. Totes les opcions disponibles més immediates són vols des de París i són les següents, ordenades de més barates a més cares (+ o -):

- CorsairFly. Vol directe París-Antananarivo (depenent del vol escollit). Sense connexions a París.
- Air Austral. Vol París-Antananarivo amb canvi d'avió en l'illa de Reunió. Sense connexions a París.
- Air Madagascar. Vol directe París-Antananarivo. Sense connexions a París.
- Air France. Vol directe París-Antananarivo. Connexions a París des de diverses ciutats espanyoles.
- Air Mauritius. Vol París-Antananarivo amb canvi d'avió en l'illa de Maurici. Ofereix connexió a París des de Madrid.

El fet que algunes d'aquestes opcions no ofereixin connexions a París significa que no permeten comprar el vol de connexió a París des d'alguna ciutat espanyola dins del mateix bitllet, pel que haurem de comprar separadament les connexions pel nostre compte, tenint la precaució, això sí, de deixar suficient temps entre vols per a qualsevol imprevist, ja que cap companyia es farà responsable si arribem tard a l'enllaç. Per altra banda, només Air Madagascar permet entrar per un aeroport i sortir per un altre (entrar per Antananarivo i sortir des de Nosy Be, per exemple). Finalment cal tenir en compte que si comprem el nostre vol internacional amb Air Madagascar podem aconseguir fins a un 50% de descompte sobre el preu de qualsevol vol domèstic, però aquests han de ser comprats abans de volar a Madagascar i a través d'un agent d'Air Madagascar.

Un truc per a aconseguir els millors preus en vols a Madagascar (Antananarivo, TNR) buscant a través d'un cercador, com per exemple Rumbo, és posar París (PAR) com aeroport origen en comptes de Barcelona o Madrid, ja que si les connexions a París no estan incloses llavors el preu final donat pel cercador es dispara.

En el nostre cas, després d'analitzar totes les alternatives, vam triar Air Madagascar per diverses raons: els vols d'anada i tornada ens anaven bé en dates i horaris; era un vol directe; ens permetia entrar per la capital i tornar des de l'illa de Nosy Be; i, molt important, ens permetia estalviar diners en la compra dels quatre vols interiors que teníem en ment. Els avions d'Air Madagascar per a aquests vols estan bé, tot i que potser el servei a bord sigui millorable.

Vols domèstics. Les distàncies a Madagascar són grans i el transport terrestre pot ser desesperadament lent o difícil en algunes rutes, pel que si es pretén visitar diverses zones del país i no es disposa del temps suficient els vols interns són una bona opció, però no barata. Com les ciutats amb aeroport i les freqüències de vol són limitades, de vegades cal fer mans i mànigues per a quadrar el nostre itinerari previst amb els vols. En el web d'aquesta companyia trobareu la pàgina Programme de vols on podreu consultar horaris i dies de vol d'Air Madagascar entre dos punts (tant en vols domèstics com internacionals).

Volant a Madagascar amb Air Madagascar podem beneficiar-nos d'un descompte de fins al 50% en el preu dels vols interns si comprem aquests alhora que l'internacional o bé amb posterioritat, però sempre abans de volar a Madagascar. A més, cal comprar-los a través d'un agent autoritzat (no en un cercador), que a Espanya és Global Representación Turística (c/ València 266 4º !ª - Barcelona; tel. 93 487 63 86).

En el nostre cas vam comprar els vols Toliara-Morondava, Morondava-Antananarivo, Antananarivo-Sainte-Marie, i Antananarivo-Antsiranana. Només així vam poder anar de punta a punta del país amb els dies disponibles. Tot i que els vols d'Air Madagascar tenen certa fama de patir retards o cancel·lacions la veritat és que nosaltres no vam tenir cap tipus de problema en cap d'ells. De fet, tots els nostres vols van acabar sortint uns minuts abans de l'hora programada.

Taxi-brousse (pronunciat taxi-brús). Solen ser minibusos que funcionen com a taxis compartits. És la forma més econòmica de moure's per Madagascar i és la que utilitza la majoria de població local, essent la millor forma d'interactuar amb els malgaixos i d'entendre com és el seu dia a dia, però cal estar realment preparats per a patir el que no està escrit, especialment en trajectes mitjos i llargs. Normalment surten de la terminal (gare-routière) quan s'omplen i entre que la carretera sol ser horrible i que paren a cada moment (afagant i deixant passatgers, controls policials, parades per a fumar, pixar o vagi vostè a saber què) de vegades el viatge s'eternitza... i això si no s'avaria la furgoneta o trobem unes obres que tallen la carretera. A més, és possible que anem embotits en un espai molt reduït o que anem sense A/C o sense calefacció. Però tot això, que per a nosaltres no deixarà de ser una anècdota de viatge, per als malgaixos és el seu dia a dia.

Com a conseqüència de nombrosos llargs trajectes en taxi-brousse per tot el país vam acabar creant una adaptació de la cançó «El blues de l'autobús» de Miguel Ríos, que en el nostre cas va passar a anomenar-se «El blues del taxi-brousse», amb la següent tornada:

Vivo en la carretera
dentro de un taxi-brousse
vivo en la carretera
aparcado en un rincón del bus
vivo en la carretera
siempre miro hacia el sur
vivo en la carretera
el blues del taxi-brousse...

Si pudiéramos parar un minuto más
necesito descansar
Si pudiéramos acomodarnos un poco más
antes de empezar a llegar.

Anys enrere va haver serveis especials de transport en minibús, amb noms com Madabus o Gasycar, que recorrien les rutes més turístiques de Madagascar, però per raons diverses ambdues van deixar d'existir. I ara com ara, amb tan poc turisme en el país no sembla un bon moment per a reinstaurar un servei així, ja que es requereix d'una certa massa crítica de viatgers.

Tren. En aquest moment l'única línia de tren per a passatgers en tot el país és la que va des de Fianarantsoa a Manakara, en la costa est, i és una línia amb força popularitat entre viatgers aventurers: anant tot bé són 7 hores de viatge, però els retards o cancel·lacions no són estranys. Nosaltres no el vam agafar, però si ens vam creuar amb ell un parell de vegades anant cap a Sahambavy. A aquest tren els malgaixos l'anomenen, per analogia al tren d'alta velocitat francès, el TGV (Train à Gran Vibration) o també TGL (Train à Gran Lenteur)... sentit de l'humor i ironia no els falta!!.

Vaixell. Per als trajectes de l'illa principal a altres illes importants, com Sainte-Marie o Nosy Be, o entre illes els ferris són l'única opció a part de l'avió.

Pousse-pousse (pronunciat pus-pus). Es tracta del rickshaw local (vehicle lleuger de dues rodes, de 1 o 2 places i tirat per un home), un mitjà de transport bastant freqüent en les ciutats malgaixes. Tot i que a priori puguem tenir algunes objeccions en agafar-los hem de pensar que per a molts homes del país és la seva única forma de guanyar-se la vida. També n'hi ha en format bicicleta.

Taxi / transport privat. Per a desplaçar-nos a llocs on no arriben els taxi-brousse (o ho fan de forma irregular) el taxi privat pot ser l'alternativa, sent necessari sempre pactar el preu abans.

També hi ha viatgers que contracten un vehicle (4WD o normal) amb conductor per a rutes de diversos dies, com per exemple la que transcorre per la popular RN-7, d'Antananarivo a Toliara. Per a aquest cas concret només és justificable el transport privat per la comoditat, ja que en aquesta ruta sí hi ha abundant transport públic i realment no és necessari un vehicle privat (i menys un 4x4) si no és que es pretenen fer excursions fora de la ruta principal. De totes maneres, per al lloguer de vehicle amb conductor una agència seriosa i recomanada per diversos viatgers és Mad Trekking, tot i que n'hi ha moltes altres.

Parcs nacionals a Madagascar

Des de 2003 el govern malgaix s'ha compromès a augmentar les àrees protegides de Madagascar fins a cobrir un 10% del territori, la riquíssima flora del qual i fauna estan greument amenaçades per l'enorme deforestació que es porta a terme any rere any per a obtenir noves pastures i terres de cultiu (es calculen unes 200.000 Ha. anuals).

En l'actualitat aquestes àrees protegides, gestionades per la Madagascar National Parks Association (ANGAP), es classifiquen en Parcs Nacionals, Reserves Naturals Integrals, Reserves Especials, i Reserves Privades.

En general, per a visitar aquestes àrees protegides és necessari pagar una entrada i llogar un guia per a realitzar el circuit escollit dintre del parc. El preu de l'entrada depèn de la categoria del parc i del número de dies que passem en ell: els de categoria A (Isalo, Andasibe-Mantadia, Ranomafana, Montagne d'Ambre, Ankarana, tsingy de Bemaraha i Ankarafantsika) són, en general, els més populars entre els viatgers i el seu preu és unes 2,5 vegades superior al de la resta de parcs i reserves. Quant al preu del guia dependrà de la durada i tipus de circuit, i el seu preu és fix de 1 a 5 persones, pel que si és possible convé ser un grup per a repartir el seu cost. Tot això es pot contractar fàcilment en l'oficina del parc que trobarem a l'entrada. En qualsevol cas convé assegurar-se que el guia escollit parla un idioma amb el que ens sentim còmodes i que es tracta d'un guia reconegut per les autoritats del parc (en un panell a l'entrada sol haver els noms i fotos de tots ells).

Visitar els parcs durant les primeres del matí o les últimes de la tarda (o de nit, si és possible) sol proporcionar majors possibilitats de veure animals, ja que a aquestes hores aquests són més actius. I per a fer bones fotos o simplement veure als, de vegades, esquius animals en el seu hàbitat convé dur un bon teleobjectiu i/o prismàtics.

Gastronomia

L'aliment bàsic de la cuina malgaix és l'arròs i aquest acompanya molts dels seus plats. En general la gastronomia de Madagascar té influències de les cuines francesa, xinesa, índia i fins i tot àrab. Entre els seus plats més destacables hi ha el marisc, les cuixes de granota i els crancs de riu en les terres altes, el foie gras, o el filet de cebú a la graella.

També hi ha, depenent de l'època, fruites tropicals com el mango, el litxi, la pinya, la papaia, la guaiaba, la fruita de la passió, el plàtan o el coco. La fruita fresca és el postre favorit a Madagascar, però també podem trobar rebosteria francesa. Quant a les begudes és molt popular la cervesa local THB (Three Horses Beer), servida en una ampolla de 66 cl. En el terreny dels aperitius és fàcil trobar el planteur, un aperitiu digestiu d'origen caribeny fet amb rom blanc, suc de taronja, canya de sucre i glassons picats.

Compres

Madagascar és un autèntic paradís per a comprar bonics records de tot tipus i, en general, fets amb bon gust: màscares i figures de fusta, figures fetes de ràfia, paper d'Antaimoro, vainilla i altres espècies, lamba (colorida peça de roba que forma part de la vestimenta tradicional en el nord del país), samarretes, etc.

És important tenir en compte que la legislació malgaix és molt estricta en la protecció de la fauna i flora locals, pel que ha d'evitar-se, per respecte a la llei, però sobretot per ètica, comprar animals i plantes autòctones, així com productes obtinguts d'espècies protegides, com la closca de tortuga o pells de serp. Tampoc s'ha de comprar art funerari que sigui autèntic.

Finalment dir que a Antananarivo hi ha mercats d'artesania on es venen articles de tot el país, no essent mala idea deixar les compres per als últims dies en la capital i així no anar carregats per tot el país amb souvenirs difícils de transportar.

Clima

Una cadena de muntanyes i les altes planures del centre del país (ocupen més de la meitat de l'illa principal) són les responsables de les grans diferències en clima i paisatges entre les costes oriental i occidental del país. Així el clima és tropical al llarg de la costa, més suau en l'interior i àrid en el sud. La pluja cau sobretot en la costa est i en el nord, mentre el sud-oest roman sec durant gairebé tot l'any. De gener a març, la costa est i la zona nord i de vegades el sud, s'exposen a ciclons devastadors.

Bàsicament podem distingir entre la temporada de pluges i calorosa que va de novembre a abril (aquesta època també és temporada d'huracans en la costa est i nord, alguns d'ells ocasionalment devastadors), i altra més fresca i seca que va de maig a octubre. En general, per al viatger és millor anar d'abril a octubre per a evitar així els huracans, les altes temperatures i les pluges que fan impracticables moltes rutes.

Durant la nostra estada a Madagascar vam gaudir d'un temps bastant bo, amb temperatures fresques en les altes planures centrals i calor moderada en la resta. A l'anar durant la temporada seca només trobàrem episodis de pluja ocasionals en boscos humits com Ranomafana, Montagne d'Ambre o Andasibe.

Diferència horària

+1 hora respecte a l'horari d'estiu a Catalunya i +2 hores la resta de l'any.

Electricitat

A Madagascar és de 127/220 V i 50 Hz, amb un tipus d'endoll que sol ser equivalent als que puguem trobar a casa nostra.

Idioma

A Madagascar els idiomes oficials són el malgaix (malagasy) així com el francès i més recentment també l'anglès. També es parlen nombroses llengües nadiues minoritàries. Per al visitant convé saber que es tracta d'un país francòfon, tot i que entre la població jove és possible trobar algú que parli anglès. Per això, si no parlem ni entenem el francès, abans de viatjar a Madagascar és una bona idea familiaritzar-se amb ell, ni que sigui a un nivell bàsic, per així facilitar el dia a dia un cop en el país.

D'entre les paraules malgaixes a aprendre destaquem la de vazaha (pronunciat vazàa), que és com els malgaixos anomenen als estrangers en general i als blancs occidentals en particular. L'escoltareu moltes vegades en converses entre els vostres companys de viatge de taxi-brousse referint-se a vosaltres i creient que no els enteneu. Nosaltres, quan escoltàvem la paraula en aquest context ens divertia (i a ells també) dir-los malagasy com a rèplica (Malagasy, o gasy, és la paraula malgaix que designa a una persona o cosa que és de Madagascar). El resultat és que acabàvem tots rient.

En qualsevol guia podreu trobar més vocabulari de malgaix, però aquí teniu unes quantes paraules útils i més o menys fàcils de pronunciar.(entre parèntesi, la pronunciació aproximada):

Benvingut (Tonga soa); Hola (Acuri); Estranger/blanc (Vazaha, pronunciat vazàa); Malgaix (Malagasy); Sense pressa, a poc a poc (Mora-mora); Com va? Què tal? (Bao-Bao, en dialecte Bara).

Guia de viatge

Madagascar, Bradt Travel Guides (en anglès, 7ª ed. Juliol 2007, i amb actualitzacions a Madagascar Guide Updates). Si us manegeu millor amb el francès també podeu considerar les guies Madagascar - petit futé o també la Guide du routard Madagascar.

^top

 GUIA VIATGE MADAGASCAR: VISITANT ANTANANARIVO i VOLTANTS

ANTANANARIVO (I)

COM ARRIBAR

Comencem el nostre viatge agafant un vol de la companyia Vueling de Barcelona a l'aeroport París-Orly (1 hora i 25 minuts, 850 km). Tot i que el nostre següent vol sortia de l'altre aeroport parisenc volem a Orly perquè, per més que vam mirar, aquesta fou la millor combinació que vam trobar d'horaris i preu, però això ens va obligar a deixar un coixí d'unes 6 hores entre un vol i l'altre per a anar sobrats de temps. Enfront de la porta D de la terminal d'arribades d'Orly vam agafar un autobús dels Cars d'Air France (línia 3) que en 40 minuts ens duu fins a Roissy, on es troba l'aeroport Charles de Gaulle. Aquest trajecte costa 19 € i hi ha un autobús cada 30 minuts.

