Al 1979 aquest fotògraf de Nova York, famós en el món de la moda i l'alta societat pels seus retrats de models i gent famosa, accepta un encàrrec del museu Amon Carter de Fort Worth (Texas) per a documentar amb la seva càmera de plaques la vida dels treballadors de l'oest d'Estats Units. Durant cinc anys recorre els Grans Llacs i les Muntanyes Rocoses, la Serra Nevada del nord i la regió canadenca de Calgary, en el nord. La seva càmera s'abalança sobre els rostres trists i desesperançats de granjers, miners, cambreres, captaires, mestresses, vaquers, ex-presidiaris...

En les cares de la gent retratada només hi ha rastres de tristesa, de desolació, d'una profunda incredulitat i un odi descomunal pel somni americà. Són rostres que desprenen dolor, que oloren a fem de vaca i que s'espellen davant una muntanya de somnis trencats. Són els rostres d'un país en descomposició. En les pàgines d'aquest catàleg de fotografies no hi ha concessions. És l'Amèrica real, en blanc i negre, on els ciutadans es limiten a esperar l'arribada de l'endemà.

Llibre autobiogràfic que ens transporta a l'Istanbul més íntim de Pamuk, autor turc nascut en aquesta ciutat i guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 2006. Mentre coneixem detalls de la vida familiar de l'autor durant la seva infància i adolescència, la lectura ens transporta als carrerons estrets i empedrats de la ciutat, a les botigues de barri, al pont de Gàlata amb els seus pescadors, a la Banya d'Or, i per sobre de tot a la veneració incondicional pel Bòsfor. Més enllà de l'Istanbul turístic o del clàssic llibre de viatges, aquesta obra destil·la un profund afecte de l'autor cap a la seva ciutat, però també la nostàlgia vers l'esplendor d'un passat que malauradament ja se n'ha anat. Tot i que aquesta obra no és ben bé un llibre de viatges, però ajuda a conèixer el lloc i reflecteix molt encertadament allò que descriu.