PLANIFICAR EL VIATGE

Com ja us podeu imaginar el tema dels diners és un altre punt importantíssim en tota organització d'un viatge. D'entrada recomanem fer un pressupost realista per saber quants diners necessitarem. A partir dels preus indicats per les guies i d'acord amb el tipus de viatge que volem fer elaborarem un pressupost diari aproximat que multiplicarem pel nombre de dies del viatge i incrementem la quantitat resultant amb un cert percentatge per donar més marge i absorbir puges de preus i imprevistos (però sense passar-se, per a no dur molts més diners dels necessaris).

Per al viatge podem portar diners en efectiu, xecs de viatge, targeta de crèdit o dèbit, o qualsevol combinació de les anteriors.

Diners en efectiu. Avui dia l'Euro ja s'accepta arreu del món. Per tant, excepte en casos molt concrets en que continua essent recomanable portar dòlars americans, és una despesa innecessària canviar aquí d'Euro a dòlar i un cop allà canviar de nou a la moneda local. De vegades també ens hem trobat amb haver de pagar les taxes de sortida o el visat obligatòriament en dòlars americans, per la qual cosa el que fem és portar sempre una petita quantitat de diners en US$, però la resta en Euros.

En canviar divises, sigui a casa nostra com al país de destinació, cal anar amb molt de compte amb el canvi aplicat per l'entitat bancària o oficina de canvi, així com amb les comissions aplicades. Si és possible, sempre és bo comparar uns quants llocs abans de decidir-nos per un, ja que les diferències solen ser significatives. En molts països les oficines de canvi solen donar millor canvi que els propis bancs, però s'ha de comprovar. També l'experiència ens diu que, en general, els bancs o oficines de canvi que trobem als aeroports no solen oferir el millor canvi, pel que recomanem canviar, en arribar a l'aeroport, el mínim necessari.

Tant si portem euros com dòlars americans és recomanable portar uns quants bitllets grans (de 50 o 100, per exemple), ja que normalment amb ells obtindrem un millor canvi que amb els bitllets petits, però també cal portar-ne de petits per a tenir canvi si el necessitem. També és important portar bitllets el més nous possibles i que no estiguin trencats o molt guixats, ja que en alguns països no els voldran canviar o els pagaran pitjor que els nous.

Xecs de viatge. Tenen l'avantatge de poder recuperar el seu import en cas de pèrdua o robatori, però en moltes zones (sobretot en àrees rurals) no els accepten o els paguen pitjor que l'efectiu (moltes vegades comporten una comissió de canvi). Si portem xecs de viatge és millor canviar-los en les grans ciutats i portar diners en efectiu per a la resta. En qualsevol cas recomanem documentar-se bé sobre l'acceptació dels xecs de viatge o no en la destinació específica a visitar.

Targetes de crèdit. Són cada cop més acceptades arreu del món (especialment la targeta VISA), però no cal confiar-se massa, ja que en països poc desenvolupats només sol ser útil en les ciutats i llocs molt turístics en general. Però pensem que sempre va bé portar-la, especialment per a despeses grans i/o imprevistes (vols domèstics, hotels de certa categoria, etc). També és molt útil si pensem llogar un vehicle.

En algun país el pagament de serveis amb targeta de crèdit porta aparellat el pagament d'una comissió (informeu-vos prèviament per a no pagar més del compte). I en llocs on la lectura de la targeta en el moment de fer el pagament es fa amb un paper carbó de còpia cal assegurar-se que aquest paper carbó és destrueix davant vostre si no voleu tenir sorpreses posteriors.

Una altra avantatja de la targeta de crèdit o dèbit és que amb ella podem treure diners en un caixer en qualsevol país que tingui una mínima xarxa de caixers automàtics disponible, però això no és molt comú fora del món desenvolupat. Però disposar de diners d'aquesta forma també sol tenir un cost en forma de comissió que dependrà de cada entitat bancària. La contrapartida és que podem disposar d'efectiu en moneda local en qualsevol moment (dia, nit, o festiu) i que de vegades la taxa de canvi aplicada és millor que la que obtindríem canviant al banc.