El següent vol, de París-CDG a Antananarivo, el vam fer en un Boeing 767-300 d'Air Madagascar ja una mica vell i amb poques amenitats a bord (abans d'enlairar-nos ens van fumigar per motius sanitaris). El servei a bord és correcte, però justet. Finalment arribem a l'aeroport Ivato d'Antananarivo després d'un trajecte de 8.756 km i un temps de vol de 10 hores i 50 minuts. Ens rep un gran rètol amb la inscripció Tonga Soa (Benvingut en malgaix).

Després d'omplir els oportuns formularis d'immigració i passar pel taulell Sans Visa, en només 5 minuts ja tenim estampat el visat gratuït en el nostre passaport. Després de recuperar l'equipatge, en la terminal d'arribades canviem alguns euros en l'oficina de Socimad (rètol de lletres negres sobre fons blanc amb el text Money Changer), on ens apliquen la mateixa taxa de canvi que després aconseguirem al centre de la ciutat.

Per anar des de l'aeroport Ivato al nostre hotel, en el centre, vam agafar un nou servei de shuttle-bus Navette (tel. 32 07 062 56), un minibús que surt de davant de la terminal. Funciona de 5:00 a 20:00, cada 45 minuts, i costa 6.000 Ar per persona (els taxis ens demanaven 25.000 Ar, però el preu anava baixant en veure que anàvem cap al minibús). En aquest trajecte de 16 km emprem uns 35 minuts, però depèn molt del tràfic. En el camí ens sorprèn veure la quantitat d'arrossars que hi ha a tocar de la ciutat. Són les 6 del matí i el sol surt per l'horitzó, reflectint-se en l'aigua que cobreix els camps. Bonica rebuda. Tonga soa!!. Finalment el minibús ens deixa en l'hotel que li indiquem.

DORMIR I MENJAR

En l'Hotel Sakamanga (rue Ratianarivo Ampasamadinika - Antananarivo; tel. 20 22 358 09) paguem 68.460 Ar (uns 26 €) per una habitació soft (habitació doble amb llit gran, bany privat, ventilador, caixa forta, i TV). L'hotel està decorat amb bon gust, amb colors atractius, figures ètniques, fotos i objectes de museu. També té un restaurant, un bar amb jardí i dues pantalles de connexió gratuïta a Internet i wi-fi gratis en la resta. Com que a més té diverses categories d'habitacions, a partir dels 16 €, no sorprèn el seu enorme èxit entre els viatgers i sol ser convenient reservar amb antelació. Molt recomanable, perquè a més és molt cèntric.

Com que més endavant, en la nostra ruta per Madagascar, havíem de tornar a passar una nit a la capital el que vam fer en el moment de deixar el Sakamanga va ser reservar una habitació per a aquesta nit i aprofitar per a deixar una part de l'equipatge a l'hotel (en l'habitació d'equipatges) i així estalviar-nos pes en la nostra ruta cap al sud i oest del país.

Per a menjar, apart dels llocs esmentats en el següent apartat, recomanem el restaurant de l'hotel Sakamanga, molt concorregut per viatgers, però també entre les classes altes locals. En ell es menja molt bé, tot i que els preus són una mica cars. Una altra bona opció per a menjar, més informal i barat, és el Saka-Express, a només 20 metres del Sakamanga, amb amanides, pizzes i hamburgueses.

COSES A VEURE

ANTANANARIVO (coneguda també com Tana, per a abreujar) és la capital de Madagascar i la ciutat més poblada del país, amb uns 1,5 milions d'habitants. Geogràficament està situada més o menys en el centre de l'illa. A causa de la seva altitud, uns 1.275 metres sobre el nivell del mar, el seu clima és temperat.

La majoria de viatgers passen un dia, com a màxim, a Antananarivo. Per descomptat no és el lloc més interessant ni més bonic de l'illa, però a poc temps i interès que tingueu pensem que val la pena dedicar-li un parell de dies, no només per a visitar la capital sinó també els seus voltants. Altra bona raó per a visitar la capital, apart dels punts d'interès culturals i històrics, és anar a alguns dels seus mercats d'artesania per a comprar bonics records del país, però es fa imprescindible regatejar dur.

Mercat a Antananarivo
Mercat a Antananarivo

Una possible ruta a peu per Antananarivo, en la zona d'Analakely, podria ser la següent: Començant en l'Hotel Sakamanga agafem el carrer Jean-Jaures fins a arribar al jardí Antaninarenina. Des d'aquí baixem per unes escales en les que hi ha unes quantes parades d'un mercat on es venen coses curioses. Al costat d'aquestes escales trobem l'útil oficina turística d'Ortana, on vam entrar a sol·licitar fulletons i informació. Continuem fins a l'Avenue de la Independance, un bulevar amb bonics edificis colonials.

En el seu extrem nord es troba la interessant Gare Soarano, una estació de tren que ara està tancada. Tornem cap a enrere per l'Av. de la Independance fins arribar al carrer 26 du Juin, on està el colorista mercat de carn i fruites. Des d'aquí pugem per unes escales fins a la part alta de la ciutat i arribem al costat de l'església.de Sant Joan Baptista. Seguim cap al sud pel carrer Rainandria, amb molt bones vistes sobre la zona central de Tana. Passem per l'hotel-restaurant Relais de la Haute Ville, el qual té una terrassa amb unes vistes magnífiques.

Des d'aquí pugem una mica més, fins al cim del turó, per arribar al Palau de Rova, encara tancat perquè continuen les obres de reconstrucció després de l'incendi que va patir al 1995. Aquest palau domina la ciutat i és visible pràcticament des de qualsevol punt. Retrocedim pel mateix camí i trobem a la dreta un curiós edifici d'estil greco-romà, ara en ruïnes, que fou la Cort Suprema a finals del s. XIX. Pocs metres més enllà està el bonic Palau del Primer Ministre. Es pot visitar el seu interior (entrada: 7.000 Ar), on l'interessant són algunes fotos d'època i objectes que es van salvar del foc al Palau Rova. Gairebé enfront d'aquest palau hi ha el restaurant Grill du Rova, una molt bona opció per a gaudir del seu menjar (no us perdeu la broqueta de carn de zebú) i de les seves excel·lents vistes sobre el llac Anosy i el centre de Tana. Al costat d'aquest restaurant hi ha unes escales que són l'inici d'un camí, una mica laberíntic, però sense pèrdua, que baixa fins al llac. És un trajecte recomanable per les vistes i perquè passa entre camps i cases.

Un cop al costat del llac Anosy el voregem fins arribar enfront dels jardins de l'actual Palau Presidencial, amb vigilància ben visible. Continuem pel carrer Ralaimongo i girem a l'esquerra per a veure per fora un parell de preciosos edificis d'època, actualment ocupats pel ministeri de Justícia. Just al costat es troba l'hotel Colbert, un bon lloc per a prendre un cafè i menjar quelcom dolç en la seva luxosa pastisseria. Des d'aquí tornem al centre seguint el bulevar Rainiaiarivony fins arribar als jardins de la Place de la Independance i d'aquí a l'Av. de la Independance, on també podeu trobar, en el nº 13, el Honey Salon de Thé, una altra interessant cafeteria i pastisseria, però més modesta que la del Colbert. La zona d'Isoraka, en la part alta i a menys d'1 km del Sakamanga, és molt agradable per a passejar pels seus tranquils carrers i veure alguns bonics edificis.

Per a la compra de records el Marché Artisanal Digue és el major i més popular mercat d'artesania nadiua en la capital, on podem trobar coses de tot el país, com brodats, articles de ràfia, talles de fusta, vainilla o el famós paper d'Antaimoro. Es troba a uns 4 km del centre en direcció nord-oest, en la carretera a l'aeroport, i per a arribar a ell el més fàcil és agafar un taxi. Un altre mercat artesanal, més modest, és el d'Andravoahangy, situat uns 2 km al nord-est del centre. Aquest mercat està més especialitzat en talles de fusta. En l'Av. de la Independència també es poden trobar algunes botigues i llocs on comprar records. Finalment, en el carrer A. Ratianarivo, prop de l'hotel Sakamanga, hi ha una botiga de la franquícia malgaix Carambole, on trobem una gran varietat de samarretes, i roba en general, de bon disseny i qualitat (els seus beneficis van a l'ONG Bel Avenir que treballa amb els més desfavorits en la regió de Toliara.

Patrimoni de la Humanitat Ambohimanga. Aquest petit i tranquil·líssim poblet suposa una molt interessant i fàcil excursió de mig dia des de Tana. El seu principal interès és el Turó Real d'Ambohimanga, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 2001, un lloc de gran importància cultural i històrica a Madagascar ja que aquí es va iniciar l'estirp de la reialesa dels Imerina, el grup ètnic que va arribar al poder en el s. XIX i va assolir unir sota la seva autoritat la major part de l'illa.

Ambohimanga es troba a només 22 km d'Antananarivo i per arribar-hi cal agafar un taxi en el centre fins a la gare routière del nord de la capital, coneguda amb el nom d'Ambodivona (pronunciat Ambodivúna). Paguem 5.000 Ar pel taxi i ens deixa al costat del taxi-brousse que va a Ambohimanga. Marxem quan s'omple, al cap de 15 minuts, i el trajecte fins a Ambohimanga ens costa només 700 Ar. Aquest transcorre en la seva major part per la RN-3 i arribem a la destinació final en 35 minuts.

Un cop a Ambohimanga el taxi-brousse ens deixa al costat de l'antiga entrada del palau real, abans reservada només al rei. Des d'aquí hi ha un bonic camí de 600 metres fins a l'entrada del recinte emmurallat, on es paguen els 7.000 Ar de l'entrada (tanquen els dilluns). Dintre podem veure.interessants palaus i pavellons que van pertànyer a la reialesa Imerina. Acabada la visita val la pena sortir de la zona emmurallada i pujar fins al cim del turó, des d'on hi ha unes vistes extraordinàries dels voltants. Emprem unes dues hores en la visita, enmig d'una tranquil·litat total. Abans de tornar cap a la bulliciosa Tana aprofitem per a fer el camí d'anada i tornada fins a un poble veí entre camps d'arròs i precioses cases d'estil tradicional de l'ètnia Merina, amb portes i finestres de fusta tallades i parets de color vermellós, del mateix color que la terra de l'illa. Ja només per això valia la pena venir fins aquí!.

El taxi-brousse de tornada a Tana ens fa un sight-seeing improvisat per petits llogarets rurals situats entre camps d'arròs. La veritat és que ens hem d'auto-convèncer que estem a l'Àfrica perquè els paisatges semblen indicar el contrari. Finalment el taxi-brousse ens retorna a la terminal d'Ambodivona, des d'on n'agafem un altre per arribar al centre (300 Ar, i cal agafar-ne un amb el rètol Analakely i després estar atent per a baixar on volem).

^top

 GUIA VIATGE MADAGASCAR: RUTA CAP AL SUD DE MADAGASCAR PER LA RN-7

ANTSIRABE

COM ARRIBAR

En un carrer proper a l'hotel Sakamanga de Tana vam agafar un taxi (7.000 Ar) a la gare routière Fakan Karana, d'on surten els taxi-brousse que van cap al sud per la RN-7. En arribar a l'esgavellada estació d'autobusos, per dir-li d'alguna manera, es produeix el clàssic assetjament de comissionistes a la caça de viatgers per als seus taxi-brousse. Després de regatejar el preu inicialment ofert paguem 8.000 Ar pel trajecte d'Antananarivo a Antsirabe, de 169 km.

Arribem a Antsirabe unes cinc hores després de sortir de Tana a causa d'unes obres en la carretera que ens van retenir durant més d'una hora i també pels nombrosos controls policials. D'altra banda, la carretera en aquest tram de la RN-7 està bastant bé. La gare routière d'Antsirabe es troba a uns 2 km al nord de la ciutat, així que per arribar al centre el millor és agafar un pousse-pousse (de 1.000 a 2.000 Ar).

DORMIR I MENJAR

En La Résidence Camélia (Av. de la Independance, 24 - Antsirabe; tel. 20 44 488 44) paguem 51.500 Ar (incloent les taxes turístiques) per una gran habitació amb bany privat situada en un edifici annex a una bonica casa d'època. Té també un bonic jardí. Aquesta residència està situada en la part francesa de la ciutat, en una zona molt tranquil·la d'amplis carrers arbrats. L'esmorzar, molt complet, costa 8.000 Ar cadascun. Allotjament molt recomanable.

Per a menjar recomanem el restaurant Le Venise (en el carrer Clemenceau, a només 200 m. de l'estació de tren), amb una estupenda relació qualitat/preu. Nosaltres vam sopar al costat d'una xemeneia encesa perquè la nit era força fresca. Al final del sopar ens van obsequiar amb un magnífic licor digestiu de vainilla. Un altre restaurant recomanable, però més modest, és el Zandine, gairebé enfront de l'hotel Trianon.

COSES A VEURE

Antsirabe (pronunciat Antsirabé) és la tercera major ciutat de Madagascar i està situada a una altura aproximada de 1.500 metres, pel que el seu clima és molt temperat. De fet, durant la nostra estada en la ciutat les temperatures nocturnes eren bastant fresques. Aquesta va ser la nostra primera aturada en la ruta cap al sud per la RN-7 i la veritat és que ens va agradar molt, i per tant la recomanem per a una aturada, ni que sigui curta.

Estació de ferrocarril d'Antsirabe
Estació de ferrocarril d'Antsirabe

Antsirabe és una ciutat elegant i novament és fàcil oblidar que estem a l'Àfrica, sobretot en la part més colonial francesa de la ciutat, amb carrers amples, grans arbres a costat i costat i un gran nombre de cases senyorials o viles. Val la pena passejar per aquesta zona i arribar fins a l'estació de tren, un edifici molt bonic però en el que només hi ha un modest bar i poc més, ja que per aquesta línia fèrria només passen trens de mercaderies.

També val la pena passejar per l'exterior del bonic edifici de l'Hotel Des Thermes, situat al costat del llac Ranomafana. I és que Antsirabe fou en el s. XIX un lloc de moda pels seus banys termals i d'aquí l'existència d'aquest luxós i imponent hotel. Tot i que l'hotel encara funciona i l'edifici manté part de la seva glòria passada, la veritat és que s'està caient a trossos i necessita d'una gran inversió per a retornar-li l'esplendor que va tenir. Tot i així l'hotel posseeix algunes de les fonts termals de la ciutat, amb la possibilitat de banyar-se en elles.

Des de l'hotel i caminant cap al mercat passem davant la catedral, bastant vistosa. Després ens dirigim cap al llac Ranomafana i el voregem parcialment, però en general és una zona bruta i deixada.

Finalment, Antsirabe és la capital del pousse-pousse, ja que n'hi ha a centenars pels seus carrers. Realment no són necessaris per a visitar la ciutat, però sí per a anar (o venir) de la gare routière. Tingueu en compte que el camí del centre a la gare routière del nord fa una lleugera pujada, pel que l'esforç que han de fer els conductors és superior i el preu a pagar també hauria de ser-ho.

