Viatgeaddictes
logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
2 / 3
Austràlia

AUSTRÀLIA

Guia i relat d'un viatge per lliure a Austràlia

Data Data viatge: 2004. Publicat el 01/03/2001
2.7 de 5 (203 vots)

Introducció

Austràlia és l'únic país que quasi ocupa un continent sencer i, amb una superfície equivalent a 15 vegades la d'Espanya, és el sisè país més gran del món.

Per descomptat, la major atracció d'aquest país és la seva bellesa natural i, a causa de la seva grandària, no sorprèn que els seus paisatges siguin molt variats, anant des de les platges d'onatge espectacular, sortints rocosos i penya-segats al sud fins als densos boscos plujosos tropicals en el nord, passant per l'inhòspit outback (així anomenen els australians a la zona interior del país).

Una altra meravella és la gran Barrera de Corall, la més gran del món, i que deixa un rosari d'illes al nord-est del país. A més, Austràlia ocupa una de les masses continentals més antigues i menys elevades del món, el que sumat al seu aïllament des del punt de vista biològic, ha donat lloc a espècies animals i vegetals úniques en el planeta.

Però les ciutats també tenen el seu interès, especialment Sydney, enclavada en un lloc d'excepcional bellesa. La societat australiana tampoc deixa de sorprendre'ns pels seus costums i el seu estil de vida, aparentment molt relaxat i ordenat (potser massa?) als ulls dels europeus meridionals.

Donades les dimensions d'aquest país-continent i els seus nombrosos punts d'interès són molts els itineraris que es poden dissenyar en funció de gustos, temps disponible i pressupost.

El que aquí exposem és només un d'ells: amb ell vam pretendre realitzar una primera aproximació al país, visitant diversos dels seus punts d'interès més característics. Dels sis estats i dos territoris que es divideix administrativament Austràlia aquest viatge visita Victòria, Nova Gal·les del Sud (NSW), Queensland, i el Territori del Nord.


^top

Fitxa tècnica del viatge

Nota

Avisem de que la informació reflectida en la descripció de cadascuna de les guies o relats, sobretot la referida a horaris, preus, visats, adreces d'e-mail o pàgines web, pot haver variat des del moment en que es va recollir la informació publicada (veure data en la capçalera del relat).

Viatgeaddictes.com no ens responsabilitzem dels possibles perjudicis que pugui causar la informació aquí continguda, així com de les opinions expressades pels col·laboradors, ni aquestes són necessàriament compartides per nosaltres.

Per altra banda us animem a que, si utilitzeu la informació aquí continguda, tingueu l'amabilitat d'enviar-nos un e-mail amb les vostres impressions, sobre si us ha resultat útil o no, informació errònia o actualitzada, etc. Tant nosaltres com els nostres col·laboradors esperem com única compensació al nostre treball que perdeu un minut i ens digueu alguna cosa que ens permeti conèixer si el nostre esforç mereix la pena.

Gràcies per visitar Viatgeaddictes.com

Data del viatge

Del 12 de juny al 10 de juliol de 2004.

Itinerari

mapa

Dies 1-3: Barcelona - Frankfurt - Singapur - Melbourne
Dia 4: Melbourne - Williamstown - Melbourne
Dia 5: Melbourne - Geelong - Great Ocean Road - Melbourne
Dia 6: Melbourne
Dia 7: Melbourne - Sydney
Dia 8: Sydney - Manly - Sydney
Dia 9: Sydney - Taronga Zoo - Sydney
Dia 10: Sydney - Katoomba (Blue Mountains) - Sydney
Dia 11: Sydney - Bondi Beach - Bronte - Sydney
Dia 12: Sydney - Cairns
Dia 13: Cairns - Yungaburra
Dia 14: Yungaburra - zona Atherton Tablelands - Kuranda
Dia 15: Kuranda - Mossman - Cape Tribulation
Dia 16: Cape Tribulation
Dia 17: Cape Tribulation - Mission Beach
Dia 18: Mission Beach - Port Douglas
Dia 19: Port Douglas - Gran Barrera - Port Douglas - Cairns
Dia 20: Cairns - Fitzroy Island - Cairns
Dia 21: Cairns - Alice Springs
Dia 22: Alice Springs - P.N. Kata Djuta - Curtin Springs
Dia 23: Curtin Springs - Alice Springs
Dia 24: Alice Springs - Darwin
Dia 25: Darwin - Ubirr (P.N. Kakadu)
Dia 26: Ubirr - Katherine
Dia 27: Katherine - P.N. Nitmiluk - P.N. Litchfield - Darwin
Dies 28-29: Darwin - Singapur - Frankfurt - Barcelona

Diners

La moneda és el dòlar australià (abreujat A$). No hi ha cap problema a canviar euros, tant en bancs com en oficines de canvi i no se sol cobrar cap comissió pel canvi en efectiu (tot i que és convenient preguntar abans). En les ciutats les oficines de canvi, especialment les comandades per orientals, solen oferir millor canvi que els bancs. Recomanem mirar dos o tres llocs abans de canviar, ja que poden haver diferències significatives. En la terminal d'arribades de l'aeroport de Melbourne hi ha almenys una oficina de canvi oberta les 24 h, però el canvi aplicat no és molt bo, pel que és millor canviar aquí el mínim.

Per altra banda l'ús de la targeta de crèdit (per exemple VISA) està molt estès i es pot pagar pràcticament tot i en qualsevol lloc del país. Amb posterioritat també hem observat que els pagaments realitzats amb targeta van resultat ser significativament més barats que si els haguéssim pagat en efectiu, tot i que això depèn de l'evolució del canvi. Dur una targeta de crèdit també és molt convenient si es pensa llogar un vehicle.

Canvi mitjà: 1 A$ (dòlar australià) = 0,607 € (1 € = 1,64 A$). Veure canvi actualitzat en l'enllaç Eur -> AUD

Despeses del viatge

+ 1.099 € (vol BCN-Melbourne-Darwin-BCN + taxes aèries + sobrecost combustible)
+ 352 € (vol Sydney-Cairns + vol Cairns-Alice Springs + taxes aèries)
+ 6 € (ETA / Autorització Electrònica de Viatge)
+ 1.870 € (transport, lloguer cotxes, allotjament, menjar/beguda, entrades, excursions, ...)
+ 51 € (regals)
= 3.378 € (total per persona)

Nivell de vida: El nivell de vida per al viatger és alt, similar al d'Espanya, tot i que es pot rebaixar el pressupost reduint els desplaçaments (el transport és potser el més car), buscant ofertes d'última hora a Internet (abans o durant el viatge), llogant un cotxe o autocaravana i pernoctant en càmpings, aprofitar-se dels passis de transport o dels descomptes d'alguns carnets, etc. Austràlia és un país amb una gran tradició motxillera (backpacker) i hi ha milions de llocs (hotels, agències, transports, etc) que, utilitzant aquesta paraula com a ganxo, lluiten per captar aquest tipus de viatger, tot i que no sempre són sinònim de barat.

Treure's el carnet d'alberguista internacional YHI abans de marxar a Austràlia és una bona idea, ja que es poden obtenir alguns descomptes en el país.

Obtenció visat Austràlia
Informació revisada al gener de 2011

Des de finals d'octubre de 2008 hi ha un servei electrònic anomenat eVisitor que permet als titulars de passaports de països de la UE i d'altres, entre ells Espanya i Andorra, sol·licitar una autorització electrònica de viatge a Austràlia a través d'Internet i que no té cap cost. En cas de ser aprovada, l'autorització de viatge permet l'estada a Austràlia, per turisme o negocis, fins a tres mesos repartits tantes vegades com es vulgui durant un període de 12 mesos.

Només cal omplir la informació requerida en el formulari online d'eVisitor amb suficient antelació, abans del viatge, i esperar unes hores o uns pocs dies a rebre un correu electrònic de les autoritats australianes que confirmi l'aprovació de la sol·licitud. Important: es recomana dur imprès aquest correu d'autorització per a presentar-lo en cas de ser requerit.

En cas d'estades superiors als 3 mesos o si el motiu del viatge són estudis o feina llavors serà necessari un visat. Més informació al respecte a través de l'ambaixada d'Austràlia en la pàgina web del Ministeri d'Immigració i Ciutadania del govern australià.

Visat

Per a viatjar a Austràlia és necessari disposar d'un passaport amb una validesa mínima de 6 mesos des del moment de l'entrada al país, així com d'un visat proporcionat per les autoritats australianes abans de volar al país.

En el cas de ciutadans de la Unió Europea i alguns altres països europeus i per a viatges de turisme o negocis fins a un màxim de 3 mesos aquest visat es pot obtenir online i de forma gratuïta a través de l'aplicació electrònica anomenada eVisitor.

Si ja s'està en territori australià i hom disposa d'una autorizació eVisitor és possible estendre el període de permanència a Austràlia fins a un màxim de 6 mesos.

Veure més informació sobre com obtenir el visat a Austràlia en el quadre adjunt...més informació

Torre Espacio. Paseo de la Castellana, 259D, Pl. 24
28046 Madrid (tel. 91 353 66 90)

Salut

Per a viatjar a Austràlia només és obligatòria la vacuna contra la febre groga per a viatgers procedents de països on aquesta malaltia estigui present. Les condicions sanitàries a Austràlia són molt bones, però l'assistència mèdica no és gratuïta per als turistes. Per això es recomana viatjar, com a qualsevol altre país del món, disposant d'alguna pòlissa o assegurança mèdica que cobreixi l'assistència sanitària i les despeses de repatriació en cas de necessitar-la.

Per altra banda, degut al forat de la capa d'ozó a l'hemisferi sud, hi ha un risc de càncers de pell en exposicions al sol i per això es recomana utilitzar cremes solars protectores, barrets i ulleres de sol.

Tampoc hem d'oblidar els efectes del jet lag, a causa de la diferència horària, o el cansament produït pels llargs trajectes amb avió. Una vegada en el país cal protegir-se del fort sol australià, així com de certa fauna autòctona que pot ser perillosa i fins i tot mortal. A la llista de serps, aranyes, taurons o cocodrils cal sumar la temible jellyfish, una medusa abundant en les costes del nord i nord-est, especialment entre novembre i finals d'abril, ja que les seves picades poden resultar fatals. En moltes platges es pot veure un rètol que avisa del perill, així com un recipient amb vinagre per al primer tractament en cas de picada. També en nombrosos rierols i platges s'avisa de la possible presència de cocodrils. Per descomptat no cal alarmar-se per això, però tampoc cal oblidar que el perill existeix. És bo seguir les recomanacions de la gent local i del nostre sentit comú.

Per últim, les autoritats sanitàries i els serveis de quarantena d'Austràlia tenen unes normes específiques i molt rigoroses per a la importació de diversos productes (trobareu més informació sobre això a la pàgina Australia: Information for travellers). Els controls per quarantena són minuciosos i els equipatges poden ser sotmesos a control per raigs X, per gossos o manual a l'arribada al país. Està rigorosament prohibit entrar amb productes alimentaris, plantes o flors. La fitxa d'entrada al país ha de ser emplenada amb molta cura, declarant qualsevol producte sotmès a quarantena. Qualsevol falsedat o omissió referent a això pot implicar multes, la confiscació d'objectes o el risc de ser deportat en el següent avió.

Seguretat

Austràlia és un país molt segur (n'hi ha prou amb veure la poca o nul·la protecció dels habitatges enfront de robatoris), tot i que, com sempre, convé prendre precaucions i usar el sentit comú, especialment a la nit i en grans ciutats. En algunes zones, sobretot en les ciutats del centre i el nord del país, es poden veure grups d'aborígens alcoholitzats vagant pel carrer, el que suposa un greu problema social per al país, però no de seguretat per al viatger, ja que no són violents ni especialment perillosos. Per altra banda, Austràlia també és un país molt segur per a dones que vulguin viatjar soles.

Transport

Avió. A causa de les grans distàncies del país l'avió pot ser una bona alternativa en algun trajecte, especialment si volem guanyar temps. Actualment hi ha dos grans companyies que cobreixen tot el territori, Qantas i Virgin Blue (aquesta última és més nova i competitiva que la primera). Les tarifes normals no són gens barates, tot i que és possible aprofitar ofertes d'última hora o algun altre tipus de descompte contant, això sí, amb tenir flexibilitat en les dates. Es poden comprar els vols domèstics una vegada en el país (en totes les ciutats australianes existeixen oficines de l'exitosa cadena Flight Centre, especialitzada en la venda de vols i vacances, i que sempre té en l'aparador la llista d'ofertes).

Nosaltres optàrem per comprar dos vols interns de Qantas abans d'arribar al país per a així tenir els trajectes ja assegurats en les dates desitjades. Tot i que és possible canviar les dates d'un vol de Qantas una vegada comprat el bitllet, des d'abril del 2004 això suposa un cost de 25 A$. També cal tenir en compte que en períodes vacacionals l'ocupació de vols interns pot fàcilment arribar a ésser del 100%, sobretot en destinacions tan apartades com Alice Springs o Yulara.

Autobús. És la forma més barata de desplaçar-se entre ciutats, tot i que alguns trajectes poden ser molt llargs per la distància a recórrer. La companyia nacional McCafferty's/Greyhound Pioneer cobreix tot el país. Els seus autobusos no són d'última generació, però són suficientment còmodes, i disposen de lavabo i aire condicionat, i en ells no es pot fumar. Mostrant el carnet d'alberguista YHI al comprar el bitllet s'obté un 10% de descompte sobre el preu normal (amb el descompte obtingut en el trajecte Alice Springs-Darwin, per exemple, s'amortitza sobradament el cost del carnet). En la web de la companyia podeu estudiar si algun dels passis d'autobús que ofereix, per exemple el Aussie Explorer Pass, s'adapta al disseny del vostre viatge i així estalviar alguns A$, tot i que solen ser útils només en el cas de viatges de diversos mesos.

Per a desplaçar-se d'una ciutat a una altra també existeix la possibilitat de comprar una plaça en un backpacker bus, minibusos fletats per agències turístiques i que és una barreja de transport i excursió organitzada amb aturades intermèdies per a visitar coses. A part de ser més car que l'autobús, creiem que no és apte per a esperits independents i per aquesta mateixa raó no vam arribar a provar-lo.

Cotxe de lloguer. Llogar un vehicle (cotxe, 4WD o autocaravana) pot ser una molt bona opció si volem total llibertat. A més, per a dos o més viatgers el preu també pot ser avantatjós, depenent de la zona del país. Tot i que es condueix pel costat esquerre, la conducció és bastant fàcil i segura. Els vehicles de lloguer poden ser automàtics o manuals. Sol haver un estricte límit de velocitat de 100/110 km per hora i tot i que no sol haver autopistes ni autovies, les carreteres estan en bon estat i molt senyalitzades. Malgrat tot, existeixen certes àrees del país en les quals les companyies de lloguer desautoritzen conduir els seus vehicles a causa del seu aïllament, al mal estat de carreteres i pistes o per les dures condicions climatològiques. Per a llogar un vehicle no es precisa el permís de conduir internacional, n'hi ha prou amb el nostre carnet estàndard. Cal anar amb compte a l'hora de comparar preus entre distintes companyies i amb les condicions dels contractes que signem, ja que devem tenir en compte coses com l'assegurança, les franquícies, el quilometratge, etc. El preu de la gasolina sense plom en les dates de la nostra visita estava sobre 1 A$/l, tot i que havia variacions segons la zona.

Per a conduir per l'outback hi ha una sèrie de recomanacions extres, com són anar preparat amb aigua i menjar per a les llargues distàncies al mig del no res, vigilar amb les interminables rectes que solen produir somnolència per la calor i l'avorriment (dueu CDs per a escoltar música en el cotxe, ja que poden passar centenars de quilòmetres sense sintonitzar-se ni una emissora de ràdio), i tenir molta precaució amb els animals en llibertat (vaques, cangurs, wallabies, etc), molt especialment de nit. Finalment, en aquestes carreteres també cal tenir en compte els monstruosos road trains (camions que porten fins a quatre llargs remolcs), ja que solen anar al límit de velocitat permesa i quan agafen una velocitat de creuer ja no hi ha qui els aturi. Davant del dubte, millor deixar-los passar.

Tren. També és possible recórrer el país en ferrocarril, però els trens de llarg recorregut són bastant més cars i lents que l'autobús, a part de la seva escassa freqüència, pel que només són aptes per a incondicionals i romàntics del tren. Per a aquests existeixen dues rutes a Austràlia molt recomanables: l'Indian Pacific, de Sydney a Perth (recorre la Long Straight, la recta de ferrocarril més llarga del món, amb 478'4 km de vies sense cap curva en la Nullarbor Plain), i el The Ghan (un luxós tren que connecta Adelaida i Darwin, creuant l'outback de dalt a baix).

