Ruta en cotxe per les esglésies romàniques de la vall de Boí

 Descripció

Aquesta ruta transcorre íntegrament per la vall de Boí, una joia de l’art català, una mostra excepcional del romànic primerenc d’inspiració llombarda, i que des de l'any 2000 és reconegut en el seu conjunt com a Patrimoni Mundial de la Humanitat per part de l’UNESCO.

Construïdes entre els s. XI-XII, les nou esglésies que es reparteixen pels diversos poblets que conformen el municipi de La Vall de Boí presenten una unitat d’estil arquitectònic poc comuna, basada en la senzillesa i funcionalitat de les edificacions, els treballats murals interiors i els campanars esvelts i elegants.

L’acumulació d’esglésies en un espai relativament tan reduït deixa constància de la funció social i del poder que ostentà la jerarquia eclesiàstica i remet als anys turbulents de la reconquesta.

En aquest punt cal recordar que les pintures originals de les esglésies principals es troben a la col·lecció permanent del Museu d’Art Nacional de Catalunya (MNAC), a Barcelona. Algunes d'aquestes esglésies no són visitables per l’interior, mentre que d’altres són de pagament.

Aquesta visita a la vall de Boí es pot complementar amb una ruta pel proper Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

A la vall de Boí s’hi arriba per la carretera L-500, que surt de la carretera N-230 dos quilòmetres al nord del Pont de Suert. Aquí cal arribar-hi seguint la mateixa N-230 des de Vielha o des d’Alfarràs, travessant la comarca de la Ribagorça de la Franja de Ponent.

La primera esglèsia que podrem visitar en aquesta ruta es la de l'Assumpció de Cóll, situada en el petit nucli de Cóll, a l'entrada de la vall. En destaca la seva singularitat en els materials de construcció, els elements de la portalada més treballats que en altres esglésies i la mida dels carreus. A continuació vsitarem l'església de Santa Maria de Cardet, penjada sobre la part baixa de la vall i amb un absis espectacular que té talles precioses. El pendent de la muntanya li permeté disposar de cripta, única a tot el conjunt. El campanar en espadanya és també una singularitat respecte les altres esglésies.

Seguint per la carretera L-500 s’arriba a Barruera, on trobem l’església de Sant Feliu de Barruera enmig dels prats. El seu campanar, a diferència de les altres esglésies, és més baix.

I seguint la carretera que surt cap al sud-est de Barruera es puja a Durro, creuant el riu de la Noguera de Tor. Aquí trobem l'església de Nativitat de Durro, amb una nau de grans dimensions, rematada amb un porxo alt i ampli, i un campanar robust, a més del destacable pany de ferro forjat de la porta.

Es segueix la carretera, que travessa el poble i puja fins a la senzilla ermita de Sant Quirc de Durro, situada a una altura de 1.500 metres i amb una vista privilegiada sobre la vall i les muntanyes de la part occidental del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Aquí hi ha el punt de sortida de la baixada de falles de Durro.

Església de Santa Maria de Taüll (Taüll)

Després cal tornar a Barruera i continuar per la carretera L-500 cap al nord-est, i 3,2 km més endavant s’agafa el trencall que ens conduirà a Erill la Vall, on visitarem l'església de Santa Eulàlia d'Erill la Vall, la qual destaca per un magnífic campanar alt i esvelt (s'hi pot pujar) decorat amb arquets cecs i frisos de dents de serra que està alineat amb els de Sant Joan de Boí i Sant Climent de Taüll.

Es retorna a la carretera L-500 i es continua 900 m cap al nord, fins el trencall de Boí i Taüll (carretera L-501). Aquí trobem l'església de Sant Joan de Boí, la qual conserva al seu interior més elements arquitectònics originals que cap altra.

A continuació continuem per la carretera L-501 fins arribar al poble de Taüll. Aquí trobem l'església de Santa Maria de Taüll, situada al centre del poble i amb forma de planta basilical i tres naus. I finalitzem aquesta ruta per les esglésies romàniques de la vall de Boí visitant l'església de Sant Climent de Taüll, la més majestuosa de totes les esglésies de la vall. És ample i alta, de planta basilical amb tres naus i coronada per un esvelt campanar de sis plantes que connecta visualment amb Sant Joan de Boí i Santa Eulàlia d’Erill la Vall. Actualment, un mapping (projecció adaptada al relleu de la paret) escenifica el procés de creació i el simbolisme del Pantocràtor, l’original del qual cal contemplar al MNAC.

Aquesta ruta pel romànic de la vall de Boí es pot complementar amb una visita al Centre del Romànic (a Erill la Vall), en el qual es pot descobrir de forma amena la història, les tècniques constructives i la iconografia del romànic dins el seu context.

© Palau Robert - Centre d'Informació de Catalunya