^top

AMBOSITRA

COM ARRIBAR

Per anar des del nostre hotel a la gare routière d'Antsirabe vam contractar un parell de pousse-pousse per 1.500 Ar cadascun. El taxi-brousse d'Antsirabe a Ambositra ens costa 7.000 Ar cadascun i triguem unes 2 hores a recórrer els 90 km fins a la terminal nord de taxi-brousse d'aquesta ciutat després d'un plàcid viatge. Des d'aquesta terminal fins al centre d'Ambositra hi ha un passeig de poc més de 1 km que es pot fer tranquil·lament a peu o en pousse-pousse.

DORMIR I MENJAR

En l'Hotel Angelino Tsaralaza (Andrefan'Ivinany VF 25 - Ambositra; tel. 32 07 868 81) paguem 41.000 Ar per una enorme suite, tota de fusta, amb TV, un bany bastant nou i unes vistes impressionants sobre part d'Ambositra i les muntanyes confrontants. L'única llàstima és que les finestres són tan velles que no ajusten massa bé i deixen passar el soroll i el fred. L'hotel ocupa una casa d'arquitectura tradicional que va pertànyer a Joseph Rakoto, un artesà de la marqueteria i l'escultura de renom internacional. A primera vista l'hotel pot semblar cutre, però l'habitació no està malament. Vam mirar altres opcions d'allotjament a Ambositra, però ens vam quedar amb aquesta. L'esmorzar costa 3.000 Ar i és sensacional, perquè a més es pren en una terrassa amb molt bones vistes.

Per a menjar recomanem el restaurant Oasis, sobre la carretera a Fianar, amb una terrassa exterior des d'on veure passar la gent.

COSES A VEURE
Paisatge de les terres altes, des de la RN7
Paisatge de les terres altes, des de la RN7

Ambositra (pronunciat Ambústr), situada a uns 260 km d'Antananarivo, sobre la RN-7, és la principal ciutat de la regió ocupada per l'ètnia betsilea. Els voltants d'Ambositra són bastant muntanyencs i el color del paisatge ve marcat clarament pel verd dels camps d'arròs. Una altra característica d'aquesta ciutat és que està considerada la capital de l'artesania malgaix en la talla de fusta, sobretot per la bellesa dels treballs tradicionals dels Zafimaniry, un subgrup ètnic dels Betsileu.

La nostra recomanació és que si no aneu sobrats de temps i no esteu molt interessats en aquest tipus d'artesania i a més no teniu pensat fer el trekking pels poblats Zafimaniry (poc recomanat per altres viatgers) llavors millor anar directament d'Antsirabe a Fianar o, com a molt, parar només unes hores a Ambositra.

En la nostra visita a Ambositra vam poder veure multitud de botigues i llocs de venda de talles de fusta Zafimaniry en la Rue du Commerce, on abunden figures, caixes o jocs d'escacs de fusta, tot això exquisidament tallat. Uns 600 metres al nord d'aquí trobem un convent benedictí, on l'edifici no destaca especialment, però on vam poder gaudir d'una missa amb càntics profundament africans. Continuant pel mateix camí més al nord, ja fora de la ciutat, ens trobem immersos en un preciós paisatge de camps d'arròs distribuits en terrasses.

^top

FIANARANTSOA

COM ARRIBAR

Per a continuar viatge cap a Fianarantsoa anem caminant fins a la terminal sud de taxi-brousse d'Ambositra, situada uns 150 m. més enllà del restaurant Oasis, darrere del mercat. El taxi-brousse d'Ambositra a Fianarantsoa ens costa 7.000 Ar. En aquest trajecte a Fianarantsoa, de 153 km per una carretera molt virada i amb molts canvis de rasant, vam emprar només 3 hores gràcies a que el conductor que ens va tocar en sort anava per a conductor de rallis. D'altra banda els paisatges són molt bonics.

DORMIR I MENJAR

A Tsara Guesthouse (Ambatolahikosoa - Fianarantsoa; tel. 20 75 502 06) paguem 71.500 Ar, incloses les taxes, per una confortable habitació doble amb bany privat, TV, caixa forta i altres extres (n'hi ha més cares i també més barates, però aquestes amb bany compartit). Sens dubte aquest petit hotel amb encant és el millor de Fianarantsoa, elegant, detallista, amb un preciós jardí, i unes estupendes vistes. L'edifici principal de l'hotel és un antic temple que ha estat reformat. Està situat sobre un turó, a uns 500 metres de la part vella de Fianarantsoa. Val la pena, ja que el preu va d'acord amb el que es rep.

Per a menjar, apart del restaurant del propi hotel, recomanem el restaurant Gosena, situat entre l'hotel i la ciutat vella. S'hi menja molt bé i a preus realment bons.

COSES A VEURE

Fianarantsoa (pronunciat Fianaransúa, però conegut també com Fianar) està situada 415 km al sud-oest d'Antananarivo, gairebé a mig camí en el trajecte de la RN-7 de Tana a Toliara, i la seva altura mitjana és d'uns 1.200 metres.

Ciutat vella de Fianarantsoa
Ciutat vella de Fianarantsoa

La ciutat va ser fundada al 1830 pels Merina com a capital administrativa de les noves terres conquerides als Betsileo. Actualment està considerada el centre cultural i intel·lectual de Madagascar, així com la seva capital vitivinícola per la presència de nombrosos cellers en la regió.

Per al viatger el principal interès de Fianar radica en la seva ciutat vella, però també és una bona base des de la que fer excursions als voltants. La ciutat vella es troba en la part més alta de Fianar i consisteix en una sèrie de carrers, només accessibles a peu, esquitxats de boniques cases i esglésies (lamentablement, al 2008, l'organització World Monuments Fund va posar a Fianar en la seva llista dels 100 llocs més amenaçats a causa del deteriorament de la majoria d'edificis d'aquesta ciutat vella).

Per a recórrer la zona més fàcilment hi ha alguns panells amb un mapa i la ruta a seguir. Des de la part més alta del turó, on se situava l'antic palau Rova, hi ha unes vistes esplèndides sobre el sud i est de Fianar. Finalment, com a curiositat, fixeu-vos en les enormes xarxes que han teixit algunes aranyes Nephila sobre els fils telefònics.

Voltants de Fianarantsoa. La nostra idea era visitar la zona de Sahambavy i el Parc Nacional de Ranomafana, tot el mateix dia, en una excursió des de Fianar. Vam estar investigant la possibilitat de fer-la en transport públic, però vam veure que era impossible en un sol dia i finalment vam optar pel transport privat.

Així que vam llogar un cotxe amb xofer en l'agencia MadTrekking (situada gairebé enfront del Tsara Guesthouse). El preu fou de 110.000 Ar, incloent el vehicle, la gasolina i el xofer-guia per a tot un dia, durant el que vam visitar Sahambavy, Ranomafana i vam fer aturades a voluntat pel camí. Segurament també podíem haver recorregut a un taxista del carrer, però possiblement el preu no hagués estat molt diferent i vam preferir la serietat d'aquesta agència.

Dones recollint el te (Sahambavy)
Dones recollint el te (Sahambavy)

Sahambavy. Està situada 25 km a l'est de Fianar i el nostre principal interès en aquesta població era visitar una plantació de te, l'única que hi ha en tot Madagascar. Per a visitar-la vam pagar una entrada de 5.000 Ar i ens van explicar el procés de fabricació del te negre i el te verd, les dues varietats que es produeixen aquí i que són per a consum nacional i per a exportar a Kènia. Al final vam poder degustar diverses varietats, entre les que destaquem el te negre amb vainilla (vam comprar algunes borses com a record). Abans d'anar-nos vam donar un llarg passeig entre els camps de te de la plantació, els quals ocupen unes 520 Ha que s'estenen per diversos turons de formes molt arrodonides. El paisatge d'aquesta zona és senzillament magnífic i molt fotogènic, amb bones vistes sobre els voltants. També trobàrem diverses dones treballant entre els arbustos de te. Visita molt recomanable si us interessa tot allò relacionat amb el te.

Un cop finalitzada la visita a la plantació de te vam anar fins al proper i petit llac de Sahambavy, a 1 km escàs, i visitàrem el bonic jardí de flors de l'hotel-resort Le Lac, situat en una de les ribes d'aquest llac artificial.

Si no es disposa de transport privat es pot arribar a Sahambavy des de Fianarantsoa en taxi-brousse o bé amb el tren de passatgers que va a Manakara, però en ambdós casos caldrà tenir paciència infinita.

Patrimoni de la Humanitat Parc Nacional Ranomafana. Aquest parc fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en el 2007 sota l'epígraf de Boscos plujosos de l'Antsinanana, el qual agrupa aquest parc i altres cinc més (Marojejy, Masoala, Zahamena, Andohahela i Andringitra). Té una superfície de 41.600 Ha. en les que podem trobar una gran biodiversitat, amb nombroses espècies rares de plantes i animals, moltes en greu risc de desaparició. Però l'hoste més popular del parc és el lèmur daurat del bambú, descobert al 1986. El parc és solcat per nombrosos rius que desemboquen en el riu Namorona, del que podem veure un tram especialment imponent des d'un mirador que hi ha al costat de la carretera, molt poc abans d'arribar a l'entrada del parc.

Dels circuits possibles a realitzar en aquest parc nosaltres vam fer l'anomenat Varibolomena, una fàcil ruta d'uns 5 km en bucle que es fa en unes 3 hores. Durant el circuit vam poder veure diversos tipus de lèmur, com el lèmur daurat del bambú, el lèmur marró o el lèmur de ventre vermell, a més del cridaner Madagascar day gecko, o també un petit camaleó grisenc, insectes camuflats o nombroses plantes rares. En el trajecte s'arriba a un mirador elevat, anomenat Bellevue, amb una molt bona vista sobre el parc.

L'entrada a aquest parc costa 25.000 Ar per persona, als que cal sumar el cost del guia, que en el cas del circuit indicat és de 22.000 Ar. Per a la visita convé dur una capellina o similar, ja que les probabilitats que plogui són bastant elevades. A 50 m. de l'entrada del parc està el restaurant Varibolo, un bon lloc on refer-se de la caminada i que té vistes al parc.

Ranomafana està a uns 65 km al nord-est de Fianar: s'agafa la RN-7 cap a Ambositra i a Alakamisky Ambohimana, bonic poble a 26 km de Fianar, s'agafa una carretera a la dreta que després de 31 km de bon asfalt ens deixa en l'entrada del parc. Al parc de Ranomafana es pot arribar en taxi-brousse des de Fianar (o des de Tana). En el poble de Ranomafana, a 1 km de l'entrada del parc, hi ha diverses opcions d'allotjament per si hom desitja passar la nit aquí.

Soatanana. Aquesta aïllada població, situada a uns 30 km de Fianar, es caracteritza per ser el nucli històric i centre espiritual d'una comunitat cristiana anomenada Fifohazana o Church of Revival, un dels pocs exemples de comunitats religioses que es van establir a Madagascar en la segona meitat del s. XIX i que encara perdura. Aquest moviment religiós advoca per una lectura estricta de la Bíblia i els seus feligresos viuen d'acord a les estrictes normes de la seva fe. Un dels seus signes més visibles és el fet que pràcticament tots els habitants de Soatanana vesteixen de blanc com a senyal de la seva puresa.

Ens hagués agradat anar a Soatanana per la curiositat de veure l'ambient que envolta a la missa multitudinària del diumenge al matí, en la qual gent d'aquesta població i els voltants van en processó per a dur a terme la seva litúrgia. Però no va poder ser, perquè essent diumenge el transport públic era molt infreqüent o inexistent i quant al transport privat no vam voler pagar els alts preus que ens van oferir alguns taxistes pel trajecte de Fianar a Soatanana, anada i tornada. Així que després de diversos intents vam desistir, avançant així la nostra marxa cap a Ambalavao, la següent destinació en aquest viatge.

^top

AMBALAVAO

COM ARRIBAR

En la gare routière de Fianar vam agafar un taxi-brousse a Ambalavao, a 56 km per la RN-7, que ens costa 3.000 Ar cadascun. En aquest cas no va ser fàcil trobar el taxi-brousse a Ambalavao, perquè els comissionistes que pul·lulen per la terminal feien conxorxa entre ells amb la intenció que, sent vazaha, prenguéssim un transport privat. Sort que amb paciència i perseverança...

Pel camí es poden veure, al costat de la carretera, algunes de les vinyes i factories vitivinícoles que hi ha en aquesta regió. Curiós. Arribem a Ambalavao després de gairebé 90 minuts d'anar atapeïts com en una llauna de sardines.

DORMIR I MENJAR

A La Résidence du Betsileo (Ambalavao; tel. 32 44 285 60) vam pagar 35.000 Ar per una habitació doble amb bany privat i mosquitera. Un esmorzar complet costa 5.000 Ar. El lloc no està malament i és nou, del 2006, però les habitacions que donen al carrer poden ser sorolloses de nit, pel que recomanem demanar una que doni a la part del darrera. Aquest hotel té l'avantatge que està a escassos 300 m. de la parada dels taxi-brousse. Hem d'agrair-li a la propietària de l'hotel les gestions que va fer perquè el taxi-brousse que ens havia de dur a Ranohira passés a buscar-nos per l'hotel. Una altra opció d'allotjament a Ambalavao és l'Hotel Aux Bougainvillées.

Per a menjar recomanem els restaurants dels dos hotels citats anteriorment.

COSES A VEURE

Ambalavao (pronunciat Ambalavàu) és una població situada uns 56 km al sud de Fianar, al costat de la RN-7, i sobre el límit meridional de les terres altes de Madagascar i el país betsileu.

Zebús en el mercat d'Ambalavao
Zebús en el mercat d'Ambalavao

Ambalavao s'assenta en una vall envoltada d'espectaculars muntanyes granítiques i dominat pel massís d'Andringitra i el cim Boby, el segon més alt de Madagascar, amb 2.876 metres.

Ambalavao fou per a nosaltres una de les sorpreses agradables d'aquest viatge. Ens va agradar molt pel seu ambient tranquil i la seva magnífica situació entre muntanyes, pel que recomanem molt la seva visita.

Una mica típic, però imprescindible, a Ambalavao és la visita al taller de fabricació del paper d'Antaimoro. És molt interessant i curiós veure el procés de fabricació d'aquest paper, la pasta del qual s'obté de la segona capa de l'escorça d'un arbust i sobre la qual s'hi adhereixen flors naturals i fresques. Després de l'assecat el resultat és certament cridaner.

Una empleada de la fàbrica ens explica detalladament tot el procés de fabricació, amb una demostració pràctica pas a pas.

La visita és gratuïta, tot i que es demana una propina (ben merescuda) al final de la visita. La fàbrica està al costat de l'hotel Aux Bougainvillées.

Una altra cosa que dóna certa fama a Ambalavao és el seu mercat de zebús, el més gran de tot el país, que té lloc els dimarts i dimecres a hores molt molt primerenques.