Clima

Per la seva gran extensió, la seva situació geogràfica i a causa de la manca d'altes serralades, Austràlia té diferents tipus de climes, tot i que en general són suaus. També cal tenir en compte que en trobar-se a l'hemisferi sud les estacions són oposades a les nostres.

En les dates de la nostra visita trobàrem un fred suau en la zona de Melbourne (entre 4 i 13ºC) i més temperat en la de Sydney (entre 8 i 23ºC), tot i que de vegades el vent augmentava la sensació de fred. Algun curt episodi de pluja, especialment a Melbourne. A Queensland la temperatura era càlida de dia (màxim 25ºC) i fresca a la nit. En el centre del país el dia era temperat (uns 21ºC), mentre que les nits eren una mica fredes. Les temperatures més càlides les trobem a Darwin i voltants, sent caloroses de dia i bastant temperades de nit. Per tant, en aquesta època convé dur roba d'abric i també d'estiu, i anar preparats per a la pluja.

Gastronomia

Més que plats típicament australians (la cuina australiana està molt influenciada per l'anglosaxona i també per la d'altres comunitats immigrants), destaca la manera de preparar-los. El més australià és la barbacoa (coneguda com BBQ), on es rosteixen filets de carn autòctona com el cangur, el cocodril o el wallaby. En qualsevol cas és una bona oportunitat per a provar carns exòtiques per a nosaltres. Quant al peix destaquem el barramundi, una espècie de perca dels rius australians. Però el més habitual en el país és recórrer als menjars per a dur (take-away) o menjar ràpid (fast-food), i això es nota en el greu problema d'obesitat que pateix la seva població. En grans ciutats és fàcil trobar restaurants especialitzats en cuines de tot el món.

El vi i la cervesa són molt populars a Austràlia, tot i que això no significa que siguin barats. Alguns restaurants, coneguts com BYO (Bring Your Own), permeten que cadascú porti la seva pròpia ampolla de vi comprada fora, per a beure'l durant l'àpat, resultant així més barat.

Cultura

Tot i que avui dia els aborígens suposen només un 3% de la població total d'Austràlia (enfront del 91% dels aussies o descendents d'europeus), la seva rica i antiguíssima cultura està cada vegada més present en el panorama cultural d'aquest país. Els pobles aborígens són de les civilitzacions més antigues del món, però al viure aïllats durant milers d'anys i no tenint una història escrita, queden poques restes de la seva cultura. Tot en l'art aborigen té un sentit màgic-religiós o ritual, i són especialment interessants les pintures, bé realitzades en tela, bé sobre el cos, amb caràcter abstracte o simbòlic i sempre diferents.

Altres manifestacions culturals aborígens són les escultures en la terra o les talles en fusta, a més de complexos cants i danses. L'instrument més característic de la seva música és el didgeridoo, un llarg tronc buit de fusta la sonoritat del qual depèn del tipus de fusta, la seva forma o la seva longitud.

Diferència horària

En el nostre horari d'estiu la diferència és de +8 hores en la zona horària oriental (per exemple Sydney i Melbourne), +7'5 en la zona central (Darwin o Alice Springs), i +6 en la zona occidental (Perth). Si es viatja a Australia amb el nostre horari d'hivern vigent llavors les diferències són de +10, +9'5 i +8 hores respectivament.

Electricitat

A Austràlia el corrent elèctric és de 220-240 V i 50 Hz. Els endolls són del tipus I (tres clavilles) i per tant necessitarem dur (o comprar allà) un simple adaptador. Allà es poden trobar fàcilment en qualsevol convenience store, p.e. als 7eleven, per un mòdic preu.

Guia de viatge

Australia, Lonely Planet (en anglès, 12ª ed. Gener 2004). Aquesta nova edició coincideix amb un canvi de format que, en la nostra opinió, ve a millorar bastant el que hi havia fins ara, especialment en la localització en mapes. A causa del recent de la seva publicació en les dates del nostre viatge i que l'editorial Lonely Planet, en aquest cas, juga a casa la informació que proporciona la guia és molta i bastant exacta.

^top

 GUIA / RELAT DE VIATGE: RUTA per VICTORIA i NOVA GAL·LES DEL SUD

MELBOURNE i GREAT OCEAN ROAD (Victoria)

COM ARRIBAR

Vol Barcelona-Frankfurt amb Iberia (1 hora i 50 minuts). A continuació altre vol Frankfurt-Singapur amb Qantas (unes 12 hores per a recórrer 10.300 km), en un Jumbo 747/300 amb pantalla personal per a pel·lícules, música i jocs, el que permet passar ràpidament les hores. En la curta espera entre vol i vol en el superaeroport Changi de Singapur aprofitem per a visitar el curiós jardí de cactus que hi ha en la terrassa a l'aire lliure de la Terminal 1. Finalment, vol Singapur-Melbourne, també amb Qantas (7 hores, 6.000 km). En total han estat 28 hores de viatge entre Barcelona i Melbourne, entre temps de vol efectiu i esperes en aeroports.

Passat el control d'immigració (on comproven per terminal l'existència i validesa de la nostra Autorització Electrònica de Viatge) s'accedeix a la sala d'equipatges. Policies amb gossos ensinistrats controlen cada peça d'equipatge. Abans de sortir a l'exterior canviem efectiu en una oficina de Thomas Cook, oberta les 24 h. La taxa aplicada no està ni bé ni malament, però hi ha una comissió fixa de 7 A$ que penalitza el canvi. En l'exterior de la terminal d'arribades està la parada de l'Skybus al centre de la ciutat. A partir de les 5 del matí hi ha un cada 15 minuts i costa 13 A$ per viatger. Com encara no ha clarejat, és festiu i no hi ha tràfic, en només 20 minuts arribem a Stephen St, destinació final de l'autobús. Des d'aquí anem caminant pels carrers Lonsdale i Elizabeth fins a l'hotel, sent la primera presa de contacte amb la ciutat a peu de carrer.

DORMIR I MENJAR

Toad Hall Hotel (441 Elizabeth St, Tel (03) 9600-9010). L'habitació doble amb bany compartit ens costa 60 A$. El lloc és senzill, però està molt net i és bastant cèntric. Disposa de nevera i cuina per a poder fer-nos el menjar nosaltres mateixos. És una llàstima que el personal de recepció de l'hotel sigui una mica antipàtic.

A 50 m. de l'hotel, a l'altre costat d'Elizabeth St, es troba el Hudsons Coffee, un lloc molt modern i acollidor per a esmorzar. El restaurant italià Cafe Puccini no és molt car i el menjar està bé (Village arcade, 206 Bourke St). En el Myo (487, Flinders Lane) hom pot escollir el que vol i com ho vol entre un gran assortiment d'amanides, pastes, i altres. El Blue Train Cafe (Southgate Landing) és un bon lloc per a sopar, amb una carta molt àmplia i una bona vista de la ciutat. Per a prendre un cafè o una beguda recomanem el Young&Jackson (1, Swanston St), un lloc amb molta classe (situat en un bonic edifici del 1853), especialment el seu interior.

Per a canviar diners en la ciutat un bon lloc és el quiosquet que hi ha a la cantonada dels carrers Swantson i Bourke. PeterPan, contigu a l'hotel Toad Hall, era el lloc més barat per a connectar-se a Internet, a només 2 A$ l'hora.

COSES A VEURE

MELBOURNE (estat de Victoria) és la capital cultural i esportiva d'Austràlia, i també és la segona ciutat més gran del país. Compte amb molts edificis d'estil victorià, grans parcs i amplis bulevards solcats pels tramvies. Des del punt de vista humà és una ciutat multicultural, cosmopolita i vibrant des del punt de vista cultural. El nostre interès en aquesta ciutat també passava per utilitzar-la com a base per a explorar la magnífica Great Ocean Road. En qualsevol cas creiem que la seva visita és molt recomanable, tot i que també pensem que és bona idea visitar Melbourne abans que Sydney per a no donar lloc a certa decepció.

Vista nocturna del CBD de Melbourne
Vista nocturna del CBD de Melbourne

Zona centre (CBD o Central Bussiness District). Aquí es troben bona part de les atraccions de Melbourne i es pot recórrer fàcilment a peu. Per a començar la visita recomanem prendre el City-Circle Tram, un tramvia gratuït que realitza un recorregut circular per aquesta zona i que permet fer-se una primera idea de la ciutat. Passa cada 12 minuts aprox. i es distingeix fàcilment pels seus colors granat i daurat. Una vegada situats podem començar la visita a Federation Square, una plaça quadrada d'arquitectura molt moderna i controvertida, però hem de devem reconèixer que és bastant original. A un cantó està l'Ian Potter Centre, un museu on veure art australià de totes les èpoques (l'entrada per a veure la seva col·lecció permanent és gratuïta). En el cantó oposat de la plaça està el Melbourne Visitor Centre, una molt útil oficina de turisme. Al costat de la plaça trobem l'imponent i bonic edifici de l'estació de ferrocarril Flinders, construït en 1910 en estil eduardí (tot i que el tren arriba a aquest punt de Melbourne des de 1854). En els propers carrers de Collins, Swanston, Elizabeth, Spring o Bourke vam trobar interessants edificacions del s. XIX, en estil gòtic, eduardí o d'influències parisenques. El Block Arcade, per exemple, és un preciós edifici ocupat per galeries comercials i que trasllada a altra època.

En Little Bourke St i carrerons adjacents tenim Chinatown, la zona on més s'aprecia la petjada de la comunitat xinesa de la ciutat, amb els seus rètols característics, edificis, restaurants, etc. En l'extrem oriental de Bourke St vam trobar el Parlament i davant l'atractiva façana victoriana del luxós hotel Windsor. Darrere del Parlament s'estén una bonica i elegant zona amb interessants cases d'estil victorià. Aquí destaca la gran catedral de St Patrick, d'estil neogòtic.

Per a veure la ciutat des de les altures hi ha dues opcions. La primera és pujar a la planta 55 de l'edifici Rialto Towers, a Collins St, des d'on se suposa una espectacular vista de 360º. L'inconvenient és que pujar costa 12 A$. La segona opció (la que vam escollir nosaltres) és gratuïta i consisteix a pujar a la planta 35 de l'hotel Sofitel Melbourne, també a Collins St. Entrant en els lavabos d'aquesta planta trobem una paret sencera de vidre que permet gaudir d'unes magnífiques vistes sobre Melbourne. En aquesta mateixa planta hi ha un restaurant on es pot menjar també gaudint d'una vista similar. Per a pujar fins a aquí n'hi ha prou amb prendre un ascensor directe que hi ha en una entrada contigua a la de l'hotel.

A escassos 200 m. de l'hotel Toad Hall està l'enorme i interessant mercat Queen Victoria, on, entre moltes altres coses, és possible comprar souvenirs a bon preu. Quant a museus recomanem especialment l'Immigration Museum (està en el nº 400 de Flinders St i l'entrada val 6 A$, tot i que hi ha un descompte del 10% si es presenta un carnet YHI). El seu contingut és molt interessant i amè, permetent-nos entendre molt millor la forma de ser de la societat australiana a través dels fluxos immigratoris que s'han produït al llarg de la seva història. També és interessant l'edifici en el qual es troba el museu.

Creuant el pont sobre el riu Yarra cap al sud per St Kilda Rd tenim a l'esquerra els jardins Alexandra i Queen Victoria, i a la dreta l'anomenat arts precint, un conjunt d'edificis que formen el cor cultural de la ciutat: el museu National Gallery of Victoria, el Melbourne Concert Hall i el Theatres Building. Creuant Linlithgow Av vam entrar en una enorme zona enjardinada coneguda com Kings Domain. Primer trobem el Myer Music Bowl, un escenari a l'aire lliure amb la línia de gratacels de la ciutat darrera seu. Més al sud tenim la Government House, un bonic edifici que és la còpia d'un palau que va tenir la Reina Victoria en l'illa anglesa de Wight. No molt lluny està el Shrine of Remembrance, un enorme monument en memòria dels soldats de l'estat morts en la Primera Guerra Mundial. Molt recomanable pujar fins a una balconada en la seva part superior des del qual tindrem una espectacular vista de la ciutat des del sud. Per pura casualitat nosaltres vam coincidir aquí amb un molt emotiu acte d'homenatge d'oficials de la marina australiana als seus morts en la guerra. Cap a l'est tenim els Royal Botanic Gardens, considerats uns dels més bonics del món. L'accés és gratuït i són bastant grans, amb nombroses rutes temàtiques. Acabada la visita al jardí botànic tornem a St Kilda Rd per Domain Rd i carrers adjacents, la qual cosa ens permet veure cases molt boniques en aquesta zona bé.

En el costat occidental del CBD estan els Docklands, l'antiga zona dels molls i que ara es troba en plena efervescència constructora, ja que s'està poblant de novíssims edificis d'habitatges, oficines i centres d'oci. Destaca el cridaner el Telstra Dome, un estadi per a espectacles esportius i oci.

St Kilda ve a ser el barri marítim de Melbourne i està a uns 7 km del centre. Es tracta d'un lloc amb un gran nombre de bars, restaurants, botigues i llocs fashion. A l'estiu deu haver aquí un gran ambient, però en les dates de la nostra visita, ja gairebé hivern, era un lloc molt més tranquil. Val la pena ni que sigui per a una curta visita, per exemple per a menjar i fer un volt. Per a venir fins a aquí prenem el tramvia nº 16 en St Kilda Rd i després d'un curt recorregut d'uns 15 minuts baixem al principi de Fitzroy St. Caminem per The Esplanade, passant davant l'Esplanade Hotel, construït en 1880, i el parc d'atraccions Luna Park, amb aspecte de vell (en el bon sentit de la paraula). En els carrers Fitzroy, Acland i Carlisle es concentra la major part de l'ambient de la zona i és fàcil trobar un cafè o restaurant on prendre alguna cosa. Caminant per Jacka Bvld, el passeig marítim que transcorre paral·lel a la badia, trobem més restaurants, casetes de bany, i finalment el St Kilda Pier i els jardins Catani. Un bon lloc per a passejar al costat del mar i gaudir de les vistes de la ciutat i la badia. Per a tornar al centre de Melbourne vam prendre el tramvia nº 96 en el carrer Fitzroy.

Williamstown és la destinació d'altra curta excursió als afores de Melbourne per a gaudir d'un lloc amb encant. Va ser el principal port de la badia de Port Phillip des de 1837 fins a 1880, quan Melbourne va prendre el relleu. Ara és un lloc popular per als habitants de Melbourne els caps de setmana. El dia de la nostra visita era un dia laborable a la fi de tardor, amb el que trobàrem la tranquil·litat pròpia d'un lloc costaner fora de temporada. A més de la magnífica vista de la badia amb els gratacels de Melbourne en l'horitzó val la pena caminar per alguns dels seus carrers, especialment per a veure els edificis històrics de Nelson Place. Per a anar de Melbourne a Williamstown la guia LP recomana el ferri, que surt de l'embarcador 7 de Southgate i costa 18 A$ anada i tornada, però a causa de l'adversa climatologia del dia en qüestió nosaltres vam preferir el tren. Aquests surten de l'estació Flinders, triguen uns 30 minuts en fer el recorregut i, essent un tren de rodalies, la freqüència és alta. Per a tornar a Melbourne es pot fer des de la mateixa estació de Williamstown o des de la propera Williamstown Beach, a la que es pot arribar amb un agradable passeig.

En el Visitor Centre de Federation Sq podem comprar el Metcard d'un dia per 5'8 A$. Amb ell podem prendre tants tramvies, autobusos o trens de la zona 1 com vulguem al llarg de tot un dia. Per a visitar el centre de Melbourne no és necessari, però és molt pràctic si planegem anar a St Kilda i a Williamstown en un mateix dia, per exemple.

GREAT OCEAN ROAD. Aquesta carretera, que recorre la costa sud-occidental de l'estat de Victòria al llarg de més de 400 km, està considerada com una de les rutes costaneres més espectaculars del món, combinant platges de grans ones, alts precipicis, penya-segats de perfil irregular, verds paisatges, petites poblacions i boscos d'eucaliptus. Tot i que qualsevol època de l'any és bona per a recórrer-la, a l'hivern (de juny a agost) es mostra més espectacular i salvatge: fort onatge, temperatures fresques i dies solejats, vegetació d'un verd exultant després de les pluges, i també perquè està molt menys concorreguda, amb el que podrem gaudir de major tranquil·litat durant la nostra visita.