Durant el viatge és recomanable fer un seguiment del diners gastats i del compliment del pressupost previ. Això ens permetrà ajustar el dia a dia als imprevistos. Els diners en efectiu, xecs de viatge o targeta de crèdit (i d'altres documents importants com el passaport o bitllets d'avió) els hem de portar sempre amb nosaltres, repartits i/o amagats segons cadascú. Però mai deixar-los en l'equipatge facturat. Tampoc deixar-los a l'hotel, a no ser que sigui dins d'una caixa de seguretat fiable. En el cas d'habitacions compartides s'han de prendre precaucions especials, ja que solen ser menys fiables alguns viatgers malintencionats que el propi personal de l'allotjament.

Per al darrer dia hem de conèixer amb antelació si haurem de pagar taxes aeroportuàries (sovint van incloses en el bitllet d'avió) o taxes de sortida per reservar la quantitat corresponent. Si després de tot encara ens sobra moneda local (que no podrem canviar a casa nostra), podem intentar canviar-la a Euros o US$ en una oficina de canvi de la ciutat d'on partim o a l'aeroport.

Lògicament el tipus de viatge que fem i el transport que fem servir per a moure'ns condiciona l'equipatge a portar. Si viatgem amb cotxe privat potser no importa tant el tipus, pes i volum del nostre equipatge, però si preveiem agafar transport públic és molt millor portar una motxilla que maletes o bosses de viatge, optimitzant al màxim el seu pes i el volum.

En el nostre cas solem portar una motxilla gran, que es queda a l'hotel amb la roba i tot allò sense massa valor material o que no usem normalment en el dia a dia, i una altra motxilla més petita, que portem sempre amb nosaltres, amb la càmera fotogràfica, documentació i tot allò més valuós o d'ús freqüent. S'ha d'intentar optimitzar el volum i el pes de l'equipatge, ajustant-lo a la nostra força i envergadura física, ja que sempre les haurem de carregar nosaltres. Ens sorprendríem amb les poques coses que realment mecessitem durant el viatge. De fet, l'únic imprescindible de veritat i que no podem oblidar a casa són els documents (passaport, visat, carnet conduir, ...) i els diners.

Per a evitar que es trenqui l'equipatge facturat és convenient que aquest no tingui masses nanses o altres parts exteriors que es puguin enganxar en les cintes transportadores o amb altres equipatges. Per últim, si es visita algun país molt sensible amb el tràfic de drogues (Tailàndia, Colòmbia, Singapur, i altres...) és millor revisar personalment i tancar molt bé l'equipatge el darrer dia de viatge, abans de passar els controls a l'aeroport, per a no ser portadors involuntaris de droga o qualsevol altra substància prohibida. A l'aeroport també podem embolicar l'equipatge a facturar amb plàstic protector.

Per a facilitar l'eventual devolució d'equipatge facturat i perdut per la línia aèria és convenient identificar l'equipatge amb una etiqueta on figuri el nostre nom, adreça o medi de contacte.

El tipus de roba i calçat que portem dependrà del tipus de viatge que fem i de la climatologia prevista. Però, per no sobrecarregar l'equipatge amb el pes de moltes peces de roba, especialment en viatges llargs, una bona idea és portar roba vella que a mesura que anem utilitzant la puguem donar o llençar, alleugerint així el pes de la motxilla. També podem, durant el viatge, anar rentant la roba bruta amb sabó en hores mortes a l'hotel (tenint en compte el temps d'assecat) o en una bugaderia. En alguns països, per exemple Índia o Xina, també és bona idea comprar roba als mercats locals, on de ben segur trobarem de tot i a millor preu que a casa nostra.

Donat que en els darrers anys s'han incrementat notablement les mesures de seguretat en els aeroports ara hi ha uns quants objectes que no es poden pujar a bord, com per exemple líquids, navalles, tisores, pinces, etc. Si portem algun d'aquest objectes haurem de tenir la precaució de posar-los prèviament dins l'equipatge a facturar. També les pèrdues d'equipatge facturat en aeroports s'han esdevingut cada cop més freqüents, per la qual cosa recomanem no facturar amb l'equipatge coses de valor o molt importants per a nosaltres, o en cas contrari ens arrisquem a no tornar-les a veure mai més.