Ovni petri en el camí a Ranohira
Ovni petri en el camí a Ranohira

En qualsevol cas, si no voleu fer la gran matinada o no coincideix amb el dia de mercat val igualment la pena visitar el lloc on es fa aquest, a 1 km del centre del poble. En trobar-se en un lloc elevat hi ha espectaculars vistes sobre els voltants de gairebé 360º i amb el sol ja baix de la tarda encara resulten més fotogèniques.

De totes maneres també vam veure grans ramats de zebús que eren conduïts a recintes delimitats per tanques de fusta.

Per altra banda, un passeig pels carrers d'Amabalavao té a més la recompensa de trobar als seus veïns, tant nens com adults, que saluden amb un ampli somriure davant la presència d'uns vazaha com nosaltres.

Una imatge d'aquestes que queden és la de veure a un grup de nens feliços jugant amb els seus cotxes i camions de joguina fets de materials reciclats com filferro, cartró i fusta. Ens va recordar imatges del nostre país fa unes quantes dècades, quan encara estàvem lluny del hiper-consumisme actual.

^top

RANOHIRA

COM ARRIBAR

Paguem 13.000 Ar cadascun pel taxi-brousse d'Ambalavao a Ranohira, en un trajecte d'uns 240 km. Degut a que el preu pagat és clarament un preu vazaha tenen el detall de passar-nos a buscar per l'hotel i reservar-nos els dos seients al costat del conductor, pel que tenim una visió privilegiada de la ruta. El trajecte des d'Ambalavao fins a Ihosy és a estones espectacular gràcies a les muntanyes de granit que trenquen el paisatge de sabana que les envolten. Finalment arribem a Ranohira després d'un llarg viatge de 6,5 hores.

DORMIR I MENJAR

En l'hotel Orchidée de l'Isalo vam pagar 35.600 Ar per una habitació doble i amb bany privat. És una mica bàsica, però per aquest preu ja se sap... De totes maneres té altres categories d'habitacions de més nivell. L'esmorzar costa 2.500 Ar/pax. Aquest hotel està situat a escassos 100 m. de les oficines del parc nacional de Isalo i enfront d'ell paren els taxi-brousse que circulen entre Fianar i Toliara.

Hi ha altres opcions d'allotjament de molt més luxe en aquesta zona, com el Relais de la Reine o Le Jardin du Roy, però totes elles estan allunyades del poble i és necessari disposar de vehicle privat.

En l'apartat de restaurants destaquem el de l'hotel Orchidée de l'Isalo, que a més té un gran èxit (merescut) entre els viatgers que s'aturen a Ranohira.

Per a canviar diners en cas de necessitat el Motel d'Isalo és una opció, però el canvi és molt dolent. I al costat de l'Orchidée de l'Isalo hi ha un cibercafè on la connexió a Internet costa 140 Ar/minut.

COSES A VEURE

Ranohira (pronunciat Ranuíra) és una petita població situada en el terç sud del país, ja en les terres baixes, i al costat de la RN-7. Venint de les terres altes es nota ja en aquesta zona un augment important de les temperatures. L'únic interès de Ranohira para el viatger és la seva proximitat al P.N. Isalo, perquè aquí trobem les oficines del parc, on iniciar la seva visita. Al caure el sol a la tarda val la pena anar fins a l'hotel Chez Alice i prendre una beguda en la seva terrassa a l'aire lliure mentre veiem com la paret rocosa d'Isalo que hi ha enfront de nosaltres es va tenyint de vermell.

Paisatge del P.N. Isalo
Paisatge del P.N. Isalo

Parc Nacional Isalo. Aquest parc té una superfície de 81 540 Ha i és potser el més visitat de Madagascar. S'assenta sobre un altiplà de pedra gres que data del període Juràsic, solcada per rius i els seus afluents que han dut a terme un gran treball d'erosió, donant lloc a excepcionals valls de sorra i grans canons. A més en ell podem trobar una nombrosa flora i fauna endèmica. A nosaltres aquest parc ens va agradar molt i molt i recomanem totalment la seva visita.

Dels circuits possibles a realitzar en aquest parc nosaltres vam fer l'anomenat Namaza, una ruta circular de gairebé 10 km que es fa en unes 4 hores a pas tranquil. Aquest circuit combina la visita a la Cascada de les Nimfes, així com a les piscines naturals Negra i Blava.

Des de les oficines del parc a Ranohira fins al límit del parc pròpiament aquest hi ha 3 km que cal fer caminant a l'anada i la tornada si no es disposa de vehicle, però aquest trajecte és molt agradable (especialment a l'anada) per les vistes sobre el massís d'Isalo i la llum de l'hora matinera a la que vam iniciar el circuit (a les 6:45).

Ja dins dels límits del parc caminem per un canó (l'altura de les parets és de 150 m) que ens condueix primerament a la preciosa Piscine Bleue, on el color turquesa de l'aigua ve donat per la sorra blanca del fons.

A només 50 metres està la Piscine Noire, anomenada així pel color fosc del seu fons. El paisatge és molt bonic, a més de frondós i verd, la qual cosa sorprèn per l'aridesa que hi ha fora del parc.

Lèmurs de cua ratllada a Isalo
Lèmurs de cua ratllada a Isalo

A continuació pugem per un camí entre roques fins arribar a la Cascada de les Nimfes, situada en un bonic racó entre altes roques, on ens mengem uns entrepans que portàvem per a reposar forces.

Al llarg de la ruta vam tenir la sort de trobar-nos amb un grup gran de lèmurs marrons i un altre de lèmurs de cua anellada, aquests últims molt cridaners, amb els que vam passar una bona estona. També vam veure molts altres animals més petits i plantes que el guia ens va localitzant.

De tornada a Ranohira també trobem pastors amb els seus zebús i un nombrós grup de dones rentant la roba en el riu amb les que intercanviem uns riures i alguna paraula en el dialecte bara que es parla en aquesta zona. Per exemple, Bao bao ve a significar Què tal? Com va? i és una bona forma de trencar el gel aquí. En resum, una ruta molt recomanable i la veritat és que durant tot el recorregut pel parc no ens vam creuar amb ningú, podent gaudir del parc d'Isalo en solitud.

L'entrada al parc costa 25.000 Ar per persona, als quals cal sumar el cost del guia, que en el cas del circuit indicat és de 40.000 Ar en total (o 36.000 Ar si es disposa de vehicle).

^top

TOLIARA

COM ARRIBAR

Per al llarg trajecte de 243 km per la RN-7 entre Ranohira i Toliara agafem un taxi-brousse davant del nostre hotel pel qual paguem 20.000 Ar cadascun. En el lleuger sobrepreu s'inclou el fet que va directe sense parar (és un dir) i que anem més amples del que és habitual: només 3 persones per fila en comptes de les 4, 5, 6 o ... 10.

En aquest trajecte passem per la indescriptible població d'Ilakaka, la qual ha passat de 40 habitants a principis dels anys 1990 a més de 60.000 (cens de 2005) gràcies al descobriment d'importants jaciments de safirs que han atret a molta gent amb l'esperança d'un ràpid enriquiment. El seu aspecte de poblat del far-west no és casual, tenint a més una certa fama de ser un lloc perillós per la violència generada al voltant del negoci de les pedres precioses. A diferència dels trams de la RN-7 que havíem recorregut fins a ara en aquesta zona del país els paisatges són molt més esteparis i secs i els poblats tenen un aspecte bastant més miserable. Una altra diferència palpable és que el color de la pell es va enfosquint a mesura que ens acostem a Toliara.

Uns 15 km abans d'arribar a Toliara veiem que hi ha en marxa un gran projecte de reforestació amb vegetació autòctona. Bé!!. Arribem a Toliara, concretament a la seva gare routière, unes 5 hores després de sortir de Ranohira i la veritat és que va ser un viatge molt còmode. Toliara està ja a nivell de mar i aquí la calor ja es fa notar.

DORMIR I MENJAR

A Chez Alain (San Fil - Toliara; tel.: 20 94 415 27) paguem 46.500 Ar, incloent taxes, per un bungalou amb bany privat i aigua calenta. La veritat és que aquest hotel va tenir segurament temps millors, però ara està una mica decrèpit i mancat de manteniment. Sembla que el seu amo, francès, s'ha deixat contagiar de la indolència pròpia d'aquesta ciutat. L'esmorzar continental de Chez Alain costa 8.000 Ar, molt car pel que és, i no admet comparança amb d'altres. Aquest allotjament es troba a només 500 m. de la terminal de taxi-brousse de Toliara, sent aquesta una dels escassos avantatges que li veiem al lloc.

Posteriorment, caminant pel centre de Toliara, vam trobar l'Hotel Serena (Blvd. Philibert Tsiranana - Tulear; tel. 20 94 411 73), inaugurat en el 2008. Està decorat amb bon gust, sembla confortable i el preu d'una habitació doble era de 42.500 Ar. Si tornéssim a Toliara segurament escolliríem aquest hotel i no Chez Alain.

Per a menjar una bona recomanació és el restaurant L'Etoile de Mer (a Blvd Lyautey, enfront de l'hotel Palétuvier) amb un menjar excel·lent i una terrassa exterior per a menjar a l'aire lliure.

COSES A VEURE
«Pousse-pousse» en acció
«Pousse-pousse» en acció

Toliara (també escrit amb l'antic nom de Tuléar) és una capital provincial situada en l'extrem sud de la RN-7, a 925 km d'Antananarivo i a pocs quilòmetres al nord del Tròpic de Capricorn. És una ciutat relativament moderna, creada al 1895 per un arquitecte francès que va pensar a plantar arbres en els seus carrers per a protegir del fort sol als seus habitants. Avui dia Toliara és un important port comercial, així com una animada ciutat universitària.

La nostra visita a Toliara va obeir al fet que en el seu aeroport agafàvem el vol a Morondava, la següent escala en aquest viatge. De fet, a Toliara no hi ha molt a veure, però val la pena visitar el Museu Municipal (400 Ar), situat en el Blvd Philbert Tsiranana. En ell s'exhibeixen importants objectes ètnics, entre els que destaquen algunes escultures eròtiques de tombes Sakalava i també màscares de la tribu Mikea, així com interessants fotografies i utensilis.

També hi ha un Musée de la Mer, d'accés gratuït, a Route de la Porte. El mercat de Toliara és possiblement el millor lloc del país on comprar lambas, la vestimenta.tradicional de Madagascar.

^top

 GUIA VIATGE MADAGASCAR: RUTA PEL CENTRE i NORD DE MADAGASCAR

MORONDAVA

COM ARRIBAR

Morondava està situada uns 360 km al nord (en línia recta) des de Toliara, però no hi ha carreteres com a tal que uneixin ambdues ciutats. Si es vol fer aquest trajecte per terra cal contractar un 4x4 i això suposa una cara excursió de diversos dies. A més les pistes es tornen impracticables durant la temporada de pluges. Per això (bàsicament pel factor temps) nosaltres optàrem per l'avió, el camí més ràpid entre Morondava i Toliara.

Per a començar vam agafar un taxi en el nostre hotel que ens va dur a l'aeroport de Toliara per 15.000 Ar (és la tarifa oficial), distant 7 km de l'hotel. Aquest aeroport és molt petit, però la terminal és bastant nova. Quan el personal d'Air Madagascar acaba de pesar i facturar nombrosos sacs ens toca facturar als únics 4 passatgers del vol a Morondava. Anem caminant per la pista fins al nostre minúscul avió d'hèlix Twin Otter DHC-6, amb només 25 places (i 2 pilots com a personal de bord).

Camps d'arròs de formes geomètriques
Camps d'arròs de formes geomètriques

Quan l'avió s'enlairà de la pista de Toliara va resultar que l'altura de vol era només d'uns 300 metres aproximadament. Així anem seguint perfectament la línia de la costa, la qual cosa ens permet tenir unes vistes privilegiades sobre les aigües turqueses del mar (entre la costa i l'escull coral·lí), les platges, els poblats vezo, les piragües de pescadors pescant, etc. Una autèntica passada!!. Des de l'aire reconeixem la població d'Ifaty, destinació de platja per a molts viatgers. Poc abans d'arribar a Morombe, situat aproximadament a mig camí, vam sobrevolar una gran extensió de bosc en la que podíem distingir perfectament nombrosos baobabs. Poc després aterrem en l'aeròdrom de Morombe, un aeroport de còmic. Aquí baixem de l'avió i esperem 10 minuts en la pista a que baixin els altres 2 viatgers del nostre avió i pugin 2 nous passatgers, una parella japonesa.

En el trajecte de Morombe a Morondava vam volar a més altura que abans, però tot i així vam poder gaudir dels bells paisatges d'aquesta zona tan remota i aïllada, dignes de les espectaculars fotos aèries del fotògraf Yann Arthus Bertrand. Poc abans d'aterrar a Morondava encara podem veure grans extensions d'arrossars dibuixant formes geomètriques capritxoses. Finalment aterrem en l'aeroport de Morondava dues hores després de enlairar-nos de Toliara. La tarifa oficial per a anar en taxi des de l'aeroport a Nosy Kely, la zona de platges de Morondava on es troben la majoria d'hotels, és de 15.000 Ar.

DORMIR I MENJAR

Després de veure diversos hotels en la zona de Nosy Kely ens quedem a Le Gîtes & Relais Guesthouse (Nosy Kely - Morondava; tel. 32 47 799 40), on vam pagar 55.000 Ar per una habitació bastant gran, amb un gran llit amb mosquitera i matalàs dur (en molts llocs són d'escuma), bany privat i esmorzar inclòs. Tot és molt nou i en l'habitació teníem una balconada oberta a l'enorme platja de sorra blanca des de la qual podíem veure al matí l'arribada de les piragües dels pescadors amb la pesca del dia perquè les dones els traguessin de les xarxes i els transportessin a la ciutat en recipients sobre el cap. En resum, aquest hotel té per a nosaltres la millor relació qualitat-preu de tots els del seu entorn.

El Vezo Hotel (rue de l'Indépendance - Morondava) està en un preciós edifici que semblava acabat de reformat. A més té bar i restaurant, amb una terrassa en l'últim pis amb bones vistes. I una opció de luxe, també en la platja de Nosy Kely, és el Palissandre Cote Ouest Resort & Spa, amb bungalous a partir de 90 €, amb totes les comoditats. També té un restaurant amb un menú de cuina d'autor per 32.000 Ar (si es menja aquí es pot negociar el poder banyar-se en la seva magnífica piscina privada).

Per a menjar el nostre preferit és el restaurant Couleurs Cafè, a només 20 m. del nostre hotel. El lloc està molt bé, amb bones vistes sobre la platja, el menjar és boníssim i a molt bon preu. Una altra bona opció és La Capannina, el restaurant de l'hotel Trecicogne.

COSES A VEURE
Recollint la pesca a Morondava
Recollint la pesca a Morondava

MORONDAVA. Aquesta ciutat es troba en la costa oest de Madagascar, sobre el Canal de Moçambic i en el delta del riu Morondava. A més de ser un bon lloc per a relaxar-se (és petit i tranquil) és el millor camp base per a diverses visites als voltants: Belo sur Mer, Avinguda dels Baobabs, Andranomena, Kirindy o el tsingy de Bemaraha.

Nosy Kely és una llarga platja de sorra blanca bastant atractiva, però enlletgida en algunes parts per l'erosió i per pilons de formigó. La part sud és la més bonica. A causa dels forts corrents no és recomanable banyar-se a mar obert. En qualsevol cas val la pena passejar per ella per a veure les embarcacions de pesca dels vezo arribar a la riba i descarregar les captures de dia mentre grups de dones i nens recullen la mercaderia per a endur-se-la en galledes sobre el cap.