Malgrat és possible contractar un tour en una de les diverses agències de Melbourne que inclouen aquest recorregut (a partir de 65 A$ per persona una excursió d'un dia) nosaltres recomanem el lloguer d'un cotxe per la gran llibertat que proporciona. En un radi de 200 m. al voltant de l'hotel Toad Hall es troben la majoria d'agències de lloguer de cotxe de Melbourne, amb el que és fàcil recórrer unes quantes per a quedar-nos amb la millor oferta. És recomanable fer-ho perquè les diferències poden ser significatives i cada dia canvien. Nosaltres lloguem a Budget un Hyundai Getz manual per 39 A$, més 23 A$ de l'assegurança i amb quilometratge il·limitat. La gasolina sense plom ens va costar 0.99 A$/litre a Melbourne en les dates del nostre viatge. En total vam recórrer uns 510 km.

A primera hora del matí sortim de Melbourne passant per l'espectacular West Gate Bridge, un pont amb una altura que impressiona i des del qual hi ha una vista al·lucinant de la ciutat. Seguint l'autovia M1 arribem a Geelong. Ens dirigim al centre d'aquesta ciutat i recopilem informació de la zona en el National Wool Museum Visitors Centre, a Moorabool St. Aprofitem per a anar al front marítim, a només 100 m. Es tracta d'una zona nova, molt cuidada i amb un cert atractiu. Al llarg de l'Eastern Beach hi ha un bonic passeig d'estil art decó, igual que el complex de banys. També destaca el Cunningham Pier o el Jardí Botànic. Abandonem Geelong i prenem la B100, entrant en la Great Ocean Road pròpiament dita. A partir d'aquí anem passant per petites poblacions com Torquay, Anglesea o Lorne. En aquesta última ens desviem de la carretera principal i vam pujar per carrers costeruts fins a arribar al Teddy Lookout, un punt elevat des del qual hi ha una magnífica vista sobre l'oceà i les zones boscoses circumdants.

Els Dotze Apòstols (Port Campbell N.P.)
Els Dotze Apòstols (Port Campbell N.P.)

Continuem la ruta i després de passar per Apollo Bay la carretera s'allunya momentàniament de la costa per a circumval·lar l'Otway National Park. Ens desviem per l'Otway Lighthouse Rd i després de 12 km d'una carretera secundària entre grans arbres primer i camps després arribem al Cape Otway Lightstation, un bonic far que bé mereix una visita (l'entrada al recinte on es troba el far val 5 A$ i dóna dret a veure l'interior del far i pujar fins a on es troba l'òptica, des d'on hi ha una vista espectacular d'aquest tros de costa i els esculls on tants vaixells van naufragar).

Tornem a la carretera B100 i després d'un bon tros arribem al visitors centre del Port Campbell National Park, la part més coneguda de la Great Ocean Road ja que alberga les meravelles naturals més conegudes d'aquest costat del país. Entre elles la més popular és la coneguda com els Dotze Apòstols. Es tracta de 12 torres de pedra calcària que han quedat enmig de l'oceà després de mil·lennis d'erosió que les van separar de la terra ferma. Des dels diferents miradors sobre la costa només és possible veure 7 d'elles, ja que les altres queden ocultes a la vista i només és possible veure-les des del mar o des de l'aire (és possible contractar un helicòpter).

En qualsevol cas es tracta d'un lloc fascinant que bé mereix l'esforç d'arribar fins aquí (a primera hora del matí o a última de la tarda és quan la llum les fa més fotogèniques). Pocs quilòmetres més enllà del Visitors Centre trobem anunciat el Loch Ard Gorge, una minúscula i preciosa badia l'única sortida de la qual al mar obert és una gola. A més en els voltants hi ha dos grans coves naturals. Continuant per la B100 i passat Port Campbell s'arriba al London Bridge, una altra curiosa formació rocosa. Aquí donem per acabada la nostra ruta per la zona. Per a tornar a Melbourne vam prendre la carretera C164 a Port Campbell fins a connectar amb l'A1, la qual va per l'interior passant per Colac o Winchelsea fins a arribar a Geelong. Des d'aquí prenem de nou l'autovia M1 fins a Melbourne, on vam arribar ja de nit.

^top

SYDNEY i BLUE MOUNTAINS (Nova Gal·les del Sud)

COM ARRIBAR

Prenem un autobús de McCafferty's/Greyhound que surt del Melbourne Transit Centre (Franklin St, a menys de 100 m. de l'hotel) a les 20:00. El bitllet costa 65 A$ (59 A$ amb carnet YHI) i és recomanable comprar-lo amb antelació. L'autobús és còmode i es passa la nit en ruta. Atura a mitjanit en una àrea de servei per a menjar alguna cosa. També s'atura a Albany, Canberra i l'aeroport de Sydney per a recollir/deixar passatge. Arribem a la Central Station de Sydney a les 8 del matí de l'endemà, després d'alguns embussos d'entrada a la ciutat.

DORMIR I MENJAR

L'hotel Springfield Lodge (9 Springfield Av, tel. 9358 3222) costa 60 A$ l'habitació doble amb bany compartit. A pesar de la zona on es troba és molt tranquil i l'hotel no està gens malament, tot i que no té calefacció si fa una mica de fred. El personal de recepció és bastant atent. Ja que vam suposar que arribaríem cansats a Sydney aquest hotel l'havíem reservat per Internet. Per a arribar fins a aquí des de la Central Station vam prendre el tren, direcció Bondi, en la mateixa estació i vam baixar en la parada de Kings Cross (aquest trajecte costa 2'2 A$). Caminant uns 200 m. s'arriba a l'hotel. Per casualitat vam veure en la zona un Hotel Formule 1 Sydney East (191-201 William St, tel. 9326 0300) al que ens vam canviar per a les següents nits a Sydney. Estava obert des de feia 1 mes i per tant és molt nou. L'habitació, amb bany privat, TV i aire condicionat/calefacció costa 79 A$, tot i que en ella es poden allotjar fins a 4 persones (millor demanar una de les habitacions que dóna a la part posterior per a evitar el soroll del tràfic). Opcionalment s'ofereix un esmorzar continental per 6 A$. Des de Kings Cross al centre de Sydney es pot anar caminant en uns 15 minuts.

Per a sopar bé i no molt car recomanem el Mamma's Kitchen, un restaurant italià en el 57 de Liverpool St. Entre l'òpera i Circular Quay hi ha diversos quiosquets on és possible menjar alguna cosa ràpida. Altre lloc que no està malament és el restaurant Jacksons on George (176 George St).

COSES A VEURE

SYDNEY (estat de Nova Gal·les del Sud o NSW) és la ciutat més antiga d'Austràlia i el seu principal motor econòmic. Per a nosaltres va resultar ser, a més, un lloc fascinant. La badia de Sydney, al voltant de la qual s'escampa la ciutat i els seus voltants, està considerada una de les més boniques del món i ho corroborem. Per tot això i molt més aquest és un lloc per a passar uns quants dies sense por a avorrir-se.

Circular Quay i voltants. Comencem per la icona més coneguda de Sydney que és, com no, la Sydney Opera House. Tot i que acabada al 1973 i vista milions de vegades en fotos i imatges la veritat és que impressiona molt, tant pel seu disseny com per la seva ubicació. Val la pena gaudir pausadament de cadascun dels seus angles possibles des de qualsevol posició. És un edifici senzillament fascinant. Es pot visitar el seu interior mitjançant un tour guiat (n'hi ha de diversos tipus, segons temàtica i durada, a partir de 18 A$).

Sydney Harbour Bridge
Sydney Harbour Bridge

Des de l'òpera tenim una magnífica perspectiva de l'altra gran icona de la ciutat, el Sydney Harbour Bridge, el característic pont que uneix les ribes nord i sud de Sydney. Per experiència us podem dir que cal reprimir-se per a no disparar fotos a tort i a dret, a causa de la fotogènia del conjunt. Des de l'òpera caminem cap a l'oest, vorejant la badia Sydney Cove, i passem pel Circular Quay (el centre neuràlgic de Sydney, amb els molls dels ferris, la terminal marítima de passatgers, una estació de tren, botigues, restaurants, etc), un bon lloc per a palpar el pols diari d'aquesta ciutat. Continuant més enllà arribem a The Rocks, lloc on es van assentar els primers colonitzadors europeus que van arribar a aquesta zona. Avui dia és una zona molt turística, amb moltes botigues i restaurants, però malgrat això val la pena passejar per aquí per a gaudir dels seus estrets carrers i bonics edificis colonials. Algunes perspectives d'aquesta zona, amb els imponents gratacels de vidre i acer darrera seu, poden recordar fàcilment a la ciutat americana de San Francisco. Creuant per alguns dels seus carrerons arribem a unes escales que pugen fins al nivell de la Bradfield Hwy, l'autopista que creua el famós pont. Caminant uns 400 m. per la seva vorera lateral arribem al pilar sud-est del pont, l'anomenat Pylon Lookout. Aquí es pot pujar fins al cim del pilar per 8'5 A$ o bé creuar caminant pel pont fins al seu extrem nord. Les vistes des d'aquí són realment impagables: l'òpera, la línia de gratacels darrera de Circular Quay, els suburbis de Sydney, la badia i les nombroses embarcacions que hi naveguen. Tot això es veu des d'aquest mirador únic. Per als més aventurats, i amb un pressupost alt, també existeix la possibilitat de viure l'experiència del Bridgeclimb, una escalada de 3'5 hores per l'estructura metàl·lica del pont fins a arribar al seu punt més alt. No apte per a persones amb vertigen.

Zona centre. Caminar pel centre de Sydney és una agradable experiència en la que podem veure alguns llocs i edificis interessants, com per exemple el Sydney Town Hall (un edifici de 1874 on resideix l'Ajuntament), la catedral de St Andrew (la més antiga d'Austràlia) o els imponents edificis Queen Victoria Building i Strand Arcade, magníficament restaurats i que avui dia hostatgen grans centres comercials. Al carrer Liverpool i voltants podríem situar l'Spanish Quarter, identificable per alguns restaurants amb noms, menjar i música "típicament" espanyols, tot i que són cars i no deixa de ser curiós que en el restaurant Casa Asturiana, per posar un exemple, s'acompanyi el sopar amb flamenc. Al voltant del carrer Dixon, uns 200 metres més al sud, entrem de ple a Chinatown, amb molts restaurants i alguns comerços de Tot a 100. En ambdós barris sol haver un gran ambient nocturn, sobretot al carrer Liverpool. Al llarg de Macquarie St, en el costat est de la zona centre, hi ha un bon nombre d'interessants edificis públics: l'església de St James, el museu Hyde Park Barraks, l'edifici Mint o el Parliament House.

Una ruta panoràmica absolutament recomanable és una que circumval·la les badies de Woolloomoolloo i Farm Cove. Aquesta arrenca en el carrer Victoria St de Kings Cross, carrer en el que podem veure algunes boniques cases. Des del seu extrem nord, en el petit parc Embarkation de Potts Point, hi ha unes estupendes vistes de la ciutat i els seus principals símbols. Baixant des d'aquí per unes escales accedim a Cowper Wharf, la carretera que circumval·la la badia de Woolloomoolloo. Aquí trobem el famós, segons sembla, Harry's Cafe de Wheels, un petit quiosc de menjar take-away que va obrir al 1945 i des de llavors ha tingut multitud de visitants il·lustres (podem veure fotos de famosos del cinema, de l'esport, la política, etc. de tot el món que han passat per aquí). Seguint la badia connectem amb el costat est de l'enorme Royal Botanic Garden fins arribar al Mrs. Macquaries Point, amb vistes sensacionals sobre la ciutat, l'òpera i el pont que treuen l'alè. Continuem vorejant Farm Cove i, donat que ve gairebé de passada, ens desviem per a visitar la Government House, la que fou la residència del governador de Nova Gal·les del Sud. Va ser construïda al 1837 i és una espècie de castell gòtic, molt anglès. És molt bonic l'edifici, així com l'entorn. La visita és gratuïta, tot i que per a veure'l per dintre cal unir-se a una visita guiada que s'ha de pagar. Finalitzem aquesta ruta panoràmica recorrent 300 m. més des d'aquí fins a arribar a l'Òpera.

Darling Harbour. En la zona oest de la ciutat, i al voltant de la badia Cockle, es troba aquesta zona portuària que en els darrers anys s'ha convertit en una moderna zona d'oci, amb botigues, restaurants, cinemes, hotels, etc. A més de passejar per ella, aquí trobem l'Aquarium (sembla recomanable, però nosaltres no el vam visitar), alguns museus i el Chinese Garden of Friendship, un preciós i tranquil jardí d'estil xinès dissenyat per paisatgistes de Guangdong (l'entrada costa 6 A$). Molt prop d'aquí es troba el Barri Xinès, l'eix principal del qual és Dixon St, amb una gran quantitat de restaurants i botigues. Per pura casualitat vam coincidir amb un concert d'homenatge a The Beatles (aquí semblaven estar de moda 40 anys després) en un escenari muntat sobre l'aigua de la badia.

Una forma diferent de veure la zona de Darling i el centre és des del monorail, el qual realitza un recorregut circular elevat sobre el carrer. Triga uns 15 minuts a donar la volta completa i costa 4 A$ el trajecte, però permet donar les voltes que vulguem mentre no baixem d'ell. Hi ha diverses estacions al llarg del seu recorregut.

Manly és un bonic enclavament situat en una estreta península al nord de Sydney. Sembla ser un lloc molt freqüentat per la gent de Sydney durant els caps de setmana. Des d'on ens deixa el ferri, a Manly Cove, n'hi ha prou amb recórrer els 400 metres de The Corso, un carrer peatonal ple de botigues i restaurants, per tal d'arribar a la bonica platja de Manly, oberta a l'oceà Pacífic. El passeig marítim que envolta aquesta platja, el carrer North & South Steyne, és un dels camins escènics que es proposen als visitants de Manly. L'altre, encara més interessant que aquest, és el Manly Scenic Walkaway, un bonic passeig a peu de 9 km que passa al costat de petits ports i platges, boniques cases, punts panoràmics, i que s'endinsa en el Sydney Harbour National Park. En el Manly Visitors Centre (al costat del ferri) ens poden proporcionar un mapa molt útil per a recórrer aquests camins escènics. Si teniu temps pensem que val la pena venir fins aquí i passar almenys mig dia.

Per a arribar a Manly des de Sydney n'hi ha prou amb prendre el ferri a Manly des de Circular Quay. El trajecte dura 30 minuts i és molt bonic (val la pena anar en la part exterior del ferri). Només pel fet de gaudir de l'arribada a Sydney ja val la pena. El bitllet d'anada i tornada costa 11'6 A$.

Bondi i voltants. La platja de Bondi és potser la més famosa de Sydney i una de les més populars a Austràlia per als surfistes. De fet el primer club de surf del món es va crear aquí. Aquesta platja és gran i bonica, però a part d'això, sorprèn el seu ambient de barreja de diverses comunitats immigrants i sobretot la gran quantitat de gent que es pot veure fent esport al llarg de la platja o el passeig marítim adjacent: surfistes, banyistes, o esportistes fent fitness, jogging o similar. Increïble. Un itinerari a peu molt recomanable des d'aquesta platja és anar cap al sud pel carrer Sandridge fins a connectar amb un preciós camí que voreja els penya-segats sobre l'oceà i que arriba a Tamarama, una cala amb fort onatge. Continuant el camí arribem a Bronte, un lloc encantador on un parc amb herba arriba fins a la mateixa platja. Val la pena comprar menjar per a endur-se (per exemple fish & xips) en algun dels nombrosos quioscos propers i menjar a l'aire lliure en algun dels bancs que hi ha enfront de la platja, mentre contemplem als surfistes desafiant les grans onades. Molt recomanable.

Per a arribar a Bondi vam agafar l'autobús nº 380 a Oxford St (2'7 A$ el trajecte), el qual ens deixa just davant de la platjade Bondi. Vam tornar al centre de Sydney agafant l'autobús nº 378 des de Bronte (també 2'7 A$), just al costat del parc.

