Edició: 2011, Editorial La Galera
Idioma: Català
ISBN: 978-84-246-3609-8
Pàgs: 166

Amb el proverbi amazic "A poc a poc, el camell entra a la cassola" (vindria a dir que tot és possible amb esforç i tossuderia) comença aquesta novel·la de viatges i de descoberta personal. La trama gira la voltant de les aventures al Marroc d'un adolescent de quinze anys, típicament nord-americà, que acompanya a la seva mare, actriu de telenovel·les i que està rodant uns episodis al Marroc. Allà, el noi comença trobant molt a faltar la seva vida benestant i avorrida de Beverly Hills, però l'amistat que forja amb un jove amazic el portarà a conèixer una realitat molt diferent a la seva, la del poble amazic en el Marroc profund. La novel·la està esquitxada, a més, d'algunes rondalles ancestrals amàzigues que lliguen amb el desenvolupament de l'obra i que ajuden a conèixer millor aquest poble nord-africà.

Es tracta d'una novel·la curta i de fàcil lectura, però alhora atractiva per la barreja d'elements que proposa l'obra. I aquest viatge iniciàtic d'un adolescent occidental, on vol trobar la seva llibertat i acaba trobant-se a sí mateix, pot resultar especialment interessant per a joves i adolescents. Val a dir que el retrat que n'ha fet l'autor de l'adolescent és molt versemblant.

Corria 1910 quan el fotògraf Martin Johnson, company habitual de correries de Jack London, s'embarca al costat de la seva dona, Osa, en una aventura excepcional: enregistrar un documental per al Museu d'Història Natural de Nova York durant un viatge de més de seixanta mil quilòmetres pel cor d'Àfrica. La seva passió per l'exotisme els va convertir en un parella excèntrica, el desig de la qual d'estudiar els costums de tribus primitives i animals salvatges es va materialitzar en la creació del documental com a nou gènere cinematogràfic. En aquesta expedició van descobrir el llac Paraíso, van realitzar els primers safaris aeris sobre el Kilimanjaro, van viure moments de tensió i van conèixer ètnies sorprenents... Quatre anys de viatge reunits en aquest llibre: les memòries d'una exploradora llegendària.

"Me'n vaig anar a Àfrica a morir, però Àfrica em va divertir, va ser amable amb mí i no va voler matar-me inmediatament. Em vaig dir a mí mateixa que no tenia pressa". Així s'expresaba Mary Kingsley al recordar el seu primer viatge a Àfrica, quan ella tenia trenta anys i el segle XIX estava a punt d'acabar. Filla d'un metge rodamón i d'una fidel minyona, a la mort dels seus pares Mary va decidir reinventar la seva vida, i va triar així la costa occidental del continent africà. Molt aviat les seves aventures es van donar a conèixer i Rudyad Kipling va arribar a dir que era la dona més valenta que havia conegut. El seu caràcter intrèpid i el seu talant d'escriptora van quedar reflectits en el llibre de memòries 'Travels in West África'.

Edició: 2012, Plaza & Janés Editores
Idioma: Castellà
ISBN: 9788401347931
Pàgs: 400

"Volver a las colinas, las praderas, los bosques y los lagos del este de África, después de varios años de ausencia, acelera los latidos del corazón y renueva los fluidos del espíritu. Además de eso, recorrer a pie alguno de sus senderos, igual que lo hicieron los antiguos exploradores, resulta tan emocionante como diferente a otro tipo de viaje. Caminándola, se percibe mejor la esencia de África, que no es otra que la esencia misma de la palabra aventura". D'aquesta forma resumeix Javier Reverte la seva tornada literària al continent africà, deu anys després de publicar-se Los caminos perdidos de África (veure la ressenya en aquest mateix web). Les escales d'aquest nou viatge narren el seu pas pel fantasmal llac Turkana, en el nord de Kenya, pel llac Tanganika, a Tanzània, o Chitambo, el petit llogaret de Zàmbia on va morir David Livingstone i va quedar enterrat el seu cor.

En aquesta nova obra Javier narra les vicissituds de dos viatges a Àfrica. En el primer d'ells, realitzat en l'any 2008, va viatjar des de Nairobi al llac Turkana en una època convulsa per a Kenya. El segon viatge el duu en l'any 2009 a Tanzània, amb l'objectiu principal de navegar pel llac Tanganika en el transbordador Liemba, que solca les seves aigües gairebé ininterrompudament des de 1915, i que a l'autor evoca aquell en el que viatjaven Bogart i Hepburn en La Reina d'Àfrica. Ambdós viatges van ser fets a peu en la seva major part, però a diferència de les seves expedicions anteriors a Àfrica, aquesta vegada anava acompanyat per un grup d'amics i familiars.

Es tracta d'un llibre molt amè, en el que l'autor ens explica amb un llenguatge planer i senzill les seves experiències durant aquests dos viatges, on a més, tal com ja ens té acostumats, barreja Història (Javier Reverte sol documentar-se moltíssim per a escriure les seves obres) amb vivències i anècdotes pròpies, amb un sentit de l'humor molt personal. En el seu periple parla amb la gent local, els escolta i tot això ens ho transmet en el seu llibre. En resum, si ja heu llegit els seus anteriors llibres africans probablement trobareu que aquest no arriba al nivell d'aquells, però tot i així creiem que es tracta d'una lectura molt recomanable.

Bruce Chatwin, expert en art, arqueòleg i col·leccionista, fou un d'aquells escriptors que assoleixen el reconeixement abans de la seva mort. Quan va morir, a l'any 1989, tenia 48 anys i sis llibres acabats. Susannah Clapp, editora a l'editorial britànica que va publicar la seva obra, fou qui va descobrir el talent de Chatwin en el primer manuscrit de En la Patagonia. Testimoni d'excepció dels seus processos creatius, traça un retrat a l'hora afectuós i desmitificador d'un Chatwin desconegut pels lectors.

En aquesta ocasió viatgem amb Javier Reverte fins a Grècia. Amb el seu estil particular, farcit d'anècdotes viscudes amb els autòctons, l'autor rememora l'antiga Grècia i amb aquest objectiu visita a part dels territoris que conformen el país actual, Turquia i Egipte. Itaca, Mikonos, Rodes, l'Olimp, Atenes, l'actual Istanbul (Bizanci) o Alexandria són alguns dels indrets que conformen la ruta del llibre. L'estil de Reverte sedueix per la curiositat que traspua contínuament el relat i pel fet d'anar intercal·lant els relats mitològics quan es troba en el lloc on van passar. Una lectura plaent que aconsegueix que al lector li agafin unes ganes boges de visitar Grècia.

Els editors d'aquest llibre, amics de les edicions molt cuidades i els textes exquisits, estan convençuts de que l'experiència dels espanyols en el món dels viatges no és menys aguerrida i osada que la dels grecs, romans, venecians o turcs a l'antiguitat. En les pàgines d'aquest llibre es retrocedeix fins el segle XIX, un període en el que no s'havien manipulat i embrutat conceptes tan patètics als nostres dies com «aventura» o «récord».

Aquest llibre recopila per al lector contes d'autèntics mestres: Alarcón, Clarín, Pereda, Luis de Oteiza, Pardo Bazán, el Duque de Rivas... Si resulta que aquests contes són històries viatgeres, doncs millor que millor. Però el més important és que gràcies a ells podem submergir-nos en un món per descobrir de la mà d'autèntics visionaris.