Voltants de Morondava. Per a explorar els voltants de Morondava vam explorar la possibilitat de llogar una moto, però l'únic lloc que trobàrem on fer-ho, el Mada Bar (en el carrer principal), estava tancat aquells dies. En el Baobab Cafè lloguen 4x4 i quads, però els preus eren molt elevats. De totes maneres, ens van posar en contacte amb algú que estava disposat a fer-nos de taxista i amb el que vam pactar un preu de 90.000 Ar (tot inclòs) per una excursió de 7 hores per anar a l'Avinguda dels Baobabs i també a la Reserva Especial Andranomena.

A les 11:45, amb el nostre taxista i el seu Peugeot 309 sortim de Morondava per la RN-35, la qual es troba en un estat lamentable. Al cap de 10 km girem a l'esquerra per agafar una pista que va cap al nord. Parem aquí per a veure de prop els primers baobabs d'avui (impressionants). Reprenem la marxa i cada vegada anem veient més i més baobabs entre els camps d'arròs. Una estampa preciosa, sense paraules per a descriure-la. Pel camí parem en nombroses ocasions per a fotografiar baobabs tan especials que ja han estat batejats: Baobab Dinosauri (per la seva enorme grandària i edat, uns 480 anys), Baobab Rasta (per la forma de les seves branques), ... La varietat de baobabs endèmica d'aquesta zona és l'Adansonia grandidieri.

Al cap de 9 km de pista des de la cruïlla arribem a la famosíssima Avinguda dels Baobabs, on vam parar per a fer unes quantes fotos tot sabent que tornaríem al final del dia per a veure la posta de sol en aquest punt. Cal dir que aquesta pista té trams amb molta sorra, pel que pot ser problemàtic (però no impossible) per a fer-la amb bici o amb moto.

Continuem per la pista altres 21 km fins arribar al poblat de Marofandilia, on aturem perquè el nostre xofer localitzi a Patrick, el responsable i guia de la Reserva Especial d'Andranomena. Aquesta reserva, de 6.420 Ha, es caracteritza per ser una selva seca caducifòlia, ja que rep bastant menys pluja i suporta temperatures més altes que altres boscos de Madagascar. En ella trobem tres tipus de baobab diferents i fins a 7 espècies de lèmur, 3 de les quals són rares.

Esperant el «taxi-brousse» a la gare routière
Esperant el «taxi-brousse» a la gare routière

Per a visitar la reserva paguem 10.000 Ar cadascun per l'entrada més 5.000 Ar del guia. Només hi havia un possible circuit pel parc: el Circuit dels 3 llacs, de 6 km a peu. Durant el recorregut, d'una mica més de dues hores, veiem diversos grups de sifakas, nom comú del Propithecus verreauxi, una espècie endèmica de lèmur. També veiem lèmurs marrons. Dels tres llacs només en un d'ells queda aigua (aquí només plou de gener a abril) i en ell hi ha un gran nombre d'aus. Quant als baobabs veiem alguns exemplars molt curiosos, com un format per tres enormes troncs que neixen de la mateixa arrel, però sobretot els que el nostre guia bateja amb picardia com el baobab mascle i el baobab femella. El primer té una protuberància en la base que clarament sembla un fal·lus, mentre que el segon té un tall vertical també en la base que s'assembla a la vulva femenina. Ambdós estan separats uns 30 metres i la veritat és que són molt curiosos (veure foto en l'àlbum de Madagascar en el nostre Facebook). Donem per acabada la visita a la reserva, molt contents de tot el que hem vist.

Havíem dubtat entre visitar aquesta reserva o continuar altres 20 km al nord per a anar a la Reserva Privada de Kirindy (no confondre-la amb el Parc Nacional Kirindy Mitea), més gran, però similar en tipus de bosc, flora i fauna. Finalment quedem del tot satisfets amb l'elecció feta, tot i que, és clar, no podem opinar sobre Kirindy.

Acabada la visita a Andranomena tornem cap al sud per la mateixa pista. Uns 4 km abans d'arribar a l'Avinguda dels Baobabs ens desviem per una altra pista i després de 5 km arribem al lloc on es troben els també famosos Baobabs Amoureux (Baobabs Enamorats), dos baobabs que entrellacen els seus troncs d'una forma molt romàntica. Tornem a l'encreuament amb la pista principal i a només 100 metres hi ha unes tombes sakalava amb dibuixos cridaners.

Avinguda dels baobabs
Avinguda dels baobabs

L'anomenada Avinguda dels Baobabs (Allée des Baobabs) és un conjunt d'uns 300 baobabs, molts d'ells centenaris i amb altures de fins a 30 metres, situats als costats de la pista que va de Morondava a Belon'i Tsiribihina. El paisatge que formen és tan extraordinari i fotogènic que pot ser considerat una de les meravelles d'Àfrica i atreu a viatgers de tot el món, pel que és un dels llocs més visitats de Madagascar. El millor moment per a gaudir d'aquest lloc és al caure el sol (o bé a l'alba), tot i que lògicament és també quan hi ha més visitants. Tot i així, el dia que vam estar nosaltres no érem més de 15 guiris en tota la zona.

Els 2 últims quilòmetres abans d'arribar al seu punt més conegut els vam fer a peu per la pista de sorra per a poder assaborir millor un lloc tan màgic. El sol ja anava caient i el reflex dels seus raigs sobre els troncs dels enormes baobabs feia que aquests es tornessin vermellosos. Caminant i fent desenes de fotos per a intentar quedar-nos amb la màgia del moment arribem fins a l'aparcament que hi ha en l'entrada sud, on ens espera el nostre taxi. En aquest lapse de temps s'ha anat fent fosc, fins a quedar els baobabs com una ombra negra retallada sobre un cel molt vermellós. Sobre les 18:15 tornem cap a Morondava, a on vam arribar a les 19:00.

Tot i que havíem vist aquest lloc moltíssimes vegades en fotos i reportatges, la veritat és que la visita va superar amb escreix les expectatives creades. Per si sol ja val la pena l'esforç d'anar a Morondava.

^top

ILLA DE SAINTE-MARIE

COM ARRIBAR

En aquest trajecte, de punta a punta del país, comencem per anar fins a l'aeroport de Morondava, situat a uns 10 km de Nosy Kely. Ens duu de forma gratuïta una persona del nostre hotel (una deferència més del personal d'aquest hotel, atents en tot). En aquest cas el nostre avió fou un ATR 42/72, un bimotor d'hèlix de 48 places que va s'enlairà 15 minuts abans del previst i en el que només un 33% de les places estaven ocupades. Una hora després aterrem en l'aeroport Ivato d'Antananarivo, on hem de canviar d'avió per a continuar viatge a Sainte-Marie.

Facturem de nou i poc després ja estem novament pujats a un altre ATR 42/72. A Madagascar els tràmits abans i després d'un vol domèstic són molt ràpids i simples, bàsicament perquè gairebé no hi ha controls de cap tipus. Ens enlairem també abans de l'hora programada i aterrem en l'aeroport de Sainte-Marie uns 50 minuts després. Cal dir que l'arribada a Sainte-Marie és espectacular perquè se sobrevola la preciosa illa d'Aux Nattes i el seu anell de mar turquesa. Una passada!.

DORMIR I MENJAR

Ens allotgem a Chez Pierrot (Andapanangoy - Sainte-Marie; tel. 034 01 035 61), on vam pagar 60.000 Ar per un bungalou bastant correcte, amb bany privat, aigua calenta i ventilador. L'esmorzar, molt complet, està inclòs en el preu i la connexió a Internet és gratuïta. També organitzen excursions per a l'avistament de balenes per 75.000 Ar/pax, el preu més barat que vam trobar en els nombrosos llocs on vam preguntar. Chez Pierrot està al costat de la platja, en la costa oest de Sainte-Marie, a 8 km d'Ambodifotatra, la capital de Sainte-Marie, i a només 100 m. del Lakana Hotel, una altra bona opció per a allotjar-se a Sainte-Marie, tot i que el preu dels bungalous aquí és bastant més car que a Chez Pierrot.

Però si volem allotjar-nos en un lloc realment tranquil i lluny de tot, però en un entorn paradisíac, llavors val la pena buscar un bungalou en la veïna illa d'Aux-Nattes.

Per a menjar en alguns restaurants (inclosos els dels hotels) vam comprovar que era necessari reservar almenys migdia abans, ja que en cas contrari poden trigar d'una a dues hores a servir el menjar.

COSES A VEURE

ILLA SAINTE-MARIE (o Nosy Boraha). Aquesta illa està situada en la costa est de Madagascar, a una distància entre 5 i 20 km de l'illa principal. L'illa té una longitud de 60 km i menys de 10 km d'ample. El seva capital és Ambodifotatra.

Per a moure's per l'illa cal recórrer al transport privat, perquè els infreqüents taxi-brousse que circulen per l'única carretera mitjanament asfaltada de l'illa solen anar molt plens. I els taxis al llarg d'aquesta carretera són molt cars, ja que cobren una desorbitada tarifa oficial (per a guiris) a partir de 20.000 Ar per trajecte. Per això, val la pena plantejar-se el llogar una moto (o quad), però cal ser un conductor una mica experimentat perquè alguns trams de carretera són un malson, amb forats, roques, sorra, fang... o tot alhora.

Nosaltres vam llogar una moto de trail Yamaha XT de 100cc, ja una mica vella, per 50.000 Ar/dia en el Lakana Hotel. També és possible llogar escúters més nous per 45.000 Ar/dia, però no els recomanem per a circular per zones difícils. Un altre lloc per a llogar motos, amb preus similars, és un quiosquet enfront del Bank of Africa a Ambodifotatra.

A més de les òbvies activitats relacionades amb el mar (prendre el sol, banyar-se, bussejar, pescar o excursions amb barca) l'illa ofereix altres punts d'interès per a no avorrir-se.

En el Cementiri dels Pirates podem veure tombes de pirates, corsaris i altres persones que van formar part de la història d'aquesta illa. I és que durant els segles XVII i XVIII Sainte-Marie fou un refugi molt popular entre els pirates, ja que les seves aigües són tranquil·les, les seves badies oferien protecció enfront de les tempestes, el menjar era abundant i, sobretot, estava prop de la ruta comercial a les Índies orientals. Alguns dels cèlebres pirates que es van establir aquí: William Kidd, Robert Culliford, Thomas Tew, etc. S'ha rumorejat que la utòpica república pirata de Libertalia estava aquí, però ni tan sols està provat que aquesta república arribés a existir. En la visita guiada al cementiri se'ns explica la interessant història de les plaques i tombes més significatives. El cementiri està situat sobre un promontori envoltat de mar, en la badia de Forbans, amb unes vistes fantàstiques en totes les direccions. Al costat de l'entrada sud del pont que creua aquesta badia està el quiosquet on es paguen els 10.000 Ar que costa la visita guiada. El cementiri està a 800 m. caminant per un camí. Nosaltres pensem que és molt recomanable.

Núvols de tempesta sobre Sainte-Marie
Núvols de tempesta sobre Sainte-Marie

Amb la moto llogada ens aventurem a anar fins a l'anomenada Piscine Naturelle, en la punta nord de l'illa, però vam girar cua un cop passat Ankirihiry, quan encara quedaven uns quants quilòmetres, perquè l'estat de la pista (l'asfalt s'acaba 1 km abans d'arribar al poble de La Crique) és realment infernal, impossible per a una moto amb dos passatgers. Tot i així va valer la pena arribar fins aquí perquè els paisatges de platja i vegetació tropical que hi ha en el camí són molt bonics. També hi ha alguna cascada remarcable. Aprofitem per a prendre una beguda en l'aïllat hotel La Crique, situat al costat d'una platja realment preciosa.

A la tarda, la zona de platges d'Ambondrona, entre els hotels Lakana i Princesse Bora Lodge és un bon lloc per a passejar i veure el mar com si fos una enorme piscina per la quietud de l'aigua. Després podrem gaudir d'una bonica posta de sol sobre el mar i al capvespre, ja amb la marea baixa, veurem a alguns illencs caminant sobre l'aigua amb torxes cremant per atreure la pesca.

Entre juliol i setembre una altra activitat típica a Sainte-Marie és l'avistament de balenes. Nombrosos grups de balenes geperudes (Megaptera novaeangliae) vénen des de l'Antàrtida a la zona del canal entre Sainte-Marie i Madagascar a la recerca d'aliment i de les seves condicions ideals per al creixement dels joves balenons abans de tornar a les aigües fredes.

Aquesta activitat es pot contractar en alguna agència en el port d'Ambodifotatra o bé a través dels hotels, però convé comparar preus i característiques abans d'escollir. Nosaltres vam preguntar en diversos llocs i finalment la contractem en el nostre propi hotel, a Chez Pierrot. Paguem 150.000 Ar en total per una llanxa i el barquer-guia, només per a nosaltres dos. El nostre barquer va resultar ser un crac a l'hora de localitzar les balenes.

Vam sortir amb la llanxa des del nostre hotel a les 8:00 i vam tornar al mateix lloc a les 15:30. D'aquest temps vam estar una mica més de 4 hores albirant balenes (en total vam aconseguir veure unes 20 diferents) en la zona del canal al sud i est de l'illa Aux-Nattes. Cap al migdia desembarquem a Aux-Nattes per a dinar (entrepans i begudes inclosos en el preu de l'excursió), banyar-nos i passejar fins a l'hora de tornar. Pel que vam veure, la resta d'excursions segueixen més o menys el mateix patró (horaris, lloc d'aturada, etc). En resum, l'experiència va ser fantàstica i va valer molt la pena: estar al costat d'un mamífer tan enorme i sentir la seva respiració a escassos metres (el llanxer atura el motor per a no molestar la balena), així com veure les seves cabrioles sobre l'aigua, és quelcom que no es viu cada dia.

Illa Aux-Nattes (pronunciat il oh nat i coneguda també com Nosy Nato) és una diminuta illa de menys de 3 km de diàmetre situada a només 300 metres de la punta sud de Sainte-Marie. Si Sainte-Marie pot semblar el paradís, Aux-Nattes és el paradís fet realitat. En aquesta illa no hi ha vehicles i en 3 hores és possible circumvalar-la completament a peu.

Té platges tropicals de sorra blanca, cocoters i un lagoon d'aigües turqueses protegit per una barrera de coral... tot de postal. Ideal per a banyar-se, bussejar i experimentar la dolce far niente. Sens dubte aquí trobem algunes de les platges més boniques d'aquest viatge. Concretament la quel hi ha enfront del Meva Resort és fantàstica.

Per a arribar a Aux-Nattes l'única via és amb una lakana, una piragua tradicional de fusta. En una platja al final d'un camí, al sud-oest de l'aeroport de Sainte-Marie, sempre hi ha uns quants barquers esperant per a dur-nos a Aux-Nattes, però hem de regatejar bé el preu de partida. Per 3.000 Ar podem aconseguir una piragua, incloent anada i tornada (es pot acordar una hora perquè ens vinguin a recollir a Aux-Nattes).