Vista de Sydney des del zoo
Vista de Sydney des del zoo

Taronga Zoo. Tot i que a nosaltres no ens agraden massa els zoològics, creiem que aquest en particular val la pena, ja que ofereix la possibilitat de veure la nombrosa fauna autòctona australiana, única en el món, encara que sigui en captivitat (durant el viatge ja tindrem oportunitats de veure'ls en llibertat o no), com cangurs, wallabies, wombats, koales, ornitorincs, i molts més. A més el zoo està situat en un lloc fantàstic, amb unes vistes excepcionals de la ciutat de Sydney i la seva badia. El zoo és tan gran i hi ha tantes espècies que fàcilment podem passar més de 3 hores només veient les més significatives.

Per a arribar al zoo cal agafar el ferri des de Circular Quay. Aquí podem comprar el ZooPass que per 31'6 A$ inclou l'entrada al zoo, el ferri d'anada i tornada, i el telefèric de pujada i baixada entre el ferri i l'entrada superior del zoo. Això és més econòmic que si els comprem per separat (ja només l'entrada al zoo val 25 A$ i el ferri 4'5 A$ per trajecte). El trajecte en ferri entre la ciutat i el zoo és de 15-20 minuts.

Patrimoni de la Humanitat Blue Mountains (declarades Patrimoni de la Humanitat en l'any 2000). La regió muntanyenca de les Muntanyes Blaves es troba a uns 100 km del centre de Sydney i deu el seu nom a la boirina de color blavós formada per les micropartícules olioses en suspensió despreses pels milions d'eucaliptus que poblen aquestes muntanyes. Per tot el que ofereix aquest parc nacional i per la facilitat en arribar fins aquí, la veritat és que aquesta excursió val realment la pena, dedicant-li almenys un dia sencer. Aquí podem trobar paisatges espectaculars, amb gran quantitat de barrancs i precipicis, i tot cobert per eucaliptus fins a on arriba la vista. La diferència d'altura amb Sydney (més de 1.000 metres) fa que la temperatura aquí sigui notablement inferior que a nivell del mar, pel que és convenient portar roba d'abric.

Per a anar a les Muntanyes Blaves vam comprar el bitllet de tren en la mateixa estació de Kings Cross (en hora punta costa 22'8 A$, anada i tornada, però si es compra després de les 8:00 h. passa a valer només 14 A$). Amb aquest mateix bitllet agafem el tren fins a la Central Station, on vam canviar de tren per a agafar el següent a Katoomba, el centre turístic de la regió. Són dues hores de còmode viatge (i bonic quan comença a pujar cap a les muntanyes). Des de l'estació de tren de Katoomba caminem uns 2 km vagarejant per aquesta tranquil·la població fins a arribar a l'Echo Point, potser el lloc més popular de tota la regió, ja que des d'aquí la vista és senzillament fantàstica sobre la vall Jamison i l'espectacular formació rocosa coneguda com Three Sisters. Al costat de l'Echo Point hi ha l'Oficina de Turisme on aconseguir mapes detallats per a recórrer la zona. Un dels possibles recorreguts a peu surt d'aquí i baixa fins a una de les roques de les Three Sisters. Un altre d'ells, igualment recomanable, és el conegut com Henry Cliff Walk, amb origen a l'Echo Point i final en l'Scenicworld (al llarg del camí hi ha diversos miradors amb vistes sensacionals). De l'Scenicworld surt un funicular i un telefèric que baixen fins a la vall Jamison. Aquí també hi ha un restaurant i una botiga on comprar alguna cosa de menjar.

Per a anar a altres punts d'interès més llunyans, com Leura, o per a tornar al centre de Katoomba es pot agafar algun dels autobusos que van agafant i deixant passatgers en llocs prefixats en un circuit circular. Un viatge senzill costa 2'4 A$, però també existeix la possibilitat de comprar el passi Blue Mountains Explorer Bus que val 25 A$ i permet agafar l'autobús de forma il·limitada durant 24 hores en qualsevol d'aquests punts prefixats. Per a tornar a Sydney n'hi ha prou amb tornar a l'estació de Katoomba i agafar el primer tren (n'hi ha un cada hora aproximadament).

^top

 GUIA / RELAT DE VIATGE: RUTA per QUEENSLAND

CAIRNS (Queensland)

COM ARRIBAR-HI

En el propi hotel reservem la nit anterior un minibús que ens duu a l'aeroport de Sydney a l'hora concertada per 8 A$ cadascun (el tren AirportLink val 11 A$ per persona i no surt a compte). Un vol domèstic de Qantas ens duu a Cairns en 2 hores i 40 min. després de recórrer 1.972 km.

Una vegada en l'aeroport de Cairns vam agafar un minibús d'Australia Coach per a anar al centre, a uns 7 km d'aquí. Val 6 A$ i ens deixa en l'hotel o lloc de Cairns que vulguem.

DORMIR I MENJAR

En el Ryan's Rest (18 Terminus St / tel. 0451 4734) una habitació doble amb bany exterior costa 48 A$. És un lloc molt tranquil i agradable, en una construcció tota de fusta. Com a nota negativa només esmentar el fet que la responsable de l'hotel es va mostrar enutjada amb nosaltres per no haver-li contractat cap dels serveis turístics que oferia (!), encara que finalment ens va demanar disculpes pel seu comportament fora de lloc.

Per a variar una mica del menjar aussie un bon lloc és el restaurant xinès Silver Dragon, al nº 102 de Lake St, així com el restaurant italià Little Ricardo's, a la cantonada dels carrers Applin i Abbot. Per a esmorzar recomanem el Gloria Jean's Coffee que hi ha al Cairns Shopping Centre de McLeod St.

La petita oficina de CashEx, a la cantonada dels carrers Abbot i Spence, és un bon lloc per a canviar diners. Per a connectar-se a Internet el millor lloc (i més barat) és el Peterpan, en el 1er. pis del nº 20-22 de Shields St (1 A$ per una hora de connexió).

COSES A VEURE
infoMés informació sobre aquesta ciutat a Cairns (II)

CAIRNS (estat de Queensland) és el centre turístic més important de tota aquesta zona del país, coneguda com Far North, i una de les destinacions més populars entre els viatgers a Austràlia. Aquesta moderna ciutat, que creix ràpidament amb l'augment del turisme, no té gran cosa a veure, però gràcies a la seva infraestructura turística és una magnífica base per a organitzar la nostra visita a aquesta zona de Queensland.

A part de vagarejar pel centre de la ciutat val la pena passejar, de dia o de nit, pel Foreshore Promenade, un agradable camí paral·lel al passeig marítim. En ell destaca un bonic estany artificial de 4.000 m2, amb platja inclosa, on és possible banyar-se.

També val la pena entrar en la galeria del fotògraf Peter Lik, al nº 4 de Shields St. En ella s'exposen les fotografies d'aquest famós fotògraf australià d'origen txec, amb espectaculars retrats en gran format de paisatges i natura. L'entrada és gratuïta i es poden comprar posters, calendaris, postals, etc. amb les seves fotos.

Per a visitar altres punts d'interès en l'estat de Queensland el més recomanable és llogar un cotxe, ja que el transport públic a alguns d'aquests llocs és infreqüent o inexistent, a més de que es guanya molt temps i llibertat, i que els preus del lloguer i la gasolina en aquesta part del país són molt assequibles. Abans de llogar un vehicle convé mirar en diverses agències abans de decidir-nos (per sort la majoria d'elles es troben concentrades en els carrers Sheridan i Lake), ja que les diferències de preus són significatives. Finalment nosaltres ens vam decidir per A1 Car Rentals (141 Lake St), on llogàrem un Nissan Prémer 1.8 automàtic per només 58'5 A$ diaris (inclou assegurança amb franquícia de 380 A$ i 400 km diaris gratis). Cada quilòmetre addicional costa 0.25 A$, però podem afirmar que els 400 km diaris inclosos són més que suficients. La gasolina més barata la trobem a Cairns, a 89'9 A$ el litre de benzina sense plom.

A continuació trobareu la descripció del nostre recorregut de 7 dies per Queensland amb el vehicle llogat.

^top

YUNGABURRA (Queensland)

COM ARRIBAR-HI

Des de Cairns vam prendre la Hw 1 cap a Innisfail, però en arribar a Gordonvale ens desviem per a prendre la Hw 52 (Gillies Hw) cap a Yungaburra. En aquest punt iniciem el nostre recorregut per la zona coneguda com Atherton Tablelands. En el camí ascendent a Yungaburra hi ha bonics paisatges.

DORMIR I MENJAR

En l'hostal On the Wallaby vam pagar 49 A$ per una habitació doble amb bany compartit. Es tracta d'un lloc molt tranquil i molt popular entre motxillers (hi ha tanta familiaritat que les habitacions es poden tancar per dintre però no per fora).

Un bon lloc per a sopar és el Nick's Swiss-Italian Restaurant, d'aspecte totalment alpí. El servei és lent, però queda compensat per l'atenció i simpatia del seu amo Nick, el qual, entre plat i plat, no dubta a venir a la nostra taula per a recordar els seus orígens centreeuropeus i refrescar la seva llengua romanxa. Aquí podeu provar els deliciosos filets empanats de cocodril. Per a esmorzar molt d'hora (i fora de l'hotel) l'única possibilitat és la Roadhouse, a uns 3 km de Yungaburra, en l'encreuament al llac Eacham. Es tracta d'una botiga de comestibles on es prepara cafè i hi ha pastes per a l'esmorzar.

COSES A VEURE
Yungaburra
Yungaburra

Yungaburra és una tranquil·la i pintoresca població de només 1.000 habitants i situada a 720 m. d'altura. Posseeix la major concentració d'edificis històrics del s. XIX de Queensland. De fet es tracta d'un lloc tan idíl·lic, tan bonic i tan "ben posat" que sembla formar part d'un parc temàtic. Però no, és real!! Per descomptat el recomanem com a base per a realitzar excursions per la zona.

A només 1 km del centre de Yungaburra seguint la carretera a Atherton es troba la principal atracció d'aquesta població: el Curtain Fig Tree, una enorme figuera amb arrels aèries que formen una espectacular cortina i d'aquí el seu nom. És l'arbre més famós de la zona i val la pena ser visitat. Molt recomanable també un passeig pels carrers de Yungaburra per a apreciar els nombrosos edificis històrics que posseeix, formant l'anomenat Yungaburra Heritage Walk. Al fer-se fosc (o a l'alba) la principal activitat a realitzar aquí és anar fins a un dels punts d'observació d'ornitorincs (platypus viewing point) per a intentar veure a un d'aquests únics, rars i esquius animals. Hi ha un punt d'observació al final de Penda St i altre al costat de la Gillies Hwy, ambdós sobre el petit riu Peterson Creek. Un cop en el punt d'observació cal romandre molt quiet i en silenci per a no pertorbar la tranquil·litat del lloc i creuar els dits per a tenir la sort de veure'n un.

Llac Eacham. Aquest bonic llac volcànic forma part del Crater Lakes National Park. Les seves aigües són cristal·lines i està envoltat de densa vegetació tropical. És un magnífic lloc per a banyar-se, o per a fer pic-nic en la platja de gespa que hi ha al costat de l'aparcament. Molt recomanable recórrer a peu els 3 km del camí que voreja completament el llac i que discorre entre la vegetació. Es poden veure moltes aus i també tortugues en l'aigua. Aquest llac es troba a uns 5 km de Yungaburra, al costat de la Gillies Hw.

A uns 8 km del llac Eacham, i seguint les indicacions, vam arribar al Red Giant Cedar, un enorme cedre de 7 metres de diàmetre, 36 d'alt i amb més de 500 anys de vida.

Circuit de les cascades. Als afores de Malanda, uns 20 km al sud de Yungaburra, vam trobar unes cascades que conten amb una zona de bany i pic-nic i un centre d'interpretació (aquestes cascades no valen gran cosa). Més boniques i espectaculars són les que es troben properes a Millaa Millaa, uns 24 km al sud de Malanda. A 1 km de la població seguint la Palmerston Hwy vam agafar una carretera local que, després d'un circuit de 16 km, desemboca gairebé en el mateix lloc de partida. Pel camí trobem les cascades Millaa Millaa Falls (la més bonica i espectacular de totes, en un entorn idíl·lic de frondosa vegetació i on és possible banyar-se si la temperatura acompanya), Zillie Falls i Ellinjaa Falls, no tan vistoses, però que també valen la pena de veure.

En la ruta de Millaa Millaa a Atherton passàrem per Ravenshoe, on es pot veure la WindyHill Wind Farm, el major parc eòlic d'Austràlia. Abans d'arribar a Herberton ens desviem per a visitar el cràter que es troba en el Mt Hypipamee National Park. Es tracta d'un agradable circuit a peu d'uns 800 m. que ens condueix fins a una terrassa que treu el cap a un profund cràter de 138 m. de profunditat causat per una explosió natural de gas (al fons del cràter hi ha un petit llac d'aigua verdosa). A Herberton vam aturar per a visitar aquesta petita població de passat miner i on encara es poden apreciar nombrosos edificis intactes de principis del s. XX, època de la febre minera en aquesta zona. Continuem per la ruta 52 fins a Atherton, capital de la regió. En ella ens detenim breument per a visitar l'antiga estació de ferrocarril (fins i tot amb una vella locomotora de vapor abandonada) i la contigua Chinatown i el temple Hou Wang. Es tracta d'un temple xinès amb un segle de vida situat en el que va ser l'antic barri xinès de la ciutat (des de 1800 a 1950). Hi ha cartells explicatius que permeten entendre la història i el dia a dia dels immigrants xinesos en aquesta zona, encara que a part d'això no té molt més interès.

Anant d'Atherton a Kuranda per la ruta 1 ens desviem a Tolga per a visitar breument el llac Tinaroo, concretament el mirador Tinaroo Lookout i la ribera del llac en la població de Tinaroo.

^top

KURANDA (Queensland)

COM ARRIBAR-HI

Arribem a Kuranda per la ruta 1 des d'Atherton (veure punt anterior).

DORMIR I MENJAR

En el Kuranda Backpacker's Hostel (6 Arara St) paguem 42 A$ per una habitació doble amb bany una mica bàsica, encara que a canvi té amplis espais com cuina, menjador, jardí, o pàrquing per al cotxe, a més de molta informació sobre la zona.

Per a sopar recomanem el pub del Kuranda Hotel Motel, amb un ambient a mig camí entre un pub irlandès i un del far-west. El menjar és bo i l'ambient acollidor.

COSES A VEURE

Kuranda és una petita població, a només 38 km de Cairns, molt orientada al turisme de paquet turístic, però també al motxiller. Sembla ser que a partir de mig matí i fins a primera hora de la tarda, coincidint amb l'arribada i partida del Kuranda Scenic Railway (tren escènic amb un recorregut de 34 km entre les muntanyes) i l'Skyrail Rainforest Cableway (telefèric amb un recorregut de 7.5 km, un dels més llargs del món), els seus carrers pateixen un allau de turistes procedents de Cairns i voltants. Nosaltres arribàrem a Kuranda a mitja tarda i vam marxar al matí següent, estant pràcticament sols en la nostra curta visita a la zona i evitant així les aglomeracions. Per a nosaltres l'interès de Kuranda radica en el bonic entorn on se situa aquest petit poble, al costat del riu Barron i envoltat de frondosos boscos. A més de passejar pels seus immaculats carrers recomanem visitar les Barron Falls, unes boniques cascades, encara que en el moment de la nostra visita sense massa aigua. Es troben uns 3 km al sud de Kuranda. Un quilòmetre més enllà tenim el Wrights Lookout, un excel·lent mirador sobre el Barron Gorge National Park.

Seguint la ruta 1 en direcció a Cairns descendim cap a la costa, no sense abans aturar en alguns dels miradors al costat de la carretera per a contemplar magnífiques vistes sobre les platges al nord de Cairns. Abans d'emprendre la ruta cap al nord ens desviem per a visitar una d'elles: Yorkeys Knob, a uns 11 km al nord de Cairns. A més de visitar la seva platja de sorra blanca vam pujar al petit turó que li dóna el nom al lloc per a tenir una excel·lent vista des d'aquest punt elevat.

Conduïm per la ruta 14 cap al nord. Després d'uns 56 km d'una bonica carretera que discorre al costat del mar (també hi ha aquí algun mirador amb magnífiques vistes sobre l'oceà, les Double Island i platges verges) vam passar prop de Port Douglas, però vam continuar uns 20 km més al nord fins arribar a Mossman, on ens desviem uns 6 km a l'oest per a visitar la Mossman Gorge. Es tracta d'un barranc on el riu forma algunes zones de bany entre les roques. Un recorregut circular de 3 km que parteix d'aquí i permet endinsar-se en el bosc i conèixer l'entorn. Abans d'arribar al barranc es creua el petit poblat dels Kuku Yalangi, els aborígens tradicionalment amos d'aquestes terres. És possible contractar trekkings per la zona conduïts per guies aborígens a través de Kuku-Yalangi Dreamtime Walks.

^top

CAPE TRIBULATION (Queensland)

COM ARRIBAR-HI

Des de Mossman vam continuar uns 29 km cap al nord per la Captain Cook Hwy (ruta 14) fins arribar al Daintree Ferry, el qual permet creuar el riu Daintree per a continuar cap a Cape Tribulation. El preu del ferri per a nosaltres i el vehicle és de 20 A$, anada i tornada (un sol trajecte costa 12 A$), i inclou una taxa per al manteniment de les infraestructures de la zona. Hi ha un ferri cada 15 minuts i només triga uns 2-3 minuts a creuar el riu. Un cop creuat el riu hi ha altres 34 km de carretera asfaltada fins arribar a Cape Tribulation.

DORMIR I MENJAR

Ens allotgem en el Cape Trib Beach House (tel. 4098 0030), al costat de la pista que va a Cooktown i a 3 km del nucli de Cape Tribulation. Paguem 70 A$ per una cabanya doble amb bany compartit, situada al mig del bosc i a pocs metres de la platja. Recomanable i a un preu assequible per a la zona. Convé reservar amb antelació, ja que sol estar ple.

El Shipwreck Bar&Restaurant es troba en una zona oberta al costat de la piscina en el mateix hotel. És molt recomanable per la seva varietat i qualitat, així com per la seva ubicació, i tot a preus molt raonables per al que cabria esperar per l'aïllament del lloc. També recomanem el Boardwalk Takeaway, un quiosc de menjar per a emportar en el mateix nucli de Cape Tribulation.

COSES A VEURE

Patrimoni de la Humanitat Cape Tribulation (forma parteix de la zona dels Tròpics humits de Queensland, Patrimoni de la Humanitat des de 1998). El nom li va ser donat pel capità Cook després que el seu vaixell embarranqués en 1770 en un escull de la zona i aquí comencessin, segons ell, tots els seus problemes. Per altra banda el lema turístic d'aquesta àrea és Where rainforest meets reef, ja que és un dels pocs llocs del món on el bosc plujós es pot trobar al costat del mar. Aquesta és la major extensió de bosc humit tropical a baixa cota de tota Austràlia i l'últim refugi per a plantes i animals amb 140 milions d'anys d'història. A més és de gran significat espiritual i cultural per als aborígens Kuku Yalangi. En la nostra opinió es tracta d'un lloc meravellós pels seus bonics paisatges i sobretot per la sensació d'espai salvatge, remot i verge que transmet. A més, en funció del nostre pressupost i temps disponible, ofereix un ampli ventall d'activitats a realitzar.

Posta de sol a Cape Tribulation Beach
Posta de sol a Cape Tribulation Beach

Per a un primer contacte la Cape Tribulation Beach és un bon lloc. És la platja que hi ha al costat de l'hotel Cape Trib Beach House i és molt bonica, especialment la zona de manglars al costat del Ryker's Creek. Amb una mica de sort la posta de sol pot ser inoblidable.

El Kulki Boardwalk és un camí guiat que comunica les platges de Cape Tribulation i Myall. Un dels seus extrems condueix al Cape Tribulation Lookout, un fantàstic mirador sobre el mateix cap que ofereix magnífiques vistes de la platja Cape Tribulation i dels boscos humits que la circumden. Aquest camí parteix d'un punt al costat de l'hotel PK's Jungle Village. També val la pena passejar per la platja Myall Beach, de la que parteix el Dubuji Boardwalk, un circuit interpretatiu de 1.5 km sobre passarel·les de fusta a través de manglars i bosc de ribera.

Emmagen Creek és una preciosa piscina natural d'aigua dolça situada al mig del bosc. Es troba uns 5 km al nord de l'hotel Cape Trib Beach House seguint la pista que condueix a Cooktown. Aquesta és una excursió per a realitzar a peu, ja que hi ha trams de la pista en tan mal estat que no és aconsellable per a un vehicle que no sigui 4WD. Caminant tampoc és fàcil pels continus desnivells del terreny. Es pot anar seguint la pista i tornar per la platja, però també aquesta és molt exigent quan trobem roques i només és possible quan la marea està baixa (també cal vigilar amb els cocodrils que pugui haver en els rierols que donen a la platja).

Amb el cotxe visitem algunes dels punts d'interès que hi ha entre Cape Tribulation i el riu Daintree. Uns 8 km al sud de Cape Tribulation trobem Noah Beach. Molt prop d'aquí està el Marrdja Botanical Walk, un molt interessant i preciós passeig interpretatiu de 600 metres sobre una passarel·la de fusta que segueix un rierol a través del bosc humit i els manglars fins arribar a un mirador sobre Noah Creek. Uns 7 km més al sud parem breument per a veure la platja de Thorntons Beach i a uns 15 km d'aquí ens desviem per a anar fins a la platja de Cow Bay. Abans d'arribar al riu Daintree trobem l'Alexandra Range Lookout (Walu Wugirriga), un mirador amb meravelloses vistes sobre la desembocadura del riu Daintree, l'oceà i el turó Alexandra.

Els 34 km de carretera de Cape Tribulation al riu Daintree formen part del Daintree National Park. Pel camí tenim l'ocasió de veure senyals de tràfic molt curioses, algunes d'elles com a resultat d'algú que les ha alterat d'una forma molt imaginativa i simpàtica. Cal conduir amb cura, ja que en la calçada hi ha diverses zones de ressalts per a obligar a disminuir la velocitat davant la possible presència d'animals, com el rar cassowary (una mena d'estruç autòcton que pot resultar bastant violent si es veu intimidat).

Des de Cape Tribulation parteix la Bloomfield Rd, una pista de 106 km que condueix a la remota Cooktown. Mentre no sigui asfaltada, aquesta pista només és aconsellable per a vehicles 4WD. Fins i tot després d'episodis importants de pluges pot resultar intransitable per a tot tipus de vehicle. Podem certificar el seu mal estat, ja que vam recórrer uns pocs quilòmetres per ella amb el nostre vehicle abans de tornar enrere.

En qualsevol hotel de Cape Tribulation es pot contractar l'excursió a la Gran Barrera. En el moment de la nostra visita dues companyies oferien aquest servei, RumRunner i Odyssey H20. Ambdues visiten els esculls de Mackay i Undine. Amb RumRunner l'excursió costa 116 A$ per persona (inclou esmorzar), surt a les 8:15 i torna a les 17:00. Nosaltres vam contractar aquesta excursió, però poc abans de sortir se'ns va comunicar que s'havia suspès la d'aquest dia a causa del mal temps i el fort onatge. Així vam haver de canviar els plans per a realitzar aquesta excursió des de Port Douglas, ja que se'ns va assegurar que allí és molt difícil que se suspengui la navegació perquè els vaixells són més grans i tenen més estabilitat.

^top

MISSION BEACH (Queensland)

COM ARRIBAR-HI

Des de Cape Tribulation vam agafar el cotxe de tornada cap al sud i la civilització, creuant de nou el riu Daintree amb el ferri. Al passar per Port Douglas ens desviem per a contractar aquí l'excursió a la Gran Barrera per a dintre de dos dies. Continuem viatge cap al sud passant per Cairns (a 72 km de Port Douglas), Innisfail i finalment Mission Beach (a uns 145 km de Cairns). Abans d'arribar a Innisfail la carretera (Bruce Hwy) passa pel costat del turó Bartle Frere, que amb 1.622 m d'altura és el cim més alt de Queensland. Els últims quilòmetres de ruta abans d'arribar a Mission Beach són especialment bonics.

DORMIR I MENJAR

En el Hideaway Holiday Village (58-60 Porters Promenade, Mission Beach) paguem 58 A$ per una estupenda cabina amb A/C, televisió, cuina i tots els utensilis, i bany compartit. És una mena de càmping amb tots els serveis, molt ben situat, i molt net i ordenat.

Atès que disposem de cuina aquí vam optar per comprar el menjar en un supermercat i menjar a casa, abusant de la generositat dels nostres veïns australians que amablement ens proporcionen oli i sal per a amanir.

COSES A VEURE

Mission Beach és una destinació turística bastant popular per la seva atmosfera relaxada i per tenir una franja de costa bastant única en el litoral de Queensland. En total són 14 km de platja amb palmeres, des de les que és possible albirar fins a 20 illes més o menys properes a la costa, però en un entorn que sembla gairebé verge. A més la llista d'activitats que es poden realitzar aquí és extensíssima: submarinisme, pesca, excursions a la Gran Barrera, trekkings, etc.

Algunes zones de la platja de Mission Beach són senzillament de postal, amb les palmeres inclinades sobre la sorra i l'aigua. I a poca distància de la costa (a 4 km) l'illa Dunk. Val la pena un passeig tranquil per aquesta platja, almenys fins arribar a Porters Creek, ja que per a creuar-lo és possible que haguem de mullar-nos bastant.

Entre les platges de Mission Beach i Narragon existeix un cap sobre el qual hi ha un mirador, amb meravelloses vistes sobre ambdues platges, una al nord i altra al sud. Continuant al nord per la carretera a Bingil Bay vam arribar al costat del turó Clump, enfront de la platja de Narragon. Aquí és molt recomanable el passeig anomenat Bicton Hill Track. Es tracta d'un circuit de 4 km que puja fins al cim del turó. Amb un parell d'hores n'hi ha prou per pujar, i extasiar-se en el cim amb la magnífica vista sobre l'entorn, i baixar de nou. El camí no és molt difícil, però en qualsevol cas val la pena l'esforç. Un km més enllà es troba la platja de Bingil Bay.

Amb més temps s Mission Beach pot ser recomanable anar en una excursió d'un dia a la propera illa Dunk. També hi ha algunes caminades pels voltants que poden ser interessants. Gairebé enfront del Hideaway Holiday Village es troba el Visitors Centre, amb abundant informació sobre qualsevol cosa a Mission Beach i voltants.

^top

PORT DOUGLAS I GRAN BARRERA (Queensland)

COM ARRIBAR-HI

Des de Mission Beach tornem cap a Port Douglas. Per una carretera secundària enllacem amb la Bruce Hwy en El Arish. Però en comptes de continuar per aquesta cap al nord, vam agafar una ruta alternativa per una carretera secundària que passa pels minúsculs pobles de Silkwood i Mena Creek (n'hi ha prou amb seguir les indicacions al Paronella Park). Aquesta carretera discorre virtualment enterrada entre camps i més camps de canya de sucre. Nombrosos trens recorren la zona recollint la canya en els camps i transportant-la a les factories on és processada, pel que cal anar amb compte amb els passos a nivell que sovint creuen la carretera.

Poc després de passar per Mena Creek vam trobar el tan anunciat Paronella Park, un jardí tropical que inclou un castell espanyol construït en els anys 1930 per Josep Paronella, un emigrant d'origen català. És molt popular entre els tours i l'entrada costa 20 A$. Nosaltres finalment no vam entrar i no podem opinar sobre si val la pena o no, però la nostra curta aturada al costat del jardí ens va permetre veure i fotografiar l'espectacular papallona Ulysses.

DORMIR I MENJAR

En el Tropic Breeze Van Village (24, Davidson St, Port Douglas) una cabina molt àmplia amb cuina i TV ens va costar 72 A$ (el bany és compartit). No està malament, però no admet comparança amb el Hideaway Holiday Village de Mission Beach, ja que aquest darrer té una relació qualitat/preu molt millor. En qualsevol cas no vam poder escollir, ja que Port Douglas estava per aquestes dates amb un nivell d'ocupació molt alt.

COSES A VEURE

Port Douglas és una destinació turística popular entre turistes de nivell adquisitiu mitjà-alt, amb alguns camps de golf i resorts de cinc estrelles. Els pocs edificis històrics que podien haver-hi van ser destruïts per un cicló al 1911. Tot i que no tenia massa interès per a nosaltres, el motiu de pernoctar aquí no era altre que dur a terme l'excursió a la Gran Barrera que havíem reservat dies enrere.

Per a tenir una magnífica vista sobre la platja Four Mile Beach i el mar del Corall no hi ha res millor que pujar fins al Flagstaff Hill Lookout, a la part alta de Dickson Point. Molt fotogènica és l'església de St. Mary's by the Sea, una petita capella de fusta construïda al 1911 i situada en el parc Anzac.

En qualsevol cas Port Douglas és especialment popular per la seva àmplia oferta d'activitats relacionades amb el mar, ja que aquí és possible, per exemple, contractar excursions a illes coral·lines properes o a la Gran Barrera, a més de poder obtenir certificacions de busseig a preus raonables.

Patrimoni de la Humanitat La Gran Barrera (declarada Patrimoni de la Humanitat en 1981), amb els seus 2.000 km de longitud, és l'única cosa viva visible des de l'espai i és major que la Gran Muralla xinesa. Està considerada una de les 7 meravelles del món natural. Transcorre paral·lela a la costa de Queensland i en realitat està formada per uns 2.600 esculls diferents, constituint la major formació coral·lina del planeta. La barrera pròpiament dita o outer reef es troba a una distància de la costa d'entre 30 i 300 km. Entre ambdues es troba l'inner reef, format per illes d'origen coral·lí que esquitxen aquest espai. La biodiversitat d'aquest ecosistema és molt més rica que la d'un bosc tropical i inclou milers d'espècies marines. Dit tot això, és evident que qualsevol visita a Queensland, o a Austràlia en general, hauria de contemplar una visita a la Gran Barrera, ja que és un d'aquells llocs que s'han de veure abans de morir.

Nosaltres contractem l'excursió amb l'operador Haba i ens va costar 140 A$ per cap i inclou un impost de 5 A$ per a conservació (les excursions que ofereixen els operadors més consolidats són molt similars en característiques i preus).

Escull Agincourt B1 en la Gran Barrera
Escull Agincourt B1 en la Gran Barrera

Ens convoquen a les 8:00 en el complex Marina Mirage d'on surten tots els vaixells. Després de treure'ns el calçat i deixar-lo en terra (pel vaixell només podem anar descalços) pugem al catamarà i esmorzem (inclòs en el preu).

Sortim puntualment a les 8:30. Després de gairebé 2 hores de navegació, amb onades de 2 a 3 metres i vents de 15 a 20 nusos, vam arribar al primer lloc d'immersió, però uns 10 minuts abans un monitor ens dóna instruccions sobre l'ús del material de que disposem (peus d'ànec, ulleres i respirador), les precaucions a prendre i sobre els animals que podem trobar, i tot això amb molt bon humor, tot i que al ser els únics no australians o novazelandesos del passatge ens temem que ens vam perdre alguna de les bromes (?).

El vaixell fondeja al costat de l'escull Agincourt B2, protegit del mar obert per la pròpia barrera. Ens posem les ulleres, el respirador i les aletes i anem nedant fins a les roques de l'escull. Submergir el cap en l'aigua és ser espectador d'un espectacle inenarrable de vida, formes i colors. Estem en l'aigua aproximadament durant 1'5 hores (la temperatura de l'aigua aquí és de 24 a 25ºC), després de les que tornem al vaixell per a assecar-nos i dinar (també inclòs en el preu), mentre el vaixell enfila rumb a altre escull.

Uns 20 minuts després ja estem en l'escull Agincourt 1. El monitor ens dóna noves instruccions sobre aquest lloc i tornem a l'aigua a passar-hi una bona estona. Aquest escull és bastant més gran que l'anterior, i possiblement també més variat i bonic.

A les 14:30 tornem de nou al vaixell i poc després iniciem la tornada a Port Douglas. En el camí de tornada passem pel costat de les boniques illes coral·lines Low Isles. Arribem a Port Douglas a les 16:20 ja secs i canviats. Recuperem el nostre calçat i ens acomiadem de la tripulació del vaixell. Per la nostra experiència podem recomanar completament aquest operador i, per descomptat, insistim en que anar a la Gran Barrera és quelcom imprescindible.

^top

CAIRNS II (Queensland)

COM ARRIBAR-HI

Tornem de nou a Cairns, des de Port Douglas, conduint per la magnífica Captain Cook Hwy (Ruta 14).

DORMIR I MENJAR
infoMés informació a Cairns (I)

Aquesta vegada ens allotgem a l'Inn The Tropics (141 Sheridan St, a 5 minuts del centre de Cairns). És un típic lloc per a backpackers, amb molts serveis i animat a tota hora. Una habitació doble amb bany compartit, però amb A/C, TV i nevera, ens costa 48 A$. És un lloc recomanable.