^top

ANDASIBE

COM ARRIBAR

Per a anar de Sainte-Marie a l'illa principal aquesta vegada vam optar pel vaixell que uneix Ambodifotatra amb Soanierana-Ivongo, en la costa oriental de l'illa principal. Aquest vaixell, de l'empresa GasyKara, surt a les 6 del matí aproximadament i, pel que sembla, sol anar ple. Per tant convé reservar amb antelació (en el nostre cas va trucar per telèfon el propietari del nostre hotel el dia anterior). El trajecte costa 60.000 Ar/pax. Com que havíem d'estar en l'embarcador d'Ambodifotatra abans de les 5:30a.m. la nit anterior havíem acordat amb un taxista (20.000 Ar, la tarifa oficial) que ens passés a recollir per l'hotel a les 5:15.

En aquest trajecte amb vaixell, de 30 km, vam emprar gairebé 90 minuts, tot i que la travessa fou molt plàcida. Això sí, l'entrada al port de Soanierana-Ivongo va resultar bastant estranya, ja que el nostre vaixell va haver de creuar una platja molt poc profunda (suposem que a causa de la marea baixa) en la que quasiembarranquem abans de connectar amb un braç de mar que dóna accés al port (??).

Un cop en l'embarcador de Soanierana-Ivongo vam caminar uns 200 m. fins a la caòtica estació de taxi-brousse d'aquesta població, on vam pujar al primer taxi-brousse que sortia amb destinació a Toamasina (10.000 Ar/pax). Una opció més còmoda (i només una mica més cara) és comprar un paquet que ofereix GasyKara: costa 80.000 Ar/pax i inclou el vaixell a Soanierana-Ivongo i un minibús xàrter a Toamasina. Nosaltres no el vam contractar perquè ens ho va desaconsellar el propietari del nostre hotel, però veient després el que vam patir en el trajecte entre Soanierana i Toamasina en taxi-brousse la veritat és que ens penedim de no haver-ho fet (la diferència de preu és de només 10.000 Ar entre una opció i altra, res de l'altre món).

La carretera entre Soanierana-Ivongo i Toamasina, la RN-5, no està malament del tot, però a mesura que ens acostem a Toamasina l'asfalt es va degradant per moments i al final està plena de sots. En aquest trajecte, d'uns 170 km, vam creuar enormes rius a través de ponts, molts dels quals s'estaven reconstruint a causa dels desperfectes dels ciclons d'anys anteriors. Finalment arribem a Toamasina quatre hores després de sortir de Soanierana, esgotats per la incomoditat del viatge.

Per al trajecte entre Toamasina i Andasibe, de 225 km, vam agafar un taxi-brousse la destinació final del qual era Moramanga. Com prevèiem arribar tard a la nostra destinació, com així va ser (a Madagascar tard significa més enllà de les 18h.), vam pactar amb el conductor que es desviaria de la seva ruta per la RN-2 per a acompanyar-nos fins al poblet d'Andasibe, a 4 km de la carretera. Per això vam pagar 20.000 Ar, un preu una mica més car de l'habitual entre Toamasina i Moramanga. La veritat és que aquesta carretera està en bastant millor estat que la RN-5. A partir de la població de Brickaville la carretera ascendeix des del nivell del mar cap a les terres altes, motiu pel que s'alenteix la marxa a causa dels camions en la ruta. Compensa el fet que els paisatges són molt bonics. Finalment arribem a Andasibe (pronunciat Andasibé) després de 4 hores de viatge (eren les 19:30h. i semblava que era ja de matinada perquè amb prou feines es veia alguna llum).

DORMIR I MENJAR

Ens allotgem en l'Hotel Mikalo (1 km abans d'arribar al poble d'Andasibe; tel. 56 832 08), on vam pagar 61.200 Ar per un enorme bungalou de dues plantes. És bàsic, però té aigua calenta, mosquitera i flassades suficients (aquí les nits són fredes en aquesta època). A més està a escassos metres de límit del parc nacional i s'escolten els udols dels indri. El restaurant de l'hotel és un lloc acollidor i té fama d'oferir la millor gastronomia de la zona (el Mikalo pertany a l'amo del ja desaparegut hotel Buffet de la Gare. L'esmorzar és correcte i costa 4.000 Ar.

COSES A VEURE

Toamasina (també conegut com Tamatave, pronunciat Tamatàf). És una ciutat situada en la costa est de Madagascar i és el seu principal port marítim. En el nostre cas Toamasina fou simplement un lloc de pas en el llarg viatge entre Sainte-Marie i Andasibe, però com que vam disposar d'unes 3 hores en ella vam aprofitar per anar a dinar al costat de la platja.

A la gare routière vam agafar un pousse-pousse que per 3.000 Ar ens duu fins al Bulevar Ratsimilaho, el qual voreja la línia de costa fins al port. En el camí d'anada i tornada entre la gare routière i aquest bulevar vam tenir l'oportunitat de veure alguns edificis significatius de Toamasina, com el de l'Alliance Française, així com algunes de les seves grans avingudes, però poc més. En el Bulevar Ratsimilaho vam escollir per a dinar el restaurant Le Recréa, amb una posició magnífica enfront del mar, molt bon menjar i molt popular a tenor de quant ple estava. Hi havia un excel·lent menú de 2 plats per 12.500 Ar. Molt recomanable. Al costat d'aquest es troba un altre restaurant popular, el Bateau Ivre, però ens va semblar bastant car.

Parc Nacional Andasibe-Mantadia. Aquest parc té una superfície de 15 480 Ha i hostatja 108 espècies d'aus, així com 14 de lèmurs o 51 de rèptils. Entre els lèmurs destaca el Indri (Indri Indri), el lèmur de major grandària de tots, i entre els rèptils la boa Mandrita, molt temuda pels malgaixos. El preu de l'entrada a aquest parc és de 25.000 Ar cadascun, al que cal sumar el cost del guia (15.000 Ar para el circuit més curt). En el Centre de Visitants del parc hi ha una exposició (gratuïta) molt interessant i didàctica, que recomanem, sobre el propi parc i els indris. Aquest centre (i entrada del parc) es troba a 1 km de l'hotel Mikalo seguint la carretera que va del poble d'Andasibe a l'encreuament amb la RN-2.

Un indri en el bosc d'Analamazaotra
Un indri en el bosc d'Analamazaotra

En comptes de visitar el parc nacional nosaltres ens vam decidir per l'Estació Forestal Analamazaotra, gestionada per l'Association Mitsinjo, una iniciativa local i que ara és una ONG. Aquest bosc té una superfície de 700 Ha i està separat del parc nacional només per una carretera. Aquí s'hi pot trobar més o menys el mateix que en el parc nacional, però és més petit i hi ha més possibilitats de trobar algunes espècies, entre les que destaquen els indris o els camaleons. A diferència del parc aquí és possible contractar passejos nocturns. A més els preus de l'entrada i el guia són més baixos que els del parc, però, sobretot, aquests diners va a projectes comunitaris en agricultura i salut per a la població que viu al voltant d'aquest bosc.

Durant la nostra visita a aquest bosc vam trobar una família d'indris que vam poder veure molt de prop perquè alguns dels seus membres estan habituats als humans. També vam veure lèmurs marrons i una espècie de lèmur nocturn, així com dues espècies de camaleó, entre altres animals i plantes endèmiques d'aquest bosc plujós.

El cost total (entrada+guia) per a un circuit de 3 hores a Analamazaotra és de 20.000 Ar/persona. Les oficines estan uns 100 m. més enllà de les del parc nacional seguint la carretera cap a la RN-2. Per tot l'exposat recomanem moltíssim la seva visita.

^top

ANTANANARIVO (II)

COM ARRIBAR

En l'encreuament de la RN-2 i la carretera a Andasibe, al que arribem caminant perquè en aquesta carretera hi ha molt poc tràfic, vam agafar un taxi-brousse a Moramanga (2.000 Ar/pax). Fer aquest trajecte de 25 km ens va suposar 40 minuts i anar comprimits amb tropecentes persones més i la càrrega corresponent en la part de darrere d'un pick-up amb seients de fusta.

UN cop a la gare routière de Moramanga vam agafar el primer taxi-brousse amb destinació a Antananarivo (5.000 Ar/pax). El tram de la RN-2 entre Moramanga i Antananarivo està en bastant bon estat i els paisatges també són molt bonics: rius, cascades, arrossars i poblets amb les típiques construccions de les terres altes. Finalment arribem a la gare routière est d'Antananarivo després d'un còmode viatge de 2,5 hores, alentit pels embussos a l'entrada a la capital. Des d'aquesta terminal a l'hotel, en el centre de la ciutat, vam agafar un taxi (7.000 Ar).

DORMIR I MENJAR / COSES A VEURE

Ens vam allotjar novament en l'Hotel Sakamanga. En aquesta ocasió Antananarivo fou per a nosaltres només una curta etapa de pas en el nostre viatge cap a Diego Suarez, en el nord de l'illa. Per a veure els detalls sobre aquest hotel i restaurants, així com coses a veure i fer a Antananarivo aneu a Antananarivo (I)).

^top

ANTSIRANANA / DIEGO SUAREZ

COM ARRIBAR

Donat que el nostre mitjà de transport entre Antananarivo i Diego Suarez era l'avió vam iniciar aquest trajecte agafant el minibús Navette que per 6.000 Ar/pax ens ve a buscar a l'hotel i ens duu fins a l'aeroport Ivato després de recollir alguns passatgers més. Aquest servei a l'aeroport l'havíem reservat la nit abans trucant per telèfon al 32 07 062 56. Ens van passar a recollir a les 5:15 i a les 5:55 ja estàvem en la terminal de vols nacionals. És còmode, net i bastant més barat que un taxi (un taxi reservat a l'hotel ens costava 30.000 Ar).

En aquest cas el nostre avió era un Airbus A-320 que feia la ruta d'Antananarivo a l'illa de la Reunió, però amb escales prèvies a Nosy Be i Diego Suarez. El trajecte d'Antananarivo a Nosy Be, de 650 km en línia recta, el vam fer en una hora i en aterrar a Nosy Be baixa una part del passatge. Al cap de 20 minuts reprenem el vol i només 15 minuts després ja descendim sobre l'aeroport de Diego Suarez, a 160 km en línia recta del de Nosy Be.

Fora de la terminal agafem un taxi (10.000 Ar) per anar fins a l'hotel, en el centre de Diego. Més tard vam saber que si haguéssim reservat l'hotel prèviament ens haguessin anat a recollir a l'aeroport gratis... és el que té decidir l'hotel en l'últim moment!!.

DORMIR I MENJAR

A l'Hotel Emeraude (a la cantonada dels carrers Rigault i Gauche - Diego Suarez; tel 20 82 225 44), de 3*, vam pagar 79.500 Ar per una habitació doble gran, amb bany privat i banyera, A/C, nevera, etc, però aquest preu el vam obtenir regatejant des dels 115.000 Ar inicials. Cal dir que aquest hotel està molt bé i el personal és molt atent en tot. Molt recomanable com a opció de preu mitjà, ja que si voleu quelcom més car (a partir de 280.000 Ar) està el Grand Hotel, el preferit del turisme internacional.

Per a menjar recomanem el restaurant La Vahinée, situat en la cantonada del carrer Colbert amb l'Av. de France. També ens va causar una molt bona impressió el restaurant Le Venilla (carrer Surcourf). I una última recomanació és el restaurant La Rosticceria (rue Colbert, 47), tot i que és més car que els anteriors. La terrassa exterior de la patisserie del Grand Hotel és el millor lloc per a gaudir dels seus dolços, begudes i esmorzars mentre veiem pasar la gent pel carrer Colbert.

I per a connectar-se a Internet una bona opció és el cíber Housseni.com (en la planta baixa de l'edifici Ny Havana). Costa 30 Ar/minut i la connexió és bastant ràpida.

COSES A VEURE
Mercat al carrer (Antsiranana)
Mercat al carrer (Antsiranana)

ANTSIRANANA (també coneguda amb l'antic nom de Diego Suarez o simplement Diegó) està situada en l'extrem nord de Madagascar. Deu el seu anterior nom a un parell d'exploradors portuguesos, Diego Diaz i Fernando Suarez, que van visitar aquesta zona a principis del s. XVI. Per altra banda Antsiranana també entra en la disputa amb Sainte-Marie sobre la ubicació de la llegendària república pirata de Libertalia, l'existència de la qual no ha estat provada ni aquí ni en cap altre lloc.

Diego manté un toc colonial que la fa ser segurament la ciutat més francesa de Madagascar, mentre que la seva badia està considerada com una de les més boniques i grans del món.

Per al viatger l'interès en aquesta ciutat està també en que és un bon lloc des d'on iniciar interessants excursions a llocs veïns, com per exemple als parcs Montagne d'Ambre i Ankarana, o al Tsingy Rouge (situat a dos hores en 4x4 d'Antsiranana), entre d'altres.

Els millors exemples d'edificis colonials a Diego els trobem al voltant del carrer Colbert. En arribar a l'extrem nord d'aquest carrer podem veure un imponent edifici colonial que ara està ocupat per un organisme oficial. Girant a l'esquerra i seguint el carrer Richelieu arribem a la plaça Joffre, on hi ha un monument dedicat al general Joffre i bones vistes sobre el port i part de la badia.

Voltants d'Antsiranana. Per a recórrer amb llibertat els voltants de Diego nosaltres vam optar per llogar una moto a Note Bleue Voyages, agència del mateix amo que l'hotel La Note Bleue. Aquí vam llogar una moto Yamaha de 100 cc per 40.000 Ar/dia. En aquestes dates el preu de la gasolina de 91 octans era de 2.680 Ar/litre i amb menys de 4 litres fou suficient per als més de 100 km que vam recórrer en les 24 hores que la vam tenir llogada.

Ja amb la moto vam sortir de Diego cap a l'oest pel carrer R. J. Bezara (si us perdeu cal preguntar per la ruta a Namakia). Poc després de sortir del nucli urbà s'acaba l'asfalt i la carretera travessa, literalment, un abocador, amb residus cremant-se en la mateixa carretera. També trobem dones i nens buscant entre la porqueria, així com d'altres picant pedra a ple sol, cosa que ja havíem vist diverses vegades en altres punts del país i que diu molt de l'extrema pobresa i duríssimes condicions que ha de suportar una part de la població malgaix. Algú ens va comentar que es pagava sobre 1 US$ per cada galleda de pedres esmicolades (sense comentaris...).

Al cap d'uns pocs quilòmetres passem al costat d'unes enormes i boniques salines. L'estat de la pista oscil·la entre dolent i terrible, pel que moltes vegades els vehicles opten per anar camp a través per a evitar les restes d'asfalt en la pista. Quan arribem al petit nucli d'Andranotsara trobem una bifurcació, però abans hi ha una barrera que impedeix el pas. Ens demanen 10.000 Ar en concepte de... ??? per a continuar. Acceptem pagar si ens donen un rebut o tiquet, però com la resposta és no llavors iniciem una discussió que acaba amb que ens deixen passar sense pagar (!!).

Agafem el desviament a la dreta, per la pista que va cap al nord, fins al Cap d'Ambre, seguint la riba del Cul-de-Sac Gallois, una bonica badia. El paisatge és molt de secà i a estones sembla que estiguem en un altre planeta. Trobem diversos baobabs al costat del camí. Després de recórrer uns 7 km des d'Andranotsara i quan ja veiem davant nostre la formació rocosa coneguda com a Windsor Castle decidim deixar-ho córrer degut a l'horrorós estat de la pista, i que ens fa témer una punxada o una avaria mecànica que seria fatal aquí perquè estem enmig del no-res. És una llàstima, perquè ens hagués agradat continuar fins arribar a la badia de Courrier, on sembla que hi ha una platja extraordinària. En qualsevol cas l'excursió va valer molt la pena pels paisatges i l'aventura. Resumint, per anar al Windor Castle o a la citada platja es pot anar amb moto, però només amb un passatger i conduint amb molta cura i certa habilitat. En cas contrari caldrà recórrer a un vehicle 4x4.

Recorrem els 15 km de tornada a Diego seguint el mateix camí d'abans i quan arribem a l'alçada del cementiri de guerra franc-malgaix prenem el Blvd. Duplex en direcció a Ramena, al nord-est d'Antsiranana. Poc després ja veiem a la nostra esquerra la bonica badia Andovobazaha i la seva característica Saupari Dunghar, una illa deshabitada amb forma de Pa de Sucre que emergeix del centre d'aquesta badia i que és la icona de Diego. El color de les aigües de la badia i d'aquesta zona en general ha donat lloc a l'àlies de mar Maragda... i amb justícia.

Continuem per la carretera, vorejant completament la badia, i 8 km després arribem a la Montagne des Français, nom que rep una àrea protegida formada per bosc sec de fulla caduca. En ella destaca la presència de baobabs de la rara espècie Adansonia Suarezensis, endèmica d'aquesta zona. Des del cim d'aquest turó, a uns 450 metres d'altura, hi ha espectaculars vistes sobre la badia i la ciutat de Diego i per a arribar a ella se segueix un camí (unes 2 hores), però segons ens van dir a l'Oficina de Turisme de Diego ara és imprescindible contractar un guia que cal dur des de Diego (segons ens van dir perquè s'han produït alguns atracaments a turistes i es volen evitar així). Però encara que no pugeu al cim, com fou el nostre cas, val la pena aturar-se aquí per a admirar i fotografiar l'entorn i, sobretot, els rars baobabs esmentats.

Continuem uns 10 km més seguint la mateixa carretera, amb algunes aturades obligades per a fotografiar la zona costanera, i arribem al petit poble de Ramena (pronunciat Ramèn), la platja favorita dels habitants d'Antsiranana els caps de setmana. La veritat és que la platja, de sorra blanca, és de les millors de la zona, tot i que la presència de barques i alguna deixalla (poca) en la platja li treu una mica del seu encant. D'altra banda val la pena venir d'excursió fins aquí i dinar en algun dels senzills restaurants que hi ha a la platja (recomanem el restaurant Emeraude). Des d'aquí es pot contractar alguna embarcació per a navegar per aquesta preciosa zona costanera, en ple mar Maragda.

Després de la visita a Ramena tornem cap a Antsiranana, amb el sol caient i donant noves tonalitats al paisatge, la qual cosa ens convida a fotografiar de nou punts com el Pa de Sucre, entre d'altres. En arribar a Diego anem a visitar el cementiri de guerra anglès (indicat com a War Cemetery en la carretera a l'aeroport). I és que en el 1942 les forces aliades van desembarcar a la Badia de Courrier, a l'oest de Diego, en l'anomenada Batalla de Madagascar per a conquerir la Madagascar llavors controlada per la França de Vichy. En aquesta batalla van morir centenars de soldats britànics i en la seva majoria estan enterrats en aquest cementiri.

Parc Nacional Montagne d'Ambre. Aquest parc, de 23.010 Ha, ocupa un massís d'origen volcànic amb altures que oscil·len entre els 850 i els 1.475 metres. És una illa de bosc humit comparat amb l'aridesa dels voltants, degut al fet que té un microclima molt plujós. El seu interès radica en els seus llacs, cascades i vida salvatge, amb moltes espècies de camaleó.

Camaleó intentant passar desapercegut
Camaleó intentant passar desapercegut

Com que el dia de la nostra visita a aquest parc plovia a estones vam triar fer un circuit mitjà, d'uns 8 km de longitud i que vam recórrer de forma accelerada en 3 hores a causa de la pluja. L'entrada al parc costa 25.000 Ar per persona, als quals cal sumar el cost del guia, que en el cas del circuit indicat és de 25.000 Ar.

Durant el circuit vam veure uns quants camaleons. Vam recórrer un bonic sender anomenat Voie de Milles Arbres, per a després arribar a la cascada Antakarana i d'aquí a l'Station des Rousettes, una zona de càmping i pic-nic on vam poder veure una curiosa mangosta de cua anellada buscant menjar. Acabem la visita, de forma precipitada per la forta pluja, després d'anar fins a la magnífica Cascada Sagrada. El nostre hàbil guia ens "va localitzar" un exemplar de Brookesia Minima, el considerat com el camaleó més petit del món, i d'aquí el mèrit de trobar-ne un, perquè és realment minúscul (veure foto en l'apartat Fotos divertides i curioses, en aquest mateix web). En resum, aquest parc no ens va agradar tant com altres ja vistos, però la pluja va tenir molt a veure en això.

Un consell: per a la visita a Montagne d'Ambre convé dur protecció per a la pluja i una mica d'abric, perquè el clima d'aquesta zona és bastant més fresc que el de Diego malgrat la seva proximitat. No us confieu!!.

L'entrada al parc està a uns 3'2 km de Joffreville, una població que en el seu moment fou un lloc de descans per als oficials francesos, però que ara està en estat ruïnós. Joffreville es troba a uns 28 km al sud-oest d'Antsiranana. Un taxi-brousse d'Antsiranana a Joffreville costa 4.000 Ar/pax i triga uns 50 minuts en arribar, però a la tarda pot haver-hi molt poca freqüència per a tornar a Diego. I els 3 km de pista fins a l'entrada del parc caldrà fer-los a peu. Una opció més còmoda és agafar un taxi: 60.000 Ar (sense regatejar) per al trajecte Antsiranana-Joffreville, anada i tornada. Una altra opció possible és fer aquest recorregut amb una moto llogada, ja que la carretera entre ambdues ciutats està asfaltada, tot i que cal contar amb el possible factor pluja.

^top

MAHAMASINA / ANKARANA

COM ARRIBAR

Aprofitant que el trànsfer a l'aeroport és gratuït en l'hotel Emeraude vam demanar que també ho fos per anar a la gare routière de taxi-brousse, amb la qual cosa ens estalviàvem el taxi. Cap problema!!. El propi mànager de l'hotel ens va acompanyar amablement en el seu 4x4 fins allà, on vam agafar el primer taxi-brousse amb destinació a Ambilove (10.000 Ar), tot i que aquesta no era la nostra destinació, sinó que nosaltres ens quedàvem uns quilòmetres abans, en la població de Mahamasina.

El trajecte de Diego a Mahamasina és de 108 km per una carretera bastant acceptable, la RN-6, però igualment triguem 2 hores i 45 minuts en arribar a Mahamasina per les nombroses aturades del nostre taxi-brousse. A més va ser un viatge bastant dur perquè anàvem 25 persones en una furgoneta on en teoria cabien només 15... Només en la nostra filera de seients ja érem 8 persones!!!.

DORMIR I MENJAR

A Mahamasina, un poble amb quatre cases mal contades, les opcions d'allotjament són molt reduïdes. De fet l'únic lloc amb un cert nivell és Le Relais de l'Ankarana (a 750 m. del poble i l'entrada al parc d'Ankarana; tel. 32 02 222 94), obert al 2008. Aquí paguem 70.000 Ar per un magnífic bungalou molt confortable, amb bany privat i aigua calenta. De debò que és un autèntic luxe comparat amb la resta d'hotels a Mahamasina. Tot el seu personal, i en especial el Sr. Elías, són molt atents i amables. Si és possible, recomanem demanar un dels bungalous que dóna a la part de darrere per a esmorteir el soroll dels camions que circulen de nit per la RN-6. L'esmorzar està bastant bé i costa 6.000 Ar, mentre que el sopar està compost d'un menú molt complet per 16.000 Ar. Penseu que a Mahamasina no hi ha cap botiga digna de tal nom i tot s'ha d'anar a comprar a la ciutat d'Ambilove, a 30 km per la RN-6. Finalment dir que aquest lloc és ideal si es va amb nens.

Altres allotjaments a Mahamasina que també vam veure són Chez Aurelien (tel. 32 02 786 00), amb bungalous molt molt bàsics, sense bany privat ni aigua calenta en el rudimentari bany compartit, per un preu de 15.000 Ar. L'amo, Aurelien, això sí, és súper simpàtic i ens va ajudar molt en tot.També Chez Goulam, situat uns 150 m. darrere de l'anterior, té bungalous una mica millors i amb bany privat, però tot i així són bàsics i també sense aigua calenta, per un preu de 35.000 Ar. I poca cosa més hi ha...

A més, Mahamasina és tan remot que encara no arriba l'electricitat al poble. Almenys a Le Relais de l'Ankarana tenen un grup electrògen que funciona de 18 a 22 hores, però no més, pel que en èpoques de nits caloroses pot ser un problema dormir a Mahamasina si no disposem d'electricitat per a un ventilador o A/C

. COSES A VEURE

MAHAMASINA (pronunciat Majmàsina) és un minúscul poblat situat al costat de la RN-6. El seu únic interès per al viatger és com a base logística per a organitzar la visita al magnífic parc nacional Ankarana, ja que aquí estan les oficines del parc.

Despertar d'un lèmur nocturn
Despertar d'un lèmur nocturn

Parc Nacional Ankarana (pronunciat Ankàrana). Aquest parc té una superfície de 18.225 Ha i descansa sobre un altiplà compost de pedra calcària amb una edat de 150 milions d'anys i que a causa de la pluja en aquesta zona està molt exposada a l'erosió, donant lloc a una topografia kàrstica peculiar on destaca el tsingy. Tsingy és una paraula malgaix que fa referència a un paisatge format per pinacles de roca calcària extremadament afilats que es formen al dissoldre l'aigua de la pluja la part superior de la roca calcària, més tova, deixant al descobert la part inferior de la roca, més dura i en forma d'agulla. La vegetació i la impossibilitat de transitar per la zona del tsingy han preservat aquesta regió de la intrusió humana.

Possiblement el tsingy més famós de Madagascar és el que es troba a la reserva natural Tsingy de Bemaraha (declarada Patrimoni de la Humanitat des de 1990), però nosaltres vam preferir visitar el d'Ankarana perquè és molt més accessible, essent el seu cost en diners i temps molt menor que en el cas de Bemaraha. Aquest darrer es troba a més de 150 km de Morondava per una pista que s'ha de recórrer en un vehicle privat 4x4.

En el parc d'Ankarana hi ha un gran nombre de circuits possibles, de diferents durades i preus. Nosaltres vam pactar amb el nostre guia, Joachim, un circuit que combinava el tsingy Rary i les Tourelles de tsingy. En total uns 12 km i més de 3'5 hores. L'entrada al parc costa 25.000 Ar per persona, als quals cal sumar el cost del guia, que en el cas d'aquest circuit és de 25.000 Ar.

Comencem el nostre recorregut a les 6:30. Des de les oficines del parc, a l'entrada est (n'hi ha una altra a 25 km, al nord-oest), vam caminar 3 km fins a l'últim punt accessible per als vehicles. Aquest camí és bonic i en ell ja vam veure uns quants animals, com camaleons i geckos. Ens internem en el parc per zones de terra totalment vermella que formen un paisatge molt bonic.

Tsingy Rary en el P.N. Ankarana
Tsingy Rary en el P.N. Ankarana

Veiem diverses famílies de lèmurs coronats (Eulemur coronatus) i lèmurs marrons de Sanford (Eulemur sanfordi), ambdós diürns, així com els divertits lepilemúrids nocturns, observant-nos des dels seus caus en els arbres. Quan vam arribar a un mirador sobre el tsingy Rary vam alucinar amb aquest fenomen natural extraordinari. Aquest és un exemple de tsingy pla, assemblant-se a un mar de pinacles kàrstics. Aquí ens quedem una bona estona extasiats per a gaudir d'aquesta meravella.

Després ens dirigim cap a les Tourelles de tsingy, un exemple de tsingy en terreny amb pendent. El camí transcorre entre alguns pinacles i ens sembla estar en un paisatge de conte de fades. A continuació enllacem amb un camí que passa pel costat de diversos baobabs del tipus Adansonia Madagascariensis. També ens trobem amb alguna serp i un camaleó enorme, entre altres animals, així com nombroses plantes (ravinales, pandanus, pachypodiums, etc), moltes d'elles amb propietats medicinals tal com ens explica el nostre savi guia. I així, gaudint de cada nou pas que donem en aquest parc, tornem al lloc d'inici, quan la calor ja comença a notar-se.

En resum, el parc nacional Ankarana va ser un dels que més ens va agradar, sens dubte. Si visiteu el nord de Madagascar no us el perdeu per res del món. I si només podeu visitar un parc en el nord i heu d'escollir entre els de Montagne d'Ambre i el d'Ankarana, nosaltres ens quedem amb aquest últim.

^top

HELL-VILLE (isla de Nosy Be)

COM ARRIBAR

Comencem el nostre trajecte de Mahamasina a Nosy Be anant a Ambilove, la ciutat més propera a aquest racó de món. Contàvem amb esperar en la carretera a que passés un taxi-brousse, creuar els dits perquè no anés ple i tingués lloc per a dos vazahas, però per sort uns empleats del nostre hotel havien d'anar aquest dia a Ambilove a comprar provisions amb el seu 4x4 i ens van convidar a acompanyar-los, cosa que vam acceptar encantats. D'aquesta manera, molt còmodes i en només mitja hora arribem a Ambilove. Els nostres acompanyants ens localitzen en els carrers d'Ambilove el taxi-brousse amb destinació a Ambanja, la nostra pròxima aturada, i que en aquell moment estava donant voltes pels carrers buscant clients, un clàssic en els taxi-brousse d'aquestes contrades.

Paguem 5.000 Ar pel trajecte a Ambanja i gràcies a que som els primers a pujar al taxi-brousse aconseguim els seients al costat del conductor (sens dubte els millors en un taxi-brousse), però vam acabar donant tombs durant 45 minuts per Ambilove fins a omplir el minibús. El tram de 101 km de la RN-6 entre Ambilove i Ambanja està en molt millor estat que el de Mahamasina a Ambilove, arribant a la gare routière d'Ambanja només 2 hores després de sortir d'Ambilove (rècord absolut de velocitat en termes de taxi-brousse malgaix!).

Un cop a Ambanja vam dubtar entre pernoctar aquí o continuar viatge fins a Ankify, ja que al matí ens havien dit que no hi ha cap ferri ni barca que faci la travessia d'Ankify a Nosy Be a partir del migdia. Ens informem entre l'exèrcit de comissionistes de taxi-brousse que ens assalten només arribar i ens juren i perjuren que encara estem a temps de agafar-ne una, però que hem de donar-nos pressa. Així que agafem un taxi compartit de 5 places i per 4.000 Ar/pax (preu vazaha) ens duu en 30 minuts fins a l'embarcador d'Ankify, a 23 km d'Ambanja per una bona carretera.