Per a esmorzar o menjar una mica lleuger recomanem el libanès Cafe Byblos, al 129 de Sheridan St, molt proper a l'hotel.

COSES A VEURE

Una vegada vam retornar el cotxe de lloguer, després de recórrer 1.230 km per terres de Queensland, ens vam dirigir a peu fins a la terminal Reef Fleet en el Marlin Marina de Cairns per agafar una embarcació que ens dugui a l'illa Fitzroy i aprofitar així aquest últim dia sencer de que disposem a Cairns.

Nude Beach a Fitzroy Island
Nude Beach a Fitzroy Island

Fitzroy Island és una muntanya coberta de vegetació que emergeix del mar i amb algunes platges coral·lines al voltant. Les úniques construccions humanes que té són un far i un resort. És un magnífic lloc per a una excursió d'un dia (però també existeix la possibilitat d'allotjar-se en el resort, tot i que no és gens barat). Des del resort, al costat de l'embarcador on ens deixa el vaixell, surt el camí que condueix al far (n'hi ha un de fàcil que segueix la costa i un altre més dur que puja la muntanya fins a una altura de 270 m, amb molt bones vistes de l'entorn). Altra possibilitat és el Secret Garden Walk, un fàcil passeig de 30 minuts entre les roques i el bosc humit. A 1 km del resort tenim la preciosa platja nudista Nudey Beach, amb sorra blanca coral·lina, aigua de color turquesa i grans roques i vegetació a peu de platja (molt semblant a la imatge que tenim d'algunes platges de les illes Seychelles). Altres activitats possibles aquí són cursos de submarinisme, i esports aquàtics.

El resort té un bar on es pot comprar menjar i beguda. A més es poden utilitzar gratuïtament alguns dels seus serveis, com les dutxes i els lavabos. El ferri d'anada i tornada a la illa des de Cairns costa 38 A$ amb l'empresa Thunder Raging, l'única que dóna aquest servei. De Cairns surt un a les 8:30 i altre a les 10:30, i l'últim surt de Fitzroy a les 17:00. Es tracta d'un catamarà que triga uns 45 minuts a recórrer els 34 km que separen ambdós punts.

^top

 GUIA / RELAT DE VIATGE: RUTA pels TERRITORIS DEL NORD (centre i nord d'Austràlia)

ALICE SPRINGS (Territoris del Nord)

COM ARRIBAR-HI

Per a anar a l'aeroport de Cairns vam agafar un taxi pel que pagàrem 11'9 A$, tot i que també hi ha el minibús shuttle que realitza el servei entre el centre de Cairns i l'aeroport. Aquest costa 6 A$ per persona, però només n'hi ha a certes hores. Un vol de la companyia Qantas en un petit reactor ens duu fins a Alice Springs en 2'5 hores.

En el mateix aeroport d'Alice Springs vam llogar un cotxe a la companyia Avis, un Opel Astra que resulta ser l'únic que quedava sense reservar a Alice Springs. Ens costa 70 A$ per dia (+ 22 A$ de assegurança) i només 100 km diaris són gratuïts, ja que la resta són a raó de 0.25 A$/km. És un robatori, però no ens queda més alternativa per a portar a terme la nostra idea d'anar a Uluru a l'endemà. Per tot això, recomanem reservar-lo amb antelació a través d'Internet, telèfon o agència, havent estudiat abans la millor oferta entre les diferents companyies. Una de les que podeu mirar és Advance Car Rentals, ja que el preu per dia era superior, però inclou quilometratge il·limitat, cosa molt important en aquestes terres de distàncies inacabables. En qualsevol cas no podem recomanar Avis a Alice Springs, ja que el seu personal no va ser gens honest amb nosaltres.

DORMIR I MENJAR

En el Desert Rose Inn (15 Railway Tce, tel. 8952 1411) una habitació doble amb dutxa privada, però WC compartit, ens costa 40 A$. Té habitacions de diversos preus i piscina. Molt recomanable i, a més, està molt prop del centre d'Alice Springs.

Per a menjar recomanem el restaurant familiar Casa Nostra (cantonada Undoolya Rd i Stuart Tce, a l'altre costat del riu Todd) per a menjar pasta i pizza. El menjar està molt bé, encara que són una mica lents. Un pot dur la seva pròpia beguda (és BYO). Altre lloc és l'Outback Bar & Grill (75 Todd Mall), en el que presentant un val que apareix en els fulletons turístics t'obsequien amb una copa de vi australià.

COSES A VEURE

Hi havien diversos motius pels quals vam decidir volar a Alice Springs i des d'aquí realitzar l'excursió d'anada i tornada a Uluru, en comptes de volar directament a Yulara/Uluru: evitar dormir en la zona de Yulara (molt cara i sempre plena), poder visitar la pròpia Alice Springs, o sentir l'experiència de conduir per l'Stuart Hwy (ruta 87), la qual creua Austràlia de nord a sud pel cor de l'Outback. Però lògicament aquesta no és l'única possibilitat i tampoc té perquè ser la millor. Cadascú pot escollir la seva en funció de temps, gustos i pressupost.

Alice Springs és una ciutat tranquil·la i compacta, assentada al costat del riu Todd (normalment sec), i situada just en el centre del país, al mig del no res. Des d'aquí hi ha 1.485 km fins a Darwin al nord, i 1.549 km a Adelaide al sud (fins a 1987 la carretera que la unia a Adelaide no va ser completament asfaltada). Es va fundar al 1870, al costat d'una estació telegràfica, pel que conta amb una curta història. Per tot això aquí tenim la sensació de trobar-nos una mica en el Far West, en terra de pioners. Encara que Alice Springs no conta amb cap atracció espectacular, sí té diverses coses a veure que poden omplir uns quants dies.

La guia Lonely Planet suggereix un fàcil circuit a peu pel centre que permet veure els pocs edificis històrics que té la ciutat, com l'Adelaide House (va ser el primer hospital d'Alice, al 1920, i ara és un museu), el John Flynn Memorial Church (com homenatge al creador del Flying Doctor Service), la Residency (la residència del primer governador de l'Austràlia central), el National Pioneer Women's Hall of Fame (van ser els jutjats i ara és un museu que homenatja a totes les dones pioneres que van venir a aquestes terres), o l'Stuart Town Gaol (va anar la primera presó de la ciutat, a partir de 1909). Darrera d'aquest últim edifici hi ha un mural on s'explica la història de la policia a Alice. A Railway Tce hi ha un gran mural on es detalla la història d'Alice. També al centre, Anzac Hill (o Untyeyetweleye com l'anomenen els aborígens) és un petit turó des del qual hi ha una magnífica vista sobre la ciutat i els MacDonnell Ranges. Val la pena pujar fins aquí, especialment per a la posta de sol (si a més hi ha lluna plena llavors és doblement atractiu). Aquí podrem apreciar ja amb tota la seva intensitat el color vermellós de la terra, tan característic d'aquesta zona del país. Per a pujar fins al cim hi ha un curt i fàcil camí que arrenca de Wills Tce. Els diumenges al matí hi ha un mercat molt animat en el carrer peatonal Todd Mall.

Alice Springs Telegraph Station. Es tracta d'un museu allotjat en els edificis que van formar l'estació telegràfica que es va instal·lar aquí al 1870 i que han estat ben restaurats. És interessant. Just darrere d'aquestes construccions es troba la deu Alice Springs, sobre el riu Todd, la qual donà nom a la ciutat. De fet Alice era el nom de l'esposa de Charles Todd, el superintendent de la companyia de telègrafs que va establir aquí l'estació telegràfica, al costat de la deu (ja que el riu Todd sol estar sec la major part de l'any). L'entrada al museu costa 7 A$ i es troba uns 5 km al nord del centre de la ciutat. A uns 3 km a l'oest del centre d'Alice es troba l'Alice Springs Desert Park, on es reprodueixen els ecosistemes del desert central australià, amb els seus peculiars animals i plantes, així com la seva relació amb les tradicions del poble aborigen. L'entrada costa 18 A$ i no podem opinar sobre si val la pena o no, ja que ens va ser impossible anar-hi per manca de temps.

MacDonnell Ranges és una cadena de muntanyes que s'estén a l'est i oest d'Alice Springs, el principal interès de la qual són els bells paisatges que creen els nombrosos barrancs de parets verticals, les grans piscines naturals, i la vegetació. La part que està a l'est, East Macdonnell Ranges, s'estén fins a una distància de 100 km d'Alice Springs, mentre que la de l'oest, West Macdonnell Ranges, encara és més llarga. En qualsevol cas no hi ha transport públic per a anar als diferents punts de l'una i l'altra, motiu pel qual s'ha de disposar de transport propi. En un dia es poden veure alguns d'aquests punts, però amb més dies hi ha la possibilitat de fer nombroses caminades per la zona, com l'exigent Larapinta Trail (220 km en 12 dies). Dels nombrosos punts d'interès en aquesta cadena muntanyenca nosaltres només vam visitar els dos més propers a Alice en la part est. El primer d'ells, Emily Gap, està a 16 km d'Alice Springs. Es tracta d'un barranc que trenca la cadena de muntanyes, al peu de les quals hi ha un estany d'aigua amb certa profunditat, i també pintures aborígens en les roques (encara que per a arribar a elles cal creuar l'estany nedant). Aquest és un dels llocs més sagrats de la zona per als aborígens Arrernte. El lloc en si és molt bonic i molt tranquil. L'altre lloc que visitem és Jessie Gap, uns 8 km més enllà (tot i que també és bonic a nosaltres ens va agradar més el primer). Per falta de temps no vam poder explorar altres llocs dels Macdonnell Ranges.

^top

CURTIN SPRINGS STATION - ULURU - KATA TJUTA (Territoris del Nord)

Curtin Springs Station és una granja familiar que també disposa d'allotjament, restaurant, gasolinera, i una petita botiga, a part d'organitzar excursions per la zona o passejos en camell. Es troba al costat de la Lasseter Hwy, uns 100 km a l'est d'Ayers Rock i 365 km al sud-est d'Alice Springs i és una alternativa als alts preus o a la sobreocupació de l'allotjament a Yulara, la zona habitada més propera a Uluru. A més està convenientment situat per a dur a terme les excursions a Uluru, Mount Conner, The Olgas i Kings Canyon.

COM ARRIBAR-HI
Algunes recomanacions sobre la conducció a l'Outback

En l'Stuart Hwy no hi ha límit de velocitat (és free zone), però en la pràctica no convé passar de 120 km/hora, ja que hi ha un perill real de trobar animals com vaques, cangurs, etc. creuant la carretera sense previ avís (alguns vehicles bolcats i/o cremats al costat de la carretera ens recorden el perill).

En cas de conduir de nit encara hem d'extremar més les precaucions, ja que és quan molts animals surten a l'exterior aprofitant que baixa la temperatura. En aquestes carreteres també convé anar amb compte amb els espectaculars road train (camions trailer amb tres o més remolcs), ja que una vegada arriben a la seva velocitat de creuer de 100-110 km/h ja no hi ha qui els pari i el corrent d'aspiració que generen és impressionant.

Una altra recomanació és portar sempre prou combustible en el dipòsit, ja que les benzineres són molt poc freqüents i poden passar molts quilòmetres (de 100 a 300 km) abans de trobar-ne una. També convé portar aigua i menjar per al camí (es pot comprar en el supermercat Coles d'Alice Springs).

Finalment, com que no hi ha cap població important en aquest trajecte el senyal de ràdio FM/AM es perd a pocs kms d'Alice i ja no es recupera en gairebé tot el camí, pel que recomanem dur alguns CDs per a amenitzar la ruta.

Sortim d'Alice Springs molt aviat: a les 5:45 del matí ja estem en ruta cap a Uluru (la distància entre ambdós és de 441 km).

Prenem l'Stuart Hwy i de vegades passen molts quilòmetres fins a trobar un altre vehicle circulant. La carretera està en bon estat i els quilòmetres es fan ràpidament, però a estones la conducció pot resultar una mica avorrida.

Uns 197 km al sud d'Alice arribem a Erldunda, on deixem l'Stuart Hwy i prenem la Lasseter Hwy. Pel camí trobem alguns paisatges molt bonics, amb arbres i arbustos que destaquen sobre la terra d'intens color vermellós.

Uns 85 km abans d'arribar a Yulara trobem Curtin Springs Station, lloc en el que havíem reservat allotjament dies enrere mitjançant correu electrònic.

DORMIR I MENJAR

En el Curtin Springs Way Side Inn (Curtin Springs Station, tel. 08 89562906) paguem 45 A$ per una habitació petita, tipus barracot, amb bany compartit i aire condicionat. És molt simple, però no està gens malament. Recomanem reservar prèviament.

Aquí també hi ha un restaurant on és possible sopar, però cal tenir en compte que la cuina tanca a les 20:30h.

COSES A VEURE
Road train
Road train

Mt Conner. Es tracta d'una enorme formació rocosa completament plana en la seva part superior, situada en un pintoresc paisatge. Té una altura de 90 metres i una longitud de gairebé 1 km. Des de lluny sol confondre's amb l'arxifamós Uluru i és perfectament visible des de la carretera, just abans d'arribar a Curtin Springs. Val la pena detenir-se per a gaudir de la vista.

Des de Curtin Springs vam continuar cap a l'oest per la Lasseter Hwy i passada la cruïlla a Yulara (la petita població i resort que serveix de base per a visitar el parc nacional) trobem l'accés al Parc Nacional Kata Tjuta, en el que cal pagar els 25 A$ que costa l'entrada (és vàlida per a tres dies consecutius). Amb ella ens subministren un fulletó explicatiu del parc i un llarg llistat amb el que es permet i el que no dins del parc i de les multes que comporten el seu incompliment (algunes estan penades amb presó i la resta amb multes que van de 550 a 55.000 A$).

Patrimoni de la Humanitat Uluru - Kata Tjuta National Park (declarat Patrimoni de la Humanitat al 1987) és famós mudialment per hostatjar la major roca monolítica de tot el planeta, l'Uluru, així com les 36 cúpules rocoses i els profunds canons de Kata Tjuta, també conegudes com The Olgas. Tota aquesta àrea és sagrada per als aborígens Anangu, els amos tradicionals d'aquestes terres (hi ha evidències arqueològiques que aquests pobles aborígens han viscut en la zona els darrers 22.000 anys i que Uluru i Kata Tjuta han estat llocs d'enorme significat cerimonial i cultural per a ells). De fet, els Territoris del Nord concentren la major part de territori sota jurisdicció aborigen de tota Austràlia, però no va ser fins al 1987 que aquesta àrea els va ser retornada i els llocs van recuperar els seus noms tradicionals. És impossible no visitar aquestes dues meravelles naturals quan es visita el centre d'Austràlia, no només per la seva espectacularitat, sinó també per l'extens coneixement de la cultura aborigen que proporciona al visitant una experiència única i inoblidable.

Passada l'entrada al parc, ja vam albirar Uluru des de la carretera, banyat pel primer sol del matí. Però ens vam desviar a la dreta per anar a visitar primerament The Olgas. A 26 km del desviament aturem en el Kata Tjuta Dune Viewing Area, un camí de 600 m. que condueix a un mirador amb magnífiques vistes sobre Kata Tjuta, el bell entorn desèrtic i fins i tot, en l'horitzó, Uluru. No passeu de llarg perquè val molt la pena, i fixeu-vos en la vegetació i el color vermellós de la sorra.

Kata Tjuta (the Olgas) significa molts caps en llengua Aborigen i és una col·lecció de 36 cúpules rocoses situades a 42 km per carretera a l'oest d'Uluru. Es tracta, doncs, d'un conjunt de valls i barrancs que permet al visitant caminar per ell i penetrar en aquest entorn de tranquil·litat i espiritualitat, ja que aquest lloc té la mateixa transcendència que Uluru per al poble Anangu. Mount Olga és la cúpula rocosa més alta de totes amb els seus 546 m. d'altura (200 més que Uluru). Potser per no ser tan conegut aquest lloc, a nosaltres ens va sorprendre enormement i, com a mínim, ens va agradar tant com Uluru.

En deixar el vehicle a l'aparcament de Kata Tjuta vam haver de triar entre dos possibles circuits: The Valley of the Winds (circuit circular de 7.4 km, unes 3 hores) i The Olga Gorge (o Walpa Gorge, 2.6 km anada i tornada, 1 hora). Atès que per manca de temps no podem fer els dos, ens decantem pel primer:

Des de l'aparcament anem caminant fins al Karu Lookout, a 1.1 km de l'inici (si la temperatura ambient puja per sobre dels 36ºC a partir de les 11 del matí es tanca el camí en aquest punt). Des d'aquí i fins al Karingana Lookout el camí és exigent, però val molt la pena, ja que la vista des d'aquest mirador és espectacular i un punt surrealista i màgic. Entre ambdós el camí passa per barrancs, roques i rierols que fan sentir-se ben poca cosa en aquest paisatge rocós. Des del mirador Karingana el camí baixa fins a la vall i dóna la volta fins a arribar de nou al Karu, i d'aquí el camí de tornada a l'aparcament. En fi, molt, molt recomanable. Convé dur molta aigua per a beure i també crema solar.

Posta de sol sobre Uluru
Posta de sol sobre Uluru

Uluru (Ayers Rock) té un profund significat per al poble Anangu i és la icona més famosa de l'Outback australià. Es tracta d'una enorme roca monolítica, la més gran del món, de 3.6 km de llarg, 2.4 d'ample i 348 m. d'altura que emergeix d'un terreny completament pla i envoltat d'arbustos (pel que sembla 2/3 de la roca es troben sota la superfície del desert). És especialment impressionant a l'alba i al capvespre, quan el color vermell de la roca va canviant de matís de forma espectacular, del vermell brillant al gris fosc.

Hi ha diverses possibilitats de camins indicats al voltant del monòlit (tots ells figuren en el fulletó que es lliura a l'entrada): Dune Walk (500 m. anada i tornada, 30 min.), Mutitjulu Walk (1 km anada i tornada, 45 min.), Mala Walk (2 km anada i tornada, 1'5 hores), Liru Walk (4 km anada i tornada), Uluru Base Walk (9'4 km, 3 o 4 hores, volta completa al monòlit). Diàriament existeix l'opció de realitzar el circuit Mala Walk guiat per un guarda del parc (és gratuït i comença a les 8:00 d'octubre a abril, i a les 10:00 de maig a setembre).

També és possible pujar, seguint un camí bastant exigent al principi, fins al cim del monòlit. Aquest camí s'inicia davant de l'aparcament Mala Car Park. Però atès que aquest camí té una gran importància espiritual per al poble Anangu i que ells són actualment els responsables de la seguretat dels visitants, qualsevol contratemps que pugui ocórrer a algú pujant o baixant de la roca (i ja s'han produït unes quantes morts!!) els acaba afectant seriosament a causa del seu sentit de la responsabilitat. Per respecte, nosaltres recomanem no pujar a la roca, tot i que entenem que cadascú és lliure de fer el que vulgui, ja que no està prohibit. El camí de pujada es tanca si plou, fa molt vent, hi ha boira o la temperatura puja per sobre dels 36ºC.

Al voltant de la base d'Uluru també hi ha unes quantes àrees sagrades importants per als Anangu, com per exemple Mala Puta (!!) o Warayuki. Alguns d'aquests llocs són sagrats segons les lleis tradicionals de les dones Anangu i altres segons les dels homes. En qualsevol cas aquestes zones estan perfectament indicades i es prega no entrar en elles ni fotografiar-les, tal com indiquen els senyals.

Al costat de la carretera que voreja Uluru es troba l'aparcament Sunrise Viewing Area, el lloc oficial des d'on veure la sortida del sol sobre el monòlit. En la carretera a Yulara, a uns 5 km d'Uluru, trobem l'aparcament Sunset Viewing Area, el corresponent per a veure la posta de sol. Especialment en aquest últim és recomanable arribar amb suficient temps per a poder escollir un bon lloc (en alguns punts la vegetació pot ocultar parcialment la vista), ja que sol estar molt concurregut. Per descomptat no cal perdre's aquest espectacle de la naturalesa. En aquesta mateixa carretera, a 2 km d'Uluru, es troba l'Uluru-Kata Tjuta Cultural Centre, que pot proporcionar una magnífica introducció a la cultura Anangu, amb audiovisuals en diversos idiomes, vídeos i exposicions que donen una visió de la història i geologia del lloc. Si es disposa de temps és bona idea visitar aquest centre abans de començar a recórrer el parc.

En el nostre cas vam fer el camí Mala Walk (molt recomanable) i vam vorejar completament el monòlit seguint la carretera per a poder veure tots els seus angles. A les 17:00 ens dirigim a l'aparcament des d'on veure la posta de sol. Tot i que ja hi havia força gent apostada vam aconseguir un bon lloc en primera línia i vam gaudir de l'espectacle, entre foto i foto, fins que el sol s'oculta completament darrera nostre a les 17:55. Però no vam abandonar el lloc fins a les 19:00, ja completament fosc, quan el monòlit no és més que una ombra negra que encara destaca sobre l'horitzó. Inoblidable. L'única interferència és el molest soroll dels helicòpters que sobrevolen constantment la zona amb la finalitat d'obtenir vistes aèries per als seus clients. De tornada a l'hotel, vam aturar a Yulara per tal d'omplir el dipòsit de benzina, ja que aquí era més barata que en la benzinera de Curtin Springs.

Arribem a Curtin Springs a temps per a sopar alguna cosa i aconseguim que ens deixin fer-ho on menja el personal de l'hotel, ja que fora el fred es fa notar i justament les taules es troben en l'exterior (a la resta d'hostes, australians, això no sembla importar-los, però tampoc ens sorprèn ja que ja havíem vist a Melbourne les terrasses exteriors amb gent, tot amb un fred glacial, el que ells anomenen al fresco... i mai millor dit). Passem la nit aquí i al matí següent, a les 6:15 h, iniciem la tornada a Alice Springs, on arribem unes 4 hores després, aturant pel camí per a esmorzar i fer fotos.

Watarrka National Park (Kings Canyon). Uns 50 km a l'est de Curtin Springs trobem el desviament de la Luritja Road, la carretera que condueix a Kings Canyon, un lloc que pel que sembla és bastant espectacular. Es tracta d'un canó amb parets de 100 m. d'altura en el que es poden realitzar diversos trekkings. Nosaltres no vam poder anar-hi per falta de temps, ja que ens suposava fer 340 km d'anada i tornada a partir d'aquest desviament més els 300 km des d'aquí fins a Alice, sense contar el temps per a la visita del canó. Si es disposa d'un vehicle 4WD o si en un futur milloren els 99 km de la pista Ernest Giles Rd llavors ens podem estalviar un total de 180 km, ja que l'esmentada pista ens condueix directament a l'Stuart Hwy, a mig camí entre Erldunda i Alice. El nostre vehicle no era 4WD i ens van desaconsellar encaridament que circuléssim per aquesta pista. Però si teniu l'oportunitat no us perdeu Kings Canyon.

^top

DARWIN I (Territoris del Nord)

COM ARRIBAR-HI

A Alice Springs, agafem un autobús McCafferty's a les 15:30 i arribem a Darwin a les 11:15 de l'endemà, després de recórrer gairebé 1.500 km. Aquest trajecte costa ni més ni menys que 235 A$ cadascun, però presentant el carnet YHA es paga només 211'5 A$ (descompte del 10%). L'autobús surt de l'oficina de McCafferty's, a la cantonada entre Gregory i Railway Tce i a 200 m. de l'hotel Desert Rose. És convenient reservar amb antelació.

Després de 2 hores de trajecte l'autobús atura 40 minuts a Ti Tree, un àrea de servei al costat de la carretera, per a prendre alguna cosa. També s'atura a Tennant Creek una bona estona, ja que ha d'esperar als passatgers que vénen en un altre autobús des de Queensland i que van a Darwin. Ens dóna temps de donar un breu passeig nocturn pels carrers deserts d'aquesta ciutat d'aspecte una mica cutre i constatar que aquí la calor ja comença a notar-se, a part d'assabentar-nos que s'havien donat casos de dengue en la regió. A primera hora del matí es deté a Katherine per a esmorzar i estirar les cames, i més endavant també atura 20 minuts a Adelaide River. El viatge acaba en el Transit Centre de Darwin. La veritat és que, malgrat el llarg viatge, no es fa gens pesat i les hores passen ràpid.

DORMIR I MENJAR

En el Frogshollow Backpackers Hostel (27 Lindsay St, Tel. 8 8941 2600) una habitació doble, amb bany privat, A/C, TV, nevera i esmorzar inclòs paguem 62 A$ (el preu era de 65, però ens descompten 3 A$ en presentar el carnet YHA). El lloc està bastant bé i el personal de recepció és molt útil com a font d'informació. A més es troba en una part tranquil·la de la ciutat. Si se'ls avisa amb antelació envien una persona amb una furgoneta al Transit Centre per a recollir-nos.

Molt recomanable el restaurant Lizards Outdoor Bar & Grill (a la cantonada de Mitchell i Daly St), amb una agradable terrassa a l'aire lliure. Aquí és possible provar el filet de cangur.

COSES A VEURE
infoMés informació a Darwin (II)

DARWIN és la capital dels Territoris del Nord australians, situada en una zona coneguda popularment com Top End. Darwin està més prop de Jakarta, per exemple, que de Sydney, i no només en sentit geogràfic.

A l'any 1974 el cicló Tracy va devastar la ciutat, obligant a evacuar a més de 30.000 dels seus 43.000 habitants de llavors. Va ser reconstruïda, pel que ara és la capital més jove i moderna del país. Pocs edificis antics van sobreviure a la catàstrofe.

Tot i que Darwin no té un gran interès (se sol venir aquí com a punt base per a visitar la regió) es poden veure alguns museus i parcs, així com veure els pocs edificis històrics que van sobreviure a la 2ª Guerra Mundial i al cicló. Nosaltres seguim el circuit a peu de 3'5 km que suggereix la guia Lonely Planet. Comencem el circuit al costat del Victoria Hotel (Smith St), passem pel costat de les restes del que va ser l'antic Palmerston Town Hall i de la renovada Christ Church Cathedral. Creuant el carrer Esplanade arribem al Survivor's Lookout, des del qual hi ha una estupenda vista sobre el port. A més té una petita exposició de fotografies sobre els bombardejos japonesos a aquesta ciutat durant la II Guerra Mundial. A escassos metres del mirador tenim la preciosa Government House i més enllà el blanc edifici del Parliament House. A partir d'aquí seguim la ruta a través del Bicentennial Park, el qual proporciona excel·lents vistes sobre la badia. En l'extrem nord del parc hi ha un mirador des d'on podem veure boniques postes de sol. Tornant al centre pels carrers Esplanade i Knuckey passem pel costat dels edificis històrics Lyons Cottage i Admiralty House, arribant de nou a l'inici d'aquesta ruta.

En el Visitors Centre (a la cantonada dels carrers Knuckey i Mitchell), a més d'informació turística de tot tipus, es pot arreglar l'allotjament a Darwin, a Kakadu, o en qualsevol altre punt del Top End.

Per a visitar Kakadu, Litchfield i Katherine amb total llibertat vam optar novament per llogar un cotxe i ho vam fer a través del nostre hotel, el Frogshollow, el qual ens va trobar la millor opció possible amb Advance Car Rentals (86 Mitchell St). Un Toyota Corolla manual ens costa 86'95 A$ per dia, incloent assegurança i quilometratge il·limitat.

^top

UBIRR - P. N. KAKADU (Territoris del Nord)

COM ARRIBAR-HI

Des de Darwin, ja amb el nostre vehicle, vam agafar l'Stuart Hwy cap a Katherine, però a uns 33 km de Darwin ens desviem a l'esquerra per a prendre l'Arnhem Hwy i endinsar-nos a Kakadu. En total són 275 km des de Darwin a Ubirr.

DORMIR I MENJAR

En el Kakadu Hostel (tel. 08-8979 2232) una habitació doble amb bany compartit ens costa 65 A$. Totes les instal·lacions de l'hotel són molt molt bàsiques i es tracta de l'únic lloc dintre del parc que ofereix allotjament a preus assequibles. Donada l'abundància de mosquits en aquesta zona i la impossibilitat d'aïllar l'habitació recomanem dur amb nosaltres una mosquitera per a protegir-nos d'ells mentre dormim. Per a la resta, especialment en el bany, haurem d'utilitzar un bon repel·lent. El Kakadu Hostel es troba a 3 km de Ubirr, just darrere del Border Store i al costat del riu East Alligator i la frontera amb Arnhem Land. És molt recomanable reservar prèviament (nosaltres ho vam fer a través del Visitors Centre de Darwin). En el Border Store trobarem a la persona responsable de l'hotel.

En el Border Store, al costat del Kakadu Hostel, es pot comprar una mica de menjar (però hi ha poca varietat) i pot ser preparada en la cuina del propi hostel. En el shopping centre de Jabiru hi ha un take-away xinès on es poden trobar coses més elaborades. En el Anmak An-em Cafè del Bowali Visitor Centre també és possible menjar alguna cosa, però només de 9:00 a 17:00, mentre està obert el Centre. Un altra alternativa, però una mica car, és el bar exterior del Gagudju Lodge Cooinda.

COSES A VEURE

En la ruta de Darwin a Kakadu per l'Arnhem Hwy trobem alguns llocs interessants. Al costat de la cruïlla d'aquesta amb l'Stuart Hwy trobem el Didgeridoo Hut, un petit complex on és possible veure i comprar art aborigen (a més hi ha una granja d'emús). Uns quilòmetres més enllà comencem a gaudir del bonic paisatge dels aiguamolls del riu Adelaide. Abans d'arribar al càmping Mary River Park trobem a la dreta de la carretera un espectacular camp de termiters, una zona amb diversos monticles (alguns d'ells amb més de 3 m. d'altura) creats per les laborioses termites. Val la pena detenir-se i explorar aquests enormes gratacels a escala.

Uns 50 km més a l'aquest trobem l'accés nord al parc, on paguem els 16'25 A$ que costa l'entrada. Aquesta és nominal i és vàlida per als següents 7 dies.

Patrimoni de la Humanitat Kakadu National Park (declarat Patrimoni de la Humanitat al 1981). Aquest parc nacional és una de les meravelles naturals d'Austràlia, ja que abasta una varietat de paisatges magnífics, multitud de fauna salvatge i té alguns dels millors exemples d'art rupestre aborigen del país. Per tant té una gran importància natural i cultural. El nom Kakadu prové del Gagadju, una llengua dels aborígens locals. Aquest parc té una extensió de gairebé 20.000 km2, la major part de la qual pertany a diversos clans aborígens. En l'època de pluges, normalment d'octubre a març, bona part de Kakadu queda anegada per l'aigua i fa que moltes carreteres siguin impassables, fins i tot per a vehicles 4WD, pel que alguns llocs d'interès en el parc queden fora de límits per al visitant.

Mamukala és l'atracció principal de l'àrea de South Alligator, ja dins del parc (el desviament en l'Arnhem Hwy el trobem uns 7 km a l'est després de creuar el riu South Alligator). Es tracta d'una zona d'aiguamolls en la qual hi ha una plataforma d'observació des de la quin és possible contemplar les nombroses aus que s'alimenten en la zona. El paisatge és molt bonic i val la pena contemplar amb calma l'anar i venir d'aus. A més hi ha un camí molt interessant de 3 km que voreja els aiguamolls.

Ubirr es troba a 39 km de l'encreuament entre les Arnhem i Kakadu Hwy, en la coneguda com East Alligator area. En l'època de pluges tota aquesta zona pot quedar anegada i, per tant, inaccessible per carretera. El més remarcable aquí és un camí circular d'1 km que ens condueix per diversos llocs amb espectaculars pintures aborígens en les roques (han estat pintades directament sobre la roca des de fa 20.000 anys i fins a la dècada de 1990, de vegades superposades unes sobre altres), les millors de Kakadu juntament amb les de Nourlangie. A més val la pena pujar fins al mirador Nardab, situat sobre una zona rocosa de 250 m. d'altura, amb meravelloses vistes de 360º sobre una vasta plana d'aiguamolls i la zona escarpada d'Arnhem. És recomanable visitar Ubirr a la tarda per a poder gaudir de la posta de sol des del mirador, tot un espectacle malgrat la quantitat de gent que es dóna cita aquí amb la mateixa finalitat. A 1 km del Border Store tenim el Cahills Crossing, amb una plataforma que ofereix vistes sobre el riu East Alligator. Aquí la carretera que condueix a la zona d'Arnhem Land creua el riu directament sobre la seva llera, i atès que el riu baixa crescut és un espectacle veure alguns autobusos i 4WD passar amb l'aigua a gairebé 1 metre d'alçada. Arnhem Land és una enorme reserva Aborigen que està fora de límits per al viatger independent i sembla ser que només és possible visitar-la obtenint un permís especial (difícil d'aconseguir) o mitjançant algunes agències amb limitats tours a la zona a preus molt cars.

Yellow Water forma part de la zona d'aiguamolls del riu South Alligator i el passeig en barca pel Yellow Water Billabong és una cita imprescindible en la visita a Kakadu. El passeig dura 2 hores i n'hi ha tres al dia, tot i que el més recomanable és el primer del dia, a les 6:45, ja que és quan hi ha més aus i estan més actives, a més de que la llum és màgica (i el paisatge molt fotogènic).

Nosaltres vam agafar el de les 6:45. A aquesta hora ja comença a clarejar el dia, però el sol encara no ha sortit. La llum és molt bonica a mesura que es va fent clar i finalment surt el sol per l'horitzó (els reflexos sobre l'aigua permeten obtenir fotos espectaculars). La barca avança molt lentament pels aiguamolls, entre la vegetació (com per exemple plantes de papir), i es deté quan el pilot veu algun animal o alguna cosa digne d'esment. Tenim l'oportunitat de veure infinitat d'aus i també diversos salties (així anomenen afectuosament els australians a l'agressiu i perillós cocodril d'estuari o saltwater). Després de dues hores gaudint d'aquest espectacular passeig tornem a l'embarcador. Recomanem dur un repel·lent d'insectes potent ja que els mosquits ataquen sense pietat.

Aquest passeig amb barca costa 40 A$ cadascun i és imprescindible reservar, especialment per al de les 6:45 (nosaltres vam reservar plaça el dia anterior en el Bowali Visitors Centre, però també es pot fer trucant al 08-8979 0111). Podem donar fe que a aquesta hora sortiren cinc embarcacions de 45 places cadascuna i no hi havia ni una sola plaça disponible. Els tiquets s'obtenen en el Gagudju Lodge Cooinda, uns 100 km al sud-oest d'Ubirr. Des d'aquí uns microbusos fan el trajecte gratuïtament d'anada i tornada fins a l'embarcador.

A 1 km del Gagudju Lodge Cooinda trobem el Warradjan Aboriginal Cultural Centre, un lloc molt interessant amb una exposició i audiovisuals sobre la cultura aborigen de Kakadu, tot això en un edifici d'estructura circular, que simbolitza la forma com s'asseuen els aborígens quan es reuneixen. Molt recomanable.

Pintures rupestres de Nourlangie
Pintures rupestres de Nourlangie

Nourlangie és un circuit circular de gairebé 2 km que ens permet veure un antic refugi sota una gran roca, utilitzat pels aborígens des de fa 20.000 anys per a defensar-se de la climatologia, i magnífics exemples de pintures rupestres sobre les roques. Val la pena pujar fins al mirador Gunwarddehwardde, ja que ofereix impressionants vistes sobre la zona escarpada de Kakadu i la gran roca de Nourlangie. Per a arribar fins aquí cal desviar-se de la Kakadu Hwy a 19 km del Bowali Visitor Centre i recórrer 12 km més fins arribar a l'aparcament. A 2 km d'aquí visitem l'Anbangbang Billabong, un dels més bonics de Kakadu. Un camí circular de 2.5 km li dóna la volta. El paisatge és molt bonic i val la pena almenys veure'l.

Amb més temps, hi ha altres coses a veure a Kakadu. Algunes d'elles, com les Jim Jim Falls (o les Twin Falls) quedaven fora del nostre abast ja que per a arribar a elles és del tot necessari un vehicle 4WD per a recórrer els 120 km de pista d'anada i tornada. I això en l'època seca, perquè en la de pluges l'única possibilitat de veure-les és des de l'aire mitjançant un vol escènic.

Finalment, volem esmentar una cosa que ens va sorprendre durant la nostra estada en Kakadu: els incendis forestals controlats. Tot i que el foc ha estat important en la vida aborigen durant milers d'anys des de la dècada de 1980 el poble aborigen i els gestors del parc col·laboren en la crema controlada d'àmplies zones del parc durant el principi de l'època seca (de maig a juliol) per a netejar el sòl i prevenir així els grans incendis incontrolats de finals de l'època seca. Encara que de vegades no ho sembli, els focs controlats són de poca intensitat i revesteixen poc perill per a humans i animals. Però sorprèn trobar-se, dia i nit, amb zones boscoses i de matolls en flames, tot i que només es crema el sòl i l'herba però no els arbres. És fàcilment visible en l'horitzó el fum provocat per aquests incendis i, sobretot al posar-se el sol, dóna al cel un color vermellós molt llampant.

^top

KATHERINE (Territoris del Nord)

COM ARRIBAR-HI

Seguint la Kakadu Hwy sortim del parc per la seva entrada sud, i uns 70 km més enllà arribem a Pine Creek, on agafem l'Stuart Hwy i recorrem uns 90 km fins a Katherine.

DORMIR I MENJAR

En el Palm Court Backpackers (cantonada de Giles St i Third St) una habitació doble, amb bany interior i A/C ens costa 40 A$ (aquest preu inclou un descompte perquè l'habitació no tenia TV). Molt recomanable.

Per a menjar a Katherine recomanem el Main Street Cafe (a la cantonada de Katherine Tce i Giles St), un restaurant xinès que està bé, tanca més tard de les 20 h. i és barat. En el Cinema Cafe (17 First St) es pot esmorzar bé i en un entorn agradable. Per a comprar menjar i beguda per a les excursions res millor que anar al supermercat Woolworth's (Katherine Tce), el més barat en molts quilòmetres a la rodona.

COSES A VEURE

Katherine i Tennant Creek són les úniques poblacions existents en els gairebé 1.500 km que separen Alice Springs de Darwin. En el nostre cas l'únic interès a venir fins a aquesta ciutat va ser la visita al proper Nitmiluk National Park, la principal atracció de la zona.

Nitmiluk National Park (Katherine Gorge) té una superfície de gairebé 300.000 Ha i els seus propietaris tradicionals són el poble aborigen Jawoyn. En el parc podem trobar paisatges d'afilada pedra de gres, valls àmplies i nombrosos llocs amb un significat cultural, però la principal atracció és el canó excavat pel riu Katherine en la pròpia pedra de gres (en realitat són 13 canons, separats entre si per ràpids). L'època ideal per a visitar el parc és entre els mesos de maig i setembre, ja que en l'època de pluges les crescudes del riu poden limitar les activitats a realitzar. L'accés principal al parc es troba a uns 30 km al nord-est de Katherine (al costat d'aquesta carretera, a la sortida de Katherine, vam poder veure un nombrós grup de cangurs en llibertat).

De totes les activitats possibles en el parc nosaltres recomanem explorar el riu Katherine en canoa al nostre aire. És la forma ideal d'explorar la diversitat i experimentar la tranquil·litat d'aquest meravellós lloc. Existeix l'opció de llogar la canoa durant mig dia (de 9 a 13 h. o de 13 a 17 h.) o el dia sencer. Atès que el nº de canoes és limitat és molt recomanable reservar la canoa en l'agència Travel North de Katherine (6 Katherine Tce. Tel. 1800 089 103, trucada gratuïta des d'Austràlia).

Nosaltres vam agafar l'opció de mig dia, de 9 a 13 h. Paguem els 49 A$ que val el lloguer de la canoa en el moment de fer la reserva. El dia de l'excursió en canoa cal dirigir-se al petit embarcador (boat ramp) que hi ha a 500 m. del Visitor Centre del parc. Aquí hem de deixar un dipòsit de 20 A$ (recuperables al final) i ens proporcionen dues armilles salvavides, dues pales dobles, una canoa doble i dos grans recipients hermètics de plàstic per a poder dur amb nosaltres coses sense perill que es mullin (per exemple la càmera, menjar o roba). En les 4 hores disponibles dóna temps de recórrer fins al final els dos primers canons. Com en l'època seca no és possible remuntar amb la canoa els ràpids que separen un canó de l'altre cal dur la canoa i el material a pes, per una passarel·la de fusta sobre les roques fins a superar la zona de ràpids, i passar així al següent canó. La primera gorja té una longitud de 3.2 km i la segona uns 2.4 km. En qualsevol moment és possible banyar-se sense problemes, pel que és bona idea dur posat el vestit de bany (i dur crema solar per a no cremar-se). En resum, es tracta d'una experiència molt agradable i recomanable per a gaudir d'aquest bonic lloc. Per als més mandrosos també existeix la possibilitat d'una excursió de 2 hores pel primer canó en una embarcació a motor.

Litchfield National Park. De tornada a Darwin, i després de conduir 230 km per l'Stuart Hwy, ens desviem cap a la petita població de Batchelor, a 14 km del desviament. Després de creuar aquest bonic poble recorrem uns 35 km més fins a arribar al punt conegut com Magnetic Termite Mounds, uns camps plens de termiters, amb la particularitat que les termites han construït aquests pinacles seguint una orientació nord-sud, amb el que aprofiten més la calor del matí i el sol de la tarda. Com no tenim temps per a més tornem enrere fins a l'Stuart Hwy per a continuar viatge a Darwin. Malgrat aquesta curta visita al parc hem de dir que els paisatges pels que passa la carretera són molt bonics i va valer la pena la incursió. Pel camí passem al costat d'un incendi forestal controlat, però de grans proporcions, pel que a causa del fum durant uns minuts es va fer fosc.

^top

DARWIN II (Territoris del Nord)

COM ARRIBAR-HI

Des del desviament a Batchelor recorrem 85 km per l'Stuart Hwy fins a arribar a Darwin.

DORMIR I MENJAR

Aquesta vegada ens allotgem en el Banyan View Lodge (YWCA, 119 Mitchell St, Tel. (0)8 8981 8644), el qual havíem reservat a través del Visitors Centre abans de partir cap a Kakadu, davant la impossiblitat de tornar al Frogshollow Backpackers Hostel per estar ple aquest dia. En el Banyan una habitació doble amb bany compartit ens costa 50 A$. Tot i que no està malament i l'staff és molt servicial, potser preferim el Frogshollow.

COSES A VEURE
infoMés informació a Darwin (I)

Mindil Beach Night Market. Si teniu la sort d'estar a Darwin un dijous de maig a octubre no us perdeu aquest mercat nocturn al costat de la platja de Mindil. Es troba al costat d'un gran casino, prop de Gilruth Av. i a només 5 minuts amb cotxe des del centre de Darwin.

Funciona de 17 a 22 h. i en ell hi ha un ambient increïble i molt concorregut tractant-se d'Austràlia i a aquestes hores. En ell hi ha de tot: moltes paradetes de menjar, especialment de cuina asiàtica (tailandesa, malaia, vietnamita, de Sri Lanka, ...), però també de roba, productes naturals, souvenirs, reflexologia, música, o xarlatans que venen qualsevol cosa. Nosaltres vam poder gaudir d'un magnífic concert de didgeridoo (de fet 4 didgeridoos de diferents tons, una bateria i una caixa de ritmes) a càrrec del grup Em Dee.

Si voleu comprar un didgeridoo de record, únicament amb la finalitat de decorar, aquest és un bon lloc, ja que n'hi ha a preus molt econòmics, però si volem que compleixi la seva funció com a instrument musical llavors haurem de gastar bastant més diners i comprar-ne un en botigues especialitzades de Darwin, Katherine o Sydney, on a més ens donaran un curs accelerat de com tocar-lo.

I EL VIATGE S'ACABA...

Aprofitem les últimes hores per a fer algunes compres al centre de Darwin. Per a anar fins a l'aeroport vam reservar a través de l'hotel dues places en un shuttle bus. El seu preu és de 8'5 A$ per persona i n'hi ha uns quants al llarg del dia. Triga gairebé 1 hora a recórrer els 12 km fins a l'aeroport ja que va recollint als passatgers directament en els seus hotels. En l'aeroport podem recanviar els A$ sobrants, però el canvi ofert és bastant pobre.

El vol de Qantas triga gairebé 4'5 hores a recórrer els 3.350 km que separen Darwin de Singapur. Una vegada a Singapur, i ja que hem d'esperar altres 4'5 hores en l'aeroport Changi fins al següent vol, ja havíem planejat realitzar una ràpida escapada al centre de Singapur:

SINGAPUR. Després de passar immigració (no es necessita visat per a Singapur) sense problemes ens dirigim a l'estació del MRT en l'aeroport Changi. Abans canviem alguns euros a S$ (dòlar de Singapur) en una petita oficina de canvi en la Terminal 1 (el canvi en aquest moment era de 2'17 S$/€). El MRT és el tren que ens duu al centre de la ciutat i costa 2'4 S$ cada trajecte (s'ha de pagar en efectiu ja que les màquines expenedores no admeten targeta Visa). El tren que agafem aquí ens porta en dues estacions fins a la de Tanah Merah (estació EW4), on hem de canviar de tren per a anar cap al centre. Baixem del tren a l'estació City Hall. En total són 28 minuts des de l'aeroport fins aquí.

Al sortir a l'exterior de City Hall notem la sufocant calor humida de Singapur, malgrat ja és de nit. Primerament ens dirigim al proper Raffles Hotel (1 Beach Rd), un dels hotels antics més famosos del món. Va obrir al 1887 amb el nom del fundador de Singapur, Sir Stamford Raffles (entre els primers hostes que va tenir es conten a Joseph Conrad i Rudyard Kipling). El magnífic edifici d'aquest hotel de superluxe compte amb escales i balaustrades exteriors i tot ell desprèn encant i sabor colonial. Val la pena entrar i visitar les zones obertes al públic i, si és possible, aturar-se en el bar i provar el seu famós cocktail Singapore Sling.

Els carrers de Singapur, almenys en aquesta zona, ens semblen bastant inhòspits per al vianant. Dóna la sensació que es busca que la gent circuli pel subsòl de la ciutat, un immens mall ple de botigues, restaurants i qualsevol cosa que tingui a veure amb les compres i l'oci (abstenir-se compradors compulsius). Caminant arribem al complex Suntec City, un conjunt de 5 gratacels d'oficines amb un enorme centre comercial adjacent. En el centre del complex es troba la Fountain of Wealth, una enorme font que ostenta el títol Guinness de ser la més gran del món, amb una altura de 14 m. i una superfície d'aspersió de l'aigua de 1.683 m2.

De tornada a l'intercanviador City Hall vam intentar pujar al bar-mirador en la planta 70 de l'impressionant gratacels Swissôtel-The Stamford (2 Stamford Rd), però el preu és de 20 S$ per persona en concepte de consumició mínima, pel que decidim deixar-ho per a una pròxima ocasió donada la nostra premura de temps. Donem per acabada aquí la nostra molt breu visita a Singapur. Per descomptat hi ha moltes coses més a veure en aquesta ciutat-estat i que justifiquen una pròxima visita. Per a tornar a l'aeroport utilitzem la mateixa combinació que a l'anada.

El vol de 12.000 km de Singapur a Frankfurt en un Jumbo B747-400 de Qantas ens suposen una mica més de 12 hores. Finalment, un vol d'Iberia a Barcelona triga 1 hora i 50 minuts a cobrir el trajecte. Fi d'aquest viatge !!

^top
Relat d'un viatge de 29 dies a Austràlia - Víctor Bordás & Paquita Poch [2011]
Australia - Mini-guia online d'Austràlia de Lonely Planet.
Viatjar com turista a Austràlia - Web turística amb molta informació de l'Ambaixada d'Austràlia a Espanya.
Comissió de Turisme Austràlia - Pàgina oficial amb abundant informació: consells, rutes, fotos, etc.
All Backpackers Australia - Llista de tots els hostels per a motxillers a Austràlia.
YHA Australia - Pàgina web on consultar i reservar allotjament en els Youth Hostel d'Austràlia.
Kangaroos - Bloc amb informació sobre la preparació, evolució i transcurs d'un viatge per la Costa Est d'Austràlia.
El meu viatge per Austràlia - Web personal amb informació de Javier I. en el seu viatge a Austràlia.
Austràlia - Diari de viatge i fotografies d'un viatge per Austràlia.
Cairns Unlimited - Web amb molta informació sobre Tropical North Queensland i la Gran Barrera.
^top

facebooktwitterInstagramYoutube
RentalCars

COMUNITAT

facebooktwitterInstagramYoutube


2001-2017 © Viatgeaddictes.com [ Suanda, Yolanda & Toni ]. Tots els drets reservats
icona Viatgeaddictes
2001-2017 © Viatgeaddictes.com
Aquest web utilitza galetes per a millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris. Si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.Més informació