Res més arribar al port d'Ankify comprem els bitllets per a l'última barca de la tarda per 10.000 Ar/pax (aquí són molt espavilats i van intentar fer-nos pagar 15.000 Ar, però no va colar). Després d'una espera de mitja hora embarquem en una motora amb altres 15 persones. El nostre pilot anava molt sobrat i creia el Michael Schumacher de la nàutica, anant a tota velocitat i de forma molt brusca per un mar cada cop més embravit degaut a la pujada de la marea i els vents de la tarda. Quan vam arribar al port de Hell-Ville, ja a l'illa de Nosy Be i després de mitja hora de navegació, la por encara es reflectia en la majoria de cares, incloses les nostres, clar. Potser la forma de dur la barca del nostre patró era la millor donades les condicions del mar, però la veritat és que aquest trajecte, d'uns 20 km o unes 11 milles nàutiques, se'ns va fer etern. Resumint, recomanem fer aquesta travessa al matí per a estalviar-se una mala estona.

Per anar des del port fins al centre de Hell-Ville vam agafar un taxi per 2.000 Ar.

DORMIR I MENJAR

A Hell-Ville ens allotgem a l'Hotel Diamant 10 (Bd. Dr Monceau - Hell Ville; tel. 20 86 614 48), un petit hotel on vam pagar 60.000 Ar per una habitació doble bastant gran i nova, amb llit gran, bany privat, aigua calenta i A/C. Molt recomanable per a pressupostos ajustats. A més hem d'agrair-li a la propietària el gest de deixar-nos l'habitació unes hores més sense cost addicional per a dutxar-nos i deixar l'equipatge, ja que el nostre vol era a la nit. Una altra bona opció en aquesta franja és l'Hotel BelleVue (Rue R Tsiomeko - Hell Ville; tel. 20 86 613 84), on una habitació correcta, però molt petita, amb bany, TV i A/C costa 50.000 Ar.

Lògicament en l'illa de Nosy Be i illes properes, destinació de platja per a molts europeus, hi ha moltes altres opcions d'allotjament de bastant més nivell i preu, però en general són resorts situats cap al nord de l'illa, en zones com Andilana, Orangea o Ambatoloaka.. D'ells només podem parlar en primera persona del bonic Vanila Hotel & Spa, un resort de luxe situat en la platja d'Orangea, 17 km al nord de Hell Ville i enfront de l'illa Nosy-Sakatia. Els preus comencen a partir de 83 € en temporada baixa.

Per a menjar a Hell-Ville un lloc molt recomanable és el restaurant Hallal, situat en una cantonada davant del mercat. Molt bon menjar a preus més que correctes. El bar-restaurant Nandipo s'autodefineix com una batzoki-taverna, però té un poutpourri de símbols que van des del toro d'Osborne a una bandera del Barça. Però el lloc està bé i és acollidor, i sembla ser un lloc de reunió d'expatriats i vazahas en general. I per a esmorzar a Hell-Ville res millor que la terrassa exterior del cafè L'Oasis, un lloc molt popular situat davant del banc BVF.

Per a canviar recomanem la petita oficina de canvi Nosy Change que hi ha en el punt on es bifurquen les carreteres a Andilana i a l'aeroport, en extrem nord del Blvd. General de Gaulle. Aquí pagaven una mica millor que al banc BVF.

COSES A VEURE

NOSY BE. L'illa volcànica de Nosy Be està situada al nord-oest de Madagascar, en el Canal de Moçambic i a només 20 km d'Ankify, el punt més proper en l'illa principal. Les seves dimensions són d'uns 24 km de nord a sud i uns 20 km d'est a oest.

Nosy Be és possiblement la destinació turística més important de Madagascar, ja que conta amb un aeroport internacional al que arriben vols directes des d'Europa i especialment des de França. Però tampoc cal enganyar-se, afortunadament està a anys llum de ser un Bali o Pukhet, per posar algun exemple. Les infraestructures turístiques i de transport són encara molt reduïdes i la gran majoria d'hotels es concentren a Ambatoloaka i Andilana.

La veritat és que nosaltres vam anar a Nosy Be amb certa prevenció, pensant que trobaríem molt turista europeu de platja, però no va ser així, tot i que potser era un any atípic pels esdeveniments polítics, la crisi econòmica, etc. En qualsevol cas, vam escollir Hell-Ville com a base per a la nostra estada a l'illa per a estar en un lloc no turístic. Finalment, si bé Nosy Be no ens va semblar un lloc extraordinari, tampoc ens va disgustar i pensem que és un bon lloc per a passar uns dies i explorar els voltants.

Hell-Ville és la capital de l'illa i està situada en el seu extrem sud. És una ciutat en la qual es pot copsar fàcilment la vida diària dels illencs, activa però sense presses. En general, és una ciutat agradable per a passejar i on encara podem veure alguns bonics edificis de l'època colonial francesa.

A 1'5 km del centre de Hell-Ville, al costat de la carretera a Andilana, hi ha unes quantes botigues d'artesania on trobar multitud de records de Madagascar a bons preus, però que cal regatejar. Una de les botigues recomanables és Chez Abud.

Per a recórrer l'illa amb llibertat vam preferir llogar una moto i ho vam fer a Location Jeunesse (tel. 032 04 663 87 - Hell-Ville), un lloc de lloguer de motos i bicis que hi ha passat el cementiri i l'oficina d'Air Madagascar en la sortida nord de Hell-Ville que va cap a Ambatoloaka. Vam llogar un ciclomotor Yamaha de 50cc, més que suficient per a aquesta illa, per 25.000 Ar/dia.

Ja amb la moto ens dirigim cap a Ambatoloaka, 8 km al nord-oest de Hell-Ville, per a contractar una excursió amb barca a Nosy Komba i Nosy Tanikely per a l'endemà. Ambatoloaka és un antic poblat pesquer i que ara està molt desnaturalitzat pel seu gran desenvolupament turístic, concentrant gran multitud d'hotels (l'allotjament més barat de Nosy Be està aquí), restaurants i bars musicals per al turisme. A Nosy Be és el més proper que trobareu a un Benidorm o Salou, però a molt petita escala.

Per cert, en la carretera a Ambatoloaka, davant d'una gasolinera a 6 km de Hell-Ville, vam trobar un control policial on se'ns va demanar obertament diners per a la policia cada vegada que passàvem per allà , però això sí, de bones maneres i sense insistir massa quan li vam contestar amablement que no enteníem el que ens deia (??) i ens anàvem sense donar ni un ariary. Al final ja ens coneixien i reien com nens entremaliats. Aquest fou l'únic cas de corrupció policial que vam trobar en tot Madagascar, després de passar per moltíssims controls policials, i no és casual que això passés en el lloc més turístic del país. Lamentablement molts altres turistes sí piquen l'ham i aquests policies es treuen un bon sobresou.

Vista des del mont Passot (Nosy Be)
Vista des del mont Passot (Nosy Be)

Des d'Ambatoloaka anem cap al nord i arribem a Djamandjary, on per casualitat donem amb les restes de l'antiga sucrera on es processava la canya de sucre per a fer-ne rom. Al costat d'ella hi ha una antiga locomotora de vapor completament rovellada. Continuem cap a Orangea i ens aturem en diversos punts per a gaudir de les vistes sobre la costa i la veïna illa de Nosy Sakatia.

Uns 4 km abans d'arribar a Andilana trobem la cruïlla amb la carretera que va cap a l'aeroport, l'agafem i 3 km més endavant, després de passar per un mirador sobre el llac-cràter Andavakabe, trobem el desviament per anar al mont Passot. El mont Passot, amb els seus 329 m. d'altura, és el segon cim més alt de Nosy Be i des d'on hi ha espectaculars vistes sobre la badia de Nosy Be, així com sobre els blaus llacs-cràter d'Anjavibe, Amparihimirahavavy, Bemapaza, Antsidihy, Amparihibe i Maintimaso (aquests llacs són llocs sagrats). El cim del Passot també és un bon lloc per a veure la sortida o la posta del sol. La carretera que duu al cim és molt estreta, però està asfaltada en el 90% dels seus 3 km de longitud.

Tornem pel mateix camí i ens aturem al costat d'un d'aquests bonics llacs. Connectem de nou amb la Route de l'Ouest i continuem cap al nord fins arribar al final de la carretera, la qual acaba a l'entrada d'un resort en la platja d'Andilana. Pugem fins a un petit turó proper per a tenir una visió elevada sobre la platja privada del resort i la pública que hi ha just al costat, així com de l'illot Nosy Andilana. La platja d'Andilana és bonica, però tampoc ens va semblar res extraordinari. A més, les platges de Nosy Be tenen l'handicap que tenen poca pendent i quan hi ha marea baixa l'aigua està molt lluny, deixant rere seu moltes restes orgàniques. I per a dinar a Andilana recomanem totalment el restaurant Au Rhum Riz, situat al costat de la Route de l'Ouest i uns 2 km abans d'arribar al final de la carretera. Després de gaudir d'una tranquil·la i agradable tarda a Andilana tornem a Hell-Ville, a 28 km, aturant-nos en diversos llocs per a veure la posta de sol sobre el mar.

Nosy Komba i Nosy Tanikely. Per a poder visitar aquestes dues illes properes a Nosy Be en una excursió d'un dia vam contractar el serveis de Tombo Nazaire (te. 032 04 049 75 - Ambatoloaka), el quiosquet del qual està en una casa darrere de l'hotel L'Espadon, en la bonica platja d'Ambatoloaka. L'excursió costa 70.000 Ar/pax i inclou també el dinar, la beguda i el trànsfer a l'hotel de Hell-Ville.

Nosy Komba

L'illa de Nosy Komba, també anomenada Nosy Ambariovato, està situada entre Nosy Be i l'illa principal. És una petita illa volcànica amb només 8 km de diàmetre i un relleu agrest (la seva altura màxima és el volcà Antaninaomby, amb 621 m). Aquí no hi ha carreteres ni xarxa elèctrica.

De totes les illes properes a Nosy Be aquesta és potser la més visitada, però la majoria de turistes només hi estan unes hores i marxen. Per a qui desitgi estar desconnectat de tot i en un lloc bastant agrest també aquí hi ha alguns allotjaments.

Un vehicle ens va venir a recollir al nostre hotel a les 8:00 i ens dugué fins a la platja d'Ambatoloaka, on Nazaire té la seva petita oficina. Sobre les 8:30 pugem a una llanxa amb altres 5 estrangers i comencem a navegar amb rumb sud, vorejant la costa de Nosy Be. Després d'una estona de tranquil·la navegació desembarquem en la platja d'Ampangorinana, la principal població de l'illa de Nosy Komba.

Acompanyats per un guia pugem per un camí plagat de botigues de records fins arribar a una espècie de petit parc natural (entrada: 2.000 Ar, ja inclosa en el preu de l'excursió), on podem veure lèmurs negres (Eulemur macaco), camaleons, tortugues i una boa Madagascariensis, la serp més gran que es pot trobar a Madagascar, i que fins i tot vam poder tocar. Aquí vam estar aproximadament 1 hora abans de tornar cap a la platja i embarcar de nou.

La veritat és que la sensació que ens va quedar després de visitar Nosy Komba és que està massa enfocada al turisme, però suposem que els nombrosos visitants que vénen fins aquí són un gran reclam per a la població local. Ens va sorprendre veure més botigues de records aquí que en tot la resta de Madagascar...!! Però potser aquesta és una visió que desapareix en les hores que ja no vénen turistes des de Nosy Be.

Des de la platja d'Ampangorinana podem veure a l'altre costat el paisatge boscós que forma la Reserva de Lokobe, situada en el sud-est de l'illa de Nosy Be. Abandonem aquesta platja amb rumb oest cap a Nosy Tanikely.

En arribar a la diminuta illa de Nosy Tanikely desembarquem en una preciosa platja de sorra fosca d'origen volcànic. A pocs metres de la riba hi ha esculls de coral on es pot fer esnòrquel (i submarinisme una mica més enllà) i veure coral, estrelles de mar, anèmones, tortugues i peixos tropicals de molts colors i formes. Veient això s'entén que aquesta illa formi part d'una Reserva Marina. A més és un lloc fantàstic per a banyar-se per la seva aigua transparent i el color turquesa. I la vista des de la platja és de somni, ja que des d'aquí s'albiren les illes de Nosy Be, Nosy Komba i la pròpia costa nord de Madagascar.

El patró de la nostra embarcació ens prepara un suculent i abundant dinar (inclòs en el preu) que ens mengem a l'ombra d'uns arbres: amanida, broquetes de zebú, marisc, peix i fruita. Havent dinat, i aprofitant que la marea està baixa, donem la volta completa a l'illa caminant per la platja (menys d'1 km de circumferència), tot i que en alguns llocs cal saltar per sobre de les roques. Però val molt la pena...

Després d'una bona estona de tornar a bussejar per la riba i banyar-nos, passades les 15:30 ho recollim tot i embarquem de nou per a tornar a Nosy Be abans que el mar s'alteri massa (a mesura que passen les hores el mar es va embravint). Finalment arribem a Ambatoloaka a les 16:15, li paguem l'excursió al Sr. Nazaire i un empleat seu ens duu amb el cotxe al nostre hotel a Hell-Ville. En resum, l'excursió va estar molt bé. La visita a Nosy Komba no ens va agradar molt, però Nosy Tanikely la va compensar amb escreix, ja que és un veritable paradís.

I EL VIATGE S'ACABA...

Vam pactar amb un taxista un preu de 20.000 Ar per dur-nos en el seu Renault 4L a l'aeroport de Nosy Be, situat a 14 km de Hell Ville. Arribats al petit aeroport ens trobem amb que encara no havien obert les portes de la terminal. Curiosament, malgrat ser el nostre un vol internacional quan vam facturar ens van donar una targeta d'embarcament sense seient assignat, pel que quan va arribar el nostre avió, procedent d'Antananarivo, vam haver de córrer per la pista per aconseguir bons seients. Per altra banda, en aquest aeroport no hi ha una oficina de canvi per a recanviar els últims ariarys, pel que convé haver ajustat abans els canvis... o bé gastar-se els sobrers en les botigues de records que hi ha fora de la terminal.

Aquest vol nocturn d'Air Madagascar amb destinació a París cobreix una distància de 8.263 km en unes 10 hores i 15 minuts de vol efectiu. Aterrem en l'aeroport Charles de Gaulle de París a primera hora del matí i la veritat és que el vol se'ns ha fet curt, malgrat l'avió no té cap tipus d'entreteniment a bord. Després de recollir el nostre equipatge canviem de terminal per a agafar el nostre següent vol, en aquest cas de la companyia EasyJet i amb destinació a Barcelona, on vam aterrar després d'un vol d'1 hora i 45 minuts.

^top
Guia i diari d'un viatge a Madagascar - Dani Rubio i Paula Vallès [2010]
- Àlbum de fotos de Madagascar - Per a veure més fotos de Madagascar, en el Facebook de Viatgeaddictes.
Madagascar National Tourism Board - Lloc web oficial de l'oficina de turisme de Madagascar (en anglès i francès).
Itinéraires conseillés Madagascar - Itineraris recomanats per Madagascar segons dies de viatge disponibles (en francès).

facebooktwitterInstagramYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterInstagramYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació